Llum de la Pau de Betlem 2012 by Scouts MSC

LLUM DE LA PAU DE BETLEM 2012 Lema ”VULL

VEURE’T”

El lema d’este any fa referència a la necessitat i el desig d’una “trobada amb Jesús”. Jo vull vore’l, ell vol vore’m, volem i necessitem trobar-nos. Els materials estan dividits en quatre fases que corresponen a les quatre setmanes d’Advent i, a la llum de l’Evangeli de cada una d’elles es plantegen 4 preguntes:

- Quan? En quin moment de la meua vida, en quin moment del dia, en quin moment del meu desenvolupament,… - On? En quin lloc, en quines circumstàncies, en quines persones,… - Per a què? Què canviarà en la meua vida, què en la dels què m’envolten, què en el món, a què em compromet,… - Cóm? Hi ha ferramentes per a això? jo sol? amb quina actitud?…

L’estructura dels materials serà com sempre, una lectura bíblica, una activitat o joc, una cançó, una oració i un conte amb tres novetats:

1. L’Evangeli serà el mateix per a totes les branques perquè és el corresponent a cada un dels quatre diumenges d’Advent. 2. L’oració està “esbossada” en un pergamí amb diferent contingut per a cada franja d’edat, que ha d’anar omplint-se cada setmana transformant en oració tot allò que hem reflexionat i viscut. 3. S’inclou una proposta de celebració de la Paraula per als adults responsables dels infants i jóvens, d’equips de treball, claustres, etc. prèvia al començament de l’Advent i que servis ca de preparació i/o motivació.

Cada setmana s’encendrà un ciri de la Corona d’Advent, es treballaran els materials corresponents i s’anirà creant una oració omplint un tros del pergamí proposat de manera que a l’arribar el moment d’arreplegar i repartir la Llum de la Pau de Betlem els jóvens es troben preparats per a eixa Trobada recíproca que suposa el lema VULL VEURE’T. Els materials que proposem pretenen ser una guia de treball, un itinerari per a viure l’advent, un camí que s’ha de seguir per preparar els nostres cors per a rebre la Llum de la pau de Betlem i poden adaptar-se a cada realitat de temps, nombre de participants, situacions personals, etc. Les cançons que proposem, excepte les de la celebració dels responsables i la primera de la 1ª setmana per als més menuts, són totes les mateixes per a cada secció i així, a més de cantar cançons pròpies de l’Advent, tot l’agrupament podreu conèixer-les. Millor encara si aconseguiu que es canten a la Parròquia o al col·legi en alguna celebració.

Materials creats i dissenyats per Scouts MSC

FRANJA DE 6 A 10 ANYS

ACTIVITAT

CANÇÓ

CONTE

QUAN?

Lc 21, 25-28. 34-36

Buscant Jesús.

És tan a prop meu

Els colors de l’arc de sant Martí.

ON?

Lc 3, 1-6

Amagatall amb Déu.

German hem arribat dels Quatre punts de l’horitzó

On està Déu?

PER QUÈ?

Lc 3, 10-18

Posar la cua al burro.

Viva llum d’alba

El fill més sagaç.

COM?

Lc 1, 39-45

Pinta ta casa.

Paraula que fou llum el primer dia

El Messies disfressat

QUAN?

Lc 21, 25-28. 34-36

Desastre en el racó.

Amistat, uneix-nos

Equip de salvament

ON?

Lc 3, 1-6

Caixa i espill.

Germans hem arribat dels Quatre punts de l’horitzó

Jesús en el banc

PER QUÈ?

Lc 3, 10-18

Canviar el punt de vista.

Viva llum d’alba

Amagar la felicitat.

COM?

Lc 1, 39-45

El pitxer i les pedres.

Paraula que fou llum el primer dia

L’abraçada de Déu

QUAN?

Lc 21, 25-28. 34-36

Cadena de SMS.

Amistat, uneix-nos

El pitxer i les pedres

ON?

Lc 3, 1-6

On esta Déu?

Germans hem arribat dels Quatre punts de l’horitzó

Les claus perdudes

PER QUÈ?

Lc 3, 10-18

Finestra de Johari.

Viva llum d’alba

Cel i Infern.

COM?

Lc 1, 39-45

Papiroflèxia .

Paraula que fou llum el primer dia

El quadre.

QUAN?

Lc 21, 25-28. 34-36

No m’ho esperava!

Amistat, uneix-nos

Déu vol vindre a visitar-nos.

ON?

Lc 3, 1-6

Baló de futbol o pilota de tenis?

Germans hem arribat dels Quatre punts de l’horitzó

El trencaclosques.

PER QUÈ?

Lc 3, 10-18

Espills humans.

Viva llum d’alba

El malalt i la finestra

COM?

Lc 1, 39-45

Papiroflèxia .

Paraula que fou llum el primer dia

A la cerca del tresor

Mc 13,33-37

Preparar la celebració. (Oració d’abandonament)

Quan desvetllarem els cors

El príncep i el criat.

El seu camí…

El Messies disfressat. Versió escolta.

FRANJA DE 10 A 13 ANYS

FRANJA DE 14 A 17 ANYS

FRANJA DE 17 ANYS EN ALÇA

KRAALS / EQUIPS ASSOCIATIUS/ CLAUSTRES CELEBRACIÓ DE LA PARAULA

CELEBRACIÓ DE PREPARACIÓ Proposem una celebració prèvia al començament de l’Advent que servisca de preparació i motivació al grup de responsables dels infants i jóvens, equips associatius, claustres de professors, etc.

EL CONTE El Messies disfressat Vaig recordar aquella vella història d’una Delegació d’Escoltisme en la què l’alegria i l’esperit escolta havien desaparegut. No és que els escoltes que la formaven foren roïns, però sí que en els Agrupaments i en la mateixa Delegació, hi havia una espècie de gran avorriment, una gran apatia, que propiciava que els escoltes no semblaren feliços; ningú apreciava res, ni es comprometia per ningú i això es notava en la vida diària com una espessa capa de mediocritat. Tant, que un dia el Delegat, home bo, va anar a visitar un savi i ancià consiliari que a la seua vellesa s’havia retirat a disfrutar de l’obra de Déu en plena naturalesa, a un xicotet poble de la Serra. Este home, amb fama de sant, després d’escoltar-lo i reflexionar, li va dir: “La causa, germà escolta, és molt clara. En la vostra associació heu comés tots un gran error: Resulta que entre vosaltres viu Jesús, el Vell Llop camuflat, disfressat, i cap de vosaltres se n’ha adonat.” El bon delegat, va tornar preocupadíssim als locals on es reunien. Per una banda, no podia posar en dubte la saviesa d’aquell sacerdot, però, per l’altra, no aconseguia imaginar-se qui d’entre els seus germans escoltes podria ser eixe Crist disfressat. Potser seria la Tresorera? Impossible. Era una dona bona, però era vanitosa, creguda. Seria eixe Cap d’Agrupament que en totes les assemblees protestava? No, no. Era també un bon Escolta, però era dur, irascible. És impossible que fóra el Messies. I eixe llobató menudet que va vindre carregat amb una motxilla immensa l’últim dia a la Delegació? Ja sabem la passió de Jesús pels infants i pels indefensos. I aquell pioner pesat que no ens deixà dormir tranquils en l’última acampada? Potser Jesús volia posar a prova la nostra paciència. I va anar repassant, un per un, la llista dels seus escoltes i a tots els trobava, encara que bones persones, amb molts defectes. Clar que -es va dir a si mateix- si Jesús anava disfressat, potser podia estar disfressat darrere d’alguns defectes aparents, però ser, per dins, el Vell Llop. En arribar als locals, va comunicar a l’equip el diagnòstic de l’ancià i tots els seus companys es van posar a pensar qui d’ells podia ser el Messies disfressat i tots, més o menys, van arribar a les mateixes conclusions que el Delegat. Per això, per si de cas, tots van començar a tractar millor tots els seus companys, a tots, no siga que anaren a ofendre Jesús. També van pensar la possibilitat que en cada un d’ells podia estar Jesucrist encarnat i ni tan sols ells mateixos ho sabien, per la qual cosa van començar a viure, com a persones i com a Escoltes, pensant respondre a cada situació plantejada igual que el Mestre ho haguera fet. I van començar a vore que tenien més virtuts del què ells sospitaven.

