1
ÍNDEX Presentació ............................................................................................... 3
Testimoniatge ........................................................................................... 4
Recull legislatiu ......................................................................................... 6
Una mica d’història ................................................................................... 9
Una mirada a la resta del món .................................................................. 13
Què diu l’actualitat .................................................................................... 15
Per saber-ne més ..................................................................................... 17
Cançons ...................................................................... 17 Curts de campanyes.................................................... 24 Bibliografia................................................................... 25 Recursos ..................................................................... 27
2
PRESENTACIÓ Després que el president dels Estats Units, Barack Obama, afirmés en plena campanya electoral i durant una entrevista a la cadena ABC, que “les persones del mateix sexe s´haurien de poder casar”, són moltes les persones que han començat a mobilitzar-se per tal d´ aconseguir que la paraula matrimoni deixi de ser propietat de les parelles heterosexuals i sigui un dret universal. Cal tenir en compte que, a Estats Units, el matrimoni homosexual només és legal a sis Estats i a la ciutat de Washington, i que a 10 Estats hi ha una esmena que el prohibeix. És en aquest context que apareix la cançó “Noise”, interpretada per l´ actor Gavin Creel i composada per Robbie Roth, i convertida en himne a favor del matrimoni igualitari als Estats Units. La cançó en qüestió tracta sobre la lluita sobre el fet de ser escoltat. Una cançó defensar el seus drets i a què tots injustament, simplement per ser qui són i esperança sobre un futur millor.
contra el silenci i la complaença, i que espera encoratgi a la gent a aquells que hagin sigut tractats estimar a qui estimen, puguin tenir
Una declaració musical que no es veu sovint en la indústria de la música actual. L´ himne d´ un moviment que segueix viu. El missatge és clar: volem igualtat i la volem ja!
“Si anem en veu baixa, podríem no fer cap soroll Si parlem suaument, mai trencarem la multitud Si et quedes amagat, com sabran el que ets capaç de fer No romandré entre aquestes parets amb tu No més ruptures, no més caigudes No donar més voltes en silenci Perquè hem parlat, tenim la llum de foc I és el nostre moment, aquesta nit cridarem”
3
TESTIMONIATGE El primer matrimoni homosexual a Espanya del que es té constància registral tingué lloc el 8 de juny de 1901 a la Corunya (Galícia). Es va dur a terme entre dues dones, Marcela Gracia Ibeas i Elisa Sánchez Loriga. Per aconseguir-ho, Elisa va haver d'adoptar una identitat masculina: Mario Sánchez, tal i com figura al certificat de matrimoni. El casament es va realitzar per l'església, a l'església parroquial de Sant Jordi de la mateixa ciutat. Posteriorment el rector va descobrir l'engany i el matrimoni va ser denunciat i perseguit. No obstant això, el certificat de matrimoni mai va ser anul·lat. Marcela i Elisa es van conèixer mentre estudiaven a l'escola de formació per a professores (Escuela Normal de Maestras) a la Corunya, on els professors d'educació primària eren formats. La seva amistat va donar pas a una relació més íntima i aquesta havia anat creixent més enllà del que socialment era permès. Per aquesta raó els pares de Marcela, per por d'un escàndol, van enviar la seva filla a Madrid. Les dues van acabar els estudis i es van reunir de nou quan Elisa va ser enviada com a professora interina a Couso (Coristanco) i mentrestant Marcela es va establir en una localitat propera, Calo (Vimianzo), on treballava de professora superior. Després les dues van viure juntes a Calo fins que el 1889 Marcela fou enviada a donar classes a Dumbría i anys més tard Elisa es va mudar a Dumbría també. El 1901, Elisa va adoptar un aspecte masculí (amb el que ella va aparèixer a l'Escuela Normal per demanar un certificat d'estudis), es va fabricar un passat i es va transformar en Mario. Per a poder inventar aquest passat va prendre com a referència un cosí que havia mort en un naufragi. Aquest passat es basava en que havia passat la infància a Londres i que el seu pare era ateu. Tenint en compte aquesta última circumstància, el pare Cortiella, rector de Sant Jordi, va batejar a Mario a 26 maig del 1901 (a més, va rebre la primera comunió). La parella es va casar el 8 juny del 1901 després de la publicació de les amonestacions. La cerimònia de matrimoni va ser breu, els patrocinadors van donar testimoni de la seva validesa, i la parella va passar la nit de noces a l'hotel-pensió Corcubión, al carrer de Sant Andreu.
