DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR TURÍSTIC A LA CATALUNYA CENTRAL
Màster en dinamització de la Societat de la Informació i el Coneixement
Paloma Hernández Telecentre del Solsonès CTFC Mercè Sucarrat Telecentre Sant Bartomeu del Grau
Tutor: Àlex Rostoll Gener2010
1
ÍNDEX
1. Introducció: presentació, menció de l’estructura organitzativa del document i reconeixement no comercial...................
3
2. Contextualització del projecte..............................
6
3. Justificació i oportunitats................................. 11 4. Disseny
del
projecte
que
inclogui
l’anàlisi
de
necessitats,
objectius, indicadors, planificació de tasques, fases previstes, etc......................................................... 16 5. Desenvolupament i implementació............................. 31 6. Pla de comunicació.......................................... 38 7. Avaluació................................................... 43 8. Conclusions................................................. 44 9. Resum executiu.............................................. 50 10.
Bibliografia i fonts consultades o d’ampliació.............. 54
11.
Annexos..................................................... 56
2
1. Introducció:
presentació,
menció
de
l’estructura
organitzativa del document i reconeixement - No comercial
El
Projecte
“Desenvolupament
del
sector
turístic
a
la
Catalunya
Central” és un treball en xarxa entre els Punts TIC del Solsonès i el Lluçanès
(concretament
Sant
Bartomeu
del
Grau),
per
impulsar
el
sector turístic mitjançant eines col·laboratives i accions vinculades amb les TIC. A nivell empresarial, sabem que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)segueixen sent un catalitzador excepcional per tal que
les
empreses
puguin
crear
avantatges
competitives
que
les
diferenciïn, fent-les més productives i proveint-les de capacitats d’obtenir i intercanviar informació per donar millor i més ràpida resposta al mercat. A més, les TIC ajuden a impulsar les empreses cap a la millora continua de la seva activitat i, fins hi tot, a la creació de nous models de negoci. Per tant, integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'estratègia de l'empresa permet ajudar a desenvolupar avantatges competitives basades en la innovació que faciliten un creixement sostingut del negoci a llarg termini.
El projecte presenta una línea d’actuació bàsica: l’accentuació del propòsit d’impulsar les TIC en les activitats econòmiques del sector turístic de l’entorn dels Telecentres implicats, mitjançant un seguit d’accions en xarxa que transcendeixin l’àmbit comarcal o local d’un Punt
TIC
d’impacte
i
disminueixi
major
del
el
cost
territori
de
les
objecte
actuacions
de
amb
l’actuació:
un
grau
Solsonès
i
Lluçanès. En aquest projecte realitzarem quatre tipus d’accions: Estudi
previ
de
les
necessitats
TIC
del
sector
turístic,
mitjançant enquestes als empresaris turístics Accions formatives (cursos i jornades), així com accions de sensibilització i assessorament Gestió d’una central de reserves “interna” 3
Mapejar els establiments i ser presents a Internet Totes elles formen part d’un projecte general, el qual treballarem en xarxa
entre
els
dos
territoris
de
forma
paral·lela.
Previ
al
desenvolupament de les diferents accions portarem a terme el pla de comunicació corresponent. Aquest document s’ha estructurat en diferents apartats: en primer lloc
trobem
una
breu
contextualització
del
projecte,
l’àmbit
territorial on es desenvoluparà i els punts TIC que hi intervindran. Tot seguit la justificació i les oportunitats que aquest planteja, a continuació indicadors,
el
disseny
tasques,
d’aquest calendari,
projecte etc.
A
amb
els
partir
objectius, d’aquí
el
desenvolupament propi del projecte amb la implementació corresponent, seguit de l’avaluació i les conclusions. Finalment
podrem
trobar
un
resum
executiu
del
projecte,
la
bibliografia utilitzada i els annexos corresponents.
Reconeixement - No comercial - Compartir Igual 3.0 No adaptada
Sou lliure de:
copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra
fer-ne obres derivades
Amb les condicions següents:
Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no 4
d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).
No comercial — No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Compartir Igual — Si altereu o transformeu aquesta obra,
o
en
genereu
obres
derivades,
només
podeu
distribuir
l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.
Entenent que:
Renuncia — Es pot renunciar a alguna d'aquestes condicions si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.
Domini Públic — Where the work or any of its elements is in the public domain under applicable law, that status is in no way affected by the license.
Altres drets — Els drets següents no queden afectats de cap manera per la llicència: o
Your fair dealing or fair use rights, or other applicable copyright exceptions and limitations;
o
Els drets morals de l'autor;
o
Drets que altres persones poden ostentar sobre l'obra o sobre
l'ús
que
se'n
fa,
com
per
exemple
drets
de
publicitat o privacitat.
Notice — Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.
5
2. Contextualització del projecte
Àmbit d’actuació
L’àmbit d’actuació geogràfica d’aquest projecte són dos territoris adscrits a la regió de les Comarques Centrals de Catalunya, segons el Pla territorial general de Catalunya de l’any 1995, concretament la comarca del Solsonès i la subcomarca del Lluçanès,
a la comarca
d’Osona.
Font: Elaboració pròpia
Algunes característiques socioeconòmiqes dels dos territoris1:
1
Dades extretes d’IDESCAT 6
Territori
Núm. Habitants
Superfície Km2
Núm. Municipis
13.401
1.001,20
15
147.138
1.260,00
51
8.200
400
13
Solsonès Osona Lluçanès
Municipi
Núm. Habitants
Superfície Km2
9.000
17,70
985
34,40
Solsona Sant Bartomeu del Grau
En
un
primer
territorials
inici
volíem
comarcals,
però
realitzar tal
i
com
el ens
projecte
als
demostren
àmbits
les
dades
anteriors hi ha molta diferència entre les comarques del Solsonès i Osona. Per aquest motiu hem acotat la zona d’estudi i enlloc de realitzar-lo als 51 municipis de la comarca d’Osona ho farem a la subcomarca del Lluçanès, la qual presenta unes característiques més similars al Solsonès.
Població ocupada per sectors: Territori Agricultura
Industria
Construcció
Serveis
Total
Solsonès
12,9
22,3
17,0
50,05
5.125
Osona
4,6
35,7
11,2
47,8
60,663
La població per sectors d’ocupació és diferent a les dues comarques administratives, en canvi les característiques del Lluçanès (tot i no disposar
de
les
dades
oficials),
són
molt
similars
a
les
del
Solsonès. 7
En
els
dos
l’aïllament
territoris
la
tradicional,
situació
fruit
de
geogràfica
la
manca
ha
de
incrementat
grans
vies
de
comunicacions: carreteres, ferroviària, telemàtica, etc.
Per sectors de població, el sector primari ha estat condicionat pel procés
d’integració
agraris
s’ha
vist
ramadera. en
part
La
tendència
compensada
a
la
pèrdua
per
la
major
i
el
Lluçanès
d’actius
productivitat
derivada de la mecanització. Tot
i
que
tradicionalment
el
Solsonès
han
estat
territoris bàsicament agraris, l’agricultura hi ha anat decreixent de manera
paral·lela
al
increment
de
les
activitats
secundàries
i
terciàries. En els dos territoris el sector secundari s’ha anat desenvolupant en les darreres dècades. Tot i no haver estat tradicionalment territoris industrials,
han
industrial,
que,
desenvolupat juntament
al
llarg
amb
dels
anys
l’activitat
un
cert
teixit
constructora,
ha
determinat un increment del sector. En els darrers temps però, les principals industries implementades als territoris, bàsicament dedicades al tèxtil i a la fusta, estan patint la important crisi dels seus sectors. El sector terciari del Solsonès i secundari
ha
primari.
Cal
anat
guanyant
destacar
el
pes
Lluçanès, igual
relatiu
turisme
que
en ve
que el sector
detriment atret
pels
del
sector
atractius
patrimonials, artístics i natural. I en el cas del Solsonès amb el valor afegit del turisme blanc o de neu, amb l’estació d’esquí del Port del Comte. En general, doncs, l’activitat turística ha impulsat força el sector de la construcció i el de l’hoteleria. Cal destacar l’augment del turisme rural i de les Residències - Cases de Pagès en els dos territoris, en els últims 10 anys. Aquestes iniciatives neixen a principis dels anys 90 amb l’objectiu que
els
pagesos
obtinguessin
un
complement
dels
seus
ingressos. 8
Aquest
model
de
turisme
ha
obert
noves
expectatives
d’activitat
econòmica i formes de vida per als habitants de les dues comarques, especialment en l’activitat de les dones.
Destinataris
El públic objectiu d’aquest projecte són els establiments turístics del
Solsonès
i
del
Lluçanès,
concretament
es
tracte
de
251
empresaris del sector turístic, 165 del Solsonès i 86 del Lluçanès, aquests estan distribuïts per les següents tipologies: (ANNEX1)
55 establiments de Turisme Rural del Solsonès
43 establiments de Turisme Rural del Lluçanès
23 establiments hotelers del Solsonès
7 establiments hotelers del Lluçanès
63 establiments de restauració del Solsonès
28 establiments de restauració del Lluçanès
8 establiments de càmping del Solsonès
2 establiments de càmping del Lluçanès
9 establiments d’apartaments turístics del Solsonès
5 establiments d’apartaments turístics del Lluçanès
7 establiments de cases de colònies / albergs i refugis del Solsonès
1 establiments de casa de colònies del Lluçanès
9
Nota: En aquesta distribució treballem per establiments, el que suposo que hi ha empresaris que disposen de diferents tipologies turístiques, aquest és el cas dels Hotels que també disposen de restaurant obert al públic en general, no només als clients de l’Hotel. A l’apartat de restauració no hi hem incorporat els establiments amb la tipologia de bar. A
l’annex
1
hi
trobarem
el
llistat
de
les
complert
dels
diferents
establiments.
En
el
cas
turístic
de
només
l’estudi hem
previ
agafat
una
necessitats
mostra
de
la
TIC
del
totalitat
sector dels
establiments, concretament 75 establiments repartits equitativament per tipologies, així s’han enquestat 41 establiments del Solsonès i 34 establiments del Lluçanès.
10
3. Justificació i oportunitats
Antecedents
Els Telecentres o Punts TIC Solsonès i Sant Bartomeu del Grau estat
fins
ara
infraestructures
fonamentals
per
han
difondre
el
coneixement de les noves tecnologies i especialment per millorar les habilitats personals en l’ús de la informàtica i Internet. En un àmbit geogràfic complex com la Catalunya Central, milers de persones han passat pels seus telecentres, han assistit als cursos i sessions de
formació
i
instal·lacions.
han És
pogut
treure
evident,
per
profit tant,
directe
que
de
els
les
seves
telecentres
han
pal·liat si més no els dèficits en telecomunicacions de les comarques centrals, i han evitat –o com a mínim han reduït- l’exclusió digital per raons territorials que hauria afectat greument les comarques no metropolitanes d’aquesta part de la Catalunya Central. A un futur no molt llunyà, el paper dels Telecentre va encaminat a: Portar a terme iniciatives i actuacions que els situïn en el camí de ser considerats uns referents TIC en el seu territori. Oferir eines tecnològiques a les noves activitats econòmiques. Realitzar
accions
de
divulgació
i
formació
en
TIC
per
tal
d’impulsar l’aplicació habitual en la vida diària dels ciutadans i en l’activitat econòmica. Portar
a
terme
teletreballadors,
accions
més
autònoms,
especialitzades, professionals,
adreçades
microempreses
als i
petites empreses. Donar suport a la millora de l’aplicació de les
TIC a les
administracions locals de tot el territori.
