RIERAVISTA Revista d’actualitat empresarial dels municipis de l’Eix de la Riera de Caldes
N. 4, 2016
Membres de l’ Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes
www.rieradecaldes.com Més informació
Més informació
Contacte: info@rieradecaldes.com Tel.: 93 544 61 63 Edita: Ajuntament de Sta. Perpètua de Mogoda Servei de Desenvolupament Local Plaça del Treball, 1
Dipòsit legal: DL B 25688-2014 Redacció: Serveis tècnics de Desenvolupament Local dels municipis de l’AMERC. Imatges: Arxiu i Premsa.
Amb el suport de:
Més informació
Més informació
Més informació
Més informació
CONTINGUTS El reportatge
Pàg. 3
Novetats A.M.E.R.C. informa Serveis a fons Polígons a fons Agenda
Pàg. 6 Pàg. 7 Pàg. 8 Pàg. 10 Pàg. 11
Economia social
Pàg. 13
Internacionalització Bones practiques Ploma convidada
Pàg. 14 Pàg. 16 Pàg. 18
L’AMERC no es fa responsable del contingut dels articles que van signats, que reflecteixen únicament i exclusivament l’opinió dels seus autors
2
El reportatge
La gestió del talent, fa referència al conjunt de mesures i accions que promouen les organitzacions, les empreses i també els territoris encaminades a detectar, atraure, retenir i desenvolupar el talent per ser més competitius. Partint d’aquesta definició, és la Riera de Caldes un territori que fomenti el talent i la formació? Té marge l’administració local per exercir algun tipus de lideratge en aquest àmbit?
A fi de tenir més elements de debat i reflexió envers aquesta qüestió, durant el 2015, l’AMERC ha desenvolupat juntament amb la consultora Actíva Prospect un doble treball: primer, una Diagnosi sobre la formació i el talent al territori; i, segon, una Proposta operativa per a la detecció i desenvolupament del mateix.
DIAGNOSI SOBRE LA FORMACIÓ A LA RIERA DE CALDES La diagnosi ha mostrat que el territori encara té força espai de millora pel que fa al nivell d’instrucció de la població en edat laboral. A la Riera de Caldes, la proporció de població amb estudis postobligatoris és del 50,6%, sis punts percentuals menys que la mitjana catalana i vuit punts inferior a la provincial (són dades del darrer Cens de Població, INE 2011). Es constata especialment la menor ràtio de titulats universitaris. Aquesta menor presència de titulats universitaris té el seu reflex en l’estructura ocupacional, amb una proporció més baixa de professionals i científics entre la població ocupada resident. Així mateix, en determinades ocupacions es detecten nivells d’autosuficiència baixos. És el cas de les posicions directives i dels perfils professionals amb majors requeriments de qualificació (on els llocs de treball són ocupats majoritàriament per població no resident). En canvi, i des d’una vessant més positiva, l’àmbit territorial presenta una elevada ràtio de titulats d’ensenyaments de formació professional. De fet, la distribució de la població ocupada resident a la RdC per ocupacions mostra una major presència de les ocupacions relacionades amb la indústria, com és el cas dels grups ocupacionals d’operadors d’instal·lacions i maquinària o bé els artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i de la construcció.
3
El reportatge Aquesta realitat té continuïtat encara en l’actualitat, observant-se un elevat un major seguiment de la formació professional per part dels joves (a nivell de cicles formatius de grau mitjà). Aquest fet és doblement destacable, perquè el territori té importants dèficits d’oferta. Gairebé el 80% dels estudiants s’han de desplaçar fora de la Riera de Caldes per cursar Cicles Formatius. En conseqüència, el territori té una baixa atractivitat per estudiants de dins i fora de l’àmbit.
DIAGNOSI SOBRE EL TALENT AL TEIXIT PRODUCTIU. El teixit productiu de la Riera de Caldes presenta unes singularitats que esdevenen un marc idoni per el desenvolupament del talent. En termes globals, considerant tant la indústria com els serveis, la Riera de Caldes registra un grau de desenvolupament de les activitats intensives en coneixement i tecnologia similar al de la comarca del Vallès Occidental i molt superior al del Vallès Oriental. Però el que més destaca, és el pes que té la indústria d’alta i mitjana-alta tecnologia, tant en relació als contextos comarcals com provincial i català. Contràriament, hi ha un menor desenvolupament dels serveis intensius en coneixement. Àmbit, per tant, que encara té molt d’espai per a créixer. Una altra dada que evidencia el capital innovador del territori és el número de patents que es generen al territori. Tots els municipis de la Riera de Caldes, excepte La Llagosta, registren major intensitat innovadora (en base a la protecció de les innovacions o patents) que el conjunt de la província i Catalunya.