Marcela i Elisa (transvestida en Mario) en la seva foto de boda.
4
Els veïns no podien romandre indiferents davant el que a partir d'aquest moment va ser conegut com el "matrimoni sense home". La parella va ser portada de diaris gallecs i madrilenys i com a conseqüència van perdre els llocs de treball, van ser excomunicades i es va emetre una ordre de detenció. Per dur a terme l'excomunió, el rector va demanar que un doctor examinés a Mario per comprovar si era un home o una dona. Mario va accedir i va intentar fer-se passar per hermafrodita, condició que li havia estat diagnosticada a Londres. La Guàrdia Civil va perseguir-les fins a Dumbría, durant la fugida les dues dones van passar per Vigo i Porto. L'últim que se sap d'elles és que van pujar a un vaixell cap a Amèrica, possiblement cap a Argentina. On suposadament van passar la seva lluna de mel i on es quedarien a viure. El cas es va tancar i alguns residents de Dumbría van difondre un rumor de la mort d'Elisa anys després i el casament de Marcela posteriorment amb un home. El casament, segons l'Arxiu Diocesà, segueix sent vàlid ja que ni l'Església ni el registre civil no van anul·lar el certificat de matrimoni, de manera que aquest és el primer matrimoni del mateix sexe registrat a Espanya. El 18 de desembre de 2008 es va publicar a la Corunya el llibre en gallec Elisa e Marcela - Alén dos homes (Elisa i Marcela - Més enllà dels homes). El llibre relata la història de les dues dones des de que fugen de la Corunya l'any 1901 fins el 1904, events que transcorren a Porto (Portugal), on van ser empresonades, jutgades i posteriorment posades en llibertat. Després van fugir a Argentina quan el Govern d' Espanya va demanar l'extradició a Espanya des de Portugal. Abans de deixar Porto cap a Amèrica, Marcela va donar a llum una nena i després de l'aterratge a Buenos Aires, Elisa, sota l'àlies de Maria, es va casar amb Christian Jensen el 1903, un home 24 anys més gran que ella. Marcela, sota l'àlies de Carmen, es va quedar amb la seva germana i la seva filla. Després d'un temps, quan Elisa es va negar a consumar el matrimoni amb Christian, ell ho va trobar sospitós. A l' investigar, va descobrir que Maria i Carmen van ser, de fet, Elisa i Marcela. Els tribunals van tractar d'anul·lar el matrimoni Jensen però atès que el matrimoni era entre un home i una dona, i per tant, vàlit, no es van presentar càrrecs contra Elisa. Després d'aquest temps, el 1904, no tenim cap registre de Marcela i Elisa. Les noves dades presentades a Elisa e Marcela - Alén dues cases es deu a la tasca de recerca del Degà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Corunya, Narcís de Gabriel.
5
RECULL LEGISLATIU Llei d´ Arrendaments Urbans (BOE núm. 282, de 25 de novembre de 1994) Subrogació per desistiment, no renovació del abandonament de l´ habitatge per part de l´ arrendatari.
contracte
o
L’article 12 de la LAU reconeix un dret de subrogació al cònjuge de l´arrendatari per quan aquest decideixi, unilateralment, posar fi a l´arrendament, ja sigui manifestant la seva voluntat de desistir o per via de fet. Per tal que la subrogació sigui efectiva, és imprescindible que el cònjuge no titular manifesti a l´ arrendador, en el termini de 15 dies, la seva voluntat de continuar a l´ habitatge. Si no ho fa així, el contracte d´ arrendament s´extingirà. En cas d´ abandonament del titular, el termini de notificació de la voluntat de continuar amb l´ arrendament és d´ un mes. Aquest dret s’estén a les parelles de fet i a les parelles homosexuals, sempre que hagin mantingut la convivència durant un període de dos anys com a mínim.
Llei 35/1995, d´ 11 de desembre, d´ ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1995-26714
Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Delictes de discriminació. Article 510 1. Els qui provoquin a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa, han de ser castigats amb la pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. 2. S’han de castigar amb la mateixa pena els qui, sabent-ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups o associacions en relació amb la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.