11
Oportunitats
Tot i la crisi econòmica que està patint el país, el sector turístic a Catalunya ha crescut d’una manera important en els darrers anys, sobretot fruit del Turisme Rural. Segons dades del 2009 de la Direcció General de Turisme pel què fa als establiments hotelers, fins el mes de novembre, Catalunya ha estat la segona destinació de l’Estat en afluència de viatgers en aquesta modalitat, per darrera d’Andalusia. Durant el període acumulat de gener a novembre, Catalunya s’ha erigit com
la
segona
destinació
de
l’Estat
en
afluència
de
viatgers
i
pernoctacions en establiments de turisme rural (quota: 11,9% i 12,7%, respectivament). Per darrera de Castella i Lleó.
Milers de viatgers
Andalusia Catalunya
10,50 24,40
Castella Lleó
71,30 Castella - La Manxa 49,90
Madrid
9,30 14,80
Resta CCAA
Font: elaboració pròpia
Catalunya s’ha erigit com la cinquena destinació de viatgers i quarta de pernoctacions en apartaments turístics de l’Estat: ha allotjat el 2,7% dels viatgers i el 3,6% de les pernoctacions totals. Durant
aquest
mateix
període,
pel
què
fa
als
establiments
de
càmpings, Catalunya es manté en primera posició, aportant el 40,2% dels viatgers i el 44,4% de les pernoctacions totals, en establiments d’acampada del conjunt de l’Estat. 12
Si
analitzem
el
grau
d’ocupació
per
tipologies
a
la
Catalunya
Central, durant el període d’estiu 2008 – estiu 2009, podem observar que s’ha produït una disminució important en totes les tipologies d’establiments.
TIPOLOGIA ESTABLIMENTS
ESTIU 2008
%
ESTIU 2009
HOTELER
63,35
46,71
TURISME RURAL
65,05
51,90
CÀMPINGS
54,83
52,15
APARTAMENTS TURÍSTICS
66,31
52,75
%
Font: elaboració pròpia. Dades extretes de l’Observatori turístic de la D. G. de Turisme
La marca turística Catalunya Central ha estat la més castigada durant l’any 2009; en totes les tipologies turístiques es fa palesa una certa davallada en l’ocupació. AT.CENTRAL C.GARRAF C. BCN-MARESME
Segons
dades
facilitades
per
Amadeus,
les
majors
oportunitats
de
negoci per al sector turístic estaran en els nínxols minoritaris de clients i en els serveis i productes cada vegada més especialitzats. El sector dels viatges està evolucionant cap al concepte del “viatger expert”. Les noves tendències apunten a un turista cada vegada més informat,
més
exigent
en
les
seves
expectatives
i
procedent
de
mercats més diversos. Internet ha posat molta més informació a l'abast del viatger, ja sigui
a
través
comentaris
de
d'altres
continguts usuaris.
de
professionals,
D'aquesta
manera,
xarxes
socials
diuen,
s'ha
o
anat
estenent el perfil de viatger “expert”, al que hauran d'adaptar-se i atendre
els
professionals
i
les
destinacions.
El
futur
client
s'inclinarà bé per un servei altament personalitzat, o bé per una experiència cada vegada més online en la recerca d'informació.
13
Segons un informe del I taller nacional de tecnologies aplicades al sector de turisme rural (2007)2, organitzat per la Junta de Castilla y León i Fundetec, aquest conclou que “el sector turístic presenta un grau d’avanç tecnològic molt important i fins el moment ha sabut utilitzar aquestes tecnologies per col·locar-se en bona posició, però en un futur ha d’analitzar de manera clara i exhaustiva quins és el seu públic objectiu i les seves expectatives. Aquest document apunta que el futur de les TIC en el sector turístic passaria necessariament per
tres
elements:
el
desenvolupament
del
comerç
electrònic,
el
coneixement del públic objectiu destinatari de l’oferta turística i la incorporació de recursos tecnològics com eines de gestió i de suport a nous serveis associats amb l’activitat”.
Les previsions realitzades per Exceltur indiquen que les empreses turístiques
espanyoles
són
expectatives
de
marquen
desacceleració
una
resultats
moderadament per
a
del
2010
PIB
optimistes encara
Turístic
que
amb les
proper
les
seves
estimacions
a
-1%
aquest
mateix any.
Analitzades les dades d’ocupació del sector turístic a la Catalunya Central i valorant les conclusions dels diferents informes a dalt esmentat,
els
empresaris gestionar millorar
Punts
TIC
turístics millorar
els
hem
dels
nostres
l’estalvi
resultats
de
d’oferir
del
eines
i
territoris temps
i
comercialització
per
dels i
assessorament ajudar-los
costos
als a
així
com
amb
els
comunicació
clients; en definitiva aconseguir una major competitivitat a nivell empresarial, fent-los més productius i proveint-los de capacitats per obtenir
i
intercanviar
informació
per
donar
millor
i
més
ràpida
resposta al mercat. 2
Documentació extreta de: http://www.fundetec.es/mte/sectores/turismorural.html?amn=item_4,4,10
14
El
projecte
que
presentem
ofereix
eines
als
empresaris
d’unes
comarques que actualment són les més castigades turísticament per la crisi i recordem que gairebé el 50% de la població està ocupada pel sector serveis. Amb aquestes accions els facilitem conèixer el perfil dels seus clients, incorporar de forma senzilla informació a la xarxa i aconseguir que aquests s’especialitzin oferint nous productes, en definitiva
aportar
eines
i
recursos
per
aconseguir
augmentar
l’ocupació als establiments de les comarques que formen part de la marca turística de Catalunya Central.
15
4. Disseny del projecte que inclogui l’anàlisi de necessitats, objectius,
indicadors,
planificació
de
tasques,
fases
previstes, etc.
El sector turístic no és una activitat socioeconòmica que es pugui analitzar al marge de la resta de sectors econòmics, aquesta depèn d’altres
agents
i
activitats
per poder-se
desenvolupar:
patrimoni
cultural, natural i històric, industria agroalimentària, artesania, etc.
Necessitats
La
Catalunya
Central,
tot
i
no
tractar-se
d’una
destinació
d’excel·lència, disposa de recursos i serveis turístics que poden beneficiar el desenvolupament d’aquesta zona, com és la seva posició geogràfica, el clima, l’accessibilitat, el patrimoni, la història o la seva gent, entre altres. En aquest projecte les necessitats que ens plantegem són fruit de la situació viscuda en els darrers mesos als nostres territoris i de les dades extretes de diferents informes i estudis d’àmbit català, així plantegem: Conèixer i valorar les necessitats TIC del sector turístic. Som conscients que no tots els empresaris del sector fan ús de les noves tecnologies. Realitzar un diagnòstic de la realitat en l’àmbit de les TIC als dos territoris, per tal de poder proposar accions a desenvolupar de manera planificada. Difondre els resultats obtinguts entre les empreses del sector per tal de sensibilitzar-les en relació a la importància de les TIC com a motor del seu negoci.
16
Desenvolupar accions formatives adreçades a la requalificació dels
professionals
del
sector
turístic
(formació
bàsica
i
avançada.) Posar en comú experiències i coneixements dins del sector, entre empresaris
de
dos
territoris
que
tot
i
la
distància
en
quilòmetres formen part de la mateixa destinació turística: la Catalunya Central. Apropar als empresaris les tendències web més innovadores per a millorar la presència a Internet, recordem que el futur client s'inclinarà per un servei altament personalitzat, o bé per una experiència cada vegada més online en la recerca d'informació. Potenciar les relacions comercials i incrementar la possibilitat de negoci, més enllà del seu àmbit normal d’actuació. Desenvolupar i consolidar una oferta turística diferenciada, que pugui atraure nous clients al territori. Optimitzar
i
incrementar
l’oferta
de
la
Catalunya
Central
mitjançant una millor qualitat en els serveis, diversificació dels recursos i l’ordenació dels productes existents.
Objectius
Objectiu general
Potenciar les empreses turístiques dels nostres territoris, per què aquestes esdevinguin més competitives.
Objectius específics
Conèixer la situació de les empreses turístiques. A l’estudi previ de les necessitats TIC del sector, es preveu realitzar un 17
total de 75 enquestes, aquests classificades per tipologies, el què significa un 30% del total d’establiments. Facilitar l’ús de les TIC als empresaris. En la mesura del possible
es
preveu
incidir
en
la
totalitat
dels
empresaris
turístics. Realitzar activitats formatives i trobades entre empresaris del sector. Es preveu realitzar dos cursos a cada territori i dues trobades, una al Solsonès i una altre al Lluçanès. Tot i que aquestes accions estaran obertes a tots els empresaris per temes logístics s’acotarà el nombre d’inscrits en cada una de les activitats. Oferir assessorament continuat al sector. Aquesta acció ja forma part
del
treball
diari
de
les
dinamitzadores
dels
dos
Telecentres. Cada una es fa responsable de facilitar informació i
documentació
als
empresaris
que
així
ho
sol·licitin.
En
aquesta acció es contemplen la totalitat dels empresaris (165 al Solsonès i 86 al Lluçanès). Facilitar el teletreball i treball en xarxa. Les dependències dels Telecentres estan al servei dels empresaris que per temes de connectivitat o altres, necessitin fer ús dels diferents espais
del
Telecentre,
entre
ells
els
vivers
empresarials.
Aquest servei està disponible per la totalitat dels empresaris turístics. Generar i posar a l’abast dels empresaris eines de gestió de l’oferta.
El
projecte
contempla
l’aplicació
de
dues
eines
(gestió de reserves i mapejat) a part de les eines innovadores que es puguin facilitar en les trobades d’intercanvi, en la formació i en els assessoraments. Facilitar
la
gestió
diària
als
empresaris
turístiques.
Les
accions proposades pretenen donar eines als empresaris per poder fer menys costos el treball diari. Aquestes eines es facilitaran a tots els empresaris dels dos territoris.
18
Aconseguir un posicionament com a territoris turístics. Amb les aplicacions proposades, preveiem que els territoris esdevinguin espais d’interès turístic, a la vegada podem col·laborar en augmentar
el
posicionament
de
la
marca
turística
Catalunya
Central. Tal i com ja hem comentat les TIC són claus per atraure visitants. Portar
a
conèixer
terme les
realització
un
pla
accions
del
pla
de
comunicació.
proposades, de
és
comunicació,
Per clau en
tal
de
el
donar
a
seguiment
i
aquest
es
preveu
realitzar actuacions de comunicació interna, publicitat (premsa, radio i Internet), comunicació on-line, entre altres.
