KANT MARTA ANTEQUERA ADRI COSTA DAVID QUILES NAMI GRADOLÍ
ACTIVITATS PER A DOCUMENTAR-NOS Activitat 1 a) Creus que alguns animals com els gossos són valents de la mateixa manera que ho són les persones? Creguem que els gossos no són valents de la mateixa manera que els humans. Aquests, es guien pels seus instints i reaccionen d’una forma o d’altra depenent de l’estímul al que han segut sotmesos. En canvi els humans, som valents o no, gràcies a la nostra capacitat de pensar i de reaccionar de la forma que volem en cada moment. b) Llig el cas d’Héctor i les termites soldat i explica les diferències entre el valor de les termites i el d’Héctor. La diferència que hi ha entre el valor de les termites i el d’Hèctor, és que el de les termites l’imposa la natura, es a dir, que fins i tot abans de nàixer, es sap que la tasca que duran a terme durant tota la seva vida serà aquesta; en canvi, en el cas d’Héctor, ell s’imposa a si mateix aquest valor, amb la finalitat de defendre els seus principis.
Activitat 2 a) Som lliures si fem tot el que volem? No som lliures fent el que volem, ja que si cada persona férem el que volguérem, ens perjudicaríem entre nosaltres mateixos. Per això hem arribat a una conclusió; ser lliure no es fer el que vols, sense mirar les conseqüències que açò pot portar, si no que la nostra llibertat es redueix a voler fer el que tenim opció a fer. b) Si algunes normes i obligacions limiten la nostra llibertat, no som lliures? Les normes imposades per la societat no són límits per a la nostra llibertat, ja que podem ser lliures si les seguim, sempre i quan tinguen lògica i les pugem utilitzar com a guia del que es deu fer, amb la fi de comparar-ho amb el que volem fer, i així arribar a v oler fer algo que ens estiga permet fer.
1
c) Alguns condicionants poden ser tant forts que impedeixen que siguem lliures? Són aquests condicionants els que nosaltres pensem que ens limiten en la nostra llibertat, però la veritat es que sóm únicament nosaltres els que no tenim suficient valor com per a lluitar contra aquests condicionants, i així poder fer el que de veritat volem, ja que encara que no ho aconseguirem, al menys habríem fet tot el que estigués en les postres mans per obtindre la nostra llibertat.
Activitat 3 a) Què significa “sapere aude”? Aquesta expressió te un significat que es debateix entre “atreveix-te a saber” i “ tin el valor d’utilitzar la teua pròpia raó”. b) Qui la va pronunciar? “Sapere aude” va ser pronunciada per Immanuel Kant, en un dels seus assajos més importants i coneguts, Que és la il·lustració?. c) Averigua algunes dades sobre quan i en quines circumstàncies històriques ho va fer? Kant la va pronunciar en l’època de transició cap a l’Il·lustració, al observar que la gent en general, no tenien les seves pròpies idees, si no que seguien els ideals de els que manaven i dirigien la societat. Aquesta porció reduïda de persones que inculcaven les seves pròpies idees a la gent del poble, eren les que realment sabien el que estava passant, per això ho intentaven ocultar a les demés persones. El que lis convenia era que tot el món creguera i seguiria el que ells deien que era el correcte. d) Era fàcil ser atrevit/a en aquella època? La gent tenia por a pensar per ells mateixos, ja que si es revelaven, açò tindria conseqüències terribles, inclús la mort. Les persones que es beneficiaven d’esta ignorància per part de la gent del poble cap a la situació social de l’època, volien que la gent continuara seguent ignorant en aquest aspecte, per això intentaven impedir que certes coses ixqueren a la llum gràcies als Il·lustradors, ja que si ho feien, de segur que perdrien poc a poc el poder que tenien sobre la població.
2
Activitat 4
IMMANUEL KANT: La Il·lustració El s.XVIII, realment, no era una època Il·lustrada, si no que era una època d’Il·lustració. En l’època de Kant, encara hi habia una gran majoria de la població, la qual no era capaç de pensar per si mateixa. Aquesta situació començà a canviar, quan gràcies a la Il·lustració, la gent va començar a confiar en les seves pròpies idees, les quals elaboraven raonadament. La Il·lustració, segons Kant, és el procés de sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix n’és el culpable, per a arribar a assolir la majoria d’edat, sempre confiant en la Raò. La minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’un altre. La persona afectada per la minoria, es la culpable del seu estat, ja que la causa d’aquest no consisteix en un defecte de l’enteniment de la persona, sinó en la mancança de la decisió, del coratge i del valor de servir-se de la seva pròpia raò, sense la direcció de cap altra persona, o “tutor” que et diga el que has de fer. Amb la minoria d’edat, segons Kant, la gent s’acostumava a no pensar per ells mateixos, és a dir, que sense pensar ni raonar si allò que feien era correcte o no, ho feien, deixant-se influenciar així per les idees que els seus governants volien que seguiren. El que Kant intenta transmetre en el seu assaig Que és la Il·lustració?, mitjançant l’expressió “sapere aude”, és la seva idea sobre el que és assolir la majoria d’edat. Segons el filòsof, per a aconseguir aquesta majoria d’edat, l’home havia de ser capaç d’estar en posició de servir-se bé y amb seguretat d’ell mateix, i s’avia d’atrevir a utilitzar la seua pròpia capacitat de pensar, per així poder obtenir la seva llibertat. Per a assolir aquesta llibertat desitjada, el que proposa Kant, es poder trencar amb els condicionants que la limita, però també saber acceptar que hi ha normes que has de seguir per a millorar la convivència en societat. Segons Kant, aquest canvi de la minoria d’edat a la majoria d’edat es molt difícil i perillós, ja que hi ha que tindre molt de valor per a dur-lo a terme, i hi ha que ser fort i acatar les conseqüències de voler ser lliures. Per això, opina que per a les dones és molt més difícil que per als homes, ja que en aquesta època la dona estava molt poc valorada, i era l’home qui dominava. En la nostra opinió, les dones tenien por a enfrontar-se a açò, perquè s’imaginaven que si els càstigs per als homes eren fatals, per a elles serien encara pitjors.
3