Tanyada 3. Hivern 2008

TANYAD A Publ icació nacionald'Endavant, O rganització Social ista d'A l l ibe ram e nt Nacional . Núm 3,Vèpoca. Ge ne r de 2008

"Un gram d 'acció valm és q ue una tona d e te oria"

2

Editorial

De s de l a b ase , am b paciència i tote s i tots a una L’o fe n s iva e s p an y o la q u e e n ge gà e l Par tit Po p u lar a p r in cip is d e l s e gle X X I va e vid e n ciar, e n ce r ts as p e cte s , l’in ici d e la fi d e l’an o m e n at p r o cé s d e tr an s ició a la d e m o cr à cia. H o va s e r e s p e cialm e n t al Pr in cip at, o n s u p o s à u n d e s p e r tar d e l s e n tim e n t n acio n al català , q u e p o c d e s p r é s d u gu é a E R C a u n e s q u o te s d e p o d e r in s o s p itad e s i q u e r e ce n tm e n t h e m vis t cr is tal·litz ar e n la m an ife s tació co n tr a e l cao s d e le s r o d alie s d e R e n fe . A ix í , tan t l’è x it e le cto r al d ’E R C co m la gr an as s is tè n cia a la m an ife s tació d e l p as s at 1 d e d e s e m b r e s ó n co n s e q ü è n cie s d ’u n s can vis p r o fu n d s e n la s o cie tat i u n s p r o ce s s o s h is tò r ics d e te r m in ats ( q u e tam b é h an tin gu t llo c a la r e s ta d e ls Païs o s C atalan s , p e r ò am b p las m acio n s d ife r e n ts ) . Pr e cis am e n t p e r q u è é s tr acta d ’e s d e ve n im e n ts am b cau s e s p r o fu n d e s — i p e r tan t, co m p le x e s — s ’h a d ’an ar e n co m p te a l’h o r a d ’an alitz ar- lo s i d e tr e u r e ’n le s co n s e q ü è n cie s . I, s o b r e to t, s ’h a d ’e vitar s im p lificar- lo s d e m an e r a q u e e n s ab o q u e n a l’e u fò r ia p o lí tica i e n s allu n y e n d e la n o s tr a r e alitat q u o tid ian a.

E ls r e s u ltats d e le s C U P a le s p as s ad e s e le ccio n s m u n icip als h an acce n tu at e l d e b at s o b r e q u in cam í a s e gu ir e n l’à m b it m u n icip al i p e l co n ju n t d e l’e s q u e r r a in d e p e n d e n tis ta. Pe r u n s , e ls b o n s r e s u ltats e le cto r als i e l r e vifar n acio n alis ta in d iq u e n u n cam í p e r la via d e la cr e ació d ’u n r e fe r e n t p o lí tic cap aç d e tr ad u ir e n vo ts aq u e s ta r e n aix e n ça. Pe r a altr e s , p e r b é q u e le s C U P s ó n e l r e s u ltat d ’u n co n te x t h is tò r ic d e te r m in at, tam b é h o s ó n d ’u n a fe in a b e n fe ta, d ’u n a fe in a co n s tan t i n o s e m p r e vis ib le , n i m o lt m e n y s m e d ià tica, p e r ò u n a fe in a e fe ctiva, i, p e r tan t, e ls r e s u ltats d e le s p as s ad e s e le ccio n s h au r ie n d e r e fe r m ar aq u e s ta via, la d e la in s is tè n cia e n e l tr e b all d e b as e .

Po d e n s e m b lar p o s tu r e s co m p le m e n tà r ie s , p e r ò r e s p o n e n a d u e s vis io n s d e l’e s q u e r r a in d e p e n d e n tis ta, a d u e s e s tr atè gie s p o lí tiq u e s : la q u e ap o s ta p e r la p o lí tica d e p ar tits co n tr a la q u e cr e u e n la p o lí tica d e m o vim e n ts , e n la n e ce s s itat d e b as tir u n a ve r itab le alte r n ativa p o litica i s o cial o n le s C an d id atu r e s d 'U n itat Po p u lar s ó n u n a p ar t m é s d ’u n a x ar x a s o cial q u e avan ça al m ate ix r itm e . No cal d ir q u e d in s d ’aq u e s ta x ar x a, le s C U P s ó n , s e gu r am e n t, u n d e ls p r o je cte s am b m é s p o te n cial, p e r ò p r e cis am e n t p e r aix ò n o p o d e m e q u ivo car- n o s e n la n o s tr a e s tr atè gia. To ts vo le m q u e le s C an d id atu r e s cr e s q u e n i e s co n s o lid e n i e s d e vin gu e n u n r e fe r e n t p o lí tic e n la llu ita m u n icip al, p e r ò la n o s tr a e s tr atè gia n o p o t e s tar co n d icio n ad a p e r l’e s d e ve n ir d e la p o lí tica in s titu cio n al n i, m o lt m e n y s , p e r im p u ls o s atà vics .

D avan t d ’aq u e lls q u e e n s p r o m e te n u n cam í p lan e r, s o ta “ e s te ls d ’ar ge n t” , p e r o cu p ar u n e s p ai a l’e s q u e r r a d e le s fo r ce s au to n o m is te s d in s e l m ar c actu al, n o s altr e s co n tr ap o s e m u n cam í d e llu ita, s e n s e gr an s tacticis m e s ap ar e n ts p e r ò e fim e r s p e r ò am b victò r ie s d ià r ie s , am b vo lu n tat p e r ò s e n s e vo lu n tar is m e . U n cam í s e n s e d r e ce r e s p e r al co n ju n t d e l m o vim e n t. U n cam í d e co n s tr u cció n acio n al o n in iciative s co m la r e ce n t E s co la d e Fo r m ació d e l’E s q u e r r a In d e p e n d e n tis ta co n s o lid e n u n a u n itat d ’acció q u e e ve n tu alm e n t e n s aju d e a cap italitz ar s e n tim e n ts p o p u lar s co m e ls q u e e s m an ife s tar e n e l p r o p p as s at 1 d e d e s e m b r e . Q u e p e r m e tin q u e aq u e s t cr e ix e m e n t d e la co n s ciè n cia p o p u lar e n fo r te ix i e ls e s p ais i p r o je cte d e l'e s q u e r r a in d e p e n d e n tis ta i n o r e alim e n ti e l m ar c actu al i le s fo r ce s q u e e l s o s te n e n .

No m e s d e s d e la b as e , am b p aciè n cia i to ts i to te s a u n a avan çar e m e n la n o s tr a llu ita. A q u e s ta é s la n o s tr a p r o p o s ta.

Índe x Movim e nts social s · p3 Fòrum s social s: e ntre l a transform ació sociali e lre form ism e Monogràfic · p6 Sobiranism e cívic i e sq ue rra inde pe nde ntista Més e nl l à de l 'Autode te rm inació, cap a l a Construcció Nacional H istòria 9 0 anys de l a re vol ució russa

· p11

Inte rnacional Una m irada a e scòcia

· p13

Institucions

· p16

Nosal tre s conde m ne m l 'Estat Movim e nt obre r · p18 Un nou sindical ism e pe r a una nova socie tat?Conve rsa am b Marc Faustino (I-CSC) i Roc Mol tó (CO S)

TANYAD A Cobe rta: Joan Brossa "El e gia alCh e " (19 78) Cita: F. Enge l s

Edita: Endavant (O SAN) Conse lle ditor, com issió de com unicació Barce l ona, La Barraque ta c.Torde ra 34, baixos, 08012 Barce lona Te l.9 3 213 9 0 71 Val ència, Nou R acó de la Corbe lla c. Maldonado 46, baixos, 46001,València propaganda@ e ndavant.org w w w .e ndavant.org Ll icència Cre ative Com m ons Re cone ixe m e nt no com e rcialse nse obra de rivada 2.5 Sou l l iure de copiar, distribuir i com unicar públ icam e nt l 'obra am b l e s condicions se güe nts: - R e cone ixe m e nt: h e u de re conèixe r- ne l 'autoria de l a m ane ra e spe cificiada pe r l 'autor ol l ice nciador - No com e rcial : no pode u util itzar aq ue sta obra am b final itat com e rcial - Se nse obre s de rivade s: no pode u al te rar, transform ar o ge ne rar una obra de rivada d'aq ue sta

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

Movim e nts social s

3

Fòrum s social s e ntre l a transform ació social i e lre form ism e En un conte xt d'e fe rve scència social , a Porto Al e gre e s convoca l 'any 2001 e l prim e r Fòrum SocialM undial , q ue apl e ga activiste s antigl obal ització de l s cinc contine nts, com a contraposició a l e s cim e re s de D avos, ciutat suïssa on anual m e nt e s re une ix e lFòrum Econòm ic M undial .

Paral ·l el am e nt a l e s cre ixe nts m obil itzacions m assive s i inte rnacional s es configure n e spais de de bat, re fl e xió i organització d'aq ue st m ovim e ntA

De l a fi de l a h istòria a l a re sistència antiim pe rial ista De sprés de l a caiguda de l Mur de Be rl in l 'any 19 89 i l a de saparició de l a UR SS l 'any 19 9 1, e s produí una ce rta de sorie ntació ide ol ògica i pol ítica e ntre l 'e sq ue rra e urope a: l a re fe re ncial itat, ni q ue siga sim bòl ica, de l bl oc soviètic, e ra e ngol ida i com e nçava una nova e tapa, dom inada pe lcapital ism e i e l s EEUU. El com unism e h avia e stat de finitivam e nt de rrotat (i e n això coincidie n e l Papa de Rom a, e l s ol igarq ue s m undial s i el s h istoriadors l ibe ral s) i nom és Cuba, pe r poc te m ps de ie n, s'e nte stava e n l a se ua anacrònica proposta social ista.

La fi de l a h istòria, pe rò, no e ra m és q ue un som ni. El capital ism e e nce tava una nova e tapa de dom ini i e xpl otació m undial se nse el contrapès de l a UR SS i e l bl oc soviètic. A Europa, e l Tractat de Maastrich pre te nia ajustar l 'im pe rial ism e e urope u a aq ue sta nova re al itat pe r a dotar-l o de l es e structure s institucional s de dom inació ade q uade s pe r a actuar junt a l 'im pe rial ism e de l s EEUU, vist q ue ja e n l e s dècade s de l s 70 i 80 e s produïa una re e structuració de l capitalfruit de l 'e xte nsió de lm ode l d'acum ul ació fl e xibl e il a fi de l 'e tapa fordista i de l 'e stat de lbe ne star q ue s'h i associava producte de l pacte capital -tre bal l a occide nt de s de l s anys 30-40. La Unió Europe a (19 9 3) i l 'e stabl im e nt de l a m one da única e n són un bon e xe m pl e , pe rò sobre tot l a re tal l ada de dre ts l aboral s, social s i e conòm ics q ue e stabl e ix e l propi Tractat de Maastrich (19 9 2) i l 'e ntrada e n vigor de l Tractat d'Sch e nge n (19 9 0) i de lm e rcat únic (19 9 3).

D'aq ue sta form a, s'inicia al s anys 9 0 una nova e tapa de l a l l uita de cl asse s, e n l a q ual l a burge sia inte rnacional augm e nta l 'e xpl otació sobre e l s països e m pobrits (e nge gantse proce ssos de privatitz ació a Am èrica Ll atina, pe r e xe m pl e, o actuant m il itarm e nt i de m ane ra im pune contra dife re nts països a través de l 'O TAN) i s'inicia un procés de paupe ritz ació de l e s cl asse s popul ars de l s països e nriq uits. El capital ism e i l 'im pe rial ism e re be n nove s de nom inacions: gl obal itz ació i ne ol ibe ral ism e , q ue inte nte n am agar l a sim pl e , dura i ve l l a dom inació de cl asse , així com e l s se us e fe cte s e ntre l e s tre bal l adore s i de sposse ïde s de lm ón.

Just e n e ixe m om e nt, pe rò, s'inicia tam bé un re arm am e nt ide ol ògic i pol ític de l 'e sq ue rra i, a nive l l m undial i e spe cial m e nt a Am èrica Ll atina, com e nce n a re sorgir proposte s de transform ació sociali a consol idar-se o re sistir e l s antics m ovim e nts re vol ucionaris. Le s Farc m ante ne n l a se ua capacitat pol ítica i m il itar i constitue ixe n una força pol ítica de prim e r ordre contraposade s a l a ol igarq uia i e l s param il itars a l e s am pl e s z one s col om biane s q ue control e n; e l cam pe rol at indíge na de Ch iapas cul m ina e l se u procés d'acum ul ació de force s am b una re vol ta popul ar e l m ate ix dia de l a signatura de l s acords com e rcial s capital iste s e ntre Mèxic, EEUU i Canadà; Cuba e s re fe rm a e n l a se ua aposta social ista i, m al grat e ldur Pe ríode Espe cialq ue l 'e spe ra, m anté l es conq ue ste s re vol ucionàrie s; un m il itar de scone gut pe l s e urope us, H ugo Ch áve z , s'al ça e n arm e s contra l a corrupció i l 'ol igarq uia de Ve ne çue l a, se nt de rrotat, pe rò no ve nçut.

