8/4/09
13:03
Pรกgina 1
144 ABRIL 2009
portada144.qxd:portada
portada144.qxd:portada
8/4/09
13:03
Pรกgina 2
Sumari-144:Layout 1
8/4/09
13:02
Página 3
SUMARI DOSSIER ESPECIAL Trenta veus a favor de la premsa Autor: Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz NÚMERO 144
pàg. 56
ABRIL 2009
Les redaccions diuen adéu a una generació
Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966
Autors: Enric González / Jaume Guillamet
La metamorfosi del model informatiu Autor: Pedro Farias / Sergio Roses Fotos: Sergio Ruiz
Autor: Joaquim M. Pujals Fotos: Vicente Pruna
Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537 Junta Degà Josep Carles Rius i Baró Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Irene Caparrós González Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez Sesé Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Joan Vila i Triadú Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Printulibro Intergrup SA
pàg. 94
S’haurà de pagar per informar-se a la Xarxa? Autor: Eudald Coll
Blocs: un mitjà creat a mida de cadascú Autor: Karma Peiró Fotos: Sergio Ruiz
Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162
August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454
pàg. 82
La publicitat enfront la migració digital
REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org
Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044
pàg. 78
REPORTATGE
Autor: Natàlia Araguàs
12
Les associacions s’apunten al model col·legial Autor: Yolanda Viñals REPORTATGE
16
Acord per un únic braçal identificatiu
REPORTATGE
20
Saviano i Cannavò, dos models a seguir
Autor: Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE
126
New New Journalism: vell periodisme nou Autor: Albert Chillon Fotos: Arxiu FOTOGRAFIA
130
Els altres escenaris de la notícia Text i fotos: Pedro Madueño
Autor: Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna
26
120
El model ACN compleix deu anys
Autor: Eudald Coll CRÒNICA
REPORTATGE
138
Roberto Saviano
Japó: futur incert al país amb més lectors
Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz
Autor: Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz
ENTREVISTA
REPORTATGE
32
Els més joves analitzen la professió Autor: Anna Galdon Fotos: Sergio Ruiz ENTREVISTA
40
144 145 146
PREMIS WEBS
LA FOTO
Liu Heung Shing
Rosa María Calaf / Xavier Batalla
LLIBRES
Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz
EL CIC INFORMA
REPORTATGE
46
La memòria dels mitjans, a la Xarxa Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Sergio Ruiz OPINIÓ
52
Jordi Goula i Pilar de Yarza REPORTATGE
pàg. 104
4
Els periodistes desembarquen a les escoles
REPORTATGE
pàg. 100
112
148 151 153 154 158 170 178
OBITUARIS
NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA
EN POCAS PALABRAS
El domini lingüístic en els mitjans, a debat
COM ENS VEU...
Autor: Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna
Guillem Cifré
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 4
R E P O R TATG E
La crisi de la premsa escrita té en la baixada de la inversió publicitària el seu problema més urgent i imminent, però de
Els periodistes desembarquen a les escoles
cara al futur el repte Natàlia Araguàs
és aconseguir que les generacions joves
Si la muntanya no va a Mahoma, Ma-
En el cas dels periodistes, s’ha valorat,
homa anirà a la muntanya, que diuen.
a més de les diferents especialitza-
s’habituïn a la premsa
Davant l’evidència que la lectura de
cions, que procedeixin de mitjans amb
diaris cada cop és un hàbit més exòtic
diverses línies editorials i que els
entre els joves, el Col·legi de Perio-
col·laboradors o freelance hi estiguin
distes, l’Associació de la Premsa de Ma-
representats.
drid i la Fundació La Caixa han posat
En els cas de Madrid, l’APM, s’ha
en marxa La premsa a les escoles, una
marcat com a prioritat aprofitar el ta-
iniciativa que pretén inocular als nois i
lent de “la gent bona i a l’atur” a
noies l’amor pel vell paper.
conseqüència de la crisi i el redimen-
Per tal de fomentar l’interès per l’ac-
sionament de plantilles. Tot plegat, es
tualitat i la lectura, les tres institucions
tracta d’una prova pilot que a Catalu-
han decidit que siguin els mateixos pe-
nya va portar-se a terme en vint insti-
riodistes els que vagin a les aules per
tuts els mesos de febrer, març i abril
explicar de primera mà temes d’interès
sota la coordinació d’Enric Frigola. La
social (escollits pels mateixos estu-
intenció és que l’any vinent continuï.
diants) a partir de la seva experiència.
En el marc de La premsa a les escoles,
Els organitzadors de La premsa a les
els alumnes de geopolítica de 4t d’ESO
de la informació
escoles han rebut assessorament del
de l’Aula Escola Europea van tenir
Departament d’Educació a l’hora de
l'ocasió d’assistir el passat 16 de març a
als instituts perquè en
triar els centres tot i tenir en compte fo-
l’exposició sobre el conflicte palesti-
namentalment el factor de l’heteroge-
noisraelià de Kim Amor, corresponsal
neïtat.
durant anys a països de l’Orient Mitjà,
S’han escollit col·legis tant públics
com Egipte i el Marroc, per a El Perió-
com privats, en barris de diversa ex-
dico i Catalunya Ràdio, que acaba
experiències
tracció i estatus social i ubicats a les
d’instal·lar-se a Barcelona. En dema-
cinc demarcacions del Col·legi (Bar-
nar-los la seva opinió després de la xer-
als més joves.
celona, Girona, Lleida, Tarragona i
rada, els nois van confessar que el torn
Terres de l’Ebre). La descentralització
de preguntes se’ls havia quedat curt.
territorial s’ha tingut molt en compte,
La curiositat, doncs, existeix, en estat la-
“per no caure en la temptació de
tent en molts dels casos. Ja hi ha inicia-
concentrar-nos a Barcelona”, explica
tives que porten el diari a les escoles
Javier Zuloaga, director de comunica-
gratuïtament per als estudiants. El diari,
ció de la Fundació La Caixa i de l’Obra
però, no parla ni exerceix aquest poder
social d’aquesta l’entitat.
de seducció que sembla necessari per-
escrita a la qual donen l’esquena en benefici d’Internet. El programa La premsa a les escoles, en què participa el Col·legi de Periodistes, acosta els professionals
primera persona expliquin les seves
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 5
Kim Amor durant la seva xerrada a l’Aula Escola Europea, on va parlar del conflicte palestino-israelià. Foto: Vicente Pruna
les xerrades. Sense la intervenció dels
midors habituals de premsa. “Com
periodistes aquestes matèries només es
podem aconseguir que una persona de
tractarien des de l’antipatia que acos-
primer o de segon de batxillerat es
tumen a despertar els llibres de text en
convenci que saber què passa al món és
els adolescents.
Una vintena de professionals de la informació varen visitar els instituts per explicar les seves experiències
Sense relleu generacional? Només un 11,9% dels lectors de
Periodistes com Cristina Mas,
diaris tenen entre 14 i 24 anys, se-
Maite Coca, Enric González, Isa-
gons el Baròmetre de la Comuni-
bel Ramos, Esther Armora i així
cació. A partir d’aquesta edat, i
fins a una vintena de professio-
fins als quaranta-quatre, creix l’in-
nals dels principals diaris que
terès per la premsa, (41,4% sobre
s’editen a Barcelona, així com al-
el total de lectors). Amb tot, el
tan important com saber matemà-
tres de comarcals (Segre, Diari de Ter-
relleu generacional no està garan-
tiques?”, interpel·la Zuloaga.
rassa, Diari de Girona, La Mañana de
tit, ja que els joves s’inclinen més
És aquí on intervé la figura del perio-
Lleida o Diari de Sabadell) i gratuïts
per altres suports com Internet
dista, com a persona que aporta la seva
(ADN i 20 minutos) van intentar trans-
per informar-se. “Costa que lle-
praxi a qüestions com la memòria his-
metre la seva vocació als alumnes de
geixin premsa, si no insistíssim no
tòrica, el Pla Bolonya, la crisi econò-
secundària. No perquè s’hi dediquin,
ho farien”, reconeix Remi Barder,
mica o els drets civils als Estats Units,
sinó perquè prenguin consciència de la
professor d’Aula Escola Europea.
alguns dels temes que es van abodar a
importància d’estar informats a través
CAPÇALERA ABRIL 2009
què els nois es converteixen en consu-
5
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 6
R E P O R TATG E
Vint-i-cinc xerradas escollides pels alumnes COMARQUES DE BARCELONA: IES Marina / La Llagosta
IES Corbera / Corbera del Llobregat 27 de març, 12h Periodista: Toni Orensanz
11 de març, 11h
Periodista: Cristina Mas
Tema: Memòria Històrica
Periodista: Alex Gutierrez
Tema: Conflicte Orient Mitjà
IES Ausiàs March / Barcelona 27 de març, 12.30h
Tema: Situació / Perspectives premsa en català
16 de març, 11h
Periodista: Enric Gonzalez
Periodista: Kim Amor
Tema: Drets civils als EUA.
26 de març, 9h
Tema: Conflicte Orient Mitjà
De Martin Luther King
Periodista: Boban Minic
a Obama
Tema: Ètica periodística en
CC Sant Gabriel / Sant Adrià del Besòs
IES Alella / Alella
IES Joan Brudieu / La Seu d’Urgell
temps de conflictes
18 de març, 11.30 h
27 de març, 9.30h
Periodista: Maite Coca
Periodista: Olga Grau
31 de març, 12h
Tema: Crisi Econòmica
Tema: La crisi
Periodista: Ana Alba
IES Emperador Carlos / Barcelona
IES Mila i Fontanals / Barcelona
19 de març, 12.30h
1 d’abril, 13.30h
Periodista: Josep Ramon Correal
Periodista: Josep M. Ureta
Tema: Com es fa un diari
Tema: La crisi
IES Josep Lluís Sert / Castelldefels
IES Pablo Ruiz Picasso / Barcelona
Maristes Montserrat / Lleida
Tema: Situació dona països islàmics COMARQUES DE TARRAGONA / TERRES DE L’EBRE
20 de març, 12.45h
1 d’abril, 13h
Periodista: Isabel Ramos
Periodista: Joaquim Ibarz
mar
Tema: Situació dona països islà-
Tema: Cuba
23 de març, 13h
mics / tercer món CC Joviat / Manresa 24 de març, 16.00h
IES M. Deu Candelera / l’Ametlla de
Periodista: Milagros Perez Oliva COMARQUES DE GIRONA IES Santiago Sobrequés / Girona
Tema: L’eutanàsia IES Martí Franques / Tarragona
Periodista: Lluís Martínez
23 de febrer, 16h
24 de març, 9.00h
Tema: Com es fa un diari
Periodista: Vicent Partal
Periodista: Bru Rovira
Tema: Conflicte Orient Mitjà
Tema: Conflictes menys coneguts
IES Lluís de Peguera / Manresa 25 de març, 11.30h
IES Llagostera / Llagostera
IES Narcis Oller / Valls
Periodista: Ester Armora
19 de març, 12h
24 de març, 12h
Tema: Pla Bolonya
Periodista: Josep Martinoy
Periodista: Montse Arbos
Tema: Crisi econòmica
Tema: Conflicte Orient Mitjà
Escola Pia / Mataró 25 de març, 11h
IES Vallvera / Salt
IES Terra Alta / Gandesa
Periodista: Albert Gomez
23 d’abril, 9.30h
27 de març, 11.30h
Tema: Ètica periodística
Periodista: Pau Lanau
Periodista: Montse Cartanyà
Tema: Memòria Històrica
Tema: Pla Bolonya
IES montbui / Santa Margarida de Montbui 25 de març, 12.30h Periodista: Ariadna Trillas CAPÇALERA ABRIL 2009
IES Ronda / Lleida
27 de febrer, 10.00h
Aula Escola Europa / Barcelona
6
COMARQUES DE LLEIDA
Tema: Crisi econòmica IES La Llauna / Badalona 26 de març, 13.30h Periodista: Felix Flores Tema: Conflicte Orient Mitjà
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 7
A la pàgina anterior i a dalt, Ana Alba amb els alumnes dels Maristes de Lleida el passat 31 de març. Fotos: Tony Alcántara
d’aquells que viuen el dia a dia de l’ac-
sondejar. “Han fet preguntes intel·li-
conflicte. “Jo he estat amb els pares a
tualitat. El format que s’ha triat és la
gents, els he trobat interessats”, va va-
Turquia i Egipte i m’ha canviat una
roda de premsa, en què el periodista es-
lorar Amor a la sortida. “S’han divertit
mica la perspectiva. M’interessen més
devé l’orador i l’estudiant adopta el rol
més en la segona part, de preguntes,
les històries de la gent”. José Luis, un
de preguntar, després de sentir la seva
que en la primera, tot i que el vídeo que
dels més actius en el torn de preguntes,
exposició.
els he posat ha ajudat a alleugerir el
reconeixia que el tema ja li interessava
En la xerrada d’Aula Escola Europea,
tema una mica”, reconeixia.
abans de la xerrada i que el periodista
una de les primeres a celebrar-se, a Kim
Mariona, de 4t d’ESO, explicava que
havia aconseguit donar-li “una visió
Amor li van caure preguntes sobre si
havia trobat la xerrada “bé”. “Al prin-
més àmplia” i fer-li entendre que exis-
Israel hagués pogut consolidat el seu és que es permet governar “un moviment terrorista” com Hamàs, si hi ha solucions possibles per assolir la pau, com s’ho fa per obtenir informació en
teixen “dos bàndols, amb les
“Ens ha agradat la part de les anècdotes perquè són coses que no diuen a les notícies”, assegura una alumna
zones de conflicte o la situació de la
seves opinions”. Tots ells van coincidir en què la seva òptica havia canviat. En canvi, el professor Remi Bader atribueix a “una confiança excessiva” dels alumnes els coneixement que
dona als països àrabs, que serà un tema
cipi, ens ha explicat la història, ja la sa-
diuen tenir del conflicte, tot i reco-
en si mateix en una de les sessions que
bíem. Ens ha agradat més la part de les
nèixer que els havia donat les claus, en
tindrà lloc a Lleida. Malgrat que pugui
anècdotes, perquè són coses que no
el context de la mundialització i el
semblar-ho, cap dels assistents té pre-
diuen a les notícies del que està pas-
paper d’Estats Units i Europa, i que la
vist ser periodista en un futur, tal i com
sant”. La seva companya, Silvia, coin-
lectura d’articles és una part ineludi-
van deixar clar els joves quan se’ls va
cidia en què ja estaven al cas del
ble de l’assignatura.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Estat sense l’ajut dels Estats Units, com
7
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 8
R E P O R TATG E
Els nens i els diaris Preocupada per atansar els mitjans
material pedagògic a la realitat cata-
entorn digital, “perdre la por i apro-
escrits al seu públic més jove, l’Asso-
lana des de la triple òptica de l’escola,
fitar-ne els avantatges”. Creuen que
ciació Catalana de la Premsa Comar-
la família i els editors de premsa.
el periodisme ciutadà ha de jugar un
cal
dues
La idea és familiaritzar els nens amb
paper complementari, enriquir la
iniciatives. La primera, que ja va per
els diaris des de ben petits, entorn als
tasca dels mitjans, però mai substituir
la tercera edició, pretén obrir un
tres anys d’edat. D’aquesta manera,
la figura del periodista. Durant prop
espai de reflexió sobre la premsa
se’ls fomenta l’interès pels temes
de 48 hores, van debatre sobre blocs,
entre els que seran els seus futurs
d’actualitat, així com l’hàbit de la lec-
el paper del periodista i l’estil del ci-
professionals, els estudiants de Perio-
tura.
berperiodista, entre altres temes.
disme de les principals universitats
Segons la WAN, les investigacions
“Busquem que els futurs periodistes,
catalanes. La segona parteix del
realitzades sobre aquests programes
més preocupats per l’audiovisual i les
convenciment que la “tasca pedagò-
indiquen que els nens que aprenen
noves tecnologies que pel paper es-
gica” en el consum de diaris “no és
les matèries de lectura i escriptura a
crit, vegin què significa per ells la
necessàriament vàlida per a nois que
partir de la premsa mostren més in-
premsa escrita”, exposa Alcover. La
ja tenen divuit anys, ja que si no tens
terès pel món, se’ls estimula tant la
intenció és que quan ells siguin pro-
base cultural i experiència és difícil
capacitat de comprensió lectora, l’ex-
fessionals “sàpiguen captar l’atenció
que agafis l’hàbit”, segons argumenta
pressió oral així com el pensament
dels que avui són nens”.
