Formes de lluita del moviment obrer: del ludisme als convenis col∙lectius i les vagues (1854‐56) La Industrialització i el naixement del Moviment Obrer a Catalunya (VI):
Vinyetes de l’Auca “Dos cosas que fan pó”. [1855]. Autor no identificat. ANC1‐160‐N‐674. Codi doc ANC@ula 4403
1
Nom alumne/a: Grup / Matèria: Data:
1. INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT Començarem una activitat que ens transportarà a la Barcelona de mitjan segle XIX. Amb aquesta activitat, mirarem de respondre les següents qüestions:
Quines eren les formes de mobilització obrera als inicis de la industrialització? Com van evolucionar aquestes formes de mobilització? Què reclamava el moviment obrer català durant el Bienni Progressista (1854‐1856)? Com ho reclamava? Va aconseguir algunes de les seves reivindicacions?
Per respondre aquestes preguntes, haureu de treballar diverses fonts i analitzareu diferents tipologies de fonts documentals, primàries i secundàries. Aprendreu sobre un procés clau en la història social a través d’una petita recerca guiada en què posareu en pràctica el mètode d’investigació històrica.
2
2. APROXIMACIÓ 2.1. Els primers passos del moviment obrer Ens situem a la Barcelona del XIX, on hi van haver uns esdeveniments molt greus, a la fàbrica Bonaplata. ● Què va passar amb la Fàbrica Bonaplata1 el 1835?
Creus que aquest incident té alguna relació amb la industrialització? I amb les condicions de vida i de treball dels obrers? Argumenta la resposta.
L’any 1835 es van produir un seguit de revoltes que palesen el malestar de la població i que ens ajudaran a contextualitzar i entendre els fets de la Fàbrica Bonaplata. Cerca informació sobre la bullanga de 1935 i respon les preguntes:
Què és una bullanga?
1
Pots consultar‐ho al Diccionario geográfico‐estadístico‐histórico de España y sus posesesiones de Ultramar de Pascual Madoz, Est. Literario‐tipografico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid: 1846, vol. III, p. 458 –darrer paràgraf marge esquerre
3
Per què esclata la bullanga de 1835?
Qui regna el 1835?
Quin partit és el que governa?
Què defensen els carlins?
Elabora un eix cronològic de 1820 a 1875, situant: qui regna, quin partit governa, períodes de guerra ‐i el nom de la guerra‐ i les bullangues. Pots utilitzar recursos com Dipity, Genial.ly o altres.
Resumeix el context polític que es dona el 1835 i explica en quina mesura aquest context podia haver influït en els fets de la Fàbrica Bonaplata.
Com podia afectar a la situació obrera?
4
Qui era Ned_Ludd ? D’on era? En quina época va viure? En quin context va formular les seves teories?
Què era el ludisme? Què reclamaven els ludites?
Què et semblen aquest tipus d’actes com a mobilització obrera? Perquè creus que es duien a terme aquest tipus de mobilitzacions i tenien aquestes característiques?
5
3. APROFUNDIM Les mobilitzacions de tipus ludista d’un primer moment, van anar seguides de reclamacions entorn el dret d’associació dels obrers en les societats de socors mutus (1840‐43) i l’establiment de negociacions entre obrers i patrons que, durant la Dècada Moderada (1844‐ 55) es van veure silenciades. El dret a associació dels obrers va passar a ser el centre de la problemàtica socio‐laboral.
Per què creus que reclamaven aquest dret?
3.1. Analitzem el debat entorn la llibertat econòmica i el dret a associació Recordem que, al llarg del segle XIX, es van acabar imposant els principis liberals Però, en què consisteix el liberalisme?
Quins principis defensa el liberalisme pel que fa el comerç?
6
I en relació a la propietat privada?
Per què creus que allà on triomfaven les revolucions liberals s’eliminaven els gremis?
Quines conseqüències creus que tindrà l’aplicació del liberalisme per als treballadors? Mira d’apuntar aspectes positius i negatius d’aquesta mesura: Positius: Negatius:
7
La burgesia comercial, financera i industrial aplicava ‐i reclamava que se seguís aplicant‐ el dret al lliure comerç, incloent la llibertat de contractació de treballadors i llibertat d’establir salaris i condicions. Quines conseqüències creus que tenien aquestes polítiques pels treballadors?
El sistema electoral vigent a Espanya en aquella època era el censatari. Tenien dret a vot els treballadors en aquell sistema?
Els partits progressistes volien ampliar el dret a vot, especialment els demòcrates i republicans que reclamaven el sufragi universal. Quines diferències fonamentals comporta respecte al censatari?
Quines conseqüències creus que tindrien pels treballadors l’aplicació del liberalisme econòmic en un marc de liberalisme polític restringit?
8
Quins són els posicionaments dels diferents grups polítics en relació a la formació de les associacions obreres i a les seves reivindicacions, durant el primer semestre de 1855?