Van començar a ser generosos, a servir Jesús com es mereix, a donar sense mesura, a combatre sense por de les ferides, a treballar sense descans I a donar-se sense esperar altra recompensa que la de saber que feien la seua Santa voluntat. I, a poc a poc, la Delegació va anar omplint-se d’amor, i d’esperit Escolta. Van començar a tornar a ser feliços, perquè sentien que feien feliços als altres. Cada un tractava el seu germà escolta com si fora el mateix Jesús, i intentava mirar les coses des del mateix prisma pel qual l’haguera mirat Jesús. I tots van començar a ser verdaderament feliços, estimant i sentint-se estimats, fent del servei, la forma de vida.

LA CANÇÓ QUAN DESVETLLAREM ELS CORS

(Acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra, 6, 7 08002 Barcelona. Tel 933022235/ www.md.cpl.es)

Quan desvetllarem els cors a la veu del Déu vivent, junts retrobarem la font de llibertat;

quan aixecarem les mans per cantar al Déu vivent, junts retrobarem la llum d’un nou demà.

Ell sabrà trencar les armes, ell sabrà canviar els cos; ell eixugarà les llàgrimes, ell farà fugir les pors. quan aixecarem les mans per cantar al Déu vivent, junts retrobarem la llum d’un nou demà.

No més nit sobre la terra, ell vindrà com un gran foc. No més odi ni més guerra, ell farà el món tot nou. quan aixecarem les mans per cantar al Déu vivent, junts retrobarem la llum d’un nou demà.

Ell serà “Déu-amb-nosaltres”. Tot el mal ja haurà passat. De les cendres i les brases en farà nova iutat. quan aixecarem les mans per cantar al Déu vivent, junts retrobarem la llum d’un nou demà.

text bíblic per a la reflexió Marc 13, 33-37

“Estigueu alerta, vetleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa sa casa, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seua missió; i al porter li mana que vetle. Vetleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: a la vesprada, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fora cas que arribara sobtadament i vos trobara dormint. El que vos dic a vosaltres, ho dic a tot el món: Vetleu!”

REFLEXIÓ: Cada un expressarà lliurement el que li ha transmès la Paraula del Senyor.vindrà l’amo de la casa: a la vesprada, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fora cas que arribara sobtadament i vos trobara dormint. El que vos dic a vosaltres, ho dic a tot el món: Vetleu!”

EL CONTE El príncep i el criat Un poderós sultà viatjava pel desert, seguit d’una llarga caravana, que transportava una pesada càrrega de riquesa en or i objectes preciosos. A mitat del camí, assetjat pel foc dels arenals, un camell extenuat, va caure mort estès al terra per a no alçar-se. L’arca que transportava sobre la seu espatla, va cruixir i es va desfer deixant escampat sobre l’arena, joies i brillants. El príncep, no tenint amb què arreplegar el preciós cabal, va fer un gest displicent, invitant els seus col·laboradors i criats a guardar-se el que cada un d’ells poguera carregar. Mentre estos s’abalançaven amb avidesa sobre el ric botí per a buscar entre els grans d’arena altres grans que brillaven un poc més, el príncep va seguir el seu camí pel desert. De sobte, va escoltar els passos d’algú que caminava al darrera seu. Es va girar i va vore que era un dels seus criats que el seguia, panteixant i suat. - I tu? –li va preguntar-, no et quedes a arreplegar res del tresor? El jove va respondre amb senzillesa plena de distinció: - Jo seguisc el meu rei.

LA CANÇÓ EL SEU CAMÍ

(Acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/Rivadeneyra, 6, 7 08002 Barcelona)

El seu camí va ser camí de tots: Crist l’ha fet entre els pobres; pel seu amor no hi ha petits ni grans: és amic de tots els homes. Obre-li el cor, ara que ens parlarà, llum per la nostra ruta; obre-li el cor, ara que tornarà a fer camí amb nosaltes.

El seu camí farà florir el desert pels damnats de la terra, i del seu cor obert s’escamparan rius de pau i de tendresa. Obre-li el cor, ara que ens parlarà, llum per la nostra ruta; obre-li el cor, ara que tornarà a fer camí amb nosaltes.

El seu camí senyala l’horitzó: un món sense cadenes. El seu amor ens hi conduirà i la joia serà plena. Obre-li el cor, ara que ens parlarà, llum per la nostra ruta; obre-li el cor, ara que tornarà a fer camí amb nosaltes.

MATERIALS PER A TREBALLAR AMB INFANTS I JÓVENS ELS EVANGELIS PER A LES QUATRE SETMANES (TOTES LES FRANGES D’EDAT) Primera setmana d’Advent: Lc 21,25-28.34-36 Molt prompte sereu alliberats En aquells temps, deia Jesús als deixebles: –«Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esglaiades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors, voran vindre el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot açò comence a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt prompte sereu alliberats. Estigueu atents sobre vosaltres: que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no fatigue el vostre cor i vos trobeu al damunt aquell dia, de colp i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tots, siguen on siguen de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu eixirvos-en de tot això que ha de succeir, i vos pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.

Segona setmana d’Advent: Lc 3,1-6 I tothom veurà la salvació de Déu L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia allò que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els tossals, la serralada es tornarà una plana i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.

Tercera setmana d’Advent: Lc 3,10-18 Què hem de fer també nosaltres En aquell temps, la gent preguntava a Joan: – Així, què hem de fer? Ell els responia: – Qui tinga dos vestits, que en done al qui no en té, i qui tinga menjar, que el compartisca també amb els altres. Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també uns cobradors d’imposts que li deien: – I nosaltres, mestre, ¿què hem de fer? Ell els contestà: – No exigiu més d’allò que està establert. Igualment, uns soldats de la guàrdia li preguntaven: – Què hem de fer també nosaltres? Ell els deia: – No forceu ningú amenaçant de maltractarlo o de denunciar-lo; acontenteu-vos amb la vostra soldada. La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: – Jo vos batege només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calcer. Ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.

Quarta setmana d’Advent: Lc 1, 39-45 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant saltà dins les seues entranyes i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seues forces: – Eres beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teues entranyes. ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teua salutació, l’infant ha saltat d’entusiasme dins les meues entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.

Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Senyor Jesús que estàs en ..................................................................................... I també en ......................................................................................................... Vull veure’t prompte perquè estant tu amb mi ....................................................... .............................. ..................................................................................... ....... ........................................................................................................................... A més, sé que em vas ensenyar a ........................................................................ ............. .............................................................................................................. ............................................................................................................................ M’estic preparant per a que vinguis al meu cor i per això vaig a ser ...................... ...........................................................................................................................

Senyor Jesús, sempre he cregut que sols estàveu en................................................ .......................................................................................................................... Però m’he adonat que també estàs en ................................................................... .......................................................................................................................... Vull veure’t perquè sé que si tu estàs ací ................................................................ ..................... ..................................................................................................... També sé que per a que vingues jo tinc que ........................................................... .......................... ............................................................................................... El món amb tu és ................................................................................................. ............................................................................................................................ I, per això, amb la teua ajuda jo em compromet a ................................................ ............................................................................................................................

Senyor Jesús, porte molt de temps ............................................................................................. T’he buscat en ..................................................................................... ............... Però en realitat et trobaves a ................................................................................. La gent diu que tu eres ......................................................................................... Vull veure’t per a ................................................................................................. accepte ............................................................................. que em presentes.

Senyor Jesús, en la meua vida fa temps que...................................... (busque, necessite, sent, sofrisc).................................................................................................................. Sé que estàs en l’eucaristia però també t’he buscat en ........................................... ............................................................................................................................ I realment....................................... et trobaves .................................................... .......................................................................................................................... Escolte parlar de tu per totes parts i uns diuen que eres .......................................... ...................................................i d’altres que eres .............................................. ............................................... Però jo sé que ...................................................... ....................................... i per a mi .................................................................. Vull veure’t i trobar-me amb tu per a .................................................................... M’agraden els reptes i no busque el camí fàcil. Accepte ......................................... .....................................................................................que em presentes.

FRANJA D’EDAT: DE 6 A 10 ANYS Primera setmana ACTIVITAT: BUSCAR JESÚS Es tracta de fer parelles de fotos o imatges de dibuixos de situacions infantils en què està present Jesús i en les que no està. Es presenta una gran quantitat d’imatges (adjuntes) i els xiquets han de fer parelles. Una en què creguen que està Jesús amb una altra en què creguen que no està.

REFLEXIÓ Se’ls fa pensar quan creuen elles que és necessari que estiga Jesús i, per tant, quan creuen que cal buscar-lo: quan hi ha problemes, malalties, soledat, tristesa, marginació, etc.

