TANYAD A Publ icació nacionald'Endavant, O rganització Social ista d'A l l ibe ram e nt Nacional . Núm 4,Vèpoca. A brilde 2008
"La ne ce ssitat és ce ga fins q ue e sd evé consciència"
2
Editorial Durant l a darre ra cam panya e l e ctoralh e m e stat te stim onis de l ’ús pol ític q ue e s fa de l a im m igració. No e ns h an d’e stranyar e l s discursos q ue partits pol ítics com e lPP o CIU h an e fe ctuat e l s darre rs te m ps i q ue h an pre se ntat l ’arribada de pe rsone s de l ’e xte rior com a un probl e m a q ue calaturar pe r se r re sponsabl e de probl e m e s social s com l a de l inq üència, l ’atur o l a pre carie tat, així com de l a pèrdua de l a ide ntitat nacionale spanyol a o catal ana, de pe ne nt de l cas. El s discursos pol ítics de l e s force s pol ítiq ue s dre tane s sol en adoptar una form a m és agre ssiva e n m om e nts de crisi e conòm ica. És e n aq ue ste s conjunture s q uan e l s discursos fe ixiste s assol e ixe n m és força, i una caracte rística e sse ncial d’aq ue sts rau e n l a ne ce ssitat d’asse nyal ar cul pabl e s, caps de turc a q ui atribuir e l s probl e m e s q ue afe cte n a l a socie tat. És una e vidència q ue e lcapital ism e a Europa e s troba e n crisi de s de l s anys 70, una crisi q ue h a e stat m aq uil l ada e n l es se ue s xifre s gràcie s a l a inte nsificació de l ’e xpl otació i e l conse q üe nt augm e nt de l a pre carie tat e n e lm e rcat l aboral– tam bé al s països occide ntal s – al l ò q ue e l s el s propagandiste s ne ol ibe ral s h an anom e nat “fl e xibil itat de lm e rcat l aboral ”. Dins d’aq ue st gal opant incre m e nt de l a pre carie tat l a im m igració h a jugat un pape r m ol t im portant com a punta de l l ança d’aq ue sta. Le s m és q ue pre càrie s condicions de vida de l e s pe rsone s nouvingude s h a pe rm ès a m ol ts e m pre saris una notabl e re baixa sal arial i e n conse q üència un incre m e nt substanciós de l s se us be ne ficis, util itz ant l a im m igració e n e l pape r q ue M arx anom e nà “e xèrcit de re se rva de lprol e tariat”. M ol ts tre bal l adors autòctons h an vist e n aq ue sta e xpl otació al s nouvinguts l a causa de l a se ua pròpia e xpl otació i de l progre ssiu de te rioram e nt de l e s se ue s condicions de tre bal l , se nse e nte ndre q ue aq ue sta e s de u a l a ne ce ssitat de supe rvivència d’un siste m a e conòm ic q ue a nive l lgl obalja fa m ol ts anys q ue té e norm e s probl e m e s pe r e vitar l a caiguda de l e s se ue s taxe s de be ne fici. Am b l a dre ta i l a m ajoria de m itjans de com unicació al im e ntant dire ctam e nt o indire cta discursos xe nòfobs, i am b una e sq ue rra institucionalcom prom e sa am b e lm ante nim e nt i de se nvol upam e nt de lsiste m a e conòm ic i socialcapital iste s, com prom ís q ue l a incapacita d’arre l a l ’h ora de pl ante jar al te rnative s social s q ue pugue n aturar l a pre caritz ació de l pobl e tre bal l ador, no e ns h a d’e stranyar q ue e l fe ixism e organitz at trobe e lcam í adobat pe r a anar consol idant une s e structure s organitz ative s q ue gaude ixe n d’una gran im punitat a l ’h ora de propagar m issatge s xe nòfobs i fins i tot agre dir físicam e nt a im m igrants i pe rsone s vincul ade s a l l uite s i organism e s popul ars. En aq ue st conte xt s’e m m arca l ’e scal ada cre ixe nt d’agre ssions fe ixiste s q ue s’e stan produint arre u de l s Països Catal ans i q ue h an tingut una e spe cialvirul ència l e s darre re s se tm ane s a l a ciutat de Caste l l ó, on dive rse s pe rsone s vincul ade s a l ’e sq ue rra inde pe nde ntista i al tre s col ·l e ctius social s – e ntre el l e s un m il itant d’Endavant – h an patit una sèrie d’agre ssions q ue e n al guns casos s’h an produït fe nt se rvir arm e s bl anq ue s. Davant aq ue sta situació l ’e sq ue rra inde pe nde ntista h a de re forçar l e s se ue s e structure s antire pre ssive s i re arm ar-se ide ol ògicam e nt pe lfe t d’e nfrontar-se a uns discursos pol ítics q ue pe r l a se ua se nz il l e sa i e lse u popul ism e q ue fan se rvir e s trobe n arre l ats e n am pl e s se ctors social s de l pobl e tre bal l ador. I m ante nir-se fe rm s e n l al l uita contra l ’opre ssió de cl asse , nacional i de gène re q ue une ix a l e s cl asse s popul ars de l s Països Catal ans inde pe nde ntm e nt de l se u orige n.
Índe x Inde pe nde ntism e · p3 Tre bal l ar pl e gats, apostar pe r l a te rritorial itat Monogràfic · p5 Elcapital ism e de l s nostre s die s de l a crisi de lpe trol ial 'actualcrisi finance ra De sl ocal itz acions, de strucció industriali m ode le conòm ic · p9 La l ibe ral itz ació de l 'Estat e spanyol e n e lm arc de lcapital ism e occide ntal · p11 Eltractat de Lisboa
· p14
H istòria La batal l a (inconcl osa) de Val ència
· p16
TANYAD A Cobe rta: Artur H e ras "Lavorare stanca - l 'instint" (2006) Cita: K . Marx
Edita: Endavant (O SAN) Conse lle ditor, com issió de com unicació Barce l ona, La Barraque ta c.Torde ra 34, baixos, 08012 Barce lona Te l.9 3 213 9 0 71 Val ència, Nou R acó de la Corbe lla c. Maldonado 46, baixos, 46001,València propaganda@ e ndavant.org w w w .e ndavant.org Ll icència Cre ative Com m ons Re cone ixe m e nt no com e rcialse nse obra de rivada 2.5 Sou l l iure de copiar, distribuir i com unicar públ icam e nt l 'obra am b l e s condicions se güe nts: - R e cone ixe m e nt: h e u de re conèixe r- ne l 'autoria de l a m ane ra e spe cificiada pe r l 'autor ol l ice nciador - No com e rcial : no pode u util itzar aq ue sta obra am b final itat com e rcial - Se nse obre s de rivade s: no pode u al te rar, transform ar o ge ne rar una obra de rivada d'aq ue sta Tanyada e s re al itz a am b Scribus , e ina de program ari l l iure
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
Inde pe nde ntism e
3
Tre b al l ar pl e gats apostar pe r l a te rritorial itat La Coordinadora de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista h a pote nciat l a cada ve gada m ajor cl arificació de l pape r de cada organització i se ctoriala dins l 'M CAN i, tam bé, dotar e ltre bal lde l 'e sq ue rra inde pe nde ntista d'un caràcte r ve ritabl e m e nt nacional Se nse e ltre bal l de se nvol upat e ntre el s m e sos d'abrili se te m bre de l 'any 2007 am b l a cam panya de l s 300 anys, l a re sposta donada davant l a re pre ssió e spanyol a d'octubre de l m ate ix any no h agués tingut l 'abast te rritorial q ue final m e nt va m ostrar
No és cap se cre t. El s Països Catal ans són una nació q ue pre se nta un gran probl e m a de ve rte bració te rritorial . El s se us te rritoris h istòrics h i pre se nte n e spe cifitats h istòriq ue s, social s i pol ítiq ue s m ol t m arcade s, e l q ue h a donat orige n a l 'e xistència de singul aritats, q ue a m és h an e stat acce ntuade s pe r un fe t ge ogràfic q ue pre se nta com pl e xitats. El m ovim e nt inde pe nde ntista, m al grat se r conscie nt d'aq ue ste s particul aritats, no se m pre h a e stat a l 'al tura de l a probl e m àtica q ue suposava, e l q ue h a coartat e l se u de se nvol upam e nt norm ali arre l am e nt pe r tota l a nació catal ana. A h ore s d'ara al l ò q ue re pre se nta m ajor ve rte bració nacional pode m conside rar q ue és l 'e xistència d'una consciència, l ate nt, de pe rtànye r a un m ate ix pobl e , e l q ue h om anom e na l a consciència nacional . Aq ue sta consciència, m al grat passar pe r dal tabaixos all l arg de l a nostra h istòria com a conse q üència de l s e m bats de l procés de col onitz ació e spanyol a i france sa, s'h a m antingut de form a pe rm ane nt de s de fa se gl e s. Val a dir pe rò, q ue l a consciència nacional tam poc no h a e stat ni és h om ogènia ni m ajoritària al conjunt de l a nació. El m ajor o m e nor èxit de l a de snacional itz ació, unit a al tre s factors q ue h i incide ixe n com e l s ge ogràfics o e l s social s i de m ogràfics, h an donat com a re sul tat e l fe t q ue e l se ntim e nt nacional s'h i m antingués am b m ajor força a al guns te rritoris h istòrics e n de trim e nt d'al tre s. Una situació pe rò, q ue tam bé s'h i dona a dins de cada te rritori h istòric, conform ant, pe r
tant una m e na de tre ncacl osq ue s ide ntitari q ue pot se r obse rvat de s de dife re nts pl ànol s: de l nacional al te rritorial , passant pe r l e s re al itats com arcal s i acabant am b l es dife re nts conscièncie s nacional s q ue e s pode n donar dins de cada ciutat, pobl e o barri. La re al itat social catal ana h a canviat m ol t all l arg de l s se gl e s. No pode m obl idar tam poc q ue el s Països Catal ans h an e stat, h istòricam e nt, te rra d'arribada d'im m igrants, un fe nom e n q ue a l a l l arga h a m arcat m ol t el s procés ide ntitari q ue l l uny de m invar s'h a acce ntuat, e spe cial m e nt de s de final s de l se gl e XX i com e nçam e nts d'aq ue st pre se nt, i al q ual e l m ovim e nt inde pe nde ntista h i h aurà de donar re sposta de m ane ra cl ara i de cidida. L'Esq ue rra Inde pe nde ntista: col um na ve rte bralde l a ide ntitat catal ana H ui e n dia, pode m conside rar q ue l a col um na ve rte bral q ue aguanta l a consciència nacional catal ana total , és a dir, aq ue l l a q ue re cone ix e l te rritori catal à com aq ue l l q ue discorre de Sal se s a Guardam ar i de Fraga a Maó, e stà re pre se ntada pe r un m ovim e nt pol ític organitz at q ue té e n l a de fe nsa de l a nació catal ana el s se us obje ctius de tre bal l bàsics. Una part d'aq ue st m ovim e nt és e lq ue de s de l a se gona m e itat de lse gl e XX e s cone ix com a Movim e nt Catal à d'Al l ibe ram e nt Nacional (MCAN). El MCAN re pre se ntaria, doncs, aq ue l l a e xpre ssió de l m ovim e nt de de fe nsa
Tanyada
4