Indicadors
Quantitatius Els indicadors quantitatius ens han de permetre fer el control i seguiment del projecte de forma mensual i poder conèixer l’acumulat una vegada finalitzada cada acció. A
continuació
presentem
un
quadre
de
comandament
o
quadre
d’instruments on es recullen els indicadors que utilitzarem en aquest projecte.
Quadre de comandament
ACCIÓ ESTUDI
INDICADORS Núm. contactes establerts Núm. d'empreses enquestades Núm. necessitats detectades Núm. propostes de solució realitzades
SEGUIMENT MENSUAL
ACUMULAT TOTAL
19
FORMACIÓ
JORNADES
Núm. Persones inscrites als cursos Núm. Cursos realitzats Núm. Persones que finalitzen els cursos Núm. Persones demandans d'informació Núm. Materials i documentació generada Núm. Jornades realitzades Núm. Participants a cada trobada Núm. Municipis sensibilitzats Núm. Casos d'èxit exposats Núm. Materials i documentació generada
ASSESSORAMENTS Núm. Núm. Núm. Núm. Núm. CENTRAL RESERVES
MAPEJAT
Peticions rebudes Peticions respostes Empresarios orientats Emprenedors orientats Gestions realitzades
Núm. Empresaris informats de l'aplicació Núm. Empresaris participants projecte Núm. Contactes establerts Núm. Intercanvis Núm. Gestions realitzades Núm. Visitants rebuts fruit de l'aplicació Núm. Persones sol·licitants informació Núm. Empresaris informats de l'aplicació Núm. Establiments mapejats Núm. Empresaris que modifiquen el perfil Núm. Entrades al mapa Núm. Pàgines web linkades
20
Qualitatius Per comprovar en quin grau es compleixen els nostres objectius, es portaran a terme periòdicament (a curt i llarg termini) actuacions que permeten recollir les dades necessàries per fer-ne un seguiment (estadístiques, enquestes i propostes de formació). Així podrem conèixer el grau de satisfacció dels assistents i la participació
i
implicació
dels
empresaris
en
cada
una
de
les
competitiu
que
activitats realitzades. Aquests indicadors ens permeten conèixer:
La
necessitat
de
desenvolupar
un
turisme
respongui a les expectatives econòmiques i les exigències de protecció a l’entorn mitjançant les TIC
Plans de formació i reciclatge professional pels treballadors i gestors del sector turístic
Grau
de
satisfacció
turística
i
de
les
activitats
complementàries
Grau d’incorporació de les TIC en els diferents establiments turístics
Contribució a l’educació ambiental dels usuaris
Percepció de la població local sobre el turisme innovador que utilitzen les TIC sobre el benefici que proporciona els seus estils de vida i cultura i la valoració que els turistes fan de l’entorn sociocultural
Augment de la qualitat turística de les zones objectiu
Creació
de
plans
de
desenvolupament
turístic
o
marques
de
qualitat
21
Planificació de les tasques i fases previstes
FASE Fase 1
Fase 2
Fase 3
ACCIÓ
TASQUES
RECURSOS
TELECENTRE
Estudi necessitats TIC Disseny i planificació enquestes
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Recopilació de dades
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Elaboració de dades
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Resultats i avaluació
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Coordinació formació i jornades
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Realització dels cursos i jornades
Personal / econòmics /Accés públic dels Punts TIC
Solsona i SBG
Sessions de sensibilitzac ió i assessorament
Personals / econòmics / Accés públic dels Punts TIC
Solsona i SBG
Creació de l’eina
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Sessions presencials /
Personals / econòmics /
Solsona i SBG
Accions formatives, sensibilització i assessorament
Central de reserves “interna”
22
Fase 4
formatives
Accés públic dels Punts TIC
Accions d’avaluació i seguiment
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Recerca d’informació dels establiments
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Pujada informació a Internet
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Difusió dels resultats
Personals / econòmics
Solsona i SBG
Mapejat dels establiments
Nota:
Els
diferents
recursos accions
personals corresponen
utilitzats a
la
en
cada
plantilla
una
de
actual
les dels
Telecentres implicats (en el cas del Solsonès es tracta de la dinamitzadora, una persona de suport i un informàtic, mentre que en
el
cas
de
Sant
Bartomeu
del
Grau,
es
tracta
de
la
dinamitzadora i un informàtic). Puntualment comptem amb personal extern, així com el suport d’algunes
associacions
i
entitats
vinculades
amb
el
sector
turístic: Solsonès:
Associació
d’empresaris
del
Solsonès,
Gremi
d’Hostaleria, Associació Arada i Unió de Pagesos. Lluçanès: Associació d’empresaris del Lluçanès, Associació d’Agroturisme
del
Lluçanès,
Gremi
d’Hostaleria
d’Osona,
Unió de Pagesos i Associació d’empresaris d’Osona.
23
Descripció de les diferents accions
FASE 1. Estudi necessitats TIC ACCIÓ Disseny i planificació enquestes
QUÈ FAREM? Formulació i delimitació precisa dels objectius del treball de camp Disseny del model d’enquesta
Recopilació de dades
Processament de dades Recopilació documental Procediment experimental
COM HO FAREM? Reunions dinamitzadores Consultes bases de dades Preparació treball de camp i realització de les enquestes Anàlisi de les dades obtingudes per part de les dinamitzadores Aplicació de tècniques quantitatives i qualitatives Codificació, tabulació i gravació de les dades obtingudes
Elaboració de dades
Procediment analític
Les dinamitzadores processaran les dades obtingudes Es realitzarà un tractament estadístic de les dades
Resultats i avaluació
Anàlisi dels resultats i preparació de l’informe preliminar
Posada en comú dels resultats obtinguts en els dos territoris Comparació i anàlisi de resultats Redacció informe final
24
FASE 2. Accions formatives, sensibilització i assessorament ACCIÓ
QUÈ FAREM?
COM HO FAREM?
Coordinació formació i jornades
Presa de decisió de les accions de formació que realitzarem
A partir dels resultats de les enquestes les dinamitzadores decidiran el tipus de formació que es realitzarà
Realització dels cursos i jornades
Portar a terme la formació consensuada
Es realitzarà la mateixa formació al Solsonès i al Lluçanès
Realitzar la formació i jornades de manera paral·lela als dos territoris Oferir diferents nivells per poder arribar a tots els empresaris
Està previst realitzar un curs inicial i un d’avançat Es preveu treballar amb programari lliure Està previst realitzar una jornada d’intercanvi entre els dos territoris
Sessions de Donar suport als sensibilització empresaris que i assessorament necessitin els serveis dels telecentres
De forma continua les dinamitzadores estan al servei dels empresaris del sector que ho necessitin per tal d’informar-los i assessorar-los en diferents aspectes: normatives, subvencions, formació, etc.
25
FASE 3. Central de reserves “interna” ACCIÓ Creació de l’eina
QUÈ FAREM?
COM HO FAREM?
Recerca de la tecnologia més adequada per desenvolupar aquesta acció
Fruit que les centrals de reserva del sector turístic només poden ser gestionades per agències de viatges (majoristes o minoristes), proposem una aplicació on l’empresari anota les reserves i el visitant escull en funció de la disponibilitat
Desenvolupament de l’aplicació
L’Associació d’Agroturisme del Lluçanès ja disposa d’una aplicació d’aquestes característiques Hauríem d’aplicar-ho al Solsonès i incorporar-hi als empresaris del Lluçanès que no estan associats Valorar l’eina que utilitzen al Lluçanès i decidir si es tracta de la millor opció A partir d’aquí desenvolupar l’aplicació escollida Sessions presencials / formatives
Donar a conèixer l’aplicació als establiments Oferir formació per gestionar l’aplicació
Realitzar sessions formatives presencials per ensenyar als empresaris a gestionar l’aplicació Fer publica aquesta eina mitjançant pàgines webs de turisme
26
Seguiment i avaluació del projecte Accions d’avaluació i seguiment
Les dinamitzadores i els informàtics realitzaran un seguiment constant i avaluació final de l’aplicació
Font:Associació d’Agroturisme del Lluçanès
FASE 4. Mapejat dels establiments ACCIÓ Recerca d’informació dels establiments
QUÈ FAREM? Recollida de les dades de les empreses del sector Implicació dels empresaris en tot el procés
COM HO FAREM? Les dinamitzadores faran ús de les bases de dades i contactes dels empresaris per poder disposar de les dades de cada un dels establiments Presentació de l’aplicació als diferents empresaris
Pujada informació a Internet
Creació del mapa i introducció de les dades bàsiques i fotografies dels establiments
L’eina escollida per realitzar aquest posicionament a Internet és el Mapeme Aquesta aplicació permet incorporar dades molt diverses, 27
posicionament, imatges, vídeos, etc. Dependrà de la voluntat i de la documentació que disposi cada establiment Demostració de l’aplicació per què els empresaris siguin els responsables d’incorporar-hi contingut Difusió dels resultats
Disseny d’un fulletó explicatiu Incorporació de l’aplicació a les webs locals
Els telecentres realitzarem difusió de l’eina Map-me mitjançant un fulletó explicatiu per tal que qualsevol empresari pugui entrar-hi la informació del seu establiment Valorarem l’opció d’incorporar aquesta aplicació a diferents pàgines web (privades, municipals, comarcal o provincials)
Font: Elaboració pròpia
28
Calendari
ACCIÓ
Estudi
MES
MES
MES
MES
MES
MES
MES
MES
MES
1
2
3
4
5
6
7
8
9
X
X
X X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Formació Assessorament
X
X
X
X
Central reserves Mapejat establiments Pla comunicació
X
X
X
X
X
Pressupost ACCIÓ
FASES
PRESSUPOST
Estudi necessitats TIC
Disseny, recopilació de dades, elaboració enquestes
2.500,00€
Coordinació i difusió de l’estudi
1.500,00€
Accions formatives, Cursos 1 i 2 (professorat sensibilització i i material) assessorament
Central de reserves “interna”
2.250,00€
Jornada (ponents, publicitat i càtering)
1.050,00€
Sensibilització i assessorament
1.000,00€
Creació de l’eina
2.278,00€
Sessions formatives
150,00€
29
Mapejat dels establiments Pla de comunicació
Tasques informàtiques
2.278,00€
Edició material campanya projecte
2.500,00€
TOTAL
15.506,00€
Fons de finançament del projecte:
DESPESES Telecentre Solsonès
7.753,00€
Telecentre SBG
7.753,00€
TOTAL
15.506,00€
INGRESSOS Subvenció Teletreball
10.000,00€ (5.000,00€ per Telecentre)
Recursos Telecentres
5.506,00€ (2.753,00€ per Telecentre)
Aportacions empresaris
TOTAL
0,00€
15.506,00€
30
5. Desenvolupament i implementació
La primera acció a desenvolupar en aquest projecte ha estat l’estudi previ de les necessitats TIC del sector turístic dels dos territoris. En els darrers mesos varem consensuar el model d’enquesta que faríem arribar
als
establiments
turístics
de
cada
un
dels
territoris,
distribuïts en hostaleria i restauració, turisme rural, càmpings i apartaments
turístics.