6
Article 511 1. Incorre en la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d’un a tres anys el particular encarregat d’un servei públic que denegui a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa. 2. Són aplicables les mateixes penes quan els fets es cometin contra una associació, fundació, societat o corporació o contra els seus membres per raó de la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres o d’algun d’ells a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa. 3. Els funcionaris públics que cometin algun dels fets previstos en aquest article incorren en les mateixes penes en la meitat superior i en la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos a quatre anys.
Article 512 Els qui en l’exercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguin a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o minusvalidesa, incorren en la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici, indústria o comerç, per un període d’un a quatre anys.
Llei 10/1998, de 15 de juliol, d' unions estables de parella, modificada posteriorment per la Llei 3/2005, de 8 d'abril: http://bit.ly/Ph57W9
Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Article 7. Dades especialment protegides. Apartat 3r. Les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, a la salut i a la vida sexual només poden ser recollides, tractades i cedides quan, per raons d’interès general, així ho disposi una llei o l’afectat hi consenti expressament.
7
Apartat 4t. Queden prohibits els fitxers creats amb la finalitat exclusiva d’emmagatzemar dades de caràcter personal que revelin la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial o ètnic, o la vida sexual.
Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4366/05097038.pdf
Llei 13/2005, d´ 1 de juliol, por la que es modifica el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/l13-2005.html
Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de las persones http://www.boe.es/boe/dias/2007/03/16/pdfs/A11251-11253.pdf
Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les successions (DOGC 17 de juliol de 2008, núm. 5175. BOE 7 d'agost de 2008, núm. 190) http://www.gencat.cat/diari/5175/08191060.htm
Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. (DOGC Núm. 5686 – 5.8.2010) http://www.gencat.cat/diari/5686/10209061.htm
8
UNA MICA D’HISTÒRIA LA DÈCADA DELS 70
Primera manifestació de l´ orgull LGTB a Barcelona 26/06/1977
LA DÈCADA DELS 80
Martina Navratilova: Tot i que al principi es va declarar bisexual per no tenir problemes amb les autoritats, més tard va confirmar que era lesbiana. Actualment col·labora activament en la defensa dels drets dels homosexuals.
Pels volts dels 70, surt al carrer la revista Party amb un contingut obertament gai. De distribució reduïda ja que la Llei de Perillositat estava en vigor i ser homosexual es castigava amb la presó. Als anys 80, la revista desapareix dels quioscs, degut a l´ aparició d´ altres revistes gratuïtes.
El 5 de juny de 1984, a Rock Hudson li diagnostiquen la SIDA, tot i que quan la malaltia es torna visible els metges fan un comunicat dient que pateix càncer. És també per aquesta època que és entrevistat per l´Àngel Casas al seu conegut programa de tv3 “Àngel Casas Show”
Al 1991 el jugador de bàsquet Earvin "Magic" Johnson Jr., es retira sobtadament després d'anunciar que estava infectat per la sida. Des de llavors, Johnson s'ha dedicat a la prevenció de la sida i del VIH, a la promoció del sexe segur, a la filantropia i també ha estat orador motivador.
9
Al 1987 els gais de Vic, Jesús Lozano i Josep Teixidor veuen rebutjada la seva petició de matrimoni pels jutjats de Solsona. Tot i que no van aconseguir el reconeixement dels seus drets, però van obrir un procés imparable.
LA DÈCADA DELS 90 Al 1989 Juan Reina va ser el primer gai en reclamar el dret de successió respecte del seu company mort a causa del vih/sida. Una causa que tot i que es va perdre davant als tribunals, va despertar una gran onada de solidaritat a tot l’estat.
Al 1993 té lloc a la ciutat de Barcelona el 15è Congrés de l´ ILGA (International Lesbian and Gay Association)
Al 1991 va ser brutalment assassinada la Sònia Rescalvo, coneguda al món transsexual com a "Sònia", per sis adolescents d'ideologia neonazi mentre dormia a la glorieta dels músics del Parc de la Ciutadella.
El 28 de juny de 1996 els homosexuals espanyols van celebrar la seva festivitat. A Madrid unes 3000 persones van desafiar els 40º de temperatura i van desfilar pels carrers amb el lema de “Visibilitat”. I va aparèixer la primera carrossa, mai vist fins aleshores.
Als anys 90 el barri de Chueca es converteix definitivament en el barri gai de Madrid, per haver estat escollit des de la dècada dels 80 per la comunitat homosexual com a barri d´ esbarjo i de residència.
