CANEJAN UN PÒBLE DERA RIBÈRA DETH TORAN
TÒNI ESCALA
Trabalh Tòni Escala
INDEX CANEJAN
2
LOCALIZACIÓN:
3
HISTORIA:
4
CANEJAN:
5
HISTORIA
5
LÒCS D’INTERES:
6
EXCURSIONS
7
LOGARRETS:
8
1 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
CANEJAN
Eth pòble de Canejan qu’ei un pòble des importants d'Aran, eth riu Toran qu’ei eth que mèrque en tot aguesta Val, e que mòr en Garona, mès qu’abans ei represat en dues ocasions. Forme partida deth Terçon de Quate Lòcs (division administrativa istorica e vigent d'Aran) e a ueit pòbles e casaus: Canejan, Moron e era Mòla, Porcingles, Eth Pradet, Bordius, Campespín, Era Cassenhau y Sant Joan de Toran. Qu’a ua extencion aprox. de 49 km², der orden de 130 habitantes, des quaus era major part en Canejan. Des auti pòbles que n’i a quauqu’un de desabitat. Canejan: A 960 m. de nautada, que guarde der ensús estant era val deth Toran. Era còsta que puge per marrècs e marregades enquia eth pòble se partisses deth Pontaut. Eth Toran passe peth dejós deth pònt des Abòs entà anar a trapar Garona just dejós deth Pontaut.
2 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
Localización: Canejan qu’ei un guardader sus Garona e Toran. Un pòble que hè termièra damb çò qu’ara ei er estat francés. Se trape ena part solana deth Toran, çò que li confegis un microclima especiau e especific laguens d’Aran. Caud e sec en ostiu, bon tà cuelhetes de gran e heruta. Radim que hège un vin pro aimable. Eth bòsc de ribèra a estat expleitat des temps vielhs igual qu’es mines. Amassa damb es peishius de Liat e Lia, qu’an permetut era ganadería de tota classa de bestiar de montanha, l’an hèt un pòble istoricament prosper e interessant entà viuer-i.
3 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
Historia: Hè 2000 ans, Canejan ère un campament romanic. Un punt estrategic important, donc que s’i podie susvelhar er enemig que podie vier per mantes lòcs, desdeth sud, per Toran, desde Penhès Males, ath dessús deth pòble, es que viegen deth Cosseran, e es que seguien Garona, aigües ensús o enjós. El Castrum (actualaments era plaça dera Castra), qu’en seríe era base. (castrum et janua en latin, combinacion que li a dat eth nòm: Can e Jan, Canejan). I a un pònt d’estil romànic, per a on se cre que passaue era vía romana que va de Sant Bertrand de Comenges enquia Tarragona. Antiguament s ‘ie accedie peth camin dera Còsta. Era glèisa deth pòble qu’ei dedicada ara advocacion de Sen Sernilh, reformada completaments el 1818 a partir d’ua basa romànica. Er interior ei d’ua nau damb vouta de canon seguida e presbitèri format per tres arcs a plena cintra. Conserve batiadera de marme deth segle XVI decorada damb un Agnus Dei. El campanar ei de torre quadrada i cuberta piramidau. Tanben i a ua estàtua ath centre dera església, pròp d’un autar dauant dera paret de Joana d’Arc, portada per na famlhia que se n’auie anat entà França en 1938.
4 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
Canejan: A 960 m. de nautada, que guarde der ensús estant era val deth Toran. Era còsta que puge per marrècs e marregades enquia eth pòble se partisses deth Pontaut. Eth Toran passe peth dejós deth pònt des Abòs entà anar a trapar Garona just dejós deth Pontaut. Eth pòble de Canejan qu’ei un pòble des importants d'Aran, eth riu Toran qu’ei eth que mèrque en tot aguesta Val, e que mòr en Garona, mès qu’abans ei represat en dues ocasions. Forme partida deth Terçon de Quate Lòcs (division administrativa istorica e vigent d'Aran) e a ueit pòbles e casaus: Canejan, Moron e era Mòla, Porcingles, Eth Pradet, Bordius, Campespín, Era Cassenhau y Sant Joan de Toran. Qu’a ua extencion aprox. de 49 km², der orden de 130 habitantes, des quaus era major part en Canejan. Des auti pòbles que n’i a quauqu’un de desabitat. Historia Hè 2000 ans, Canejan ère un campament romanic. Un punt estrategic important, donc que s’i podie susvelhar er enemig que podie vier per mantes lòcs, desdeth sud, per Toran, desde Penhès Males, ath dessús deth pòble, es que viegen deth Cosseran, e es que seguien Garona, aigües ensús o enjós. El Castrum (actualaments era plaça dera Castra), qu’en seríe era base. I a un pònt d’estil romànic, per a on se cre que passaue era vía romana que va de Sant Bertrand de Comenges enquia Tarragona. Antiguament s ‘ie accedie peth camin dera Còsta.
5 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
Lòcs d’interes:
►IGLESIA DE SANT JOAN DE TORAN: una pila de agua de mármol con el motivo decorativo del cordero sagrado,XII ►CANEJAN: CAMIN DES Creus ►REFUGIO DE LA FONERIAREUS ►CANEJAN: MIRADOR O PILARICA ►CANEJAN: MIRADOR DETH TO ►PRESA o RENCLUSA
Bordius
6 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
EXCURSIONS, CAMINADES : LAUJÓ PENHES MALES TO PORCINGLES – SANT JOAN PONTAUT PERA COSTA. ESTANCAUHILHA BORDIUS PRADET REFUGIO DERA PRESA DE GRAUÈRS LIAT GRAUÈRS LA MUNTANHÒLA
7 Eth mèn pòble
Trabalh Tòni Escala
Logarrets:
Sant Joan de Toran: 1.035 m. Bordius: 1.140 m. Pradet: 1.030m Campespin Cassinhau Porcingles Pontaut Moron Era Mòla
8 Eth mèn pòble