A
partir
d’aquí
via
correu
electrònic
i
enviament per carta hem fet arribar-los als empresaris, els quals molt amablement ens han retornat omplerts. El resultat del buidat de les enquestes és el següent: S’han enquestat a: 10 establiments de Turisme Rural del Solsonès 10 establiments de Turisme Rural del Lluçanès 10 establiments hotelers del Solsonès 7 establiments hotelers del Lluçanès 10 establiments de restauració del Solsonès 10 establiments de restauració del Lluçanès 6 establiments de càmping del Solsonès 2 establiments de càmping del Lluçanès 5 establiments d’apartament turístic del Solsonès 5 establiments d’apartament turístic del Lluçanès En total s’han recollit dades de 75 establiments dels dos territoris (41 establiments del Solsonès i 34 del Lluçanès), el què suposa un 30% del total dels empresaris turístics (ANNEX 2). En el cas del Lluçanès s’han recollit dades de menys establiments ja que no es disposa de més infraestructura, en el cas dels càmpings per exemple el territori només disposa de dos establiments d’aquesta tipologia. Tot i que varem valorar la possibilitat de recollir el mateix nombre 31
d’enquestes dels dos territoris, finalment varem ser equitatives en quan a les infraestructures existents. Model d’enquesta (ANNEX 3). Les empreses enquestades en aquest projecte són petites empreses o microempreses, en el cas del Solsonès un 76% tenen entre 1 i 9 treballadors mentre que en el cas del Lluçanès aquest valor és molt superior, concretament un 87%, la resta són empreses que tenen entre 10 i 49 treballadors. En cap dels dos territoris trobem empreses del sector turístic que tinguin més de 50 treballadors. Pel
què
fa
enquestats,
a
la
més
del
infraestructura 90%
de
les
que
disposen
empreses
els
enquestades
empresaris disposen
d’ordinador per realitzar les seves tasques empresarials, pel què fa a connexió Internet en el cas del Solsonès un 97% disposen de bona connexió, mentre que en el cas del Lluçanès aquest valor és només del 71%. Aquest valor en el cas del Lluçanès és significatiu ja que la majoria d’establiments de turisme rural situats en entorns no urbans, només disposen de la infraestructura guifi.net que en alguns casos funciona de forma irregular. Pel què fa al correu electrònic un 90% dels establiments en fan ús diari.
Connexió Internet 120 100 80 Connexió
60
No connexió
40 20 0 Solsonès
Lluçanès
Font: elaboració pròpia Un 30% de les empreses disposen d’una centraleta per gestionar les trucades i un 55% d’empreses disposen de xarxa inalambrica WIFI, algun dels empresaris del Solsonès enquestats disposen de solucions per a correu electrònic mòbil.
32
Pel què fa al programari utilitzat per la gestió de l’establiment, un 90% disposen de programari bàsic d’ofimàtica, d’aquests només un 10% fan ús d’aplicacions de programari lliure. Un 55% de les empreses disposen
de
financera
programari
de
les
seves
específic
per
a
empreses,
mentre
la
gestió
que
el
comptable
45%
restant
i no
disposen de cap tipus d’aplicació específica. Un
80%
dels
enquestats
disposen
d’un
antivirus
de
propietat,
d’aquests el 100% actualitzen de manera periòdica aquest tipus de programes i solucions de protecció. Només un 65% realitzen còpies de seguretat dels sistemes d’informàtica, d’aquests un 60% realitzen les verificacions corresponents a les còpies realitzades. Un 75% de les empreses disposen d’eines de filtratge de correu no desitjat (Spam). Menys del 50% de les empreses disposen de solucions globals
de
protecció
de
la
xarxa.
Finalment
només
un
48%
s’han
adequat a la LOPD (Llei orgànica de Protecció de Dades). Referent a la comunicació amb els clients i proveïdors un 88% de les empreses del Solsonès disposen de pàgina web, mentre que el % del Lluçanès
és
inferior,
concretament
un
72%.
Aquests
valors
també
corresponen amb el nombre d’empreses que realitzen comunicacions a través del correu electrònic amb els seus clients i/o proveïdors. D’aquestes aproximadament un 15% no actualitzen de forma periòdica la seva pàgina web. Aproximadament un 60% de les empreses que tenen pàgina web disposen de
bústia
a
la
seva
pàgina
per
recollir
demandes,
dubtes
i/o
suggeriments. Un 70% de les empreses realitzen algun tipus de compres i/o reben comandes a través del correu electrònic, mentre que només un 40% d’aquestes realitzen pagaments de forma electrònica i emeten factures pels seus clients. En
el
global
dels
dos
territoris
només
un
21%
de
les
empreses
enquestades disposen d’extranet per comunicar-se i relacionar-se amb els clients i proveïdors.
33
Pel què a la formació, els empresaris enquestats un 70% disposen d’uns coneixements en TIC nivell mitjà – superior, mentre que el 30% restant
disposen
de
coneixements
a
nivell
d’usuari.
La
majoria
d’enquestats han realitzat formació en TIC sobretot en ofimàtica i Internet. A
la
pregunta
sobre
el
tipus
de
formació
que
necessitarien
per
gestionar el seu negoci, un 10% han sol·licitat ofimàtica, un 20% estarien
interessats
en
eines
telemàtiques
i
un
15%
en
aspectes
vinculats amb la multimèdia (imatge, so, etc.). La resta d’enquestats no
han
mostrat
interès
en
cap
tipus
de
formació
concreta.
Dels
empresaris que han mostrat interès per realitzar formació en TIC d’aquests un 20% estarien interessats en formació presencial, un 10% en formació mixta (online / presencial) i només un 5% en formació online.
Necessitats formatives 50 40
Ofimàtica
30
Telemàtic
20
Multimedia No consteta
10 0 Formació
Font: elaboració pròpia
La segona acció a desenvolupar en aquest projecte són les accions formatives: cursos i jornades, així com accions de sensibilització i assessorament. Els
dos
Telecentres
ja
fa
temps
que
realitzem
formació
per
empresaris, tot i que sempre s’havia obert a empresaris en general i fins ara no ens havíem plantejat fer-ho exclusiu pel sector turístic.
34
Els cursos que hem ofert són diversos, de tipologies diferents i pensats
per
empresaris
que
no
tenen
els
mateixos
coneixements
informàtics. Així s’han realitzat cursos d’ofimàtica, telemàtics i de multimèdia a nivell d’iniciació i a nivell avançat. La proposta inicial era oferir dos cursos als empresaris turístics, un d’iniciació a les TIC (per tal d’adquirir coneixements bàsics) i un altre d’avançat (pensant en eines de programari lliure aplicades a la gestió de l’empresa). Tot i que si analitzem els resultats obtinguts de les enquestes, podem observar que un 70% dels enquestats tenen una formació mitja – superior de coneixements informàtics, per tant només un 30% tenen coneixements
bàsics.
Aquests
resultats
ens
fan
replantejar
la
formació que haurem de realitzar als dos territoris. El dos cursos que realitzarem als Telecentres pensat per empresaris turístics són: Curs inicial de Open Office, la versió de programari lliure, sota la llicència de LGPL del paquet ofimàtic de Star Office, de Sun Microsystems. Aquest curs va dirigit al 30% d’empresaris turístics que tenen un nivell baix de coneixements TIC. En aquest curs coneixeran eines compatibles amb Microsoft com el processador de textos (Writer) compatible amb Word, el gestor de full
de
càlcul
(Calc)
compatible
amb
Excel,
l’editor
de
presentacions (Impress) compatible amb Power Point, l’editor de bases de dades (Base) compatible amb Access i l’editor vectorial i de gràfics (Draw).
Curs aplicació eines TIC . L’EinesTIC és una acció que s’emmarca dins el pla PIMESTIC per oferir un conjunt d’eines informàtiques per
cobrir
treballadors d’aquesta
les
necessitats
autònoms
manera
la
i
les
bàsiques petites
introducció
de
informàtiques empreses
les
i
dels
facilitar
tecnologies
de
la
informació i les comunicacions (les TIC) en la gestió d’aquests negocis. 35
Aquesta
formació
està
pensada
pel
col·lectiu
d’empresaris
turístics que consideren que tenen coneixements informàtics a nivell mitjà – superior. L’EinesTIC pot esdevenir una bona eina de gestió per aquells establiments (més d’un 45%) que no disposen d’aplicacions de gestió de negoci.
Pel què fa a les jornades, durant el 2009 els dos Telecentres han realitzat una jornada temàtica pensada pels empresaris turístics. En el cas del Solsonès el dimarts 29 de setembre, en el marc del VIII Congrés de Desenvolupament Rural va tenir lloc la jornada: “PIMESTIC adreçada al sector del turisme”3 L’objectiu
de
la
jornada
ha
estat
explicar
els
avantatges
d’implementar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les empreses del sector del turisme mitjançant exemples reals a partir d’un format innovador i participatiu, amb la finalitat que els assistents puguin intercanviar informació i exposar dubtes. Pel què fa al Lluçanès, el Telecentre de Sant Bartomeu del Grau va realitzar el divendres 20 de novembre la jornada: “Turisme i web 2.0”4 Amb l’objectiu d’oferir eines als empresaris per què aquests puguin posicionar-se a Internet i oferir els seus productes a través de les Tecnologies
de
turístiques
no
la estan
Informació aprofitant
i
la els
comunicació. avantatges
Les
empreses
promocionals
que
ofereixen les xarxes socials, malgrat l'ús intensiu d'Internet per part dels turistes. Enguany i en el marc d’aquest projecte està previst realitzar una jornada al Solsonès i la mateixa a Sant Bartomeu del Grau, per tal de donar a conèixer aplicacions i casos d’èxit sobre programari lliure, en el sector turístic. 3
Documentació jornada:
4
Documentació jornada: http://telecentre.sbg.cat/node/3533
http://innovarural.ctfc.es/
36
Una de les tasques de les dinamitzadores dels Telecentres és oferir assessorament
i
realitzar
campanyes
de
sensibilització
temàtiques
dirigida als empresaris de la zona. Aquesta tasca es realitza de forma constant i sota la demanda de l’empresari,
així
els
assessorem
sobre
opcions
empresarials,
subvencions, programes europeus, casos de bones pràctiques, etc. Fem ús
de
les
eines
que
ens
ofereixen
les
administracions
centrals
(Generalitat i Diputacions): Pimestic.cat, ACC10, Oficina de Treball (SOC),
Localret,
etc.
Així
els
podem
assessorar
sobre
projectes
concrets com EinesTIC, AcTIC, Pladetur, Leader, UOC-SOC, entre molts d’altres. En
aquest
projecte
realitzarem
una
campanya
de
sensibilització
i
informació sobre la cobertura que ofereix Iberbanda a la Catalunya Central, fruit que hem detectat que encara hi ha un nombre important de masies aïllades que no disposen de cap tipus de cobertura. Ens interessa saber si es tracta d’una realitat o si no disposen de connexió fruit del desconeixement.
