Relatoria de la jornada "Malestar emocional dels joves: suïcidi i autolesions"

Per què cal una jornada sobre suïcidi i autolesions?

ALBA BARNUSELL

Alcaldessa de Granollers

Fa uns anys el suïcidi era un tema tabú, però amb la feina de molta gent professional, activistes i primeres persones, ara forma part d’un debat públic que ocupa i ens preocupa.

La jornada d’avui serveix per compartir coneixements i potenciar el treball en xarxa.

ISABEL ALCALDE

Coordinadora de la TSMA

La Taula de Salut Mental i Addiccions de Granollers i comarca potencia el treball en xarxa i té L’objectiu de visibilitzar les problemàtiques de les persones que viuen amb un diagnòstic en salut mental”.

“Ala comissió antiestigma sabem que és un tema que encara és tabú, però que cal posar sobre la taula. Per fer-ho, hem de trencar l’estigma i generar espais com aquesta jornada per conèixer millor aquesta mena de conductes i poder abordar la càrrega emocional que té amb criteris professionals i humans.

Retorn dels resultats de l’enquesta a docents

Enquesta a professionals de diversos àmbits que treballen amb joves (I)

Enquesta a professionals de diversos àmbits que treballen amb joves (II)

Resum d’idees clau de la conferència i col·loqui amb el Dr. Francisco Villar

Psicòleg Clínic especialista en conducta suïcida en l’adolescència i coordinador del Programa d’atenció a la conducta suïcida del menor de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Comprensió del fenomen

•El suïcidi no és una malaltia, va més enllà d’una malaltia.

•No es pot confondre la mort voluntària amb el suïcidi.

•No és el mateix una persona adolescent o jove que té ideacions de suïcidi que una persona adulta que es planteja posar fi a la seva vida o demanar l’eutanàsia.

•La ideació de suïcidi pot aparèixer en el moment en què comencem a comprendre la mort, cap als 8 o 9 anys.

•El suïcidi té les seves particularitats i cal abordar-lo en la seva totalitat.

•El suïcidi és un fenomen que ens posa davant la complexitat del que implica viure.

•La millor manera de saber si hi ha ideació suïcida, és preguntar-li directament a la persona.

•Una persona que fa un intent de suïcidi no és una persona suicida. És una persona que viu un moment de patiment i vulnerabilitat.

•Si un jove té intenció de posar fi a la seva vida, si expressa que ho vol fer som davant de la conducta d’una persona suicida.

•Si s’autolesiona no som davant del suïcidi. L’autolesió respon a la necessitat de calmar el dolor. Ara bé, les autolesions incrementen la possibilitat de suïcidi.

Resum d’idees clau de la conferència i col·loqui amb el Dr. Francisco Villar

•La conducta de suïcidi no és una acció impulsiva, hi ha un recorregut previ. Com a mínim, hi ha 6 mesos d’anar-ho pensant.

•El suïcidi és un procés progressiu i gradual: de la ideació fins a l’acció.

•El suïcidi no es pot predir amb factors de risc. a recerca és extensa, però no ens aporta una major comprensió del fenomen. Cal invertir en la prevenció i l’abordatge i no en la predicció.

•El suïcidi no s’explica per qüestions químiques o biològiques. És un fenomen complex en el qual intervenen factors psicològics, cognitius, emocionals, de comportament...

•El suïcidi respon a una situació de patiment profund. Una idea molt comuna és que la persona pensa que les persones del seu voltant estarien millor sense ella.

•La verbalització del suïcidi és la primera oportunitat per poder cuidar a la persona.

•La verbalització i la comunicació és el millor canal per a poder-ho abordar.

•Un sol avís ja és suïcidi. Mai, mai, mai s’ha de reaccionar des del desafiament o generant una escalada de tensió. Cal escoltar, ser pacients, comprendre, mirar de calmar...

•Els telèfons d’atenció públics no són només per a persones amb ideació de suïcidi, sinó també per a persones del seu entorn. Trucar-hi ens pot servir per rebre orientació.

•L’atenció i l’abordatge davant una conducta o ideació de suïcidi té dos nivells: el pla d’acció i el procés d’acompanyament.

•Un pla d’acció per abordar la conducta de suïcidi es basa en conèixer, acompanyar i informar.

•El procés d’acompanyament a la persona té sis fases: acceptació del compromís, escollir un escenari, expressió, ampliar la informació, actuació i tancament.

•La conversa amb la persona que té ideacions o ha fet un intent de suïcidi ha de ser gradual, ha de partir de l’escolta activa, de la validació emocional i el no judici. No s’ha de fer un contradiscurs ni intentar reduir el dolor. No s’ha d’actuar dient “estàs en el teu millor moment de vida” perquè l’adolescència i la joventut necessiten una validació constant de la pròpia experiència.

•Cal comprendre, ampliar la informació, mirar d’augmentar l’esperança i reduir les opcions de fer l’acció. La conversa ha d’acabar amb una proposta de continuïtat i de presència per part de la persona adulta.