Estanis
crític.
Malgrat que els indicadors de lectura
(ACPC)
ha
Alcover,
engegat
president
de
l’ACPC. És per això que l’entitat –en col·laboració amb l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) i l’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED)– treballa en un pro-
de premsa entre el jovent no
Un projecte d’associacions i editors planteja la premsa escrita com un instrument d’ensenyament als infants
CAPÇALERA ABRIL 2009
jecte que planteja la premsa escrita
8
conviden a l’eufòria, des de l’ACPC no se’n fa una lectura pessimista. Alcover recorda que els diaris mai no han estat un objecte de consum massiu
com un instrument d’ensenyament
Paral·lelament, l’ACPC organitza des
entre els nois, que acostumen a anar
més per als infants.
de fa tres anys la Trobada de Joves
“curts de butxaca” i tenen altres prio-
Aquesta concepció del diari com un
Lectors. Cal afegir que qualificats,
ritats a l’hora de gastar-se els diners.
proveïdor de continguts que pot ser-
atès que es tracta d’estudiants de pe-
El problema, suggereix, és que potser
vir de complement als llibres de text i
riodisme que es troben en la recta
el paper tampoc no abunda a les llars
altres materials ha estat importada
final de la carrera. Col·laboren en la
i la possibilitat de llegir el diari del
dels Estats Units. L’Associació Mun-
iniciativa les set principals facultats
pare cada cop és menor.
dial de Periòdics (WAN) desenvo-
catalanes. La intenció és que futurs
De totes formes, els joves sí que acce-
lupa un programa similar des dels
periodistes aportin les seves idees
deixen a la informació escrita a través
anys trenta, quan The New York
sobre com haurien de ser els mitjans
d’Internet. “Cal motivar els nois per-
Times va decidir organitzar-lo per pri-
escrits per tal de garantir el seu se-
què adoptin l’hàbit de la lectura, que
mer cop. En l’actualitat, existeixen
guiment i supervivència.
es dirigeixin als llocs on venen el diari
més de set-centes iniciatives com
En les últimes jornades, que van rea-
i el comprin”, defensa el president de
aquestes arreu del món i en breu la
litzar-se l’abril de l’any passat a una
l’ACPC, tot i recordar que l’amor per
catalana en serà una més. El Depar-
casa rural de Canyamars (Maresme)
la lectura s’ha d’inocular des de la in-
tament d’Educació i la Secretaria de
una vuitantena de joves van apostar
fància. No en va, la caiguda de la lec-
Comunicació van trobar la iniciativa
per uns diaris més “pròxims i espe-
tura de premsa escrita és menor en
“magnífica” quan els responsables de
cialitzats”. També van arribar a la
els països nòrdics, on els diaris for-
l’ACPC van portar-la al despatx. A
conclusió que el periodista del futur
men part del paisatge habitual en la
hores d’ara, es treballa per adaptar el
ha de conèixer i saber emprar el nou
formació dels nens.
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 9
El periodista d’El Periódico, corresponsal durant anys a països de l’Orient Mitjà, durant la xerrada. Foto: Vicente Pruna
ALUMNES ATENTS
xerrada de Kim Amor, també apunta
ció. “Tothom estava en silenci.Vaig tro-
La majoria dels periodistes que van
en aquest sentit. Al seu parer, la pri-
bar nois amb més curiositat, més pre-
participar en la iniciativa admeten
mera part de l’exposició es podria tre-
parats, amb més vocacio i més nivell
haver tingut una bona resposta per part
ballar abans a nivell d’escola, per tal
fins i tot que els estudiants de perio-
de l’alumnat. Fèlix Flores anava adver-
que els estudiants ja coneguin els ante-
disme que estan més interessats pels fa-
tit que la seva era una classe força pas-
cedents quan el professional els visiti a
mosos de la televisió.Aquests, en canvi,
siva. La seva xerrada era sobre Orient
l’institut i puguin extreure el màxim
estan més interessats pel món”. Per la
“Haurien d’haver estat una mica més
“Va ser un diàleg molt sensat, van preguntar moltes coses. Jo m’ho vaig passar molt bé”
conscients que la idea de l’assumpte és
(Vicent Partal)
treball previ, una responsabilitat compartida entre l’escola i ell mateix.
estimular la lectura de la premsa. Sem-
seva part, Vicent Parlat reconeix que va disfrutar amb la seva xerrada sobre el conflicte d’Israel i Palestina en un institut de Girona.
“L’atenció va ser molt
constant. Vaig estar dues hores
blava que es tractava que jo parlés. I el
profit a les seves vivències.
parlant i no vaig tenir en cap moment
tema és dur com una pedra. Són xavals
Malgrat aquest aspecte a millorar, un
la sensació que estiguessin forçats a es-
de 17 anys i no pas universitaris. Els hi
dels punts més ben valorats va ser l’in-
coltar. “Va ser un diàleg molt sensat,
faltava una mica d’introducció a l’as-
terès mostrat per els adolescents. Bru
van preguntar moltes coses. Jo m’ho
sumpte. Tot i això reconeix que varen
Rovira, que va parlar a un institut de
vaig passar molt bé”.
mostrar molt d’interès.
Tarragona sobre les guerres oblidades,
Els alumnes de l’Ametlla de Mar als
Remi Bader, que va estar present a la
també va ser escoltat amb molta aten-
quals Milagros Pérez Oliva va parlar-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Mitjà i admet que faltava una mica de
9
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 10
R E P O R TATG E
los de l’eutanasia també van estar
aquest temps estiguin informant-se a
atents: “Van seguir tota l’explicació
través de publicacions electròniques.
amb molta atenció i es veia que estaven
Del total de temps dedicat als mitjans,
força interessats. Fins i tot els que al
de comunicació només dotze minuts
Un dels primers mitjans a adonar-
final de l’aula havien començat la sessió
són per a la lectura de diaris, una xifra
se de la importància d’apropar els
amb un posat una mica disciplent, com
baixa, però no gaire més que en la po-
diaris als joves va ser El Periódico
suposo que passa a totes les classes en
blació adulta, que és de disset minuts.
de Catalunya. Ja fa quinze anys, va
aquestes edats, van anar canviant de
Un 13% dels nois confessa que no lle-
llançar El Periódico de l’Estu-
posició a la cadira mica en mica i al
geix mai diaris ni llibres, idèntic per-
diant, versió reduïda (unes vuit
final escoltaven amb molta concentra-
centatge al de la gent gran. Com a
pàgines) i adaptada del diari es-
ció”. “No hi va haver interrupcions ni
conclusió, s’aprecia que els índexs de
tàndard per tal de fer-lo atractiu
tampoc debat al final. El tema no era
lectura de premsa són baixos en gene-
El Periódico, primer de la classe
per als més joves. Segons recorda
ral i no difereixen tant entre joves i adults, com en un primer mo-
rector del diari– va ser un dels
“Vaig trobar nois amb més nivell fins i tot que els estudiants de periodisme”
“pares espirituals” d’aquell pro-
(Bru Rovira)
semblen mostrar pels diaris s’ha
Pep Puig, redactor en cap de suplements, Rafael Nadal –avui di-
jecte quan era subdirector d’El Periódico. Nadal va prendre cons-
fàcil ni divertit. Per tant, considero un
diants, perquè han d'estudiar i un oci
ciència de la necessitat de fomen-
èxit que escoltessin amb tanta atenció”.
ben ocupat”, ironitza Javier Zuloaga. Ell, com la resta de consultats per
escoles.
D’ESQUENA ALS DIARIS
aquest reportatge, destaca la importàn-
Després de trobar una fórmula
Els joves no viuen d’esquena als mit-
cia del mestratge i la necessitat d’incul-
que no fos “molt onerosa” per a
jans de comunicació, tot i que a l’hora
car des de ben petits l’amor per la
l’editora, El Periódico de l’Estu-
de triar tinguin les seves preferències.
lectura. Com que el diari que abans
diant va posar-se en marxa. A dia
En concret, els hi dediquen un total de
comprava el pare ara sovint no arriba a
d’avui, continua i les activitats en
4,6 hores al dia, el mateix temps que els
casa, l’escola i els mateixos periodistes
aquesta línia s’han eixamplat amb
adults, segons s’extreu de l’informe La
assumeixen en ple segle XXI part
El Periódico a l’Escola, que des de
dieta mediàtica i cultural dels joves, ela-
d’aquest rol.
1998 porta el periodisme a les
borat per la Fundació Audiències de la
“Crec que a l’escola s’ha de fomentar
aules de secundària. Aquest pro-
Comunicació i la Cultura.
l’esperit crític, la capacitat d’anàlisi i
grama passa per convertir la
La diferència entre els hàbits de lectura
lectura de diaris, i aquesta és una bona
classe en la redacció d’un diari, en
dels joves i el dels adults rau, precisa-
manera de fer-ho”, opina Ana Alba.
un primer moment a paper i ara
ment, en què els nois prefereixen In-
Milagros Pérez Oliva es va sorprendre
també digital. L’activitat es com-
ternet
pel poc coneixement que es té “fins i tot
abans
que
els
mitjans
plementa amb visites a la redacció i a la rotativa d’El Periódico. Des de la seva posada en marxa, 90.713 nois, de 37 comarques, han participat en el projecte. Tot i que
en els temes que han estat ob-
Fèlix Flores va preguntar quants dels joves llegien el diari. Cap dels trenta alumnes va respondre afirmativament
resulta “molt difícil” avaluar si
CAPÇALERA ABRIL 2009
L’escassa motivació que els nois d’interpretar com “coses d’estu-
tar la lectura de premsa a les
10
ment podria pensar-se.
jecte d’un seguiment extens, continuat i en molts mitjans, amb força profunditat, com és el cas de la mort digna i l’eutanàsia. En canvi el coneixement que arriba
aquestes iniciatives redunden en
tradicionals (premsa, ràdio i televisió),
a una part de la població és molt su-
un major nombre d’addictes als
dels quals estan pendents un total de
perficial”.
diaris, reconeix Puig, l’acollida ha
quaranta minuts menys: en canvi, es
Fèlix Flores també es va sorprendre, en
estat immillorable. “No és un be-
passen trenta nou minuts més connec-
el seu cas al preguntar sobre qui llegia
nefici únic i exclusiu per a la nos-
tats a la Xarxa que les generacions més
diaris. Cap dels trenta alumnes va res-
tra capçalera”, destaca, sinó “pel
grans.
pondre afirmativament. També li va
bé de la cultura i del país”.
No obstant això, les infinites possibili-
xocar que al arribar al institut va trobar
tats d’Internet fan sospitar que no tot
a la consergeria un piló de diaris que es
PERIODISMO-AULAS:Layout 1
7/4/09
09:45
Página 11
Els periodistes que participaren al programa varen destacar l’atenció dels estudiants durant les xerrades. Foto: Vicente Pruna
podien agafar gratuïtament. “Però no
no els gastaven” i apunta que “aquesta
ten de forma distorsionada o poc acu-
em va donar la sensació que els agafes-
generació no troba cap argument per
rada, com és el cas del tema que he
sin”, admet.
anar al paper. Això no vol dir que no
tractat jo, el de la dona a l’Islam”, apun-
Bru Rovira és força critic en aquest as-
estiguin ben informats. Ho estaven i al-
tava Ana Alba. “Crec que aquesta ini-
pecte. “El que està passant amb la
guns fins i tot entraven en mitjans en
ciativa del Col·legi hauria de continuar.
premsa és un problema amb la realitat.
anglès a Internet. Però no estan fami-
Tot esforç és poc, em sembla”, assegura
Parlem d’un món al qual no pertany la apunta. “La meva xerrada era sobre les guerres oblidades. I són oblidades perquè no parlem. A ells els interesses les
“És molt positiu que els estudiants coneguin amb més detalls temes que els mitjans tracten diàriament” (Ana Alba)
oblidades. Sabien que hi ha guerres al
Per la seva part Vicent Partal recalca la importància de conèixer el que pensen els estudiants de secundària. “L’experiència està realment bé. És molt interessant
món, que hi ha problemes de pobresa.
liaritzats amb el suport físic del paper”.
escoltar-los a ells, saber el que els inte-
Però no en parlem ni en un breu, tan
Independentment dels diaris que
ressa, com veuen la nostra feina...A no-
sols ho fem de macroeconomia. Si fés-
consumeixen els joves, la iniciativa acu-
saltres també ens va veure quins temes
sim més carrer els mitjans milloraríem
mula bones crítiques. “M’ha semblat
els atrauen, quin no o què ignoren de la
molt”.
una gran idea. És molt positiu que els
professió”. “N'estem molt satisfets.
Partal assegura els adolescents als que
estudiants puguin conèixer amb més
Ajudem els nois i les escoles, i indirec-
va dirigir-se “s’informaven per la tele-
detall temes que els mitjans tracten dià-
tament els mitjans de comunicació”, as-
visió, per Internet. Els diaris en paper
riament, però que a vegades es presen-
segura Zuloaga.
