Practtica 12 (el meu poble)

“EL MEU POBLE” VIELHA E MITJARAN

ROSA MARIA SOLE FERNANDEZ COMPETIC 3.

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

INDEX

Contenido INDEX .......................................................................................................................................... 2 SITUACIO................................................................................................................................... 3 COMUNICACIONS .......................................................................................................................... 4 EL POBLE ........................................................................................................................................ 4 ETIMOLOGIA.................................................................................................................................. 5 CLIMA ............................................................................................................................................ 6 GEOGRAFIA ................................................................................................................................... 7 HISTORIA ....................................................................................................................................... 7 FLORA I FAUNA ............................................................................................................................ 11 GASTRONOMIA ........................................................................................................................... 12 COMPOSICION DE L’AJUNTAMENT ............................................................................................. 12 INSTALACIONS MUNICIPALS ....................................................................................................... 13 FESTES TRADICIONALS ................................................................................................................ 15

2

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

SITUACIO

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran[1] i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro. El municipi de Vielha e Mijaran es va constituir el 1970 arran de la fusió de Vielha, d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac.

Té una situació central a la vall i s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent el riu Nere. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

3

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

COMUNICACIONS Hi ha quatre vies d'accés a la Vall: • Des del Pallars Sobirà pel port de la Bonaigua (2.072 metres), prenent la carretera C-28 (antiga C-142), que acaba a Viella (l'estació d'esquí de Baqueira-Beret està en aquesta carretera).

• Des Ribargoza la carretera N-230, que ve des de Lleida, travessa el túnel de Viella (5.173 m de longitud), amb un desnivell entre l'entrada sud (1.626 metres) i la nord (1.390 metres) de 236 metres.

Després de salvar el túnel, la carretera N-230 passa per Vielha, es Bòrdes, Bossòst, Les i la • frontera francesa (Pont del Rei). Recentment s'ha inaugurat un nou túnel de Viella (després de més de cinc anys d'obres).

• Des de França, per Pont del Rei, s'arriba per la carretera francesa N-125 que es converteix en la N-230 en passar la frontera.

• Des Banyeres de Luchon (França) passant pel port del Portilló, la carretera francesa D-618 es converteix en la N-141, fins a Bossost.

EL POBLE Vielha (Vielha e Mijaran en la seva denominació oficial en aranès , i Viella i Mitjaran en català , més conegut com Viella o Vielha) és un municipi espanyol de la província de Lleida, a la comunitat autònoma de Cataluña . La capital del municipi, i també de la comarca de la Vall d'Aran, es troba a la població de Vielha .

CASA DE LA VILA (AJUNTAMENT)

4

ESGLESIA DE VIELHA – SANT MIQUEU

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

CAP DE LA VILA – RIU NERE

VIELHA - VISTA AERIA

ETIMOLOGIA La comarca pren el nom de la vall en què es troba. El nom Val d'Aran és aranès. La teoria més difosa estableix que Val d'Aran és en si mateix un pleonasme o tautopónimo, ja que significaria Vall de la Vall (valsignifica vall en aranès i aran, del basc faran, també significa vall), ja que el basc es va parlar en pobles pirinencs de Lleida fins als segles XII XIII1 [cita requerida]. La denominació Val d'Aran (en aranès) sovint apareix escrita com era Val d'Aran usant l'article femení en aranès com a part del nom (tant en aranès com a català, la paraula "vall" (val, vall) és femenina ). En català, s'anomenaria la Vall d'Aran i en castellà la Vall d'Aran (seguint les regles ortogràfiques del castellà, quan es fa referència a la vall, i no a la comarca, el terme "vall" s'escriu amb minúscula).

5

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

CLIMA La població de Vielha, situada al cor de la Vall d'Aran, té un clima d'influència atlàntica, contràriament a tots els altres Valls i conques del Pirineu Català. Situada a gairebé 1.000 metres d'altitud, Vielha té un clima d'alta muntanya.