10
Secretària i Secretari Generals de la ILGA, Jennifer Wilson i Jordi Petit, entre Dana International (guanyadora d´ Eurovisió 1998) a l´ Europride (juliol de 1998 a Estocolm).
Zero és una revista gai espanyola de publicació mensual, dirigida per Miguel Ángel López. Va viure la seva primera etapa de forma gratuïta de les mans de la redacció de Madrid, fins que al 1998 va passar a ser una revista mensual d'àmbit nacional.
LA DÈCADA DELS 2000
Diverses personalitats declaren obertament la seva homosexualitat, entre ells: José Mantero, sacerdot; José Sánchez Silva, tinent coronel; Rafael Amargo, bailaor, i Jorge Cadaval, humorista.
Neix el Gaixample (de "gai" i "Eixample") nom amb què es coneix popularment una zona cèntrica al barri barceloní de l'Eixample on, a partir de les acaballes del segle XX, han anat proliferant els comerços, bars, discoteques, restaurants i botigues de moda i temàtica gai. Massives manifestacions a Madrid a la celebració de l´Orgull Gai del 2003.
11
Al 2004 es crea a Barcelona el Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals com a òrgan de debat i de participació que té com a finalitat fomentar la igualtat de drets, les llibertats i el reconeixement social dels gais i les lesbianes i els homes i dones transsexuals.
Neix al 2008 el Premi honorífic 1978. Guardó creat per reconèixer als que han destacat pel seu suport en la defensa dels drets i llibertats civils i la normalització social de gais, lesbianes i homes i dones transsexuals i bisexuals.Va ser atorgat al 2008 a la periodista Mercè Conesa, al 2009 als advocats Magda Oranich i Pere Comas, i al 2011 al Doctor Bonaventura Clotet.
Del 24 al 27 de juliol de 2008 van tenir lloc a Barcelona els Jocs de la diversitat.
Neix al juny del 2009 el Pride Barcelona.
Al novembre del 2010 es du a terme l´ homenatge a la desapareguda gerent del Bar Daniels de Barcelona. L’únic bar per a lesbianes durant l’última època franquista. Situat a Sarrià, el Daniel’s va ser el primer bar de lesbianes que es va obrir a Espanya després de la mort de Franco. La seva propietària, Maria del Carme Tovar -coneguda com “Daniela”- va ser una dona compromesa amb la causa feminista i els drets dels homosexuals. Un temps en què moltes lesbianes van poder disposar d’un espai propi, tot i que encara clandestí.
El 23 de març de 2011 Barcelona estrenà el seu primer monument dedicat als gais i lesbianes víctimes de la repressió, instal·lat al cèntric Parc de la Ciutadella.
12
UNA MIRADA A LA RESTA DEL MÓN
Situació legal del matrimoni homosexual al món:
Homosexualitat legal Matrimoni homosexual Unió civil Reconeixement dels contractes civils Sense unió civil
Homosexualitat il·legal Pena mínima Pena important Cadena perpètua Pena de mort
13
Situació legal de l´ adopció homoparental al món:
Adopció legal conjunta o en solitari Adopció en solitari legal Adopció il·legal conjunta o en solitari Homosexualitat il·legal Situació legal desconeguda o ambigua
Adopció per part de parelles homosexuals permesa. Adopció permesa sempre i quan una de les persones sigui el seu progenitor biològic.
*Tota aquesta informació la podeu ampliar a Wikipedia: al portal LGBT, Legislació sobre homosexualitat en el món i al portal ILGA
14
QUÈ DIU L’ACTUALITAT? •
Pocos pero también víctimas (El País, 10 de juny de 2012).
32 homes han mort a mans de la seva parella, femenina o masculina, en els últims cinc anys.
•
¿Un museo de arte gay? (El País, 9 de juny de 2012).
El festival Visible presenta un documental sobre les mil obres acumulades durant els últims vuit anys i que no troben un espai expositiu.
• “Linterna Verde” abraza la bandera del arcoíris (El País, 2 de juny de 2012). Alan Scott, l´ alter ego del superheroi de DC Comics, surt de l´ armari en la nova entrega de ‘Earth 2’.
• La Inspección pide sancionar a un colegio sevillano por discriminación (El País, 28 de maig de 2012). El centre privat va rebutjar matricular al fill d´ una parella d´ homosexuals.