La tercera acció, la central de reserves “interna” es troba en fase inicial, de moment no s’ha realitzat cap de les tasques previstes en aquesta acció. Tot
i
aquesta
així
s’han
acció
i
realitzat en
els
contactes
dos
amb
territoris
empresaris
està
previst
per
valorar
iniciar
els
projectes en breu. La
quarta
i
última
acció
correspon
al
mapejat
d’establiments
turístics mitjançant l’aplicació del mapme. Aquesta acció es troba en fase inicial, des dels Telecentres s’han començat a mapejar algunes de
les
cases
de
turisme
rural
dels
dos
territoris.
Els
primers
resultats es poden consultar a: http://www.mapme.com/map/cases_rurals_solsones
37
6. Pla de comunicació
Objectius
Donar a conèixer les accions que es portaran a terme en aquest projecte Potenciar el treball conjunt entre dos territoris dispersos de la Catalunya Central Donar a conèixer eines innovadores en TIC als empresaris i a la població en general
Termini
El període que comprèn aquest pla de comunicació serà d’uns nou mesos aproximadament. Es preveu realitzar una campanya mitjançant d’edició de fulletons al inici del projecte i en funció del desenvolupament de les diferents activitats s’aniran realitzat accions de comunicació. Aquest primer fulletó incorporarà totes les activitats previstes en format temporalitzat. Aquest ens ha de servir de base per informar als empresaris objecte de les accions.
Públics objectius
El públic objectiu d’aquest pla de comunicació són els empresaris, emprenedors
i
treballadors
del
sector
turístic
del
Solsonès
i
Lluçanès. Aquests segmentats en funció de la seva tipologia: turisme rural, hotels, hostals i pensions, restauració (no bars), càmpings, apartaments turístics i cases de colònies, albergs i refugis. A la vegada aquesta campanya ha d’arribar als visitants / turistes que arriben als nostres territoris i a la població en general.
38
PÚBLIC EXTERN
PÚBLIC INTERN
Població en general interessats pel turisme
Empresaris turístics
Amants de la natura, el patrimoni i la gastronomia
Treballadors del sector
Emprenedors
Associacions Visitants de la Catalunya Central
empresaris
turístics Col·laboradors i voluntaris
Accions de comunicació
Tipus d’accions que realitzarem: Comunicació interna És fonamental establir comunicació constant entre les dinamitzadores dels telecentres (Solsonès i Lluçanès), així com amb la resta de persones que participen en aquest projecte.
En aquest cas utilitzarem les següents eines: -
Tauler d’anuncis als Telecentres: Aquest espai ens ajudarà a tenir controlada la informació important referent a aquest projecte.
Aquesta
informació
serà
la
mateixa
pels
dos
Telecentres. -
Línia oberta: En aquest cas utilitzarem adreces de correu electrònic, correu postal i/o telèfon.
-
Reunions, seminaris, trobades: Aquests espais són útils per a actes
purament
informatius,
però
creiem
que
té
un
valor
afegit, es tracta d’aprofitar aquest espai com a punt de contacte per tal d’afavorir la cohesió de grup. -
Memòria final: tot i tractar-se d’una eina polivalent, ens serà
d’utilitat
com
a
comunicació
externa;
però
també
necessària per a donar a conèixer tot allò que s’ha portat a terme en els dos territoris.
39
Imatge corporativa En aquest cas cada Telecentre ja disposa de la seva imatge, per tant en
totes
aquelles
accions
que
realitzem
farem
ús
dels
logotips
corresponents, així com el paper i els mailings electrònics. En cap cas crearem una nova imatge per executar aquest projecte.
Publicitat En aquest projecte farem ús de diferents mitjans de comunicació, des dels més “tradicionals”, com premsa o radio fins a nous formats com portals d’Internet. Pel què fa a la premsa en cap cas els convocarem, ni realitzarem cap roda de premsa, el què si farem serà fer ús de la nota de premsa i explicar-los el fet novadós del nostre projecte.
En el cas del Solsonès treballarem bàsicament amb: Premsa: el Diari de Solsona, el Segre i el regió 7 Radio: Solsona FM Internet: elsolsones.net
En el cas del Lluçanès treballarem amb: Premsa: El 9 Nou, el Reclam, la Rella i Osona Comarca Radio: Radio Vic, Radio Osona Internet: osona.com, llusanes.com, mesvilaweb.cat
40
Comunicació on-line Pel què fa a la comunicació on-line farem ús de: - Mailings (correus electrònics) - Blogs (diari electrònic) - Flirck (àlbums de fotos) - YouTube (vídeo digital)
Eines de comunicació Iniciarem la campanya comunicativa editant uns fulletons explicatius del projecte en general. Concretant cada una de les accions i la temporalització empresaris
i
d’aquestes.
usuaris
del
Aquests Solsonès
fulletons i
del
seran
Lluçanès.
pensat Així
per
que
és
realitzarà un únic fulletó pels dos territoris.
Accions de Relacions Públiques Aquest apartat és clau per treballar el tema de la jornada sobre casos d’èxit en TIC’s al sector turístic. Hem de tenir present que realitzarem una jornada a cada territori i que l’objectiu és que els empresaris puguin intercanviar experiències i poder conèixer casos de bones pràctiques.
En
aquest
apartat
haurem
de
planificar
l’organització
dels
esdeveniments, tenint present: dates, llocs, enviament d’invitacions amb
una
certa
existència
de
anel·lació, material
senyalització
imprès
o
per
facilitar
audiovisual
per
a
l’arribada, donar
als
assistents; hospitalitat vers els participants, etc.
41
Pressupost
ACCIÓ
PRESSUPOST
Comunicació Interna
200,00€
Imatge Corporativa
0,00€
Publicitat
1.100,00€
Comunicació on-line
0,00€
Eines de comunicació / Fulletons
900,00€
Relacions públiques
300,00€
TOTAL
2.500,00€
Calendari
Pla
MES
MES
MES
MES
MES
MES
MES
MES
MES
comunicació
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Comunicació Interna Imatge Corporativa Publicitat
X
Comunicació online Eines de comunicació / Fulletons Relacions públiques
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X X
X X
X X
X
X
X
X X
X
X
X
X
X
42
7. Avaluació
La metodologia proposada per avaluar el projecte serà la següent: Avaluació dels objectius mitjançant els resultats obtinguts en les diferents accions realitzades Avaluació d’opinió
de
les
als
diferents
destinataris,
activitats pel
tal
mitjançant de
enquestes
valorar
el
grau
satisfacció Avaluació dels impactes de les actuacions realitzades, en els dos territoris Avaluació
del
material
i
la
documentació
generada
en
les
diferents accions del projecte Avaluació de les eines i aplicacions utilitzades en la formació, central de reserves i el mapejat dels establiments Avaluació dels temps i costos de cada acció Avaluació del procés i dels resultats a curt i llarg termini Avaluació de la participació en les diferents accions Aquestes
avaluacions
es
realitzaran
en
els
diferents
col·lectius
implicats en el projecte, així es realitzarà una avaluació al públic objectiu
intern
(empresaris
turístics,
associacions
i
col·laboradors), a la vegada es realitzaran les avaluacions al públic objectiu extern (població en general i visitants i
amants de la
Catalunya Central) i finalment hi haurà una avaluació per part de les dinamitzadores i l’equip de treball dels dos Telecentres, Solsonès i Sant Bartomeu del Grau. Els indicadors, anteriorment esmentats, ens han de permetre fer el control i seguiment del projecte de forma mensual i poder conèixer l’acumulat una vegada finalitzada cada acció. L’avaluació final serà en base dels resultats definits pel quadre de comandament o quadre d’instruments. 43
8. Conclusions
A Catalunya, com en gran part de l’Estat, el sector turístic està constituït per microempreses que, en general, troben dificultats per millorar la seva productivitat i competitivitat, ja que les reduïdes dimensions
els
ofereix
poc
marge
per
introduir
canvis
en
les
metodologies, en les eines de treball i en la manera d’aplicar-les. Amb aquest projecte es pretén donar eines TIC a les empreses de manera
que
simplicitat
puguin i
realitzar
efectivitat
així
les com
seves
tasques
esdevenir
amb
la
protagonistes
major i
més
independents a l’hora de gestionar el seu negoci. Hem elaborat una territoris
breu DAFO de
(elaboració
pròpia
la situació turística als nostres realitzada
a
partir
dels
contactes
establerts amb el sector), per poder valorar les accions proposades en aquest estudi:
FORTALESES
DEBILITATS
Entusiasme i autenticitat Problemes connectivitat d’alguns propietaris Estacionalitat en l’ocupació El turisme contribueix al Llocs de treball precaris i desenvolupament local marcadament estacionals Oportunitat d’ocupació de les Empresaris d’edat avançada, manca dones del món rural relleu generacional Rehabilitació i conservació Manca de formació específica als habitatges tradicionals empresaris Bona relació qualitat / preu Desconeixement d’algunes eines TIC Capacitat associativa Manca d’estandardització de Contacte món rural /mon urbà sistemes de gestió Manca de planificació per part de les administracions públiques Manca d’estudis sobre els impactes socials del turisme als territoris
44
OPORTUNITATS
AMENACES Manca d’ajuts d’implantació d’establiments turístics
Bona imatge turística catalana Clima agradable i divers
Propietaris sense vocació Paisatges atractius
rurals
variats
Difusió i comercialització través de les TIC Augment de ambiental
la
i Possibilitat d’abandonament d’explotacions agràries i ramaderes a a favor d’activitats pròpies del sector serveis
conscienciació
Existència d’un mercat europeu proper
Les accions proposades en aquest projecte poden col·laborar en la millora
dels
impactes
que
sorgeixen
en
els
punts
febles
i
les
amenaces que hem detectat al DAFO, així com potenciar els punts forts i les oportunitats.
A continuació presentem una taula amb l’associació de les accions proposades amb els resultats de la DAFO. Amb alguns dels resultats extrets a la DAFO és impossible actuar-hi des dels Telecentres, com pot ser els propietaris sense vocació o el relleu generacional.
COM PUC MILLORAR ELS RESULTATS
ACCIONS PROPOSADES
DE LA DAFO? Problemes de connectivitat
Estudi necessitats TIC
Manca de planificació per part de Realimentació de les administracions públiques cobertura amb l’STSI
dades
de
Manca d’estudis sobre els impactes socials del turisme als territoris Manca de formació específica als Accions formatives empresaris Desconeixement algunes eines TIC Llocs de treball precaris marcadament estacionals Problemes de connectivitat
i Accions
assessorament
i 45
Desconeixement algunes eines TIC
sensibilització
Manca d’ajuts d’implantació d’establiment turístics Estacionalitat de l’ocupació Manca d’estandardització sistemes de gestió
Central de reserves “Interna” de
i comercialització Difusió través de les TIC
a Mapejat establiments turístics
Desconeixement algunes eines TIC Difusió i comercialització través de les TIC
a
Els resultats de les enquestes (corresponen a un 30% del total dels establiments turístics dels dos territoris) ens aporten informació molt valorosa de la situació viscuda als dos territoris, els valors obtinguts ens han d’ajudar a replantejar les accions que anualment plantifiquem i realitzem des dels Telecentre.