LA CANÇÓ... ÉS TAN A PROP MEU

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

És tan a prop meu, és tan a prop meu, que fins i tot el puc tocar, Jesús és aquí.

No busqueu Déu en les altures ni el busqueu en els plecs de la mà. Molt a prop el tens, un xic amagat. Ell t’espera en el teu germà. És tan a prop meu, és tan a prop meu, que fins i tot el puc tocar, Jesús és aquí.

El mateix Jesús que ara se’ns dóna, t’espera entre la multitud, en el marginat, en l’home aturat, en pobles sencers que hem oblidat. És tan a prop meu, és tan a prop meu, que fins i tot el puc tocar, Jesús és aquí.

Ell és qui t’espera cada dia, al carrer, a casa, en el treball, en el qui pateix, en aquell malalt, en el jove que tens al davant. És tan a prop meu, és tan a prop meu, que fins i tot el puc tocar, Jesús és aquí.

EL CONTE... Els colors de l’arc de Sant Martí Un dia, els colors van entrar en guerra. Ja que, per descomptat, cada un pensava que era millor que l’altre: El groc no parava de jactar-se del seu valor, perquè l’or és l’element més valuós de tots. El roig, de la seua força i poder ja que és el que més està present en les guerres. El verd no es cansava de lloar la naturalesa, on era rei. Cada un parlava tant d’ell, que es van barallar durant molt de temps. A causa d’açò, el món va perdre els colors. Ja no hi havia gràcia en la vida ni hi havia bellesa. Els déus, preocupats en observar que tot estava fosc i trist, es van reunir per a vore que hi podien fer. Van decidir llavors crear un símbol de pau, i així va ser com va nàixer l’Arc de sant Martí. En ell van col·locar cada un dels colors i els van mostrar els resultats. Va ser tota una gran sorpresa. Era quelcom màgic i somiador. Al comprovar que l’harmonia entre els diversos tons donava una bellesa difícil de comparar, a l’adonar-se que cada un tenia quelcom que complementava a l’altre i cada un tenia un valor específic, els colors van decidir parar la guerra i mai més es van tornar a barallar.

Segona setmana ACTIVITAT: AMAGATALL AMB DÉU Hui, Déu ha decidit jugar amb nosaltres. Ell s’ha amagat en algun lloc de per ací prop i hem de trobar-lo. Allí on creieu que esta amagat, el teniu que portar ací o bé alguna cosa xicoteta que forme part del lloc on s’amaga. Per exemple: si crec que esta en la casa, en portar ací una rajola o l’estoreta de benvinguda valdria. Se’ls dóna als infants 5 minuts per a buscar i després es posen tots els objectes al mig. Es pregunta a alguns on l’han trobat donant sempre força a la seua resposta.

CONCLUSIÓ: Sabeu on l’he trobat jo? En cada un de vosaltres, en la vostra unió. S’ha amagat dins de vosaltres per a vore si éreu capaços de vore-l. Ell va crear la naturalesa i és normal que vegem parts d’Ell en la seua obra, però realment on esta és en tu i en els teus germans que tens ací al costat. Per a nosaltres, el cel és estar en el cor de Déu. Perquè quan en el Pare nostre diem: “Pare nostre que esteu en el cel…”. El cel, per a Déu, són els nostres cors.

LA CANÇÓ... GERMANS, HEM ARRIBAT

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó, som aquí, Senyor. Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó amb el Senyor

Pels camins del món hem seguit una crida, hem portat al front tot el pes del sol, hem sofert sovint el dol que duu la vida, hem ofert només amistat i consol. Germans…

Pels camins del món un amor ens convida, hem portat al cor la set d’arribar, hem sofert sovint desamor i mentida, hem ofert només el perdó de germà. Germans…

Ara som tots junts al voltant de la taula, no portem sinó la pols del camí; vós ens heu donat, amb la vostra paraula, menjar el vostre pa i l’amistat compartir. Germans...

EL CONTE... On està Déu? Un matrimoni tenia dos fills menuts, de 8 i 10 anys d’edat, els quals eren extremadament roïns. Sempre estaven clavant-se en problemes i els seus pares eren conscients que si alguna maldat ocorria al poble, els seus fills amb tota seguretat estaven involucrats. La mare havia sentit dir que el sacerdot del poble tenia molt bon tracte disciplinant infants, així que va anar a parlar amb ell per demanar-li que parlara amb els seus fills. El sacerdot va acceptar però va exigir vore’ls per separat, així que la mare va enviar primer al fill menut. El sacerdot era un home enorme amb una veu molt profunda, va assentar l’infant enfront d’ell i li va preguntar greument: - On està Déu? El xiquet es va quedar bocabadat però no va respondre, només es va quedar quiet amb els ulls fixes. Així que el sacerdot va repetir la pregunta en un to encara més greu: - On està Déu? De nou el xiquet no va contestar. Llavors el sacerdot va pujar de to la seua veu, encara més, va agitar el seu dit enfront de la cara del xiquet, i va cridar: - On està Déu? El xiquet va eixir cridant de cal rector, va córrer fins a sa casa i es va amagar en el rebost de l’escala, assotant la porta. Quan el seu germà el va trobar en el rebost li va preguntar: -Què ha passat? El germà menut sense a penes alè li va contestar: -Germà ara si que tenim greus problemes, han segrestat Déu i creuen que el tenim nosaltres!

Tercera setmana ACTIVITAT: COL·LOCA LA CUA AL BURRO Dibuixar un burro en un mural i amb els ulls embenats intentar col·locar-li a l’animal la cua en el seu lloc. Es fan equips de 5 o 6. Ix un de cada equip i amb ajuda dels companys d’equip, que li aniran indicant intenta posar la cua en el seu lloc. Guanya un punt el que més s’haja aproximat. Així, per tandes, fins que hagen eixit tots. El que dirigisca el joc limitarà el temps de cada tanda.

REFLEXIÓ: Busquem Jesús encara que no ho vegem tot clar, amb ajuda dels altres, dels companys, dels scouters, dels pares, dels amics, etc. I tot això ¿per a què? ¿Per a què cal posar-li la cua al burro? Perquè estiga tot en el seu lloc, perquè amb això guanyem. Si busquem i trobem Jesús guanyarem tots, serem feliços, nosaltres i tots els que estan al nostre voltant.

LA CANÇÓ... VIVA LLUM D’ALBA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Viva llum d’alba -mar de clarortot el poble clama: Vine, Senyor! goig del que vetlla contra la por. Tots junts obrirem camins al Senyor. (2)

Bona notícia –crit i cançótot el poble clama: Vine, Senyor! veu que ressona i es fa pregó: Tots junts obrirem camins al Senyor (2)

La terra nova es pasta amb dolor. Tot el poble clama: Vine, Senyor! Pau entre els homes: Festa Major! Tots junts obrirem camins al Senyor (2)

EL CONTE... El fill més sagaç Una història d’Etiòpia ens presenta un ancià que, en el seu llit de mort, crida als seus tres fills i els va dir: -No puc dividir en tres les meues possessions. Això deixaria molt pocs béns a cada un de vosaltres. He decidit donar tot el que tinc, com a herència, al què es mostre més hàbil, més intel·ligent, més astut, més sagaç. Dit d’una altra forma, al meu millor fill. He deixat damunt de la taula una moneda per a cada un de vosaltres. Preneu-la. Amb eixa moneda, el que compre alguna cosa que òmpliga la casa, es quedara amb tot. Se’n van anar. El primer fill va comprar palla, però només va aconseguir omplir la casa fins a la mitat. El segon fill va comprar sacs de ploma, però no va aconseguir omplir la casa molt més que l’anterior. El tercer fill -que va aconseguir l’herència- només comprà un xicotet objecte. Era un ciri. Va esperar fins a la nit, va encendre el ciri i va omplir la casa de llum.

Quarta setmana ACTIVITAT: PINTA TA CASA Se’ls diu als xavals que algú important vindrà a vore’ns. Per això hem de dibuixar una casa per a ell, el més acollidora possible. És important que “arreglem, decorem, calfem….” La nostra casa. Nosaltres som la casa en què habitarà Jesús. Preparem-nos a ser confortables. Una vegada realitzat el dibuix se’ls comenta la relació entre la casa i nosaltres mateixos. Després es fa una ronda en què tots els xiquets es comprometen a alguna cosa que prepare “sa casa interior” contestant en veu alta: Jo, perquè Jesús estiga molt còmode en mi, vaig a ………….………….………….…

LA CANÇÓ... PARAULA QUE FOU LLUM EL PRIMER DIA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Paraula que fou llum el primer dia, i en boca de profetes fou sentit, i clam i compromís que denuncia, iindrà a esquinçar la nit. Paraula com el foc que no s’apaga, paraula com la pluja sobre l’erm, paraula com un sol que venç l’obaga com vent que mou de ferm. Paraula que es covava en cor de pobre i en el si d’una jove feia niu; consol viva pregària que s’obre i hi té constant caliu. Paraula que no essent paraula vana, és carn de nostra carn i sang de sang, i plora amb plor d’infant i és veu humana: pastat del nostre fang. Paraula que és el “si” de tota cosa, l’ ”Amén” on ens durà la nostra fe quan, al darrer diumenge, ja desclosa, la vida farà el ple.

