La jota valenciana
Un poc d’història: Malgrat la gran quantitat de llegendes escrites sobre l’origen de la jota, si fem cas únicament els historiadors i estudiosos trobem moltes discrepàncies sobre aquest origen i la seva antiguitat. Existeixen documents escrits que ens parlen de la jota com a ball molt generalitzat en el Regne de València des del segle XIV, XV, XVI, (els segles d'Or Valencià), al segle XVII i primera meitat del segle XVIII. Abans d’aquestes dates, investigadors com Galán Bergua descriu documentació que confirmaria que la jota Valenciana es ballava en la cort d'Alfonso X el Sabio. Inclús més enrere en el temps, alguns investigadors han donat l'origen de la jota en l'època àrab valenciana. Malgrat que són escasses les fonts històriques per poder datar cronològicament la jota en aquesta etapa històrica, s'han trobat retaules pintats d'aquesta època que manifesten l’existència d’aquest tipus de ball denominat “Xhota” o “Xota”, paraula provinent del Valencià antic, d'on derivaria la Jota.
La jota valenciana
Un poc d’història: L'any 1009 El Rei de Balansiya Abd-Al-Aziz inaugurava el seu Palau Real, AlMunia, (en àrab palau de la Al-Munia Valenciana) amb una gran festa que va ser representada per un retaule. En aquest retaule s’aprecia en la fila de dalt les dones àrabs ballant (el que posteriorment seria la jota valenciana) i davall les dones cristianes imitant el ball de les dones àrabs.
Les primeres jotes de les que es tenen constància naixen a l'horta de València, les terres del Túria, les comarques de Llíria, la Ribera del Xúquer, així com a les comarques immediates cap al Nord i cap al Sud, escampant-se després per tot arreu del territori valencià.
La jota valenciana
Balls i danses valencianes:
La jota valenciana
Les principals mostres folklòriques valencianes són: El bolero, la jota, les danses, el fandango (d’origen andalús) i la seguidilla (d’origen castellà). La jota comença a popularitzar-se al segle XVII com alternativa al bolero (molt més complicat i cerimoniós). El seu principal objectiu era el divertiment front a la majestuositat del bolero. Té un ritme ternari, una estructura simple i viva i s’estén ràpidament per tota Espanya. En tot el segle XIX es converteix en el ball i cant popular més practicat al Regne Valencià, arraconant a poc a poc a les seguidilles, el fandango i altres balls més antics. A la fi del segle XIX comença a ser desplaçada per balls "agarrats" de procedència Europea (polka, mazurka i vals). Fins al primer terç del segle XX es conserva amb vitalitat com a cant de ronda i cercavila, però va deixant de ser usual com a cançó “bailable” sobretot en les grans poblacions.
La jota valenciana: El pas. Model que prenem: La jota d’Alfarp (una de les més senzilles que trobem). Composició: 4 passos i un passeig amb el que comença i finalitza la jota. Entre pas i pas també es realitza el passeig, i és durant el passeig quan intercanvien la posició els balladors. És un ball en parelles i no es realitzen intercanvis.
La jota valenciana
Passeig: consisteix en realitzar un desplaçament del pes corporal primer cap al peu dret i després cap a l’esquerrà, amb tres temps o recolzaments intermedis (valseig). El valseig es composa de 3 temps i s fa amb els braços dalt. Amb aquest pas els balladors canvien de lloc realitzant 3 valsetjos i al 4t es gira cap a l’esquerra per tornar al lloc inicial. Faran tants canvis com la música permet.
La jota valenciana: El pas. Primer pas: comença amb un punteig del peu dret per davant de l’esquerrà, seguit d’un valseig lateral, realitzat al lloc. Igual amb el peu esquerrà i tantes vegades com marca la música. El braç del peu que punteja estarà a l’altura del pit i l’altre dalt. El pas acaba amb la realització d’un gir de 360º cap a l'últim peu que ponteja (sol ser l’esquerrà).
Segon pas: igual que el primer, però en lloc de fer un punteig se'n fan 2 seguits amb el mateix peu.
