EL CÒLERA DE 1854 La Industrialització i el naixement del Moviment Obrer a Catalunya (III):
Vinyeta de l’Auca del Còlera. [1855]. Autor no identificat. ANC1-160-N-745. Codi doc ANC@ula 4414
1
Nom alumne/a: Grup / Matèria: Data:
1. INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT Ara començarem una activitat que ens transportarà a la Barcelona de mitjan segle XIX. En la present activitat, investigareu entorn un episodi històric estretament relacionat amb les problemàtiques urbanístiques i socials que es produïen llavors a la Ciutat Comtal. La recerca la dureu a terme a través de l’estudi de diferents tipologies de fonts documentals: Ordenaments relatius a mesures per combatre l’epidèmia de còlera (font primària) Una auca sobre l’epidèmia (font primària) Memòries d’un coetani (font primària) D’aquesta manera, aprendreu a treballar com historiadors/es, alhora que aprendreu sobre el cas en qüestió i l’època. A més, com passa amb la majoria de successos històrics, us donaran pistes per entendre realitats actuals... Es recomana treballar prèviament els principals problemes urbanístics de la ciutat i quines conseqüències comportava pels habitants de Barcelona; per exemple, amb les activitats que teniu a disposició al mateix blog del SDANC o l’ARC.
2
2. APROXIMACIÓ L’estiu de 1854 es va produir un episodi a Barcelona que va fer evident que els problemes urbanístics de la ciutat podien tenir conseqüències molt greus... Observa el següents documents i respon les preguntes que se’t formulen a continuació per esbrinar què va passar. 2.1. Anàlisi d’una font primària: notes de les autoritats Doc.1
Ordenaments relatius a mesures per combatre l’epidèmia de còlera [agost 1854] ANC1‐244‐72 . Codi doc ANC@ula 4390 Transcripció del document
● Què s’ordena?
● Qui dona l’ordre? Quin càrrec tenia?
● Quin sentit creus que tenien aquestes mesures?
● Qui ho ha de complir? Què responen?
3
2.2. Anàlisi d’una font primària: una auca Doc.2
Auca de quaranta‐vuit rodolins numerats i dos versos al peu de la imatge que representa l'epidèmia de còlera i les primeres vagues que visqué Barcelona l'any 1854. Autor: desconegut. [1854?]. ANC1-160-N-674
Quins són, segons l’autor, els dos mals que afecten la societat al 1854? Quines referències es fan del moviment obrer? Quins actes hi surten reflectits? Quina opinió creus que en té l’autor?
D’on es diu que ve el còlera?
Segons l’auca, quins són els mecanismes de transmissió de l’epidèmia?
Quines van ser les respostes dels ciutadans i les autoritats?
Com va acabar l’epidèmia?
4
2.3. Anàlisi d’una font primària: memòries d’un coetani Llegeix el següent fragment de les Memòries de Conrad Roure i respon les preguntes “Los casos fueron en un principio pocos y aislados ; pero pronto la propagación del mal tomó caracteres de epidemia horrorosa y, ante el sinnúmero de defunciones cotidianas, el terror se apoderó de los ciudadanos barceloneses. Y, aunque el cólera se hallaba extendido a toda la Península, aquellas personas que disponían de medios de fortuna para ello abandonaban alocadamente la ciudad para preservarse en una pequeña población o casa de campo. En las pequeñas poblaciones naturalmente que el número de defunciones diarias no alcanzaba una cifra tan elevada como la obtenida en Barcelona, pero esto era debido a la menor densidad de población y relativamente, sin duda, el porcentaje de fallecimientos cotidianos era mayor en las aldeas que en la gran urbe. Conrad Roure i Bofill Pero en aquellos momentos de pánico los barceloneses no atendían razones, y por si eran los buques surtos en el puerto, las aguas o el contagio la causa de la propagación del mal, huían a la desbandada. Barcelona dentro sus muros iba quedando desierta; la emigración por un lado y los estragos del cólera por otro eran la causa. (...) Únicamente permanecían en Barcelona aquellas familias que