CLASSE DE LES LLEONES I ELS LLEONS CURS 2019/2020 CEIP GASPAR SABATER Palmanyola
Tot va començar quan ens van dir que no podíem anar al col·legi perquè estava el Coronavirus. La meva mare tampoc podia anar al treball. Cada dia ens anaven manant deures i enigmes. He après a escriure millor, perquè la meva mare em fa dictats. També fèiem videotrucades amb la meva família i no podíem sortir de casa. El que més m'ha agradat ha estat jugar amb els meus germans i amb els meus amics al Fortnite, i fer bescuits i banyar-me en la piscina. El que menys m'ha agradat ha estat fer tants deures. Cada dia hi ha notícies del coronavirus, hem de sortir amb màscara, rentar-nos més les mans i ha mort molta gent. Jo penso que quan acabi aquest virus hi haurà una altra malaltia perquè sempre hi ha malalties en el món, encara que no serà com aquesta que mori gent però sí que es posaran molt greus (com la grip) i en comptes de màscares caldrà portar vestits especials (com els de la lluna).
En aquest confinament m'he sentit d'allò més estrany, perquè a la història no hi havia hagut res d'igual. El que més m'ha agradat ha estat que podia aixecar-me a les 9 o un poc més tard. També, en aquest confinament he après a jugar a molts jocs de taula nous, i jugàvem a altres cada tarda. El que menys m'ha agradat ha estat que no podia veure als meus amics ni família. Al final, he pogut veure a la família però no tocar-la. He après moltes coses aquí tancat, però no sabria posar un exemple. Jo crec, que quan deixin, la gent tornarà a abraçar-se i això quedarà al passat, perquè la gent s'oblidarà ràpid, una vegada tinguem un remei. Però és el que crec jo i no sóc endeví.
Jo que tenia una vida normal, anava a l'escola, anava a passejar, anava a festes, i de cop i volta, pum! Un virus desconegut va canviar la vida de tots. Però és com a estrany que un ésser microscòpic faci això, no? És que a simple vista no és res, no es pot veure, és molt estrany. Quan això va passar, ens varen tancar a casa des de dia 13 de març, és a dir, quasi tres mesos. Massa temps! (almenys per jo). La veritat és que hem avançat molt. Encara se cerca la vacuna, encara que no sé jo que fan, tres mesos per fer una vacuna, buff! Jo crec que estan fent festes o alguna cosa així, ha, ha, ha! Abans no podíem sortir, si sortíem una multa de més de 100 €, bastant car la veritat. Ara ja podem sortir! Tanta sort! Hi ha tres fases, Espanya ja està entrant en la tercera fase, és a dir que ja podem fer festes, podem entrar més persones als centres comercials, es podrà viatjar, etc. M'he sentit malament, espantat, no m'ha agradat res, el que menys m'ha agradat ha estat no poder sortir de casa. He après que, si torna a passar això, sabrem què fer. En el futur (jo crec) que el coronavirus se n'anirà per sempre i no el trobarem per enlloc.
Aquest confinament m'he divertit molt perquè he jugat amb els amics a sa PS4. M'he sentit bé i malament. El que més m'ha agradat ha estat jugar amb els amics. No m'ha agradat estar 2 o 3 mesos sense veure als meus amics. He après a cuinar i fer moltes coses. Jo pens que en el futur ja n'hi haurà cura del Covid-19 i serà com una grip.
En aquest confinament m'he sentit un poc rara, perquè mai havia estat tant de temps a casa, però amb l'aplicació d'hangouts he pogut xerrar amb els meus companys. M'ha agradat que hem pogut estar més temps amb la família (mare i germà). No m'ha agradat que no pogués veure a ningú, amics, familiars, etc. He après a utilitzar aplicacions com Classroom, Google Drive, etc. Jo pens que tot anirà bé, però que encara queda. Quan va començar el confinament la meva mare va fer un calendari per organitzar-nos, però el varen llevar perquè no ens donava temps a tot, i ara ho duim bé.
M'ha agradat poder veure'ns en videotrucades, tenir wifi per connectar-me amb amics en jocs, fer justament a l'hivern a la meva piscina grossa i poder nedar. Viure al pla de Sa Coma i a Mallorca perquè Mallorca és una illa petita i el pla de Sa Coma podré caminar pel lloc i ara a la fi sortir. El que no m'agrada és que no he vist molt a la meva família ni amics. Ja no puc sortir molt d'aventures i en el col·legi també hi havia aventures, etc. El bo també és que tendrem moltes abelles, aranyes, vespes per les cases que varen fer. He estat més temps amb els meus pares. L'última cosa mala és que ara em mareig amb més facilitat.