Tanyada

4

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

De l a de sorie ntació a l a m obil ització de m asse s L'e sq ue rra e urope a, pe r l a se ua banda, viu m om e nts de de sorie ntació.

Conse q üència l ògica, d'al tra banda, de l a re núncia a una pol ítica ve ritabl e m e nt e m ancipadora de l a cl asse obre ra i l 'acom odació al parl am e ntarism e burgès ja iniciats m ol t abans: El Partit Com unista ital ià de sapare ix i l es se ue s e l its dirige nts funde n e l Partit De m ocràtic de l 'Esq ue rra, ge stor re form ista de l e s m isèrie s de l capital ; e l Partit Com unista francès cul m ina un procés de se m bl ant de scom posició pol ítica; a l 'e stat e spanyole lPsoe l l ança l a se ua e stratègia de l a “casa com una” de l 'e sq ue rra q ue atrau el s se ctors m és re form iste s d'Iz q uie rda Unida; i alPrincipat, aq ue sts m ate ixos se ctors l iq uide n e lq ue q ue da de lPsuc i consol ide n el caràcte r social de m òcrata d'Iniciativa pe r Catal unya.

Al costat d'això, pe rò, re sistie n l e s aposte s anticapital iste s: La cam panya “50 años bastan”, contra l a ce l e bració a Madrid de l 'anive rsari de l Fons Mone tari Inte rnacional , o l e s m arxe s contra l 'Europa de l Capital de l 'any 19 9 7 q ue confl uïre n a l a l ocal itat h ol ande sa de Maastrich van re sul tar e l s pre ce de nts d'un m ovim e nt q ue tingué e n e l s fe ts de Se atl e e lse u punt d'e ixida. En e fe cte , a aq ue sta ciutat nordam e ricana e scl ata m e diàticam e nt e l m ovim e nt anticapital ista i antiim pe rial ista de l m ón e nriq uit. Am b m otiu d'una re unió de l 'O rganitz ació Mundialde lCom e rç ce l e brada a final s de nove m bre de 19 9 9 , l es m obil itz acions de prote sta q ue h avie n apl e gat vora 100.000 m anife stants acabe n am b forts

e nfrontam e nts am b l a pol icia.

La notícia de ixa de se r l a pròpia re unió i passa a se r e l m ovim e nt popul ar q ue s'oposa a el l a i q ue h o fa e nfrontant-se am b l a pol icia q ue l a prote ge ix.

Aq ue st m ovim e nt, producte de l a dure sa de l e s condicions d'e xpl otació q ue e l s organism e s inte rnacional s im pose n sobre l e s cl asse s popul ars, s'e stén ràpidam e nt i, cada re unió de l 'ol igarq uia inte rnacionale s ve u acom panyada de prote ste s m assive s i re pre ssió de sm e surada: Praga (re unió de l Fons Mone tari Inte rnacional i de l Banc Mundial , 2000), Niça (cim e ra de l a UE, 2000), Barce l ona (re unió de l Banc Mundial , suspe sa; e l 2001), Gènova (re unió de l G8, e l 2001)...

A m e sura q ue e l m ovim e nt antigl obal itz ació pre n força i e structura (al s Països Catal ans sorge ixe n una gran q uantitat de coordinadore s sota e lparaigüe s de Movim e nt de Re sistència Gl obal ), a poc a poc van de finint-se el s se us e ixos pol ítics: oposició alcapital ism e i a l 'im pe rial ism e , i m obil itz acions de m asse s. Més e nl l à d'això, l e s proposte s pol ítiq ue s varie n i no acaba de configurar-se un program a com ú.

L'aparició de l s Fòrum s Social s. Gue rre s im pe rial iste s i re form ism e És en aq ue st conte xt d'e fe rve scència social q ue a Porto Al e gre , ciutat brasil e ra gove rnada pe l Partit de l s Tre bal l adors de l futur pre side nt Lul a Da Sil va, e s convoca l 'any 2001 e l prim e r Fòrum Social Mundial , q ue apl e ga activiste s antigl obal itz ació de l s cinc contine nts, com a contraposició a l e s cim e re s de Davos, ciutat suïssa on anual m e nt e s re une ix e lFòrum Econòm ic Mundial . Així, paral ·l el am e nt a l e s cre ixe nts m obil itz acions m assive s i inte rnacional s es configure n e spais de de bat , re fl e xió i organitz ació d'aq ue st m ovim e nt.

De l e s e xpe rièncie s de l FSM sorgirà l a proposta de de sce ntral itz ació.

Així, com e nce n a ce l e brar-se Fòrum s Social s a dive rsos indre ts i contine nts (Munbai, Dak ar), i naix e l Fòrum Social Europe u, q ue ce l e brarà l es se ue s principal s re unions e l 2003 a Fl orència i e l2004 a Londre s.

Paral ·l el am e nt a aq ue sta cre ixe nt m obil itz ació i organitz ació popul ar el capital ism e m anté l a se ua pol ítica d'e xpansió e n busca de m ajors be ne ficis: l 'O TAN inicia l a invasió d'Afganistan, e l confl icte

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

a Pal e stina s'e ndure ix arran de l a Se gona Intifada i e l suport de l a UE i EEUU a l e s agre ssions sioniste s, com e nça l a II Gue rra d'Iraq i l a poste rior ocupació, l a UE i EEUU publ iq ue n l es se ue s l l iste s d'organitz acions te rroriste s q ue incl oue n de se ne s d'organitz acions re vol ucionàrie s, am e naça d'inte rve nció m il itar a nous països sota e lpre te xt de l '”e ix de lm al ” (Re públ ica Popul ar i De m ocràtica de Core a-Iran-Cuba-SíriaVe ne çue l a...), re dacció d'una Constitució Europe a q ue l im ita e l s dre ts ciutadans i l a inte rve nció pol ítica...Si bé l 'e scal ada viol e nta i agre ssiva de l capital ism e és capaç de coh e sionar e lm ovim e nt antigl obal itz ació, com e nça a de m ostrar l e s se ue s fe bl e se s i m ancance s. En e fe cte , q uan e l capital ism e de scobre ix e l se u ve ritabl e rostre , arriba e l m om e nt de pl ante jar-l i tam bé una al te rnativa sociali e conòm ica re al . La disjuntiva e ntre social ism e o barbàrie e s fa cada ve gada m és e vide nt i, pe r tant, l e s frase s i e sl ògans q ue fins e lm om e nt h avie n se rvit pe r a agl utinar e l m ovim e nt antigl obal itz ació (“un al tre m ón és possibl e ”, “pe nsa gl obal m e nt, actua l ocal m e nt”) de ixe n de te nir val or.

La social de m ocràcia e urope a, te m e rosa d'aq ue st nou m ovim e nt, com e nça a control ar l e s se ue s e structure s i iniciative s, si m és no a nive l l inte rnacional . Re l l e vants dirige nts de l Psoe de l m om e nt (com ara Joaq uín Al m unia o Jose p Borre l l ) participe n al Fòrum de Porto Al e gre , sindical iste s de l a Ugt i de Ccoo participe n e n l 'organitz ació de l s Fòrum s Social s Europe us, pol ítics profe ssional s d'Iniciativa pe r Catal unya re al itz e n m ítings al s Fòrum s, l 'e sq ue rra angl e sa al iada de lPartit l aborista de Toni Bl air im pe de ix q ue e l FSE de Londre s e m e ta una de cl aració contrària a l a Constitució Europe a... Així, l 'oposició m és o m e nys e stètica alne ol ibe ral ism e com e nça a m ostrar e lse u caràcte r re form ista i a de svirtuar un m ovim e nt popul ar q ue e s m anife sta pe r m il ions de pe rsone s e n oposició a l a invasió i ocupació d'Iraq .

D'aq ue sta form a, e l s Fòrum s Social s i e l propi

5

m ovim e nt antigl obal itz ació q ue de n e n bona m e sura atrapats e n l a se ua pròpia contradicció: no e s pot se r anticapital ista i vol e r ge stionar e lcapital ism e .

Cap alFòrum SocialCatal à? És e n aq ue sta conjuntura, de fe bl e sa de lm ovim e nt antigl obal itz ació pe rò, al m ate ix te m ps, de cl arificació e n l 'e spai de l 'e sq ue rra re vol ucionària i de cre ixe m e nt e n l a capacitat pol ítica de l s m ovim e nts anticapital iste s al s Països Catal ans i a l 'e stat e spanyol , q ue sorge ix l a proposta de constitució de lFòrum SocialCatal à. Un FSCat q ue nom és tindrà èxit i viabil itat si: 1. És capaç de de finir-se nacional m e nt. Nom és se rà catal à si l e s se ue s e structure s i participació com pre ne n e l s Països Catal ans. I això im pl ica no nom és q ue s'im pl iq ue n l l e idatane s, re use nq ue s, m e norq uine s, il ·l icitane s o ce re tane s, sinó tam bé q ue l 'àm bit de re fl e xió, d'anàl isi i de proposició abarq ue l a total itat de l s Països Catal ans, i no nom és un de l s se us te rritoris.

2. És capaç de cl arificar-se pol íticam e nt, e n une s posicions anticapital iste s, antiim pe rial iste s i antipatriarcal s. Qual se vol participació de l re form ism e i l a social de m ocràcia e n e l FSCat inval ida aq ue sta proposta com a e spai de de bat i de difusió d'al te rnative s, i e lconve rte ix e n un ce ntre d'e l e ctoral ism e i de l e gitim ació de l capital ism e . Nom és calapre ndre de l 'èxit de l a cam panya anti G8 a Rostock pe r a e nte ndre q ue e l m ovim e nt anticapital ista és e ficaç q uan aconse gue ix de sfe r-se de ll l ast i l im itacions de l a progre ssia institucionali aburge sada.

6

Tanyada

Monogràfic

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

Sob iranism e cívic i e sq ue rra ind e pe nd e ntista

Calinsistir q ue l a gène si d'aq ue st nou sobiranism e e s troba a l a Catal unya ce ntraldurant e l procés de re form a e statutària. Això e n de te rm ina fortam e nt e lse u caràcte r e strictam e nt principatí, e n m ol ts casos re fractari a l a construcció de l a nació com pl e ta, el s Països Catal ans

Són m ol te s l e s cose s q ue h an passat al ve l l Principat de s q ue va com e nçar a torçar-se e l procés de re form a de l 'e statut. Un procés q ue no cul m inarà fins q ue e l Tribunal Constitucional no fal l i de finitivam e nt sobre l 'assum pte – i m ai m il l or dit. Si done m un cop d'ul l al cal e ndari, h i h a força de tal l s q ue h o pode n confirm ar. Com e nçant pe r l a ja m ítica m anife stació de l18 de fe bre r, am b l e s ne gociacions de l s partits a Madrid de fons; continuant pe lpacte de l a ve rgonya – q ue Mas h a dit q ue tornaria a fe r!; l 'aprovació raq uítica d'aq ue sta re form a (si m és no, e n participació popul ar); i e l poste rior cicl e el e ctoral , am b l es el e ccions autonòm iq ue s de l a tardor, i l es m unicipal s de l a prim ave ra.

Un cicl e q ue h a tingut re sul tats de ce be dors pe r bona part de l s partits, pe rò e spe cial m e nt pe r CiU, q ue h a se guit pe rde nt posicions de gove rn arre u de l te rritori, i pe r ER C, q ue m al grat m ante nirse com a te rce ra (i de cisiva) força pol ítica al Principat, h a vist com l 'e l e ctorat h a copsat l a se va de riva, cosa q ue l i h a val gut càstigs significatius a m ol te s capital s de com arca.

Pre ce de nts És difícilde trobar e n e l s darre rs 30 anys una situació on un im portant de se ncís socials'une ix a una e l e vada de sconfiança re spe cte l a cl asse pol ítica, situació de q uè s'h a fe t re ssò al guns e studis gove rnam e ntal s. I caldir q ue , de sprés de l 'agitada e tapa Az nar, no h an e stat poq ue s l e s m anife stacions alcarre r q ue , e n aq ue sta dobl e l ínia de de se ncís i e m pre nyada, s'h an succe ït e n e l s darre rs anys.

