2015 EL MEU POBLE
Salvador Molina COMPETIC 3 1-10-2015
INDEX
BOSSOST
2
LOCALITZACIÓ I DADES DEMOGRÀFIQUES
3
Etimologia Llengua
3 3
POBLACIÓ
3
SUPERFÍCIE
3
Densitat
4
POBLACIÓ, ECONOMÍA I HISTORIA
4
COMUNICACIÓN
6
En coche
6
Pallars
6
Ribagorça Francia
6 6
CLIMA
7
1
BOSSOST Bossòst está situado a 710 metros de altitud. Se encuentra a la la izquierda del Garona. Con 822 habitantes es el segundo municipio en población y uno de los centros turísticos más importantes del territorio aranés.
Lo más destacado de Bossòst es la iglesia de la Asunción de María, que data del siglo XII y está construida en estilo románico. Es una de las mejor conservadas de todo el Valle de Arán. Posee planta basilical de tres naves separadas por pilares de planta circular y tres ábsides decorados al estilo lombardo. Cuenta con dos pórticos, el del norte dotado de un tímpano de mármol negro en el que hay un pantocrátor esculpido junto a los símbolos de los cuatro evangelistas, el sol y la luna; el del sur es más sencillo, cuenta con dos arcos, uno de ellos con ajedrezado y un crismón en el tímpano. Junto al templo se encuentra la torre, de planta cuadrada y rematada por un chapitel de pizarra.
Bossòst disfruta de una de las pocas áreas llanas del Valle de Arán. Esto y estar en el camino que lleva a la frontera francesa ha marcado la vida económica del pueblo. Actualmente sus más de mil vecinos viven del turismo de montaña que acude desde otras partes de España hasta el valle. Bossòst es también lugar de paso y destino habitual de turistas franceses que llenan los numerosos comercios de su calle principal, el paseo d'eth Grauèr. El activo intercambio comercial ha afectado también a la arquitectura de Bossòst, que está muy influida por los gustos franceses, eso queda de manifiesto en muchas de las casas del pueblo
Dispersas por los montes de alrededor se encuentran las siete ermitas que rodean el pueblo y que son: Sant Roc , Sant Fabian, Sant Crisostom, Sant Serat y Sant Antoni.
2
Localització i dades demogràfiques Etimologia Balsen, Bolson (el ‘territori de l’ós’)
Gentilici
Llengua Occità aranès
Altitud 924 metres
Població 1.187 habitants (2013)
Superfície 28,17 Km2
3
Densitat 42,14 habitants / Km2
Data de visita:
28 de Juliol de 2014
És una vila i municipi de la comarca de la Val d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona. Limita amb Les al Nord, amb Vilamòs a l'Est, amb Arres a l’Est i al Sud i amb de Luchon (França) a l’Oest.
Població, economía i Historia Animada població del Baix Aran amb botigues que atreuen molts visitants, principalment del país veí, ja que està a pocs quilòmetres de França, a través del bellíssim Port del Portilhòn. La seva església parroquial, de la Mair de Diu dera Purificacion, és un bell exemple del romànic llombard que alguns mestres de la Vall de Boí arribaren a portar a la Vall, i està datada el segle XII. A més, Bossòst està envoltat per sis capelles també romàniques de les que es diu que els seus habitants van construir per protegir-se de la pesta. L'església parroquial de Bossòst, un dels absis de la qual va ser reconstruït a finals del passat segle XX amb tècniques modernes, és un clar exemple de l'estil romànic que arribà dels mestres de la Lombardía, en la seva planta basilical, amb tres absis a la capçalera orientats cap a l'est, i les característiques arcuacions cegues a l'exterior. Però la seva esvelta i forta torre fortificada ens recorda que va pertànyer a un antic castell medieval, del qual se sap també per alguna documentació que es conserva, i on se cita. Les sis capelles romàniques que envolten el poble i que la llegenda assegura que va preservar els seus habitants de la pesta, es poden visitar, destacant les de Sant
4
Serat, Sant Joan Crisófono, Casteràs, la Pietat i la de Sant Antoni, a la qual cada mes de juny els veïns duen a terme una romeria. Bossòst està travessat per un bonic passeig a la ribera de la Garona, amb grans arbres, anomenat Eth Grauèr, al voltant del qual es troba un interessant centre comercial d'animades botigues típiques i restaurants. La Garona adquireix en aquest tram unes dimensions àmplies i prou cabaloses per proporcionar les condicions ideals per al ràfting i altres esports d'aventura. A més, a Bossòst trobem també l'última serradora que queda en el Val d'Aran, últim testimoni de la que va ser una activitat clau en l'economia de la Vall. Una altra de les activitats que van ser claus en aquesta zona del Baix Aran és la mineria, i es pot comprovar a les mines de Margalida, les restes del qual es poden veure pujant per una pista sense asfaltar que s'endinsa pel bosc de Margalida, bastant freqüentat per l'ós bru en els últims anys, i en les aigües del qual es reprodueix cada estiu el tritó pirinenc. S'arriba a aquesta pista creuant el riu pel pont nou i pres la pista asfaltada que hi ha a l'esquerra, més endavant la pista asfaltada segueix cap a Arres, mentre que per l'esquerra es desvia la pista cap al bosc. Però l'itinerari més espectacular que es pot fer des de Bossòst és la pujada al Port del Portilhòn, una etapa especialment famosa i dura en la Volta Ciclista, que transcorre per un frondós bosc d'avets, amb una parada que no es pot perdre a Coth de Baretja, des del balcó - mirador des del qual hi ha una espectacular vista del Baix Aran, Bossòst a la falda, i el bosc de Margalida de front. Si se segueix aquesta carretera s'arriba a França entrant pel famós poble de Luchon.
5
COMUNICACIÓN En coche Pallars
Desde el Pallars por el Puerto de la Bonaigua (2.072 m.), la carretera C-28 recorre 48 km atravesando el valle hasta el paso fronterizo de Pont de Rei.
Ribagorça
La más frecuentada, a través del túnel de Vielha que, con 5.173 m. de longitud, une la Ribagorça (entrada sur: 1.626 m.) con el Aran (boca norte del túnel a 1390 m.).
Francia
Desde la carretera francesa N-125 que se convierte en la N-230 a su paso por Pont de Rei
Portilhon
Desde Bagneres de Luchon pasando por Portilhon, por la carretera francesa D618A que se convierte en la N-141, hasta Bossòst. En tren La Val d’Aran no dispone de comunicación directa en tren. Las poblaciones con estación más próximas son las siguiente:
6
CLIMA
El clima de la Val d’Aran se diferencia considerablemente del resto de Catalunya. Es de tipo atlántico de montaña, con temperaturas frías. Esto es debido al relieve montañoso repleto de picos de gran altitud que rodea la comarca y a su orientación dominante de sureste a noreste. Todo esto, añadido a la existencia del llano de Aquitània, permite la entrada de aire húmedo del Atlántico, que le proporciona un ambiente fresco y húmedo durante todo el año, con abundantes precipitaciones, sobre todo en las vertientes medias y altas.
7