PAISAT G E EXPANDIT J ORG E ZAMBRANO
PA ISATGE EXPANDIT J ORG E ZAMBRANO
Del 9 de juny al 17 de juliol de 2011
L’exposició “Paisatge Expandit”, de Jorge Zambrano, representa l’aposta municipal per la recerca d’artistes de referència del món emergent que aporten valor afegit a les tendències més actuals de l’art, un dels objectius principals que té plantejats el Centre d’Art Contemporani Can Sisteré. Jorge Zambrano, un clar representant dels itineraris de la creació jove, ens apropa a aquestes tendències de l’art contemporani amb una obra extremadament sensible que ens obre un ric i sorprenent univers que podem interpretar en l’alhora màgic i misteriós món que l’autor recrea. A “Paisatge Expandit” hi trobem tots els ingredients per atreure l’atenció dels qui pensem que l’art és l’expressió de la llibertat. Convido tothom a gaudir i profunditzar en una exposició que —n’estic segura— no ens deixarà indiferents.
Núria Parlon Gil Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
Paisatge expandit Sota el títol “Paisatge Expandit”, el Centre d’Art Contemporani Can Sisteré presenta gran part de l’obra recent de Jorge Zambrano (1971, Valdivia, Xile). Amb aquest títol, amb la idea que el paisatge escapa dels seus límits, apuntem en direcció a algunes de les lleis fonamentals de la lògica de la seva pintura. Jorge Zambrano és, sobretot, un paisatgista; el paisatge ocupa l’obra. I si bé és cert que podrem trobar objectes, plantes, animals, persones..., el que més l’interessa és l’horitzó que acull la totalitat d’aquests elements, distribuïts, democràticament, en un horror vacui davant la mirada de l’espectador. El seu és un paisatge expandit perquè sempre trobarem un moviment, un creixement o una fugida en què les coses abandonen, impulsades per un sentiment poètic, el lloc que haurien d’ocupar. Ens endinsem així en un joc de construcció i destrucció, d’ordre i de caos. Creua la seva pintura una sensibilitat especial per l’arquitectura i la natura, que deixen un rastre d’edificis, ruïnes, rostolls i arbres, majoritàriament, de la selva freda xilena. És molt fàcil, per exemple, veure el coihue, que en la llengua del poble indígena maputxe
significa lloc (hue) d’aigua (ko), ja que aquest arbre habita en sols molt humits. La natura la viu des de la nostàlgia: hem domesticat la natura i hem perdut el respecte al seu ordre original. La ciutat ha esborrat, amb els edificis, la línia de l’horitzó, i amb aquesta línia, la nostra perspectiva. A les seves teles també apareixen xiprers mediterranis, i és que fa tretze anys que Jorge viu a Barcelona. Assenyala la llum de Barcelona com un dels motius que van desencadenar el fet que agafés els camins de la figuració i oblidés el interès inicial per l’abstracció. “Vinc d’un món de llum difusa, que arriba inclinada; el país és humit, els colors són més apagats, la gamma de grisos és infinita. A Barcelona em va sorprendre la llum, una llum dura, mediterrània, reverberant, que provoca colors sense grisos i ombres dures. Apareixen les coses, la llum les defineix, individualitzades, amb forts contorns, sense atmosfera.” L’ofici d’imaginar La pintura de Jorge delata anys d’ofici. Va ser a Xile on va iniciar estudis d’arquitectura i art, que va deixar ràpidament per dedicarse, fa vint anys, a la pintura.
La tècnica és clàssica: el procés de creació s’inicia amb unes petites notes desordenades en llibretes. Són grups d’idees que es concreten, finalment, en un dibuix amb retolador negre de punta finíssima, de biòleg, però també d’arquitecte, preciosista, molt petit, que manté una proporcionalitat exacta amb el que després serà el quadre. A partir d’aquest primer esborrany, es planteja l’estructura del quadre. Primer, amb una grisalla que li dóna un to predominant. Situa un fons, de color sípia o marfil; després fa un esborrany amb tota la gamma de grisos: el sípia per a les ombres
i l’òxid groc per a les llums. Sobre aquesta grisalla cauran les veladures de colors, que es barregen amb oli de llinassa i liquin per guanyar transparència, flexibilitat en l’aplicació i rapidesa en l’assecat. Aquesta forma, que podria ser la d’un pintor renaixentista o barroc, li escau molt bé a allò que explica. És evident que el que ens vol transmetre té una clara herència surrealista, però li hem d’afegir, entre moltes altres, més contemporànies, la de l’steampunk, un subgènere sorgit de la ciència-ficció i barrejat amb grans dosis de fantasia. En el món steampunk predomina la tecnologia del segle XIX, essencialment de la Segona Revolució Industrial; és el món de Juli Verne, de Sherlock Holmes, el d’una societat dependent de l’energia del vapor i la tecnologia mecànica però que apareixen molt més desenvolupades que en el nostre passat històric. L’steampunk és un retrofuturisme que imagina un present o un passat en el qual, en un punt determinat del temps, els esdeveniments es van desencadenar de manera diferent i van provocar una història alternativa a la que coneixem. És habitual que el context de les històries i imatges retrofuturistes s’estableixi en una societat utòpica.