nacionalm és ide ol ogitz ada i q ue com pta am b l a vol untat m és fe rm a de tre bal l ar pe r l a ve rte bració te rritorialde l s Països Catal ans. De fe t, e ltre bal lde l s m il e rs de pe rsone s q ue e ngl obe n l es dife re nts e xpre ssions inde pe nde ntiste s organitz ade s, de s de col ·l e ctius i asse m bl ees autònom e s, passant pe r form ul acions sindical s i ate ne us fins al s m ovim e nts de caràcte r cul tural i q ue d'una m ane ra o al tra e stan re l acionade s i orbite n alvol tant de lMCAN, és al l ò q ue , alcap i a l a fi, indica e lm ajor e xpone nt de l 'e xistència d'un se ntim e nt nacionalre alarre l at a tot e l te rritori de l s Països Catal ans. Dins de l 'inde pe nde ntism e organitz at e ncara h i de staca e l pape r i tre bal lde se nvol upat pe r l e s organitz acions pol ítiq ue s q ue te ne n una e xpre ssió nacional i q ue , e n e l s úl tim s te m ps h an orie ntat bona part de l se u tre bal l e n dife re nts vie s, l a prim e ra i principal de l e s q ual s és l a d'e nfortir e l procés
d'e structuració inte rna de l m ovim e nt, e l q ue e s cone ix popul arm e nt com l a Coordinadora de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, un e ns q ue tre bal l a am b l 'obje ctiu de pl anificar, organitz ar i coordinar cam panye s nacional s q ue sigue n assum ide s pe r l es organitz acions i l a re sta d'e xpre ssions pol ítiq ue s de l 'EI. Am b aq ue st tre bal l , a m és de pe rfil ar e l tre bal l unitari, e l q ue de s de fe ia anys e s conside rava una de l e s tasq ue s pe nde nts de l Movim e nt, s'h an pote nciat al tre s el e m e nts ne ce ssaris, com l a cada ve gada m ajor cl arificació de lpape r de cada organitz ació i se ctorialal si de l 'MCAN i, tam bé, dotar e l tre bal l de l 'e sq ue rra inde pe nde ntista d'un caràcte r ve ritabl e m e nt nacional . En aq ue sts punts, l a cam panya de l s 300 anys d'ocupació i de re sistència, de se nvol upat e l passat any, e s va m ostrar una bona via pe r e ncarar tots aq ue sts re pte s pe nde nts pe r l 'inde pe nde ntism e . La de l s 300
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
anys, h a e stat una cam panya q ue ha aconse guit donar re sposta a l e s tasq ue s m arcade s de s d'un inici. En prim e r l l oc a l 'aportar un conte xt de coordinació de l s age nts nacional s de l 'inde pe nde ntism e . En se gon te rm e ge ne rant un e spai de de bat pol ític. Tam bé aportant-l i proje cció públ ica arre u de tots de l s Països Catal ans i, pe r úl tim e ncara q ue se nse m e nys im portància, aconse guint cre ar un m arc te rritorial ve ritabl e m e nt nacional a l 'e xpre ssió final de l tre bal l de l 'inde pe nde ntism e , e l q ue fe ia m ol ts anys q ue no s'aconse guia. No de bade s, al re ce r de l a Coordinadora de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, s'h an com e nçat a trasl l adar a un nive l lte rritorial m és baix, e l com arcal i inte rcom arcal , l 'organitz ació de l e s cam panye s pl anificade s de s de l a Coordinadora. L'èxit d'aq ue st tre bal lva se r e vide nt i de fe t e l s fruits e s van tornar a arre pl e gar m e sos de sprés a l es m obil itz acions de re sposta a l a re pre ssió de se ncade nada pe r l es
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
cre m e s de fotografie s de l a fam íl ia re ial e spanyol a. En aq ue st se ntit, és fàcilim aginar q ue se nse e l tre bal l de se nvol upat e ntre e l s m e sos d'abril i se te m bre de l 'any 2007, l a re sposta donada davant l a re pre ssió e spanyol a d'octubre de lm ate ix any, no h agués tingut l 'abast te rritorial q ue final m e nt va m ostrar, i de lq ualse 'n van fe r re ssò fins i tot e l s m itjans de com unicació e statal s.
5
abocar e l tre bal l fe t e l s úl tim s anys a un carre ró se nse sortida i de lq ualh a costat m ol t trobar una e ixida.
En de finitiva, tre bal l ar am b l 'obje ctiu de l a construcció nacionals'h a de fe r pote nciant aq ue l l es e xpre ssions de l m ovim e nt inde pe nde ntista q ue te ne n l a vol untat de cidida de se r re pre se ntative s de l e s re al itats de tots e l s Països Catal ans. Així, l a prom oció d'iniciative s com unicative s i cul tural s d'abast nacional , l e s trobade s de cul tura de popul ar L'aposta pe r l a te rritorial itat pròpie s de dife re nts parts de l te rritori, e l s age rm anam e nts i contacte s e ntre casal s, ate ne us i És pe r aq ue sts m otius q ue , ara m ate ix, l 'aposta iniciative s d'oci i e sbarjo d'arre u de lpaís o e ltre bal l m és de cidida pe r l a im pl antació te rritorial de l pe r l a coordinació i re cone ixe m e nt m utu de l l uite s tre bal linde pe nde ntista, e lq ue e q uivala l l uitar social s i de de fe nsa de lte rritori q ue s'e l abore n a tot pe lprocés de construcció nacional , passa pe r l a e l país, e s m ostra com un de l s obje ctius tàctics, inte gració i tre bal ldins aq ue l l s òrgans q ue m és im pre scindibl e s, de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista pe r cl aram e nt aposte n pe r l a ve rte bració nacional , al s prope rs anys. sigue n aq ue ste s l e s dife re nts organitz acions i se ctorial s am b im pl antació nacionalo l e s e ine s de coordinació am b l e s q ual s aq ue ste s h an de cidit afrontar e lse u tre bal l , cas de l a Coordinadora de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista. A m és a m és, re sul ta e vide nt q ue se ria incongrue nt, ara m ate ix, conside rar o pre te ndre conside rar com a re fe re nt de l m ovim e nt inde pe nde ntista a q ual se vol organitz ació, m ovim e nt o pl ataform a organitz ativa q ue no com pte am b im pl antació nacionalo nom és re spongue ra i actués e n funció de l e s particul aritats socio-pol ítiq ue s d'al guns de l s te rritoris h istòrics q ue conform e n e l s Països Catal ans. A h ore s d'ara, i vist q uin h a e stat e l tre bal l de se nvol upat pe r l e s organitz acions de l 'inde pe nde ntism e am b im pl antació nacional e l úl tim any, l 'aposta pe r opcions q ue darre re una façana nacionalno fan m és q ue am agar discursos autonom iste s i q ue d'aq ue sta m ane ra contribue ixe n a l a divisió de l te rritori, pode n
Subscriu- te a la Tanyad a: Nom i cognoms: Direcció: Població: Telèfon: Subscripció 10 eu
Codi Postal: Comarca: Correu Electrònic: __
Col·laboració 20 eu
Número de compte: Banc o caixa: _ _ _ _ Oficina: _ _ _ _ Compte: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
__
Num Control: _ _
Autoritzo que carregueu al cc o llibreta indicada els rebuts presentaran en concepte de subscripció a la revista Tanyada. Signat:
que
se
us
6
Monogràfic
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
Elcapital ism e d e l s nostre s d ie s de l a crisi d e lpetrol i al 'actualcrisi finance ra La vida de l s tre bal l adors ja no s'organitzarà al vol tant d'una fàbrica, e lconsum uniform e i e n m assa de producte s idèntics, il a fe ina de pe r vida. Eltre bal l ne ce ssari pe r m ante nir un nive l l de vida sim il ar incre m e nta, al h ora q ue pe rd prote ccions social s. La força de l s sindicats tradicional s ve u m inada l a se va base , e s de bil ita l a capacitat de de fe nsa de l a cl asse tre bal l adora davant l 'e m pre sa i davant l es pol ítiq ue s e conòm iq ue s antisocial s
La form a actual de l siste m a capital ista, tali com e lcone ixe m avui, té e l s se us oríge ns e n canvis im portants q ue com e nçare n e n l a dècada de l s 70. H om h a asse nyal at l a crisi de lpe trol i com una de l e s date s sim bòl iq ue s q ue m arq ue n l a fi d'una e tapa m arcada pe l m ode de producció fordista, e l pacte social de l 'e stat de l be ne star a l 'occide nt industrial itz at i l es pol ítiq ue s k e yne siane s, i e l siste m a e stabl e rt pe l s Estats Units a partir de l e s institucions sorgide s de l a confe re ncia de Bre tton W oods, am b e l s principal s pode rs capital iste s, donant l l oc a l a cre ació de l Fons Mone tari Inte rnacional , e l Banc Mundial i l 'O rganitz ació Mundial de l Com e rç. Aq ue sta e tapa iniciada al s anys 30 i consol idada am b l a fi de l a se gona Gue rra Mundial , h avia e stat fruit de l s ajustos adoptats pe lcapital ism e e n re sposta a l a crisi de sobre acum ul ació q ue l 'h avia portat al confl icte inte r-im pe rial ista i a l e s gue rre s m undial s, i davant l 'am e naça re vol ucionària i e l com unism e , uns ajustos q ue acabare n suposant l a fi de l 'e tapa de dom ini de l e s potèncie s e urope e s, principal m e nt l 'im pe ri britànic. S'obria una e tapa q ue , e n e lconte xt de l a Gue rra Fre da, pe rm e tria al s Estats Units, potència e m e rge nt guanyadora de l a gue rra, asse gurar-se l 'h e ge m onia m undial . Es caracte ritz à pe r: l 'e xte nsió i e stabil itz ació al s països industrial itz ats de lm ode lq ue pe rm e tia una conce ntració i ce ntral itz ació de l capital industrial , bancari i com e rcial ; una producció organitz ada de form a je ràrq uica i e n m assa de béns h om oge nis, adaptada a una e conom ia d'e scal a a partir de l s re cursos disponibl e s, i d'acord am b una de m anda garantida pe r uns sal aris control ats pe lpacte socialq ue acotava l a l l uita de cl asse s; una producció conce ntrada al s països de lce ntre , a gran e scal a, on el s e stats nacional s s'ide ntifiq ue n am b e l s inte re ssos de lgran
capitalm onopol ístic, i s'e stabl e ixe n uns siste m e s de re gul ació e statal i m ínim s se rve is social s garantits. Era un m ode l q ue donava sortida al s e xce de nts tant de capital com de tre bal l , pe r una banda am b proce ssos de re e structuració inte rns, am b l a cre ació d'infrae structure s i e l de se nvol upam e nt inte rn de l s països de l ce ntre , i pe r l 'al tra am b e l control de l s m e rcats m undial s, l 'inte rcanvi de sigual i e xpansió inte rnacional , e stabl int un control de l s països de l a pe rifèria q ue dave n així de stinats a una situació de de pe ndència. Suposà una e stabil itat nom és q üe stionada pe l s proce ssos d'al l ibe ram e nt nacional , q ue m al grat tot, e s re sol gue re n e n l a m ajor part de l s cassos am b règim s ne ocol onial s re col z ats pe r occide nt, o e xpe rièncie s q ue s'acabarie n re inte grant e n l 'ordre m undialcapital ista de sprés d'assol ir una de scol onitz ació i de se nvol upam e nt autònom s e fe ctius, com se ria e lcas de l a Xina.