•Una de les claus és activar una xarxa de prevenció que pot incloure familiars, amics, centre educatiu i altres entorns de la persona adolescent o jove.

•Davant les ideacions de suïcidi, la millor comunicació és la no verbal, saber convertir el nostre acompanyament en gestos concrets i ser proactius. Davant la idea de “no importo a ningú”, mostrar i demostrar que hi som de debò.

•Pel que fa a accions i processos preventius i d’abordatge, una de les claus és augmentar totes les capacitats i habilitats de les persones joves en les diverses dimensions de la seva vida: psicològica, emocional, social, educativa, etc.

Resum d’idees clau de la conferència i col·loqui amb el Dr. Francisco Villar

Evolució i context actual

•Ens trobem en un moment on hi ha percentatges molt elevats que indiquen un augment del patiment en l’adolescència i la joventut. Ja no és útil dir que l’adolescència és un moment molt complicat. Hi ha factors contemporanis que afecten el desenvolupament de les persones adolescents i joves.

•Diversos estudis i la realitat de molts centres educatius, sanitaris, etc... ens indiquen que la irrupció dels telèfons mòbils i de totes les pantalles augmenten el patiment i la sensació de soledat. Estem veient una correlació directa entre l’exposició a les pantalles i la disminució de les activitats protectores de la ideació de suïcidi.

•Les pantalles intervenen negativament en el desenvolupament de les persones adolescents i joves i són portes d’accés a un seguit de plataformes que estan pensades per a conduir-nos cap al consumisme i la construcció d’unes identitats volàtils i insaciables.

•Una de les claus en la prevenció del suïcidi és el que es coneix com a “reserva cognitiva”, és a dir, el resultat d’experiències vitals que ens aporten la capacitat d’afrontar les situacions complexes que ens trobem a la vida.

•L’educació potencia la reserva cognitiva, el repte d’aprendre és la millor prevenció.

•Un aspecte paradoxal és que la comunicació no verbal és d’un percentatge molt alt quan ens relacionem entre nosaltres: on queda la comunicació no verbal a les xarxes virtuals?

•Promoure la interacció física, el vincle i el plaer compartit entre adolescents i joves també és prevenció.

•Hem de lluitar per deixar clar que els telèfons mòbils, les pantalles, les xarxes virtuals i les plataformes són perjudicials per a infants, adolescents i joves.

Taula d’experiències

De la primera persona a l’acompanyament dels professionals dels àmbits d’educació i joventut.

Núria Boté Associació Amb Experiència pròpia

•Vaig patir bulling als 15 anys i això va fer que em replanteges la meva vida. Un dia vaig voler deixar de sentir dolor i el que havia de ser una autolesió va evolucionar cap a un intent de suïcidi.

•Per sort, vaig parar a temps i vaig demanar ajuda. Em van diagnosticar ansietat i depressió i amb l’ajuda dels psicòlegs, psiquiatres i sobretot la meva mare, vaig tirar endavant.

•També vaig patir un embaràs no desitjat per part d’una exparella que em va agredir sexualment, aprofitant-se de la meva vulnerabilitat, i això va fer que em tornés a replantejar tota la meva vida.

•Als 30 vaig ser mare, i tots els records em van tornar al cap, però amb ajuda de la psicòloga vaig poder portar la depressió postpart molt millor i evolucionar cap a una maternitat sana i segura pel meu fill.

•Jo soc el resultat de totes les meves experiències i, gràcies a elles ara puc dir que estic a on vull estar i convivint amb l’ansietat i la depressió.

•He après que no soc el meu trastorn.

•El millor consell que puc donar a una persona que estigui passant per una situació de patiment és que cridi, que demani ajuda, que no calli.

Taula d’experiències

De la primera persona a l’acompanyament dels professionals dels àmbits d’educació i joventut.

Albert Esteruelas

Professor del Cicle d’Integració Social de l’INS Gallecs

•Vull plantejar una experiència de vincle, entès com un espai que fa possible que compartim allò que ens passa i donar-li forma”

•“Com a professor, el vincle que puc establir és l’escolar. I dic “escolar” perquè es dona dins l’escola i està mediat per una assignatura que té uns objectius, uns continguts i unes activitats.

•Al Cicle d’Integració Social fem un viatge que està ple d’activitats de vinculació cultural, social amb l’entorn i experiències potents, però ens trobàvem que en arribar al Riad, els alumnes es connectaven a les pantalles i no hi havia cap espai de comunicació realment compartida. Va ser llavors quan vam pensar en crear “El quadern d’estudi de Fez”. Volíem robar-li temps al telèfon mòbil.

•El quadern d’estudi de Fez planteja un repte: es tracta que puguin identificar, al llarg del viatge, en quin moment s’activen les emocions bàsiques i els 5 sentits. I han de plasmar-ho al quadern. Ho poden fer per escrit, amb fotos, amb dibuixos o fins i tot enganxant coses que es troben

•La principal sorpresa que ens hem trobat és que a les nits, no només fan el quadern sinó que s’asseuen junts, parlen, comparteixen al voltant del viatge però també d’altres qüestions de la seva vida.