En
aquest
projecte
no
incorporàvem
cap
acció
vinculada
amb
les
infraestructures existents als nostres territoris, tot i així hem detectat que gairebé un 30% dels empresaris enquestats al Lluçanès no disposen de bona connectivitat. Per
aquest
motiu
realitzarem
una
campanya
de
sensibilització
i
informació sobre la cobertura que ofereix Iberbanda a la Catalunya Central, així com la resta d’operadores que operen a la zona.
Des
dels
Telecentres
sensibilització antivirus,
sobre
copies
d’assessorament
per
de
haurem temes
de de
realitzar programari
seguretat,
millorar
etc.),
alguna
campanya
de
(programari
lliure,
així
accions
com
la
comunicació
amb
els
cal
realització
cursos
clients
i
proveïdors. Pel
què
fa
a
la
formació,
diferents aspectes. Tot i que
un
temàtics
en
70% dels enquestats creuen que
disposen de coneixements a nivell mitjà – avançat, encara queda un 30% que consideren que els seus coneixements són a nivell d’usuari. L’AcTIC és una bona eina per contrastar aquestes dades i preveure 46
formació al respecte. Els dos Telecentres són centres col·laboradors de l’AcTIC.
La nostre proposta de central de reserves “interna” és una opció als problemes d’estandardització de gestió, entenem que la nostre opció no pot resoldre el problema de les centrals de reserves a nivell català,
però
empresaris
si
que
pot
turístics
aplicació
els
col·laborar
dels
empresaris
nostres
en
la
gestió
territoris.
redueixen
costos,
ja
diària
Amb
aquesta
que
ells
dels auto-
són
els
gestors de l’eina. En el cas de l’Associació d’Agroturisme del Lluçanès és una eina que està tenint molt d’èxit i ens han comentat que hi ha hagut altres territoris
que
s’han
mostrat
interessats
en
el
funcionament
d’aquesta.
L’aplicació del Mape-me, ha d’ajudar als empresaris a vendre els seus establiment
als
futurs
clients.
Aquesta
aplicació
incorporada
a
diferents webs ha de donar el millor de cada establiment, entenem que com
més
informació
de
l’establiment
hi
ha,
aquest
esdevé
més
atractiu, sempre hi quan la informació sigui real i coincideixi amb l’establiment en qüestió.
Així doncs aquest projecte pretén facilitar eines TIC als empresaris turístics per tal ajudar a impulsar les empreses cap a la millora continua de la seva activitat. Tot i així hem constatat que un nombre elevat de propietaris turístics són persones d’edat avançada i que existeix una manca de relleu generacional, fet que pot dificultat la participació en algunes de les accions proposades.
Tot
i
que
es
tracta
d’un
projecte
entre
dos
territoris
de
la
Catalunya Central, l’idea és poder-ho aplicar a altres territoris on el sector turístic sigui considerat estratègic i/o emergent. A curt termini es pretén oferir-lo a la resta de territoris de la Catalunya Central.
47
Hem analitzat altres ens, empreses i agents que ofereixen serveis similars
als
que
plantegem
en
aquest
projecte
per
valorar
la
viabilitat d’aquest:
ENS / EMPRESA
QUÈ OFEREIX
PÚBLIC
COST PER
OBJECTIU
L’EMPRESARI
Pimestic
Accions de difusió Petits i sensibilització, empresaris assessorament i catalans orientació
En funció de les accions
Centres formatius
Accions formatives
Empresaris
No gratuït
Consultories
Assessorament
Empresaris
No gratuït
Centrals reserves*
Projecte Ñtur Fundetec
de Gestió de reserves Empresaris No gratuït turístics, on-line segmentats per tipologies d’establiments Inicialment Gratuït Empresaris de subvencionat Sistema Integral Castella i de gestió de Lleó i Murcia reserves Factura-e
Assessorament, consultoria formació Diagnosi tecnològic de Pimes certificació Qualitat
i Els establiments catalans també s’hi poden les acollir i de
El nostre Estudi de Empresaris Gratuït projecte necessitats de les turístics de subvencionat la Catalunya TIC al sector Central Accions formatives, assessorament i sensibilització Gestió central de reserves interna Mapejat establiments 48
*Algunes de les Centrals de reserves que operen a Catalunya: Agències de viatges (majoristes i minoristes) Toprural (turisme rural) Ruralgest (turisme rural) Rusticae (hotels amb encant) ACCAC (cases de colònies) Centraldereserves.net (turisme rural, hotels i càmpings)
Els
ens
i
les
complementaries
a
empreses les
que
tasques
hem
que
analitzat
realitzarem
esdevenen nosaltres.
totes No
hem
trobat agents que ofereixin les mateixes eines i aplicacions a la Catalunya Central. La majoria de les presentades ofereixen serveis no gratuïts, fet que en època de crisi poden decantar a l’empresari. L’única proposta similar però a gran escala, és el projecte presentat per Fundetec - Ñtur que ofereix serveis diversos (factura-e, centrals de reserves, formació i assessorament, etc.). Aquest és un projecte que s’ofereix de forma gratuïta i a tots els empresaris de l’estat espanyol, fet que pot no agradar als empresaris que estan acostumats a treballar en àmbits més reduïts. Tot i així, una vegada analitzada la tasca que desenvolupen, serà interessant mantenir contactes amb els responsables del projecte i poder-lo presentar als empresaris turístics de la Catalunya Central.
49
9. Resum executiu
a) Per què aquest projecte? El
Projecte
“Desenvolupament
del
sector
turístic
a
la
Catalunya
Central” és un treball en xarxa entre dos Telecentres el de Solsona i el de Sant Bartomeu del Grau. Varem creure en la possibilitat de treballar
amb
empresaris
dels
dos
territoris
amb
l’objectiu
que
aquests puguin intercanviar experiències i maneres de fer, pensar i actuar. El projecte està centrat en empresaris turístics, tal i com ja hem comentat
el
sector
turístic
a
Catalunya
ha
crescut
d’una
manera
important en els darrers anys, sobretot fruit de l’augment de nous establiments de turisme rural. Aquesta realitat també es dona als nostres
territoris,
els
quals
avui
en
dia
gairebé
un
50%
de
la
població es dedica al sector serveis. Fruit de la crisi actual, la marca turística Catalunya Central ha estat la més castigada durant l’any 2009 a nivell català; en totes les
tipologies
turístiques
es
fa
palesa
una
certa
davallada
en
l’ocupació. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són un element clau per desenvolupar qualsevol nova iniciativa, les TIC ens facilitaran les
eines
per
poder
gestionar
cada
una
de
les
accions
d’aquest
projecte. El nostre objectiu és potenciar les empreses turístiques dels nostres territoris, per què aquestes esdevinguin més competitives.
b) Les oportunitats de les TIC. Cap a una nova consciencia Som conscients que les TIC segueixen sent un catalitzador excepcional per tal que les empreses puguin crear avantatges competitives que les diferenciïn, fent-les més productives i proveint-les de capacitats
50
d’obtenir i intercanviar informació per donar millor i més ràpida resposta al mercat. Els usos de les TIC no paren de créixer i d'estendre's, sobretot als països rics i tendeixen a prendre un lloc creixent en la vida humana i en el funcionament de les societats. Les
empreses
promocionals
turístiques que
no
ofereixen
les
estan TIC
aprofitant (en
les
els
seves
avantatges
multituds
de
vessants), malgrat l'ús intensiu d'Internet per part dels visitants / turistes. Tot i així, malauradament en els nostres territoris encara hi ha empresaris que no fan ús de les TIC, alguns per temes de manca d’infraestructura i altres per manca de voluntat. El fet que algun establiment
sigui
regentat
per
persones
d’edat
avançada
i
sense
relleu generacional, dificulta la nostre tasca. El nostre projecte és clau per ajudar a les empreses turístiques en aquests
moments
de
crisi
que
pateix
el
sector
i
l’economia
en
general, els hi ofererim eines i aplicacions innovadores en TIC, així com assessorament i suport, de forma gratuïta, per què els empresaris de la Catalunya Central coneguin i puguin gestionar millor la seva tasca diària fent ús dels avantatges que ofereixen les TIC.
c) Capacitat d’intervenció La tasca que realitzem des dels Telecentres ens permet conèixer de primera
mà
territoris
a
gairebé
(251
tots
establiments
els
empresaris
turístics).
turístics
Aquest
fet
dels juga
nostres a
favor
nostre alhora de planificar i executar les diferents accions. Sovint aquests empresaris ja participen de les accions que realitzem als Telecentres (formació, jornades, assessorament, etc.) Aquesta capacitat ha quedat reflectida amb les enquestes realitzades per l’estudi de necessitats de les TIC al sector turístic (primera acció proposada en aquest projecte), hem fet arribar un total de 75 enquestes a empresaris turístics de diferents tipologies i diferents municipis i l’índex de participació ha estat el 100%. 51
Els diferents indicadors que avaluem des dels Telecentres en accions com aquesta ens mostren que som un referent al territori i que els empresaris estan interessats en les accions que desenvolupem.
d) Un impuls al sector turístic La crisi econòmica que està vivint Catalunya, així com molts altres països, està afectant el sector turístic. Tot i que tradicionalment el Solsonès i el Lluçanès han estat territoris bàsicament agraris, l’agricultura hi ha anat decreixent de manera paral·lela al increment de les activitats secundàries i terciàries, sobretot les activitats turístiques. Amb
les
accions
conèixer
el
que
sector
proposem turístic
podem dels
ajudar
nostres
a
impulsar
territoris,
i
donar
en
a
aquests
moments d’impàs. Les accions proposades són les següents: Estudi
previ
de
les
necessitats
TIC
del
sector
turístic,
mitjançant enquestes als empresaris turístics Accions formatives (cursos i jornades), així com accions de sensibilització i assessorament Gestió d’una central de reserves “interna” Mapejar els establiments i ser presents a Internet
e) Els agents complementaris Dels ens i empreses que hem analitzat per conèixer el posicionament del nostre projecte davant els empresaris del sector turístic de la Catalunya
Central,
esdevenen
tots
complementaris
i
en
pocs
casos
gratuïtes. Els diferents ens ofereixen coneixement i eines de manera temàtica (formació o assessorament o centrals de reserves), excepte el
projecte
presentat
per
Fundetec
-
Ñtur
que
ofereix
serveis
diversos (factura-e, centrals de reserves, formació i assessorament, etc.). Aquest és un projecte que s’ofereix de forma gratuïta i a tots 52
els
empresaris
de
l’estat
espanyol.