La crisi de lpe trol iil 'asce ns de l ne ol ibe ral ism e Pe rò al s anys 70, aq ue st m ode lcom e nça a donar signe s d'e sgotam e nt, pe r una banda l 'h e ge m onia am e ricana com e nça a se r incom patibl e am b aq ue st siste m a, i e s troba am b l a ne ce ssitat de donar sortida a l 'acum ul ació de capital . Pe r e vitar l 'am e naça d'Al e m anya-Europa i Japó pe r causa de lse u cre ixe m e nt e n e l te rre ny productiu, fonam e ntaran e lse u dom ini e n e l te rre ny finance r, i e s posaran l e s base s d'un nou conse ns sota l 'h e ge m onia de W al lStre e t. Pe r a fe r-h o, cal gué obrir e l s m e rcats de l capital finance r alcom e rç inte rnacional , on e l s EUA van pode r re inve rtir e l s dòl ars de l pe trol i en l 'e conom ia m undial . Am b l 'ajut d'institucions com e l FMI, e s com e nçà a im posar l 'adopció de
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
7
d'incidència (igual q ue e l fordism e en el s se us inicis), s'aniria im posant arre u un nou m ode l q ue m al dava pe r ade q uar l a producció a l es ne ce ssitats de lm e rcat i re organitz ar l e s re l acions de tre bal li capital . La nova producció fl e xibl e i ajustada suposa una re ducció de l te m ps de rotació de l capital , al h ora q ue e scurça e l cicl e de consum . Si l 'e xe m pl e típic de l 'e tapa fordista és l a indústria de l 'autom òbil ,l 'e xe m pl e d'aq ue st nou m ode l és l a industria de l s ordinadors pe rsonal s i l a inform àtica, am b producte s am b cicl e s nom e s de m e sos.
pol ítiq ue s e conòm iq ue s d'ajust, de stinade s a com pe nsar l a incapacitat de m ante nir l 'e xpansió sostinguda e n e l te rre ny productiu se nse patir crisi de sobre producció, am b l 'acum ul ació pe r m itjà de l a privatitz ació de grans se ctors de l 'e conom ia, i l 'apropiació de se ctors se nce rs de països pe r m itjà de l es pol ítiq ue s d'ajust e structural im posade s, o de de pre dació i e nsorram e nt de països se nce rs pe r m itjà de l a de val uació. El se guit de pol ítiq ue s d'ajust pe rm e te re n q ue el s m e rcats dom èstics finance rs, de béns i de se rve is q ue de ssin se nse prote cció i poste riorm e nt fossin adq uirits pe r l es com panyie s am e ricane s, japone se s o e urope e s. El s baixos índe xs de guanys e n l e s re gions de l ce ntre e s com pe nsave n am b e lq ue se saq ue java a l 'e strange r i am b l es privatitz acions l ocal s. És e lq ue s'h a anom e nat acum ul ació pe r de sposse ssió. El prim e r e xpe rim e nt fou l a pol ítica l 'e m pre sa a Xil e sota e l dictat de l FMI de sprés de l cop contra Al l e nde , e l se guire n l 'asce ns al pode r de Th atch e r a l a Gran Bre tanya i Re agan al s Estats Units, q ue aprofitare n l es crisis e conòm iq ue s, am b e lcre ixe m e nt de l dèficit públ ic, l a infl ació i l 'e stancam e nt, pe r iniciar l a im pl antació de l a re ce pta ne ol ibe ral basada e n e l de sm ante l l am e nt de l 'e stat de l be ne star am b privatitz acions, de sre gul ació de l
m e rcat l aboral , re tal l ada o supre ssió de subsidis públ ics i se gure tat social , e tc. Aq ue sta ofe nsiva e s féu sota l a cobe rtura ide ol ògica e xe m pl ificada am b e ll e m a th atch e rià “Th e re Is No Al te rnative ”, im pul sada pe r una e scol a de pe nsam e nt e conòm ic q ue anà im posant l a se va h e ge m onia a través de dive rse s fundacions, th ink tank s, e scol e s de ne gocis i l es principal s unive rsitats i m itjans de com unicació sota e l control de l es el its e conòm iq ue s. Es tractava de pre se ntar un se guit de m e sure s de stinade s al se u e nriq uim e nt i l a consol idació de l se u pode r com l 'única sortida e conòm ica possibl e, be ne ficiosa pe r al conjunt. Fe nt bande ra de l a l l ibe rtat, im posare n une s pol ítiq ue s de stinade s a garantir l a se va l l ibe rtat d'e m pre sa alm arge de q ual se volcontrolo capacitat de re gul ació i fre .
De lfordism e a l 'acum ul ació fl e xibl e Al m ate ix te m ps, i com a conse q üència de l s canvis te cnol ògics, i de l a ne ce ssitat de trobar sortide s alcapitali força de tre bal l e xce de nts, l 'organitz ació de l a producció pròpia de l fordism e com e nça a donar l l oc a una organitz ació de l a producció basada en l a fl e xibil itat. Com e nçant al Japó al s anys 70, i d'una m ane ra de sigual i am b dife re nts ritm e s
Pe l q ue fa a l 'organitz ació de l a producció, e l nou m ode l fl e xibl e suposa una adaptació a l a de m anda. Me ntre en e l fordism e l a disponibil itat de re cursos e stava e n e l ce ntre d'un siste m a capaç d'una e norm e producció e n grans sèrie s, ce ntral itz ada i rígida, am b grans e stocs i grans indústrie s: ara e s te ndirà a produir al l ò q ue e n cada m om e nt e s pugui col ·l ocar, e n sèrie s m és pe tite s, se nse acum ul ació de grans e stocs, pe rò am b una gran fl e xibil itat i capacitat de re sposta, donant l l oc a una radical transform ació de l a dinàm ica de l es re l acions l aboral s. Una re organitz ació de l m e rcat tre bal l q ue se se gm e nta, a grans tre ts, e n un nucl i de tre bal l adors e spe cial itz ats, am b grans cone ixe m e nts i form ació, am b capacitat d'adaptació al s canvis de de m anda i de producció, q ue són ne ce ssaris a l l arg te rm ini, i q ue com pte n am b une s condicions l aboral s m il l ors, gratificacions i prote ccions garantide s, se m pre pe rò subje cte s a una gran m obil itat irre gul aritat de lte m ps de tre bal l ;i una pe rifèria de tre bal l adors am b poq ue s capacitacions i una e l e vada rotació, am b subcontractacions, tre bal lte m porali baixe s condicions l aboral s. Elnou m ode le ste ndrà a gran e scal a fe nòm e ns com l a subcontractació i de sl ocal itz ació, dive rsificant ge ogràficam e nt l a producció, portant-l a all l oc m és ade q uat pe r a obte nir m ínim s costos. L'organitz ació je rarq uitz ada i ce ntral itz ada donarà pas a un a e structura m és dinàm ica i
8
Tanyada
m odul ar. L'e norm e avanç e n l es com unicacions i l a inform ació anirà configurant una organitz ació en xarxa, on l e s dife re nts parts de cada procés productiu e stan re partide s e n una organitz ació se gm e ntada i distribuïda ge ogràficam e nt, tant a nive l lm undialcom fins i tot l ocal , re apare ixe nt fins i tot l a producció e n tal l e rs dom èstics a l e s grans ciutats. La vida de l s tre bal l adors ja no s'organitz arà al vol tant d'una fàbrica, e l consum uniform e i e n m assa de producte s idèntics, i l a fe ina de pe r vida. El tre bal l ne ce ssari pe r m ante nir un nive l lde vida sim il ar incre m e nta, al h ora q ue pe rd prote ccions social s. La força de l s sindicats tradicional s ve u m inada l a se va base , e s de bil ita l a capacitat de de fe nsa de l a cl asse tre bal l adora davant l 'e m pre sa i davant l e s pol ítiq ue s e conòm iq ue s antisocial s. Així, l e s dife rèncie s sal arial s i e lde se q uil ibri d'ingre ssos s'incre m e n ge om ètricam e nt.
Enriq uim e nt d'uns pocs Tota l a de sre gul aritz ació pròpia de l 'acum ul ació fl e xibl e , a m és, suposa un procés d'e norm e conce ntració e n el s principal s se ctors de l 'e conom ia, i un e nriq uim e nt d'una m inoria cada ve gada m és pe tita a costa de l 'incre m e nt cada ve gada m és profund de l de se q uil ibri e n e l re partim e nt de l a riq ue sa. Al contrari de l q ue procl am a l a propaganda ne ol ibe ral , l 'e nriq uim e nt d'una m inoria cada cop m és m inoria s'h a fe t a costa de l cre ixe m e nt de l e s dife rèncie s social s, tant a nive l l gl obal , com e n l e s pròpie s socie tats occide ntal s de se nvol upade s. La incl usió de m és països i e spais e conòm ics e n e l com e rç gl obal h a suposat una conce ntració m ajor de l pode r i riq ue sa d'un grapat de com panyie s transnacional s am b base al s països rics. Avui, l '1% de l e s transnacional s control e n e l 70% de l com e rç inte rnacional l e gal ; l e s 15 prim e re s e m pre se s control en e l m e rcat m undialde l e s 20 m e rcade rie s cl au com e l m ine ral de fe rro, ce re al s, cotó, tabac, fruita, arròs, pe trol i, coure , cafè... Nom és 5 com panyie s m ul tinacional s control e n e l70% de l s béns de consum durabl e s, l a m ajoria
de l m e rcat de cotxe s, cam ions, com panyie s aèrie s, com pone nts el e ctrònics, i m és de l a m e itat de l e s industrie s de l pe trol i, l 'ace r, ordinadors i m itjans audiovisual s. La facturació conjunta de l es com panyie s m ul tinacional s és supe rior al PNB de l e s e conom ie s conjunte s de 182 e stats de lm ón, e l 9 5% de l total . En e l te rre ny finance r, l a conce ntració e s fa e n m ans de cada ve gada m e nys bancs, gràcie s a l e s fusions i adq uisicions. És pe r tant, una e norm e fal se dat l 'afirm ació q ue e l cre ixe m e nt de l com e rç inte rnacional , de l a producció o l e s finance s h agi garantit un cre ixe m e nt de l a inte rdèpe ndència e conòm ica i h agi be ne ficiat a tot e l m ón. La gl obal itz ació capital ista i l es pol ítiq ue s ne ol ibe ral s h an suposat una e norm e pol aritz ació i un augm e nt de l e s dife rèncie s, l a de sigual tat sociali l 'e xpl otació.