Pe rò h i h a un e l e m e nt q ue pe rm e t com parar l a situació actualam b l a q ue e s va produir poc de sprés de l 'aprovació de l 'e statut pre de ce ssor de l 'actual : l 'any 19 81, poc de sprés d'h ave r e stat aprovat l 'e statut de Sau, i q uan e ncara no s'h avie n de se nvol upat l e s m ínim e s com pe tèncie s q ue aq ue st conce dia e n m atèria

d'e ducació, com unicació o autogove rn, l e s pre ssions e n form a de m anifie stos, o e n form a de tancs al s carre rs de Val ència cul m inà am b un procés de re tal l ada autonòm ica q ue h om anom e nà LO APA (e n catal à, LO H PA). En aq ue l l conte xt, apare gué l a Crida a l a Sol idaritat e n De fe nsa de l a Nació Catal ana.

Un m ovim e nt socialq ue , se m bl antm e nt al “sobiranism e cívic” d'avui, e s caracte ritz a pe r l a se va am bigüitat i pe r l e s se ve s contradiccions: - aposta pe r l a inde pe ndència re spe cte de l s partits pol ítics; tot i això, m ol ts de l s l íde rs de l a Crida van acabar e ntrant a partits pol ítics, principal m e nt a ER C, m e ntre q ue avui l 'e stratègia de l a PDD se m bl a basar-se e n re col z ar-se e n el s partits pe r organitz ar l e s se ve s m obil itz acions. Cal re cordar q ue , de sprés de l fe bre r, q uan va inte ntar convocar alm arge de l s partits, l a se va convocatòria a l a Pl aça Catal unya de Barce l ona no va assol ir l e s se ve s pròpie s e xpe ctative s.

- m al grat apostar pe r l a m obil itz ació popul ar com a e xpre ssió de “l 'e m pre nyam e nt”, l a se va am bigüitat discursiva l a conve rte ix e n fàcil m e nt instrum e ntal itz abl e pe l s partits pol ítics q ue , com ara CiU, ER C o ICV pode n aigual ir, se m pre am b e l suport incondicional de l s m itjans de com unicació (m al grat al gune s pe tite s e scl e txe s cre ade s) e l dre t de de cidir e nm ig d'una acce ptació acrítica de l es re gl e s de l joc (justam e nt q uan e s ce l e brava e l 29 anive rsari de l a constitució e spanyol a).

- i és q ue m al grat q ue durant e l s darre rs m e sos e l s portave us de l a PDD no s'h an cansat de re pe tir q ue l a via autonom ista és un culde sac, e lm anife st de l a se va darre ra m anife stació se m bl a donar oxige n a aq ue l l s q ue pre pare n l a ne gociació pe r al finançam e nt q ue pe rm e t l 'e statut m util at q ue pate ixe n el s catal ans de l ve l l Principat, un autonom ism e q ue m al grat l a se va

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

ve rbositat inde pe nde ntista, continua e ncaparrat am b l a pol ítica de l“pe ix alcove ”.

- aq ue ste s pl ataform e s cíviq ue s e s posicione n abstractam e nt e n favor de l a inde pe ndència (e ncara q ue pe l q uè e s ve u, no h o fan a l 'h ora de convocar una m anife stació), pe rò no q üe stione n un orde nam e nt jurídicopol ític disse nyat alse rve i de l s e stats opre ssors i de l e s se ve s cl asse s dom inants; i si e l s q üe stione n, h o fan nom és pe rq uè no pe rm e t convocar re fe rèndum s, se nse pre ocupar-l os e l se u contingut de cl asse si no és e n te rm e s m ol t vagam e nt social de m òcrate s.

Conte xt pol ític Cal insistir q ue l a gène si d'aq ue st nou sobiranism e e s troba a l a Catal unya ce ntral durant e l procés de re form a e statutària. Això e n de te rm ina fortam e nt e lse u caràcte r e strictam e nt principatí, e n m ol ts casos re fractari a l a construcció de l a nació com pl e ta, e l s Països Catal ans. Durant aq ue l l l l arg i tortuós procés, l 'e spai pol ític de re buig a l 'autonom ism e cre ixé com a conse q üència de l a pe rce pció de distanciam e nt d'im portants se ctors popul ars re spe cte de l a cl asse pol ítica, i tam bé de l e s m aniobre s oportuniste s de tots e l s partits.

Aq ue st oportunism e e s m anife stà prim e r durant l a ne gociació a Madrid (am b e lpape r “e ste l ar” de lcandidat

de CiU Artur Mas – e l q ual se l es prom e tia m ol t fe l iç com a h ipotètic futur pre side nt de l a Ge ne ral itat); pe rò tam bé de sprés, am b e l l am e ntabl e e stira-i-arronsa d'ER C pe r de finir l a se va posició e n re l ació al Re fe rèndum . La se va bascul ació de l“Sí crític” fins al“No”, passant pe l “Vot nul ”, i l e s conse q üèncie s q ue aq ue st fe t va te nir re spe cte de l pape r de l partit e n e l gove rn, de l q ual va se r e xpul sat (m al grat e l s se us càrre cs, q ue e n ge ne ralh avie n apostat pe l “Sí”) va de sorie ntar prim e r, i de sm obil itz ar final m e nt, m ol ts votants durant l a cam panya prèvia alre fe rèndum .

En q ual se vol cas, re s d'això fou e n va, i l es el e ccions autonòm iq ue s de l a tardor i l e s m unicipal s de l a prim ave ra passare n factura al s partits pol ítics. A l e s autonòm iq ue s, Ciutadans e ntrà al parl am e nt, m e ntre PSC, CiU i ER C pe rdie n 467.858 vots re spe cte e l 2003 i l 'abste nció pujava un 5,77 %.

De sprés, a l e s m unicipal s, un nou càstig pe r al s m ate ixos partits de fins a 319 29 5 vots e n aq ue st cas. I am b l e s CUP furgant e n l a fe rida d'ER C e n l e s capital s de com arca de l a se gona corona m e tropol itana de Barce l ona.

En re sum , l a conjuntura poste statutària de ixà m ol t de bil itats CiU i ER C, e ncara q ue tots dos pe r m otius be n dife re nts. El s prim e rs, pe rq uè m al grat tots e l s se us inte nts s'h an tornat a q ue dar se nse l a pre sidència de l a Ge ne ral itat. I e l

7

q ue és pitjor de tot: se nse sabe r pe rq uè! I e l s se gons, pe rq uè m al grat q ue h an aguantat e l tipus i s'h an m antingut com a força de cisiva a l es autonòm iq ue s, augm e ntant l e s se ve s q uote s de pode r de sprés de l es m unicipal s, s'h an vist m ol t q üe stionats pe l q ue s'h a anom e nat “l a m anca de pe rfilinde pe nde ntista dins e lgove rn” i q ue h a ge ne rat dins de lpartit dos corre nts inte rns crítics am b l a dire cció: e l prim e r, “Re agrupam e nt”, dirigit pe r Carre te ro i q ue e n un prim e r m om e nt aposta pe r un pacte “nacional ista” am b CiU; i e l se gon, el confusionari “Esq ue rra inde pe nde ntista”, dirigit pe r Urie l Be rtrán i Lópe z -Bofil l (e ncara q ue aq ue st de m om e nt no h a e stat acce ptat com a m il itant d'ER C), i q ue aposta pe r re ne gociar e l pacte de gove rn am b e lPSC i ICV-EUiA.

CiU i ERC davant l es el e ccions e spanyol es Te nint en com pte aq ue sts ante ce de nts, és m ol t m és fàcil e nte ndre l a ne ce ssitat de l s l íde rs de CiU i d'ER C pe r re im pul sar l a se va im atge , i brandar be n al ta l a bande ra de l “catal anism e ” e n un cas, i de l a “inde pe ndència” e n l 'al tre . Pe r l a via de l 'oportunism e , e s tractava de fe r front a l a frustració ge ne rada pe r l a re form a pe rduda. Ni Mas proposà re s de nou e n e ldiscurs e n q uè pre se ntà e lse u proje cte de re fundació de l catal anism e (“Nosal tre s vol em transform ar Espanya e n un e stat pl urinacional ”), ni Carod va fe r al tra cosa q ue im provisar, com a m ínim si parl e m e n te rm e s de partit, obl igant el s re dactors de l e s ponèncie s e stratègiq ue s d'ER C a e ncabir, de cara al 2014, una h ipotètica proposta de re fe rèndum pe r l a inde pe ndència, òbviam e nt l im itat a l a CAC, al tram e nt cone guda com a Com unitat Autònom a de Catal unya.

Si bé e n e lcas de Conve rgència e l discurs de Mas s'h a d'e nte ndre , a m és a m és, pe r l a ne ce ssitat d'acostar-se tàcticam e nt a ER C pe r l a proxim itat de l es el e ccions ge ne ral s (i te nint e n com pte q ue tam bé h o fan fe t am b e l PP

Tanyada

8

pre ve ie nt l a possibil itat q ue aq ue sts guanyin l es el e ccions e spanyol e s), tam bé h i h a un m ovim e nt e n cl au inte rna de re forçam e nt de CDC davant UDC i com a inte nt – no gaire re e ixit, caldir – d'apropar se ctors de PSC a l a se va ide a de “Casa gran de l catal anism e ” q ue no és sinó l a ve l l a ide a de Pujolde l“palde pal l e r de l catal anism e ” e n un conte xt e n q uè aq ue st ve l l e spai pol ític com e nça a val orar l a ide a propugnada pe r Jul ià de Jòdar q ue “e l catal anism e se rà inde pe nde ntista o no se rà”.

Pe r l a se va banda, Carod va proposar l a se va ide a de re fe rèndum pe l2014 poc abans de l 'O nz e de Se te m bre , pe nsant m és e n e lCongrés q ue h avia d'afrontar e n e l q ual te m ia ve ure q üe stionat e ncara m és e l se u l ide ratge davant un Puigce rcós q ue , diue n, h auria im pul sat a l 'om bra e l corre nt “Esq ue rra inde pe nde ntista” com a subm arí contra Carod.

Cap de l e s due s proposte s no passe n de l 'anècdota si anal itz e m e l pape r de l s dos partits e n re l ació a l a m anife stació de l '1 de de se m bre organitz ada pe r l a Pl ataform a pe l Dre t de De cidir: una nova oportunitat pe r posicionar-se davant l es el e ccions e spanyol e s de l a prim ave ra. Nom és e n e lcas q ue e l Tribunal Constitucional fal l i en contra de l 'Estatut de l a ve rgonya h i h aurà al guna possibil itat q ue cap de l s dos faci pl ante jam e nts q ue supe rin e lm arc autonòm ic actual .I e ncara i així, e lm és probabl e és q ue es l im itin a de m anar-ne e l se u de spl e gam e nt. Això sí, ape l ·l ant a un dre t de de cidir buit de contingut.

L'e sq ue rra inde pe nde ntista En aq ue st conte xt, l e s prioritats de

l 'e sq ue rra inde pe nde ntista passe n pe r re forçar un polsocialfavorabl e al a ruptura am b e l s e stats e spanyol i francès.

Es tracta d'aprofundir e n l a l ínia de construcció d'un contrapode r popul ar e nfrontat am b e l s e stats opre ssors, tot construint l e s base s d'una de m ocràcia popul ar catal ana.

Avui, això passa pe r re forçar e l s braços sociopol ític, m unicipal ista i com unicatiu de l m ovim e nt e n l es se ve s dife re nts e xpre ssions.

La m il itància inde pe nde ntista no h a de gastar e sforços h um ans i organitz atius e n proje cte s al ie ns, sinó q ue h a de re dobl ar e l s e sforços de stinats a e xpl icar e lse u proje cte , a e nriq uir-l o tot dotant de continguts i al te rnative s a l l arg te rm ini l e s se ve s crítiq ue s alm ode l social i de país im posat, aq ue sts Països Catal ans e sq uarte rats i dil uïts dins l 'Espanya de l e s autonom ie s i l a R épubl ica france sa. Nom és a través d'un proje cte inde pe nde ntista i

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

social ista q ue prom ogui l a de sobe diència am b e l capital ism e i el s e stats opre ssors, en l a construcció de lq uall 'aposta pe r uns m itjans de com unicació popul ars, autoge stionats i autònom s de l 'e stat h i té un pape r e stratègic, se rà possibl e arrosse gar l a m ajoria social de l s Països Catal ans cap a l 'al l ibe ram e nt.

Si l 'e sq ue rra inde pe nde ntista e n e l se u conjunt no té cl ara aq ue sta ne ce ssitat de re forçar re fe re nts pol ítics, social s i cul tural s propis, no nom és no aconse guirà arrosse gar aq ue st sobiranism e cívic cap a posicions de ruptura am b l 'e stat i pe r un m ode l social favorabl e al s inte re ssos de l a m ajoria, sinó q ue se rà absorbit pe l catal anism e q ue e ncara volre form ar l 'e stat e spanyol i pe r una e sq ue rra pe rduda e n l a tasca de dotar de rostre h um à e l capital ism e .