EL CONTE... Jesús ja està entre vosaltres Hi havia una vegada un monestir en el què la pietat havia decaigut. No és que els monjos foren roïns, però sí que en la casa hi havia una espècie de gran avorriment, que els monjos no pareixien feliços; ningú volia ni estimava a ningú i això es notava en la vida diària com una capa espessa de mediocritat. Tant, que un dia el Pare prior va anar a visitar un savi amb fama de sant, qui, després de sentir-lo i reflexionar, li va dir: “La causa, germà, és molt clara. En el vostre monestir heu comés tots un gran pecat: Resulta que entre vosaltres viu el Messies camuflat, disfressat, i cap de vosaltres se n’ha adonat.” El bon prior va tornar preocupadíssim al seu monestir perquè, d’una banda, no podia dubtar de la saviesa d’aquell sant, però, d’altra, no aconseguia imaginar-se qui d’entre els seus companys podria ser eixe Messies disfressat. Potser el mestre de cor? Impossible. Era un home bo, però era vanitós, cregut. Seria el mestre dels novicis? No, no. Era també un bon monjo, però era dur, irascible. Impossible que fóra el Messies. I el germà porter? I el cuiner? Va repassar, un per un, la llista dels seus monjos i a tots els trobava plens de defectes. Clar que -es va dir a si mateix - si el Messies estava disfressat, podia estar disfressat darrere d’alguns defectes aparents, però ser, per dins, el Messies. A l’arribar al seu convent, va comunicar als seus monjos el diagnòstic del sant i tots els seus companys es van posar a pensar qui d’ells podia ser Messies disfressat i tots, més o menys, van arribar a les mateixes conclusions que el seu prior. Però, per si de cas, van començar a tractar tots millor els seus companys, a tots, no siga que anaren a ofendre el Messies. I van començar a vore que tenien més virtuts del què ells sospitaven. I, a poc a poc, el convent va anar omplint-se d’amor, perquè cada un tractava el seu veí com si el seu veí fóra Déu mateix. I tots van començar a ser verdaderament feliços estimant i sentint-se estimats. Text de José Luis Martín Descalzo

FRANJA D’EDAT: DE 10 A 14 ANYS Primera setmana ACTIVITAT: DESASTRE EN EL RACÓ Els responsables, prèviament desarreglen desastrosament el local-racó on tindrà lloc la reunió. AMBIENTACIÓ.- Que mala sort hem tingut que el nostre local està desarreglat precisament hui, que hem de tindre’l preparat per a una visita important. Posem-nos mà a l’obra. Arreglem el nostre espai el més acollidor possible:

· Neteja · Portes (obertes) · Llum · Temperatura. · Decoració · Orde · Nosaltres, la nostra presència, la nostra actitud.

Què hem fet i per què?

REFLEXIÓ En este espai, on vivim la nostra vida com a escoltes, també viu Jesús, que com a Senyor de la vida i de la història, acompanya, construeix, protegeix i cuida ma casa. I pot aparèixer en qualsevol moment!!!!. Per això hem de tindre-l SEMPRE preparat, SEMPRE disposat per si Ell necessita de nosaltres. Hem d’estar SEMPRE APUNT, PEL QUE PUGA OCÓRRER.

LA CANÇÓ... AMISTAT, UNEIX-NOS

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns!

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns! Ben segur que es troba allò que es busca quan l’esforç és noble i és constant, si la ruta se’ns fa més difícil obriríem camins cantant.

Germans! El demà serà millor. Amb els ulls brillants i plens de joia i amb el cor ple de fe en el demà, estimant farem la Nostra via i serem de tothom germà.

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns!

EL CONTE... El salvament Un home es trobava a la teulada de sa casa durant unes inundacions i l’aigua li arribava als peus. Poc després, va passar un individu remant en una canoa i li va dir: - ¡Escolte! Vol que el porte a un lloc més alt? - No, gràcies - va replicar l’home -. Tinc fe en Jesús i Ell em salvarà. Anava passant el temps, i l’aigua ja li arribava a l’home fins a la cintura. Llavors va passar per allí una llanxa motora. -¿Vol que el porte a un lloc més alt? - va cridar el que la portava. - No, gràcies - va respondre l’home -. Tinc fe en Jesús i Ell em salvarà. Més tard, quan el nivell de l’aigua ja li arribava fins al coll a l’individu, va arribar un helicòpter. -¡Agarres bé a la corda - va cridar el pilot- Jo el pujaré. - No, gràcies - va dir l’home per tercera vegada -.Tinc fe en Jesús i Ell em salvarà. Desconcertat, el pilot va deixar aquell home en la teulada, quasi cobert per les aigües. Després d’haver passat llargues hores a la teulada, el pobre home finalment no va poder aguantar més, va morir ofegat i va anar a rebre la seua recompensa. Mentre esperava a les portes del Paradís, just es va trobar davant del Creador i es va queixar del que li havia passat: -Senyor - li va dir -, jo tenia plena fe en què Vos em salvaríeu i em vàreu abandonar. Per què? El Senyor li va respondre: - ¿Què més volies? ¡Et vaig enviar dues llanxes i un helicòpter!

Segona setmana ACTIVITAT: CAIXA I ESPILL MATERIALS: - Una caixa xicoteta - Un espill dins de la caixa: DESENVOLUPAMENT Escoltar: En esta caixa que tinc en les meues mans, tinc alguna cosa molt bella, és única en el món, és Jesús. Cada persona mira silenciosament el contingut de la caixa. Primer a fosques (òbviament no es veu res), després amb llum. Reflexionar sobre les preguntes següents: - Algun havia endevinat o s’havia imaginat que podia trobar-se amb el seu rostre? - Què heu sentir quan heu vist la vostra cara en l’interior de la caixa?

REFLEXIÓ: Jesús està en nosaltres, i això és molt important perquè som els que podem fer que el seu missatge es complisca.

LA CANÇÓ... GERMANS, HEM ARRIBAT

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó, som aquí, Senyor. Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó amb el Senyor

Pels camins del món hem seguit una crida, hem portat al front tot el pes del sol, hem sofert sovint el dol que duu la vida, hem ofert només amistat i consol. Germans…

Pels camins del món un amor ens convida, hem portat al cor la set d’arribar, hem sofert sovint desamor i mentida, hem ofert només el perdó de germà.

Germans…

Ara som tots junts al voltant de la taula, no portem sinó la pols del camí; vós ens heu donat, amb la vostra paraula, menjar el vostre pa i l’amistat compartir. Germans...

EL CONTE... Jesús en blanc A un arquitecte li van demanar construir un temple. La comunitat volia tindre un temple dedicat a Jesús, volia tindre un lloc on poder anar a contemplar-lo. El dia de la inauguració els centenars de fidels que van assistir a la celebració, inclòs el Bisbe, es van quedar sorpresos i en part decebuts. La imatge de Jesús no ocupava cap retaule. No es trobava en el centre de l’altar. Molt menys prop del sagrari. L’estàtua de Jesús l’arquitecte, la va dissenyar per a posar-la i col·locar-la assentat en el primer banc. Entre els fidels. Davant les protestes dels assistents, l’explicació de l’arquitecte va ser la següent: “Jesús no està perquè el contemplem i admirem, sinó perquè l’imitem. És el primer, el model i nosaltres li anem al darrere, el seguim”. El seu missatge l’hem de fer nostre. Està entre nosaltres, molt a prop nostre. El nostre cor és el millor lloc per a vore a Jesús. No el busquem en la part alta, perquè esta amb nosaltres, està entre nosaltres.