Llegeix els següents textos i respon les preguntes que se’t formulen a continuació
Text 1: “He dicho que en la provincia de Barcelona se ha puesto tasa a los salarios. Y en verdad, señores, que solo el pronunciar esta frase, aun las personas más ajenas a los estudios económicos saben que la contratación de los servicios humanos, las obligaciones de dar y de hacer son libres y correlativas y no deben ser objeto de intervención por parte de la autoridad, de la misma manera que el que compra o vende una cosa, compra o vende los efectos o resultados del trabajo. Se alquila el trabajo, como dice muy bien el Sr. Moyano; se alquila de la misma manera que cualquier otra cosa que pueda ser objeto de contratación humana (…) comprendo la asociación para las obras de beneficiencia, para la asistencia de los ancianos, inválidos del trabajo, para los huerfanos de la indústria, para los que no tienen ocupación por no tener suficiente fuerza en sus brazos para dirigir una máquina. (…) Comprendo la asociación de los obreros para sostener dentro de justos límites el precio de la mano de obra, pero libremente. La comprendo para tener más libertad de contratación con el fabricante o empresario de la industria; pero no comprendo la asociación de los obreros para aumentar su jornal coartando la liberatd de los fabricantes “ Laureà Figuerola discurs a Corts 19 de maig de 1855, Diario de Sesiones a Cortes Constituyente, nº 158, p. 4922.
Busca una biografia de l’autor. A quin partit, tendència política i classe social pertany?
Quina posició defensa en el fragment seleccionat?
9
Text 2: “Se sabe, y S. S. [sus señorías]: lo dice, que hay allí [a Barcelona] asociaciones secretas para ejercer la coacción respeto de los obreros para que exijan mayor salario por su trabajo, y el deber del Gobierno es evitar esas asociaciones que tan trascendentales daños pueden producir (…) que son imposibles en todo buen gobierno y que serían la muerte de la sociedad” Francisco Luxán, ministre de Foment, discurs a Corts 19 de maig de 1855, Diario de Sesiones a Cortes Constituyente, nº 158, p. 4927.
Busca una biografia de l’autor. A quin partit, tendència política i classe social pertany?
Quina posició defensa en el fragment seleccionat?
10
Text 3: “Lo primero es, que la propiedad en Cataluña hoy día se halla vejada y tiranizada. El propietario no es dueño de admitir al jornalero que le da la gana y despedir a quien le acomode, sino que uno y otro les es impuesto por personas o sociedades que toman el nombre de los obreros. Yo quiero que el Congreso me diga si esto no es una verdadera usurpación del derecho ajeno. (…) Existe una sociedad secreta, cuyos director minora el Gobierno, y que no obstante consta de millares de individuos, que unos por terror y otros por ignorancia, obedecen las ordenes que se les dan, y que si bien hoy día no tienen color político, indudablemente lo tendrán en un día de conflicto, en que esta sociedad podrá poner en serios apuros al Gobierno y a, la sociedad en general en momentos dados. (…) Acaso uno de los medios más conducentes para que esta cuestión no tome proporciones desagradables en lo venidero, sería el establecimiento de escuelas que mejorasen la educación religiosa y moral de los trabajadores y les hiciese abrir los ojos sobre el verdadero conocimiento de sus intereses y la legítima mejora de condición” Francesc Camprodon, discurs a Corts 19 de maig de 1855, Diario de Sesiones a Cortes Constituyente, nº 158, p. 4932.
Busca una biografia de l’autor. A quin partit, tendència política i classe social pertany?
Quina posició defensa en el fragment seleccionat?
11
Text 4: “Nosostros profesamos el principio de que ha de haber amplia libertad para todos; que el fabricante puede hacer uso libérrimo de sus capitales, fijando los precios que le acomoden, y que el trabajador es también muy libre en aceptar o no estos precios y en pedir lo que él crea merecer”. ¿No es esto lo que Uds. Dicen? Pues bien; este principio, a nuestro parecer, falsea por su base. O si no, veamos. Un fabricante dice: doy trabajo, pero sólo a tal precio. Responde el operario: trabajando a este precio no puede atender a mis necesidades; no acepto.‐ Corriente; han usado ambos de su amplia libertas; pero pasan dos, tres, cuatro semanas; el fabricante va comiendo su capital, porque es rico y espera funadmentalmenmte lograr su objeto aguardando; por el contrario, el operario agota en breve todos sus recursos, porque es pobre y no prevé ninguna esperanza en su triste porvenir. Preguntamos ahora: llegado este caso, ¿existe aquella amplia libertad? Sí para el fabricante, no para el operario; pues el que se ve apremiado por el hambre no tiene libertad, a no ser la de dejarse morir de inanición; tiene sí la imprescindible necesidad de doblegarse a todas las exigencias que quiera imponerle el dueño del capital. No; con este falso principio nunca será libre el pobre; lo será, sí, siempre el rico.” Carta signada per un grup anònim d’obrers al diari La Corona de Aragón, 23 de maig 1855, núm. 146, p. 3, citat a Benet, J., Martí, C. op. Cit., p.751.