Laura Bricollé

Psicopedagoga EAP

•La “Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu” és útil, ja que ens orienta davant d’una verbalització, d’una ideació o un intent de suïcidi i també de les autolesions.

•La guia es basa en la idea que els docents poden acompanyar aquestes situacions i els ofereix orientacions i un circuit d’actuació que poden activar. Cal tenir-la present i consultar-la per poder fer una bona tasca des de l’equip docent del centre.

•Quan identifiquem un d’aquests casos, hem de tenir present el telèfon 061 per activar el Departament de Salut .

•Des del context educatiu és molt important actuar, no silenciar el patiment i recordar els 3 passos: Conèixer, acompanyar i informar.

•Així mateix, pel que fa a la prevenció, cal apostar perquè els centres educatius i els equips docents pensin, dissenyin i programin espais per treballar el vincle amb l’alumnat, per crear espais segurs que permetin abordar la dimensió emocional, la cohesió de grup, el sentiment de pertinença i la prevenció del patiment i el malestar.

•Cal anar més enllà de l’assignatura i els continguts, cal obrir espais diferents per conèixer les seves realitats i fer-ho en entorns segurs, amigables, saludables, etc.

•Hem de treballar per a la comunicació entre l’alumnat i entre l’alumnat i l’equip docent.

•L’alumnat pot ser part activa en la prevenció i avisar als equips docents de situacions que potser no estan veient. Cal trencar amb la idea de la persona que es xiva.

•Cal reforçar l’orientació educativa, que ha de ser una tasca de tot l’equip docent, no només dels tutors.

•En cas de necessitat, qualsevol persona de la comunitat educativa pot disposar del servei de la Unitat d’Educació Emocional del Departament d’Educació “Benestar per estar bé”.

•Cal potenciar la vinculació de l’alumnat amb activitats fora de l’escola i fomentar l’alfabetització en l’ús de les xarxes socials.

Taula d’experiències

De la primera persona a l’acompanyament dels professionals dels àmbits d’educació i joventut.

Dani Marin Ruz

Tècnic de joventut de l’Ajuntament de Montornès.

L’experiència de Montornès del Vallès:

Una aposta pel treball comunitari i la transversalitat des de les polítiques de joventut.

• Montornès aposta per un model fort de polítiques de joventut en l’àmbit municipal. Això vol dir compromís polític, recursos i definició d’ una estratègia de treball

• Una de les claus és potenciar el treball comunitari i la transversalitat entre serveis de l’ajuntament i també dins de l’equip de joventut.

• Un dels projectes clau és el de “Pressupostos participatius”. És una resposta al fet que la gent jove que no es sentien reconeguts al municipi. Una actuació que no només dona veu, sinó que permet prendre decisions en relació a les polítiques municipals que s’executen.

• El Servei de Joventut treballa l’acompanyament a l’etapa vital de la joventut a partir d’una sèrie de dimensions joves: totes es treballen amb altres serveis de l’ajuntament o amb recursos externs que es situen al territori.

• Les dimensions joves es treballen a partir del vincle amb els professionals que les desenvolupen. Això és clau perquè els joves sàpiguen quina és l’oferta de serveis i vulguin acostar-se a les activitats.

• Alhora, entre els professionals de cada una de les dimensions es genera un treball en xarxa: els joves poden entrar en una de les dimensions i el professional, en funció de les necessitats o demandes, sap que pot oferir els recursos d’una altra dimensió.

• Una de les dimensions és l’anomenada “Crític. Programa per a promocionar el benestar emocional i per a la prevenció en el consum de drogues i pantalles”.

• Es va començar centrant l’activitat en la prevenció del consum de drogues i pantalles, però ha anat guanyant pes el benestar emocional fruit de la situació de pandèmia.

• El benestar emocional es treballa amb una psicòloga que fa atenció individual. Alhora, la qüestió emocional es fa present en altres dimensions.

Situacions

A continuació es mostren dues experiències concretes que poden explicar què passa quan es treballa aquesta el benestar emocional i com es pot donar una resposta:

SITUACIÓ 1

En un moment determinat, arriba la demanda d’una professora que avisa d’una alumna que ha verbalitzat la voluntat de suïcidi. Des del Servei de Joventut no es pot donar resposta fins al cap d’una setmana perquè la psicòloga no tenia disponibilitat. L’equip de joventut es va coordinar per estar atent, disponible i acompanyar la persona jove, sabent que la situació era delicada, però que es podia aconseguir reduir el risc. Després d’una intervenció més llarga en el temps, basada en l’acompanyament, aquella alumna acaba participant en una de les assemblees dels pressupostos participatius fent propostes d’actuacions.

SITUACIÓ 2

Taller de teatre social un dels anys una noia planteja crear una obra a partir de la seva experiència pròpia en un intent de suïcidi.