CAPÇALERA ABRIL 2009
gent, que té interès per altres coses”,
Flores.
11
Collegis:Layout 1
6/4/09
12:16
Página 12
R E P O R TATG E
Des de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) hi ha una voluntat d’unificació professional en el
Les associacions s’apunten al model col·legial
conjunt del territori Yolanda Viñals
espanyol. El model col·legial és cap allò
Major influència. Lluitar contra la pre-
Magis Iglesias segueix la filosofia ini-
carietat. Evitar l’intrusisme. Potenciar
ciada, que aposta per “l’ampliació i
que es vol tendir,
la formació. Dotar la professió d’un
l’obertura, buscant fórmules per dotar
major prestigi. Poder opinar sobre les
els col·lectius professionals de major
lleis que afecten o regulen el sector.
utilitat”. Des de la FAPE, s’està poten-
Donar visibilitat als professionals.
ciant el model seguit per l’Asociación
Millores fiscals. Aquests són els princi-
de la Prensa de Múrcia. Un sistema
pals motius que es repeteixen alhora de
dual, en el qual conviuen el col·legi i
preguntar per què una associació de la
l’associació. “Aquest sistema és més
Aquest sistema dual,
premsa, en molts casos centenària, vol
fàcil d’aplicar en localitats uniprovin-
convertir-se en col·legi professional. La
cials. L’associació passa a ser un espai
que es coneix com a
FAPE compta amb quaranta-vuit asso-
més cultural, mentre que el col·legi car-
ciacions federades (i deu de vinculades)
rega el pes més professional. Ambdues
que integren catorze mil periodistes. I
entitats compten amb la mateixa direc-
Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella-
tiva”, explica Iglesias.
la Manxa, Castella i Lleó i La Rioja ja
De moment, i fins que no es resolgui la
han iniciat aquest procés. Madrid va ser
nova junta directiva el proper 18 de
la primera, tot i que encara està en vies
maig en les primeres eleccions, al cap-
d’aconseguir-ho, i es preveu que en mig
davant del nou Col·legi de Múrcia es
any serà col·legi. Múrcia l’acaba de
troba el periodista Juan Tomás Frutos,
constituir.
també vocal de la FAPE. Per ell, “els
Fernando González Urbaneja, expresi-
col·legis són un impuls necessari pel
dent de la Federación de Asociaciones
sector, un instrument modern” que
de Periodistas de España (FAPE) i ac-
dóna confiança als professionals. Ens
tual president de l’Asociación de la
els darrers dos anys han sumat més de
periodística.
Prensa de Madrid (APM), va capitane-
cinquanta altes de nous llicenciats. “Ha
jar aquests canvis. Des de setembre de
augmentat l’interès per l’associació des
I per això s’ha
2008, els continua i potencia Magis Igle-
que es parlava de crear el col·legi”,
sias, actual presidenta de la FAPE, qui
admet. A Múrcia, el canvi va estar pro-
està acabant el mandat d’Urbaneja. Per
mogut per la mateixa associació, “fet
primera vegada, el càrrec de màxim re-
que va evitar dubtes sobre la nostra le-
presentant de la FAPE i de l’APM no
gitimitat per iniciar el procés”. I el
recau en la mateixa persona. “Tot i que
Model Múrcia implica la vigència
sempre havia estat així, no crec que ho
d’ambdós sistemes, el col·legial i l’asso-
hagi de ser”, apunta Urbaneja.
ciatiu. “L’Asociación de la Prensa de
sense obligar a la desaparició de les associacions existents.
Model de Múrcia, és el que es vol potenciar. El principal motiu d’aquesta reforma és la necessitat de professionalitzar la representació
considerat que el col·legi professional és la millor eina per fer-ho.
Collegis:Layout 1
6/4/09
12:16
Página 13
Una de les nombroses conferències –en aquest cas del cicle Experiència de Periodista– que té lloc al Col·legi. Foto: Ignasi Rodríguez
Múrcia compta amb cent dos anys
entitats de dret públic. Des del moment
De manera més contundent, Xosé Ma-
d’història, i era important capitalitzar-
que existeix més d’un col·legi, la fór-
nuel Pereiro, degà del Colexio de Xor-
la. Ella mantindrà el seu patrimoni i
mula legal que ha de regular-los és el
nalistas de Galícia, òrgan constituït l’any
serà un element clau de la cultura mur-
Consell de Col·legis. Josep Carles Rius,
2000, considera que “la FAPE no tindrà
ciana”, apunta Tomás Frutos, per qui el
degà del Col·legi de Periodistes,
raó de ser quan aquest nou procés de
més important del paper de FAPE és la
confirma la “bona i estreta relació amb
col·legis professionals hagi finalitzat.
“tenacitat per vertebrar els diferents
la FAPE i l’APM, tant d’ell com del
Duplicar confondrà l’opinió pública
col·lectius, ja que la unió donarà la
desaparegut Josep Maria Huertas. Re-
sobre qui representa a qui. La situació
força. Els sindicats defensen els drets nals”. Aquest esperit d’unió implica diversos canvis. N’és un el de reformar els estatuts de la FAPE per poder acollir associacions i col·legis. Una modificació
potser, una federació de fundacions, si és que les associacions passen a convertir-se en fundacions culturals. Sóc partidari de la unió, encara que cadascú ha de
que Magis Iglesias va anunciar el pas-
presentem els mateixos objectius i va-
jugar el paper que li pertoca”.
sat mes de març durant la darrera as-
lors. La nostra voluntat passa per la
A diferència de Catalunya, a Galícia
semblea nacional. “La idea és que la
unitat i per establir al màxim la col·la-
conviuen associacions de la premsa i
futura FAPE sigui la veu de la profes-
boració, amb la intenció que l’Estatut
col·legi. La relació és força tensa, ja que
sió”, considera Iglesias.
del Periodista sigui una realitat. Va ser
critiquen al col·legi que acceptés pro-
No obstant això, sorgeix un problema
un procés liderat pels sindicats, si bé les
fessionals no titulats en el moment de
legal. El Col·legi Professional de Perio-
associacions no s’hi sentien represen-
la seva creació. “Ara només es poden
distes o el Colexio de Xornalistas de
tades. Catalunya busca apropar i
col·legiar si acrediten titulació de Pe-
Galícia no poden formar part de la
consensuar relacions. Però no podem
riodisme, o si són llicenciats en Comu-
FAPE, ja que no són associacions sinó
formar part de la FAPE”.
nicació Audiovisual i exerceixen com a
CAPÇALERA ABRIL 2009
laborals, i els col·legis els professio-
ideal seria un consell de col·legis i,
Es potencia un model dual en què conviuen l’associació, que seria un espai més cultural, i el col·legi, més professional
13
Collegis:Layout 1
6/4/09
12:16
Página 14
R E P O R TATG E
periodistes. En un primer moment, s’hi
brarà els vint-i-cinc anys. Un organisme
entitat de la qual no formaven part per
van acceptar els càmeres de televisió i
professional que “ha permès una millor
causa de les nostres naturaleses jurí-
els fotògrafs. Uns criteris d’admissió
defensa del periodista i que treballa
diques”, recorda l’exdegana.
que també van acceptar els professio-
amb els sindicats. La nostra voluntat és
nals de les mateixes associacions que
sumar, no confrontar. Es calcula que a
UN PAS LEGAL
ara ens critiquen”, afirma Pereira. Se-
Catalunya hi ha 10.000 professionals, i
Com a entitats de dret públic, els
gons fonts del col·legi gallec, aquest
4.000 d’ells estan col·legiats. La nostra
col·legis professionals han de ser apro-
“pecat original està saldat, i ara qui l’aplica són associacions de premsa de Galícia que segueixen admetent gent sense títol per veure si colen el criteri d’admissió de la FAPE”. La controvèrsia existeix, quan Magis Iglesias asse-
vats en el Parlament. En aquest
A diferència de les associacions, els col·legis representen tots els professionals, col·legiats o no
gura que la FAPE “no admetrà cap
als màxims representants polítics de les comunitats on les associacions tenen voluntat de donar el
associació o col·legi amb professionals
aspiració és intentar que aquests 6.000
Manxa es treballa per l’existència
no acreditats com a periodistes”.
restants també formin part del col·legi”,
només del col·legi; mentre que a Cas-
explica Rius.
tella i Lleó s’aposta pel model dual.
LA MILLOR FÓRMULA?
Amb aquesta voluntat integradora, el
Aquesta dualitat també és la que està
A diferència de les associacions, els
Col·legi s’ha afegit a la Declaració de
començant a treballar l’Asociación de
col·legis professionals representen tots
Sevilla, sorgida a la darrera assemblea
la Prensa de la Rioja, que ha iniciat el
els professionals, col·legiats o no. Les
de la FAPE, que vol ser una plataforma
debat intern per aprovar, o no, conver-
noves directius de la UE sobre col·legis
de defensa del periodisme. Per Fer-
tir-se en col·legi. “Fa dos anys vàrem
professionals no obliguen a la col·legia-
nando González Urbaneja, “Catalunya
conèixer l’instrument de l’Observatori
litat per exercir. A diferència d’altres
és la clau, ja que ajuda a diluir el poder
dels Col·legis i, en part, aquest movi-
àmbits professionals, els periodistes, des
que té Madrid; i això garanteix plurali-
ment ens va animar a discutir-ho”, ex-
de l’arribada de la democràcia, no han
tat i democràcia interna. Les relacions
plica Ana González, membre de
estat obligats a registrar-se per dur a
entre Catalunya i Madrid són bones, i
l’associació, que compta amb prop de
terme la seva tasca professional. El
ara tenim l’oportunitat de treballar en
300 associats, tots titulats i el 90% dels
Col·legi de Periodistes es va crear per
comú i superar la ruptura moral que es
quals són recents promocions.
llei parlamentària l’any 1985. Segons
va produir al final de la dècada dels se-
Pel que fa a Madrid, es troba en el mo-
Josep Carles Rius, aquesta llei “ha estat
tanta, quan Luis Maria Ansón va subs-
ment en què el Govern de la comunitat
útil per autoregular la professió i ga-
tituir Josep Pernau al capdavant de la
ha de proposar la llei que s’ha d’apro-
rantir les bones pràctiques professio-
presidència de la FAPE. Val a dir que
var al Parlament. I Andalusia, model
nals davant la societat catalana. És
la presidència de Pernau va ser un gran
complicat pel nombre d’associacions
important el fet que el col·legi forma
encert”. Unes relacions que Madrid fa
existents, ha desencallat el procés du-
mostrat ser un interlocutor útil entre la professió i la societat. I ha estat referent a Espanya amb aportacions com el Codi deontològic”. Per Salvador Alsius, degà l’any 1992,
rant la darrera assemblea de la
El model català ha generat certa convicció fins al punt que altres institucions s’hi han emmirallat
quan es va crear i presentar aquest CAPÇALERA ABRIL 2009
sentant el projecte de la FAPE
pas cap a col·legi. A Castella-la
part de la societat civil catalana. Ha de-
14
moment, Magis Iglesias està pre-
FAPE, que va tenir lloc a Sevilla. Segons Iglesias, el president de la Junta, Manuel Chaves, està “decidit a transitar perquè el projecte vegi la llum”. Iglesias confirma que “no hi ha comunitats autò-
codi, “la fórmula de col·legi ha funcio-
anys que intenta potenciar, que perme-
nomes reticents a fer el pas, sobretot des
nat bé a Catalunya. El model català ha
ten el Col·legi de Periodistes tenir veu
que la pràctica professional no passa
generat certa convicció, i altres profes-
(no vot) en les assemblees de la FAPE,
per l’obligatorietat de col·legiar-se”. Un
sionals d’arreu d’Espanya s’hi han em-
i que van portar fins i tot a oferir a
sistema, aquest, pel que ja va optar Ca-
mirallat. Ha estat una institució estable
Montserrat Minobis la presidència de
talunya fa quasi un quart de segle i que
i ha obtingut una gran prestigi”.
la FAPE el 2004.“Podíem donar passes
en l’actualitat serveix de model a alguns
El 2010, el Col·legi de Periodistes cele-
de comú acord, però no presidir una
dels col·legis que s’estan creant.
Collegis:Layout 1
6/4/09
12:16
Página 15
El mapa de la professió Font: Agenda de la comunicació (www.la-moncloa.es)
ASSOCIACIONS DE PREMSA A ESPANYA A Coruña Albacete Alacant Almeria Aragó Badajoz Burgos Càceres Cadis Camp de Gibraltar Cantàbria Ceuta Ciutat Real Còrdova Conca Granada Guadalajara Huelva Jaén Jerez de la Frontera La Rioja Lanzarote-Fuerteventura Las Palmas Lleó
Col·legis professionals
Associacions de Periodistes
Unió Periodistes
Lugo Madrid Màlaga Melilla Mèrida Múrcia Oviedo Palència Salamanca Santa Cruz de Tenerife Santiago de Compostel·la Segòvia Sevilla Sòria Toledo Valladolid Vigo Zamora ASSOCIACIONS DE PERIODISTES Asociación de Periodistas de Ávila Asociación de Periodistas de Castellón Asociación de Periodistas de Navarra Asociación de Periodistas de Talavera de la Reina
Centres de premsa
Asociación de Periodistas Vascos Asociación de Periodistas de Bizkaia COL·LEGIS PROFESSIONALS Col·legi de Periodistes de Catalunya (demarcacions a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia Colegio Oficial de Periodistas de Murcia UNIÓ DE PERIODISTES Unió de Periodistes Valencians CENTRES DE PREMSA Club Internacional de Prensa Centro de Prensa de Guadalajara Centro Internacional de Prensa de Bilbao Centro Internacional de Prensa de La Rioja Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona Fundación Centro de Prensa de Zaragoza
CAPÇALERA ABRIL 2009
Associacions de premsa a Espanya
15
brac?alet1:Layout 1
6/4/09
12:18
Página 16
R E P O R TATG E
Els periodistes catalans portaran un únic distintiu. L’acord, signat l’1 d’abril entre el Col·legi de Periodistes
Acord per un únic braçal identificatiu
i el departament Eudald Coll
d’Interior, permetrà clarificar l’aspecte
L’acord d’un protocol per al braçal
“En unificar els braçals s’ha aconseguit
d’identificació dels periodistes subscrit
una reivindicació històrica”, assegura
de l’identificació.