•
Otro país, otra legislación homófoba (El País, 24 de maig de 2012).
La creació de Sudan del Sur augmenta a 78 les nacions que persegueixen legalment les relacions homosexuals. A set es manté la pena de mort.
•
Igualdad social, igualdad legal (El País, 20 de maig de 2012).
A Espanya, moltes mares i pares celebrem des de fa set anys, l´ aprovació de la Llei del Matrimoni Homosexual.
•
Los derechos del ciudadano gay (El País, 19 de maig de 2012).
Les agressions verbals contra els homosexuals des dels púlpits han de ser contestades sense pal·liatius.
• España tiene la segunda mejor legislación europea para las minorías sexuales (El País, 18 de maig de 2012). El país treu punts negatius pels requisits exigits pel canvi de sexe. Una classificació de la ILGA situa al Regne Unit en primer lloc.
•
Obama con los gays (El País, 11 de maig de 2012).
El president d´ EE UU surt finalment en defensa del matrimoni homosexual.
• @Barack Obama gracias por afirmar que todos los americanos merecen sus derechos (El País, 10 de maig de 2012). Ricky Martin celebra la declaració del president de EE UU de recolzar els matrimonis gais, un fet considerat com a "històric" pel cantant.
• El largo camino a la igualdad de derechos (El País, 10 de maig de 2012). Al 1973 l´ Acadèmia Americana de Psiquiatria va desclassificar l´ homosexualitat com a trastorn. Avui, només vuit Estats ofereixen llicencies de matrimoni a persones del mateix sexe.
15
• Dimite un asesor homosexual de Romney tras dos semanas de ejercer el cargo (El País, 2 de maig de 2012). Els conservadors van criticar el seu nomenament com a rebuig a tots els grups pro família.
•
Disculpa cifrada (El País, 22 d´ abril de 2012).
Els serveis prestats durant la II Guerra Mundial no han sigut suficients per tal que el Govern britànic es disculpi per condemnar l´ homosexualitat de Turing.
• Londres prohíbe una campaña en los autobuses para “curar” la homosexualidad (El País, 13 d´ abril de 2012). La iniciativa, del sector més conservador dels anglicans britànics, proclamava que no s´ha de ser gai tota la vida.
• Los homosexuales rusos luchan contra las leyes homófobas (El País, 8 d´ abril de 2012). La creixent intolerància és degut en part al paper de l´ Església ortodoxa.
• Adrienne Rich, poeta venerada del feminismo (El País, 29 de març de 2012). Va analitzar les divisions instaurades per raó de sexe o raça.
• Madonna enarbola la bandera gay en San Petersburgo (El País, 26 de març). La cantant recolza els homosexuals davant una nova llei russa que els castiga.
•
Censura a los besos gays (El País, 22 de març de 2012).
Facebook elimina una de les seves pàgines por contenir una foto de dos homes petonejant-se.
• Barcelona paraliza una revista sobre nuevos modelos de familia (El País, 13 de març de 2012). Els nous responsables de la revista 'Barcelona Metrópolis' no saben quan veurà la llum.
• Escuadrones de la muerte contra gais y emos en Irak (El País, 12 de març de 2012). Al menys 14 joves han sigut apaleados fins la mort durant les últimes tres setmanes a l´ est de Bagdad.
•
Muchos dirigentes son homófobos (El País, 13 de febrer de 2012).
Amaechi, únic jugador de la NBA que ha declarat la seva condició d´ homosexual, afirma que si a un vestuari els fa por els gais és perquè “es tracta d´ un vestuari gai”.
• “Herí tanto a mis padres por ser gay que decidí casarme” (El País, 19 de gener de 2012). Va ser un dels primers soldats d´ EE UU en donar a conèixer la seva homosexualitat.