LA VISIÓ DE LES EMPRESES EN LA GESTIÓ DEL TALENT Diferents responsables de recursos humans entrevistats en el transcurs de l’estudi han coincidit en assenyalar la importància de les polítiques de generació d’oportunitats econòmiques com a peces fonamentals per captar i rendibilitzar el talent. D’altra banda, i, a nivell de la capacitació, es posa l’èmfasi en que el talent no només es basa en coneixements, sinó en:
la capacitat d’abordar nous reptes (la creativitat i la inventiva),
la iniciativa emprenedora,
la capacitat per adoptar noves tecnologies,
la motivació,
l’aprenentatge constant
i el treball en equip.
4
El reportatge EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL En base a la diagnosi realitzada (mirada a l’àmbit formatiu, empresarial i al mercat de treball) i les singularitats detectades, s’han situat 7 objectius prioritaris per a potenciar el talent a l’entorn de la Riera de Caldes. Són els següents:
Obj. 1. Assolir un major seguiment i èxit dels estudis postobligatoris per part dels joves Obj. 2 Augmentar el nombre de joves que s’interessen pels estudis universitaris i el món de la recerca Obj. 3 Incorporar la gestió del talent en el sistema educatiu Obj. 4 Atraure nou talent i retenir el propi Obj. 5 Reforçar l’activitat intensiva en coneixement i tecnologia Obj. 6 Foment del talent a les empreses Obj 7. Reforçar la col·laboració público-privada Essent conscients que els recursos dels ajuntament locals són els que són, i les possibilitats per actuar en determinades àrees restringides, s’han identificat un seguit de línies de treball on les administracions locals hi poden tenir un paper actiu, i convé potenciar. Són les següents: Línia 1 . Aproximació entre els centres educatius i el teixit empresarial de la RdC Línia 2. Foment de l’experiència de l’alumnat a l’empresa Línia 3. Reconeixement a la creativitat, la innovació i la recerca Línia 4. Suport al finançament dels estudis de joves amb manca de recursos Línia 5. Creació d'una Antena científica i tecnològica de la RdC Línia 6. Promoció de la RdC i captació d’inversions i iniciatives
Línia 7. Suport al foment del talent a les empreses Línia 8. Seguiment i avaluació de la gestió del talent Un dels reptes d’ara en endavant és anar planificant actuacions concretes, dins un marc cooperatiu entre el sector públic i privat, des del qual poder anar treballant aquestes línies. Si voleu llegir més informació sobre aquest estudi, podeu consultar el document sencer al següent enllaç: http://www.rieradecaldes.com/formacioacute-professionalitzadora.html
5
Novetats DESAPAREIXEN ELS PARTS SETMANALS DE LES BAIXES Des de l’1 de desembre de 2015 canvia el sistema de control de les baixes laborals durant el primer any. El metge establirà a la baixa la durada prevista i es donarà hora per a la següent visita on es tornarà a avaluar la situació. S’estableixen 4 tipus de baixa: de molt curta durada (menys de 5 dies naturals on es podrà emetre la baixa i l’alta de manera conjunta), de curta durada (entre 5 i 30 dies naturals), de mitjana durada (entre 31 i 60 dies naturals) o de llarga durada (61 dies naturals o més). Ref. Legal: Ordre ESS/1187/2015
FESTES LABORALS DURANT L’ANY 2016 Festes generals a Catalunya Gener: dies 1 i 6
Agost: dia 15
Març: dies 25 i 28
Octubre: dia 12
Maig: dia 16
Novembre: dia 1
Juny: dia 24
Desembre: dies 6, 8 i 26
Festes locals a la Riera de Caldes
Caldes de Montbui: 2 maig i 10 octubre La Llagosta: 21 març i 12 setembre Palau-solità i Plegamans: 12 febrer, 29 d' agost Polinyà: 20 gener i 11 de juliol Santa Perpètua de Mogoda: 7 març, 5 setembre Sentmenat: 5 setembre, 11 de novembre
ORDRE DE MÒDULS PER L’ANY 2016 En relació l’IRPF, es mantenen per a l'exercici 2016 la quantia dels mòduls, els índexs de rendiment net de les activitats agrícoles i ramaderes i la reducció del 5% sobre el rendiment net MAGNITUDS EXCLOENTS (s’inclouen les activitats econòmiques desenvolupades pel cònjuge, descendents i ascendents per activitats similars i sota la mateixa direcció): Volum d'ingressos anuals >250.000€ (exclòs IVA). Empresaris o professionals per operacions que els obliga a expedir factura, volum d’ingressos
anuals > 125.000€ Volum de compres > 250.000€ (exclòs IVA). S'exclouran adquisicions d'immobilitzat. Determinat nombre de treballadors, vehicles, etc. segons l’activitat.