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

9

Més e nl l à de l 'Autod ete rm inació cap a l a Construcció Nacional En e lproje cte de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista e l re cone ixe m e nt re al de ldre t d'Autode te rm inacio és nom és un pas, un obje ctiu tàctic de cisiu e n e lprocés de ruptura am b e l s e stats e spanyoli francès, pe rò nom és un graó e n e lcam í de l 'al l ibe ram e nt nacionalde l s Països Catal ans

Pe r a avançar ve rs el s nostre s obje ctius e s fa ne ce ssari com e nçar de s de l dia d'avui, se nse e spe rar a un h ipotètic dia de de m à d'un procés autode te rm inista, e l procés de Construcció Nacional

Fa tre s anys, coincidint am b l 'inici de l procés de re form a de l s e statuts d'autonom ia, Endavant i e l conjunt de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista vam im pul sar l a re ivindicació de l 'autode te rm inació, am b l 'obje ctiu de fe r e vide nt q ue davant l 'e sgotam e nt de l m arc autonòm ic sorgit de l a transició, q ual se vol re form a de l m ate ix basada e n una actual itz ació de l pacte de subm issió a l 'Estat, q ual se vol re form ul ació q ue se guís se nse re conèixe r e ldre t de m ocràtic de lpobl e catal à a l a l l iure de te rm inació, e stava conde m nada al fracàs. D'aq ue st im pul s e n nasq ué l a Cam panya Unitària pe r l 'Autode te rm inació, prim e ra dinàm ica unitària de l 'inde pe nde ntism e e n m ol ts anys q ue fou capaç de sum ar force s de l conjunt de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, com e nçant a articul ar un e spai pol ític propi alvol tant de ldiscurs e stratègic de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista.

La força d'aq ue sta cam panya q ue dà be n pal e sa en l a m anife stació inde pe nde ntista de l '11 de fe bre r de 2006, q ue apl e garia m il e rs de pe rsone s, una se tm ana abans de l a m anife stació convocada pe r un am bigu dre t a de cidir, paraigua de l s partits q ue de fe nsave n l a re form a de l 'Estatut, q ue m al grat tot, canal itz aria bona part de l de sconte ntam e nt popul ar am b l 'actual e status pol ític.

L'Esq ue rra Inde pe nde ntista h avia e stat capaç de de ixar cl ara l a nostra posició e n aq ue l l de bat, davant e l s e stira i arronsa de l s partits autonom iste s e ntorn l a ne gociació de l e s com pe tèncie s de l nou pacte autonòm ic, i vam pode r condicionar-l o de tal form a q ue l e s iniciative s q ue inte ntave n arrosse gar e lsuport popul ar al vol tant d'un m és o m e nys am biciós nou Estatut h o h avie n de fe r re corre nt a una apare nça de m ajor re cone ixe m e nt de l s nostre s dre ts de l q ue re al m e nt s'e stava cuinant.

Així, e l de ce be dor re sul tat final de l es ne gociacions e n e lcas de lPrincipat, fins i tot pe r a l e s aspiracions de l 'autonom ism e

de CiU, ICV, PSV i d'ER C, féu q ue bona part de l e s base s d'aq ue sts, així com de l re novat m ovim e nt cul tural i cívic catal anista, a caval l e ntre l 'autonom ism e i l a ruptura, i bona part de l 'e sq ue rra transform adora i m ovim e nts social s catal ans, aposte ssin pe r un No al nou pacte re baixat pe r l 'acord de CiU i PSO E davant de l re fe rèndum . No és arriscat atribuir aq ue st de cantam e nt e n bona part a l a dinàm ica im pul sada pe r l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, a l a pote ncial itat i capacitat de tre bal lde l a nostra xarxa organitz ativa i associativa, a l a cre ixe nt capacitat d'incidència pol ítica assol ida el s darre rs anys am b e ltre bal ll ocal , al costat de l es l l uite s popul ars, re forçant l e s e structure s organitz ative s, casal s i e ntitats. El re sul tat de l a consul ta de m ostrà no nom és una e l e vada abste nció, fruit de l a poca il ·l usió ge ne rada pe lre baixat te xt, sinó tam bé un significatiu cre ixe m e nt d'un vot ne gatiu am b un contingut cl aram e nt rupturista am b l 'Estat e spanyol , en l a l ínia de lq ue l 'Esq ue rra inde pe nde ntista re cl am ava, gaire bé e n sol itari i davant l a passivitat de l a cúpul a d'ER C o d'un m ovim e nt cívic passiu de sprés d'h ave r e stat forçat pe r l a base a optar pe lNo. Pe rò si calval orar l 'èxit, tant propi com de gut a l a incapacitat i de sl e gitim ació de l e s force s autonom iste s, de l a social itz ació de l dre t d'Autode te rm inació, fruit pe r tant e n bona m e sura de l nostre tre bal l , i q ue m ostra e lpote ncialcre ixe nt de lnostre m ovim e nt; tam bé calte nir pre se nt q ue en e l proje cte de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista e l re cone ixe m e nt re al d'aq ue st dre t és nom és un pas, un obje ctiu tàctic de cisiu e n e lprocés de ruptura am b e l s e stats e spanyol i francès, pe rò nom és un graó e n e lcam í de l 'al l ibe ram e nt nacional de l s Països Catal ans i d'e m ancipació de l a cl asse tre bal l adora. I pe r a avançar ve rs e l s nostre s obje ctius e s fa ne ce ssari com e nçar de s de l dia d'avui, se nse

Tanyada

10

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

e spe rar a un h ipotètic dia de de m à d'un procés autode te rm inista, e l procés de Construcció Nacionalde l s Països Catal ans.

Fil l a d'aq ue l l a dinàm ica, i e n conse q üència d'aq ue st pl ante jam e nt d'avançar m és e nl l à se ria l a cam panya de l s 300 anys d'ocupació i re sistència, q ue naixia pe r aprofundir en l a Construcció Nacional , supe rant e l contingut de l 'Autode te rm inació, re ivindicació ja àm pl iam e nt social itz ada, i m és pre se nt q ue m ai davant e ll l astim ós e spe ctacl e q ue h a suposat e lprocés de re form a e statutari, am b un final q ue jja e s pot pre ve ure e ncara m és l am e ntabl e.

Així, l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, coincidint am b e l te rce r ce nte nari de l a de sfe ta d'Al m ansa, posava sobre l a taul a l a vigència i actual itat de l a re cl am ació de l a te rritorial itat nacional , i e lse u caràcte r irre nunciabl e pe r a q ual se vol proje cte d'e m ancipació nacional . Aq ue sta cam panya tornaria a aconse guir una confl uència e fe ctiva de tota l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, i a m és, aq ue st cop, supe rava e l m arc re gional im posat pe l s Estats i l a vida pol ítica autonòm ica.

En e lm arc d'aq ue sta dinàm ica h e m viscut im portant diade s de l l uita am b una e xte nsió te rritorial se nse pre ce de nts arre u de l s Països Catal ans, m obil itz acions tant im portants com l e s ce l e brade s a Ll e ida e lpassat m e s d'octubre , o l a Diada unitària l 'O nz e de Se te m bre . I e n aq ue st conte xt d'unitat d'acció i de re forçam e nt de l e s e ine s d'inte rve nció pol ítica pròpie s, se nt capaços de fe r arribar e l s nostre s pl ante jam e nts i proje cte pol ític a

M anife stació de l a Cam panya U nitària pe r l 'Autode te rm inació l '11 de fe bre r de 2006

am pl is se ctors popul ars, d'apropar el s nostre s pl ante jam e nts i tre bal l ar am b m ovim e nts social s i popul ars, tant a nive l ll ocal com nacional , gràcie s altre bal lconjunt i am biciós il 'e nfortim e nt d'instrum e nts i e spais propis, q ue cal e nte ndre bona part de l 'incipie nt pe rò e spe rançador cre ixe m e nt en l es el e ccions m unicipal s; com cal situar-h i l 'èxit de l a re sposta pl ante jada pe r l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista a l a pe rse cució de l e s m obil itz acions antiborbòniq ue s, on vam sabe r l l e gir tant l a m agnitud de l re pte com l 'oportunitat de fe r avançar e lnostre discurs i e nfortir e l s l l igam s de coordinació de l e s organitz acions de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, organitz ant de s d'aq ue sta confl uència de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista una re sposta q ue h a pogut pl antar cara alde safiam e nt de l 'Estat e n te rm e s de de sobe diència i m obil itz ació prou significatius.

darre rs tre s anys q ue calpe rse ve rar, en l a ne ce ssitat de supe rar dinàm iq ue s pol ítiq ue s d'àm bit re gional pe r construir un m ovim e nt d'abast nacional , e nfortir l a coordinació pol ítica prim e r, i organitz ativa de sprés, de l es organitz acions de l 'Esq ue rra Inde pe nde ntista, re forçar l a xarxa associativa, l e s iniciative s i e ine s q ue e ns pe rm e tin bastir, paral ·l el am e nt i de form a prioritària al s obje ctius tàctics i a l e s al iance s ne ce ssàrie s e n cada m om e nt e n funció d'aq ue sts, e l nostre proje cte e stratègic, q ue passa pe r l a Construcció Nacional , e nfortint l es l l uite s popul ars de s d'una pe rspe ctiva de tota l a nació; i tam bé passa pe r l 'organitz ació de l a cl asse tre bal l adora i l e s cl asse popul ars, pe r l 'e nfortim e nt d'un contrapode r popul ar, pe r l a cre ació, de s d'avui, de l e s base s d'uns Països Catal ans l l iure s i d'una ve ritabl e de m ocràcia, d'una socie tat social ista.

I és e n aq ue st cam í e sbossat e l s

La Bodegueta c.Pintor Fortuny 14 M olins de Rei

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

H istòria

11

9 0 anys d e l a revol ució russa D e s de lm om e nt q ue e s va produir, l a re vol ució soviètica h a e stat conside rada am b raó pe r l a tradició com unista com e lse gon gran e xpe rim e nt de pode r obre r de sprés de l a Com una de París.

Else u instrum e nt fonam e ntalfou e lpode r popul ar organitzat al vol tant de l s sòvie ts d’obre rs, de cam pe rol si de sol dats e n e l q uale l prol e tariat industrial re pre se ntava l ’avantguarda

El s fe ts són cone guts. Am b l a Re vol ució de fe bre r de 19 17 s'e nde rroca e l règim autocràtic de ltsar Nicol au II i s'e stabl e ix una re públ ica de caire l ibe ral . L’octubre de lm ate ix any s’e sde vé una re vol ució de tipus social ista e n l a q ual e l s Sòvie ts (control ats principal m e nt pe l partit bol xe vic) pre ne n e lpode r.

De s de l m om e nt q ue e s va produir, l a re vol ució soviètica h a e stat conside rada am b raó pe r l a tradició com unista com e l se gon gran e xpe rim e nt de pode r obre r de sprés de l a Com una de París. El se u instrum e nt fonam e ntal fou e l pode r popul ar organitz at alvol tant de l s sòvie ts (sòvie ts d’obre rs, de cam pe rol s i de sol dats) e n e lq uale lprol e tariat industrial re pre se ntava cl aram e nt l ’avantguarda.

Això fou possibl e contra e l tòpic q ue pre se nta e l prol e tariat industrial rus de 19 17 com una cl asse m arginal . Mal grat q ue e stava aïl l ada e n uns pocs focus (Pe trograd, avui San Pe te rsburg, i Moscou principal m e nt) l a indústria russa e ra una de l e s m és conce ntrade s de l m ón i “l es fàbriq ue s ocupant m és de 10.000 obre rs són m és nom brose s a R ússia q ue a Al e m anya” (se gons va e scriure Andre u Nin, q ue cone ixia bé e l s fe ts i de prim e ra m à). Am b aq ue sta se gona re vol ució e s re produïa e l te m a ce ntral de l a de m ocràcia obre ra com a òrgan de pode r en el s m ate ixos te rm e s q ue a l a fam osa Com una banyada e n sang pe r l a re acció e l 1871. En aq ue sta ocasió, pe rò, va e xistir una visió e stratègica de caràcte r ofe nsiu, adre çada a pre ndre e lpode r de l ’Estat. I e n e l disse ny d’aq ue sta visió e stratègica va te nir un pape r principal e l partit bol xe vic q ue , tam bé contra e l tòpic, no e ra una cam aril l a re duïda i m ol t m e nys al l unyada de l e s m asse s com a m ínim pe l q ue fa a l e s ciutats. Am b aq ue st pl ante jam e nt e l s re vol ucionaris van aconse guir m ante nir sota control obre r l ’ordre públ ic, l a producció, l ’apare l l l e gisl atiu i e xe rcir un pode r q ue garantís e l m ante nim e nt de l e s conq ue ste s de l a re vol ució.