Tercera setmana ACTIVITAT: CANVIAR EL PUNT DE VISTA En esta activitat, els adolescents armaran un collage amb els problemes mundials, per a després comprendre que Jesús ens ajuda a vore’ls d’una altra manera, ens ajuda a solucionar-los. Amb Jesús, ens convertim en “ferramentes” que milloren les coses PREPARACIÓ: Necessitaràs tisores, revistes, diaris, pegament, cinta adhesiva… Amb tots els elements a mà, indica als infants que realitzen el collage. Poden incloure diferents opcions com a titulars declarant la guerra, fotos de criminals i paraules claus descrivint els nostres problemes mundials. Una vegada acabat, i després que l’hagen apegat en la finestra, invita’ls que es reunisquen en el costat oposat de l’aula. Apaga o disminueix la intensitat de les llums mentre escolten la cançó “Qui et vol, com jo”, com a símbol de l’amor que Jesús ens té. Al final de la cançó o quan ho cregues convenient, indica als jóvens que miren el collage. Descobriran que la llum que entra per la finestra ressalta les paraules i imatges del collage, i que, efectivament, tot s’ha “suavitzat”. Si no disposes d’una finestra lluminosa, pots penjar el collage en una pantalla i encarar-li un llum per darrere: LA LLUM DE JESUS ENS FA VORE LES COSES D’UNA ALTRA MANERA.

LA CANÇÓ... VIVA LLUM D’ALBA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Viva llum d’alba -mar de clarortot el poble clama: Vine, Senyor! goig del que vetlla contra la por. Tots junts obrirem camins al Senyor. (2)

Bona notícia –crit i cançótot el poble clama: Vine, Senyor! veu que ressona i es fa pregó: Tots junts obrirem camins al Senyor (2)

La terra nova es pasta amb dolor. Tot el poble clama: Vine, Senyor! Pau entre els homes: Festa Major! Tots junts obrirem camins al Senyor (2)

EL CONTE... Amagar la felicitat Al principi dels temps, es van reunir diversos dimonis per a fer una maldat. Un d’ells va dir: - Hem de llevar-los alguna cosa a les persones, però, que els llevem? Després de pensar i pensar, un va dir: - Ja ho sé! Anem a llevar-los la felicitat, però el problema serà on amagar-la perquè no la puguen trobar”. Va proposar el primer: “Anem a amagar-la a la cimera de la muntanya mes alta del món. Al que immediatament li va replicar un altre: - No, recorda que tenen força, tal vegada algú pot pujar i trobar-la, i si la troba un, ja tots sabran on està. Un altre proposà: - Llavors anem a amagar-la al fons de la mar. Al que enseguida li respongueren: - No, recorda que tenen curiositat, alguna vegada algú construirà algun aparell per a poder baixar sota l’aigua i llavors la trobaran. Un va dir: - Amaguem-la en un planeta llunyà a la Terra. I li van dir: - No, recorda que tenen intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en què puguen viatjar a altres planetes i la descobriran, i llavors tots tindran felicitat. L’últim d’ells era un dimoni que havia estat en silenci escoltant atentament cada una de les propostes dels altres. Analitzà cada una d’elles i llavors va dir: - Crec saber on posar-la perquè realment mai la troben. Tots el van mirar sorpresos i van preguntar al mateix temps: - On? El dimoni va respondre: - L’amagarem dins d’ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran. Tots van estar d’acord i des de llavors ha sigut així: la persona es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta amb si mateix, que està al seu interior.

Quarta setmana ACTIVITAT: EL PITXER I LES PEDRES En un pitxer situat en el centre de la reunió, anem tirant pedretes que simbolitzen les bones accions que anem fent. Les anem tirant dins a mesura que diem la bona acció en veu alta. Després llegirem el conte “Abraçada de Déu”.

LA CANÇÓ... PARAULA QUE FOU LLUM EL PRIMER DIA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

EL CONTE... L’abraçada de Déu Un home sant, orgullós de ser-ho, anhelava amb totes les seues forces vore Déu. Un dia Déu li va parlar en un somni: - Vols vore’m? En la muntanya, lluny de tots i de tot, t’abraçaré. L’endemà en despertar-se va començar a pensar en quin regal podia trobar digne per a Déu? “Ja ho sé”, va pensar. “Li portaré el meu bell pitxer nou. És valuós i li encantarà... Però no puc portar-lo buit. He d’omplir-lo d’alguna cosa”. Va estar pensant molt en el que posaria en el preciós pitxer. Or? Plata? Després de tot, Déu mateix havia fet totes aquelles coses, per la qual cosa es mereixia un present molt més valuós. “Sí”, va pensar al final, “li donaré a Déu les meues bones accions, les meues oracions, la meua ajuda i servei als altres, la meua almoina, patiments, sacrificis, bones obres...”. Estava content d’haver descobert justament el que a Déu li agradaria i va decidir augmentar les seues oracions i bones obres, aconseguint un verdader rècord. Durant les setmanes següents va anar apuntant cada oració i cada bona acció col·locant una pedreta en el seu pitxer. Quan estiga ple el pujaré a la muntanya i li l’oferiré a Déu. Finalment, amb el seu preciós pitxer ple fins a dalt, es va posar en camí cap a la muntanya. A cada passa es repetia el que havia de dir-li a Déu: - Mireu, Senyor, ¿vos agrada el meu preciós pitxer? Espere que sí i que estareu encantat amb totes les oracions i bones accions que he fet durant tot este temps per a oferir-vos-les. Per favor, abraça’m ara. En l’arribar a la muntanya, va sentir una veu que descendia retrunyit dels núvols: - Qui està ací baix? Per què t’amagues de mi? Què has posat entre nosaltres? - Sóc jo. El vostre sant home. Vos he portat este preciós pitxer. La meua vida sencera està en ell. L’he portat per a Vós. - Però no et veig. Per què has d’amagar-te darrere d’eixe enorme pitxer? No ens vorem d’esta manera. Desitge abraçar-te; per tant, tira’l lluny. Aparta’l de la meua vista.

FRANJA D’EDAT: DE 14 A 17 ANYS Primera setmana ACTIVITAT: CADENA DE SMS L’activitat comença una setmana abans del primer dissabte d’advent. Es tracta de viure la sorpresa que alguna cosa pot arribar-te en qualsevol moment i vetlar per la responsabilitat de ser capaç de passar el testimoni en el seu moment just. Per a això es farà una cadena de sms entre tots els participants. El responsable prepara l’anomenada cadena tancada entre els jóvens i a cada un li dóna un paper amb el nom escrit del següent a la llista. El principi i el final serà el responsable. La cadena té les regles següents: - No pots desvelar a ningú qui t’ha tocat com a següent en la cadena. - Quan t’arriba un sms has d’esperar un mínim de 8 hores i un màxim de 10 hores per a en viar el teu a la següent persona. - Els sms tenen una part en majúscules que serà invariable. Exemples d’esta part (la resta de sms ha d’estar personalitzat per a la persona en concret a la que li l’enviem): LPB – GRÀCIES PER... LPB – CONSELL: ...; LPB – PERDÓ PER: ... Posem diversos exemples perquè si el grup que participa en la dinàmica és xicotet potser tin guen temps a repetir la cadena amb diversos missatges. - Tots els missatges han de dur-se a la reunió de la setmana següent A la següent setmana s’analitza si s’ha tallat o no la cadena, raons de possibles retards, què es va sentir al rebre el sms i què van fer per a recordar el moment per a enviar-lo, va costar escriure el següent sms? El missatge pot enviar-se per sms, whatsup o mail (sempre que tinguem la seguretat que el va a vore prompte la següent persona).

LA CANÇÓ... AMISTAT, UNEIX-NOS

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns!

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns! Ben segur que es troba allò que es busca quan l’esforç és noble i és constant, si la ruta se’ns fa més difícil obriríem camins cantant.

Germans! El demà serà millor. Amb els ulls brillants i plens de joia i amb el cor ple de fe en el demà, estimant farem la Nostra via i serem de tothom germà.

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns!