L’arquitectura de la representació Irònicament, Jorge Zambrano es defineix com un “il·lustrat tardà”; arriba quasi 250 anys tard i amb molt d’humor a la il·lustració. Podem veure que aterra des d’un lloc més complex, el nostre, en el qual el coneixement ja no pot encabir-se en una enciclopèdia ni en un museu. Es mou ràpid, líquid i distribuït como si es tractés d’una heura, de la mateixa forma que es mouen els quadres de Jorge, ja que, en definitiva, ell també és fill del seu temps. Com a bon postmodern, els seus referents intel·lectuals són d’un altre món. Destacarem Darwin, que veiem aparèixer i desaparèixer. Jorge el va rescatar per a la seva pintura per estètica, però també per ètica. El reivindica com un personatge que, exposant una teoria científica, va iniciar un canvi radical en tota una civilització, com una revelació personal davant del ressorgiment de les teories creacionistes. Ens recorda així la fragilitat de certes conquestes del passat. Tot això batega en la pintura de Zambrano. Però sota una epidermis de pintura bella i amable que podria formar part del mo-
blament feliç de la casa burgesa, i potser amb més interès encara, bateguen també els problemes de la representació. Ell és un idealista que considera que el món no hi és, sinó que ens el representem. Fer això evident és recurrent. L’artista ho explica mostrant la bastida que sosté el que veiem, allò que aguanta el paisatge, tot tipus de trompe-l’oeil i il·lusionismes. Com es construeix el que veiem? Com de fals és l’il·lusionisme que tenim davant? Nietzsche deia que, com millor menteix el poeta, més porció de veritat hi ha en la seva poesia; només des de la mentida, l’art pot explicar la veritat. Jorge Zambrano fa com el mag que, mentre ensenya el truc al públic, continua intrigant i sorprenent amb la seva màgia. I això succeeix perquè, segons ell, en l’origen de la creació hi ha el misteri. Centre d’Art Contemporani Can Sisteré
Paisaje encontrado. 2011. Oli sobre tela. 73 x 480 cm
Haiku. 2008. Tècnica mixta sobre fusta. 46 x 150 cm
Hombre bosque. 2011. Fusta de xiprer de les Guaitecas. 35 x 9 x 7 cm
Mujer pueblo. 2011. Fusta de xiprer de les Guaitecas. 35 x 9 x 7 cm
Recepci贸n estacionaria. 2009. Oli sobre tela. 30 x 60 cm
Camino o sendero. 2009. Oli sobre tela. 40 x 80 cm
Madeja de suburbio. 2008. Oli sobre tela. 89 x 146 cm
Correo amueblado. 2009. Oli sobre tela. 89 x 146 cm
Estaci贸n central, ruta Sur. 2009. T猫cnica mixta sobre tela. 22 x 18 cm
Parranda. 2011. Oli sobre tela. 80 x 40 cm
Flores y frutos del reino aĂŠreo. 2010. Oli sobre tela. 130 x 73 cm
Sondas. 2009. Oli sobre tela. 116 x 73 cm
El lugar y los artefactos (desplegรกndose). 2009. Oli sobre tela. 195 x 97 cm
Cuatro metros al Oeste. 2010. Oli sobre tela. 97 x 195 cm
Trayecto del poliedro. 2010. Oli sobre tela. 30 x 100 cm
Los recursos selenitas. 2009. Oli sobre tela. 27 x 27 cm
Las teorĂas. 2011. Oli sobre tela. 40 x 40 cm
“Paisatge Expandit” Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, Santa Coloma de Gramenet.
Jorge Zambrano Valdivia (Xile), 1971. Arts Plàstiques, Universitat de Concepción, Xile. Exposicions individuals 1991 Galeria La Escalera, Concepción, Xile. 1993 Galeria Lawrence Esucomex, Santiago, Xile. “Jornadas Culturales”, Hotel Araucano, Concepción, Xile. 1995 Sala Universitària, Concepción, Xile. Galeria Praxis, Santiago, Xile. 1998 Art Expo Jove, Galeria Llucià Homs, Barcelona. 2000 “Apuntes para un inventario universal”, Galeria Llucià Homs, Barcelona. 2001 “Construcciones limítrofes y castillos en el aire”, Galeria Art Box, Madrid. Galeria Marieta Gual, Cala d’Or, Palma de Mallorca. NEW ART 01, Galeria Llucià Homs, Barcelona. 2002 Galeria El Carme, Vic. 2003 Galeria Kreisler, Madrid. 2004 Casino de Barcelona. 2006 “Malenconia de Modernitat”, Galeria Hafen+rand, Hamburg, Alemanya. Galeria Safia, Barcelona. 2007 Galeria 22, Igualada. 2008 Galeria ARTGN, Tarragona. 2009 “Las ocurrencias”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. 2011 “Las teorías”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona.