PRINCIPALS ACTIVITATS QUE EN 2016 DEIXEN D'ESTAR INCLOSES Tancaments metàl·lics i fabricació d'estructures metàl·liques i caldereria; fabricació d'articles de ferreteria, manyeria, cargols ...; instal·lacions i muntatges; instal·lacions de fontaneria, fred, calor i condicionament d'aire; instal·lacions de parallamps i similars; muntatge de cuines, etc.; fusteria i serralleria. El termini per canviar d’opció de tributació de manera expressa és fins a 31/12/2015. Ref. Legal: Ordre HAP / 2430/2015, de 12 de novembre, BOE 18/11/15, per la qual es desenvolupen per a l'any 2016 el mètode d'estimació objectiva de l’I.R.P.F. i el règim especial simplificat de l'impost sobre el Valor Afegit.
6
A.M.E.R.C. informa
L’Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes es va constituir com a entitat sense afany de lucre el dia 10 de juny de 2014, i té com a finalitat genèrica la protecció i la promoció dels interessos comuns dels municipis associats i el desenvolupament de les competències municipals en l’àmbit territorial comú. Els membres fundadors són els municipis de Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat.
Els objectius de l’associació, són posar en valor el potencial de desenvolupament de l’àmbit territorial comú, donar impuls al territori, especialment vehiculant subvencions i projectes supramunicipals i promoure les actuacions i serveis que contribueixen al desenvolupament econòmic i al foment de l’ocupació en l’àmbit territorial comú. Segons els Estatuts que la regulen, la Presidència serà rotatòria i de caràcter anual, distribuïda seqüencialment entre els municipis que en formen part d'acord al nombre d'habitants de cada població, i en correspon ocupar el càrrec als respectius Alcaldes o Alcaldesses. Durant el primer any de funcionament la presidència va recaure en el municipi de Santa Perpètua de Mogoda, essent la presidenta la seva alcaldessa Isabel Garcia Ripoll. El dia 30 de setembre de 2015, aquesta presidència va estar substituïda per la del municipi de Caldes de Montbui, amb el Sr. Jordi Solé i Ferrando al capdavant. Durant el primer any de vida de l'entitat s'han pogut tirar endavant quatre projectes destacats: - LOGIS RIERA DE CALDES, que té com a objectiu fer de l’activitat logística una peça estratègica de desenvolupament socioeconòmic de la Riera de Caldes; - VEHICLE ELÈCTRIC, projecte per incorporar empreses a les oportunitats d’aquest sector; - EXPORTES, dispositiu de suport a les Pimes per ajudar-les a vendre els seus productes als mercats internacionals; - FORMACIÓ PROFESSIONALITZADORA, un projecte per dissenyar un mapa de formació professional adaptat al territori que ja s'ha traduït en la creació del Cicle Formatiu de Grau Mig en Comerç i Logística (Institut Estela Ibèrica, Santa Perpètua de Mogoda) L'AMERC ha superat el primer any de funcionament, que ha servit per començar a treballar conjuntament, aprofitar els recursos públics i sumar esforços". Durant el segon any de recorregut de l'ens s’està treballant en la consolidació dels projectes iniciats, en la dotació d'estructura a l'entitat per permetre-li dur a terme els seus objectius i en la recerca de subvencions i noves oportunitats, per assolir l'objectiu que és treballar a favor de la indústria del territori, i per tant, per la creació de llocs de treball i la generació i repartiment de la riquesa". Més informació: www.rieradecaldes.com/lamerc.html
7
Serveis a fons PROJECTES DE SUPORT A LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL Des dels ajuntaments de la Riera de Caldes enguany estem desenvolupant diferents projectes adreçats a millorar la competitivitat de les empreses del nostre territori. Creixement VIA C Amb el projecte Creixement VIA C, continuem l’oferta de consultoria empresarial especialitzada per a PIMES de menys de 50 treballadors ubicades als municipis de La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. Aquest servei d’assessorament gratuït està pensat per ajudar a implementar accions que portin a les empreses a una situació de millora real dels seus resultats. Per això s’ha prioritzat la intervenció a pimes amb potencial de creixement i que vulguin maximitzar-lo, i també a petites i mitjanes empreses que estan passant per dificultats i les vulguin resoldre.
OBJECTIUS DE LA CONSULTORIA Identificar els principals problemes i necessitats de l’ empresa Identificar possibles solucions, tenint en compte la seva viabilitat i l’ impacte en la millora de la competitivitat
Definir una estratègia adequada per iniciar un procés de canvi Definir un pla d’accions a implementar i ajudar a iniciar la implementació Definir les línies d’actuació a mig termini que permetin augmentar la competitivitat Per portar a terme aquests assessoraments, els ajuntaments de la Riera de Caldes han contractat els serveis de 5 consultores especialitzades que donaran suport a 25 pimes del territori: Avenç Assessors, especialistes en consultoria financera; Interfase, especialistes en assessorament generalista i reflexió estratègica a pimes industrials; Mercaconsult especialitzats en assessoraments generalista a comerços, hostaleria i serveis; Optima Consulting, especialitzats en anàlisi i gestió de costos; i PHIRO Professional, especialitzats en recursos humans, clima laboral i gestió d’equips.