Les quatre estacions estan molt marcades .

Començant per l'hivern, què dir de Vielha, un hivern fred i sec, sobretot des de Desembre fins a Març, on les nevades són freqüents i tenyeixen les muntanyes de blanc.

L'amplitud tèrmica pot ser considerable entre el dia i la nit, per ex. a l'hivern es pot passar de -2º a 13º o més perfectament. . Això permet gaudir d'esports d'hivern com l'esquí, snowboard, motos de neu ... en un marc preciós i de qualitat. En ple hivern s'arriben a assolir temperatures molt fredes.

A la primavera, el mes d'abril encara és força fresc, de fet molts anys dels esports d'hivern se segueixen practicant durant aquest mes, però les temperatures ja són més altes, i es pot gaudir de preciosos paisatges.

La Val d'Aran floreix, els rius i cascades desborden d'aigua pura i els camps i boscos es tornen verdes.

Altres activitats comencen com la bicicleta de muntanya, senderisme, rutes en cavall o un simple passeig per Vielha i els seus voltants es converteixen en un veritable plaer.

Les temperatures a la primavera, oscil·len ja que a l'abril encara són fresques, però al maig i juny ja apareix la calor i la Tº és de 20 o 25º, de tarda i nit refresca més, no oblidem que estem en alta muntanya.

El clima d'estiu a Vielha mostra una amplitud tèrmica considerable però interessant .. perquè? Doncs els dies poden arribar a ser calorosos, fins a 30º, però la tarda i nit les temperatures baixen i permeten realitzar activitats i descansar sense "passar calor". A l'estiu és quan menys plou a la Vall d'Aran encara que poden haver precipitacions en qualsevol moment per estar en alta muntanya.

A l'estiu, Vielha ofereix una àmplia gamma de serveis i activitats per gaudir la Val d'Aran al màxim: esports d'aventura, telefèrics oberts a l'estació d'esquí per gaudir dels paisatges, rutes de muntanya amb

6

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

refugis, zones glaceres visitables, increïble i la cultura Aranesa.

COMPETIC 3

una

proposta

gastronòmica

Finalment, per parlar de la tardor a Vielha, podem dir que les pluges són força presents, els colors dels boscos agafen tonalitats multicolor i són preciosos, perfecte per passar uns dies tranquils i amb uns paratges inolvidables.Buena temporada per aprofitar i visitar Esglésies romàniques a l'Aran, localitats pròximes, també a França com Luchon o fins i tot Tolosa.

En definitiva, Vielha és un lloc que pel seu clima és una excel·lent destinació durant tot l'any i cada temporada té alguna cosa diferent que oferir.

GEOGRAFIA És l'única comarca de Catalunya que pertany en gran part a una conca atlàntica. La Garona, que neix a la vall i el travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota Gascunya.

També té una petita part de conca mediterrània, ja que el riu Noguera Pallaresa neix a un centenar de metres de la Garona, però inicia el curs en direcció contrària. La mitjana anual de precipitacions és de 1000 litres per metre quadrat, i la temperatura mitjana anual és de 9,2º2 El 30% del territori està per sobre dels 2000 metres d'altitud.

HISTORIA Poblat des de la prehistòria com la resta de valls pirinenques, la vall va ser incorporat a l'Imperi romà. No resulta clar quan, però sembla que quan César comença la conquesta de les Galias, l'alta vall de la Garona pertany ja a l'imperi. La romanització penetraria a través d'una via romana que, procedent de Tolosa, travessava la vall i passava al Pallars a través del port de la Bonaigua. La importància de la romanització la proven topònims com Vielha i la presència de làpides i esteles funeràries. Amb la caiguda de l'imperi, les valls van quedar abandonats a la seva sort i se succeeixen uns segles sense cap referència a la

7

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

EDAT MITJANA

Les primeres referències concretes a la Vall d'Aran apareixen al segle X en què la vall apareix vinculat alcondado de Ribagorza.3 Pere I d'Aragó intervenia en aquestes terres quan va morir a la Vall el 28 setembre 1104.