En aquest confinament m'he sentit a gust perquè he passat més temps amb la meva família així és que no he estat malament però també trobo a faltar als meus amics. El que més m'ha agradat en aquest confinament ha estat poder fer els deures a ca meva i poder descansar dels deures per moments. I el que menys m'ha agradat ha estat no poder sortir de ca meva i no poder veure a ningú. Les coses que he après han estat: utilitzar bé el Gmail, coses del meu ordinador i també jugar a més llocs que abans no sabia. El que jo penso que passarà en un futur és que tot acabarà i cadascú podrà seguir amb la seva vida i rutina normal d'abans.
Aquest confinament m'he sentit un poc estressat d'estar a casa, el no poder sortir a fer una volta quan en tenia ganes.... Però també ha estat bé poder passar més temps amb la família i fer coses plegats. Hem celebrat aniversaris durant el confinament i com que no ens podíem reunir ho fèiem per videotrucada. El que menys m'ha agradat és deixar el futbol, l'escola i veure als amics. Les classes són diferents de casa però he après moltes coses noves: he après els tipus de palanca i què és un circuit elèctric. Ara la gent ja surt al carrer però crec que si no tenim cura i fem cas del que ens diuen hi haurà més contagis o morts. Les coses seran molt diferents.
Aquest confinament no m'he sentit molt avorrida per què he fet moltes coses. Quan he sortit a passejar m'he trobat amb alguns amics meus i hem jugat. He vist els meus cosins i padrins. He jugat a jocs de taula amb la meva família. Al principi em vaig sentir un poc rara perquè no anava a l'escola i havia de fer els deures a ca meva. Jo crec que després de tot això serà una normalitat nova però ens anirem acostumant.
En aquest confinament m'he sentit per una part bé i per l'altra espantada. El que més m'ha agradat ha estat fer mini excursions i el que menys m'ha agradat ha estat que no he vist els meus amics i amigues i no he pogut fer gimnàstica a un poliesportiu. Tot aquest temps he après diferents coses com per exemple he après a entrar al Classroom i també he après a fer coses noves de gimnàstica. En un futur segur que estarem a la normalitat i podrem abraçar a tothom (familiars, amics, etc.) El primer que vull fer quan acabi aquest confinament és anar a entrenar, anar de compres, anar d'acampada i veure als amics.
En aquest confinament he estat trist perquè no podia veure els meus amics ni sortir al carrer però quan va canviar tot com que es podia sortir al carrer o anar amb amics fins a 10 ja em vaig alegrar més. Els deures m'agrada més fer-los a casa però al cole també perquè veig els meus amics i a les professores. L'únic és que jo crec que posen més deures a casa que al cole, i em passa més ràpidament el temps a casa que al cole. En definitiva m'ho he passat bé.
Aquest confinament m'he avorrit un poc però he fet moltes cridades amb els meus amics i he celebrat l'aniversari del meu germà i hem cridat a tota la meva família. També he jugat amb la meva germana, també he mirat la televisió i la tauleta, també he ajudat amb les tasques de casa i he fet el sopar / dinar moltes vegades i he fet cada dia els deures de classe.
Aquest confinament he estat molt tranquil·la. M'he sentit molt avorrida i trista perquè el meu padrí s'ha mort i contenta per poder nedar a la piscina. El que més m'ha agradat és nedar a la piscina i estar amb la meva família. El que crec que passarà en el futur és que tot estarà a la normalitat i estarem tots contents. M'encanta estar contenta i que uns altres dies que plogui i el que m'encanta és disfrutar. El que no m'ha agradat és estar tot el dia a casa i el que he après és gaudir, treballar i lluitar.
En el confinament he estat en casa i he estat molt bé. Però pel carrer no hi havia gent i no m'ha agradat. He pogut estar amb els meus pares i estic bé. He après a fer els deures tot sol i d'una altra manera, amb l'ordinador. També he jugat amb els meus amics als videojocs. He après que a una tenda m'he de posar la mascareta i quan torn a casa em rent les mans. Esper que inventin una vacuna.