8
Serveis a fons Els consultors del projecte Via-C treballen, junt amb les persones responsables de les 25 empreses del territori seleccionades, per a diagnosticar els principals problemes a superar i per a implementar millores a les empreses.
El programa Estalvi Energia i TIC Des dels ajuntaments de l’Eix de la Riera de Caldes, amb la voluntat de millorar la competitivitat de les empreses del seu territori optimitzant les seves despeses, enguany s’ofereix un servei gratuït de diagnosis energètiques i de telecomunicacions. El principal objectiu d’aquest programa, anomenat Estalvi Energia i TIC, és reduir costos, consums energètics i emissions de CO2 de les empreses ubicades als municipis de l’Eix de la Riera de Caldes tant de consum d’electricitat i gas, com de costos en telecomunicacions. Les diagnosis energètiques estan enfocades a quantificar l’estalvi en gas i electricitat de les empreses que tinguin interès en beneficiar-se d’ aquest projecte. Sense cap inversió o amb una inversió mínima, les empreses que participen poden aconseguir
un estalvi mitjà del 20% del cost energètic i
millorar la seva competitivitat optimitzant la despesa energètica.
Per una altra banda, les diagnosis de telecomunicacions consisteixen en fer una anàlisi dels costos de telecomunicacions - telefonia i Internet- de les empreses que estiguin interessades. A l’igual que en el cas anterior, aquestes empreses poden aconseguir sense cap tipus inversió
un estalvi mitjà del 25% del cost actual i
millorar la seva competitivitat optimitzant les seves despeses en telecomunicacions.
Una vegada l’empresa ha manifestat la seva voluntat de participar en el projecte fent la inscripció, es comença amb l’entrega de documentació per part de les empreses interessades, que s’analitza, prèviament, a la visita de les instal·lacions. Amb la informació obtinguda es redacta l’informe de diagnosi amb les propostes de millora i la presentació de les oportunitats d’estalvi que es detectin. Finalment, es facilita informació sobre les línies de finançament o subvencions més adients que puguin haver per, en cas de ser necessàries inversions, portar a terme les recomanacions realitzades.
Les empreses poden escollir entre fer només una de les diagnosis o totes dues. L’encarregat de fer les diagnosis de costos energètics i de telecomunicacions és el Grup Empresarial Cooperatiu UNI.CO.
Per més informació i inscripcions: http://www.rieradecaldes.com/projectes2015.html info@rieradecaldes.com
9
P.A.E.S a fons
Dins de les actuacions de millora dels nostres polígons, per tal d’afavorir la competitivitat de les empreses existents i per facilitar la instal·lació de noves, és fonamental la millora de les infraestructures de telecomunicacions. % d'empreses que valoren dolent o molt dolent el servei del que li ofereix el seu proveïdor d'Internet. Dades per PAEs
67% 67% 60% 46%
38% 36% 33% 24%
20% 18% 17% 15%
13% 13% 13% 11%
8%
7% 0%
L’any 2014 l’Observatori de la Riera de Caldes va fer l’Enquesta de Connectivitat TiC als PAEs de la Riera de Caldes, que detectava quins serveis tenien contractades les empreses i el notable descontentament dels seus representants amb el servei i la velocitat de la xarxa de telefonia i Internet.
Durant l’any 2015 i amb el suport d’ UNI.CO, grup empresarial cooperatiu, es va realitzar la feina prèvia que permetrà millorar substancialment la competitivitat de les empreses del territori. A continuació, es va fer la formulació de propostes tècniques alternatives establint possibles solucions de cooperació i/o de negociació conjunta. Finalment, es va contactar amb operadors privats d’infraestructures terrestres de telecomunicacions per validar la possibilitat d’oferir la millora del servei en els polígons del territori. La tasca de trobar solucions a la necessitat de fer arribar el cablejat de fibra òptica als polígons industrials ha estat una difícil, perquè les principals operadores no han mostrat interès en l’actuació, al·legant la baixa rendibilitat de la inversió necessària. S’ha arribat a un acord amb l’operadora ADAMO per tal que realitzi el desplegament de fibra òptica, que han començat a la Central Integral de Mercaderies (CIM) Vallès. Ja està en funcionament el nou servei. L'operadora ha iniciat la fase d'enginyeria i planificació i al llarg del primer semestre de 2016 es preveu fer els treballs per iniciar el desplegament del cablejat als polígons Can Bernades-Subirà, Can Vinyalets, Ca n'Oller i la Torre del Rector, de Santa Perpètua de Mogoda; i als polígons de Can Humet, Llevant, Nord-Est i Sud-Est, de Polinyà. El principal criteri que s’ha tingut en compte per decidir l’ordre d’actuació territorial ha estat el de facilitat tècnica de les instal·lacions. Complementàriament s’ha tingut en compte l’existència de demanda, d’algunes empreses que van expressar el seu interès en la contractació dels serveis que es presten, una vegada acabada la fase d'instal·lació del cablejat. D'altra banda l'empresa IP Soluciones Integrales (COLT), ha mostrat interès en la instal·lació de la fibra òptica al polígon industrial Camp de les Pereres de Santa Perpètua de Mogoda.