entre el Col·legi de Periodistes i el de-
Eduard Sanjuan, president de la Co-
partament d’Interior de la Generalitat
missió de Defensa i Ètica Professional,
permetrà que, a partir d’ara, els fotò-
des d’on fa anys que es lideren les ne-
grafs que treballin a Catalunya utilitzin
gociacions sobre aquest tema. Les as-
un únic braçal. L’acord es va signar el
sociacions de professionals no eren les
passat 1 d’abril, dues setmanes després
úniques que en demanaven l’unificació.
que una trentena de professionals de la
Les autoritats policials també apunta-
anys vuitanta, quan
informació –molts d’ells fotògrafs que
ven al mateix camí.
anaven perfectament identificats– fos-
Prova d’això és que mesos abans de la
existien una diversitat
sin agredits per les forces policials du-
reunió a Barcelona del Banc Mundial
rant
L’acord implica la fi d’un llarg camí que va començar a finals dels
al
prevista per a l’estiu del 2001 –i que fi-
desallotjament dels estudiants que es-
nalment s’acabaria anul·lant per evitar
taven tancats al rectorat de la Univer-
problemes amb el moviment antigloba-
sitat de Barcelona per protestar contra
lització– membres del Col·legi de Pe-
el Pla Bolonya.
riodistes varen reunir-se amb els
En realitat els periodistes utilitzen bra-
responsables de la Delegació del Go-
no es repeteixin
çals identificatius des de finals de la dè-
vern quan aquesta estava encapçalada
cada dels vuitanta, però en aquell
per Julia García Valdecasas. Aquell dia
fets com
temps, lluny de la unificació, existia una
Miguel Ángel Fernández Rancaño, cap
diversificació de models. Mentre el
superior de policia de Barcelona, ja va
Col·legi de Periodistes tenia el seu
suggerir als representants col·legials la
propi, les associacions de fotògrafs
possibilitat d’unificar els braçals dels
n’utilitzaven altres. Quan el 1993 es
periodistes.
d’informadors el
funda el Sindicat de Periodistes de Ca-
Arran d’aquella petició es va convocar
talunya (SPC) aquesta institució
una reunió entre representants del
passat 18 de març.
també comença a distribuir un braçal i
Col·legi, la UPIFC i el Sindicat. En
la Unió de Professionals de la Imatge
principi aquelles negociacions acabaren
i la Fotografia de Catalunya (UPIFC)–
amb un acord a tres bandes, però final-
fundada el 1994 i que amb el temps es
ment el Sindicat es desmarcà i va deci-
converteix en l’associació més repre-
dir seguir donant els seus braçals. Així
sentativa dels fotoperiodistes– també
doncs, l’acord no és total, però com a
adopta un braçal identificatiu per als
mínim s’aconsegueix que el Col·legi i la
seus associats.
UPIFC pactin que a partir de llavors el
de braçals diferents. A partir d’ara s’espera que amb aquest acord
les agressions a una trentena
els
aldarulls
posteriors
brac?alet1:Layout 1
6/4/09
12:18
Página 17
Guillem Valle, fotògraf del diari ADN, fou agredit durant el desallotjament dels anti-Bolonia. Foto: Andreu Puig
Col·legi distribueixi els braçals que pas-
diverses bandes. Els negociadors de la
entre Joan Delort, (secretari de Segu-
sen a ser de color vermell, els mateixos
Comissió de Defensa han parlat, per
retat) i Anna Oliva (del gabinet de
que s’han utilitzat durant aquests dar-
una part, amb membres de la comissió
premsa) per part del Departament
rers vuit anys.
que representen la UPIFC-Sindicat de
d'Interior i Eduard Sanjuan (president
Quan al maig del 2006 Josep Maria
la Imatge (el seu president, Pere
de la Comissió de Defensa) i Julià Cas-
Huertas pren possessió com a degà hi ciacions per unificar els braçals de forma definitiva. Comencen unes converses a tres bandes (Col·legi,
El nou braçal, l’únic oficial que existirà a partir d’ara, suposa la fi d’un llarg procés de negociacions
UPIFC i Sindicat) que finalitzen pels
per part del Col·legi. L’acord “en relació amb la utilització d’elements visuals identificatius”
–tal
i
com
consta
oficialment– té vuit punts que re-
volts de la tardor de l’any passat.A par-
Monés, i el secretari d’Organització i
gulen les condicions que seguiran des
tir de llavors comencen les negocia-
Publicacions, Lluís Salom) i amb els re-
del Col·legi i el Departament. El fun-
cions amb el Departament d’Interior,
presentants del Sindicat. I d’altra part
cionament és ben senzill: el braçal, que
que finalment fructifiquen amb l’acord
s’ha negociat amb el Departament
no substituirà altres mitjans d’acredita-
de finals de març.
d’Interior.
ció dels professionals de la informació
“Hem tingut constantment molt inter-
L’acord definitiu per tal de regular la
que estiguin legalment previstos, serà
canvi d’informació”, apunta Eduard
identificació dels periodistes es va rati-
distribuït pel Col·legi de Periodistes a
Sanjuan. Aquest intercanvi s’ha jugat a
ficar el passat 23 de març en una reunió
totes les seves demarcacions “a tots
CAPÇALERA ABRIL 2009
ha la voluntat de reprendre les nego-
telló, (membre de la Comissió)
17
brac?alet1:Layout 1
6/4/09
12:18
Página 18
R E P O R TATG E
Avanços a cops de porra Pocs dies després dels aldarulls del 18
Lluís Salom, secretari d’Organització
Dos dies després de les agressions, la
de març, posteriors al desallotjament
i Publicacions de lla UPIFC i membre
professió es va concentrar a la plaça
dels estudiants que estaven tancats al
de la comissió de Defensa.
Sant Jaume, davant de la Generalitat,
rectorat de la Universitat de Barce-
Respecte als periodistes lesionats du-
per expressar el rebuig a les actua-
lona per protestar contra el Pla Bolo-
rant la càrrega policial, l’informe de
cions policials.
nya, es va arribar a un acord amb el
38 pàgines que els Mossos d’Esqua-
Arran de les agressions, el Col·legi de
Departament d’Interior sobre els ele-
dra van entregar al Conseller d’Inter-
Periodistes va recollir les declaracions, documentació i proves gràfiques de les 33 agressions que van denunciar professionals de la informació (fotògrafs, càmeres, redactors i tècnics). En alguns casos van ser agredits més d’una vegada durant la mateixa jornada. Des del Col·legi també es va demanar al conseller d’Interior, una investigació, així com l’assumpció de responsabilitats. El Col·legi exercirà l’acusació popular per aquestes agressions. Els ferits afiliats a la UPIFC, en virtut d’un pacte amb el Col·legi, seran derivats cap al seu servei jurídic. PUNTS D’INFLEXIÓ No és el primer cop que els periodistes són víctimes de la violència gra-
Protesta a la plaça Sant Jaume contra les agressions a informadors. Foto: Sergio Ruiz
tuïta de la policia. El 24 de juny del 2001 a Barcelona, en el transcurs d’una manifestació del moviment antiglobalització, que va finalitzar amb
ments identificatius dels periodistes.
ior,
Saura,
greus enfrontaments amb les forces
Fonts de la negociació admeten que
assenyala que els representants de la
de l’ordre públic, van resultar ferits
els fets ocorreguts dies abans van aju-
premsa no varen complir les pre-
disset informadors. Aquells fets im-
l’ecosocialista
Joan
dar a arribar amb major celeritat a un acord final. La prova és que, després dels aldarulls, Interior va demanar una reunió urgent per signar el protocol per al
pulsaren el Manual
El Col·legi es personarà en tots aquells processos que es posin en marxa en l’àmbit legal per la càrrega policial del passat 18 de març
CAPÇALERA ABRIL 2009
tema del braçal, una negociació que
18
de bones pràctiques Drets i límits del periodisme gràfic (editat pel Col·legi, la UPIFC i la Unió de
ja portava mesos oberta entre repre-
misses destinades a minimitzar els ris-
Periodistes Valencians). És clar,
sentants del Col·legi de Periodistes i
cos, com portar una armilla, mantenir
doncs, que els actes violents suposen
dels Mossos d’Esquadra.“Espero que
una distància prudencial i no interpo-
un punt d’inflexió. “Sap greu que ha-
a partir d’ara hi haurà una sensibilitat
sar-se entre la línia policial i la dels
guem d’avançar a costa d’incidèn-
diferent per part de la policia”, afirma
manifestants.
cies”, critica Salom.
brac?alet1:Layout 1
6/4/09
12:18
Página 19
aquells que disposin dels requeriments
varen mostrar les seves discrepàncies.
exigits, que els acreditin com a profes-
“No hi ha cap entusiasme per portar
sionals de la informació”. El braçal serà
una peça com l’armilla. En això hi
personal i intransferible, i tindrà una vi-
haurà reticències, tot i que vull pensar
gència de dos anys.
que s’acabarà imposant el sentit comú”,
Els professionals de la informació d’al-
afirma Lluís Salom.
tres països o comunitats autònomes po-
Per Joan Delort, secretari de seguretat
dran obtenir el braçal en les mateixes
del Departament d’Interior, “els bra-
condicions per al temps de la seva es-
çals potser no són una solució defini-
tada a Catalunya. Ja siguin d’aquí o de
tiva, pero són una garantia afegida. Nosaltres recomanem més la
L’acord pretén facilitar les coses al clarificar els elements identificatius dels professionals de la informació
utilització de les armilles identificatives que repartirà el Col·legi perquè són més visibles que els braçals per a uns agents que treballen en moments de gran ten-
sió al carrer enmig d’un conflicte i que
braçal –que hauran de posar-se en un
de vegades tenen dificultats per identi-
lloc ben visible– hauran de prestar “es-
ficar correctament una persona que
pecial atenció a les indicacions dels
està al costat seu quan l’estan agredint
membres de les oficines de premsa de
o llençant-li objectes. Els fotògrafs han
la policia de la Generalitat” o bé als res-
de prendre mesures, com ara no posar-
ponsables de l’operatiu.
se entremig de policies i violents, i no acostar-se massa en moments de molta
Document del protocol acordat entre el Col·legi i el Departament d’Interior
BRAÇALS I ARMILLES
tensió. La seva identificació, al més
El nou braçal ja no serà de color ver-
clara possible, és una necessitat i una
mell (com era el que durant els darrers
garantia”.
l’acord i, en el cas que apareguin dubtes
anys s’ha distribuït des del Col·legi),
L’acord també contempla que el De-
i divergències, aquestes es puguin de-
sinó que serà de color butà i es com-
partament d’Interior, dins els actuals
batre. En situacions d’excepcionalitat
plementarà amb una identificació pro-
programes dels cursos que s’impar-
generades “per esdeveniments de gran
fessional on constaran les dades del
teixen en l’Institut de Seguretat Pública
magnitud o transcendència” la Comis-
propietari (fotografia, nom, cognoms,
adreçats als membres de la policia, re-
sió adoptarà les mesures adequades per
forçarà “la formació específica-
als casos excepcionals.
ment sobre el dret constitucional
El dia de la signatura les valoracions
a la informació i la tasca que en
eren força positives. El degà Josep
aquest sentit realitzen els pro-
Carles Rius va admetre que hauria pre-
fessionals de la informació”.
ferit firmar aquest protocol “en un altra
“L'ensenyament
drets
context”, i va afegir que, tot i això, era
mitjà, si escau, organització i data de ca-
constitucionals és una matèria bàsica
un acord benvingut ja que es tractava
ducitat).
per a un policia, perquè els policies són
d’una “antiga reivindicació dels fotope-
El braçal anirà acompanyat d’una asse-
els encarregats de vetllar per aquests
riodistes” que permetrà establir “les
gurança voluntària que cobrirà l’assis-
drets, també el dret a la informació i a
bases de la col·laboració” amb la policia
tència jurídica i danys físics i materials.
la llibertat d'expressió”, assegura De-
per tal que es respecti l’exercici de la lli-
El Col·legi també facilitarà una armilla
lort.
bertat d’informació. Al seu torn Joan
del mateix color del braçal que, segons
Finalment, l’acord també contempla un
Saura, conseller d’Interior, Relacions
l’acord, serà “recomanable en situa-
“diàleg permanent” entre el Col·legi i
Institucionals i Participació, va subratl-
cions en què el professional consideri
Interior. No en va, s’ha pactat la crea-
lar que l’objectiu de l’acord és “millo-
que la seva tasca ha de ser més visible”.
ció d’una comissió mixta que supervi-
rar la llibertat d’informació, crear
En aquest punt, però, els fotògrafs
sarà el seguiment i l’efectivitat de
sinèrgies i complicitat”.
Els fotògrafs són reticents a les armilles mentre que a Interior les prefereixen, sobretot en moments de tensió
dels
CAPÇALERA ABRIL 2009
fora, els professionals que utilitzin el
19
premis-vazquezmoltaban:Layout 1
6/4/09
12:21
Página 20
CRÒNICA
L’acte de lliurament del premi de Periodisme Internacional Manuel Vázquez Montalbán, que va tenir lloc el passat 6 de febrer a la sala d’actes de
Saviano i Cannavò, dos models a seguir Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna
La Pedrera, va
La cita anual de la professió que suposa
qui va definir com “un napolità que no
el lliurament del premi Periodisme In-
deixa que l’amor cap a la terra li enteli
convertir-se en un
ternacional Manuel Vázquez Montal-
la mirada”. El conseller delegat de
bán va tenir, en la seva cinquena edició,
Random House Mondadori va destacar
accent italià. Roberto Saviano i Can-
l’èxit de Gomorra –que s’ha editat en
dido Cannavò varen recollir els seus
quaranta-sis
guardons en les categories Periodisme
d’exemplars– però va dir que per culpa
Cultural i Polític, i Periodisme Espor-
d’això l’autor ha hagut de pagar “un
tiu, respectivament.
preu molt alt”. Cavallero també va re-
Saviano, autor de
Enguany, la màxima expectació es
cordar un comunicat de diferents pre-
devia a la presència de l’autor de Go-
mis Nobel, en què es deia que “la
Gomorra, que viu amb
morra, que viu amenaçat i necessita
llibertat de Saviano ens concerneix a
d’escorta policial constantment.Tant ell
tots com a ciutadans” i va reconèixer
com Cannavò, que fou director de La
que cap premi pot compensar Saviano
Gazzetta dello Sport durant quasi dues
per “la pèrdua de llibertat com a es-
dècades, varen rebre elogis dels po-
criptor, periodista i ésser humà”, però
nents, que en glossaren les figures.
va assegurar que esperava que “com a
En la primera de les intervencions, Ric-
mínim li serveixi per sentir-se menys sol
així com a la carrera
cardo Cavallero, conseller delegat de
en la lluita que, efectivament, és la lluita
l’editorial Random House Mondadori,
de tots”.
professional de
va destacar que parlar de la importàn-
A continuació, va prendre la paraula
cia de la figura de Montalbán a la seva
Josep Carles Rius, degà del Col·legi de
ciutat natal és “una tasca quasi impos-
Periodistes, qui va apuntar que en la
sible per la diversitat dels seus interes-
cinquena edició del guardó aquest es
sos i talents, la profunditat de la mirada
convertís “en un premi al coratge, a la
que dirigí durant
i la intel·ligència de la paraula. La
coherència, al compromís amb els va-
millor prova d’això és que per honrar
lors del periodisme i de la llibertat”.
dinou anys La Gazzetta
la seva memòria s’hagi hagut d’organit-
Rius va citar els anteriors premiats
zar no ja un premi, sinó dos”. També va
(Anna Politkovskaya, Josep Pernau,
confessar que li agradava comprovar
Tomàs Alcoverro i Seymour Hersh),
com la història d’amor de Montalbán
“que representen aquests valors. Ara
cap a Itàlia –país d’origen de Caval-
s’hi afegeix en Roberto Saviano, que
lero– continuava, ja que els dos pre-
s’ha convertit en un símbol de la lliber-
miats eren italians.
tat d’expressió i d’informació a la vella
Tot seguit, glossà la figura de Saviano a
i civilitzada Europa”.
homenatge a la valentia de la denúncia de Roberto
escorta policial en estar amenaçat per la Camorra napolitana,
Candido Cannavò, periodista esportiu
dello Sport.
països
amb
milions
premis-vazquezmoltaban:Layout 1
6/4/09
12:21
Página 21
Joan Laporta, Josep Carles Rius, Anna Sallés, José Montilla, Candido Cannavò, Ricardo Cavalllero i Roberto Saviano al final de l’acte.
