GRUP DELS PENSADORS Nami GradolĂ Marta Antequera David Quiles Adri Costa
FITXA TÈCNICA Durada: 119 min. Nacionalitat: Regne Unit i EEUU Any: 1988 (Color) Direcció: Stephen FREARS Productora: WARNER BROS. Productor: NORMA HEYMAN i HANK MOONJEAN Guió: CHRISTOPHER HAMPTON (Basat en l’obra de Choderlos de Laclos) Fotografia: P. ROUSSELOT Muntatge: MICK AUDSLEY Música: GEORGE FENTON Dir. Artística: STUART CRAIG I GÉRARD JAMES Vestuari: JAMES ACHESON
SINOPSI ARGUMENTAL França al segle XVIII. La perversa i fascinant Marquesa de Merteuil planeja una venjança per al seu últim amant amb l’ajut del seu vell amic, el Vescomte de Valmont, un seductor tan immoral i depravat com ella. Una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel, a la qual Valmont conquesta, es veurà involucrada a les perilloses maquinacions de la marquesa.
1
QÜESTIONARI DE TREBALL SOBRE LA PEL·LÍCULA 1. Fes una descripció de les característiques dels habitatges més representatius de l’època, com poden ser els salons, les habitacions i el jardí. Els salons, jardins i les habitacions que apareixen en la pel·lícula de les Amistats Perilloses estan inspirats amb la decoració del segle XVIII. L’estil que predomina als decorats de la pel·lícula, tant els exterior com els interiors, podríem dir que és l’estil Rococó. Aquest estil, que va sorgir com a desenvolupament del Barroc, es caracteritza per tindre una arquitectura simple per fora, es a dir, que els edificis no son tan complicats com els del barroc, però a l’interior d’aquests, la decoració es desborda. Als elements que composen aquesta decoració hi predominen les línies ondulants i la asimetria, a més, l’art en forma de porcellana, teles o laques que decoraven els salons, estaven inspirats amb l’art xinés. Les pintures que utilitzaven per a decorar les parets, mostraven festes campestres de l’aristocràcia, històries de pastors, aventures amoroses... Totes aquestes pintures de la època eren fresques, alegres i amb composicions sensuals, on predominaven colors pastís, suaus i clars, per això la dona era la pintura que més empraven, ja que era bella i sensual. Als jardins de l’època del rococó, trobem petites cascades, ponts, salzes, temples i pagodes, algunes d’elles encarregades directament de Xina.
2. Quina dona de les que hi apareixen a la pel·lícula et sembla més moderna, més atrevida, més d’acord a l’esperit de les Llums reflectit a l’expressió Sapere aude? Madame de Merteuil, Madame de Tourvel, Cécile de Volanges, sa mare ...? Justifica la teua resposta. La dona de la pel·lícula “Las amistades peligrosas” que podríem dir que es la més il·lustre, pense que es Madame de Merteuil ja que és la més astuta i liberal de totes les dones de la pel·lícula. Madame de Merteuil es dedica a enganyar als homes, fent-los els seus amants secrets, i a tota la societat, ja que ella es fa passar per una persona que és contraria a la que realment és. Ell que volem dir amb açò, es que ella és la dona més lliure de totes, la que pensa per si mateixa (encara que faja malifetes) i la que utilitza la seva raò avans de realitzar les accions.
3. Per què suposa un gran repte per al Vescomte de Valmont seduir a Madame de Tourvel, tal i com li proposa Madame de Merteuil? Aquesta proposta per part de Madame de Merteuil a Valmont, suposa un gran repte ja que Madamme de Tourvel és una dona molt cristiana i pura, a més, està casada i en contra de tindre amants. Per a major dificultat, alguna amiga seva l’avisa de l’actitud del Vescompte amb les dones, axí que ella ja està preparada per a evitar que passe algo entre ells dos.
2
4. Madame de Tourvel té una gran conflicte moral. Podríeu identificar-lo? Quin és el seu gran problema? Madame de Tourvel té un gran conflicte moral, ja que comença a enamorar-se del Vescompte, i encara que el seu cor li diu que vaja a per ell, ella continua ferma davant dels seus ideals i es resisteix tot el que pot al seu amor per Valomont. Per a Madame de Tourvel, el acte de ser-li infidel al seu home es impensable, i encara que estima al Vescompte, per raons religioses i morals, tracta de evadir aquest sentiment.
5. Diríeu que Madame de Tourvel és una persona “major d’edat” d’acord a l’ètica de Kant? Hi ha algun canvi en aquesta situació al llarg de la pel.lícula? Justifica detingudament la teua resposta utilitzant els teus coneixements. Madame de Tourvel és una dona que viu en la minoria d’edat. Per a ella, l’únic que és correcte es el que des de xicoteta li han ensenyat que ho és. Al llarg de la pel·lícula, al anar enamorant-se del Vescompte, va abandonant poc a poc aquesta minoria d’edat, i comença a ser una persona major d’edat, ja que durant el film deixa a part els seus antics ideals, per assolir uns nous creats per la seva ment, utilitzant la seva raò.