Serà
interessant
mantenir
contactes amb els responsables del projecte i poder-lo presentar als empresaris turístics de la Catalunya Central, com una eina més a conèixer.
f) Aspectes tècnics Les
accions
proposades
es
realitzaran
paral·lelament
en
els
dos
territoris. La durada d’aquest projecte està previst finalitzar-ho en nou mesos. Recordem que la primera acció ja està realitzada. El pressupost estimat és de 15.506,00€. Desglossats de la següent manera: Estudi: 4.000,00€ Formació / assessorament: 4.300,00€ Central de reserves: 2.428,00€ Mapejat: 2.278,00€ Pla de comunicació: 2.500,00€ Per tal de donar a conèixer les accions que desenvoluparem en aquest projecte,
portarem
a
terme
un
pla
de
comunicació,
en
aquest
es
proposa realitzar comunicació interna (línia oberta, reunions, etc.), campanyes
de
publicitat
(premsa,
radio
i
Internet),
comunicació
online, així com accions de relacions públiques. L’equip
de
treball
que
realitzarà
aquest
projecte
són
els
responsables tècnics dels Telecentres de Solsona i de Sant Bartomeu del
Grau.
Telecentres
Amb i
la
col·laboració
professionals
de
externs
personal així
com
contractat les
pels
associacions
d’empresaris del Solsonès i Lluçanès, els gremis d’hostaleria de les comarques respectives, Unió de Pagesos, associacions que treballen pel turisme a la Catalunya Central i voluntaris.
53
10.
Pla
Bibliografia i fonts consultades o d’ampliació
estratègic
de
Turisme
a
Catalunya
2005-2010.
Generalitat
de
Catalunya, Secretaria de Comerç i Turisme. Institut estadístic de Catalunya: http://www.idescat.net Direcció General e Turisme i Observatori de turisme de Catalunya: http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/ Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.net/treballiindustria/estadistiques/index.html Instituto Nacional de Empleo: http://www.inem.es/ciudadano/p_formacion.html Ministerio de Educación: http://www.mec.es/educa/incual/index.html Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent: http://www.xtec.es/fp/ Fundetec: http://www.fundetec.es/mte/home_fundetec/index.html Universitat de Santiago de Compostela: http://www.usc.es/atpemes/Guia-de- autodiagnostico-para-Pymes Associació per a l'Orientació Empresarial i Laboral de Lleida (Aploell): http://www.aploell.com/index.php?men=obs Registre d’establiments industrials de Catalunya: http://www10.gencat.net/reic/ 54
Base de dades d’Empreses del Solsonès del Consell Comarcal del Solsonès http://www.fundacioabertis.org/es/actividades/estudio.php?id=31 Turisme Solsonès: http://www.turismesolsones.com/ Turisme Lluçanès: http://www.turisme.llucanes.cat/ Associació Agroturisme Lluçanès: http://www.agroturisme.llucanes.net/
55
11.
Annexos
Annex 1 Els
establiments
objectiu
de
les
accions
són
els
següents,
classificats per tipologia turística:
TURISME RURAL / AGROTURISME
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Castellar de la Ribera
Casa Ventoldra
Solsonès
Clariana de Cardener
Cal Bernoi
Solsonès
Clariana de Cardener
Casa Flotats
Solsonès
Clariana de Cardener
Caseta de Trullàs
Solsonès
La Coma i la Pedra
Cal Tarrés i l’Eixida
Solsonès
Guixers
Cal Martí
Solsonès
Guixers
Casa Vilasaló
Solsonès
Lladurs
La Salada (4 establiments)
Solsonès
Lladurs
Casa Corral i la Moixella
Solsonès
Lladurs
El Pla i la Torre de Montpol
Solsonès
Lladurs
El Vilaró de la Llena
Solsonès
Lladurs
Serra de Dalt
Solsonès
Lladurs
Vaqueria de Solanes
56
Solsonès
Llobera
Ca l’Avi Forner
Solsonès
Llobera
La Torra de Llobera
Solsonès
La Molsosa
Cal Gambada
Solsonès
La Molsosa
Cal Sastre
Solsonès
La Molsosa
Molí d’Enfesta
Solsonès
Navès
Cal Benet
Solsonès
Navès
Cal Sorregana
Solsonès
Navès
Can Cols
Solsonès
Navès
Casa Casafont
Solsonès
Navès
Cases Baixes de Posada
Solsonès
Navès
Caseta de Postils
Solsonès
Navès
El Paller de Can Viladomat
Solsonès
Navès
Sant Grau
Solsonès
Odèn
Cal Jaumet
Solsonès
Odèn
Cal Pastor
Solsonès
Odèn
Casa Cavallera
Solsonès
Odèn
El Call d’Odèn i Les Planes
Solsonès
Odèn
Espunyes
Solsonès
Odèn
Masoveria del Pubilló
Solsonès
Olius
Casa Solanells
Solsonès
Olius
Sant Joan
Solsonès
Pinell de Solsonès
Cal Mestre
Solsonès
Pinell de Solsonès
El Torrent
Solsonès
Pinell de Solsonès
L’Avellana
Solsonès
Pinell de Solsonès
Sant Petrus Madrona
57
Solsonès
Pinell de Solsonès
Santa Magdalena
Solsonès
Pinós
Ca l’Asenegre
Solsonès
Pinós
Cal Prat
Solsonès
Pinós
Cal Sala
Solsonès
Pinós
Cal Tristany
Solsonès
Pinós
Casa Galls
Solsonès
Pinós
Casa Miralles
Solsonès
Riner
Cal Sané
Solsonès
Riner
Casa Viladecans
Solsonès
Riner
Caseta de Casamartina
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
El Porxo de la Creu
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
L’Era d’en Bella
Solsonès
Solsona
Can Riera
Solsonès
Solsona
Cal Llarg
Lluçanès
Alpens
El Vilar
Lluçanès
Alpens
Cal Ferrer Nou
Lluçanès
Lluçà
El Verdaguer
Lluçanès
Lluçà
Puig-oriol
Lluçanès
Olost
Casanova del Puig (2 allotjaments)
Lluçanès
Olost
Cal Masover de Rexach
Lluçanès
Olost
El Molí de Rexach
Lluçanès
Olost
Cal Terrisco
Lluçanès
Olost
El Teixell
Lluçanès
Olost / Santa Creu
La Casagran
LLUÇANÈS
58
de Jutglar Lluçanès
Oristà
Cal Curet Curt
Lluçanès
Oristà
El Solà
Lluçanès
Oristà
Sansalvador
Lluçanès
Oristà / La Torre
Planoguera
Lluçanès
Oristà/ La Torre
Cal Borrasca
Lluçanès
Oristà / La Torre
La Pallissa de la Caseta
Lluçanès
Oristà/ La Torre
La Caseta del Coll de l’Arç
Lluçanès
Perafita
Ca l’Estamenya (6 allotjaments)
Lluçanès
Perafita
Cal Terri
Lluçanès
Perafita
La Tria
Lluçanès
Perafita
La Roca
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Galobardes
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Casa Rovira
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Font Ranó
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Les Vinyes Grosses
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
El Codinach (3 allotjaments)
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Mas Bardolet
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Cal Llorenç Nou
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Can Pau
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
La Cabanya del Permanyer
59
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Cal Met
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
La Cirera
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Cal Tracanet
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
L’Anglada
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Cal Riambau
La Serra de Dalt
Cal Terri
Sant Llorens de Morunys
Perafita
HOTELS I HOSTALS
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Clariana del Cardener
Hotel complex Tur. Rest. Can Puig
Solsonès
La Coma i la Pedra
Hotel Serhs Ski Pla del Comte
Solsonès
La Coma i la Pedra
Hotel l’Avet
Solsonès
La Coma i la Pedra
Hotel Fonts del Cardener 60
Solsonès
La Coma i la Pedra
Pensió Casa Nin
Solsonès
Lladurs
Pensió Casa Angrill
Solsonès
Navès
Pensió Cal Trasquet
Solsonès
Navès
Pensió El Pujol de la Vall d’Ora
Solsonès
Odèn
Pensió Ca l’Agustí
Solsonès
Odèn
Pensió Casanova
Solsonès
Olius
Pensió El Pi
Solsonès
Riner
Hotel Villaró del Bosc
Solsonès
Riner
Pensió El Forn
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Pensió Casa Joan
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Pensió La Catalana
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Pensió Piteus
Solsonès
Solsona
Hotel Sant de Roc
Solsonès
Solsona
Hotel La Freixera
Solsonès
Solsona
Hotel Gran Sol
Solsonès
Solsona
Hotel Solsona Centre
Solsonès
Solsona
Hotel Crisami
Solsonès
Solsona
Pensió Pilar
Solsonès
Su
Hostal Forn de Su
Lluçanès
Alpens
Fonda Alpens
Lluçanès
Lluçà
Fonda la Primitiva
Lluçanès
Olost
Fonda Sala
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Hotelet
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Hostal Cal Music
LLUÇANÈS
61
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Hotel Montcel
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Hostal Sant Cristòfol
RESTAURACIÓ (no bars)
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Clariana de Cardener
Can Puig
Solsonès
Guixers
Casa Vilasaló
Solsonès
Guixers
El Monegal
Solsonès
La Coma i la Pedra
Hotel Serhs Ski Pla del Comte
Solsonès
La Coma i la Pedra
Hotel l’Avet
Solsonès
La Coma i la Pedra
Hotel Fonts del Cardener
Solsonès
La Coma i la Pedra
Pensió Casa Nin
Solsonès
La Coma i la Pedra
Cal Jan
Solsonès
La Coma i la Pedra
La Genciana
Solsonès
Lladurs
Casa Angrill
Solsonès
Lladurs
Cap del Pla
Solsonès
Lladurs
Club de Golf
Solsonès
Llobera
Hostal Nou
Solsonès
Navès
Pensió Cal Trasquet
Solsonès
Navès
Pensió El Pujol de la Vall d’Ora
Solsonès
Navès
Font de Goters
Solsonès
Navès
Montanyà
62
Solsonès
Navès
Santa Llúcia
Solsonès
Odèn
Pensió Ca l’Agustí
Solsonès
Odèn
Pensió Casanova
Solsonès
Olius
Pensió El Pi
Solsonès
Olius
Molí del Pont
Solsonès
Olius
Olius
Solsonès
Pinell de Solsonès
Cal Mestre
Solsonès
Pinós
Cal Bosch
Solsonès
Pinós
Hostal de Pinós
Solsonès
Riner
Hotel Villaró del Bosc
Solsonès
Riner
Pensió El Forn
Solsonès
Riner
Sant Ponç
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Pensió Casa Joan
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Pensió La Catalana
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Pensió Piteus
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
La Brasa
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
La Catalana
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Cal Tecu
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Bondia
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Llohis
Solsonès
Solsona
Hotel Sant de Roc
Solsonès
Solsona
Hotel La Freixera
63
Solsonès
Solsona
Hotel Gran Sol
Solsonès
Solsona
Hotel Solsona Centre
Solsonès
Solsona
Hotel Crisami
Solsonès
Solsona
Pensió Pilar
Solsonès
Solsona
La Cabana d’en Geli
Solsonès
Solsona
La Fada
Solsonès
Solsona
Can Mascaró
Solsonès
Solsona
El Buffi
Solsonès
Solsona
El Petit Buffi
Solsonès
Solsona
Restaurant el Càmping El Solsonès
Solsonès