“Saviano –prosseguí– va tenir el co-
Perquè els grups que tenen la tempta-
fioses” i va recordar que només que hi
ratge de trencar els silencis, els tabús de
ció de recórrer als comportaments ma-
hagi un sol ciutadà sense llibertat, ja
la Camorra, del crim organitzat a Nà-
fiosos, a la corrupció, a l’extorsió són
ningú es pot sentir plenament lliure.
pols i en paga un preu molt car. Perquè
aquí, esperant que els demòcrates
“Ho saben a Sicília i a Nàpols. Ho
per defensar la llibertat col·lectiva, s’ha
abaixem la guàrdia. A Itàlia, aquest ha
saben també a Euskadi, amb l’extorsió
vist obligat a renunciar a la seva lliber-
estat un mal endèmic, en profundes ar-
d’ETA”, va dir per després recordar el
no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat de la llibertat d’expressió, fins i tot en una democràcia tan consolidada com la italiana. Perquè en les democràcies, les
“Saviano és, malgrat que ell no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat de la llibertat d’expressió” (Josep Carles Rius)
amenaces no vénen del poder de l’Es-
cas d’Anna Politkovskaya a qui van assassinar. “Davant l’amenaça de les màfies, es necessita la força de l’Estat, l’imperi de la llei, la tasca de la Justícia i la Policia, i l’autoritat moral del conjunt de la
tat, com a les dictadures, sinó de grups
rels socials i històriques. Però totes les
societat. I també el periodisme. La de-
criminals que fan de la por i l’amenaça
democràcies es poden veure amena-
mocràcia és un projecte col·lectiu i els
el seu poder”.
çades per les multinacionals del crim.
mitjans de comunicació, i els perio-
Rius va assegurar que l’autor de Go-
Segons Rius, l’obra de Saviano rea-
distes, tenen el deure de defensar-los.
morra recorda amb les seves paraules
firma “la necessitat de lluitar cada dia
Saviano ha complert de manera heroica
“que la llibertat mai està conquerida
per la llibertat i contra tots els compor-
amb aquest deure. I ho ha fet amb la
per sempre, que s’ha de lluitar cada dia.
taments que amaguen actituds ma-
força del periodisme, de la veracitat, i
CAPÇALERA ABRIL 2009
tat personal. Saviano és, malgrat que ell
21
premis-vazquezmoltaban:Layout 1
6/4/09
12:21
Página 22
CRÒNICA
de la literatura. Crec que és un
dido Cannavò de qui va remarcar “la
he fet tot el possible per venir. Barce-
excel·lent exemple de l’aliança entre el
vasta trajectòria periodística a Itàlia i
lona és una ciutat a la qual estic lligat
fons, la realitat, i la forma, la literatura.
l’haver esdevingut un referent en l’àm-
per diversos motius. Un és un llibre
Aquesta força és la que més mal ha fet
bit esportiu europeu”. El màxim man-
molt bonic de George Orwell, Home-
a la Camorra, que s’ha vist reflectida tal
datari barcelonista destacà que aquesta
natge a Catalunya, que m’ha ensenyat
com és, sense falsos romanticismes, amb
trajectòria era “fruit d’una tossuderia,
la passió per la llibertat. Òbviament,
tota la seva misèria i crueltat”, va asse-
d’una determinació molt important i
també pels escrits de Montalbán. I des-
gurar.
que entenem que d’alguna manera ha
prés per Lionel Messi, que em recorda
El degà va apuntar que Vázquez Montalbán se sentiria especialment orgullós d’aquest premi, “un premi, a més, que retrata la realitat d’Itàlia, un país i una societat que l’apassionaven. Tant, que l’Andrea Camilleri li va dedicar, com a
a quan era petit, que admirava
“En realitat, no sóc jo el que fastiguejo la màfia sinó els meus lectors. Són ells de qui tenen por” (Roberto Saviano)
homenatge, un dels seus grans perso-
em sorprèn com un equip de futbol defensa tan bé les paraules i la memòria d’un gran escriptor. I això només passa a Espanya, i so-
estat un exemple per un valors de per-
bretot a Barcelona. No crec que hi hagi
Rius va parlar també de com la crisi ali-
severança, esforç i responsabilitat, va-
un altre país on passi això. I tot plegat
menta els mals auguris sobre el pe-
lors que no passen mai de moda i que
és molt bonic i demostra la força que
riodisme i com l’obra de Saviano “de-
hem de procurar promoure i transme-
tenen les paraules de Montalbán i
mostra que el periodisme sempre aca-
tre”. Segons Laporta, Cannavò ha anat
també la intel·ligència de l’esport que
barà trobant el seu camí per arribar als
“més enllà de l’esport, sobretot pel seu
comprèn que unint-se a altres formes
ciutadans” i va recordar que l’autor de
compromís amb la societat. I ens hau-
pot defensar també les paraules.
Gomorra ha patit “la incomprensió de
ríem de quedar amb aquesta lliçó”. Fi-
Voldria aturar-me uns moments per
part de l’opinió pública italiana, que,
nalment, va destacar el compromís del
parlar sobre la defensa de les paraules.
sota l’excusa d’un fals patriotisme, el
Barça amb els valors de l’esport i de la
Comprenc que per un català o un espa-
que fa és alimentar silencis i complici-
ciutadania, que correspon “al que Can-
nyol pot resultar difícil creure que les
tats. En Seymour Hersh, premiat l’any
navò té envers el periodisme, perquè pe-
paraules d’un llibre puguin enfurismar
passat, també va patir la incomprensió
riodisme vol dir compromís i societat”.
tot un càrtel criminal. Com és possible que quatre-centes pàgines escrites per
tats Units quan denunciava les atroci-
LA DEFENSA DE LES PARAULES
un jove de vint-i-cinc anys pogués fasti-
tats al Vietnam o a Abu Graib, a l’Iraq.
Un cop finalitzats els parlaments que
guejar tant un grup que factura mil mi-
La història li ha donat la raó, com ja ho
van glossar la figura dels premiats,
lions d’euros a l’any? En realitat, no sóc
ha fet amb Roberto Saviano”.
aquests van rebre els guardons, prèvia
jo el que fastiguejo la màfia sinó els
Per Rius, el lliurament del premi “és
lectura de l’acta dels respectius jurats.
meus lectors. Són ells de qui els grups
una manera de dir a Roberto Saviano,
El parlament de Saviano, que va iniciar-
criminals tenen por i temen. Tenen por
que no està sol, que la seva lluita és la
se lloant la figura de Vázquez Montal-
al fet que s’estigui parlant de tot això,
de tots els demòcrates. Però ell sap, que
bán, fou el següent:
que es publiqui a les primeres pàgines
mentre nosaltres ara tornarem a la vida quotidiana, ell seguirà sota la llibertat vigilada. Per tot això, volem que accepti aquest premi com a reconeixement de tots els periodistes, de tots els ciutadans.
“Molts italians creuen que explicar els problemes és una manera de fer malbé la seva pròpia terra” (Roberto Saviano)
Perquè la força dels criminals és la por CAPÇALERA ABRIL 2009
sembla que el torno a veure.A mi
natges, el comissari Montalbano”.
de bona part de l’opinió pública dels Es-
22
Maradona i ara mirant Messi
dels diaris, que el flux de la informació s’interrompi i centri la seva atenció en totes aquestes dinàmiques. Unes dinàmiques que també tenen a veure amb Espanya, ja que aquí es viu en silenci
i avui, en aquest acte, hem de reafirmar-
“És molt bonic rebre aquest premi per-
una infiltració perillosíssima de capitals
nos que la por no pot fer-nos renunciar
què porta el nom d’un dels escriptors
criminals de moltes màfies que estan
a la llibertat”.
que més m’agraden. Els meus movi-
minant les democràcies des de dins.
A continuació, va prendre la paraula el
ments són sempre molt difícils, però
L’única possibilitat de frenar-la és unint
president del F. C. Barcelona, Joan La-
quan vaig saber que havia guanyat un
totes les forces europees, perquè no es
porta, que va glosar la figura de Can-
premi que duia el nom de Montalbán
pot pensar que les màfies són tan sols
6/4/09
12:21
Página 23
un problema italià o del sud quan els
homilia d’una missa, va dir: ‘A mi no
a la sala, és un dels meus millors amics,
grans negocis es fan a Berlín, Madrid,
m’importa saber qui és Déu’. Imagi-
va ser un gran president, un gran català,
Londres o Toronto. Això és un pro-
neu-vos la reacció de la gent d’una es-
un home que es diu Juan Antonio Sa-
blema perquè ja no hi ha fronteres, per-
glésia petita d’un poble petit. Tots es
maranch.
què les màfies ja no les tenen, mentre
pensaven que s’havia tornat boig. I des-
Aquest premi té sort, ja que arriba al
que la policia sí que en té i, a més a més,
prés va tornar a repetir ‘a mi no m’im-
bell mig d’una fabulosa temporada
són fronteres grans.
porta saber qui és Déu. El que
d’un equip que es diu Barça, que jo crec
M’agradaria dedicar aquest premi als
m’importa és saber de quina banda
que és el més espectacular del món. I
italians que viuen a Catalunya. Italians que hi van venir perquè la meva generació –vaig néixer l’any 1979– és una generació d’immigrants. En els últims deu anys, van emigrar dos milions de persones, quasi tots diplomats, llicen-
vostè, senyor president, deu estarne orgullós, no en tinc cap dubte.
“Espero que l’esport pugui mantenir el seus valors i obrir-se a la solidaritat”
Aquest premi el dedico a la meva família, aquí representada per Franca, artista italiana però de
(Candido Cannavò)
cultura totalment espanyola, i als
ciats o bé treballadors especialitzats
meus tres fills. Però també al diari
que haurien de ser la força d’Itàlia i que
està’. I sempre he pensat que també es-
de la meva vida, La Gazzetta dello
se n’han anat a fora. Molt sovint les ita-
crivint havia triat estar en una banda”.
Sport, que és el diari més antic del món,
lianes vénen a Espanya per poder ser
té 113 anys.
fecundades mitjançant fecundació as-
DUES FAMÍLIES
Jo tinc dues famílies, una és la meva i
sistida. S’emigra a altres llocs i molt so-
Després, Candido Cannavò va rebre el
l’altra és la Gazzetta, la primera vegada
vint és per ser feliços. Espanya ha donat
premi en la seva vessant esportiva i va
que va aparèixer un article meu en
la possibilitat a molts italians de poder-
agrair-lo en un discurs en espanyol. El
aquest diari de color rosa va ser fa cin-
se realitzar aquí i la meva esperança és
veterà periodista italià també va co-
quanta-quatre anys. Vaig ser-ne el di-
que els recursos intel·lectuals de la
mençar el seu parlament referint-se al
rector durant gairebé vint anys, encara
meva terra puguin tornar a ser útils per
creador de Pepe Carvalho. El parla-
en sóc editorialista, i tinc una columna
a la meva terra, i que explicar les prò-
ment fou el següent:
cada dia de temes completament va-
pies contradiccions de la meva terra
“Aquest premi és un honor per a mi,
riats. La d’avui està dedicada al Barça,
això no es considera un insult. Aquí, a
primer pel nom que porta, Vázquez
a Guardiola, preparant el terreny…
Espanya, el capità de la selecció ita-
Montalbán, que és una gran figura de la
(riu). És un honor. I ara parlem una
liana, Favio Cannavaro, va declarar que
literatura europea, molt popular a Itàlia
mica més seriosament, de compartir
el meu llibre donava una imatge do-
i arreu del món, i la seva producció li-
aquest premi amb Saviano. Roberto, tot
lenta de Nàpols i d’Itàlia. Molts segui-
terària és fantàstica. Aquesta és la pri-
sembla petit davant de Roberto. Al ta-
dors de Barcelona em van escriure
mera raó, la segona raó per la qual és
lent en l’escriptura s’hi uneix el seu
preguntant-me “què n’esperes, d’un ju-
un honor rebre el premi és que som
exemple grandiós de coratge.
gador del Madrid?”. En realitat, aquest
aquí, a Barcelona, una ciutat a la qual
Senyors, l’esport és un patrimoni de la
és un discurs que malauradament com-
tinc molt d’afecte i la meva família
humanitat, hem de defensar-ne els va-
parteixen molts italians. Creuen que ex-
també, on es van celebrar els famosos
lors. Els perills són molts: el dòping, la
plicar aquests problemes és una manera de fer malbé la seva pròpia terra. Montalbán deia que contar vol dir resistir i que l’única possibilitat de crear-se anticossos per a aquestes
“El premi arriba al bell mig d’una fabulosa temporada del Barça, l’equip més espectacular del món” (Candido Cannavò)
contradiccions consisteix a contar i di-
violència, la corrupció dels molts diners… El diner fa mal, és maligne. Espero que l’esport pugui mantenir-ne els valors, i que pugui també obrir-se a la solidaritat, perquè vivim en un món
fondre aquestes idees. I és això el que
Jocs Olímpics del 1992. Dels dotze Jocs
sense justícia, en un món desigual, al
necessitem tots.