10
Agenda Estem treballant en la nova agenda d’activitats per a l’any 2016 dels municipis que conformen l’Eix de la Riera de Caldes. Els anirem informant detalladament a través del butlletí electrònic i a l’agenda del web www.rieradecaldes.com. Si encara no el rep pot fer aquí la seva SUBSCRIPCIÓ
ACTIVITATS PER A AUTÒNOMS, SOCIETATS i persones emprenedores
Dies
Nom de l’activitat
Organitza / Ubicació
18 gener - 6 abril
Business English
Can Gavarra - Polinyà
3 febrer
Garanties de cobrament a les exportacions
Cambra de Comerç de Sabadell
8 i 10 febrer
El tancament comptable i fiscal de l’exercici 2015
Cambra de Comerç de Sabadell
11 febrer
Directiva ATEX. Un pas endavant en la gestió de riscos laborals
Can Gavarra - Polinyà
22 febrer - 6 abril
Excel Nivell Avançat
Can Gavarra - Polinyà
25 febrer
Iniciació als primers auxilis
Can Gavarra - Polinyà
26 de febrer
Innovar a l’Àsia: terra d’oportunitats
ACCIO
11
Agenda PER A PERSONES EMPRENEDORES I EMPRESES DE RECENT CREACIÓ Estem preparant l’agenda de formació i activitats per a persones emprenedores i empreses de recent creació. Els anirem informant detalladament a través del butlletí electrònic. Si encara no el rep pot fer aquí la seva SUBSCRIPCIÓ o al web www.rieradecaldes.com. Una vegada la programació estigui preparada es podrà consultar i fer les inscripcions al web:
www.rieradecaldes.com/emprenedoria — FER FORMACIÓ
US ESCOLTEM: ens agradaria conèixer les seves necessitats. Ens pot enviar un correu electrònic amb els temes que siguin del seu interès i ho tindrem en compte a l’hora de preparar les properes activitats: info@rieradecaldes.com
Fires i Forums
Data
Web
SALÓ TECHINNOV B2B de la innovació
11 febrer
www.techinnov.events
STS Beauty Barcelona.
13 - 15 febrer
http://stsbeautybarcelona.com
E-SHOW. E-Commerce, Marketing Online Hosting & Cloud i Xarxes
16 - 17 març
www.the-eshow.com/barcelona
MOBILE WORLD CONGRESS
22 – 25 febrer
www.mobileworldcongress.com
B-TRAVEL
15 - 17 Abril
www.b-travel.com
ALIMENTÀRIA
25 - 28 abril
www.alimentaria-bcn.com
CLICA AQUÍ
12
Economia social
En l’anterior edició presentàvem el concepte de l’Economia del bé comú (EBC). Empresarialment es proposa canviar el balanç financer per un balanç que reculli com viu l’empresa la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica i la democràcia amb tots els seus proveïdors i clients. La quantificació de la contribució al bé comú de les empreses hauria de permetre als consumidors responsables escollir els seus productes en base aquests indicadors. El 17 de setembre de 2015, el Comité Econòmic i Social Europeu (òrgan consultiu amb participació empresarial i social) va emetre un dictamen sobre aquest tema titulat L’Economia del Be Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social (clicar per descarregar). Aquestes són les principals conclusions i recomanacions que es recullen: 1.1 El model EBC està concebut per incloure en el marc jurídic europeu i nacional per tal d'avançar cap a un mercat únic europeu a través d'una economia més ètica basada en els valors europeus i els èxits de les polítiques de responsabilitat social, creant a més sinergies encaminades al seu enfortiment. 1.2 És un enfocament holístic els conceptes estan a prop dels valors fonamentals de l'Economia Social, l'Economia Circular, l'Economia Participativa, l'Economia de la Funcionalitat, l'Economia Basada en els Recursos i l'Economia Blava. 1.3 Es recolza en les organitzacions de la societat civil, les empreses i les universitats, i es considera un model viable que reforça els valors europeus i la cohesió social, alhora que fomenta un sistema econòmic responsable. 1.4 D'acord amb l'Estratègia Europa 2020, proposa la transició cap a un mercat europeu ètic que promourà la innovació social, elevarà la taxa d'ocupació i serà beneficiós per al medi ambient. El mercat europeu ètic es pot construir mitjançant l'aplicació de diverses estratègies: - Utilitzar indicadors diferents del PIB, com el Producte del Bé Comú i els Balanços del Bé Comú. - Elaboració de polítiques destinades a reconèixer a les empreses que contribueixen en major mesura al bé comú, com la contractació pública ètica i la promoció del comerç interior ètic. - Promoure el comerç exterior ètic, com la marca Europa. D'aquesta manera, Europa aplanarà el camí per obtenir un reconeixement com un mercat ètic, i les empreses europees lideraran el mercat mundial ètic i contribuiran a la promoció dels drets humans, les normes laborals i la protecció del medi ambient en tot el món. - Animar tots els tipus d'emprenedors a contribuir al bé comú amb les seves propostes. - Fomentar el consum ètic i la sensibilització entre els consumidors europeus. - Promoure les xarxes de bancs ètics i mercats de valors a tota la UE. - S’exigeix a la Comissió Europea que, en el marc de l'estratègia renovada de RSE, dugui a terme un salt qualitatiu que recompensi -en termes de contractació pública, accés als mercats exteriors, avantatges fiscals, etc.- a aquelles empreses que puguin demostrar un major rendiment ètic.