EL CONTE... L’abraçada de Déu Un expert d’empreses en Gestió del Temps va voler sorprendre els assistents a la seua conferència. Va traure de davall de l’escriptori un pitxer gran de boca ampla; el va col·locar sobre la taula junt a una safata que contenia pedres de la grandària d’un puny i va preguntar: - Quantes pedres creuen que caben en el flascó? Una vegada que els assistents havien fet les seues conjectures, va començar a posar pedres fins que van omplir el pitxer. De nou va preguntar l’expert: - Està ple? Tot el món el va mirar i va assentir. Llavors, va traure de davall de la taula un poal amb pedres més xicotetes, hi va posar part d’eixes pedres en el pitxer, i va agitar el pitxer; les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L’expert va somriure amb ironia i va repetir la pregunta, - Està ple? Esta vegada els oients van dubtar: - Tal vegada no! - Be! I va posar damunt la taula un poal amb arena i va començar a bolcar-la en el pitxer. L’arena es va filtrar en els xicotets amagatalls que hi havia entre les pedres i la grava. - Està ple? - va preguntar novament. - No! - van exclamar els assistents; - Bé! - va dir, i va agafar una gerra amb un litre d’aigua i la va abocar en el pitxer. El pitxer encara no sobreeixia. I preguntà: - Bé, què hem demostrat hui? Un participant va respondre: - Que no importa com estiga de plena la teua agenda, si ho intentes, sempre pots fer que càpien més coses. - No! - va concloure l’expert- El que esta demostració ens ensenya és que si no col·loques les pedres grans primer, no podràs col·locar-les després.

REFLEXIÓ: Quines són les grans pedres grans en la teua vida? Déu, la teua fe i els teus valors morals, els teus fills, pares, amics, els teus somnis, la teua salut, la persona estimada, els teus germans i els teus parents més propers? Recorda: posa-les primer, i la resta trobarà el seu lloc.

Segona setmana ACTIVITAT: ON ESTÀ DÉU? La dinàmica consisteix a buscar “llocs” on està Déu a través de fotos. Els responsables portaran a la reunió una gran quantitat de revistes i fotos tretes d’internet. Durant 5 minuts els jóvens buscaran entre tot el material el lloc on cada un creu que està més present Déu i ho retallarà i se’l quedarà. No es pot compartir foto, cada un ha de trobar la seua. Transcorreguts els 5 minuts es farà un xicotet debat sobre els llocs triats i les raons de cada un. Després se’ls planteja un repte a tots ells: Fer present eixe lloc en les seues vides, escanejar-ho (o buscar una foto semblant) perquè siga el fons de pantalla o tapís del mòbil i portar la foto en la seua cartera, on de tant en tant es creuen amb ella. El termini per a complir el repte serà fins que la Llum de la Pau de Betlem estiga en les seues cases. Nota: llocs que no haurien de faltar entre els materials a triar: el Papa, una església, la guerra, la fam, alguna assentada o manifestació, uns infants somrient, imatges boniques de naturalesa, científics, imatges de talles i escultures de Crist, un pobre demanant en el carrer, alguna catàstrofe...

LA CANÇÓ... GERMANS, HEM ARRIBAT

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó, som aquí, Senyor. Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó amb el Senyor

Pels camins del món hem seguit una crida, hem portat al front tot el pes del sol, hem sofert sovint el dol que duu la vida, hem ofert només amistat i consol. Germans…

Pels camins del món un amor ens convida, hem portat al cor la set d’arribar, hem sofert sovint desamor i mentida, hem ofert només el perdó de germà. Germans…

Ara som tots junts al voltant de la taula, no portem sinó la pols del camí; vós ens heu donat, amb la vostra paraula, menjar el vostre pa i l’amistat compartir. Germans...

EL CONTE... Les claus perdudes Una certa nit, un curiós personatge sufí anomenat Nasrudín, es trobava col·locat de gatameus sota d’un fanal buscant afanyosament alguna cosa. Un conegut que passava per allí, estranyat de trobarse’l tant capficat i a eixes hores de la nit, li va preguntar què li passava. - He perdut la clau de ma casa i l’estic buscant”, va respondre Nasrudín. El seu amic va voler ajudar-lo i es va posar també a buscar la clau. Al cap de més d’una hora de buscar-la i sense resultat, l’amic li va preguntar on l’havia perdut exactament. Nasrudín li va respondre distret: - Ah! la vaig perdre en un carreró fosc que es troba a unes quantes illes de cases lluny d’ací! El seu amic, confós, li va dir: - Llavors per què l’estàs buscant ací? - Perquè ací hi ha més llum! - Va ser la resposta de Nasrudín.

Tercera setmana ACTIVITAT: LA FINESTRA DE JOHARI Per a trobar la resposta del ¿Per a què vore Jesús? Tal vegada hauríem de posar a prova la idea que tenim de qui és Jesús? Per a això treballarem primer en qui som nosaltres? I després aventurar-nos a conèixer qui és Jesús? La finestra de Johari és una dinàmica molt coneguda de la que podeu trobar molta informació en internet. Ací vos passem un breu resum: Cada persona tindrà la seua pròpia finestra. Dalt posem el nom i cada zona s’omplirà així: I. Oberta: escrivim el que pensem que els que ens coneixen saben de nosaltres, de com som. III. Cega: Li passem la nostra finestra a una altra persona perquè escriga coses que veu i no esta en el quadre I (allò nostre del que no ens n’adonem). II. Oculta: una vegada els altres hagen acabat escrivim allò que coneixem de nosaltres mateixos però que ningú més coneix (no farà falta compartir-la, però és bo que tractem d’identificar eixes coses de nosaltres que ningú més coneix). IV. Desconeguda: Esta part romandrà en blanc. Hi ha una part de nosaltres que ni nosaltres ni els que ens rodegen coneixen. El temps per a omplir les zones I i III serà de 5 minuts i es donaran 5 minuts més per a omplir la part II. Oculta. Finalment tractarem de fer la finestra de Johari de Jesucrist. Responent a estes preguntes (vindrà bé tindre unes bíblies a mà): I.- Com és Ell tenint en compte les accions que realitza i les seues pròpies paraules que apareixen en la Bíblia? III.- Com diuen els altres que és? Tant els seus contemporanis com la gent de hui en dia. II.- T’atreveixes a aventurar-te en la part oculta de Jesús? coses que intuïsques sobre ell? les seues pors? els seus somnis? Mira a eixa finestra i pregunta’t: Quines coses tens en comú amb Ell?, val la pena conèixer eixa persona?, per a què?

LA CANÇÓ... VIVA LLUM D’ALBA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Viva llum d’alba -mar de clarortot el poble clama: Vine, Senyor! goig del que vetlla contra la por. Tots junts obrirem camins al Senyor. (2)

Bona notícia –crit i cançótot el poble clama: Vine, Senyor! veu que ressona i es fa pregó: Tots junts obrirem camins al Senyor (2)

La terra nova es pasta amb dolor. Tot el poble clama: Vine, Senyor! Pau entre els homes: Festa Major! Tots junts obrirem camins al Senyor (2)

EL CONTE... Cel i infern Un bel·licós samurai va desafiar en una ocasió a un mestre zen a que explicara el concepte de cel i d’infern. Però el mestre va respondre amb desdeny: - No eres més que un estúpid. No puc perdre el temps amb idiotes com tu!, a més a més mai no ho entendries. Ferit en el fons del seu ser, el samurai es va deixar portar per la ira, va desembeinar la seua espasa i va cridar: - Moriràs per la teua impertinència! - Això - va reposar el mestre amb calma - és l’infern. Desconcertat al percebre la veritat que el mestre assenyalava respecte a la fúria que el dominava, el samurai es va asserenar, va embeinar l’espasa i es va inclinar, agraint profundament al mestre la lliçó. - I això - va afegir el mestre - és el cel.

Quarta setmana ACTIVITAT: PAPIROFLÈXIA Hauran de realitzar una figura amb papiroflèxia. Farem tres equips als què donarem: - Al 1r un paper i li ensenyarem la figura que han de realitzar. - Al 2n li donarem el paper i a més unes instruccions a les què li falten passos i a més a més estaran desordenades. - Al 3r li donarem el paper i les instruccions ben detallades i ordenades. Els deixarem durant 10 o 15 min per a que realitzen una figura com la del model i, després d’observar els resultats, farem una posada en comú en el que cada un dels grups haurà d’exposar les seues sensacions sobre el que han viscut i experimentat. A continuació compararem el procés d’elaboració de la papiroflèxia amb la vida de les persones i el resultat final amb el món que tenim.

REFLEXIÓ: Sense unes instruccions que ens ajuden i expliquen tots els passos ordenats i ben detallats no serem capaços d’aconseguir res. Sense instruccions serà impossible fer la figura, amb les instruccions mai potser ens arribe a eixir alguna però no serà fàcil i el procés no serà tan ràpid ni quedarà tan bonic com amb les instruccions ben donades. Igualment en la nostra vida necessitem d’eixes instruccions i Jesús és qui ens les dóna. Ell ens mostra el Camí correcte i ens va donant instruccions de com seguir-lo. La nostra fidelitat a ell es vorà reflectida en el món i la societat del nostre temps.