Olímpics que he cobert en la meva vida,
cor d’Europa hi ha nens que es moren
M’agradaria acabar recordant un ca-
els poso al capdamunt de tot per l’im-
de desnutrició. He sabut amb molta sa-
pellà que va fugir del meu poble quan
pacte emocional i per la humanitat jun-
tisfacció que el Barcelona està obert a
jo tenia setze anys. Es deia Don Pep-
tament amb Roma 1960 i Sidney 2000.
la solidaritat, com altres equips d’Itàlia,
pino Diana. Uns vegada, durant una
El pare d’aquestes Olimpíades és aquí
l’Inter i el Milà.
CAPÇALERA ABRIL 2009
premis-vazquezmoltaban:Layout 1
23
premis-vazquezmoltaban:Layout 1
6/4/09
12:21
Página 24
CRÒNICA
Candido Cannavò poc després de rebre el guardó en l’apartat de Periodisme Esportiu de mans del president de la Generalitat.
He saludat molt especialment i de ma-
segle XX” i va destacar que els guardo-
nera afectuosa la senyora Montalbán,
nats d’aquesta cinquena edició són “dos
també a totes les autoritats, el jurat, el
periodistes que no s’han deixat atemo-
públic de la sala. I fer un homenatge al
rir pels que menyspreen la llibertat, els
El periodisme va plorar la mort de
gran esport d’Espanya. L’última pa-
drets humans i els drets democràtics.
Candido Cannavò el 22 de febrer,
raula és com la primera, gràcies”.
Vázquez Montalbán estaria orgullós de
El darrer reconeixement
dues setmanes després de recollir el premi Vázquez Montalbán. L’exdirector de La Gazzetta dello Sport entre 1983 i 2002 va patir una hemorràgia cerebral que tres
veure associat el seu nom als de
“Vázquez Montalbán estaria orgullós de veure associat el seu nom als de Saviano i Cannavò” (José Montilla)
CAPÇALERA ABRIL 2009
dies després acabaria la seva vida.
24
Saviano i Cannavò”. Per acabar es va referir a la “radical denúncia que conté l’obra de Saviano” i a la “llarga trajectòria humana i professional de
Cannavò, de 78 anys, havia entre-
Finalment, el president de la Generali-
Cannavò” i com aquests dos periodistes
gat el seu darrer article minuts
tat, José Montilla, va concloure l’acte
italians entenen la llibertat d’expressió
abans de patir l’hemorràgia. Es re-
amb un parlament en què va destacar
“com una eina bàsica de la democràcia
feria al rècord d’imbatibilitat del
que aquests premis representen “el tri-
i de la llibertat”, ja que els dos coinci-
porter del Manchester United,
but anual a una de les figures claus del
deixen en un aspecte com “el compro-
Edwin Van der Sar.
món literari, periodístic i intel·lectual
mís amb la societat a través de la
del nostre país en el darrer terç del
dignificació professional i cívica”.
premis-vazquezmoltaban:Layout 1
6/4/09
12:21
ea
ponibl
ja dis úmero
Página 25
cn
torib a v r e s at/ob c . n c b www. N
Acció Social i Ciutadania
EntrevistaSaviano:Layout 1
8/4/09
11:54
Página 26
ENTREVISTA a Roberto Saviano, escriptor
Des de la publicació l’octubre de 2006 de Gomorra, la vida de Roberto Saviano ha canviat radicalment. L’èxit del llibre (1.300.000 exemplars venuts a 147 països) ha provocat que el seu autor fos amenaçat de mort per la Camorra i que es vegi obligat a viure clandestinament i amb escorta policial. Quan a finals de gener va venir a Barcelona
“El futur de la premsa està en el reportatge” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Algun cop ha reconegut que la Ca-
tant, aquesta experiència m’ha canviat
morra ja l’havia matat. El passat 14 de
completament. Fins i tot no puc ni ob-
gener, després de la detenció de Giu-
servar. Visc com un presoner. El que
seppe Setola, un dels capos de la màfia
em salva és que puc escriure en aquesta
napolitana i de qui es diu que va signar
vida que tinc entre quarters, fiscals i ca-
la seva “condemna a mort”, se sent una
rabinieri.
mica més viu? Abans deia que la Camorra esperaria En realitat el que volia dir és que visc
que estigués menys protegit. Fins a quin
d’una manera que és com si estigués
punt? Perquè vostè, d’alguna manera,
mig mort i mig viu. Des de fa tres anys,
és esclau del futur èxit dels futurs lli-
haig d’anar amb escorta i, tot i la de-
bres per seguir sent protegit.
per recollir el V Premi
tenció, la meva vida no ha canviat gens, així que crec que seguiré vivint així.
Efectivament, aquesta visibilitat futura
Internacional de
Però la Camorra no em tocarà encara.
és l’única garantia de la meva protec-
S’esperaran un temps, el que ells consi-
ció, tot i que sé que no es perpetuarà
deren més adequat, fins que jo estigui
per sempre. En una entrevista que va
menys protegit.
fer un diari britànic a Carmine Schia-
Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, CAPÇALERA va poder
vone, un penedit, declarava que el clan A Gomorra vostè explica una anècdota
li ho faria pagar, però quan el temps ho
quan va presenciar com la Camorra
permetés, és a dir, quan estigués més
utilitza els heroïnòmans com a coni-
oblidat i menys fort. I això passa a qual-
estrictes mesures de
llets d’Índies per tastar la droga. En un
sevol persona que s’ha enfrontat al
moment determinat, vostè comença a
poder. Per tant, sí que sóc un esclau de
seguretat– en una
caminar amunt i avall nerviós. “Ho
Gomorra, sobretot per l’èxit i tot el que
faig sempre quan no entenc què passa”,
ha generat el llibre, però Gomorra
va escriure. Després de tres anys ame-
també al mateix temps em dóna
naçat de mort encara va tan amunt i
aquesta protecció que necessito. És una
avall o ja s’ha resignat i ha assumit
paradoxa.
parlar amb ell –sota
conversa en què Saviano reflexiona sobre la seva obra i el periodisme actual.
viure així? En el llibre, quan es refereix a l’assasTot ha canviat. Jo ja no puc passejar pel
sinat de Sebastiano Caterini després de
carrer, ja no confio en res, ni tan sols en
tretze anys d’amagar-se, vostè diu: “La
les persones. Les veig com a interes-
Camorra té una memòria llarguíssima
sades, que volen alguna cosa de mi. Per
i és capaç d’una paciència infinita”.
EntrevistaSaviano:Layout 1
8/4/09
11:54
Página 27
Saviano en un moment de l’entrevista amb CAPÇALERA que va tenir lloc sota estrictes mesures de seguretat en un hotel de Barcelona.
Quan va escriure aquestes paraules era
No, no m’ho vaig imaginar perquè
En el llibre, vostè es passa el dia amunt
conscient que algun dia podien aplicar-
molta gent ha escrit llibres sobre la Ca-
i avall amb la Vespa. Aquesta manera
se a la seva persona?
morra i la Màfia. Però el que els ha mo-
de treballar, sent constantment al car-
lestat moltíssim no és el llibre sinó el
rer, seria la millor manera de definir la
No m’ho imaginava per res del món. Sí
seu èxit. Per exemple, si s’haguessin pu-
seva metodologia?
que m’havia imaginat un conjunt de de-
blicat 20.000 còpies, que a Itàlia ja és
núncies, de diaris, periodistes i polítics
moltíssim, no haurien dit res.Ara bé, re-
El meu mètode de treball és unir les
contra mi, però no que m’amenacessin
sulta que és una obra que parla d’ells,
sensacions del carrer i les dades que ob-
de mort.
que ha tingut ressò i ha cridat l’atenció
tenia dels successos locals. Però ara tot això ho he perdut. I llavors,
duresa dels càstigs que aplica la Camorra. Vostè explica el cas de Francesco
Salvo,
propietari
del
bar
”La Camorra no em tocarà encara. S’esperaran un temps, el que considerin més adequat, fins que estigui menys protegit”
Tropicana, el varen cremar viu per atre-
què faig jo avui? Doncs, vaig als processos judicials on és molt divertit trobar-te els capos tancats a les gàbies i com reaccionen al veure’m.
vir-se a canviar una màquina escura-
a la televisió i a la premsa de tot el
Alguns no em coneixien i s’imaginaven
butxaques d’un clan per la d’un altre.
món! I ara aquests lectors, ja siguin rus-
que era una persona alta i forta. Quan
Si a Salvo el van matar per això, no
sos, espanyols o mexicans, volen saber-
veuen que sóc baixet es pregunten: “I
podia imaginar que per un llibre en
ne més sobre el tema, cosa que implica
aquest és el que ens fa tanta por?”. Lla-
què explica amb noms i cognoms els
que l’Estat italià hagi de fer-hi alguna
vors m’insulten, però jo em diverteixo.
detalls de la Camorra vostè també
cosa. Per tant, em culpen d’haver enge-
No tinc por. Un d’ells va dir-me “Saluda
seria castigat?
gat tot aquest mecanisme.
el senyor Peppino de part meva!”, en
CAPÇALERA ABRIL 2009
Quan llegeixes el llibre, sorprèn la
27
EntrevistaSaviano:Layout 1
8/4/09
11:54
Pรกgina 28
EntrevistaSaviano:Layout 1
8/4/09
11:54
Página 29
referència a un capellà que va ser as-
geix de l’escriptura i, en aquest sentit,
El reportatge avui té poc espai, però
sassinat. És una manera de dir que em
jo sóc un escriptor periodístic. Si se’m
seria una manera de superar la crisi I a
mataran. Alguns m’insulten i uns
defineix així, m’està bé. No em sento un
tot això també cal unir-hi la importàn-
quants al veure’m fan el signe de la creu que és el que es fa a Itàlia quan es passa davant d’un carro fúnebre. Vostè més d’una vegada ha afirmat que
cia
“Em fan molta mandra tots els detalls de la crònica. Jo utilitzo els fets però per convertir-ho en una novel·la”
desproporcionada
que
donen a les notícies polítiques. És increïble que les declaracions d’un alcalde siguin més importants que no pas un fet.
no es considera periodista, sinó que prefereix definir-se més com a escriptor
cronista perquè em fan molta mandra
A Gomorra vostè se situa a mig camí
o narrador a causa de la seva manera
tots els detalls dels successos, de la crò-
entre la novel·la i el periodisme. En el
de treballar.
nica. Jo utilitzo els fets però per conver-
seu nou llibre, El contrari de la mort
tir-ho en una novel·la. I als autors que
(Empúries/Debate), torna a situar-se
has citat hi afegiria altres com Anna Po-
entre dos gèneres. Aquest híbrid també
litkovskaya o Primo Levi, dels quals he
és inherent al seu mètode de treba-
Però en realitat compateix metodologia
après com expliquen la realitat. Jo em
llar?
amb periodistes com Kapuscinski, que
baso en això. El mètode és periodístic,
sempre era al carrer amb la gent. I la
l’estil és literari.
manera de treballar que vostè explica, unint les experiències amb les dades, també és la que ja propugnaven als anys seixanta els integrants del Nou Periodisme, gent com Truman Capote. No sé fins a quin punt vostè no es vol defi-
Javier Cercas defineix allò que escriu com un “relat real”. Jo penso el mateix.
“D’autors com Truman Capote, Kapuscinski, Politkovskaya o Primo Levi he après com expliquen la realitat”
nir com a periodista perquè té asso-
I, per tant, els fets que escric vull que siguin verdaders i llavors el que faig és aportar proves. L’estil literari es basa en les sensacions, en les paraules i en les mirades. Capote
ciada la professió amb la imatge banal
Molts dels que hem anomenat, com Ka-
deia una cosa que m’agrada molt, que
i ridícula que ofereix a Gomorra quan
puscinski o vostè mateix, s’han fet més
estava segur que la literatura del futur
es refereix als periodistes, com unes per-
coneguts pels seus llibres que no pas
seria l’única via que aniria en una sola
sones que apareixen tot de cops, bus-
pels seus articles. Fins a quin punt en
direcció. És com el camí de l’assaig i de
quen com sigui la notícia espectacular
l’era d’Internet el reportatge en profun-
la novel·la que s’acaben trobant.
i fàcil sense investigar gens i tornen a
ditat no disposa de l’espai necessari en
marxar. Si, en canvi, el comparem amb
els mitjans convencionals?
però fins ara no hi havia hagut èxits
gent com Kapuscinsky o Capote, llavors se sent periodista?
La Camorra és un fenomen molt antic,
Sí, és cert, és el problema de la premsa.
editorials com el que ha tingut el seu
En realitat, crec que a dia d’avui el
llibre. S’havia explicat de maneres di-
Si jo hagués de definir-me diria que sóc
futur de la premsa escrita està en el re-
ferents. Francis Ford Coppola, per
escriptor perquè quan hi havia una
portatge i no pas en la notícia, que quan
exemple, ho havia fet, encara que des
lluita entre clans en un barri de Nàpols
es dóna ja ha estat prèviament cremada
d’un altre punt de vista, molt més romàntic. Per què no s’havia
i tenia un encàrrec del director per seguir el que estava passant jo anava allà per fer el reportatge, encara que en realitat la notícia no m’interessava i, per contra, sí que m’importaven els rostres de la gent...
”Javier Cercas defineix allò que escriu com un ‘relat real’. Jo faig el mateix. Els fets que escric vull que siguin verdaders”
contat abans de la manera que vostè ho ha fet? En realitat, en el passat, s’havien escrit molts llibres sobre el crim organitzat. Amb tot,
... els detalls, l’ambient...
per la televisió i Internet. El diari me’l
s’havien escrit d’una manera científica i
compro per llegir el perquè de les coses,
rigorosa, i això ho allunyava dels lec-
Fins al punt que no preguntava ni el
per aprofundir en els detalls. La premsa
tors. O bé eren novel·les inspirades. Jo
nom de la gent! El Nou Periodisme sor-
hauria d’entendre que aquesta és la via.
vaig pensar que podria unir aquestes
CAPÇALERA ABRIL 2009
Sí, és veritat.
29
EntrevistaSaviano:Layout 1
8/4/09
11:54
Página 30
L’autor de Gomorra viu constantment protegit. A la imatge, un moment de l’entrevista, amb un policia al fons de la sala.
dues coses. I és això el que ha marcat la
fastigoses i, segons ell, un escriptor ha
posar a sobre de l’home o que no pot
diferència.
d’escriure de coses nobles. Ara, passat
practicar sexe oral amb la dona perquè
un temps, ja n’està més orgullós i, so-
és vist com un senyal d’homosexualitat.