La documentació de l'època des 1108-1134 mostra de manera explícita que Alfons I d'Aragó va regnar a Arán.4 Alfons I el Batallador va nomenar tenentede vint llogarets a la vall a Céntulo II de Bigorra en compensació per l'ajuda prestada en la reconquesta contra els moros; Céntulo i el seu germà el vescomte Gastón IV de Bearn van compartir també la tinença de Saragossa i la de Uncastillo, entre altres, en 1119. Mentrestant, Bernat de Cominges s'enfronta al seu cosí, Céntulo de Bigorra, en suport al seu parent, Sancho García d'Aure i d'Aspet, el qual es negava a prestar homenatge al comte de Bigorra, al·legant que el vescomtat de Aure pertanyia a la Casa de Cominges des de temps immemorials. Aquesta situació comporta que el comte de Cominges es declara sobirà dels vescomtat d'Aure i els senyorius de Larboust, de saves i d'Aspet, així com de la vall d'Aran, amb independència dels acords entre el monarca aragonès i el seu vassall Céntulo de Bigorra5 6 La vall canvia de mans diverses vegades durant els segles XII i XIII, passant successivament a les mans dels comtes sobirans de Bigorra, als comtes de Cominges7 o als reis d'Aragó.

• En 1130, en document atorgat a Baiona, Alfons el Batallador diu regnar a l'Aran.

• En 1144, el comte Bernat de Comenge es titula «nobilissimo comitè dominant in terra Convenarum, in Saves, in Couserans et in Aranno» En 1175, la vall passa a formar part de la Corona d'Aragó mitjançant el Tractat d'Amparanza (o Emparanza) signat amb el rei Alfons II. L'any 1192 hi ha referències de la construcció de l'Hospital de Vielha per donar aixopluc als viatgers.

8

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

Pere II d'Aragó va renunciar a les seves pretensions sobre la vall quan va arribar a un acord amb Bernard IV de Cominges segons el qual Bernard es divorciava de la seva dona Maria de Montpeller perquè aquesta es casés amb el rei aragonès, a canvi aquest li va cedir una sèrie de senyorius, entre els quals es trobava la Vall d'Aran.

Segons Charles Higounet no es té constància que els comtes de Cominges fossin vassalls dels reis d'Aragó per la vall d'Aran, per la qual cosa cal suposar que la seva sobirania sobre el mateix era plena.9 En qualsevol cas Pedro II d'Aragó va obtenir el vassallatge de Bernard IV a canvi del lliurament de la Vall d'Aran, que pertanyia al rei aragonès (totam vallem meam d'Aran), en acte celebrat a Bagnères-de-Luchon a 1201, el document recull Alvira Cabrer.10 Jaume I d'Aragó va posseir el senyoriu efectiu sobre la Vall d'Aran des de 1220; el va reforçar en el tractat de Corbeil de 1258 i en 1265 va incloure l'Aran com a part de la Junta de Ribagorça, en l'àmbit polític de Aragón.11 Després de la invasió francesa de la Vall en 1283 en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó, Felip IV de França va reivindicar el seu domini, i la disputa conPedro III d'Aragó es va resoldre pel que fa a l'Aran mitjançant una sentència arbitral que va evidenciar que la Vall d'Aran era aragonès abans de l'ocupació francesa. Però, va ser incorporat de facto als dominis de Jaume II de Mallorca el 1298, pel conveni d'Argelers, que havia determinat que la Vall d'Aran romandria provisionalment sota l'administració del regne de Mallorca mentre les parts en conflicte no arribessin a un acord. A la mort del rei de Mallorca en 1311, regnant a Aragó Jaume II el Just, Felip IV de França va renunciar a les seves pretensions, i el rei d'Aragó el va recuperar en 1313 i li va concedir institucions pròpies: Aran seria governat per un procurador general ( bayle) aliè al de Cataluña.12 i posseiria un conjunt de privilegis forals denominadoEra Querimònia.