Quine s van se r aq ue ste s conq ue ste s?

1.- La dictadura de l prol e tariat (pe r m itjà de l 'e stat obre r i cam pe rol dirigit pe lpartit com unista).

La dictadura de lprol e tariat/de m ocràcia obre ra no va e stabl ir e lsufragi unive rsal si no un siste m a e l e ctoral q ue donava dre t a “e l e gir i se r e l e gits tots e l s m ajors de divuit, de l 'un i l 'al tre se xe , q ue re une ixin l e s se güe nts condicions: a) tots aq ue l l s q ue obtinguin e l s se us m itjans d'e xistència m itjançant e l tre bal l útil o q ue re al itz in un tre bal l dom èstic q ue doni l a possibil itat al s prim e rs de re al itz ar l a se va m issió (pe r e xe m pl e, l 'e sposa o al tra pe rsona q ue cuidi de l s ne ns de l e s obre re s, e tc.); b) el s sol dats de l 'e xèrcit i l 'arm ada rojos; c) e l s ciutadans de l a cate goria e num e rada e n e l s dos punts ante riors q ue h agin pe rdut l a capacitat de tre bal l ; d) e l s e strange rs q ue visq uin i tre bal l in e n e lte rritori de l 'UR SS no pode n triar ni se r triats, e ncara q ue form in part de l es cate gorie s e sm e ntade s: a) e l s q ui re corre n al tre bal l assal ariat am b l a final itat d'obte nir be ne fici, b) l es pe rsone s q ue visq uin d'ingre ssos no proce de nts de l tre bal l ; c)e l s com e rciants i inte rm e diaris com e rcial s; d) e l s frare s i se rvidors de lcul te ; i) e l s e m pl e ats i age nts de l 'antiga pol icia, així com e l s m e m bre s de l a casa re ialf) l e s pe rsone s m e ntal m e nt anorm al s, així com l e s q ual s e s trobin sota tute l a; g) l es pe rsone s conde m nade s pe l s tribunal s” Aq ue ste s conq ue ste s van donar al prol e tariat urbà i cam pe rol une s condicions pe r a l a pròpia re al itz ació, une s condicions de m ocràtiq ue s im pe nsabl e s e n cap m om e nt ante rior de l a se va h istòria.

El pe ríode de l a NEP (Nova Pol ítica Econòm ica q ue a partir de 19 21 i fins 19 29 va provar de supe rar l a crisi e conòm ica de rivada de l a gue rra civili l 'agre ssió e strange ra), pe rò, no tan sol s

Tanyada

12

va re pre se ntar l ’acce ptació d’un ce rt grau de capital ism e (“una passa obl igada e nre ra”, se gons Le nin) si no tam bé l a inte gració de cl asse s no prol e tàrie s e n e lpode r pol ític. Le nin h o e xpl icitava m ol t cl aram e nt: “… a l a nostra Re públ ica Soviètica, e l règim sociale s basa e n l a col ·l aboració de due s cl asse s, e l s obre rs i e l s cam pe rol s, col ·l aboració e n l a q ue ara s’adm e te n tam bé, sota ce rte s condicions, e l s “ne pm ans”, és a dir, l a burge sia” (Le nin, Com h em de re organitz ar l a inspe cció obre ra i cam pe rol a).

Se gons ce rte s ve rsions (l e s de l s opositors d’e sq ue rre s) q ue ge ne ral m e nt no pose n e n dubte l a ine vitabil itat de l a NEP, aq uí e staria una cl au de l ’anom e nada “de ge ne ració burocràtica”.

Una se gona cl au rau e n l a ne ce ssitat de m ante nir un apare l l e statal e norm e pe r fe r front a l e s am e nace s e xte riors i al caos inte rior q ue va e xigir e l re cicl atge d’e l e m e nts de l ’Antic R ègim . Trotsk i va com parar aq ue st procés am b l a re acció te rm idoriana q ue va posar final e l 179 4 a l a Re públ ica de l a Virtut q ue h avia sorgit de l a Re vol ució France sa.

2.- L'e xèrcit roig, l e s force s arm ade s organitz ade s durant l a Gue rra Civil Russa al19 18, garant m ate rialde l a dictadura de l prol e tariat. Es va conve rtir e n l 'e xèrcit de l a Unió Soviètica de sprés de l 'e stabl im e nt de l a UR SS e l19 22 i fins l ’e stabl im e nt de l 'Exèrcit Soviètic e l19 46.

En prim e r l l oc e l gove rn h avia de garantir l a pau q ue h avia prom és durant tot e l procés re vol ucionari, i va pactar un arm istici am b Al e m anya cone gut com tractat de Bre st-Litovsk .

Aq ue st tractat im pl icava una pèrdua de te rritoris e norm e (Finl àndia, Pol ònia, Estònia, Lituània i Ucraïna e ntre d’al tre s). En re al itat, e ra e l re cone ixe m e nt de l a im possibil itat de de fe nsar l a re vol ució e n un te rritori tan gran. D’aq ue sta m ane ra, l a R ússia soviètica guanyava te m ps, pe rò no gaire . El19 18 e scl ata l a gue rra civil q ue e nfronta e l pode r soviètic a l es potèncie s e urope e s i l a oposició inte rna l l igada a l ’antic règim . En

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

aq ue sta l l uita q ue dura fins 19 22 e s forja l ’Exèrcit Roig.

3.- La nacional itz ació de l s m itjans de producció m és im portants, se nse el s q ual s l a dictadura de lprol e tariat no se ria sinó una m e ra fórm ul a.

“Tots e l s grans m itjans de producció e n pode r de l ’Estat i e l pode r de l ’Estat e n m ans de l prol e tariat“ (Le nin, Sobre l a coope ració).

4.- Elm onopol i de lcom e rç e xte rior, re q uisit indispe nsabl e pe r a l 'e dificació social ista, donat e l cèrcolcapital ista Le s condicions de possibil itat de l m ante nim e nt i am pl iació d’aq ue ste s conq ue ste s e n l l e tra i e spe rit passave n al s ul l s de tots pe r l ’e xpansió inte rnacional de l a re vol ució.

Era una ide a ge ne ral itz ada i sostinguda pe lpropi Le nin: “l ’e xe m pl e rus m ostra a tots el s països q ue l com , i q ue l com m ol t substancial , de l se u futur pròxim i ine vitabl e” (“L’e sq ue rranism e , m al al tia infantil de l com unism e ”).

Que aq ue sta e xpansió no prospe rés va m ante nir l a UR SS e n un aïl l am e nt inte rnacionalinsoste nibl e . Tam poc a l ’inte rior l a concil iació de l s inte re ssos de cl asse va re e ixir am b facil itat. La l l uita de cl asse s e s va m ante nir be n viva de s de l a insurre cció i l a fòrm ul a de l ’Estat obre r i cam pe rol am b l a col ·l aboració de l a burge sia sorgida de l a Nova Pol ítica Econòm ica (e l s h om e s de l a NEP) va pre se ntar gre us contradiccions. La re sposta a aq ue sta posició de se spe rada fou e l re forçam e nt de l ’e stat e n pe rjudici de l a de m ocràcia obre ra, l a ce nsura o autoce nsura e n e l s de bats inte rns de l partit, l a re pre ssió i l ’ús cada cop m és siste m àtic de l e s sol ·l ucions adm inistrative s i autoritàrie s. Contra l ’inte rnacional ism e bol xe vic re apare ix e lpatriotism e gran rus. En l a supe rvivència de l a UR SS e stava inscrita l a m ort de l a re vol ució. La re vol ució soviètica va dur a te rm e tote s l e s conq ue ste s “burge se s” q ue l a pròpia burge sia rusa e ra incapaç de fe r (l a industrial itz ació i l a re vol ució agrària). Pe rò a nosal tre s e ns h a d’im portar m és un al tre tipus de l l içons: l e s d’una re vol ució

Col pe ge u e l s bl ancs am b l a cunya roja - Lissitz k y (19 19 ) fonam e ntada e n l ’autoorganitz ació obre ra e nte sa com a pode r obre r q ue pre n e l pode r de l ’e stat pe r q uè re spon a una e stratègia unificada.

Pode r popul ar i dire cció pol ítica. El prim e r l ’aporte n e l s sovie ts com a e xpre sió de l a de m ocràcia obre ra, e l se gon e l partit bol xe vic pe r l a se va infl uència e n e l prol e tariat urbà i e l s se us e nce rts e stratègics durant l a insurre cció i e n l es prim e re s passe s de consol idació de l pode r soviètic. La re vol ució russa és l ’únic cas de l a se va natural e sa.

No h i va h ave r re vol ució prol e tària a Al e m anya e xce pte un curt assaig de re públ ica soviètica a Bavie ra, tam poc no va triom far gaire te m ps l a re vol ució a H ongria, ni van pre ndre un caire ne tam e nt re vol ucionari al tre s re vol te s obre re s q ue e s van re produir durant aq ue l l s anys a arre u d’Europa i q ue van te nir tam bé l a se va e xpre ssió al s Països Catal ans e lm ate ix any 19 17. Tam poc e l s fe ts de l a Gue rra Civil , vint anys m és tard, h i van conduir. En cap d’aq ue sts casos h i va h ave r un organism e q ue pl ante gés i e xe cutés una e stratègia de pre sa de lpode r.

La m anca d’una dire cció re vol ucionària no significa l a re vol ució pura si no l ’e ntre ga de l com andam e nt a una dire cció re form ista. I si e xce ptue m l es l l uite s de caire anticol onial , m ai a banda de l a re vol ució russa s’h a donat l a coincidència d’un pode r popul ar organitz at i una dire cció de cidida a no l l iurar al s re form iste s e lfruit de l a insurre cció.

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

Inte rnacional

13

Una m irad a a Escòcia

Elpe trol i de lm ar de lnord fou de scobe rt al s anys se ixanta i se m pre h a e stat re gul at i control at pe lgove rn britànic, fe t pe lq ue al s anys se tanta l 'SNPva iniciar una cam panya anom e nada “It's Scotl and's oil ”, re cl am ant aq ue st pe trol i com una fe rram e nta fonam e ntalpe r l 'e conom ia e scoce sa e n un futur e stat inde pe nde nt. Pe rò am b e lpas de l es dècade s aq ue sta re ivindicació va caure a l 'obl it i l a dipl om àcia e n l es re l acions am b W e stm inste r van acce ptar q ue aq ue stos re cursos natural s pe rtanyie n al e s grans corporacions inte rnacional s

Quan Al e x Sal m ond, fa uns m e sos anunciava arre u q ue e n un pare l l de se tm ane s pre se ntaria un docum e nt on proposava l a re al itz ació d'un re fe rèndum d'autode te rm inació, l es m irade s d’inde pe nde ntiste s de tota Europa e s girare n a Escòcia. Aq ue st fe t, q ue re sul tava prou pre visibl e , ja q ue e ra, e n gran part, l a proposta de gove rn de lSNP (Partit Nacional Escocès), va cre ar una re acció inte rnacional a l a pre m sa m ol t dispar: al guns m itjans de com unicació m és prope rs al s e stats van ignorar-l o, m e ntre q ue tot tipus de publ icacions nacional iste s, re gional iste s o inde pe nde ntiste s van cre ar un bon re bom bori. Això e spe cial m e nt va succe ir al s Països Catal ans i m és concre tam e nt al Principat on prom pte e s com e nçà a parl ar d’una forta sim il itud e ntre e l s dos països.

Aq ue sta e nèrgica re acció pe r part de de te rm inats m itjans de pre m sa no fou acom panyada pe r l a m ajoria d’e scoce sos.

L'actual parl am e nt d'Escòcia (H ol yrood) data de 19 9 9 , any e n q uè e l s l aboriste s (e l partit de Tony Bl air) van de cidir re stabl ir ce rt grau d'autonom ia pe r l a nació e scoce sa am b l 'obje ctiu d'afe bl ir l es se ve s re ivindicacions nacional s, q ue s’h avie n tornat e spe cial m e nt im portants durant l ’ul tim a dècada, gràcie s e n part a l a propaganda re al itz ada pe r dife re nts icone s m e diàtiq ue s e scoce se s com Se an Conne ry, així com a l ’afe bl im e nt de l s l aboriste s, q ue e s trobave n e n un procés de transform ació q ue l ’Scotish Social ist Party h a com parat am b l a transform ació de lPSO E durant e lfinalde l s se tanta.