tenían algún individuo atacado de cólera, los boticarios herboristas, médicos y demás personas cuyas obligaciones les impedían abandonar la ciudad y aquellos infelices que por falta de recursos no podían seguir en la huída a sus conciudadanos afortunados. Es decir, que en Barcelona no quedaron otros pobladores que aquellos obligados por el deber o la miseria. (...) Por si la soledad no diera suficiente especto tétrico al cuadro que la ciudad presentaba, las autoridades, como medida higiénica, ya que el microbio de la epidemia se hallaba en la atmosfera, ordenaron que en los cruces de todas las calles se encendieran grandes hogueras y para que éstas produjeran mayor cantidad de humo salvador, las rociaban abundantemente con alquitrán. Y densas columnas de una humereda acre se elevaban por encima de la ciudad atacada, cubriéndola con su obscuridad. No sé si la medida sería muy eficaz como destructora de microbios; pero lo positivo fue que el alquitrán ardiendo filtraba por entre los adoquines de los empedrados, éstos se resquebrajaron y la medida resultó sin igual para destruir adoquinados. * * * Consecuencia inmediata de la epidemia y del consiguiente cierre de establecimientos y paralización de negocios, fue la miseria en aquellas clases que si no contaban con medios para dejar la ciudad, mucho menos podían vivir en la holganza. El trabajo les faltaba y ni el recurso de mendigar les quedaba, porque, ¿ a quién iban a mendigar?. El gobernador civil de Barcelona, que lo era en aquella funesta temporada don Pascual Madoz, a fin de evitar que el hambre causara mayores estragos que la peste, activó del Gobierno el permiso de demolición de las murallas de la ciudad. El expediente se cursó rápidamente, vino aprobado, y Madoz, acto continuo, empleó en la tan ansiada demolición a cuantos hombres acudieron solicitando plaza. El derribo comenzó por el lienzo de la calle Tallers, prosiguiendo acto seguido por dos o tres puntos distintos de la muralla.” Roure, C., Recuerdos de mi larga vida, El Diluvio, Barcelona: 1925, vol I., pp. 33‐38. Disponible a la web d’XTEC.
5
Com va reaccionar la població de Barcelona davant l’epidèmia?
Tothom va poder reaccionar igual?
Creus que l’epidèmia va afectar més alguna classe social? Perquè?
Quines mesures preventives es van prendre per evitar la propagació del contagi?
Quina solució va pensar el Governador Civil Pascual Madoz per combatre l’atur?
6
3. APROFUNDIM 3.1. Investiguem i aclarim conceptes Cerca informació i respon les preguntes que se’t formulen a continuació
Explica què és el còlera (Etiologia/simptomatologia/Diagnòstic/ tractament)
Què és una epidèmia?
I una pandèmia?
Quines han estat les epidèmies més greus de la història ? Enumera‐les posant‐ne la data.
7
Al segle XIX, quines grans epidèmies van haver a Espanya? Enumera‐les posant‐ne la data.
Quines han estat les grans epidèmies de còlera al món?
L’epidèmia de còlera de 1854, on va començar i com es va estendre?
8
3.2. Reflexionem
Reflexiona I explica: Quins són els mecanismes o vies de transmissió de les malalties infeccioses?
Quins factors creus que poden influir en l’extensió de les malalties infeccioses?
Per què creus que es diu que les malalties infeccioses al segle XIX eren malalties socials?
9
4. CONCLUSIONS
Creus que l’epidèmia del còlera de 1854 té a veure amb les problemàtiques urbanístiques de la ciutat? Quins altres factors van poder influir en els estralls produïts per aquesta malaltia? Raona la resposta.
10
Busca alguna epidèmia important recent. Fes‐ne un resum en el que incloguis: ‐ El focus d’origen ‐ La seva extensió ‐ La mortalitat i problemàtiques que ha causat ‐ Esbrina quina és la situació econòmica i social de les zones més afectades i relaciona els resultats amb la informació anterior
Creus que actualment hi ha malalties socials? Raona la resposta i, posa’n exemples.
11