Després d'això, síndics i procuradors van jurar fidelitat com a súbdits i vassalls a Jaume II el Justo.13 Finalment, en l'interregne a la mort de Martí I l'Humà que va desembocar en el Compromís de Casp, la Generalitat de Catalunya va emetre un decret pel qual s'annexionava la vall al principat català, i el segregava definitivament d'Aragó, per incorporar a l'espai polític de Pallars.14 En 1411, el Síndic (síndic) d'Aran va oferir la unió "lliure i pactada" d'Aran amb el Principat de Cataluña.15

9

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

EDAT MODERNA La Vall d'Aran va ser assolat durant la Guerra dels Segadors en 1645.

Més tard, a principis del segle XVIII, es mostra partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, 16 excepte algunes personalitats, com el baró de Les, de tendències francófilas, que van manifestar les seves preferències pel bàndol felipista de la contesa .

El Decret de Nova Planta de 1716, que va suprimir parcialment les institucions polítiques de la Corona d'Aragó, no va afectar al règim polític-administratiu de la Vall d'Aran, de manera que aquest no va ser incorporat a cap dels nous corregiments en què es va dividir Catalunya . Felip V fins i tot dispensa a la Vall de l'ús del paper segellat.

EDAT CONTEMPORANIA Part de la invasió napoleònica d'Espanya es produeix pel port de Viella (1810) i Napoleó incorpora la Vall al departament francès de l'Alta Garona. Després de la caiguda de Napoleó, la Vall és retornat a la corona espanyola en 1815. En 1833, durant la regència de Maria Cristina, i en plena Primera Guerra Carlista, se suprimeixen les institucions tradicionals araneses i s'inclou a la Vall d'Aran en el nou règim administratiu general d'Espanya, incloent-lo en la recentment creada província de Lleida.

El segle XX mostra tres fets significatius per a la Vall d'Aran: • L'obertura de comunicacions amb la resta d'Espanya. Durant l'hivern, la Vall d'Aran quedava incomunicat. La primera fita va ser la construcció de la carretera del port de la Bonaigua, inaugurada el 1924, la qual va permetre la comunicació amb Catalunya. El segon va ser la construcció del túnel de Viella. Tot i que els primers projectes són produïts en l'any 1832 per enginyers francesos, el túnel no va ser inaugurat fins a l'any 1948, permetent el pas de circulació normal en 1965. Actualment aquesta construcció té l'ús de Galeria d'Evacuació per al nou túnel, inaugurat el 2007.

• La invasió de la Vall d'Aran per guerrillers antifranquistes espanyols (sota direcció comunista) des de França en 1944 (Operació Reconquesta d'Espanya) .17 La intenció d'aquests guerrillers, en la seva major part veterans de la guerra civil espanyola i la Resistència francesa, era reprendre la guerra a Espanya establint un cap de pont en territori espanyol, en la creença que una vegada començada aquesta, els aliats els ajudarien a enderrocar el govern de Franco. El 19 octubre 1944 unes tres mil homes penetren a la vall. No obstant

10

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

això, la manca de suport popular, el fet que el govern espanyol estava al tant d'un possible atac i la manca d'armament pesat els impedeixen prendre si més no Viella o el port de la Bonaigua, de manera que les tropes franquistes rebutgen fàcilment la invasió. El 27 d'octubre s'inicia la retirada. Serà l'últim intent de derrotar la dictadura militar per la força. Segons les dades oficials, en l'operació Reconquesta van morir 129 guerrillers, 214 van ser ferits i 218 fets presoners, dels quals a una bona part els va ser aplicada la pena de mort.