Doncs jo he estat bé però m'he avorrit un poc. He fet cada dia els deures i tenia una rutina: m'aixec, berén, faig els deures, després ned un poc, din, descans jugant a sa consola, surt a caminar, després em dutx, sop, mir un poc sa tele i me'n vaig a dormir. I com es pot sortir vaig anar a la platja amb un amic meu que es diu Loka i també he anat amb en Jan a dormir. Això és tot.
Aquest confinament m'ha agradat més que anar a l'escola. He estat molt bé i ara millor perquè veig als meus amics quasi cada dia. El que més m'ha agradat és veure als meus amics, no m'ha agradat el no poder sortir de casa. Jo crec que d'aquí a poc ja podrem tornar a l'escola i que a Mallorca quasi no queda coronavirus.
En aquest confinament, he estat molt avorrida però entretinguda. M'ha agradat fer coses que en la vida normal no faig com: pintar molt més, jugar amb jocs de taula, fer molt més exercici, jugar amb la Wii, anar al garatge per anar al Tesla i jugar al Mario Car, escoltar música diferent, etc. Amb la meva germana en el confinament hem vist sèries, pel·lícules i documentals de cantats. Un dia vàrem fer un Zoom amb l'entrenador i les companyes de patinatge. A la fase dos un dimecres vàrem anar a patinar a Son Moix. Érem 4 nines patinant. Ara a la fase tres ja entrenam tres dies a la setmana i estic molt contenta. El que menys m'ha agradat de la quarantena han estat els dos mesos sense sortir de casa.
Ara que hem d'estar a casa m'he sentit un poquet avorrida. El que més m'ha agradat és parlar amb uns amics per internet. He après uns quants jocs i un poc de cuina. El que crec que passarà en el futur és que el Covid-19 durarà un poquet més però no canviarà molt el món.
Al principi del confinament, els dies que no es podia sortir ni a passejar, em divertia jugant al matalasset i jugant a futbol. Cada dia sortíem a aplaudir a les 8. El meu aniversari va ser el 3 de maig i va ser un aniversari diferent: em van fer un vídeo felicitant-me, em van regalar una tortuga, va venir la policia a felicitar-me i en Guiem també. D'aquest confinament m'ha agradat fer surf amb n'Ivan i veure alguns amics. També m'ha agradat xerrar amb la meva família per telèfon, alguns dies faig els deures amb en Guiem, els dos germans petits van a una casa i els grans a l'altra. M'agrada fer deures a casa però no m'agrada el confinament.
Tots aquests dies de confinament m'he avorrit, divertit. Els deures alguns m'han costat de fer o de resoldre. També trobo a faltar la classe, el pati, la biblioteca, l'aula de música i el menjador. El dia que ja vam poder sortir em vaig posar molt contenta i la meva germana també! Quan m'avorria llegia molt, pintava, em banyava a la piscina, jugava amb els Playmobil, etc. També els dilluns i els dimarts vaig a casa dels meus padrins i jugo molt amb en Jan perquè el tenen de veïnat i anem a passejar amb la bici o el monopatí. Aquestes últimes setmanes han vingut a casa n'Ariadna i n'Olívia a jugar. El cap de setmana passat va venir a dormir una amiga a casa i l'endemà van venir els meus Escriuré tots els llibres que m'he llegit, són:
cosins a sopar.
Viaje al centro de la tierra, Oliver
També he jugat molt amb la meva germana i
Twist, Frankenstein, La volta
els meus pares. al món en 80 dies, Romeo y Julieta, Las aventur Ara mateix estic a casa dels meus padrins i as de Tom Sawyer, abans ens n'anàvem a caminar pels dematins La isla misteriosa, Las aventuras de Sherlock
amb en Jan o jo i el meu avi o el meu oncle.
Holmes, La història de Catalunya i En
També el menjar que cuina la meva àvia està
Serrallonga el bandoler.
molt bo. NYAM!
Això és tot Matilde, espero que t'hagi agradat.
Aquest confinament no m'ha agradat molt perquè m'he avorrit un poc. Tampoc no m'ha agradat dur mascareta. Els primers dies m'he sentit un poc rara perquè no feia les activitats extraescolars, no hi anàvem a llocs, teníem un viatge i es va cancel·lar però no passa res perquè més o menys està començant un poquet la normalitat. Potser en un futur torna a haver-hi una malaltia com aquesta, esper que no!!!