LA CANÇÓ... PARAULA QUE FOU LLUM EL PRIMER DIA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Paraula que fou llum el primer dia, i en boca de profetes fou sentit, i clam i compromís que denuncia, iindrà a esquinçar la nit. Paraula que no essent paraula vana, és carn de nostra carn i sang de sang, i plora amb plor d’infant i és veu humana: pastat del nostre fang.

Paraula com el foc que no s’apaga, paraula com la pluja sobre l’erm, paraula com un sol que venç l’obaga com vent que mou de ferm.

Paraula que és el “si” de tota cosa, l’ ”Amén” on ens durà la nostra fe quan, al darrer diumenge, ja desclosa, la vida farà el ple.

Paraula que es covava en cor de pobre i en el si d’una jove feia niu; consol viva pregària que s’obre i hi té constant caliu. 11

EL CONTE... El quadre Un home havia pintat un bonic quadre. El dia de la presentació al públic, van assistir les autoritats locals, fotògrafs, periodistes i molta gent, doncs es tractava d’un famós pintor i reconegut artista. Arribat el moment, es va tirar de la tela que tapava el quadre. Va haver-hi un calorós aplaudiment. Era una impressionant figura de Jesús tocant suaument la porta d’una casa. Jesús semblava viu. Amb l’oïda al costat de la porta, semblava voler sentir si de dins de la casa algú li responia. Va haver-hi discursos i elogis. Tots admiraven aquella preciosa obra d’art. Però un observador molt curiós, va trobar un error en el quadre. La porta no tenia pany. I va preguntar a l’artista: - La seua porta no té pany. Com es fa per a obrir-la? El pintor va respondre: - No té pany perquè aquesta és la porta del cor de la persona. Només pot obrir-se des de dins.

FRANJA D’EDAT: DE 17 ANYS EN ALÇA Primera setmana ACTIVITAT: NO M’HO ESPERAVA! Recordar una situació en què esperàvem alguna cosa però no sabíem quan passaria i/o una situació en la què ens hem trobat a algú o ens ha passat alguna cosa sense esperar-ho ni estar preparats per a això. Analitzar i compartir en l’equip com ho vam viure i com ens vam sentir.

REFLEXIÓ: Hi ha coses que es poden preveure i podem preparar-nos per a rebre-les i acceptar-les en condicions, però hi ha coses que succeeixen sense esperar-les o quan menys ens ho esperem i per a poder-les gestionar correctament hem d’estar alerta, sempre preparats, sempre apunt. Jesús se’ns pot presentar en qualsevol moment i sota diferents aspectes o formes.

LA CANÇÓ... AMISTAT, UNEIX-NOS

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns! Germans! El demà serà millor. Amb els ulls brillants i plens de joia i amb el cor ple de fe en el demà, estimant farem la Nostra via i serem de tothom germà.

Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns! Ben segur que es troba allò que es busca quan l’esforç és noble i és constant, si la ruta se’ns fa més difícil obriríem camins cantant. Amistat, uneix-nos! Llibertat, deslliura’ns!

EL CONTE... Déu vol vindre a visitar-nos Era la nit de Nadal. Un àngel es va aparèixer a una família rica i li va dir a l’ama de la casa: Et porte una bona notícia: esta nit el Senyor Jesús vindrà a visitar ta casa. La senyora va quedar entusiasmada: Mai de la vida hagués cregut que en sa casa passara este miracle. Va tractar de preparar un sopar excel·lent per a rebre Jesús. Va encarregar pollastres, conserves i vins importats. De sobte va sonar el timbre. Era una dona mal vestida, de rostre patit, amb el ventre unflat per un embaràs molt avançat. - Senyora, no tindria algun treball per a donar-me? Estic embarassada i tinc molta necessitat del treball. - ¿Però esta és hora de molestar? Torne un altre dia - va respondre l’ama de la casa - Ara estic ocupada amb el sopar per a una visita important. Poc després, un home, brut de greix, va trucar a la porta. - Senyora, el camió me s’ha parat ací en el cantó. Per casualitat no tindria vostè una caixa de ferramentes per a deixar-me? La senyora, ocupada com estava netejant els gots de vidre i els plats de porcellana, es va irritar molt: - ¿Vostè es pensa que ma casa és un taller mecànic? On s’ha vist importunar a la gent així?. Per favor, no embrute la meua entrada amb eixos peus immunds. L’amfitriona va continuar preparant el sopar: va obrir llaunes de caviar, va posar xampany a la nevera, va triar del celler els millors vins i va preparar uns deliciosos còctels... Mentrestant algú a fora va batre les palmes. Serà que ara arriba Jesús, va pensar ella emocionada i amb el cor accelerat va anar a obrir la porta. Però no era Jesús. Era un xiquet famolenc del carrer. - Senyora, done’m un plat de menjar. - Com et vaig a donar menjar si encara no hem sopat? Torna demà, perquè esta nit estic molt atrafegada. Al final, el sopar estava apunt. Tota la família emocionada esperava la il·lustre visita. No obstant això, passaven les hores i Jesús no pareixia. Cansats d’esperar van començar a prendre’s els còctels, que al poc de temps van començar a fer efecte en els estómacs buits i la son va fer oblidar els pollastres i els plats preparats. Al matí següent, al alçar-se, la senyora es va trobar, amb gran espant davant d’un àngel. - ¿Un àngel pot mentir? - Va cridar ella - Ho vaig preparar tot amb molta cura, vaig esperar tota la nit i Jesús no va aparèixer. Per què em va gastar esta broma? - No vaig ser jo qui vaig mentir, va ser vostè la que no va tindre ulls per a vore, va dir àngel. Jesús va estar ací tres vegades, en la persona de la dona embarassada, en la persona del camioner i en el xiquet famolenc. Però vostè no va ser capaç de reconèixer-lo ni d’acollir-lo.

Segona setmana ACTIVITAT: BALÓ DE FUTBOL O PILTOA DE TENIS Es fan dos equips i juguen 5 minuts al futbol però amb una pilota de tenis, a continuació jugaran altres 5 minuts però ja amb el baló de futbol. Finalitzats els dos mini partits, posen en comú les sensacions viscudes en cada un dels casos, per a arribar a les conclusions següents: -Per a cada cosa hi ha una ferramenta o un mitjà idoni concret, que, encara que pot substituir-se algunes vegades, per a poder fer les coses bé cal utilitzar el que s’adequa. El propi Evangeli ens indica la font on buscar i trobar Jesús. El comparem amb el partit que acabem de jugar posant d’exemple que el partit és el món, la vida… i que per a tindre un món més just, més solidari, ser feliços… necessitem primer que res una pilota (una religió, un Déu verdader…), però hem pogut experimentar que no serveix qualsevol Déu o falsos déus de fusta ja que no ens van a donar la plenitud, ens podran traure algun somriure però no donarà justícia i felicitat a tots ja que no podrem traure el màxim partit a la vida o en este cas al partit de futbol ja que és molt difícil i incòmode jugar i probablement cree conflictes entre ells, en canvi amb el baló de futbol sí que podrem arribar a disfrutar plenament d’este esport (la vida), traure el màxim rendiment, ser feliços. La conclusió final seria, que necessitem d’eixe Jesús verdader, de nodrir-nos d’eixa oferta que ens proposa l’evangeli, la necessitat de jugar al futbol amb el baló adequat el que vol dir que hem de saber d’on ens hem de nodrir per a marcar el nord en les nostres vides. Es podria proposar un altre joc o en compte de fer-lo amb balons posar una altra dificultat, sense un peu, amb les mans apegades…..

LA CANÇÓ... GERMANS, HEM ARRIBAT

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó, som aquí, Senyor. Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó amb el Senyor

Pels camins del món hem seguit una crida, hem portat al front tot el pes del sol, hem sofert sovint el dol que duu la vida, hem ofert només amistat i consol. Germans…

Pels camins del món un amor ens convida, hem portat al cor la set d’arribar, hem sofert sovint desamor i mentida, hem ofert només el perdó de germà. Germans…

Ara som tots junts al voltant de la taula, no portem sinó la pols del camí; vós ens heu donat, amb la vostra paraula, menjar el vostre pa i l’amistat compartir. Germans...