Elde cl ivi de lne ol ibe ral ism e ? Tanm ate ix, si bé aq ue sts ajustos h an se rvit pe r consol idar i incre m e ntar e l pode r i riq ue sa d'une s m inorie s, h an e stabl e rt un siste m a m ol t m és vol àtili ine stabl e alvol tant de W al l Stre e t i l 'actuació de l a Re se rva Fe de ral am e ricana, com h an anat m anife stant e l rosari de crisis patide s all l arg d'aq ue st pe ríode , de s d'Indonèsia a Mal aisia, Brasil , Core a o e l Japó. Així, l a crisi de l es e conom ie s e m e rge nts asiàtiq ue s de final s de l s 9 0 va fe r re aparèixe r e l
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
probl e m a de l a sobre acum ul ació, apl açat am b l e s de val uacions i l es m e sure s q ue alse u torn, fom e ntare n e l cre ixe m e nt se nse control de l se ctor finance r, re duint e l se ctor productiu i sobre tot industrial al s països occide ntal s. Aq ue sta e vol ució cap a un capital ism e ce ntrat e n l 'e nginye ria finance ra 'cre ativa' va posar l es base s de l 'actual crisi de l de ute , originada pe r l a bom bol l a e spe cul ativa m untada sobre el m e rcat de crèdits h ipote caris d'al t risc, una crisi q ue posa sobre l a taul a e l probl e m a ge ne rat pe r l a m anca absol uta de controlsobre e l capitalfinance r i q ue obre l e s porte s a un pe ríode de re ce ssió gl obalq ue suposarà l 'e m pobrim e nt i atur pe r a m il ions de pe rsone s. Una crisi q ue se ns dubte posarà e n q üe stió e l vige nt m ode lne ol ibe ralq ue h a re git l 'e conom ia m undial e l s darre rs 30 anys, pe rò tant pot de se m bocar e n una oscil ·l ació ve rs pol ítiq ue s d'e stabil itz ació, re distribució i re gul ació de l 'e conom ia q ue asse guri l a continuïtat de lpropi siste m a, com e n un nou sal t e ndavant cap a una m ajor ine stabil itat i confl icte ; pe rò q ue tam be inne gabl e m e nt re ve l a l es irre sol ubl e s contradiccions de lpropi siste m a capital ista i obre un e sce nari d'ince rte sa q ue fa m és ne ce ssària q ue m ai l 'organitz ació i re forçam e nt de l es l l uite s i m ovim e nts d'oposició alcapital ism e .
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
9
D e sl ocal itzacions d e strucció ind ustriali m od e le conòm ic
El s darre rs 10 anys, i d'una m ane ra dram àtica de s de l 'any 2003, el s Països Catal ans vivim un acce l e rat procés de de strucció de l te ixit industrial
D avant l a subm issió de l es principal s ce ntral s sindical s, e l sil es tre bal l adore s de l e s fàbriq ue s e n confl icte h an apostat pe r l 'autoorganització il al l uita
El s darre rs 10 anys, i d’una m ane ra dram àtica de s de l ’any 2003, e l s Països Catal ans vivim un acce l e rat procés de de strucció de l te ixit industrial i de consol idació de l m ode l te rciari im posat pe r l e s cl asse s dom inants. Si bé al País Val e ncià, a l a Catal unya Nord i a l e s Il l es Bal e ars i Pitiüse s e l m ode l e spe cul atiu basat e n l a construcció, e lturism e i e n l ’ate nció ge riàtrica e stà fortam e nt im pl antat, l ’arribada de l a social de m ocràcia a l e s institucions de l Principat i de l ’Estat e spanyol – no és casual itat q ue el s dos m inistre s d’Indústria de lPSO E h age n e stat prim e r Montil l a i de sprés Cl os – h a suposat l ’acce l e ració de l e s de sl ocal itz acions industrial s i e lconse q üe nt augm e nt de l s acom iadam e nts i de l a de strucció de l ’ocupació e n e lse ctor industrial . Le ar, Val e o, Puigne ró, Ca Bl anq ue rna, Bl anq -Be l l , Indústrie s Este ba, Fil ature s Bure s, Bure te x, Industrial Aragonés, Auxil iar Estam bre ra, Morago 19 82, Mitasa, Estam pados Sanch is, Me sta, Autote x, Noval ux, Sam sung, Funosa, Nissan, Panasonic, Le vi's, Lam paraz Z , IAR , Dom ar, Fisipe , H asbro, H e w l e ttPack ard, Printe r, Miniw att, Je sm ar, Fe rrys, MB, Ce l e stica, Se at, Sas-Abre ra, Braun, Sysm o, Frape -Be h r...Aq ue ste s són al gune s de l e s e m pre se s q ue e n e l s darre rs cinc anys h an tancat l e s se ue s porte s o h an patit im portants Expe die nts de Re gul ació de l ’O cupació (ER O ) q ue h an com portat l ’acom iadam e nt de m il e rs de tre bal l adore s. Aq ue sta dinàm ica h a e stat constant i m e tòdica e n l a darre ra dècada; e n 2004, m és de 25.000 obre re s e re n acom iadade s de l s se us l l ocs de tre bal lal s Països Catal ans; e n 2007, aq ue sta xifra arribava a 30.000. Juntam e nt am b el s tancam e nts d’e m pre se s i e l s ER E, s’h an viscut gre us confl icte s l aboral s al s Països Catal ans. Potse r e l s casos d’Ibèria a l ’ae roport de ElPrat, e lde Transports Me tropol itans de Barce l ona, o e l cas de l s 660 de Se at
sigue n e l s m és m e diàtics, pe rò al tre s e m pre se s com Me rcadona, Bocatta, Site l , Parcs i Jardins de Barce l ona, O no o Boufard-Ve rce l l i h an tingut tam bé e pisodis de l l uita sindical i obre ra significatius. Contràriam e nt alq ue podríe m cre ure , e l s m otius de l a de strucció de l te ixit industrialno són l a baixa productivitat o l a com pe tència. Se gons l ’Inform e Econòm ic pre se ntat pe lGove rn Z apate ro l 'e stiu de 2007, e l se ctor e conòm ic q ue m és h avia cre scut h avia e stat l ’industrial am b un 5'1%, m e ntre q ue l a productivitat pe r h ore s tre bal l ade s tam bé h avia augm e ntat un 4'6%. La Indústria continua se nt un se ctor m ol t l ucratiu pe r al s e m pre saris, q ue am b l ’al ta taxa de te m poral itat, l a nova Re form a Laboral , l ’augm e nt de l a pre carie tat, l es vol um inose s subve ncions i e ltrasl l at de l a producció a al tre s països, obte ne n uns inge nts be ne ficis. En e fe cte , l ’e stratègia de l ’ol igarq uia capital ista e s fonam e nta prim e r e n acaparar substanciose s subve ncions públ iq ue s (re corde m q ue l a factoria de Ford e n Al m ussafe s h a re but e n e l s darre rs 15 anys 165 m il ions d’e uros e n ajude s públ iq ue s dire cte s), incre m e ntar l a pre carie tat l aborali l ’e xpl otació, pe r a poste riorm e nt proce dir altrasl l at de l es fàbriq ue s al s països de lMagrib, Europa de l ’e st o e lsud-e st asiàtic, on l a m à d’obra és m és barata i l e s condicions d’e xpl otació l aboralm ol t m és favorabl es pe r talde pode r m ante nir i incre m e ntar l e s se ue s fabul ose s taxe s de be ne fici. Aq ue sta pol ítica h a tingut una im portant re pe rcussió e n l e s condicions de vida de l e s cl asse s popul ars de l s Països Catal ans. L’atur e n e l s dife re nts te rritoris catal ans h a arribat al7'9 %, se nt e ntre l e s done s de l9 '4%, i l e s pre visions indiq ue n q ue e n e l te rm ini de dos anys arribarà al 10%. Actual m e nt m és de 500.000 catal ane s e s trobe n de socupade s. La infl ació a l ’e stat
10
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
e spanyol h a arribat e n e l m e s de m arç al4'9 %, q uan l a pujada anual de l s sal aris h a e stat d’e ntre l '1 i e l 2%. Tre bal l ar continua se nt una de l e s principal s cause s de m ort al s Països Catal ans: e n l ’any 2006 250 pe rsone s pe rdie n l a vida al s se us l l ocs de tre bal l . I m és d'1.300.000 pe rsone s (e l 16'5% de l a pobl ació) sobre vivim al s Països Catal ans sota e ll l indar de l a pobre sa. D'aq ue sta form a, no nom és e s de sactive n e l s se ctors de lm ovim e nt obre r am b m és consciència de cl asse , com bativitat i, fruit de tot això, m ajors dre ts l aboral s aconse guits de sprés de dècade s de l l uita, sinó q ue e s confirm a e lm ode l productiu de l s Països Catal ans e n e l m arc de l a Unió Europe a: e sde ve nir un e spai de re producció de l a força de tre bal l , am b l ’arribada de grans continge nts de l e s cl asse s popul ars e urope e s durant curts pe ríode s de te m ps i a pre us asse q uibl e s pe r a passar e l se u te m ps de vacance s, q ue e s l im ita a anar a l a pl atja durant e ldia i de fe sta durant l a nit. El m ode l productiu disse nyat i e xe cutat pe r l a burge sia am b e l suport institucional de l s dife re nts gove rns e statal s i autonòm ics, h a tingut com a al iats e l s dos sindicats m ajoritaris al s Països Catal ans: CCO O i UGT. Elpape r d’aq ue sts dos grans sindicats h a e stat e l de de sactivar l e s re ivindicacions de l es tre bal l adore s, pre se ntar el s tancam e nts i e l s acom iadam e nts com un m al ine vitabl e i e sde ve nir davant l ’aparador m e diàtic com e l s obre rs com pre nsius i ne gociadors davant l a “radical itat m axim al ista”
M anife stació contra e l s tancam e nts d'e m pre se s . Barce l ona, 2007 de tote s aq ue l l e s tre bal l adore s q ue s’opose n al s tancam e nts i e l s acom iadam e nts.
cre ació de l a Xarxa Contra e l s Tancam e nts d’Em pre se s i l a Pre carie tat, e n l a q ual participe n col ·l e ctius de tre bal l adore s e n Gràcie s a l e s de sl ocal itz acions, o l l uita, sindicats i organitz acions m il l or dit, gràcie s alxantatge de l e s pol ítiq ue s i social s, h a pe rm ès de sl ocal itz acions, i gràcie s tam bé a visibil itz ar i social itz ar un discurs i l a col ·l aboració de l e s grans ce ntral s une s pràctiq ue s ce ntrade s e n l a sindical s, de l s re spe ctius gove rns de fe nsa de l s l l ocs de tre bal li e n l a autonòm ics i de l m iniste ri dignitat obre ra. A m és a m és, h a d’Indústria e spanyol , l a patronalh a e stat capaç de cre ar l e s sinèrgie s i aconse guit q ue e l s il e s tre bal l adore s com pl icitats im pre scindibl e s pe r al facin m és h ore s, pitjor distribuïde s, conjunt de l a cl asse tre bal l adora e n h an augm e ntat l a productivitat e n e l l a de fe nsa de l s se us propis tre bal l , i tot això, cobrant m e nys. inte re ssos. De m om e nt, l ’abast és En d’al tre s paraul e s, s’h a augm e ntat re duït, l a capacitat de re sistència l ’e xpl otació e n e ltre bal l . l im itada, i l a l l uita h a e stat e n ge ne ralm e ram e nt de fe nsiva. Pe rò l a Ara bé, e nfront a aq ue sta subm issió l l uita contra l e s de sl ocal itz acions h a de l e s principal s ce ntral s sindical s, de donar l l oc a l a l l uita pe r l a el s i l e s tre bal l adore s de l e s re apropiació de lproducte de ltre bal l fàbriq ue s e n confl icte h an apostat pe r al s tre bal l adors. Són aq ue sts pe r l ’autoorganitz ació i l a l l uita, grups de tre bal l adors e n l l uita, i l es arribant a proposar e n al guns casos organtiz acions pol ítiq ue s i social s l a re apropiació i l ’autoge stió de l e s q ue e l s h an donat suport, l a base de fàbriq ue s, això és, e l pode r obre r. l e s e structure s de contrapode r. De s d’aq ue sta pe rspe ctiva, l a
La Bodegueta M olins de Rei c.Pintor Fortuny 14
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
11
La l ib e ral ització d e l 'Estat e spanyole n e lm arc d e l capital ism e occid e ntal M és de tre nta anys de sprés de l a m ort de ldictador, e lq ue e s va ve ndre com e l gran pas a l a de m ocràcia no h a e stat sinó l 'aixe cam e nt d'un nova e structura q ue h a re forçat e l m arc e statal d'acum ul ació capital ista, l a m ode rnització ne ce ssària de l 'Estat pe r tal d'agafar-se al carro d'Europa.