A Gomorra també parla del seu pare.
bretot, té en compte la meva resistèn-
A Los Soprano (sèrie que narra les vi-
Explica com ell és qui li va ensenyar a
cia perquè resistir és un fet noble. Però
vències d’una família mafiosa) hi ha
disparar, qui li explicava que un home
hi ha un masclisme en el meu territori
una escena en què volen matar un dels
és algú que té una carrera i una pistola, i qui li deia com n’era, d’important, inspirar por. Què pensa ara de vostè el seu pare? Ho dic perquè en lloc de disparar amb una pistola ho ha fet amb les paraules i en comptes d’inspirar por
protagonistes per haver
”Quan el diari dóna la notícia ja ha estat cremada per Internet i la televisió. El diari me’l compro per llegir el perquè de les coses”
CAPÇALERA ABRIL 2009
dona.Tots aquests detalls culturals conformen els homes. I aquesta herència cultu-
ha fet enfadar la Camorra.
30
practicat sexe oral a una
que és l’educació sentimental de
ral com ha inspirat el seu darrer llibre
En el llibre, la figura del meu pare re-
l’home. Al sud, els homes som els
El contrari de la mort?
presenta el símbol de la tradició del
millors amants, apassionats amb les
meu país, on el respecte significa que et
dones. En canvi, els del nord són vistos
En aquest nou llibre, explico dues his-
tinguin por. Després de la publicació de
com mig homes. I, des de petit, creixes
tòries que estan inspirades en casos del
Gomorra, el meu pare no estava massa
amb aquesta idea. El codi sexual, per
sud d’Itàlia. Una d’aquestes conta el cas
content perquè al llibre parlo de coses
exemple, diu que la dona mai no s’ha de
d’un jove napolità que va a lluitar a
EntrevistaSaviano:Layout 1
8/4/09
11:54
Página 31
l’Afganistan. Perquè tens dues opcions.
bán vaig acceptar ràpidament perquè la
O bé entres en el crim organitzat o bé
seva obra ha estat fonamental. Penso
estàs amb l’Estat. I aquest jove havia
en les seves crítiques a Cuba, a Franco,
marxat allà per poder-se pagar les des-
el seu amor pel Barça... Ell tenia una
peses del seu casament, malaurada-
capacitat d’explicar la realitat que
ment morirà allà. És la història no tan
m’agradava moltíssim, perquè és histò-
sols dels que perden la vida en aquest
rica però al mateix temps també és de
conflicte, sinó també dels que marxen a lluitar a l’estranger i moren, ja que la majoria són del sud d’Itàlia. Pel conte m’inspiro en una cançó napolitana titulada “Carmela”, que diu que l’amor és
“Al llibre, el meu pare representa la tradició del meu país, on el respecte és que et tinguin por”
el contrari a la mort. Perquè a Nàpols la vida no és mai el contrari de la mort.
novel·la negra. Per tant, aquest premi
Allà tenim un sentit diferent que es
és especial per mi, encara que em sap
dóna a la mort i aquesta és, per nosal-
greu perquè m’hauria agradat conèixer-
tres, l’única manera d’existir.
lo personalment.
A Barcelona li han concedit el Premi
Quantes vegades li han preguntat si
Internacional de Periodisme Manuel
s’ha penedit d’haver escrit Gomorra?
Vázquez Montalbán. Què va pensar quan va saber-ho? Normalment, els premis no m’inspiren confiança. Però quan em van dir que era el Premi Manuel Vázquez Montal-
Centenars de vegades.
“Per mi l’obra de Vázquez Montalbán ha estat fonamental. M’hauria agradat conèixer-lo personalment”
Investigador de la Camorra
Però li he llegit diferents respostes. Al-
Roberto Saviano (Nàpols, 1979) és
guns cops l’autor diu que el tornaria a
llicenciat en Filosofia. L’autor de
escriure, mentre que en d’altres la per-
Gomorra (2006) també ha publi-
sona, Roberto, assegura no ho faria. A
cat contes i reportatges. Col·labora
dia d’avui, amb quina de les dues res-
de manera regular a l’Espresso i és
postes es queda?
membre del grup d’investigadors de l’Observatori sobre la Camorra. Gomorra li ha suposat nombrosos guardons com el Viareggio, Giancarlo Siani i Stephen Dedalus, així com el Premi Internacional de Pe-
“Com a lector està bé que existeixi Gomorra però odio el llibre perquè m’ho ha tret tot”
riodisme Manuel Vázquez Montalbán. Va participar en el guió de
És veritat. En públic, responc que l’es-
la pel·lícula (Gomorra) que gua-
criuria de nou; però, en canvi, privada-
nyà el gran premi del Festival de
ment, reconec que no ho tornaria a fer.
Cannes. El seu últim llibre és El
Com a lector està bé que existeixi un lli-
contrari de la mort (Empúries/De-
bre com Gomorra; ara bé, personal-
bate, 2009).
ment, odio el llibre perquè m’ho ha tret tot.
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 32
R E P O R TATG E
La joventut està marcada per les noves tecnologies, la implementació d’Internet en el mètode de treball o els expedients de regulació. Treballen
Els més joves analitzen la professió Anna Galdon Fotos Sergio Ruiz
en un entorn incert
Segons un estudi realitzat l’any 2007
collir la carrera que volia estudiar:
per la Consultoria PeopleMatters, prop
“Quan era petit jugava a fer retrans-
en el qual les
d’un 40% dels joves d’entre divuit i
missions esportives i m’agradava molt
trenta anys prefereixen exercir de fun-
l’audiovisual, de manera que, en el mo-
cionaris abans que entrar a l’empresa
ment d’escollir els estudis, no vaig tro-
privada. Un fet que ha preocupat pro-
bar més opcions que Periodisme”. La
fessionals del sector i escoles de negoci,
Gemma Saura –que als 27 anys treballa
que veuen com l’estabilitat laboral o la
a La Vanguardia– admet que la seva vo-
por al canvi fan disminuir a passos de
cació també vé de lluny: “Des de petita
ganes de treballar i
gegant l’emprenedoria dels més joves.
m’agradava molt escriure i sempre he
Però a més, el citat article apuntava
volgut ser periodista. M’agraden la lite-
veuen en la
també que la primera motivació que
ratura i les històries humanes”.
tenen en el moment d’acceptar una
Una trajectòria molt diferent a la dels
feina és la retribució econòmica, seguit
seus companys, que asseguren haver
de la compaginació amb la vida perso-
entrat en aquest món per casualitat: la
nal i els horaris.
Núria Ramírez, redactora de Televisió
Cap d’aquestes premisses, però, encaixa
Espanyola, va plantejar-s’ho en el mo-
amb l’essència de la professió periodís-
ment que una professora li ho va sug-
expectatives no són gaire positives. Malgrat tot, tenen il·lusió,
conjuntura actual l’oportunitat de dignificar la professió que tant estimen. Per
tica. Un sector en què els horaris, la
gerir; en Ruben Miró, d’El Punt, volia
seguretat o l’estabilitat laboral no acos-
ser publicista i en Josep Casulleras, de
aquest motiu,
tumen a ser els punts forts i decisius a
Vilaweb, va quedar atrapat per “la
l’hora d’acceptar un lloc de treball.
màgia de la ràdio”.
És més, segons les dades del Llibre
Ja sigui per atzar, sort o vocació, el fet
blanc de la professió periodística a
és que tots els entrevistats sabien
Catalunya, editat l’any 2004, la preca-
quines eren les condicions abans
jove en un ofici
rietat laboral (36,8%), la mala remune-
d’exercir de periodista i, ara per ara, no
ració (18,8%) i l’estrès pels horaris
tornarien enrere. És més, es consideren
castigat per la
(15,5%) són els principals problemes
afortunats de poder treballar en allò
d’un sector que es manté en gran part
que més els agrada. Els cinc declaren
gràcies a la vocació dels seus professio-
tenir companys d’universitat, amics o
nals.
coneguts que no han entrat en un mitjà
Una vocació que va portar l’Alan Ca-
de comunicació convencional o que
bañas, de vint-i-dos anys, redactor de la
han hagut de renunciar a part del seu
Cadena Ser, a quedar-se sense opcions
somni per motius econòmics o de salari.
que no fossin Periodisme a l’hora d’es-
“A fora fa molt fred”, afirma la Núria
analitzen el seu futur i expliquen com és ser
precarietat i la inestabilitat laboral.
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 33
Núria Ramírez, que treballa amb tan sols vint-i-quatre anys a TVE, admet que molts joves tenen unes condicions laborals pitjors.
referint-se a les condicions laborals que
premsa, que ja representen un 22,3%
hi ha més enllà de les parets de Televi-
del total. Malgrat que la premsa es-
sió Espanyola. I no va desencaminada.
crita (31%) o els mitjans audiovisuals
Segons les dades de l’INEM del darrer
(26,3%) continuen ocupant al gruix de
trimestre de 2008, recollides a l’informe
professionals, els gabinets ja es posicio-
El 2004 l’escriptor Marc Prensky
nen com la tercera via laboral
va idear l’expressió natius digitals
dels periodistes. Essent cons-
(en oposició als immigrants digi-
cients d’aquest escenari global,
tals) per definir la generació que ha
els pocs afortunats que, amb
nascut envoltada de noves tecnolo-
només vint anys, gaudeixen de les
gies. Tenen menys de dotze anys i
condicions d’un contracte laboral
tenen assumida una concepció tec-
anual de la professió periodística ela-
en un gran mitjà de comunicació estan
nològica mai vista abans. El mè-
borat per l’Associació de la Premsa de
agraïts no només a qui els va introduir
tode de treball dels més joves
Madrid (APM), a l’Estat espanyol hi ha
en aquest món sinó també a aquelles
(encara immigrants digitals) és di-
actualment 3.247 periodistes aturats i
persones que, dia rere dia, els ensenyen
ferent al dels més grans en part pel
uns altres 4.374 que estan buscant feina.
a aprendre els secrets d’una professió
salt tecnològic i caldrà veure com
Unes dades que, en canvi, contrasten
a la qual tot just acaben d’entrar.
els natius incorporaran aquesta
amb el creixent índex d’inserció labo-
“Agraeixes molt –afirma la Núria, de
visió del món al periodisme.
ral dels periodistes en els gabinets de
vint-i-quatre anys d’edat– la determi-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Sabien les condicions laborals abans d’exercir la professió i es consideren afortunats per treballar en mitjans grans
Esperant els natius digitals
33
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 34
R E P O R TATG E
nació de la persona que va tenir fe en
més àlgid de la carrera, van haver
Núria assenyala en Juan Manuel Sáez,
tu en el primer moment, però també als
d’abandonar: “Hi ha gent que porta
corresponsal de TVE a Amèrica del
que diàriament confien en les teves
força anys a l’empresa, encara que
Sud durant molts anys, com la persona
possibilitats, donant-te una peça més
molts dels que ens podrien haver ense-
que “l’ha ensenyat a escriure”, mentre
gran o més responsabilitat en algun de-
nyat han marxat, així que no hem tin-
que en Josep Casulleras, de vint-i-set
terminat aspecte”.
gut l’oportunitat d’aprendre d’ells.” Un
anys, cita el director de Vilaweb, Vicent
fet que, a banda d’influir el mestratge
Partal, a qui considera “l’ànima” del
EL VALOR DEL MESTRATGE
generacional, també ha alterat l’estruc-
diari electrònic.“He après a ser molt ri-
El mestratge generacional ha marcat,
tura interna dels mitjans i ha propiciat
gorós amb la informació, cuidar i
des de l’inici, l’ofici de periodista. En el
que el jovent arribi a càrrecs de res-
contrastar les fonts, posar per davant el
passat, quan no hi havia escoles de co-
ponsabilitat a falta de professionals
codi ètic… Tot això, gràcies a la trajec-
municació i la professió es nodria de les habilitats comunicatives dels escriptors, la formació intergeneracional era l’única via per aprendre a exercir. Avui en dia ja no és així, però sí que és la més
tòria i el background dels grans
“Persones molt joves estan assumint llocs de treball als quals encara no els tocaria accedir-hi” (Núria Ramírez)
de la redacció, sobretot d’en Vicent. Ell m’ha ensenyat el secret, les potencialitats i els perills d’Internet.”
eficaç a llarg termini. Malgrat que les
Ara bé, si parlem de bagatge pe-
facultats aportin la base sòlida del pro-
més grans. “Persones molt joves estan
riodístic no hem d’oblidar les pràc-
cés d’aprenentatge, la realitat demostra
assumint llocs de treball als quals, per
tiques en els mitjans de comunicació
que és en els mitjans de comunicació on
naturalesa, encara no els tocaria acce-
que, segons en Ruben, de vint-i-un anys,
els joves es formen com a professionals.
dir-hi”, reconeix la Núria.
foren l’oportunitat perfecta per veure
O si més no, aquesta és la concep-
Així, la mitjana d’edat de les redaccions
com funciona una redacció. “A banda
ció que comparteixen els periodistes
ha disminuït, situant-se a dia d’avui en-
del mestratge, cal destacar el treball en
consultats en aquest reportatge. L’Alan
torn dels trenta-cinc anys. Una tendèn-
l’època de pràctiques. He tingut la sort
admet que ha après gràcies al mes-
cia que aporta molts aspectes positius
de ser becari durant dos anys en
tratge dels grans. “En entrar a for-
(dinamisme, il·lusió, renovació, etc.)
aquesta mateixa empresa, i això
mar part d’un mitja de comunicació
però que, en aquest sentit, pot haver
t’aporta molt rodatge. Quan et conver-
t’adones que tot el que has estudiat a la
afectat la transmissió de continguts i
teixes en redactor ja saps quina és la di-
facultat no té res a veure amb la feina o
empobrit el bagatge dels més joves. Es
nàmica de la redacció i el ritme de
la rutina diària del periodista. I més si
diu que, al març de 2007, quan va morir
treball”, reconeix.
tenim en compte el ritme radiofònic”,
el degà del Col·legi de Periodistes,
En tot cas, ja sigui per la formació uni-
assegura.