EL CONTE... El trencaclosques Un científic estava treballant en el seu laboratori quan va entrar el seu fill de cinc anys, disposat a ajudar-lo. El científic, que tenia molt de treball i no volia ser interromput, va pensar en donar-li un entreteniment al xiquet perquè no el destorbara. Va retallar d’una revista un mapa del món, el va tallar en molts trossets i li’l va donar al seu fill juntament amb una cinta adhesiva perquè el recomponguera. Com que el seu fill no havia vist mai eixe mapa, el científic va pensar que tardaria hores a muntar-lo. Quina va ser la seua sorpresa quan, al cap d’uns minuts el xiquet li va dir: -Ja està papà, ja ho he acabat! El científic es va quedar sorprès per uns moments, però es va girar pensant que no veuria més que un desastre típic d’un xiquet de cinc anys. No obstant això, el xiquet li mostrava el puzle totalment fet i amb totes les peces en el seu lloc. Li va preguntar sorprès: -Com ho has fet, fill meu? -Molt fàcil, pare! Quan l’has retallat de la revista, m’he fixat que, per darrere del mapa, hi havia dibuixat un home. Quan m’has donat els trossets, els he pegat la volta i he fet el trencaclosques de l’home. Quan he acabat d’arreglar l’home, m’he ne adonat que havia arreglat el món...

Tercera setmana ACTIVITAT: ESPILLS HUMANS Es fan diversos equips d’un màxim de 6 persones. Es numeren de l’1 al 6. Els números 3, 4, 5 i 6 es tapen els ulls mentre el número 1 fa una sèrie de gestos i moviments que el número 2 ha d’anar imitant fent d’espill. Quan el 2 ho ha aprés, es destapa els ulls el tres i ha de fer d’espill del 2 mentre este repeteix els que ha aprés del primer i així:

- Versió 1: fins a arribar a que el número 6 repetesca tot el que ha aprés del 5. Si tots han sigut bons espills, el que faça al final el número 6 ha de ser el mateix que ha fet el número 1 al principi.

- Versió 2: fins arribar a que el número 6 repetesca tot el que ha aprés del 5 davant del número 1, que amb els ulls tancats ha de fer-li d’espill. Si coincideix, tot ha anat bé. Si el que fan és molt diferent no han sigut bons espills.

REFLEXIÓ: Jesús ens demana que siguem testimonis seus, és a dir que siguem espills i reflectim en les nostres vides la seua manera de viure: passar fent el bé.

LA CANÇÓ... ABOCADOR INFANTIL (No Konforme) Sólo soy un niño olvidado y hoy lucho para poder comer busco en el vertedero algo que pueda vender Sólo soy un niño humillado Que pelea entre tanta sinrazón Si muriese en esta miseria Pasaría a una vida mejor. Me abandonaron nada más nacer Vivo en un contenedor sin saber qué hacer Vertedero de Managua es mi dirección Entre restos de basura, sin solución Cuántos niños sobreviven a ésta situación Y tu ahí sin hacer nada. Son más de mil que no tienen dónde coño ir Pero ignorando eres feliz y que siga así. Mi mascota es una rata Camino entre escombros sin protección Se destruyen mis sentimientos Todo escapa a esta sinrazón. Esta es mi historia y no vas a cambiar Dónde están los derechos y la dignidad. Un futuro de indigencia que asumiré Despojado de por vida, dime por qué.

EL CONTE... La finestra de l’hospital Dos hòmens, molt malalts, ocupaven la mateixa habitació d’un hospital. A un se li permetia assentarse al seu llit cada vesprada, durant una hora, per a ajudar-li a drenar el líquid dels seus pulmons. El seu llit donava a l’única finestra de l’habitació. L’altre home havia d’estar tot el temps panxa cap amunt. Els dos xarraven llargues hores. Parlaven de les dones, de la família, de la casa, dels treball, de futbol, dels llocs on havien anat de vacances... Cada vesprada, quan l’home del llit més a prop de la finestra podia assentar-se, es passava tot el temps descrivint el seu veí les cosa que podia vore des de la finestra. L’home de l’altre llit va començar a desitjar que arribés eixa hora en que el seu món s’eixamplava i cobrava vida amb totes les activitats i colors del món exterior que li explicava el seu company. La finestra donava a un parc amb un preciós llac. Ànecs i cignes jugaven en l’aigua, mentre els xiquets ho feien amb els seus catxerulos. Els jóvens enamorats passejaven agarrats de la mà, entre flors de tots els colors de l’arc iris. Grans arbres adornaven el paisatge, i es podia vore en la distància, una bella vista de la línia de la ciutat. Segons l’home de la finestra anava descrivint tot açò amb detall exquisit, el de l’altre llit de tancava els ulls i imaginava la idíl·lica escena. Una vesprada calorosa, l’home de la finestra va descriure una desfilada que estava passant. Encara que l’altre home no podia sentir a la banda, podia vore-ho, amb els ulls de la seua ment, exactament com ho descrivia l’home de la finestra amb les seues màgiques paraules. Van passar dies i setmanes. Un matí, la infermera de dia va entrar amb l’aigua per a banyar-los, trobant-se el cos sense vida de l’home de la finestra, que havia mort plàcidament mentre dormia. Es va entristir i va cridar els ajudants de la planta de l’hospital, per a que s’emportaren el cos. Tan prompte com ho va considerar oportú, l’altre home va demanar ser traslladat al llit al costat de la finestra. La infermera el va canviar encantada i, després d’assegurar-se de que estava còmode, va eixir de l’habitació. Lentament, i amb dificultat, l’home es va dreçar sobre el colze, per a llançar la seua primera mirada al món exterior; per fi tindria l’alegria de vore’l per ell mateix. Es va esforçar per a girar-se lentament i mirar per la finestra al costat del llit… i es va trobar amb una paret blanca. En tornar la infermera, l’home li va preguntar què podria haver motivat el seu company mort per a descriure coses tan meravelloses a través de la finestra. La infermera li va dir que l’home era cec i que no hauria pogut vore ni la paret, i li va dir: “Potser només volia animar-lo a vostè”.

LA CANÇÓ... PARAULA QUE FOU LLUM EL PRIMER DIA

(acords i lletra els trobareu al Cantoral del Centre de Pastoral litúrgica c/ Rivadeneyra 6 7 08002 Barcelona. Tel 933022235)

Paraula com el foc que no s’apaga, paraula com la pluja sobre l’erm, paraula com un sol que venç l’obaga com vent que mou de ferm.

Paraula que és el “si” de tota cosa, l’ ”Amén” on ens durà la nostra fe quan, al darrer diumenge, ja desclosa, la vida farà el ple.

Paraula que es covava en cor de pobre i en el si d’una jove feia niu; consol viva pregària que s’obre i hi té constant caliu. 11

EL CONTE... A la recerca del tresor Dos germans tenien uns pocs estalvis i pensaven com invertir-los per a assegurar-se un bon futur. Passejant per camí que no coneixien van vore una plantació de vinyes que estava en venda. Pareixia abandonada. Van tocar a la porta de la casa del costat i van conversar amb l’amo. - Per què ho ven? - van preguntar. - La vaig comprar fa temps perquè deien en el poble que ací hi havia un tresor amagat. El vaig buscar però no l’he trobat. Em vaig avorrir de buscar-lo, em vaig quedar sense diners i ara vull anar-me’n a provar fortuna a un altre lloc, lluny, més enllà de les muntanyes. - Si comprem la plantació i trobem el tresor serà nostre? - Dubte que el trobeu, però fem el tracte. Els germans van pagar els diners convinguts i, a canvi, van rebre la propietat. Quan van prendre possessió d’esta, totes les plantes estaven musties. La terra que les rodejava era seca, llisa i compacta. - Bo, mans a l’obra - van exclamar i es van posar a treballar des del primer dia. Començaven quan eixia el sol, i acabaven quan este es posava. Van retirar tot el fem i fulles seques acumulades. Van regar la terra perquè es reblanira. Després van començar a cavar-la amb les seues aixades. En els primers dos mesos, a dures penes, van cavar la mitat. El tresor no apareixia i ells continuaven buscant. Anava passant el temps sense cap èxit. Però van notar que alguna cosa havia canviant. D’una banda, s’havien tornat més forts. No experimentaven la fatiga dels primers dies, a més, els seus braços i mans eren més poderosos. D’altra banda, al rebre aigua suficient i estendre les seues arrels per la terra treballada, les vinyes van començar a donar grans penjolls de raïm. Al cap d’un any. Un dia se’ls va ocórrer portar el raïm al mercat i van aconseguir vendre’l bé. Prompte tots buscaven la seua fruita per a preparar gelees i melmelades. Van recuperar el cost de la plantació, i van continuar guanyant més al llarg dels anys. Amb el temps van saber quin era el tresor amagat en aquell terreny: la recompensa a l’esforç continuat.