Qui soc !

Em diuen Arantxa Vilaplana ,soc una xica de quinze anys ,tinc el monyo castany oscur ,no soc una xica molt prima però tampoc estic massa grossa ,no es que estiga amb disgust en el meu cos però m’agradaria millorar-lo un poquet ,sense exagerar.

Jo pensi que soc una persona en la que pots confiar, soc amiga de les meues amigues i encara que queda mal dir-lo pensi que soc bona xiqueta, perquè sempre me ho han dit .

Soc una persona que te una facilitat immensa per conèixer gent, encara que des de xicoteta sempre m’ha sigut mes fàcil fer amistat en els xics que en les xiques .Hi han voltes en les que me doni conte de que perquè de confiada, perquè no me doni conter de que quan conec a algú enseguida li conte els meus problemes perquè vuic pensar que eixa persona es com jo ,que li agrada ajudar a la gent i encara que tinga quinze anys tinc prou experiència en això i mes d’una volta me he equivocat de gent.

Lo que més m’agrada en este mon es el somriure dels meus germans xicotets ,s’anomenen Oscar i Lucia, encara que ells no so germans perquè els meus pares es divorciaren fa molts anys ,els xiquets sempre han tingut molt bona relació. Ells son les persones que més feliç me fan perquè en un dia horrible Lucia per molt xicoteta que siga em diu que no me preocupí que soc la millor germana del mon i que no tinc que estar trista i Oscar es un xiquet difícil però entén moltes cosses ,quan em veu plorar sempre va on estigi jo i em d’eixa caure la seua ma en les cames i me diu no estigues trista ,jo vuic que estigues contenta i això es lo que més em plena.

En els estudis son un poc toti i sobre tot en el anglès ,es una assignatura en la que no puc, em resulta difícil però se que tinc que aplicar-me perquè l’anglès es molt important ,en un futur m’agradaria treballar en alguna empresa de disseny que es lo que m’agrada des de sempre però també m’agraden molt els xiquets aleshores no se encara que faré en un futur ,esta clar que algo que estigi relacionat en lo que m’agradi, lo que no m’agradaria seria estudiar algo que volgueren esl meus pares i que a mi no em daguera res, però se que els meus pares sempre estaran feliços si jo soc feliç.

En els xics no tinc un gust senyalat si no que me te igual que siguen morenos ,alts ,baixos ,grossos, prims…Lo que si que vuic de un xic es que me respecte i pugi aguantar-me perquè jo soc una persona molt obtusa i quan jo dic blanc es blanc, no accepte ni negre ni gris…

Vuic a una persona al meu costat que confie en mi encara que un poquet celos pero sobre tot que siga independent ,i que tinga clar lo que vol fer amb el seu futur.

Però jo ja tinc novii des de fa casi dos anys i es un tros de pa .Els vuic moltíssim perquè s’ha guanyat tot en mi.es lo millor .Me encanta i no el canvie per res del mon!

La activitat que més m’agrada es cantar, soc una persona a la que se li nota molt quant estic enfadada ,trista o molt alegre perquè segons el meu estat d’ànim canti una cançó o altra…Canti en el puesto que siga i a l’hora que marque me te igual la gent, es algo que he fet sempre i m’agrada perquè es una de les cosses en comú que tinc amb mon pare que per cert no el canviava per res, ni a mon pare ni a ma mare perquè gracies a ells soc lo que coc .

Bueno i esta soc jo. Ha segut un plaer.