Salvem Pilotolàndia!
INICI: Mercè Anguera Nus: 3r B, Escola Sant Martí (Torrelles de Llobregat) Desenllaç: 3r B, Escola Puig d’Agulles (Corbera de Llobregat)
S
i plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una
mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!” “Mireia, t’has d’endreçar…” L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei! El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia… Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”. A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar. A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit.
Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara més, i les lletres van canviar. “The sun is OFF”, posava ara, i “l’OFF “era de color daurat. Com que estava tant calenta no podia entretenir-se gaire a decidir que feia amb ella. El que tenia clar és que de moment no diria res als pares i que l’amagaria en algun lloc on els pares no la veiessin. Primer va pensar de posar-la al fons de l’armari o sota el matalàs, però es podria encendre foc i es per això que la va deixar sota el llit. -
Mireiaaaaaaa! Ja has endreçat l’armari?
-
Siiii!
-
Doncs baixa que ja està el dinar.
Aquell dia la Mireia va dinar més ràpid que mai. Tenia pressa per pujar a veure la piloteta, però els pares no en sabia res. -
Mireia, et felicitem! –va dir la mare-. Si segueixes demostrant que t’estàs fent gran, el pare i jo pensarem en allò del mòbil.
-
Me’n torno a dalt perquè vull acabar d’endreçar la resta de l’habitació.
La Mireia va pujar a l’habitació i corrents va anar a agafar la piloteta i mentre l’agafava va pensar que li havia de posar un nom, perquè ben mirat, no era només una piloteta. Com que posava “the sun is IN”, li posaria el nom de Portasol.
Va agafar el Portasol però com que estava molt calent i no el podia aguantar amb les mans se’n va anar corrents a llançar-lo al wàter. Tenia por que si el llançava a un altre lloc s’encengués. La sorpresa va ser que en comptes d’enfonsar-se a l’aigua va rebotar i se li va posar a la caputxa del jersei. La Mireia va agafar el Portasol de dins la caputxa i el va tornar a llençar al wàter. El Portasol li va tornar a la caputxa.
Va pensar que al Portasol potser no li agradava l’aigua o potser que li feia agafar fred. El va agafar i el va posar a la pica del lavabo però ràpidament el va tornar a tenir a la caputxa. De sobte va entendre que el Portasol volia estar amb ella per algun motiu. Se’n va anar a l’habitació i va tornar a deixar el Portasol sota el llit. Mentre pensava que havia de fer, va sentir que algú parlava. Havia de ser el Portasol ja que no hi havia ningú més a l’habitació. Era com una veu molt entranya, com la dels robots que surten a les pel·lícules i li va dir: -
Mireia vinc de molt lluny per a que m’ajudis. Et donaré poders màgics per poder salvar el meu planeta. Hi ha un monstre que està inundant Pilotolàndia i als meus amics i a mi no ens agrada l’aigua.
La Mireia de seguida es va imaginar com una heroïna i li va dir:
-
Sí, t’ajudaré, però haurà de ser demà a l’hora d’anar a l’escola.
Aquella nit la Mireia no va dormir bé perquè va tenir un malson. Desenes de Portasols sortien de tot arreu i la perseguien demanant-li ajuda.
L’endemà, després d’esmorzar i acomiadar-se de la mare, la Mireia es va escapolir cap a la seva habitació i es va ajupir per mirar sota el llit:
-
EI tu! Si ens hem de relacionar t’he de cridar d’alguna manera i he pensat de dir-te Portasol.
-
No t’enrotllis i anem!
La Mireia va agafar el Portasol, va obrir la porta de l’armari, es va enfilar al prestatge del mig i va veure que darrera els pantalons hi havia un forat per on entrava llum. Van entrar a dins del forat i van veure el planeta Pilotolàndia inundat. -
Aquest és el teu Planeta? –va dir la Mireia, amb cara d´estranyada.
-
Sí, ja et vaig avisar que estava ple d´aigua.
De sobte es va sentir un gran soroll. ¡!! Bom,bum!!! La Mireia li va preguntar al Portasol: -
Què és aquest soroll?
El Portasol, va contestar -
És el monstre ¡!! Ja et vaig explicar que volia quedar-se amb el nostre planeta i per això, com sap que tenim alèrgia a l´aigua, ens vol ofegar i així quedar-se’l.
La Mireia va dir: -
I ara, què fem?
El Portasol va dir: -
Et donaré poders màgics per poder-lo matar.
-
I, quins són aquests poders? –va dir la Mireia.
-
Nosaltres no els podem utilitzar per benefici propi, però com tú ets humana, si que pots fer-los servir. Et donaré poders per tenir més força, perquè ens llencis als forats per on surt l´aigua, però, abans d´això, ens hauràs de fer impermeables- va dir en Portasol.
-
Llavors quin és el pla? - va dir la Mireia
-
Després de fer-nos impermeables, ens has de llençar, d´un en un, als forats per on surt l´aigua, i així taponar les sortides d´aigua, que treu el monstre. Aixa, explotarà i el nostre planeta estarà salvat. Ho entens? - va dir el Portasol.
-
Si, ho entenc - va dir la Mireia.
I així va ser. La Mireia va fer que els Portasols, fossin impermeables i després els va agafar i els va llençar un rere l´altre als forats, per taponar les sortides d´aigua. Llavors el monstre va explotar. Igual que va desaparèixer el monstre, amb ell va desaparèixer l´aigua.
El Portasol, en veure el que havia fet la Mireia, li va donar les gràcies. Li va dir: -
Moltíssimes gràcies, per tot el que has fet per nosaltres, ens has salvat. Què podem fer per tu? Doncs et farem una festa ¡!!
-
Em farà molta il·lusió - va dir la Mireia.
En honor a la valentia de la Mireia, van fer una gran festa i s´ho van passar molt bé. El Portasol li va fer una pregunta a la Mireia: -
Que et vols quedar aquí amb nosaltres a viure?
I la Mireia, va dir: - Sí, m´agradaria molt, però he de tornar a casa meva, podem fer un pacte; els caps de setmana vindré a veure’us, però li he de dir als pares.
La Mireia va entrar pel forat que hi havia a l´armari, i va anar corrents a explicar-ho als pares. Quan ja els ho havia explicat tot, els pares estaven molt sorpressos, i ella els va dir: -
Els caps de setmana els podré anar a veure?
La mare li va constestar; -
Sí, a canvi has d’ordenar tota l´habitació i ens faràs cas, i després podràs marxar.
I així va ser.