• La recuperació parcial dels privilegis i furs de la Vall d'Aran. Durant la Segona República espanyola van aparèixer noves demandes de la restauració del Consell General d'Aran. El Centre Aranès -constituït per l'elit aranesa resident a Barcelona- va demanar formalment en una carta adreçada al president de la Generalitat de Catalunya que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que s'estava redactant en aquells moments, contemplés la restauració del Consell General d'Aran i la restauració d'alguns privilegis històrics. Aquelles demandes no van ser contemplades en la redacció final de l'Estatut de Núria. La Guerra Civil espanyola i la dictadura de Franco van acabar amb qualsevol intent de restauració de l'autonomia aranesa. No va ser fins a 1990, mitjançant la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran (desenvolupament de la disposició addicional primera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya) que es van restaurar part dels drets històrics de la Vall de Aran. Així, es va restablir el Consell General (Consell General d'Aran) i el Síndic d'Aran (Síndic d'Aran) com a principals institucions de l'organització administrativa pròpia de la Vall d'Aran, i es va fer cooficial l'aranès.

FLORA I FAUNA Els vessants de les muntanyes -entre els 1000 i els 2000 metres- estan coberts de boscos. A les zones de menor altitud creixen pins silvestres i faigs, els quals donen pas als avets i als pins negres a les

11

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

zones de major altitud. Per sobre de la zona forestal existeixen prats alpins.

Les espècies de la Vall d'Aran que estan en perill d'extinció, amb programes de reintroducció o de protecció i conservació són: • Ós bru (Ursus arctos), • Perdiu blanca (Lagopus mutus) • Sargantana aranesa (sargantana aranesa) • Trencalòs (Gypaetus barbatus)

GASTRONOMIA La climatologia de la Vall d'Aran influeix directament a la cuina. Els rigors hivernals fan necessari una alimentació consistent. Són típiques les sopes,els estofats i l'anomenada olla aranesa. En el terreny dels làctics es té una producció especial del formatge brossat (anomenat també brull). Les postres més característic són e ls creps, també anomenats en aranès: crespets, brescajus o pasteres, segons el lloc de la vall. També s'utilitzen molt els productes de la terra com carns d'oví i boví i fruits del bosc com la maduixa silvestre, el gerd i la mora.

COMPOSICION DE L’AJUNTAMENT

EL ALCALDE

12

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

JUAN ANTONIO SERRANO

EL GOVERN DE L’AJUNTAMENT

INSTALACIONS MUNICIPALS Biblioteca generau de Vielha biblioteca@vielha-mijaran.orgAv. Garona, 33 - Vielha

CEIP Garona Telefòn: 973640028 Email:c5004929@xtec.catCarretera de Betren 78, Vielha

CiberAula Punt TIC Vielha e Mijaran Telefòn: 973640018

Email: info@vielha-mijaran.org Av. Pas D’arro 20, Viella

13

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

Era Audiovisuau Telefòn:973640018 Email: info@vielha-mijaran.org Av. Baile Calbetó Barra, 8

Escòla d’Adults Telefòn:

973641364Email: c5008741@xtec.catCtra. deth Túnel, 2, Vielha

Escòla Mairau Telefòn:973641082 Email:eracunhera@vielha-mijaran.orgAv. Maladeta 1 - Vielha

Palai d’Esports Telefòn:973640018 Email:Av. Garona, 34

Palai de Geu Telefòn:973642864 Email:palaidegeu@infonegocio.comAv. Garona, 33Veir ficha complèta

14

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

Sala d’Exposicions Telefòn:

973640018 Email:

Av. Pas d’Arró, 7, VielhaVeir ficha complèta

Sala polivalenta Telefòn:

973642241 Email:info@vielha-mijaran.org

Pso. Dera Libertat s/n - Vielha

FESTES TRADICIONALS ROMERIES I PROFESONS Santa Quitèria de Vielha 22 de mayo, Santuario de Santa quiteria (Boca Sur).

17 Juny Hesta D’Aran

15

ROSA MARIA SOLE FERNADEZ

COMPETIC 3

FIRES 8 de octubre.

FESTA MAJOR 8 de septiembre, Natividad de María y Vírgenes del Pirineo ( Aran, Meritxell, Nuria, etc...)

16