Aq ue ste s re ivindicacions com e nçare n a te nir un im portant suport social durant el s anys se tanta, fruit de l s canvis q ue patia Europa. Així doncs a final s d'aq ue l l a dècada e s va re dactar l 'anom e nada Scotl and Act 19 78, q ue tornava a Escòcia m ol ts de l s se us dre ts, ve nuts pe r l a se va nobl e sa tre s se gl e s e nre re . Un any de sprés e s va re al itz ar un re fe rèndum pe r de cidir si s'h auria d'im pl antar, pe rò am b una condició pe r part de l gove rn de

W e stm inste r: h avia d'ésse r ratificada pe r m és d'un 40% de l 'e l e ctorat, q ue e n un país on gaire bé l a m e itat de l a pobl ació és abste ncionista i poc inte re ssada e n l a pol ítica, re sul tava una im possibil itat pràctica. Tot i q ue l a m ajoria de votants e s van de cantar pe r tornar a Escòcia al gun tipus d'autonom ia, final m e nt no arribare n a se r suficie nts pe rq uè e l re sul tat fos acce ptat pe l gove rn de W e stm inste r. Am b l 'arribada de Th atch e r alpode r aq ue st procés s'aturà de m ane ra com pl e ta.

Due s dècade s m és tard, Al e x Sal m ond h a de cl arat q ue l ’any 2017 Escòcia h aurà obtingut e lnive l le conòm ic suficie nt pe r inde pe nditz ar-se de Gran Bre tanya, form ant un nou re gne sota dom ini de l a Corona Britànica. Se gons e l s e studis de l s social iste s e scoce sos, pe rò, e l proje cte d’al l ibe ram e nt nacional ja és e conòm icam e nt viabl e si e s nacional itz a (o sim pl e m e nt e s puge n e l s im postos sobre ) e l se u pe trol i, q ue e l 2001 suposava aproxim adam e nt un 9 0% de l pe trol i q ue e s produe ix a Europa.

Elsocial ism e e scocès Le s arre l s ide ol ògiq ue s de l ’actual Scottish Social ist Party e s trobe n e n e l l l e ge ndari m arxista Joh n Macl e an, fundador de l ’Scottish W ork e rs Re publ ican Party i cònsul de l a Unió Soviètica nom brat pe r Le nin. Tota l a se va vida va tre bal l ar com a m e stre , prim e r a l a unive rsitat, d’on fou de spatxat pe lse u com prom ís pol ític, i poste riorm e nt com a profe ssor d’e conom ia pe l s tre bal l adors fundant tam bé l ’Scottish Labour Col l e ge .

Macl e an va com e nçar l a se va m il itància de be n jove e n l a Social De m ocrat Foundation passant a form ar part m és e ndavant de l Brittish Social ist Party, on va te nir im portants dife rèncie s am b l a dire ctiva de l partit, form ada pe r l ’al a re form ista. Tot i així durant aq ue sta època, Macl e an va de stacar pe l s se us discursos i l a se va oposició frontal a l a

Tanyada

14

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

va acusar fal sam e nt anarq uiste s.

Joh n M acLe an

prim e ra gue rra m undial . De fe t e lse u pape r agitador l i va costar 5 anys de pre só i e l se u discurs de fe nsant e l dre t a l a l l ibe rtat d’e xpre ssió i l a ne ce ssitat de l s tre bal l adors a e sde ve nir propie taris de lse u de stí és un re fe re nt pe lm arxism e e scocès, de l a cate goria de “La h istoria m e absol ve rá” de Fide l Castro o de l a de fe nsa de Ge orgi Dim itrov davant l a justícia de lIII Re ich .

Quan e l BSP va e sde ve nir e l Brittish Com unist Party, tot i e l suport q ue donare n a l ’inte rnacional com unista, Macl e an va abandonar e l partit de fe nsant, a banda de l a ne ce ssitat de cre ar un partit re vol ucionari, e l fe t de q ue e l s e scoce sos ne ce ssitave n e xe rcir une s dinàm iq ue s dife re nts de l e s q ue pogue re n te nir angl e sos o gal ·l e sos. En pocs anys aq ue sta postura cristal ·l itz à en uns pl ante jam e nts obe rtam e nt inde pe nde ntiste s q ue cre are n l es base s te òriq ue s pe r l ’Scotish W ork e rs Re publ ican Party. Aq ue st partit e s va caracte ritz ar pe r fusionar l es de m ande s sobiraniste s q ue es produïe n e spe cial m e nt e n l e s z one s rural s d'Escòcia i l a de fe nsa de l social ism e q ue procl am ava el prol e tariat de l e s z one s urbane s. Així doncs, q uan e s parl ava d’una re públ ica inde pe nde nt d'Escòcia h o fe ie n re l acionant-l a am b el s ance stral s m ètode s ce l te s d’organitz ació social , tot re cl am ant e l re torn a l ’e structura de cl ans e n un

nou se ntit. D'aq uí va sortir l 'e sl ògan “back to com m unism forw ard to com m unism ”. La m ort de lse u l ide r, l ’any 19 23, va suposar pràcticam e nt l a fi de lpartit.

Cre ixe m e nt i crisi d'un inde pe nde ntism e d'e sq ue rre s a Escòcia Dècade s m és tard am b l ’aparició de nous corre nts m arxiste s arre u d’Europa e ntre l a dècada de l s ’60 i el s ’70 va fe r re aparèixe r un inde pe nde ntism e e scocès am b m arcat caràcte r social ista, am b une s condicions social s q ue e n facil itarie n e l se u ràpid cre ixe m e nt pe l re buig organitz at a l es pol ítiq ue s ne ol ibe ral s q ue portaria a te rm e Margare t Th atch e r. Aq ue st re buig e s m anife staria e spe cial m e nt contra l a “pol ltax”, un siste m a de re captació d’im postos pe lq ue toth om h avia de pagar e l m ate ix inde pe nde ntm e nt de lse u sal ari. L’activitat de partits i m ovim e nts social s tant a Angl ate rra, com a Gal e s i a Escòcia contra aq ue sta l l ei va acabar de se ncade nant im portants aval ots organitz ats i protagonitz ats pe l “M ilitant” (organitz ació inte rnacional q ue alnostre país e dita un pe riòdic am b e lm ate ix nom i q ue control a el Sindicato de Estudiante s, fe nt e ntrism e alPsoe ), q ue de sprés de l s e nfrontam e nts m és im portants a Londre s va conde m nar e l s aval ots i

a

grups

Pe rò aq ue sta no fou l ’actitud q ue va pre ndre l a ge nt de l M il itant a Escòcia, on un jove Tom m y Sh e ridan e ncapçal ava l e s prote ste s, e l q ue l i donaria l a popul aritat idònia pe r a q ue e n 19 9 7 sortira el e cte q uan e s va pre se ntar com a candidat a Gl asgow pe r l ’Al iança Social ista Escoce sa (SSA), una pl ataform a on s’agl utinave n dife re nts partits q ue un any m és tard e sde vindran e lPartit Social ista Escocès (SSP), tre ncant tota re l ació am b e l Mil itant de gut al re col z am e nt actiu q ue aq ue stos donave n al s Laboriste s a Angl ate rra.

A l es el e ccions de 2002 l ’SSP va incre m e ntar l a se ua pre sència d’un re pre se ntant e n e l parl am e nt de H ol yrood a cinc parl am e ntaris.

Aq ue st proje cte e s va ve ure truncat pe r l a m ate ixa pe rsona q ue h avia aconse guit tirar-l o e ndavant.

L’any 2006 l a pre m sa rosa e scoce sa publ icava q ue Tom m y Sh e ridan h avia e stat fre q üe ntant prostíbul s en el s se us viatge s a Angl ate rra, fe t pe lq ue de nuncià al guns m itjans de com unicació; l a ne gativa de l com itè ce ntralde m e ntir davant e l jutge fe nt de coartada pe r Sh e ridan, va provocar una gre u crisi en l 'inte rior de l partit q ue va provocar l ’e scissió d’una se cció l ide rada pe r Sh e ridan anom e nada Sol idarity.

Fruit d’aq ue sts

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

15

e scàndol s i d’una e xce ssiva aposta pe r una figura concre ta va provocar q ue aq ue sta prim ave ra l ’SSP pe rde ra tots el s se us re pre se ntants i Sol idarity tam poc no n’aconse guís cap.

Avui dia l ’SSP e s troba e n un procés de re construcció, inte ntant re pre ndre l a im portància q ue h avie n tingut fa uns m e sos pe r m itjà de cam panye s sobre te m àtiq ue s m ol t concre te s com l a q ue porte n e ndavant l e s se ve s jove ntuts pe r tal de pujar e l sal ari m ínim inte rprofe ssional . Aq ue ste s cam panye s no e stan te nint e l re ssò de sitjat.

De gut a una de riva e xce ssivam e nt ce ntrada e n l a pol ítica institucional , el partit va de ixar de banda l a tasca agitativa i de pol ítica de carre r, cosa q ue va distanciar e l s m e m bre s de l partit de l e s se va base tre bal l adora e n l l ocs e m bl e m àtics de l ’e sq ue rra e scoce sa com Gl asgow .

Crítiq ue s alproje cte de l 'SNP Davant l es de cl aracions d’Al ex Sal m ond m ante ne n una postura critica doncs tot i q ue pol íticam e nt puga se m bl ar q ue Escòcia pe rtany al parl am e nt de W e stm inste r, i q ue am b l a proposta de l 'SNP podria passar a pe rtànye r al s e scoce sos, l a re al itat és be n dife re nt. Le s se ve s grans re se rve s de pe trol i son e xpl otade s pe r corporacions de l s Estats Units, Al e m anya i Londre s, q ue pague n m e nys im postos a Escòcia q ue e l s q ue h an de pagar a al tre s països com Aràbia Saudita o Mèxic. Al m ate ix te m ps l a te rra d'Escòcia e s troba e n m ans d'un pe tit re ducte de grans te rratine nts, m ol ts d'e l l s e xcèntrics e strange rs se nse cap inte rès pe r l a vida de l s pobl adors d'aq ue ste s z one s.

La proposta de Sal m ond i l 'SNP no consiste ix e n ce dir aq ue sts te rre nys e n una Escòcia inde pe nde nt al s tre bal l adors i pujar e l s im postos a l es e m pre se s e strange re s q ue e xpl ote n e l s se us re cursos natural s.

Aq ue st pe trol i fou de scobe rt al s anys se ixanta i se m pre h a e stat re gul at i control at pe l gove rn britànic, fe t pe l q ue al s anys se tanta l 'SNP va iniciar una cam panya anom e nada “It's Scotl and's oil ”, re cl am ant aq ue st pe trol i com una fe rram e nta fonam e ntal pe r l 'e conom ia e scoce sa

M arxa pe r una Re publ ica Escoce sa Inde pe nde nt, Edim burg, 2004 e n un futur e stat inde pe nde nt. Pe rò am b e l pas de l e s dècade s aq ue sta re ivindicació va caure a l 'obl it i l a dipl om àcia e n l e s re l acions am b W e stm inste r van acce ptar q ue aq ue stos re cursos natural s pe rtanyie n a l e s grans corporacions inte rnacional s. En e l s úl tim s anys aq ue sta situació h a canviat de form a transce nde ntal , e ntre 2004 i 2005 va h ave r una forta baixada de producció, fe nt q ue pe r prim e r cop e n l a h istoria e l Re gne Unit ne ce ssités im portar pe trol i de l 'e strange r. Davant aq ue sta nova situació, l 'SNP se m bl a q ue volre pre ndre e lse u discurs alvol tant de l pe trol i e scocès i e n l e s pròxim e s se tm ane s pre se ntaran e lse u pl a sobre e lpe trol i.

De l a proposta de “Prim e r l a inde pe ndència” de Sal m ond i e l se u partit, l 'e sq ue rra inde pe nde ntista e scoce sa tam bé critica q ue no de fine ixe n e n absol ut q uin e s e l se u m ode ld'e stat. Elm és se m bl ant a une s de cl aracions cl are s e n aq ue st se ntit, e s l 'adm iració de l s nacional iste s pe r l a Re públ ica d'Irl anda, basat e n un m ode l ne ol ibe ralam b im postos m ol t baixos i une s pre stacions social s m ínim e s.