De s de se m pre , l a h istoriografia oficial s'h a afanyat a pre se ntar l a “transició a l a de m ocràcia” com un gran avanç pe r al conjunt de l a pobl ació de l 'Estat e spanyol . La re stauració de l a m onarq uia i l a ne gació de dre ts de m ocràtics i nacional s bàsics, gràcie s a l a cl audicació de PSO E, PCE i l e s ce ntral s sindical s q ue control ave n (CCO O i UGT) i pol ítiq ue s, van aconse guir fe r cal ar e l discurs de l a 're concil iació de l e s due s Espanye s'. El re sul tat, pe rò, és una fe rida m altancada, o m és be n dit, dire ctam e nt una cicatriu en l a q uals'h a burxat e ncara m és. Situar e lconfl icte e n e lpl a pol ític dictadura de m ocràcia (burge se s tote s due s), ne ga l 'arre l de l 'al çam e nt m il itar fe ixista i l a poste rior dictadura: l al l uita de cl asse s, e l confl icte social q ue aspirava re vol ució, i q ue tingué una aguditz ació e xtre m a durant e lpe ríode bèl ·l ic de 19 36-39 .
La l ibe ral ització ne ce ssària a l 'Estat e spanyol És de s d'aq ue st punt de partida q ue podre m anal itz ar corre ctam e nt l a situació actuala l 'Estat e spanyol(l e s dinàm iq ue s a l a Catal unya de l Nord te ne n une s caracte ristíq ue s prou dife re nciade s). D'e nçà de l a m ort de ldictador, tote s l es pol ítiq ue s de se nvol upade s h an anat e ncam inade s a im pl antar un l ibe ral ism e fe rotge de l q ual ara n'e ste m pagant l es conse q üèncie s m és visibl e s. No e s tracta de pol ítiq ue s e xcl usive s de cap partit, e n e l cas de l s dos partits nacional iste s e spanyol s (PP i PSO E), sinó de pol ítiq ue s de cl asse burge sa de se nvol upade s contra l a cl asse tre bal l adora i e l s pobl e s oprim its sota e lse u jou.
Le s cl asse s tre bal l adore s de l es dife re nts nacions oprim ide s h e m pogut constatar i com provar de prim e ra m à l 'afirm ació m arxista de l 'e m pobrim e nt re l atiu i absol ut de l a cl asse tre bal l adora. Dive rse s són l e s cause s d'aq ue sta situació: l es pol ítiq ue s ne ol ibe ral s de "fl e xibil itz ació" de l m e rcat l aboral : l e gal itz ació de l s contracte s te m poral s, contracte s d'apre ne ntatge (e scom brarie s), e m pre se s de tre bal l te m poral , acom iadam e nts cada cop m és barats, e tc.; - l a privatitz ació de dre ts e l e m e ntal s, com l a conve rsió de l 'h abitatge e n un bé de m e rcat; - e l de sm ante l l am e nt d'un q uasi ine xiste nt Estat de l be ne star, com portant l a privatitz ació i e l ititz ació de l s se us se rve is: e ducació, sanitat, e tc.; - e ncarim e nt de lcost de vida m ol t pe r sobre de l s sal aris, fe nt q ue l a cl asse tre bal l adora pe rdi pode r adq uisitiu; - l a de strucció de lte ixit industriali l a progre ssiva m igració de l a cl asse tre bal l adora al se ctor se rve is, m és de sre gul at i am b m e nys tradició i e spai pe r un sindical ism e cl àssic com batiu; -l a pre ponde rància, cada cop m ajor, de l se ctor de l a construcció, l l igat a l a fracció m és e spe cul ativa de l e s cl asse s dom inants de l 'Estat; - l 'aparició d'una subcl asse prol e tària, l a pobl ació im m igrada, cada cop m és nom brosa, q ue no gaude ix ni tant sol s de l s dre ts de m ocràtics burge sos i q ue e n canvi s'e stà e ncarre gant de fe r, e n l a se va m ajoria, aq ue l l e s tasq ue s m e nys q ual ificade s i re m une rade s; - e l m ante nim e nt, q uan no incre m e nt,
Tanyada
12
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
conse q üèncie s. La ce rca de lm àxim be ne fici posa d'acord l e s burge sie s de l s dife re nts Estats q ue , m e ntre l l im e n l e s se ve s dife rèncie s e n e lsi de l a Unió Europe a, util itz e n aq ue sta m ate ixa UE contra l es cl asse s tre bal l adore s de l s se us propis Estats i pobl e s, i tam bé contra l a inde pe ndència e conòm ica de te rce rs Estats q ue e s trobe n im m e rsos e n una m e na de 'se gona gue rra fre da', aq ue st cop e n l l uita pe l s re cursos natural s i l es posicions ge oe stratègiq ue s cl aus a nive l lm undial .
Elpape r e conòm ic de l s Països Catal ans de l a viol ència de gène re e structural dins e l siste m a patriarcal i capital ista, ne ce ssari pe r funcionar com a e xèrcit de re se rva de se gona q ue assum e ix l a tasca re productiva q ue l 'Estat ne gl ige ix e n l e s se ve s funcions Aq ue st e m pobrim e nt, pe rò, h a anat e stre tam e nt l l igat a l 'e nriq uim e nt de cada ve gada m és e m pre saris e spanyol s. Cada cop és m és fàcil ve ure com al guns d'aq ue sts pe rsonatge s form e n part de l a l l ista de pe rsone s m és riq ue s de lm ón. És l a dial èctica de l 'e nriq uim e nt i l 'e m pobrim e nt, una contradicció ne ce ssària q ue e s re produe ix tant a nive l linte rn de l 'Estat (cl asse burge sa contra cl asse tre bal l adora), com tam bé a nive l l inte re statal . El funcionam e nt de l siste m a capital ista q ue Marx va de nom inar l l e i ge ne ral d'acum ul ació capital ista.
Un confl icte inte re statal Fins fa poc, e l s be ne ficis de l 'e spol i sudam e ricà pe r part de l e s e m pre se s e spanyol e s re ve rtia de form a parcial en l e s butxaq ue s de l e s cl asse s tre bal l adore s de l 'e stat, e n form a de pre stacions social s o d'augm e nt de be ne ficis de l e s e m pre se s m atriu. La de cadència de l subim pe rial ism e e spanyol (pe r dive rse s conse q üèncie s q ue no te nim e spai pe r anal itz ar) e stà
com portant tam bé una daval l ada e n l a q ual itat de vida de l a cl asse tre bal l adora. El s re sponsabl e s de l 'e spol i, pe rò, ce rq ue n m ane re s m ante nir be ne ficis: l a m és se nz il l a i dire cta és l a re tal l ada de sal aris de tre bal l adors/e s e statal s (pl usvàl ua dire cta), q ue al h ora re ve rte ix dire ctam e nt e n l e s pre stacions q ue anave n a parar a l e s arq ue s e statal s. La cl asse tre bal l adora catal ana, pe rò, e stà patint aq ue sta situació tam bé a l a inve rsa: l a de sl ocal itz ació d'e m pre se s d'al tre s Estats cap a situacions m és be ne ficiose s pe r al s e m pre saris és una constant de s de fa q uasi una dècada. Un de gote ig ince ssant de tancam e nts q ue afe cta ne gativam e nt de m úl tipl e s m ane re s: de strucció de l l ocs de tre bal l ; q ue m és o m e nys e re n e stabl e s; q ue acostum ave n a te nir tradició com bativa sindical ; q ue de ixe n pas a l a re conve rsió e n e m pre se s de se rve is, q ue van acom panyade s de pre carie tat, te m poral itat. Aq ue sta situació no és casual , sinó q ue és una e stratègia cl aram e nt m arcada i de finida de s de l es burge sie s dom inants e urope e s, q ue pugne n am b l e s de l s Estats Units e n una contradicció de cl asse de l a q ue el s i l e s tre bal l adore s i l e s nacions oprim ide s en pague m l es
En aq ue st re partim e nt de l m ón pe nsat i dirigit de s de ce ntre s de de cisió cada cop m és al l unyats de l a cl asse tre bal l adora, al s Països Catal ans (ja sigui sota dom inació e spanyol a o france sa) e ns h a tocat se r e lbal ne ari d'Europa, i e l s Estats opre ssors s'h an e ncarre gat d'apl anar e l cam í. L'anorre am e nt nacionalform a part de l 'e stratègia de de paupe ració de l pobl e tre bal l ador catal à, q ue m és e nl l à de l a pobre sa absol uta i re l ativa q ue e stà patint, s'e nfronta a un e sce nari cada cop pitjor: l 'e m pobrim e nt e xpone ncial pe r cul pa de l de te rioram e nt de l es condicions de vida: - l 'e nde utam e nt h ipote cari de cada cop m és fam íl ie s q ue viue n ofe gade s pe r h ipote q ue s q ue no nom és de ixaran h e rència al s/e s se us/e s fil l s/e s, sinó q ue e n a curt te rm ini e s ve uran im possibl e s de pagar de gut a l a crisi q ue ja dóna l e s se ve s prim e re s sacse jade s -l a dificul tat cada cop m és gran de trobar una fe ina e stabl e , e n una e conom ia m untada sobre e ltotxo i l a construcció q ue com e nça a donar sím ptom e s de re ce ssió, i q ue h a de struït i de strue ix gran part de l se u te ixit industrial - una agricul tura tocada de m ort, tant pe l s transgènics i l es m ul tinacional s q ue se n'e nriq ue ixe n, com pe r l a
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
im possibil itat de tirar e ndavant e xpl otacions agràrie s e n m ínim e s condicions - l a privatitz ació i e l ititz ació de se rve is bàsics com l a sanitat i l 'e ducació, e nde utant e ncara m és l es fam íl ie s, e nriq uint l e s e m pre se s privade s, i provocant una de sigual tat de cl asse m és gran a l 'h ora d'acce dir a e studis supe riors -l 'e xtre m a m arginació i discrim inació de l a cl asse tre bal l adora nouvinguda, ve tada de dre ts, q ue m al viu sovint e n condicions infrah um ane s a nive l l social i de se m i-e scl avitud a nive l l l aboral , a sobre de patir l a viol ència fe ixista, e structural e n tot siste m a capital ista - l 'aguditz ació de l a viol ència de gène re sobre l e s done s tre bal l adore s, sobre l e s q ue re caurà, al tre cop, l a tasca de re producció de l a m à d'obra - l a de pe ndència e conòm ica de l a cl asse tre bal l adora de l s Països Catal ans, on m és de l 70% de l a pobl ació ocupada h o e stà e n e l se ctor se rve is, m ajoritàriam e nt turism e i se rve is de rivats. Aq ue sta de pe ndència e conòm ica és una e stratègia de subjugació. La de strucció de l a capacitat agrícol a (se ctor prim ari) i industrial (se cundari) im possibil ite n d'arre lq ue un país pugui construir l a se va e conom ia e n funció de l s se us inte re ssos, ja no digue m te nint e n
13
com pte e l s inte re sse s de l a se va cl asse tre bal l adora. Això voldir q ue l e s cl asse s tre bal l adore s de l s Països Catal ans patiran cada cop m és, i am b m és força, e l s sotracs de l 'e conom ia no nom és e spanyol a, sinó e urope a i m undial . La capacitat de re acció i autosuficència no se ran de cisions i cops de tim ó q ue e s q ue podran pre ndre de s de dins de lpaís, sinó de s de ce ntre de de cisió on l a nostra e conom ia és un núm e ro m és, una sèrie de càl cul s de spe rsonal itz ats e n age nde s i ordinadors d'e m pre saris i pol ítics. Jugare m , cada cop m és, una partida am b l e s carte s m arcade s, un taul el l d'e scacs on m il ions de pe ons e ns m ove m a l 'arbitri de re is e n busca de lse u m àxim be ne fici, fins i tot a costa de l e s nostre s vide s.