13
Internacionalització
Capital oficial1: Excepcionalment, te 3 capitals: Pretòria (capital executiva), Ciudad del Cabo (capital legislativa) i Bloemfontein (capital judicial).
Altres ciutats importants1: Johanesburg (centre de negocis), Durban, East London, Port Elizabeth. Fronteres amb1: Namíbia, Botsuana, Zimbabue, Monzambic, Suazilàndia, Oceans Índic i Atlàntic. 1.219.090 km 2
Superfície:
32.000 km2
Superfície Catalunya:
Moneda local: Rand 1,00 ZAR = 0,06€ PIB1 p.c. 2013: PIB2 p.c. 2013 España: RBD p.c. 2013 :
13.046 $ 33.112 $ n/d
RBD2 p.c. 2013 España:
21.488 $
Població 20131:
53.157.490 habitants
INFORMACIONS D’INTERÈS
Població Espanya 20142:
46.464.053 habitants
S’ha de tenir en compte com a principal particularitat, el Black Economic Empowerment, una llei que busca compensar mitjançant pràctiques de discriminació positiva dels efectes en l'economia de l'anterior règim segregacionista de l’Aparheid. Es pot entrar des d’Espanya amb passaport de turista durant 90 dies. Passaport en vigor amb mínim 2 pàgines en blanc i data de caducitat mínima de 30 dies posteriors a la data de sortida del país1.
Diferència horària:
1 hora més que Espanya
1
Religió : Protestant (37%), catòlica (7%), musulmana (1,5%), altres cristians (36%), altres (4%). Llengües oficials1: Anglès, zulú, xhosa, afrikaans, sepedi, setswana, sesotho, xitsonga, siswati, tshivenda i ndebele. Ètnies1: Negres africans (82%), blancs (8,4%), mestissos (8,8%), asiàtics (2,5%). Sistema polític1: República Administracions1: 9 províncies. Taxa emprenedora 2014 (TEA-GEM)3: 6,97%
WEBS D’INTERÈS
ICEX, informacions Sudàfrica www.gov.za BARRERES AL COMERÇ4
Incentius del govern a l’empresa
(clicar per descarregar) - Preferència productes nacionals en les compres públiques - Discriminació a les compres públiques per motius ètnics - Limitacions a l’exportació de ferralla
14
Fonts: 1 www.icex.es (fitxa país) 2 www.ine.es 3 www.gemconsortium.org 4 www.barrerascomerciales.es
Internacionalització IMPORTACIONS DES D'ESPANYA 7 PRODUCTES
IMPORTACIONS DE TOT DEL MÓN 8
Milers €
PRODUCTES
Milers €
Productes per als particulars 2013 Automòbils i motos
153.496
Automòbils
3.540.514 1.180.635
Altres aparells elèctrics
76.436
Medicaments
Medicaments
38.275
Instruments mèdics i veterinaris
445.767
Fruites, hortalitzes i llegums
22.240
Blat i mestall
373.541
Productes càrnics
17.604
Arròs
316.739
Sucre, café i cacau
14.404
Carn i despulles comestibles d'au
281.800
Electrodomèstics
7.227
Oli de palma
263.209
Electrònica de consum
6.983
Calçat amb sola de cautxú, plàstic, cuir
256.233
Resta de tèxtils
6.610
Altres calçats amb sola i part superior de cautxú o plàstic
246.957
Roba no de punt
6.452
Cadires i butaques (incloent les professionals)
217.227
Productes per a les empreses 2013 Components de l’automòbil
112.284
Aparells elèctrics de telefonia
2.381.022 1.488.757
Motors elèctrics
91.438
Màquines automàtiques de tractament de dades
Greixos i olis
65.508
Parts i accessoris automòbils
978.189
Vehicles transport mercaderies per carretera
60.983
Vehicles transport mercaderies per carretera
790.839
Maquinària industrial
54.872
Bulldozers i angledozers
681.575
Olis essencials i perfumats
51.563
Grups electrògens i convertidors rotatius
675.174
Resta de béns d’equipament
44.105
Impressores
652.647
Altres mercaderies
41.992
Neumàtics nous cautxú
522.980
Pneumàtics i càmeres
33.296
Parts de maquinària
517.594
Matèries primeres plàstiques
29.687
Diamants
465.369
15
Bones pràctiques EMPRESA
CISTERNAS GERMANS NAVARRO, S. L.