Mal grat q ue e n e l s úl tim s anys l 'SNP h a pre sum it de trobar-se a l 'e sq ue rra de l s l aboriste s, e ncara no h a e m prat l a se va infl uència pe r inte ntar m il l orar e n absol ut e l nive l l de be ne star de l s tre bal l adors i e lse u dre t a organitz arse , m ante nint una l e gisl ació abe rrant disse nyada pe l gove rn de Th atch e r. El q ue sí h a fe t l 'SNP és m il l orar l es condicions pe rq uè grans corporacions i

m ul tim il ionaris actue n im pune m e nt arre u de l te rritori e scocès. És un l l oc com ú afirm ar q ue Gran Bre tanya és un e xe m pl e de de m ocràcia, q ue a dife rència d'Espanya acce pta aq ue l l s q ue s'e nfronte n a e l l a de form a de m ocràtica. En re al itat, l a Gran Bre tanya, igualq ue Espanya, són instrum e nts de dom inació de cl asse . En e lcas britànic això no nom és es de m ostra am b institucions e structural m e nt antide m ocràtiq ue s d'e l e m e nts e sse ncial s de lse u siste m a pol ític com és l a cam bra de l s Lords. El parl am e nt de W e stm inste r no tol e ra e l s inde pe nde ntiste s m és e nl l à de l q ue e l s pot tol e rar e l gove rn de l 'e stat e spanyol : no te ne n m és re m e i q ue acce ptar l a se va e xistència, pe rò n'ignore n q ual se vol re ivindicació q ue e l s pogués apropar a l a l l ibe rtat. É pe r això q ue és d'e spe rar q ue l a corona britànica inte nte bl oq ue jar q ual se vol inte nt de re al itz ar un re fe rèndum d'autode te rm inació q ue puga posar e n q üe stió e l se u control sobre e l s re cursos natural s i e conòm ics d'Escòcia.

I justam e nt, aq ue sta és l a condició indispe nsabl e pe r q ual se volprocés inde pe nde ntista.

16

Tanyada

Institucions

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

Nosal tre s cond e m ne m l 'Estat L'e sq ue rra inde pe nde ntista h a de te nir una posició cl ara davant l es m anife stacions viol e nte s de q ual se volconfl icte .

H a de sabe r inte rpre tar l es cause s d'aq ue sta viol ència de fe nsar e l dre t de l s pobl es a de cidir l l iure m e nt i se nse im posicions de cap m e na e lse u futur. I re butjar l a ce rim ònia m unicipal de l e s conde m ne s q ue pre tén e sce nificar l a re ndició d'un m ovim e nt pol ític d'al l ibe ram e nt, i re col zat e n e l xantatge d'una antide m ocràtica l l ei de partits, assim il ar i dil uir e lpe rfilde confrontació de l 'e sq ue rra inde pe nde ntista catal ana.

“M anife ste m e l nostre m al e star i pre ocupació pe l s fe ts ocorre guts e n l ’ate m ptat d’ETA e l passat dia 1 de de se m bre de 2007. (...) l ’opció pe r l a pau s’h a de donar e n absència de viol ència i am b e l re spe cte de tots e l s dre ts h um ans individual s i de l s dre ts col ·l e ctius de l s pobl e s, pe r a tote s l es pe rsone s i pobl e s de l m ón. Nom és un procés de m ocràtic de ne gociació pol ítica pe rm e trà una sol ució al confl icte ”.

L’e ve ntual itat q ue cal gués de batre e n un consistori l a conde m na d’al guna acció arm ada o de l l uita alcarre r e ra, m és q ue una possibil itat, una fatal itat. Éra pràcticam e nt se gur q ue e s produïria aq ue st fe t i h o sabia toth om dins l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. H o sabie n e l s càrre cs e l e cte s de l e s CUP, q ue ja n`h avie n parl at. I h o sabie n, tam bé, e l s re gidors d’al tre s partits q ue com parte ixe n consistori am b e l s nostre s re pre se ntants.

Aq ue sts darre rs e stave n/e stan e spe rant l ’e sm e ntada circum stància pe r fe r un pol sal ’e sq ue rra inde pe nde ntista. De m om e nt al gune s CUP com l a de Mataró o l a de Mol ins, h an h agut de posicionar-se sobre l a q üe stió i h o h an fe t e n e l s te rm e s q ue e ncapçal en aq ue st articl e o sim il ars, arran de l a m ort de dos m e m bre s de l e s force s arm ade s e spanyol e s e n un e nfrontam e nt a l 'Estat francès. El re gidor de l a candidatura inde pe nde ntista e s va ne gar a votar favorabl e m e nt e l te xt aprovat pe r l a re sta de l consistori i va proposar l ’e sm e ntat te xt al te rnatiu. A m és e s va ne gar a participar a l a conce ntració de conde m na. I aq ue st posicionam e nt h auria d’e stabl ir-se com a actitud com una de tote s l e s Candidature s d’Unitat Popul ar arre u de lpaís. Cal , si e s volavançar com a m ovim e nt i l e s CUP e n vol e n se r e l front institucional , te nir un posicionam e nt com ú i actuar e n e lm ate ix se ntit a tots e l s ajuntam e nts. Una al tra cosa proje ctaria l a im atge q ue l e s CUP són una xarxa de candidature s inde pe nde nts. Pe rò e ncara m és im portant

q ue e l “com ” (l a unitat d’acció q ue transm e ti l a ide a d’un únic proje cte ), és e l“q uè”. I e l“q uè” és l ’e sm e ntat pol s q ue e lsiste m a vol drà m ante nir am b l es nostre s candidature s al l à on te ne n re pre se ntació. Pe rò on e l l s vol e n q ue ve ie m una am e naça nosal tre s h i h e m de ve ure l ’oportunitat de de ixar cl ar al s votants q ue un proje cte re vol ucionari no e s de fe nsa se nt am ic de toth om . Que l a de fe nsa d’un proje cte re vol ucionari cre a e ne m ics i crim inal itz ació i e lnostre no és e lcam í de l a corre cció pol ítica si no de l xoc frontal am b l a dom inació e spanyol a i el s inte re ssos de l e s cl asse s dom inants.

La re sposta al pol s q ue se gur se ’ns pl ante jarà és m ol t sim pl e i tam bé té form a de pre gunta: si conde m nar be ne ficiés e lproje cte d’inde pe ndència i social ism e pe l s Països Catal ans e ns de m anarie n q ue h o féssim ? Conde m nar dil ue ix e l pe rfil de conte stació de l siste m a i de confrontació de l a candidatura. Això és e xactam e nt e lq ue l e s al tre s force s pol ítiq ue s vol e n pe r q uè sabe n pe rfe ctam e nt q ue e n e l se u cam p, e l de l a burocràcia i e l cl ie nte l ism e , som un adve rsari fàcil .

Pe rò e n e l cam p de l ’h one stitat i l ’oposició frontal a l a dom inació e spanyol a i e l se u siste m a pol ític l es CUP jugue n a casa i són, pe l s pol ítics profe ssional s, un adve rsari pe ril l ós. H e m de fe r se rvir l a nostra força pe r e vitar q ue facin se rvir l a nostra de bil itat.

Conde m nar l a l l uita de l 'oprim it suposa situar-se al costat de l 'Estat e n e l se u e te rn inte nt de re sol dre pe r l a via de l a re pre ssió e l s confl icte s, se ria tam bé acce ptar l a subm issió i de fe nsar un siste m a q ue no és de m ocràtic i e s basa en l ’e xe rcici de l a viol ència. I justam e nt és una funció de l e s CUP de nunciar de s de l e s pròpie s institucions e l se u caràcte r antide m ocràtic i opre ssiu.

La ce rim ònia m unicipal de l es conde m ne s h a adq uirit re l l e vància

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

pol ítica al País Basc com a m e canism e pe r a e sce nificar l a re ndició de l ’e sq ue rra abe rtz al e en cas q ue e fe ctivam e nt conde m nés i aq ue st és e l se u se ntit, q ue ara util itz e n contra nosal tre s. ElPP no h a trigat a instar e lpode r judicial pe r q uè inve stigui i re prim e ixi. La l l e i de partits és, e vide ntm e nt, l ’am e naça de fons. És im portant q ue això no e ns acovarde ixi. Som un m ovim e nt q ue va m ol t m és e nl l à de l ’acció institucionali h a de pode r re sistir l 'am e naça d'il ·l e gal itz ació.

De m anar l a conde m na és una m ane ra de provar d’inte grar l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. La funció de l es CUP és difondre ’n e l discurs i no de ixar-se inte grar m ai e n un siste m a pol ític q ue e s basa e n l a ne gació de l s nostre s dre ts com a tre bal l adors i com a catal ans. Això no de te riora l a im atge de l a CUP pe r causa d’una q üe stió al ie na al s Països Catal ans, e n garante ix l a viabil itat futura com a braç institucional de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista i e l caràcte r re vol ucionari (i inte rnacional ista, no ho obl ide m ) de l nostre m ovim e nt. Aq ue sta és l a única fil osofia possibl e si e s pre tén fe r de l e s CUP un e xpe rim e nt de pràctica institucionalre vol ucionària.

Pe rò l a re al itat concre ta se m pre pre se nta m atisos i com pl e xitats q ue pode n ge ne rar dubte s. Cal dria,

17

tanm ate ix, de nunciar l es m otivacions pol ítiq ue s de fons q ue condue ixe n a un fe t d’aq ue ste s caracte rístiq ue s i l am e ntar l e s m orts de pe rsone s al ie ne s al confl icte .

Concre tam e nt cal dria de nunciar l a re sponsabil itat de l ’Estat Espanyol (pe r e xe m pl e l ’ocupació d’Afganistan o l a ne gació de l s dre ts nacional s de l pobl e basc) i l es e ve ntual s ne gl igèncie s en q ue h agués pogut incórre r.

De s q ue l a CUP de Mataró, a q ui cal fe l icitar pe r l a coh e rència i l a val e ntia de l se u posicionam e nt, e s va ne gar a participar e n l a ce rim ònia h ipòcrita de l a conde m na i fins q ue el s dive rsos pl e ns m unicipal s h agin fe t e l s de bats corre spone nts, e l de bat e starà obe rt a l ’inte rior de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. De s d’Endavant vol e m fe r sabe r q ue , am b e l m àxim re spe cte pe r l ’autonom ia de l e s CUP, se m pre q ue h agin de de cidir e l se u posicionam e nt i m és e nl l à de l re dactat concre t de l a m oció, tinguin e n com pte q ue : - Conde m nar és conce dir a l ’Estat ocupant/capital ista e l m onopol i de l a viol ència, l a q ual és site m àticam e nt e xe rcida i m ai no conde m nada.

- Conde m nar l e gitim a e l siste m a contra e lq ue s’e xe rce ix l a viol ència i l i conce de ix l a condició de de m ocràtic de s de l m om e nt q ue e s

pre ssuposaria q ue s’h i pot de fe nsar l l iure m e nt tote s l e s ide e s se nse viol ència l a q ualcosa és fal sa, com h o de m ostre n l e s am e nace s de lPP contra un m ovim e nt (l ’EI i l e s CUP) e n un País on no h i h a cap pràctica de l l uita arm ada de s de fa m és de de u anys.

- Conde m nar és ne gar alpobl e e ldre t a une s form e s de l l uita se nse l e s q ual s és im possibl e assol ir e l s obje ctius e stratègics d’Inde pe ndència i Social ism e pe l s Països Catal ans, il ·l e gal itz ats pe r l a Constitució Espanyol a de 19 78.

- Conde m nar és conside rar q ue una institució (l ’ajuntam e nt) q ue és l ’e xpre ssió l ocal de l pode r de l ’Estat ocupant i de l s inte re ssos de lbl oc de cl asse s dom inant té l e gitim itat pe r a jutjar m oral m e nt l e s accions d’una organitz ació arm ada, un grup re siste nt o q ual se vol m anife stació d’e nfrontam e nt viol e nt am b el siste m a.

- Conde m nar és participar e n una ce rim ònia h ipòcrita d’acord am b partits q ue no te ne n e scrúpul s a practicar o de fe nsar al tre s viol èncie s e xe rcide s pe l siste m a (gue rre s, te rrorism e d’Estat, tortura, vul ne ració constant de l s dre ts h um ans, civil s i pol ítics… ) - Conde m nar crim inal itz a m ovim e nts q ue l l uite n l e gítim am e nt contra l ’Estat. En aq ue st procés de crim inal itz ació l e s force s pol ítiq ue s, com ja h an de m ostrat e n m ol te s ocasions, acabaran conside rant viol e nta q ual se vol form a de confrontació, forçant alconse ntim e nt de l ’ordre constitucionali l a re sol ució de q ual se vol confl icte pe r via institucionali re pre ssiva.

- Conde m nar re força l ’e stratègia de conve rtir l a conde m na e n una obl igació inde fugibl e i contribue ix a l a crim inal itz ació d’aq ue l l s age nts de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista (pe r e xe m pl e al tre s candidature s) q ue e s ne guin a conde m nar.