Solsona
Gran Sol
Solsonès
Solsona
El Castell
Solsonès
Solsona
El Racó
Solsonès
Solsona
El Trabucaire
Solsonès
Solsona
Fermín
Solsonès
Solsona
La Criolla
Solsonès
Solsona
La Graella
Solsonès
Solsona
La Pèrgola
Solsonès
Solsona
L’Espiga
Solsonès
Solsona
Mare de la Font
Solsonès
Solsona
La Pastisseria
Solsonès
Solsona
Sant Antoni
Solsonès
Solsona
El Cobert
Solsonès
Solsona
Tonetto
Lluçanès
Alpens
Fonda Alpens
Lluçanès
Lluçà
La Primitiva
LLUÇANÈS
64
Lluçanès
Lluçà
Cal Penyora
Lluçanès
Lluçà
Café Nou
Lluçanès
Olost
Fonda Sala
Lluçanès
Olost / Santa Creu de Jutglar
La Mola
Lluçanès
Olost
Restaurant Càmping Lluçanès
Lluçanès
Olost
Sant Adjutori
Lluçanès
Oristà
Cal Julià
Lluçanès
Oristà / La Torre
Cal Toni
Lluçanès
Oristà / La Torre
L’Arbequina
Lluçanès
Perafita
Cal Pensiró
Lluçanès
Perafita
El Bar 9
Lluçanès
Perafita
Snack la Plaça
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Cal Quico
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Cal Baumer
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Cala Cinta
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
El Collet
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
Santuari dels Munts
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
El Caribe
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
El Geu
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Mas Monells
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Cal Met
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Cala Mercè
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Hotel Montcel 65
Lluçanès
Sant Feliu Sasserra
Comas
Lluçanès
Sant Feliu Sasserra
Perot Rocaguinarda
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Hostal Sant Cristòfol
CÀMPINGS
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Clariana del Cardener
La Ribera
Solsonès
Navès
Rectoria de la Selva
Solsonès
Odèn - Cambrils dels Pirineus
La Comella
Solsonès
Ogern
Ribera Salada
Solsonès
Pantà de Sant Ponç
La Robera
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Morunys
Solsonès
Solsona
El Solsonès
Solsonès
Valldan
Valldan
Lluçanès
Olost
Lluçanès
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
La Vall de Merlès
LLUÇANÈS
66
APARTAMENTS TURÍSTICS
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
La Coma i la Pedra
Isard
Solsonès
Guixers
El Monegal
Solsonès
Lladurs
Borrells i Canet
Solsonès
Navès
Llosa del Cavall
Solsonès
Odèn
Cal Masover
Solsonès
Odèn
El Quer
Solsonès
Odèn
La Caseta
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Piteus – Casa Dionís
Solsonès
Solsona
Gran Sol
Lluçanès
Alpens
Cal Miquel
Lluçanès
Lluçà
La Primitiva
Lluçanès
Perafita
Ca l’Alzina
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Cal Xico / Bauma
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Cal Xico / Sorreigs
LLUÇANÈS
67
CASA DE COLÒNIES / ALBERGS I REFUGIS
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Castellar de la Ribera
Alberg Ceuró
Solsonès
La Coma i la Pedra
Alberg Mirador Centre de Vacances
Solsonès
La Coma i la Pedra
Refugi del Bages
Solsonès
Navès
Alberg les Cases altes de Posada
Solsonès
Navès
Alberg la Rectoria de la Selva
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Alberg la Torre del Baró
Solsonès
Riner
Casa de colònies La Carral
Lluçà
Casa de colònies Masia Curtius
LLUÇANÈS Lluçanès
68
Annex 2 Els establiments objectiu de l’estudi de les necessitats del sector turístic són els següents:
TURISME RURAL
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Llobera
La Torre de Llobera
Solsonès
Pinell
Cal Mestre Tugues
Solsonès
Riner
Caseta de Casamartina
Solsonès
Navès
El Paller de Can Viladomat
Solsonès
Navès
La Llosa del Cavall
Solsonès
St. Llorenç de Morunys
L’Era d’en Bella
Solsonès
Odèn
El Call d’Odèn
Solsonès
Lladurs
El Pla de Montpol
Solsonès
Odèn
Cal Pastor
Solsonès
Clariana del Cardener
Casa Flotats
Lluçanès
Lluçà
El Verdaguer
Lluçanès
Olost
La Casagran
Lluçanès
Oristà
Sansalvador
Lluçanès
Oristà
El Solà
Lluçanès
Perafita
Cal Terri
69
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Galobardes
Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
El Codinach
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
La Cabanya del Permanyer
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
La Cirera
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Riambau
HOTELS I HOSTALS
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Solsona
Hotel Sant de Roc
Solsonès
Guixers
El Monegal
Solsonès
La Coma i la Pedra
L’avet
Solsonès
Olius
Hotel Restaurant El Pi
Solsonès
Riner
Hotel Villaró del Bosc
Solsonès
Su
Restaurant Hostal Forn de Su
Solsonès
Solsona
Hotel Restaurant Crisami
Solsonès
Solsona
Hotel La Freixera
Solsonès
Solsona
Hotel Gran Sol
Solsonès
Clariana del Cardener
Hotel complex Tur. Rest. Can Puig
Lluçanès
Alpens
Fonda Alpens 70
Lluçanès
Lluçà
Fonda la Primitiva
Lluçanès
Olost
Fonda Sala
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Hotelet
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Hostal Cal Music
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Hotel Montcel
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Hostal Sant Cristòfol
RESTAURACIÓ
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Sant Climenç
Cal Mestre
Solsonès
Guixers
Casa Vilasaló
Solsonès
Solsona
Gran Sol
Solsonès
St. Llorenç de Morunys
La Brasa
Solsonès
Navès
Montanyà
Solsonès
Riner
Restaurant Bar Sant Ponç
Solsonès
St. Llorenç de Morunys
Restaurant la Catalana
Solsonès
Lladurs
Cap del Pla
Solsonès
Llobera
Hostal Nou
Solsonès
Olius
Restaurant Bar Olius
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Mas Monells
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
El Caribe
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
El Geu
Lluçanès
Prats de Lluçanès
Restaurant Cal Quico 71
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Ca la Mercè
Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Cal Met
Lluçanès
Perafita
Cal Pensiró
Lluçanès
Oristà
Restaurant Julià
Lluçanès
Oristà /La Torre
L’Arbequina
Lluçanès
Sant Feliu Sasserra
Comas Bar Restaurant
CÀMPINGS
COMARCA
MUNICIPI
ESTABLIMENT
Solsonès
Solsona
Càmping el Solsonès
Solsonès
Cambrils dels Pirineus
Càmping la Comella
Solsonès
Pantà de Sant Ponç
Càmping la Robera
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Càmping Morunys
Solsonès
Ogern
Càmping Ribera Salada
Solsonès
Valldan
Càmping Valldan
Lluçanès
Santa Maria de Merlès
Càmping la Vall de Merlès
Lluçanès
Olost
Càmping Lluçanès
APARTAMENTS TURÍSTICS
COMARCA Solsonès
MUNICIPI La Coma i la Pedra
ESTABLIMENT Isard
72
Solsonès
Guixers
El Monegal
Solsonès
Navès
Llosa del Cavall
Solsonès
Odèn
El Quer
Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Piteus – Casa Dionís
Lluçanès
Alpens
Cal Miquel
Lluçanès
Lluçà
La Primitiva
Lluçanès
Perafita
Ca l’Alzina
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Cal Xico / Bauma
Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Cal Xico / Sorreigs
73
Annex 3 Model
d’enquesta
realitzada
als
empresaris
turístics
prèviament
seleccionats, per tal de conèixer les necessitats TIC del sector.
1. Quines són les activitats principals de la seva empresa (en pot marca més d’una)? Hostaleria Turisme Rural Restauració Càmping Apartament turístic Casa de colònies Alberg / refugi
2. Quin és el nombre de treballadors de la seva empresa (de forma estable), incloent-hi vostè mateix? De 1 a 9 De 10 a 49 De 50 a 99 De 100 a 150 Més de 150
3. La seva empresa disposa d’ordinadors personals? SI NO
4. La seva empresa disposa de connexió a Internet? SI NO 74
5. La seva empresa disposa de correu electrònic? SI NO
6. La seva empresa trucades?
disposa
d’una
centraleta
per
gestionar
les
SI NO
7. Els ordinadors de la seva empresa es poden connectar a través d’una xarxa inal·lambrica (WIFI)? SI NO
8. La seva empresa disposa de solucions de correu electrònic mòbil? SI NO
9. La seva empresa disposa de programari d’ofimàtica bàsic? SI NO
10. La seva empresa disposa de programari lliure? SI NO
11. La seva empresa disposa de programari específic per la gestió comptable i financer de la seva empresa? SI NO
75
12. La seva empresa disposa de programari antivirus en propietat? SI NO
13. L’antivirus i les renoven periòdicament?
solucions de protecció s’actualitzen i es
SI NO
14. Es realitzen còpies de seguretat dels sistemes d’informació? SI NO
15. Es realitzen verificacions periòdiques de restaurabilitat de les còpies de seguretat?
la
integritat
/
SI NO
16. La seva empresa desitjat (SPAM)?
utilitza
eines
de
filtratge
de
correu
no
SI NO
17. La seva empresa utilitza solucions globals de protecció de la xarxa (tallafocs, servidors intermediaris, etc.)? SI NO
18. L’empresa s’adequa a la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades? SI NO 76
19. La seva empresa disposa de pàgina web pública amb informació del seu establiment? SI NO
20. A més de les vies de comunicació tradicionals (telèfon, fax, correu postal, etc.) utilitza el correu electrònic per comunicarse amb clients i proveïdors? SI NO
21. La pàgina web de la seva empresa s’actualitza periòdicament amb noticies del sector o novetats de l’empresa? SI NO
22. La pàgina web de la seva empresa disposa recollir demandes, dubtes i/o suggeriments?
d’una
bústia
per
SI NO
23. L’empresa realitza ordres de compra i/o rep comandes per correu electrònic? SI NO
24. Realitza pagaments als seus proveïdors de manera electrònica? SI NO
77
25. Emet factures als clients de manera electrònica? SI NO
26. Disposa la seva empresa d’una extranet per relacionar-se comunicar-se amb els seus clients i/o proveïdors?
i
SI NO
27. Quins coneixements en TIC té? Nivell bàsic Nivell mitjà Nivell superior
28. Quin tipus de formació ha realitzat? Ofimàtica Telemàtic Multimèdia Altres
29. Quina formació creu que l’ajudaria a gestionar millor el seu negoci? Ofimàtica Telemàtic Multimèdia Altres
30. Quin tipus de formació prefereix? Presencial On-line Mixta 78
79