6. Creus que són persones autèntiques? De què es serveixen Mme de Merteuil i el Vescomte de Valmont per a disfressar-se davant dels altres? Indica a través de quins elements físics o materials construeixen la seua identitat social. El Vescompte de Valmont i Madame de Merteuil són, en la nostra opinió, les persones més autèntiques que hi ha a la pel·lícula. Són diferents a tots els altres personatges, i el tret personal que els diferència, és la seva manera d’enganyar a la societat, tapant mitjançant la bona educació, els bons modals i el saber aparentar, de forma que tothom pensa que són bones persones (al menys ho pensen de Mme de Merteuil). Els dos personatges, saben dur molt bé la vida de l’aristocràcia francesa fent visites constants a l’òpera, vestint tratges extraordinaris, passant alguns dies a les cases de camp... D’aquesta forma, aconsegueixen persuadir a les demés persones, i fer-les creure que són l’oposat al que realment són.
3
7. A la pel·lícula es mostren moltes persones que no són com aparenten. Aquesta era una societat on les normes, les convencions, la tradició impedien a les persones ser ells mateixos. Indica què persegueixen cadascun dels personatges principals en la seua vida, quins són els mitjans que usen per aconseguir-los i si realment són feliços. Molts personatges de la pel·lícula, no són realment com aparenten. Els tres personatges principals, el Vescompte de Valmont, Madame de Merteuil i Madame de Tourvel, no són sincers amb la societat, i amaguen mitjançant l’engany, totes les accions roïnes que fan (sobre tot Mme de Merteuil i el Vescompte de Valomont). Mme de Merteuil té una capacitat increible d’enganyar a la gent. Tot el que fà ho té premeditat, de tal forma que ningú es dona conter del que fà fins el final de la pel·lícula. Es dedica a tindre amants i enredrar a la gent amb apostes, tractes i donant consells que ella sap que fan mal, però els dona per a la seva satisfacció pròpia. El Vescompte de Valmont està dedicat a la seducció de dones, sense importar-li els seus sentiments o si estan casades o no. Al conèixer a Mme de Tourvel s’enamora per primera vegada, i quan finalment la fa seva la deixa, per orgull, d’una forma amb la ella es queda tan trista, que contrau una malaltia. Mme de Tourvel al principi de la pel·lícula, és com diu ser, sense enganys i lleial als seus principis, però al enamorar-se del Vescompte, trenca amb els seus antics ideals i comença una aventura amb ell. Això la fa fingir per primera vegada, ja que ella està casada i no vol que ningú s’entere.
8. L’ètica kantiana proposa que una bona conducta moral és tota aquella acció en la que considerem als altres com un fi en si mateix i no com a un mitjà per aconseguir els nostres propòsits. Valora d’acord a aquest principi ètic les accions de la Marquesa de Merteuil, el Vescomte de Valmont, Cécile de Volanges i el Cavaller Danceny. Segons aquest principi ètic, la Marquesa de Merteuil no compleix el que seria una bona conducta, ja que tot el que fa, ho fa manimulant gent a la seua voluntat i per el seu propi benefici. El Vescompte de Valmont tampoc seguiria la bona conducta social que proposa l’ètica kantiana, ja que ell es dedica a seduir a les dones sense importar-li ni els seus sentiments ni si estan casades o no. Tot el que fa ho fa per benefici propi, i sols es relaciona amb els demés si aquests li poden proporcionar alguna cosa. Cécile de Volanges tampoc seguiria molt aquesta ètica, ja que quan comença a gitar-se amb homes perquè si (idea que li dona la Marquesa de Merteuil) ho fa per a “practicar” per a quan es case amb el Cavaller Danceny, fer-ho bé. Però d’alguna manera, ella ho fa inconscientment, ja que la suposada amiga de sa mare (de Merteuil) li dona un consell que Cècile suposa que es bò, i el que no sap, es que realment es el pitjor consell que mai li ha donat ningú, ja que la marquesa lil dona per a intentar venjar-se de sa mare.
4
El Cavaller Danceny seria el que més o menys si que seguix la ètica que ens proposa Kant, ja que no causa problemes de ningun tipus a ningú.
9. Una bona acció moral, segons Kant, per ser racional ha de ser universalitzable, és a dir, ha de ser desitjable que tothom la realitzara de igual manera. Consisteix a dir, que el que és bo per a un ha de ser bo per a tothom. Com valoraries d’acord a aquest principi ètic als personatges anteriors. D’acord amb aquest principi ètic, Merteuil i el Vescompte no serien bons per a ningú, ja que es mouen únicament per l’interés propi sense importar-lis si fan mal a la gent amb les seves accions. En canvi, Cècile i Danceny, si que el seguirien, ja que Cècile es molt innocent i viu davall la minoria d’edat encara, perque es deixa influenciar per el que altres li diuen que faja, i a més demostra ser bona al voler a Danceny, el qual ve d’una familia gens rica i poderosa.
10. La pel·lícula és una crítica a la moral i els costums de l’aristocràcia durant el segle XVIII. Elabora-tu aquesta crítica. Un element molt important és l’escena final de Mme de Merteuil, al desenllaç de Valmont, etc. El que la pel·lícula critica principalment, es que una persona, per ser rica i poderosa no te dret a tractar així a les demés persones ni a ser tan egoista, i després tapar-ho tot mitjançant la mentida i l’engany. El final tant de Mme de Merteuil com el de Valmont, són ben mereixcuts, ja que de Merteuil, qui s’ha dedicat a enganyar a tothom, per fi es descoberta, i Velmont mor havent aprés la llisó de que no s’ha de jugar amb els sentiments de la gent.
5