El que més m'ha agradat és tornar a veure als meus amics. He après a fer coses 3D. No m'ha agradat la quarantena. M'agradaria que en el futur això acabi per sempre. I vull tornar classe per veure a tots i perquè allà estic més còmoda fent els deures, perque els meus pares fan feina sempre i no em poden ajudar massa amb les coses que no entenc. En el meu confinament m'he sentit molt avorrit perquè no sabia què fer. Tinc ganes de tornar a l'escola, No he après molt i no he pogut relacionar-me massa. He fet els deures i tot això... Aquesta és la meva redacció.
No va ser fins al darrer moment que us ho vaig dir. Crec que a les 12 del divendres mentre fèiem plàstica us vaig explicar que ens hauríem d'emportar bastants coses... Vàrem repartir alguns llibres i quaderns. També plastilina i fang i us vaig dir que us havíeu d'endur tot el material escolar. Record que estava una mica emocionada però vosaltres, com sempre, us vàreu prendre la notícia i la nova situació i el comiat amb una naturalitat envejable. Al llarg d'aquest temps us he vist gràcies als ordinadors, les tablests i els chromebooks. Però sobretot gràcies a les vostres famílies que han entès la importància de continuar treballant i us han ajudat tant a l'hora de proporcionar-vos un espai tranquil on poder fer les tasques i amb uns aparells per a poder connectar-vos. Però el més important que us han donat les vostres famílies ha sigut un suport incondicional. Sé que us han ajudat a fer les tasques tant com han pogut i els ha permès el seu treball. Teniu molta sort. I per això jo també l'he tinguda, perquè he vist uns pares totalment bolcats en el vostre aprenentatge. Per això els hem de donar 1000 gràcies. Estic segura que hi ha mestres i alumnes que no han pogut disposar d'unes famílies tan disposades i entregades ni dels aparells i la tecnologia necessària....
No recorde massa bé com va ser, però crec que el dijous dia 12 de març els mestres ja sabíem que l'endemà hauríem d'acomiadar-nos de vosaltres i de les classes presencials. No sabíem quan tornaríem a veure'ns però ningú imaginava que la situació duraria tres mesos i que faria que no ens poguéssim tornar a veure a l'aula.
Si pense en quines són les coses que més m'han agradat del confinament us diré que, per exemple, he pogut gaudir de veure-vos els dies que fèiem reunions amb tele trucada i observava com era l'espai des del qual us connectàveu: un menjador, una sala d'estar, la vostra habitació, un espai tranquil a la cuina, una terrassa a l'aire lliure els dies que feia bo... Alguns dies he vist coses que no m'agradaven: alumnes sense pentinar, a damunt el llit, menjant, jugant amb el xat...
Però també he vist alumnes ben pentinats, atents, ben asseguts i molt concentrats. He patit molt pensant en vosaltres i en el vostre confinament, ja que al principi no podíeu tenir els petits luxes i els trossets de llibertat de què gaudíem els adults: passejar el ca (a qualsevol hora!) anar al banc o anar a fer la compra... He pensat també amb nins i nines enclaustrats a petits pisos de ciutats amb minúscules finestres sense vistes en dies ennigulats i tristos. Això és el que menys m'ha agradat. Evidentment tampoc m'ha agradat haver de fer-vos classe telemàticament. Tot i que a ca meva estic molt a gust, i la meva cusseta m'ha fet companyia aquest temps, no és el mateix poder anar a escola cada dia i poder resoldre els vostres dubtes i preguntes al moment i intentar ensenyar coses que crec que sé i que us poden servir. Al principi de fer classe d'aquesta manera anava una mica perduda i sentia que havia perdut completament el control dels vostres progressos i de les vostres feines. Però a poc a poc me n'he anat acostumat i crec que vosaltres també. En tres mesos heu après a fer moltes coses tots sols, sou més autònoms i crec que molt més responsables. El futur el veig amb unes ulleres positives. Us imagine en setembre, estrenant un nou curs escolar. Us veig començant cinquè, majors i responsables. Vull pensar que serà un inici sense haver de patir pels contagis d'aquesta malaltia que ens ha arribat i que possiblement mai marxi del tot. Sou fantàstics i estic molt orgullosa del vostre comportament tots aquests dies! US ENVIE UNA GRAN ABRAÇADA VIRTUAL. Bunyola juny de 2020