Joan Borja i Sanz —Fi cinc, fi sis, fi set, fi huit, fi nou i fi deu! —Fi deu! Fideu! Has dit fideu! Eres un fideu!37
[44] [Maca… gat!] —Vinga, un joc… Jo dic una paraula i tu l’has de repetir, però dient davant «maca». Per exemple: si jo dic «taula», tu has de dir «maca taula». Si dic «cadira», tu «maca cadira», d’acord? —[…] —«Casa!» —«Maca casa!» —«Palmera!» —«Maca palmera!» —«Tossal!» —«Maca tossal!» —«Gos!» —«Maca gos!» —«Gat!» —«Maca gat!» —Ha, ha, ha… Mira! Mira! S’ha cagat, s’ha cagat! El xiquet diu que s’ha cagat!38 k) El desconeixement d’un idioma estranger comporta, per incomprensió d’una informació rellevant, una fatal conseqüència per a algú. Aquest, tanmateix, amb la innocència pròpia de la ignorància, reacciona amb un comentari o una acció ingènua que, per contrast amb les conseqüències de la incomprensió, té un efecte còmic: [45] # El del «ocho» Diu que un del poble se’n va anar a la mili fa molts anys. El Capità els va posar un dia a tots en filera i va dir que el que tinguera el número que ell trauria, hauria de netejar els serveis. Va traure el número [vuit] i no parava de cridar, com que ningú li contestava cada vegada s’enfadava més i li afegia més faenes. Finalment, en veure el capità tan enfurit, el del meu poble digué: pobre del qui tinga el «ocho», gràcies que jo tinc el vuit!39
37. Escoltat a Nicolau Borja Pérez, pare de l’autor, a Altea (la Marina Baixa). 38. Joc lingüístic documentat a Altea: escoltat per l’autor a Angelita Polvoreda, Angelita la Galla, al novembre de 2011. 39. Es tracta d’un acudit arxiconegut, des de fa dècades, al País Valencià. El text citat ha estat documentat en el fòrum digital <http://www.vilaweb.cat/www/capde7mana/ forum?id=539938&pagina=5> [data de consulta: gener de 2013].
70
Studies in Oral Folk Literature, no. 2, 2013