Ara fa deu anys, els germans Francisco, Emilio i Jordi Navarro van decidir que, desprès de vint i cinc anys dedicant-se al transport professional, era hora de fer un pas endavant i aventurar-se empresarialment en un món que ells coneixien perfectament: el del transport amb cisterna. És així com neix l’empresa CISTERNAS GERMANS NAVARRO, una societat familiar de Santa Perpètua dedicada al transport de productes alimentaris (olis, greixos, xocolates, etc.) mitjançant una logística especialitzada. La nostra flota de vehicles disposa de les tecnologies més actuals: cisternes isotèrmiques, amb temperatura controlada i càrregues/descàrregues autònomes sigui amb bomba de pressió, sigui amb bomba lobular. Els nostres vehicles son respectuosos amb el Medi Ambient i acompleixen estrictament amb els controls sanitaris establerts. Però l’activitat de l’empresa no s’ha quedat estancada en el sector del transport: en el nostre afany per adaptar-nos i satisfer les necessitats de la demanda es crea el Pàrquing Pla Santiga, un recinte que ofereix un servei d’aparcament vigilat les vint i quatre hores i que disposa d’àrees destinades al benestar del client: un rest-àrea, servei de dutxes i lavabos disponibles durant tota la jornada, bugaderia i zona wi-fi. Per complementar aquesta innovació en serveis, el nostre Pàrquing inaugurarà properament un gran espai dedicat a la neteja interior de cisternes, amb maquinària d’última tecnologia que oferirà un servei especialitzat. Aquest any, la companyia s’ha compromès en l’àmbit formatiu amb la Generalitat de Catalunya i ha establert un Conveni de Formació Dual que permet a dos estudiants del Cicle Superior de Transport i Logística formar-se professionalment dintre del seu equip. L’empresa Cisternas Germans Navarro continua expandint-se, sense deixar de banda els principis sobre els quals va ser creada.
Contacte: CISTERNAS GERMANS NAVARRO, S. L. POLIGON INDUSTRIAL SANTIGA C/ Flassaders, 2 08130 STA. PERPÈTUA DE LA MOGODA Coordinades GPS Latitud: N 4131’ 56.169’’ Longitud: E 28’ 56.325’’ cisternas@cisternasgnavarro.com www.cisternasgnavarro.com
16
Bones pràctiques PERSONES EMPRENEDORES
L’Ester Romero és una amant de la cuina casolana i després que la seva vida professional patís un canvi de 360 graus va decidir aventurar-se en el sector de la restauració, per tal de fer aquelles dues coses que més li agraden: cuinar i relacionar-se amb la gent. L’any 2014 va ser una de les guanyadores dels I Premis a l’Emprenedoria organitzats per l’ajuntament de Palau-solità i Plegamans. El Salero de Ester neix pel record a la cuina de la iaia, i amb aquest propòsit porta els gustos i plats de tota la vida al nostre temps, ofereix una cuina feta amb hores i molt d ’afecte, que s'adequa als pressupostos d’avui en dia i amb menús variats per tots els que es veuen obligats a menjar fora de casa. Inicialment El Salero de Ester, oferia els serveis de cuina a domicili, amb un servei integral, en el cas de demanar-ho, i adaptat als clients, tenint en compte les preferències i intoleràncies o al·lèrgies de cada client.
El fet d’evolucionar al restaurant (menús diaris i de cap de setmana) ve provocat per la necessitat de tenir una presència física al mercat, per tal de que els clients puguin veure i tastar els productes que es poden trobar, i oferir alhora, espais reservats per a reunions familiars, d’amistats o de negocis, amb la possibilitat de contractar animació o fer espectacles temàtics. També es fan els tallers de cuina i es manté el servei de càtering per a empreses i per a particulars. L’objectiu de El Salero de Ester es consolidar-se com un punt de trobada gastronòmica en el municipi, i fer-se un nom en el sector de la gastronomia per tal que el tinguem present per a les nostres trobades.