Una aposta pe r l es l l uite s d'oposició alcapital ism e La re sposta, pe rò, és possibl e. H o se rà q uan sigue m capace s de situar e lconfl icte e ntre capitali tre bal le n l 'e pice ntre de l e s nostre s l l uite s. Una contradicció irre sol ubl e, l a de l capitali e ltre bal l , q ue e s pl asm a e n dife re nts l l uite s q ue s'al im e nte n e ntre sí, i a l e s q ue h e m de donar una l e ctura i sol ució gl obal . Així, aq ue sta contradicció ge ne ral e s tradue ix, pe r e xe m pl e , e n e pisodis de dife re nts se ntits:
- l a re sposta popul ar m assiva a l a de strucció de l te rritori provocada pe r l a voracitat de lsiste m a; - l 'ocupació d'h abitatge s com a re sposta dire cta i pràctica a l a im possibil itat d'acce dir a un h abitatge digne ; - e l re vifam e nt de l sindical ism e com batiu i de cl asse , q ue tre u e l confl icte concre t fora de lce ntre de tre bal l pe r e ste ndre 'l pe r tota l a cl asse tre bal l adora, q ue n'e stén l a sol idaritat; - l a cre ació de xarxe s i e spais de l l uita fe m iniste s radical s q ue no e s cre ue n e l s discursos piadosos de l pode r i q ue aposte m cl aram e nt pe r l 'e l im inació de lsiste m a patriarcali capital ista i l a transform ació de l s gène re s; - l 'e nfortim e nt de l a sol idaritat antire pre ssiva, q ue faci front a l a cre ixe nt actuació pol icíaca contra l e s ve us disside nts i e l s col ·l e ctius i pe rsone s m és m arginade s pe l siste m a; - l 'im pul s de l l uite s conjunte s e ntre l a cl asse tre bal l adora autòctona i l a nouvinguda, pe dra de toc pe r a una ve rtade ra l l uita obre ra q ue e ngl obi e l conjunt de l pobl e tre bal l ador de l s Països Catal ans. Més de tre nta anys de sprés de l a m ort de l dictador, e l q ue l es burge sie s van ve ndre com e l gran pas a l a de m ocràcia no h a e stat sinó l 'aixe cam e nt d'un nova e structura q ue h a re forçat e lm arc e statald'acum ul ació capital ista, l a m ode rnitz ació ne ce ssària de l a dictadura pe r tal d'agafar-se al carro d'Europa i pode r justificar tot e l se guit d'atacs contra l a cl asse tre bal l adora i contra e l s pobl es oprim its q ue s'h an dut a te rm e . Una situació q ue s'h a donat tam bé a l a Catal unya Nord, q ue h a patit un procés m ol t sim il ar de te rciaritz ació i de strucció de l 'agricul tura. I és q ue tant a una banda com a l 'al tra de l e s Al be re s, q ui e ns gove rna és e lcapital ism e .
14
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
ElTractat d e Lisb oa una im posició antid e m ocràtica pe r se guir construint l 'Europa d e lcapital La vol untat de dotar Europa d'una constitució, ne ix de l a ne ce ssitat de l es cl asse s dom inants e urope e s de dotar l a U nió Europe a de l a capacitat pol ítica, e conòm ica i m il itar pe r com pe tir am b e l s capital ism e s am e ricà, japonès, rus i xinès
Elcapital ism e e urope u inte nta acabar am b e l m àxim de de spe se s social s pe r privatitzar-l es i obrir nous cam ps de ne goci pe r l a burge sia a costa de lde te rioram e nt de l a q ual itat de vida
Dos anys i m ig de sprés q ue l a Constitució Europe a fos re butjat e n re fe rèndum a França i H ol anda, i q ue el s caps d'e stat de l a Unió Europe a de cidissin conge l ar e lprocés pe r por a nous “nos”, e l13 de de se m bre de 2007 s'aprovava e lnou Tractat de Lisboa. Un bon dia, doncs, e ns l l e vàve m sabe nt q ue e l s e sm e ntats caps d'e stat h avie n de cidit substituir aq ue l l a Constitució q ue h avia de re gir l e s vide s de l s e urope us pe r un l l arguíssim tractat q ue , juntam e nt am b un al tre grapat de tractats q ue s'h an anat acum ul ant am b el s anys, se ran l a base jurídica de l funcionam e nt de l es institucions e urope e s d'ara e ndavant. ElTractat de Lisboa, doncs, no és m és q ue l a Constitució Europe a actual itz ada. Si e n aq ue l l m om e nt e l s m ovim e nts social s de tota Europa, així com l es e sq ue rre s d'al l ibe ram e nt nacional de l s se us dife re nts pobl e s, e s van posicionar pe r dir no a l a Constitució, ara cal drà q ue tornin a pre star ate nció a aq ue st nou tractat, si m és no pe r sabe r q ue l a construcció de lm onstre e stà e n m arxa i q ue calse guir-se oposant a l 'Europa de l s m e rcade rs, l 'Europa de l a l l ibe rtat re stringida, l 'Europa de lm il itarism e q ue s'am aga sota l a De cl aració de l s Dre ts H um ans, e n de finitiva l 'Europa de l s e stats opre ssors. I re ivindicar l 'Europa de l s tre bal l adors i de l s pobl e s q ue vol en se r l l iure s.
Pe rq uè una constitució pe r Europa? Qual se volnorm a jurídica, sigui sim pl e o m ol t com pl e xa, sigui d'abast se ctorialo gl obal itz adora, és un re fl e x de l es re l acions e conòm iq ue s i social s de l a form ació social e n q uè ne ix. En concre t, l a vol untat de dotar Europa d'una constitució, ne ix de l a ne ce ssitat
de l e s cl asse s dom inants e urope e s, l ide rade s fonam e ntal m e nt pe r l es al e m anye s i l e s france se s – am b e lpape r am bigu de l a burge sia britànica – de dotar l a Unió Europe a de l a capacitat pol ítica, e conòm ica i m il itar pe r com pe tir am b e l s capital ism e s am e ricà, japonès, rus i xinès. El s Estats Units continue n se nt avui l a prim e ra potència m undiale n e l s àm bits finance r, e ne rgètic i m il itar. Pe rò l a se va h e ge m onia es ve u q üe stionada. Qüe stionada pe r Xina, a través de l 'e xte nsió de l a se va infl uència a Am èrica de l Sud, al Carib i a Àsia; q üe stionada tam bé pe r l a re com posició de l capital ism e a R ússia, q ue e stà re duint l a se va de pe ndència re spe cte e l s Estats Units i l a Unió Europe a; i q üe stionada final m e nt pe r l a fortal e sa de l 'Euro, q ue atrau m asse s de capital s e spe cul atius q ue e s fie n cada ve gada m e nys de l s Estats Units i q ue condicione n l es re l acions de l a Unió Europe a am b l es potèncie s e m e rge nts. En de finitiva, e lm ón bipol ar de l a gue rra fre da, q ue va donar l l oc a l 'h e ge m onia am e ricana ja a final s de l s vuitanta, avui s'e ncam ina cap a un m ón m ul tipol ar. En aq ue st conte xt l e s cl asse s dom inants e urope e s, e n l e s q ual s l e s cl asse s dom inants e spanyol e s h i jugue n un pape r subordinat, vol e n re forçar a través de l a Unió Europe a l a se va posició. De s d'aq ue sta pe rspe ctiva l a Unió Europe a volpre se ntar-se davant e lm ón com un proje cte de m ocràtic, h e re u de l es l l uite s de m ocràtiq ue s de l contine nt e urope u, abande rat am b l a de cl aració de dre ts h um ans dictada pe r l es burge sie s e urope e s e n e lse gl e XIX, tot pl e gat pe r l e gitim ar-se davant l 'im pe rial ism e nordam e ricà i atre ure així l e s force s re form iste s d'arre u de lm ón.
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
15
fonam e nts de l a se va l e gitim ació.