L’obje ctiu de l a l l uita institucionalde l ’e sq ue rra inde pe nde ntista és social itz ar e l s nostre s punts de vista. És e vide ntm e nt q ue aq ue sta funció no e s fa conde m nant l a l l uita l e gítim a de l s oprim its contra e l s opre ssors.

18

Movim e nt obre r

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

Un nou sind ical ism e pe r una nova situació social ?

Conve rsa am b e n Marc Faustino (I-CSC) i e n R oc Mol tó (COS) L'organització i l a l l uita sociol aboral continue n se nt assignature s pe nde nts pe l conjunt de l 'e sq ue rra inde pe nde ntista, i l e s organitzacions pol ítiq ue s, h o h e m de re conèixe r, h i te nim una gre u re sponsabil itat.

Pe rò és sobre tot l a m il itància q ui, al capdaval lfa l es l l uite s i obre nous cam ins. D e s de l a Tanyada h e m vol gut parl ar am b dos com panys conve nçuts q ue un de te rm inat sindical ism e és possibl e i ne ce ssari.

Són e n M arc i e n R oc, q ue tam bé m il ite n a l a Inte rsindical -CSC i al a CO S re spe ctivam e nt.

Tanyada: Fa te m ps q ue de s de l 'e sq ue rra s'afirm a q ue e ns trobe m davant una pre carització de l es ondicions de vida de l e s cl asse s popul ars se nse pre ce de nts. Vosal tre s h i e ste u d'acord? I e n aq ue st cas, q uè cre ie u q ue e xpl ica q ue no e s produe ixi una re sposta contunde nt pe r part d'aq ue ste s cl asse s popul ars?

R oc M ol tó: És im portant sabe r q ue aq ue st procés és fruit d'un procès de sindustrial itz ador i te rciaritz ador re col z at d'una forta base l e gal . I q ue l a pre carie tat l aborals'e xpre ssa de m ol te s m ane re s: l 'e ncarim e nt abusiu de l 'h abitatge , l 'incre m e nt de l s índe xs absol uts de pobre sa, l e s form e s de viol ència individual i col ·l e ctiva, i l a m ajor incidència de m al al tie s i probl e m e s psicol ògics i psicosom àtics...

Tots aq ue sts factors h an produït una de sm oral itz ació te rribl e sobre l a ge nt.

M arc Faustino: A grans tre ts e stic d'acord am b aq ue sta anàl isi: l 'atur, l a privatitz ació, e l ititz ació i m assificació de l s se rve is social s, l a pre carie tat, l a im possibil itat d'e m ancipar-se pe r al s jove s, l 'e l e vada sinistral itat o l 'e xpl otació de l a im m igració són al guns de l s principal s probl e m e s de l a cl asse tre bal l adora catal ana. Pe rò e lpitjor és q ue aq ue sta viu m ol t al l unyada de l a participació pol ítica i social . I això és una victòria de l a ide ol ogia l ibe ral .

Tanyada: Al s Països Catal ans sota dom inació e spanyol a, e l sindical ism e continua se nt m ol t m inoritari, i e n q ual se volcas, l a poca ge nt q ue m il ita te nde ix a acostar-se a l e s ce ntral s “ m ajoritàrie s” .

M F: Això és m ol t re l atiu. H i h a una part de l a jove ntut, de l e s done s i de l a im m igració q ue davant situacions injuste s a l a se va fe ina, s'aprope n al s sindicats pe r inform ar-se i re accionar. I e n ge ne ral , h i h a una part de l a cl asse

tre bal l adora q ue continua organitz antse sindical m e nt.

R M : En e l fons, tot aq ue st procès de sindustrial itz ador, l a se gona onada de sprés de l a "re conve rsió industrial " de final s de l s se tanta i principis de l s vuitanta, h a fe t q ue e l ve l l m ode l sindical ja no pugui se r ni re pre se ntatiu, ni m ajoritari, ni com batiu, ni de cl asse . En cap de l es ne gociacions fe te s davant d'un Expe die nt de Re gul ació de l 'O cupació o de ltancam e nt d'una gran e m pre sa, no s'h a tingut e n com pte al s i a l es tre bal l adore s pre càrie s, o a l e s de l es e m pre se s subcontractade s.

Tanyada: Pe rò m és e nl l à de casos concre ts, i de dinàm iq ue s institucional s (e nte se s com l a de pe ndència de l e s grans ce ntral s de l 'e stat), tam bé h i h a factors de canvi social i e conòm ic q ue e xpl iq ue n l 'anq uil osam e nt i l a pèrdua de l e gitim itat de l s ve l l s sindicats com a e structure s de l l uita.

M F: Més q ue de pèrdua de l e gitim itat de l s sindicats jo parl aria de pèrdua de l e gitim itat d'un ce rt sindical ism e . Cre c q ue e lsindicat és una e ina i si aq ue sta no e t funciona e n l a form a q ue e stà de finida avui l 'h as de canviar pe r una al tra. Tot i això, i e n e lcas concre t de l s Països Catal ans, h e m de re conèixe r q ue m al grat q ue e l s sindicats e spanyol s n'h an fe t de m ol t grosse s, no s'h a donat un canvi d'afil iació cap a un sindicat m és com prom ès am b l e s re ivindicacions obre re s fe te s de s de l e s e m pre se s.

R M : Elfe t q ue l a im m e nsa m ajoria de l jove nt, l e s done s i e l s il e s nouvingude s tre bal l adore s, no trobe n e l se u e spai al s "sindicats", és pe rq uè se nz il l am e nt e l m ode l d'acció sindical ge ne ral itz at (e lde CCO O i UGT, pe rò tam bé e lde l a gran m ajoria de sindicats al te rnatius), basat e n l es el e ccions sindical s, l a

Tanyada

Núm . 3 - Vèpoca. Ge ne r 2008

19

ne gociació de conve nis, i e l s inte nts de com pe tir am b CCO O i UGT pe r l es re ste s de l pastís, cada ve gada im pl ica m e nys tre bal l adore s i tre bal l adors. Aq ue st sindical ism e nom és té un ce rt se ntit q uan parl em de l funcionariat i de l s i de l es tre bal l adore s "inde finide s", i e n aq ue st se gon cas, a l a indústria principal m e nt.

Tanyada: En e lm ón sindicale s pot ve ure força cl aram e nt com h i h a h agut un tre ncam e nt ge ne racional , producte se guram e nt d'aq ue sts canvis social s q ue s'h an produït e n el s darre rs 30 anys. H i h a una ge ne ració q ue no sap re s d'aq ue st m ón i q ue e s com e nça a pre guntar com pot incidir e n aq ue st cam p, e l de l tre bal l , q ue se guram e nt és e l m és q uotidià. Com orie ntar-s'h i?

M F: La re sposta e stà e n l a m il itància sindicali e n l a form a d'e nte ndre -l a.

Le s pe rsone s q ue form e m part de l sindicat nacionali de cl asse h e m de se r e l m il l or e xe m pl e de l l uita i d'acció col ·l e ctiva. És e lm il l or m itjà de q uè dispose m pe r apropar-nos a l a cl asse tre bal l adora de l s Països Catal ans. La convicció q ue am b l a l l uita col ·l e ctiva pode m vènce r l es injustície s l aboral s i social s. Tot i q ue m ol te s ve gade s nom és pode m fe r q ue siguin m és be n suportade s.

R M : El sindical ism e pot se r una e xce l ·l e nt e ina pe r organitz ar tota aq ue sta ge nt, pe rò se m pre i q uan e s tinga cl ar q uin és e l m ode l i l es form e s organitz ative s de l e s q ual s es dota pe r pode r-h i donar re sposta.

Le s ve l l e s form e s no pode n te nir capacitat d'organitz ar a tota l a m assa de tre bal l adore s i tre bal l adors q ue avui fan de cam bre rs, de m à de m issatge rs, a l 'al tre de pe ons a l 'obra. Cal e n e structure s e l m és h oritz ontal s i te rritorial itz ade s

possibl e on toth om h i tinga cabuda, ve u i vot, inde pe nde ntm e nt de l a fe ina, se ctor o ram .

Tanyada: Quine s són l e s tasq ue s im m e diate s de l sindical ism e nacionali de cl asse ?

R M : Caluna aposta gl obale n cl au de m ovim e nt, no nom és de s de l a pe rspe ctiva de l sindicat com a ge stora de l e s probl e m àtiq ue s puram e nt l aboral s, sinó pre ne nt e l sindicat com una e ina m és dins de l nostre procés d'al l ibe ram e nt de gène re , de cl asse i nacional . De s d'una pe rspe ctiva no burocràtica de l 'organitz ació, asse m bl e ària i autoge stionada.

M F: Estic d'acord am b q ue se nse un pl ante jam e nt e stratègic, l es re sposte s a aq ue sts probl e m e s am b q uè e ns e nfronte m re caurie n nom és e n une s pe rsone s - e l s sindical iste s o el s pol ítics. Pe rò nosal tre s vol em q ue toth om e xe rce ixi de sindical ista, q ue toth om e xe rce ixi l a pol ítica. Pe r tant cre c q ue e lprim e r q ue h e m de fe r és tornar a convènce r a l a cl asse tre bal l adora q ue nom és am b l a se va unitat i organitz ació podrà re spondre a l e s pol ítiq ue s l ibe ral s

de l s Estats e spanyoli francès.

Tanyada: La "q üe stió sindical " continua se nt un re pte pe r l 'e sq ue rra inde pe nde ntista. Pot de ixar-h o de se r?

M F: H auríe m de te nir m ol t m és cl are s l es nostre s l ínie s e stratègiq ue s i tàctiq ue s e n e lm ón de ltre bal l . I m al auradam e nt no l es te nim . Mal grat q ue s'h an fe t cride s constants cre c q ue h e m de dicat m assa e stone s a inte rpre tar e l se u contingut se nse e ntrar a transform arl o, se nse una pràctica re al e n e l s l l ocs de tre bal l .

R M : És ce rt, pe rò si h e m e stat capace s de cre ar e structure s pròpie s, se gons e l nostre m ode l e n tots e l s àm bits i se ctors de l l uita, pe r q uè no fe m e l m ate ix am b e l sindical ism e ? Si h e m e stat capaços de de se nvol upar organitz acions de jove s, de de fe nsa de l a l l e ngua, d'e studiants, antirre pre ssius, e tc., inde pe nde nts i autoge stionats re spe cte alm ode lpol ític "al te rnatiu" i "d'e sq ue rre s" q ue e ns ve ne n arre u, pe r q uè no h o pode m fe r am b e l sindical ism e ?

En un te m ps l l unyà Ve t aq uí q ue una m atinada bl ava, de ne us bl anq ue s i sorre s infinite s, i gl ace re s com l l e ngüe s pl orose s, l 'h om ínid e s va al çar sobre l e s due s pote s de ldarre re i va abaixar el s ul l s cap a una te rra q ue ara, de cop, l i q ue dava l l uny i be l l ugadissa, i va dil atar e l s narius i va e nsum ar l a h um itat de riu i e s va adonar q ue e nsum ava l a h um itat de lriu, i va dorm ir de conte nt, i va girar e l s ul l s cap alsolve rm e l lq ue naixia m és e nl l à de prats i m untanye s i e xte nsions de te rra ne gra i h oritz ons d'h e rba i caval cade s d'anim al s e te rns com e lte m ps, i va abaixar l a m irada i va fitar l 'al z ina i va aixe car e lpuny i va al l argar e ldit índe x, asse nyal ant l a m assa ve ge talq ue xiuxiue java davant se u, i e s va se ntir cascade s d'aigua a l a gol a, pe tits crits inconcre ts, güe l l s toscos: Agr gr gr ga arg; fins q ue e lgruny va conve rtir-se e n paraul a i va vocal itz ar: Ab a arb abr abr arbr re , i va re pe tir: Abbre , i l 'índe x e ncara asse nyal ava l 'al z ina, fins q ue e lva dirigir a l a im m e nsitat bl ava q ue s'e ste nia de banda a banda de ldia q ue naixia sobre e lse u cap com un déu de due s dim e nsions infinite s, i va dir: Cz z ce z ce z ce l , i h o va re pe tir, i va badar uns ul l s com taronge s, e ncara inse gur, i va asse nyal ar e lriu i va vocal itz ar: A a ag aig gb a aig gua, i va som riure satisfe t, am b el s ul l s pl e ns d'una al e gria l l ue nt, i va tre pitjar l a te rra am b força, toc-toc, i l a va asse nyal ar am b l 'índe x i va vocal itz ar dificul tosam e nt: Pa pso pacost païco pasio ta, i ja am b m és cal m a: Paaïsos ca atl anns, som rie nt i xiroi, se nse sabe r q uina una n'acabava d'organitz ar.

Quim Monz ó, Uf, va dir e l l(19 78).