ideològic del règim. Amb la Llei d’Ensenyament Primari de 1945, es va constituir una educació catòlica i patriòtica, basada en l’obediència, l’autoritat i la disciplina. D’aquesta manera, amb la importància que tenia la religió en el camp educatiu, s’educa amb la voluntat de mantenir la jerarquia entre ambdós sexes, i configurant un sistema de gèneres tancat i codificat. És així com l’Estat organitza l’escola a fi d’assegurar i reproduir el model social, cultural i simbòlic patriarcal. Aquest model d’educació diferenciat per gèneres s’assegura mitjançant la separació material i simbòlica de cada grup sexual, convertint la divisió del treball en legítima. Així, els centres escolars de les xiquetes eren una rèplica degradada de les escoles de xiquets, ja que les tasques de costura entre altres, predominaven per damunt dels continguts acadèmics que si tenien una importància en els centres dels xiquets. De manera que les xiquetes rebien una versió adaptada i parcial dels programes d’estudis masculins.
3.3 Model mixt Aquest model, o millor dit, les teories que defensaven aquest model comencen a aparèixer a l’Estat espanyol a finals del segle XIX però entès de diferents formes: d’una banda, representa la defensa de que les dones han de rebre una educació escolar equivalent a la dels homes, així com l’accés als estudis mitjans i superiors. I d’altra banda, que xiquets i xiquetes, siguen educats en els mateixos centres. La majoria de països europeus vinculats al catolicisme es troben encara en aquells temps (segle XIX-XX) amb una forta oposició. Tanmateix, hi apareixen teories i experiències pedagògiques progressistes com l’Escola Nova, que responia
www.SEPC.cat
a una concepció del món de la burgesia liberal, i que proposava la visió d’un nou rol per a la dona en la nova societat. N’és exemple l’Emilia Pardo Bazán que, com a consellera d’Instrucció Pública, proposa en el Congrés Pedagògic de 1892, la coeducació a tots els nivells, amb l’objectiu de superar la divisió de funcions assignades per raó de sexe. Tanmateix, aquesta proposta que qüestiona el determinisme de la divisió de rols, no és aprovada, tot i que és un indici de la força que tindran aquestes teories crítiques amb l’educació segregada. Altre exemple imprescindible és l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que partint d’experiències d’escoles racionalistes i laiques, entre 1901 i 1906, en la trentena de centres escolar amb els que hi compten, implanten un model innovador d’ensenyament, la coeducació. Tot i així, les experiències educatives – tant públiques com privades – mixtes foren minoritàries, fins i tot, durant la II República espanyola, tot i així el curt termini d’implantació de l’escola mixta durant aquesta època augmentà notòriament les quotes d’escolarització. Després, amb la guerra civil i durant la dictadura franquista, el model d’escola mixt va quedar paralitzat. Fou l’Església catòlica, com hem vist al punt 3.2 Model segregat, que aquesta pren la iniciativa en el camp de l’educació. I és així, com la legislació franquista prohibeix de nou l’educació conjunta en els nivells primari i secundari. L’educació de les xiquetes passa a ser competència de la Secció Femenina de la Falange, que promou un model pedagògic on la finalitat de l’educació de la dona es circumscriu als límits de la seua funció de mare i responsable de la llar. Llavors ens hem d’ubicar a partir de 1970, quan s’impulsa la Llei General d’Educació, per parlar de
11