Pe r una Europa de l s tre bal l adors i de l s pobl es l l iure s
9 0 e l capital ism e e urope u inte nta acabar am b e l m àxim de de spe se s social s pe r privatitz ar-l e s i obrir nous El s el e m e nts fonam e ntal s q ue cam ps de ne goci pe r l a burge sia a soste nie n l a proposta inicial de costa de l de te rioram e nt de l a Constitució Europe a, i q ue h an e stat q ual itat de vida. Producte d'aq ue sta corre gide s de s de l a pe rspe ctiva de l a vol untat pol ítica són e l s program e s prim acia de lpape r de l s Estats e n e l d'e stabil itat q ue s'h an h agut d'apl icar nou Tractat de Lisboa, són: arre u pe r re duir l e s de spe se s - l a ne ce ssitat de re forçar i e statal s, passant de l a pol ítica de ce ntral itz ar e ncara m és l 'e structura “dèficit z e ro” al s “supe ràvits” q ue institucional i e l s m e canism e s de e stan re gistrant uns e stats q ue , com de cisió de l a Unió Europe a, cada l 'e spanyol , e s ne gue n a augm e ntar l es ve gada m és al l unyats de l s pobl e s de spe se s social s. tre bal l adors; - inte grar e n funció d'aq ue sts Un al tre de l s el e m e nts fonam e ntal s obje ctius e l s nous e stats m e m bre s de de l a construcció e urope a q ue l 'e st e urope u, am b l e s contradiccions consagra e l Tractat de Lisboa és q ue això provacarà a partir de l a l 'augm e nt de l 'e xpl otació e n e ltre bal l dism inució de l e s ajude s e urope e s m itjançant l a prol ongació de l a q ue patiran e l s e stats e spanyol , jornada de tre bal li l 'augm e nt de l a portuguès i ital ià com a conse q üència inte nsitat de ltre bal lo, e lq ue és e l de l 'e xpansió a l 'e st de l a Unió m ate ix, l 'augm e nt de l a productivitat Europe a; a canvi de m e nys dine rs i m e nys - l e gitim ar tot aq ue st procés davant pre stacions social s. Pe r fe r-h o e s el s pobl e s tre bal l adors d'Europa re col ze n e n l a ne ce ssitat d'augm e ntar m itjançant una producció ide ol ògica i l a “com pte titivitat” atiant l 'am e naça propagandística ce ntrada e n l a de l e s de sl ocal itz acions i e l racism e “ciutadania e urope a”; e urocèntric contra l e s m asse s de - de spl e gar un e uroe xèrcit i un m igrants se nse dre ts. siste m a re pre ssiu q ue se rve ixe n tant al a pol ítica e xte rior com a l a pol ítica Pe rò com l a pol ítica e xte rior és l a inte rior e urope a, i q ue no pre te ne n continuació de l a pol ítica inte rior pe r substituir e l s e xèrcits e statal s ni l e s uns al tre s m itjans, e l capital ism e se ve s force s re pre ssive s; e urope u tam bé pre tén augm e ntar - re forçar l a pol ítica m one tària, l 'e xpol i i l a transfe rència de val or de ixada e xpre ssam e nt fora de l 'abast de l s pobl e s oprim its cap a l a ja no de l e s cl asse s oprim ide s, sinó je rarq uia capital ista m undial . de l s m ate ixos e stats e urope us (am b L'obje ctiu és re duir l a de pe ndència l 'e xce pció de l s e stats al e m any, e urope a ve rs e l s Estats Units a través francès i britànic), q ue supe dita l e s d'un im pe rial ism e e urope u q ue e s inve rsions social s i públ iq ue s a l a basa e n una pol ítica arm am e ntista se gure tat i a l a m ul tipl icació de l e xpansiva (q ue abasta de s de l a be ne fici privat. indústria m il itar fins e l siste m a e ducatiu i l a inve rsió e n Re ce rca i Davant l e s cícl iq ue s crisis inh e re nts al De se nvol upam e nt – R + D) , i e n l a siste m a capital ista, q ue h an pre paració d'un e uroe xèrcit i d'una augm e ntat l a se va pe riodicitat i dipl om àcia q ue trobe n e n l a de fe nsa re duït e l s te m ps de “contagi de l e s de l a de m ocràcia i de l es crisis”, de s de lfinalde l a dècada de l s inte rve ncions h um anitàrie s el s
ElTractat de Lisboa
Me ntre l 'Estat francès va proce dir a ratificar e l nou Tractat de Lisboa nom és tre s m e sos de sprés de l a se va aprovació i a través d'una votació parl am e ntària, l 'Estat e spanyole ncara no l 'h a ratificat. Es pre ve u q ue l e s Corts e spanyol es h o facin a partir de l 'e stiu. És obvi q ue el s caps d'e stat e urope us h an après l a l l içó de l a fracassada Constitució Europe a i no e s vol e n arriscar a q ue cap re fe rèndum tom bi e l se u proje cte . Exe m pl ar va se r l a posició de lgove rn francès, q ue de sprés de ve ure com e n e l re fe rèndum de 2005 l a Constitució Europe a va se r re butjada pe r antisocial i pe r q üe stionar l a sobirania popul ar, va q ual ificar de “gran èxit” l a votació parl am e ntària q ue aprovà un “tractat sim pl ificat” d'alvol tant de 300 pàgine s, tractat q ue ni tan sol s h avia e stat donat a conèixe r a l a “ciutadania”. Tant l 'e sq ue rra inde pe nde ntista com el s m ovim e nts popul ars d'arre u de l s Països Catal ans h an de pre ndre bona nota de lprocés de construcció e urope a q ue s'e stà due nt a te rm e , pe rò no nom és pe r de nunciar-ne e l se u caràcte r opac, antide m ocràtic i im pe rial ista; sinó sobre tot pe r te ixir e spais de de bat i de pràctica pol ítica autoorganitz ada i autonòm a de l s e stats opre ssors juntam e nt am b e l s m ovim e nts d'al l ibe ram e nt social i nacional d'arre u d'Europa i de l a re sta de lm ón. El Tractat de Lisboa consagra l a construcció d'una Unió Europe a q ue re força e l pape r de l s e stats e n l a de fe nsa de l capital ism e i e n l a de strucció de l e s conq ue ste s social s producte de l es l l uite s popul ars de l darre r se gl e. Davant d'això l 'e sq ue rra inde pe nde ntista h a de de fe nsar l a ne ce ssitat de l l uitar, conjuntam e nt am b l a re sta de m ovim e nts d'al l ibe ram e nt social i nacional d'arre u, pe r l a inde pe ndència de l s pobl es i l a supe ració de l capital ism e , condició ne ce ssària pe r q uè e l s pobl es puguin gove rnar-se a sí m ate ixos.
16
H istòria
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
La b atal l a (inconcl osa) d e Val ència Ja e n e l s se us oríge ns re ce nts e l bl ave rism e e s pl ante jà com un instrum e nt pol ític de l a dre ta pe r distorsionar e l procés autonòm ic val e ncià i de re truc, e lde construcció nacionalde l s Països Catal ans ...h a e stat novam e nt util itzat durant aq ue sts darre rs anys com a pl ataform a m obil itzadora pe r talde pre ssionar en el s proce ssos de re form a autonòm ica val e ncià i principatí
Elbl ave rism e com a e ina de l 'Estat
m om e nt e n e l q ual s’e stava donant form a a l ’Estatut d’Autonom ia. En e fe cte , e l canvi de pl ante jam e nt ide ntitari pe r part d’UCD, re spongué a un e l e m e nt conjuntural : girar l a truita el e ctoral ; pe rò tam bé re sponia a un el e m e nt e structural : e vitar l a construcció de l s Països Catal ans. Així doncs, l ’ope ració de l a dre ta passava l ògicam e nt pe r abande rar l a de fe nsa de l a ide ntitat val e nciano-e spanyol a i fe r-l a antagònica a q ual se vol pl ante jam e nt ide ntitari q ue tingués re s a vore (ni tan sol s a nive l ll ingüístic i cul tural ) am b l a construcció de l s Països Catal ans. D’aq ue sta m ane ra, l a burge sia e spanyol a m anipul à h àbil m e nt e l se ntim e nt ide ntitari val e ncià aprofitant e l substrat e spanyol ista “de soca-re l ”. En de finitiva, e l s postsfranq uiste s m anipul are n un patriotism e re gional pre e xiste nt pe r talde fe r-l o radical m e nt incom patibl e am b l a ide ntitat val e nciano-catal ana.
Com e xpl icàre m a La se ce ssió nacional de l sud de l s Països Catal ans (docum e nt publ icat pe r Endavant-O SAN e l 2004) l ’anticatal anism e val e ncià h a e stat una arm a alse rve i de l a burge sia e spanyol a. Ja e n e l s se us oríge ns re ce nts e s pl ante jà cl aram e nt com a instrum e nt pol ític de l a dre ta pe r a distorsionar e l procés autonòm ic val e ncià (i de re truc, e l de construcció nacional de l s Països Catal ans), pe rò al h ora com a pl ataform a m obil itz adora pe r tal de pre ndre l a iniciativa al carre r i de sl e gitim ar e l triom f a l e s urne s de l ’e sq ue rra e n un
Tot i q ue l a pate rnitat d’aq ue st e nge ndre (i l a se ua instrum e ntal itz ació conjuntural ) corre spón a l a dre ta, l a se ua significació pol ítica va m és e nl l à. En e fe cte , e n e l m om e nt cl au de l a Transició, l ’e sq ue rra burge sa (re pre se ntada pe lPSO E), va sabe r l l e gir aq ue st m ovim e nt en cl au d’e structuració de l ’Estat. Així doncs, de s de Madrid, e s confiava e n tancar pe r se m pre m és e l confl icte ide ntitari val e ncià, barrant am b l a Constitució de 19 78 l a possibil itat de fe de rar e l s te rritoris catal ans, i assum int l a m ajoria
Darre ram e nt a l a ciutat de Val ència i l es se ue s rodal ie s vivim un re brot de l a viol ència pol ítica bl ave ra. El com a pe rm ane nt e n e l q ual h a e ntrat e l bl ave rism e pol ític no e ns h a d’e nganyar: e lbl ave rism e sociol ògic continua be n viu en l ’àre a m e tropol itana de Val ència i l a burge sia val e nciana, e lPP, i e l s m itjans de com unicació provincians d’e sq ue rra i dre ta s’e ncarre gue n pe rm ane ntm e nt de re gar e lcoixolpe r talq ue no s’asse q ue aq ue sta pl anta q ue tan bons fruïts e l s ha donat. Am b aq ue st articl e fe m m e m òria de com nasq ué e lm ovim e nt bl ave r, com e s social itz are n e l s se us pl ante jam e nts i el s èxits q ue l ’e stat h a aconse guit am b el l s. Anal itz are m l e s cl aus de l a Batal l a de Val ència i de l confl icte ide ntitari val e ncià de s de l s anys 19 70 fins e l m om e nt actual .
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
17
e ncapçal at pe r R ita Barbe rà (PP). Pe l q ue fa a l ’àm bit e statal l ’e l e ctorat bl ave r de svià e l vot cap al conse rvadurism e e spanyol , tanm ate ix, UV aconse guí re pre se ntació a Corte s Ge ne ral e s e l19 9 3 i e l19 9 6.
Bom ba a casa de Joan Fuste r. 19 81 de te sis i sím bol s bl ave rs (e xcl osa l ’ortografia) e n l ’Estatut de 19 82 – cosa q ue e s re produïria am b l ’Estatut de 2006. Es fe ia, doncs, una l e ctura e n cl au d’Estat, de m ante nim e nt de l ’ordre e stabl e rt, i de tancar l a porta a l a construcció de l s Països Catal ans. Això féu – i fa avui – e l PSO E i e l s se us al tave us m e diàtics al País Val e ncià, tot i sabe r q ue , am b aq ue sta re núncia, pe rd tota possibil itat de tindre un discurs ide ntitari m ínim am e nt coh e re nt, e n un te rritori e n e lq ual aq ue st és un de l s e ixos ce ntral s de l de bat pol ític. En de finitva call l e gir e lbl ave rism e com a arm a pol ítica conjunturalde l a dre ta pe r tal de de sl e gitim ar i “e strange ritz ar” q ual se vol posició d’e sq ue rre s. Pe rò al h ora cal re m arcar q ue és una e ina de l ’e stat pe r tal d’aprofundir en l ’e spanyol itz ació de l País Val e ncià e n oposar l a se ua idiosincràcia am b l a de l a re sta de l s Països Catal ans. L’e fe cte de l a se ua activitat és dobl e ja q ue pe r una part produe ix una m obil itz ació social anticatal anista im portant, q ue se rve ix a l ’e sq ue rra burge sa pe r justificar l e s se ue s re núnice s e n funció d’un “conse ns”; pe rò al h ora im pe de ix q ue e l se ctor m ajoritari de l a pobl ació, q ue ah ir i avui viu e l confl icte de s d’una posició no-
al iniada e xpre ssam e nt, pre nga una m ínim a consciència nacional o s’inte re sse pe r l a norm al itz ació de l catal à (cosa e spe cial m e nt fre q üe nt, pe rò no e xcl usiva, e ntre l a pobl ació nouvinguda i e ntre de te rm inats posicionam e nts d’e sq ue rre s).