17
Contacte: EL SALERO DE ESTER Ester Romero Asensio C/Comerç, 1 PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS Tel.: 93 864 02 05
https://goo.gl/B8EgzJ
Ploma convidada EL TREBALLADOR AUTÒNOM ECONÒMICAMENT DEPENDENT (TRADE) Luisa Montes Pérez Responsable Àmbit Assessorament i Serveis Juridics Secretaria d'Acció Sindical i Politíca Sectorial, CCOO de Catalunya
El treballador autònom econòmicament dependent (TRADE) és aquell que factura com a mínim el 75% de les vendes a un sol client. Una figura que es va aprovar amb l'Estatut del Treball Autònom i que ha donat lloc a força controvèrsia. Tenen les mateixes obligacions que la resta dels autònoms, amb un nivell de protecció superior, sense arribar al dels treballadors per compte aliè. Es confonen amb els anomenats falsos autònoms, podent ser utilitzats de forma fraudulenta per part de les empreses, per tal de no fer front als costos laborals. La principal diferència és que el TRADE pot exercir la seva activitat fora de l'àmbit d'organització del client, mentre que els falsos autònoms s'integren completament en l'estructura organitzativa de l'empresa, amb els horaris, funcions, mitjans de treball del client/empresa, a més la remuneració entre el TRADE i l'empresa és pactada, la del fals autònom sol ser una quantitat fixa i imposada per l'empresa. Per norma general no s'és un TRADE si s'ha d'acudir al lloc del treball diàriament amb un horari previst. Malgrat tenir les mateixes obligacions que la resta dels autònoms, tenen alguns avantatges per aquesta situació de dependència econòmica respecte d'un client: a) Contracte mercantil que regula la relació amb el client (ha de constar la condició de TRADE i es registra a l'oficina pública d'ocupació en els 10 hàbils següents a la seva signatura). b) Dret a 18 dies de vacances a l'any. Encara que per Acord d'Interès Professional o per contracte es poden augmentar. Si no es pacta no són retribuïdes. c) Dret a una indemnització en el cas que el client trenqui injustificadament el contracte. Com a
contrapartida, el TRADE haurà així mateix que indemnitzar el client si és ell qui trenca injustificadament el contracte. d) En cas d'haver d'acudir als tribunals, actuarà en la jurisdicció social. Aquesta jurisdicció és més ràpida que la jurisdicció civil, i menys costosa, ja que no existeixen les taxes ni la necessitat d'un procurador. e) Comptar amb una prestació d’atur per cessament de l’activitat perquè s’ha rescindit o extingit el seu contracte.
18
Ploma convidada Només es pot ser treballador econòmicament dependent d'un client. Encara que es tingui diversos clients, només es pot ser econòmicament dependent d'un d'ells. Els TRADES, hauran de reunir simultàniament les següents condicions: 1. No tenir al seu càrrec treballadors per compte d'altri ni contractar o subcontractar part o tota l'activitat amb tercers (amb algunes excepcions per conciliació de la vida personal i laboral aprovades recentment a la Llei 31/2015). 2. No executar la seva activitat de manera indiferenciada amb els treballadors que prestin serveis
sota qualsevol modalitat de contractació laboral per compte del client. 3. Disposar d'infraestructura productiva i material propis. 4. Desenvolupar la seva activitat sota criteris organitzatius propis, sense perjudici de les indicacions tècniques de caràcter general que pugui rebre del seu client. 5. Percebre una contraprestació econòmica en funció del resultat de la seva activitat, d'acord amb el pactat amb el client. Segons el Reial Decret 197/2009, de 23 de febrer, per poder aplicar-se la condició de TRADE el treballador ha de comunicar al client la seva dependència econòmica.
En el cas de pèrdua del client principal que obligui a cessar l'activitat, es pot recuperant l'atur pendent de cobrar en un termini de 5 anys des de l’alta. Les noves normatives, aparentment han millorat les condicions per als TRADES, però la realitat ens ha demostrat que és molt més difícil adquirir la condició de TRADE. Segons l'última Enquesta de Població Activa (EPA), 250.000 treballadors autònoms es declaren econòmicament dependents, però només estan inscrits 13.000, a les oficines públiques d'ocupació. Què passa amb els 237.000 treballadors restants? Són falsos autònoms o són TRADEs? La Llei no ha servit ni per millorar les condicions dels TRADEs, el desenvolupament reglamentari ho ha posat molt més difícil per al treballador acreditar-se com TRADE, si l'empresa no vol
reconèixer la dependència econòmica, al treballador només li queda la denúncia al jutjat del Social o bé acceptar la situació. Moltes empreses durant els últims anys, aprofitant-se de la crisi, només s'ofereixen treball per a autònoms, arribant fins i tot a acomiadar els treballadors, per després oferir-ocupació a condició que es facin autònoms. El problema rau que les persones que estan en aquesta situació, són reticents a demanar a les empreses, la nostra experiència ens demostra que només un 0,5% de les persones que estan en aquestes situacions reclamen judicialment, i més del 90% d'aquests casos es resolen amb acord econòmics i reconeixent el treballador que té un contracte mercantil.
19
20