Busca una biografia de l’autor. A quin partit, tendència política i classe social pertany?
Quina posició defensa en el fragment seleccionat?
12
Text 5: “El hombre para atender a las necesidades de la vida necesita la moneda. La clase jornalera, que es la más números de toda la sociedad, no la posee; por lo tanto, sus individuos, para procurársela, tienen necesariamente que acudir a aquellos que son dueños de ella; éstos truecan la moneda por las facultades físicas e intelectuales que aquéllos les ofrecen, y de este modo aumentan sus capitales, y por lo tanto su bienestar material. Ahora bien: siendo pocos los que poseen las moneda y muchos los que necesitan de ella, ¿no se deduce de aquí que los primeros pueden explotar a los segundos? (…) ¿No es, por último, muy posible que no teniendo el capitalista freno de ninguna especie, y no hallándose el jornalero protegido por ley alguna, la libertad del primero y el abandono del segundo han de conducirles a un lamentable antagonismo? (…) No faltará quien diga que el freno que pedimos a una ley, sería un ataque directo a la libertad individual. ¡Pues qué! ¿es acaso equitativo, justo, humano, que el fuerte oprima el débil? ¿La razón no dicta a los débiles que muchos de ellos reunidos puedan más que el fuerte? (…) Es necesario que en España la organización del trabajo forme parte de nuestra legislación.” Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros por el operario Ramón Simó, cajista; representante que fue de la clase de impresores cerca de las primeras Autoridades de Barcelona durante los acontecimientos que tuvieron lugar en aquella capital en marzo de 1854; expresidentes de varias asociaciones de socorros mútuos, etc. etc., opuscle dirigent obrer català Ramón Simó i Badia publicat a Madrid (establecimiento tipogràfico militar, calle del Barquillo nº 8), l’11 febrer 1855, citat a Benet, J., Martí, C. op. Cit., pp. 714‐718.
Busca una biografia de l’autor. A quin partit, tendència política i classe social pertany?
Quina posició defensa en el fragment seleccionat?
13
3.2. Anàlisi de document Observa el següent document i respon les preguntes que se’t formulen a continuació Doc. 1
Informe del tinent d’alcalde Juan Roger sobre preus i mides reclamats per les associacions obrers. 5 d’agost de 1854. ANC1‐ 244‐72. Codi Doc ANC@ula 4400
Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit?
A què fa referència?
Què s’hi detalla?
De les dues tipologies de moviment obrer que heu vist (destrucció de maquinària i associacionisme obrer), a quina creus que pertany?
14
3.3. La fi dels convenis col∙lectius Finalment, el govern va tolerar que s’arribés a convenis col∙lectius entre empresaris i associacions obreres. Fins i tot, mantindrà la suspensió de l’ús de les màquines selfactines, per un temps. Aquests acords amb les associacions obreres s’havien aconseguit gràcies a l’actitud dialogant i la voluntat d’arribar a acords de les autoritats designades (Pascual Madoz, Domingo Dulce, Manuel de la Concha, José Lemery…). La situació però, va canviar quan es va nomenar Capità General de Catalunya a Juan Zapatero y Navas2. Alguns historiadors consideren que les mesures preses per Zapatero van generar un clima de major solidaritat entre els obrers i van contribuir a augmentar la confrontació que va portar a la primera vaga general a Espanya, al juliol de 1855. El 23 de maig es publicava la “Real orden reiterando la revocación del bando dictado en Barcelona sobre aplicación de las máquinas llamadas Selfactings y otros particulares”.
Comenta les causes d’aquesta ordre
Quines conseqüències creus que ocasionarà?
Quines altres mesures es van prendre a partir del nomenament de Juan Zapatero, en relació a les reivindicacions dels obrers?
2
És nomenat interinament, el 17 de març de 1855 (https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1855/806/A0000100001.pdf) i definitivament, el 26 de juny de 1855 (https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1855/908/A0000100001.pdf)
15
4. CONCLUSIONS Redacta un text sobre les Formes de lluita del moviment obrer: del ludisme als convenis col∙lectius i les vagues (Barcelona, 1854‐56), que doni resposta a les preguntes inicials: ‐ Quines eren les formes de mobilització obrera als inicis de la industrialització? ‐ Com van evolucionar aquestes formes de mobilització? ‐ Què reclamava el moviment obrer català durant el Bienni Progressista (1854‐ 1856)? ‐ Com ho reclamava? ‐ Va aconseguir algunes de les seves reivindicacions?
16
Dona la teva opinió argumentada respecte el dret d’associació dels obrers i la llibertat dels empresaris per determinar salaris i condicions laborals. En acabat, poseu‐ho en comú amb tot el grup‐classe.
17