La jota valenciana
Tercer pas: Igual al primer, però després d’haver puntejat amb el peu dret per davant de l’esquerrà, es realitza altre punteig amb el peu dret per darrere de l’esquerrà, per a tornar a puntejar de nou el peu dret per davant de l’esquerrà, seguint el valseig lateral. Igual amb el peu esquerrà i es finalitza com el primer pas.
La jota valenciana: El pas. Quart pas: comença com el tercer pas puntejant amb el peu dret davant, darrere i davant, per a realitzar un gir de 360º a continuació cap al costat de la cama que punteja. Igual amb el peu esquerrà. Final: acaba amb el passeig i una aproximació dels dos balladors, acabant el xic agenollat davant la xica, donant-li la ma dreta a la xica i el braç esquerrà dalt. La xica s'agafa amb la mà dreta de la ma del xic , posa el peu dret damunt el genoll del xic i braç esquerrà dalt.
La jota valenciana
En aquest enllaços podem veure clarament com es balla la jota d’Alfarp: https://www.youtube.com/watch?v=n0KBmZbwuJw https://www.youtube.com/watch?v=SVCQaUucRsU https://www.youtube.com/watch?v=1V85poN0uYE
La jota valenciana: Varietats. Jotes que es ballen en línia. Jota de Banyeres: Tutorial Vídeo de 1976 Jota de la serra: Vídeo
Jotes que es ballen en cercle. Jota redona de Carlet Vídeo
La jota valenciana
La jota valenciana: Varietats. Jotes de quintos: També anomenades Jotes de ronda i passacarrer. Fetes rondar i acomiadar els quintos dels pobles quan havien d’anar al servei militar. Poden tenir un ritme més lent o algun pas diferent per influenciades per les danses o pel vals amb la intenció de poder ser ballades per tothom. Jota Castelluda Jota dels quintos de Planes (tutorial) Jota dels quintos de Genovès Jota dels quintos de Vila-real
La jota valenciana
La jota valenciana: Varietats. Jotes amb versió castellana. L’època de la dictadura franquista també va influenciar la música folklòrica valenciana, considerada com un seny d’identitat. La conseqüència la podem observar en algunes jotes de les quals hi ha la versió tradicional en valencià i la versió en castellà que va ser imposada en aquest període.
La jota valenciana
Alguns exemples son: La Jota Redona de Carlet Versió en castellà (interpretada per la Secció femenina de València). Versió tradicional Jota de Banyeres Versió en castellà (ballada pel grup local de Coros y Danzas de la Sección Femenina de las FET y de las JONS ) Versió actual (valenciana amb parts castellanes)
La jota valenciana: Lletra i música La jota era un ball alegre i de festa, front a altres més seriosos. És per això que moltes de les seues lletres estan plenes de expressions picaresques, frases desenfadades i xerrades gracioses dedicades a les dones... I en el cas de les jotes de quintos conten la “tragèdia” que per les xiques del poble suposarà la marxa dels xics del poble per anar al servei militar. Algunes de les jotes més famoses per la seua lletra son: La Jota de Benigànim (una de les més ballades i escoltades al País Valencià encara que té una major dificultat de ball) La Jota de Moixent
La jota valenciana
La jota valenciana: Lletra i música La major part de la música folklòrica valenciana és interpretada actualment per grups de dolçainers i rondalles de corda, la qual cosa és també aplicable a la jota. Fins i tot ens atreviríem a dir que la jota, pel seu ritme alegre ,és interpretat per rondalles que no pas per grups de dolçainers, encara que podem trobar tots dos casos. De fet, com podem veure a la web de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters, hi ha partitura de dolçaina per a quasi totes les jotes valencianes existents:
La jota valenciana
La jota valenciana: Lletra i música Durant els últims anys s’ha d’agrair la llavor d’artistes com ara Pep Gimeno “El Botifarra”, que des de Xàtiva divulga tota la música tradicional valenciana, i particularment les jotes valencianes. Ací en tenim dues mostres de jotes interpretades per Pep “El Botifarra”: Jota de Xàtiva (jota del seu poble) Jota dels quintos de Genovès
La jota valenciana