Exposicions col·lectives 1995 XIX Concurs nacional de pintura “Valdivia y su río”, itinerant, Xile. Concurs nacional de pintura “Salón sur”, Xile. 1996 XX Concurs nacional de pintura “Valdivia y su río”, itinerant, Xile. 1997 XXI Concurs nacional de pintura “Valdivia y su río”, itinerant, Xile. VII Concurs nacional de pintura, “El color del sur”, Puerto Varas, Xile. Köln Art Fair, Galeria Marwan Hoss, Colònia, Alemanya. Museo de Arte Contemporáneo, Valdivia, Xile. Hipermerc’art. La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. 1998 “Vine al Teatre”, Galeria 3 Punts, Barcelona. 1999 Centre d’Art Piramidón, Barcelona. “Bordes”, Galeria Art al Rec, comissariat Iván de la Nuez, Barcelona. Hipermerc’art, La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. NEW ART 99, “ Un Ícaro contemporáneo”, Galeria Llucià Homs, Barcelona. 2000 Art a l’Hotel “ Un Ícaro contemporáneo”, Galeria Llucià Homs, València. Artíssima, Galeria Llucià Homs, Torino. Itàlia. “Temps fugit”, Galeria Llucià Homs, Barcelona. “Hora Cero”, Galeria Esther Montoriol, Barcelona. 2001 “Què diu el Tarot?”, Galeria 3 Punts, Barcelona. “Art i malalties mentals”, Galeria Llucià Homs, Barcelona. 2002 “Set anys”, Galeria 3 Punts, Barcelona. Galeria Llucià Homs, Barcelona. L’illa d’Art. L’illa Diagonal, Galeria Safia, Barcelona. Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. Delicartessen, Galeria Esther Montoriol, Barcelona. 2003 “Estraños niños”, Galeria 3 Punts, Barcelona. Galeria El Carme, Vic.
L’illa d’Art, L’illa Diagonal, Galeria Saifa, Barcelona. Delicartessen, Galeria Esther Montoriol, Barcelona. 2004 L’illa d’Art, L’illa Diagonal, Galeria Safia, Barcelona. “On the Wall”, Olympia Hall, Londres. Hipermerc’art, La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. 2005 Hipermerc’art, La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. “Itàlia-Xile”, Centre Cívic de Latina, Itàlia. Arte-Navas, Ávila. 2006 L’illa d’Art, L’illa Diagonal, Galeria Safia, Barcelona. “Trencaclosques”, Galeria Esther Montoriol, Barcelona. “Petit format”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. 2007 L’illa d’Art, L’illa Diagonal, Galeria Safia, Barcelona. Hipermerc’art, La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. Fira Miart, Milà, Itàlia. “Petit format”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. 2008 Fira Miart, Milà. Itàlia, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. Tousignant Geras Gallery, San Francisco, USA. Delicartessen, Galeria Esther Montoriol, Barcelona. Hipermerc’art, La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. 2009 Fira d’Art de Vigo, Galeria ARTGN, Tarragona. “Petit format”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. 2010 “Petit format”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona. Delicartessen, Galeria Esther Montoriol, Barcelona. Hipermerc’art, La Sala Vinçon, Galeria Safia, Barcelona. 2011 “Arquitectures”, Sala Montcada, Barcelona. Premis 1er premi Concurs Nacional “Insitu”, Los Ángeles, Xile. 1er premi Concurs Internacional de Pintura “Vadivia y su río”, Xile.
Zigurat de papel (detall). 2011. Oli sobre tela. 40 x 100 cm
Can Sisteré. Centre d’Art Contemporani Carrer de Sant Carles, s/n 08921 Santa Coloma de Gramenet Tel. 93 385 13 12 www.gramenet.cat Horari: De dimarts a divendres de 17 a 21 h Dissabtes d’11 a 13.30 i de 17 a 21 h Diumenges d’11 a 13.30 h Dilluns i festius, tancat
Títol: Paisatge Expandit. Jorge Zambrano Període: Del 9 de juny al 17 de juliol de 2011 Tinenta d’alcalde ponent de Cultura: Montserrat Olivés Coordinació i text: Joan González Disseny gràfic: Reyes Disseny - www.reyesdisseny.com Edició i impressió: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet DL: B-23596-2011