El Ratolí Blanc es va llevar ben aviat, es va vestir, va esmorzar llet amb cereals i una peça de fruita, es va rentar les dents, va agafar la motxilla, va posar-hi l’entrepà de formatge i va sortir de casa cantussejant. Estava content, però una mica nerviós. Era el seu primer dia d’escola i el preocupava no fer amics.
6
7
De camí va veure un rastre brillant. De seguida va trobar el Caragol, que avançava molt a poc a poc i portava una petita cartera a sobre de la closca. -Bon dia, Caragol! Tu també vas a l’escola? -Sí, però a aquest pas hi arribaré molt tard. Si us plau, Ratolí Blanc, m’hi pots portar? Si no hi arribo a temps la mestra em renyarà.
8
9
10
-I tant! Puja a la meva motxilla i farem junts el trajecte. -GRÀCIES, Ratolí Blanc! El Ratolí Blanc va acomodar el Caragol en una de les butxaques de la motxilla i va seguir caminant alleugerint una mica més el pas.
11