16
PER SABER-NE MÉS... Cançons RECULL DE LA MÚSICA QUE VA ACOMPANYAR A LESBIANES, GAIS, BISEXUALS I TRANSSEXUALS ENTRE 1930 I 1980. Aquestes cançons fan un recorregut de 50 anys i són el miratge on tantes persones homosexuals i/o transsexuals van trobar refugi. Els music-halls, el món de la revista i el cabaret, foren espais de certa tolerància. Van ser 50 anys molt durs, a excepció dels anys 20 i els primers dels anys 30. Després arribà l’ homoholocaust nazi i la persecució estalinista. El turisme, a partir dels 60, facilità a casa nostra certa tolerància. Sitges va ser punt de turisme gai a partir de l’ obertura de l´ Hotel Tropical al 1956, després anomenat Hotel Romàntic. El carnaval era transgressor i la Guàrdia Civil perseguia els disfressats d’actrius o cantants... Per fi al 1969, va esclatar la revolució de Stonnewall a Nova York i aparegué un nou moviment que rebutjava amagar-se a l’armari. Van començar a transformar la societat i a proclamar l’orgull de la diversitat sexo-afectiva (abans pecat, malaltia i delicte). Al caliu del 69, als 70 apareix el mític Village People.
Els bojos anys 20 i la tolerància dels primers anys del 30
Música dels anys 20
El Charleston
17
Ca c´est Paris Mistinguett (1926)
Ven y ven Raquel Meller
Música dels anys 30
Die fesche lola Marlene Dietrich
El Molino
Popurri de cançons de pel·lícules Núria Feliu
18
Alguns exemples de canรงons durant el franquisme
Ya hemos pasao Celia Gรกmez
Las mujeres de la era de Franco Celia Gรกmez
Las cosas del querer Miguel de Molina
Canรงons dels anys 50 - 60
Tico-tico Carmen Miranda
Happy Birthday Marilyn Monroe
19
Somewhere Over The Rainbow Judy Garland
You Don't Have To Say You Love Dusty Springfield
Perhaps, Perhaps, Perhaps Doris Day & Rock Hudson
La Bรกmbola Gelu
Violetas Imperiales Luis Mariano
20
Cançons dels anys 70
Macho Man Village People
La vie en rose Grace Jones
No More Tears (Enough is Enough) D. Summer / B. Streisand
Ocaña passeja per “Las Ramblas” “Ocaña: un retrato intermitente" de Ventura Pons.
¿Quien puso más? Victor Manuel
21
Divas
O Mio Babbino Caro Maria Callas
Non, je ne regrette rien Edith Piaf
Un anno d'amore Mina
Fumando espero Sara Montiel
Il venait d'avoir dix - huit ans 18 ans Dalida
22
Les preferides de les lesbianes
Cançons emblemàtiques Mari Trini
Mujer contra mujer Mecano
Follow me Amanda Lear (1979)
Sisters are doin´it for themselves Aretha Franklin & Annie Lennox
Primera cançó que parla d’un lloc d’ambient
Noa Noa Massiel (1981)
23
Campanyes i curt
A finals dels 80 s'endega la campanya "Estima com vulguis / Estima segur/a".
Vídeo de l´ any 1990 promocionant l´ us del preservatiu.
Campanya Democràcia és igualtat (1993)
Vides Transsexuals Maria Popov
24
Bibliografia Catàleg de publicacions de què disposen les biblioteques municipals:
Selecció bibliogràfica en temes de diversitat sexual i de gènere.
Recull de documents que aborden el tema de les famílies monoparentals i la diversitat afectiva i sexual.
Materials disponibles a l´ Oficina de Drets Civils i Ciutadania:
Apunts sobre: Els prejudicis en la sexualitat. Hi ha moltes maneres d'expressar la sexualitat, tantes com persones hi ha al món.
Apunts sobre: El sexisme. El sexisme és negatiu. Limita i jerarquitza les persones.
25
Apunts sobre: La sida Infectats o no pel VIH, la SIDA ens afecta a tots.
Apunts sobre: Relacions sexuals sense risc La sexualitat és una font de comunicació i plaer. Cap risc ha de ser una limitació.
Selecció bibliogràfica en temes de diversitat sexual i gènere
Recull de totes aquelles notícies publicades als diaris nacionals relacionades amb l´homofòbia (disponibles a l’ODC)
Monogràfic Dia Internacional contra l´Homofòbia (17 de maig de 2012)
26
Recursos o
Oficina de Drets Civils c. de Blasco de Garay 19 Telf 93 745 33 01 saj@ajsabadell.cat www.sabadell.cat/jove www.sabadell.cat/novaciutadania www.sabadell.cat/dona www.sabadell.cat/pactevalors
o
SAJ : Assessoria Psicojove c. de Blasco de Garay 19 Telf 93 745 33 01 saj@ajsabadell.cat
o
Telèfon rosa: 900 601 601
27