De l a irrupció a l es institucions... Com a age nt ide ntitari de se stabil itz ador e l bl ave rism e socialh a aconse guit l e s se ue s m ajors q uote s de m obil itz ació durant e l s proce ssos de re de finició de l ’Estat. Així doncs, e lpunt àl gid calsituar-l o a final s de l19 70 (re form a de lrègim i inici de l a de sce ntral itz ació autonòm ica) i durant l a m ajor part de l a dècada de l s 19 80 (posada e n funcionam e nt de l nou e stat de l es autonom ie s). Tanm ate ix, no fou fins l es el e ccions autonòm iq ue s i m unicipal s de 19 87 q uan l a se ua m arca pol ítica Unió Val e nciana, am b un vot m ol t conce ntrat en l a de m arcació provincial de Val ència, re col l í el s fruits d’aq ue sta m obil itz ació sociali e ntrà am b força al s ajuntam e nts i l e s Corts. A l e s autonòm iq ue s de 19 9 1 aconse guiria e l se u sostre el e ctoralam b m és de 208 m ilvots. Eixe m ate ix any e ntraria al nou gove rn m unicipal de l Cap i Casal
De sprés de l es el e ccions autonòm iq ue s de 19 9 5 e l PSO E pe rgué l a m ajoria absol uta i e s produí l ’anom e nat “Pacte de l Pol l astre ” e ntre PP i UV. Aq ue st pacte pe rm e té assol ir l a pre sidència de l a Ge ne ral itat a Eduardo Z apl ana (PP), m e ntre q ue UV passaria a control ar l a pre sidència de l e s Corts i l a Conse l l e ria d’Agricul tura, ram ade ria, pe ixa i m e di am bie nt. A part obte nia al tre s pre be nde s com ara l a ge stió de l ’IVAJ. El pacte fe ia e ntrar al gove rn al s unioniste s, pe rò això suposava h ave r de fe r pol ítica re al . En e fe cte , UV e ra un partit coh e sionat pe r l a de m agògia anticatal anista, pe rò se nse cap proje cte pol ític de finit. Així, aviat com e nçare n l e s te nsions e ntre e l s fundadors de l partit (e ncarnats pe r Vice nte Gonz àl e z Liz ondo) i un se ctor m és jove i m e nys re accionari q ue com e nçava a de finir-se com a “nacional ista”. La crisi inte rna de l partit no fe u sinó agre ujar-se am b l a pujada a l a dire cció de l se ctor m és re novador (e ncarnat pe r H èctor Vil l al ba) i l ’e xpul sió de VGL –q ue poc m és tard m oria d’un infart m e ntre pre sidia una se ssió de Corts. Paral ·l am e nt a aq ue sta crisi d’UV, e l PP obté e lgove rn a Madrid m e rcè a un pacte d’e stabil itat am b e lPNV i CiU. Aq ue st acord, propicià un acostam e nt e ntre Eduardo Z apl ana i Jordi Pujol , q ue pactare n se cre tam e nt l ’anom e nat “pacte pe r l al l e ngua” q ue suposava l a cre ació de l ’Acadèm ia Val e nciana de l a Ll e ngua. Aq ue st e ns se rà l ’e ncarre gat de norm ativitz ar e l catal à de lPaís Val e ncià, pe rò, partint de l re cone ixm e nt de l e s Norm e s de l 19 32. Aq ue st fe t fe ia e ntrar e n gre us contradiccions a UV ja q ue form ava part d’un gove rn q ue im pul sava un e ns oficial q ue se guia una l ínia m ol t
18
Tanyada
dife re nt de l a propugnada pe r l a R ACV ("autoritat" l ingüística l l avors re cone guda pe l bl ave rism e ). En de finitiva, e stave n q ue dant-se se nse e lse u punt program àtic fonam e ntal . A m és, e lPP val e ncià e nte ngué q ue pe r pode r assol ir l a m ajoria absol uta a l e s autonòm iq ue s de l 2000 h avia d’adoptar un discurs ide ntitari e n cl au val e nciana. Així doncs, s’apropià de tots e l s el e m e nts sim bòl ics i discursius de l bl ave rism e , pe rò e nfocant-l os de s d’un punt de vista m és m ode rn. Es tracta de l ’articul ació, e n l a se gona m e itat de l s 19 9 0 de l ’anom e nat “Pode r Val e nciano”, un program a pe l q ual fe ia ve ure q ue l a se ua opció e ra l a m és indicada pe r tal de pote nciar e conòm icam e nt e lte rritori val e ncià i fe r q ue l a se ua ve u fos e scol tada arre u l ’Estat. Juntam e nt am b aq ue st gir discursiu, propicià un canvi d’orie ntació e ditorial a l ’infl ue nt diari Las Provincias (al tave u de l ’anticatal anism e de s de final s de l s 19 70) de fe ne strant Maria Consue l o Re yna i m ode rant e lse u discurs. Pe r úl tim , am b una UV e n crisi gal opant i patint dive rse s e scissions, com e nçare n a produir-se el s traspassos de ge nt de pe s i càrre cs unioniste s cap alPP. Aq ue sta tàctica propiciada pe l s popul ars pre te nia fe r ve ure a l ’e l e ctorat q ue e lPP re col l ia l ’autèntica e ssència re gional ista d’UV. En e fe cte , e n l es el e ccions de l 19 9 9 UV pe rdé l a re pre se ntació a l es Corts.
...fins alcom a pe rm ane nt De s d’al e sh ore s, l a de sinte gració de l bl ave rism e pol ític h a anat paral ·l el a al ’assum pció de lse u discurs pe r part de lPP. Conse q üe ntm e nt h i h a h agut un traspàs de vots bl ave rs cap al conse rvadurism e e spanyol . D’aq ue sta m ane ra, tot i q ue no e xiste ix una pl ataform a pol ítica bl ave ra de pe s, l ’anticatal anism e social continua se nt al im e ntat pe r l a dre ta q ue , a m és, s’h a trobat am b una contunde nt arm a pe r de spre stigiar l e s posicions d’e sq ue rra. Aq ue st bl ave rism e socialh a e stat novam e nt util itz at durant aq ue sts darre rs anys
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
M iq ue lGrau (19 77) i Guil l e m Agul l ó (19 9 3), víctim e s de l a viol ència ul tra alPais Val e ncià
com a pl ataform a m obil itz adora pe r tal de pre ssionar e n e l procés de re form a autonòm ica val e ncià i principatí. Fruit d’aq ue sta nova m obil itz ació social bl ave ra ne ixe n, finançats pe r se ctors burge sos, e l partit Coal ición Val e nciana i e l pe ríodic Val ència H ui. Avui CV re pre se nta l e s posicions bave re s m és d’e xtre m a dre ta, m e ntre q ue UV h a m ode rat e l se u discurs tot i m antindre e l se u anticatal anism e . Tanm ate ix, cap de l s dos partits h a aconse guit discutir l ’h e ge m onia de l bl ave rism e socialalPP, i així e n l es autonòm iq ue s de 2007 e lbl ave rism e pol ític h a obtingut e l s se us pitjors re sul tats am b vora 40.000 vots –sum ant UV i CV. Així doncs, pe r al PP e l discurs bl ave r s’h a conve rtit e n una e ina pe r m obil itz ar l ’anticatal anism e social e n favor se u. Me ntre q ue , se ctors m e diàtics vincul ats alPSO E, com ara Le vante -EMV, done n am pl a cobe rtura albl ave rism e pol ític am b l a il ·l usió e rrònia q ue això afe bl irà al PP. En de finitiva, tot e lcongl om e rat pol ític i socialde lbl ave rism e , incl ós e l re brot de l a se ua viol ència pol ítica q ue s’e stà vivint al s nostre s carre rs, no són sinó joguine s e n m ans d’inte re ssos pol ítics conjuntural s (e l e ctoral s) i e structural s (aturada de l a nostra construcció nacional ) de l a dre ta i
l ’e sq ue rra burge sa. Aq ue sta viol ència pol ítica ha e stat auspiciada, finançada o, e n e l m il l or de l s casos, tol e rada, pe r l a burge sia i pe r l e s institucions de l 'e stat. Així doncs, és inge nu pe nsar q ue l a pol icia actuarà contunde ntm e nt contra aq ue sta, donat q ue alcap i a l a fi, e lGAV i el s se ctors q ue l i done n suport, són una e ina de l 'Estat i re spon al s se us inte re ssos. Convé de stacar, pe rò, q ue aq ue sta re vifal l a de l es agre ssions bl ave re s no és sinó e l re sul tat d’una radical itz ació de se spe rada d’un se ctor pol ític q ue no troba e lse u e spai i q ue , e n e l conte xt pol ític, e stà conde m nat a l a m arginal itat.
Tanyada
Núm . 4 - Vèpoca. Abril2008
19
Elvol tor H I h avia un vol tor q ue e m picote java el s pe us. H avia ja e sq uinçat bote s i m itjons, i ara ja e m picote java be n bé el s pe us. Cl avava cops de be c se nse parar, de sprés vol e te java inq uie t une s q uante s ve gade s al m e u e ntorn i e n acabat prosse guia l a fe ina. Va atansarse un se nyor, s'h o va m irar una e stone ta i va pre guntar de sprés pe rq uè aguantava e lvol tor, jo. “Estic inde fe ns”, vaig dir, “h a arribat i s'h a posat a picote jar, h e vol gut fe r-l o fora, h e inte ntat fins i tot d'e scanyar-l o, pe rò aq ue ste s bèstie s te ne n m ol ta força, m 'h a vol gut tam bé sal tar a l a cara, i jo m és m 'h e e stim at de sacrificar e l s pe us. Ara ja són gaire bé e sq ue ixats”. “De ixar-se turm e ntar d'aq ue sta m ane ra!”, va dir e l se nyor, “¿no podríe u pas e ncarre gar-vos-e n?” “Prou, be n de grat”, va dir e lse nyor, “nom és h aig d'anar a casa a buscar l 'e scope ta. ¿Podre u e spe rar e ncara una m itja h ora?” “No h o sé”, vaig dir, i vaig re star una e stona e rt de dol or, de sprés vaig dir: “Si us pl au, inte nte uh o de tote s passade s.” “Bé”, va dir e l se nyor, “m 'afanyaré.” El vol tor h avia e scol tat tranq uil ·l am e nt durant tota l a conve rsa al h ora q ue e ns m irava ara l 'un, ara l 'al tre . Ara ve ia q ue h o h avia e ntès tot, va e m pre ndre e l vol be n am unt a fi d'agafar e m branz ida i l l avors va proje ctar-se am b e lbe c com un l l ançador de jave l ina be n e ndins m e u a través de l a boca. Tot caie nt e nre re vaig se ntir, al l ibe rat, com e s ne gava irre m issibl e m e nt e n l a sangada q ue m 'om pl ia l e s profunditats, q ue e s de sbordava pe r tote s l e s ribe s.
Franz Kafk a.