Josep Maria Huertas, un veterà perio-
versitària, les pràctiques o el mestratge,
“Una de les coses que més m’agraden
dista va trucar a la redacció del diari on
les noves generacions senten el suport
de La Vanguardia –apunta la Gemma–
treballava per informar del decés. La
dels professionals que els ajuden a for-
és el fet de treballar amb gent que té
seva sorpresa fou quan el redactor jove
mar-se i agraeixen la paciència i les
molts anys d’experiència. Et corre-
de torn li contestà: “Qui?”. Un fet si
ganes de tots ells a perpetuar i trans-
geixen i t’ajuden. A mi m’han guiat
més no curiós que posa a sobre la taula
metre els coneixements periodístics als
molt i he après molt també dels meus companys”. En alguns mitjans de comunicació però, aquest procés d’aprenentatge s’ha alterat pels problemes econòmics o estruc-
més joves de les redaccions. Per-
“No tenim un mètode fundat, així que adaptem les habilitats tecnològiques al sistema tradicional” (Alan Cabañas)
CAPÇALERA ABRIL 2009
turals de les grans empreses de
34
què el periodisme no és només una professió, és un estil de vida. NOVA METODOLOGIA? El mètode de treball d’aquest
comunicació. Parlem, per exemple, de
el debat sobre els coneixements dels
estil de vida també és part consubstan-
l’ERO que va afectar els treballadors
periodistes novells. Ells ho tenen clar:
cial del periodisme. No hi ha ofici sense
de Televisió Espanyola l’any 2007. La
malgrat que no hagin rebut mestratge
norma, ordre o regulació.Ara bé, en els
Núria, que va entrar a la cadena pública
dels més grans, tots compten amb el seu
últims anys el sistema ha canviat. Els
ara fa tres anys, nota el buit dels pro-
mentor, aquell qui els ha ensenyat el
més joves –habituats des de l’adoles-
fessionals que, trobant-se en el moment
que cal saber de l’ofici de periodista. La
cència a les noves tecnologies, la socie-
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 35
Alan Cabañas, de 22 anys i que treballa com a redactor a la Cadena Ser, admet haver après gràcies al mestratge dels grans.
tat i els nous formats informatius–
d’aquests nous corrents. És natural i
la facultat no és matèria gaire impor-
estan introduint pràctiques modernes,
forma part de l’evolució del dia a dia.
tant la metodologia periodística, la
tendències noves, al mètode periodístic.
Ara es dóna més protagonisme a la
recerca de fonts o la comprovació d’in-
Als anys setanta, la informàtica va subs-
gent, es deixa respirar la imatge i no hi
formació. Els joves no tenim un mè-
tituir la composició tipogràfica per la
ha tanta informació estricta”, afirma la
tode fundat, així que adaptem les
fotocomposició i, més tard, es va pro-
Núria.
habilitats tecnològiques al sistema tra-
duir la digitalització de les redaccions.
Parlem, doncs, d’una manera de fer
dicional”, afirma.
En l’actualitat, les noves generacions és a vegades diferent de la dels seus mentors. “Avui dia estan molt de moda programes que s’autoanomenen infor-
“La gran diferència amb els més grans és la concepció i el domini de les eines informàtiques” (Ruben Miró)
matius, però que no es regeixen per les
fonts i la gestió de la informació són potser els aspectes que més han canviat en la darrera dècada. La tecnologia possibilita informació a l’instant, i els novells en-
normes del periodisme, i sembla
d’una generació, pròpia i característica,
tren a les redaccions amb el xip Google
que els informatius s’estan contagiant
que els més joves ajusten al mètode de
incorporat. Per ells, Internet és la pri-
d’aquesta manera de fer. Una notícia
cada mitjà de comunicació. Quan
mera presa de contacte amb les fonts i
d’un redactor de TVE de quaranta-cinc
l’Alan va entrar a la Cadena Ser, va
el que els ajuda a contextualitzar
anys és molt diferent a la d’un de
haver d’emmotllar-se a les normes es-
aquelles notícies que no coneixen en
trenta, perquè no té la influència
tablertes a falta d’un mètode propi. “A
profunditat. “La gran diferència amb
CAPÇALERA ABRIL 2009
veuen com la seva manera de treballar
En aquest sentit, l’accés a les
35
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 36
R E P O R TATG E
els més grans –apunta en Ruben– és la
publicacions editades a l’estat espanyol.
l’aparició de l’anomenat “periodisme
concepció i el domini de les eines in-
Aquests són només alguns dels molts
ciutadà”. Aquest nou fenomen obre les
formàtiques, molt útils per conèixer els
exemples que verifiquen l’entrada en
portes perquè tothom pugui divulgar
antecedents o la informació relacio-
massa del periodisme a Internet, un fe-
opinió a través d’Internet, cosa que, se-
nada amb l’esdeveniment”.
nomen que posa a prova la capacitat de
gons Jean Daniel, cofundador de Le
La Gemma admet que els joves tenen
renovar-se i d’adaptar-se de tota la pro-
Nouvel Observateur, desacredita la
“una mirada més nova, no tant conta-
fessió i que aixeca admiradors i detrac-
funció del periodista. Els més joves, so-
minada per tants anys de professió” i
tors a parts iguals.
bretot els qui treballen en suports digi-
són “més àgils a l’hora d’aconseguir
Per als més joves, Internet n’és la clau,
tals, en són conscients: “Avui en dia
contactes o entrevistes”. Com a exem-
la gran diferència respecte dels mè-
–afirma en Josep– qualsevol persona
ple, recorda que arran de la notícia
todes de treball tradicionals i el que
que disposi d’una càmera i un pro-
d’una matança va trobar contactes de primera mà gràcies al Myspace. Amb tot, no estem parlant d’una fractura digital entre aquells que han crescut envoltats de les noves tecnologies i
grama d’edició pot elaborar un
“Els joves tenim una mirada més nova, no tant contaminada per tants anys de professió”(Gemma Saura)
aquells que s’hi han adaptat amb el
finir què és periodisme i diferenciar-ho de les intervencions ciutadanes”.
més els separa dels seus mentors. En
En aquest escenari, la Núria veu en el
neralització del mètode amb compo-
Ruben està familiaritzat amb la nave-
“periodisme ciutadà” un potencial que
nents d’ambdues generacions. En
gació en xarxa des que era un adoles-
pot aportar coses molt positives als mit-
Josep, com a cap de redacció d’un diari
cent: “Internet és molt útil però alhora
jans, i en concret a la televisió, on la
electrònic, ha observat aquest procés
crea una divisió tecnològica entre
manca d’imatges impossibilita en molts
d’adaptació: “No ha estat fàcil per als
aquells que hi estem habituats i els que
casos l’emissió de continguts. “Els ciu-
grans posar-se al dia amb les noves
han hagut de fer l’esforç i l’adaptació”.
tadans –apunta– ens proporcionen in-
tecnologies. És difícil fer el canvi de
Un fet que ha tingut menor incidència
formació que pot ser essencial per
xip, ser-ne conscient del potencial i,
en mitjans com la ràdio, on els profes-
donar a conèixer la notícia. És evident
sobretot, d’Internet”. Un nou mitjà des-
sionals ja estaven acostumats a l’actua-
que els periodistes hem de fer de filtre,
centralitzat i obert que, com els tradi-
lització constant de continguts. En
però tampoc hem d’oblidar que trebal-
cionals dels quals parlava McLuhan, ha
aquest sentit, Josep Casulleras creu que
lem a la televisió i que la imatge és el
adaptat als anteriors mitjans analògics
la divisió no es deu tant a l’edat del pe-
nostre suport bàsic”.
dins el seu format.
riodista com al mitjà de comunicació o
En aquest sentit, Vilaweb ha hagut de
suport al qual s’està habituat: “L’as-
superar molts prejudicis, com ara la
LA REVOLUCIÓ ÉS INTERNET
pecte generacional és secundari. És
manca de rigor i de fiabilitat que els
Queda clar, doncs, que la història del
mes fàcil que t’adaptis al ritme de tre-
ciutadans atribueixen a les informa-
periodisme va estretament lligada a
ball d’Internet si estàs acostumat a tre-
cions en línia. Segons una enquesta en-
l’evolució de les noves tecnologies. Per
ballar en un mitjà com la ràdio, perquè
carregada per l’Associació de Premsa
tant, parlar del mètode de treball dels
la velocitat d’actualització de la Xarxa
de Madrid, el nivell de credibilitat d’In-
l’eina que més ha canviat la professió. Sense anar més lluny, el passat desembre es va fer públic que els premis Pulitzer tindran en compte a partir d’ara
“Hem de replantejar-nos l’objectiu dels informatius, saber si volem informar o audiència” (Núria Ramírez)
tots aquells treballs publicats a la CAPÇALERA ABRIL 2009
repte dels periodistes és saber de-
temps, ans el contrari, parlem d’una ge-
més joves és fer referència a Internet,
36
videobloc i difondre opinió. El
ternet (tot i haver augmentat respecte dels últims anys) se situa entorn del 7%, molt per sota de la premsa escrita, que gaudeix de la confiança del 34% de la població.
Xarxa. L’administrador del certamen,
és molt radiofònica, has de ser molt
Una dada si més no significativa que
Sig Glissler, apuntava aleshores que la
ràpid.”
demostra el repte al qual s’enfronten
mesura responia “al desig d’adaptar-se
Però a banda de l’aplicació purament
els suports periodístics digitals. Casul-
al creixement del periodisme en línia”,
tecnològica, Internet planteja noves
leras, cap de redacció del diari electrò-
que segons les últimes dades regis-
preguntes i molts reptes per al perio-
nic, és conscient que molta gent associa
trades ja compta amb més de setanta
disme modern. La Xarxa ha fomentat
el suport digital a una falta de rigor, en-
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 37
Gemma Saura, de 27 anys, porta treballant a La Vanguardia des del 2006 i des de fa poc més d’un any ja treballa amb contracte.
cara que es mostra optimista: “L’ho-
CRISI I FUTUR
nòmics evidents, també s’està notant un
ritzó d’Internet és molt ample, hi ha
Reptes a part, l’inici d’aquest nou segle
canvi de model. Els més joves creuen
molt camí per recórrer. El nostre ob-
està marcat per una crisi que està casti-
que existeix aquesta doble vessant, ara
jectiu és continuar la nostra formació
gant de valent moltes redaccions a tot
bé, tenen consciència que la crisi és
per aprofitar els recursos de la Xarxa i,
el món. Del tancament de l’històric
també la gran oportunitat de definir un
sobretot, tenir molt clar qui fa perio-
Rocky Mountain News de Denver –dos
ofici que sembla perdut. “Hem de re-
disme i qui no”.
mesos abans de complir els 150 anys
plantejar-nos quin és l’objectiu dels in-
rold Evans, històric editor del Sunday Times, qui en una entrevista a El País reflexionava sobre els motors de cerca i pronosticava una possible edat d’or
“Durant la carrera em parlaven d’especialització, però ara en canvi es tendeix a la polivalència” (Alan Cabañas)
del periodisme. “Amb Internet és més fàcil descobrir coses –apuntava Evans–
formatius,
tenir
clares
les
preferències i saber si volem informar o volem audiència”, afirma la Núria. L’Alan va més enllà: “Estem en un moment en què hem de definir el model pe-
d’història– a l’ERO de capçaleres com
riodístic. Potser no és una crisi però sí
però també és més fàcil publicar por-
l’ABC o El Periódico, la recessió eco-
que hi ha la necessitat d’adaptar-nos a
queria. Què triomfarà?”. De moment,
nòmica està provocant estralls a la pro-
l’entorn”. Ells han viscut el trànsit des
només podem constatar que, a dia
fessió, sobretot a la premsa escrita.
que van entrar als mitjans on treballen.
d’avui, la Xarxa és el gran repte, la gran
En el cas del periodisme la crisi és
“Durant la carrera em parlaven d’espe-
revolució de la professió.
doble, ja que, a més dels problemes eco-
cialització, –continua l’Alan– però ara,
CAPÇALERA ABRIL 2009
Les seves paraules recorden les de Ha-
37
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 38
R E P O R TATG E
Josep Casulleras és cap de redacció al diari electrònic Vilaweb, mitjà on fa tres anys que treballa.
en canvi, es tendeix a la polivalència. Jo
Pels més joves, una de les solucions a la
tors en el suport digital que en paper,
he anat a rodes de premsa on hi ha pe-
crisi és la presència a la Xarxa, on la
fet que, de moment, no preocupa els
riodistes que agafen una fotografia, fan
producció de continguts és més barata
editors, que veuen en la Xarxa una via
un tall de veu i estan gravant un vídeo.
que no pas en paper.Així com els grans
per poder guanyar nous clients. “La
I els joves hem de saber treballar en
veuen perillós el creixement d’Internet,
qüestió del suport influeix en la soste-
aquestes noves condicions”. Per molts joves, la interdisciplinarietat n’és la clau. “La situació és complicada i per tenir opcions de futur haurem de saber dominar tots els mitjans”, assegura en Ruben. “Es tracta, –afegeix– de reno-
nibilitat. És molt més car el man-
“Em produeix vertigen no ser capaç d’atrapar els canvis, que aquests em superin” (Josep Casulleras)
CAPÇALERA ABRIL 2009
var-se o morir. Els joves ho tenim bé,
38
teniment d’un diari en paper, per tot el que implica en impressió o distribució. Uns costos afegits que Internet no té”, creu en Josep, que porta tres anys treballant al portal dirigit per Vicent
som una generació que ja venim amb la
les noves generacions creuen que es
Partal.
tecnologia incorporada i això ens faci-
tracta de la gran ocasió. “Els digitals
En aquest context tecnològic i en
lita l’adaptació a les noves necessitats.
són una gran oportunitat. Cada vegada
aquesta conjuntura econòmica, algunes
Però la clau per tenir possibilitats en la
n’hi ha més i això significa que hi ha
redaccions de diaris convencionals han
professió serà, sense cap mena de
més lectors en línia i, per si mateix, és
apostat per la deslocalització, com la
dubte, dominar tots els mitjans, tant els
positiu”, assegura en Josep. Molts rota-
d’El Punt, que ha reduït el nombre de
escrits com els audiovisuals.”
tius ja han constatat que tenen més lec-
delegacions sense acomiadar els perio-
jovesarticle1:Layout 1
6/4/09
12:32
Página 39
distes, que ara treballen des de casa. En aquests casos, la crisi ha obligat a replantejar les estructures i el resultat ha rebut bones crítiques dels treballadors, atès que ho veuen com una via de mantenir la feina tot i el tancament de les redaccions que això ha suposat. Una mostra més del fet que les crisis afavoreixen els canvis, impulsen les idees i acceleren noves solucions socials i tecnològiques. Per la seva part, la Gemma aposta per unir les redaccions digitals i les del diari en paper.“Que estiguin separades no té cap sentit. S’hauria de treballar més junts. Hauria de ser el mateix producte en dos suports diferents, però un producte i prou”, afirma. Però tampoc cal caure en l’error d’associar l’actual moment econòmic amb el gruix de problemes de la professió. Abans de la crisi l’optimisme tampoc estava en l’ordre del dia en el sector. Cinc anys enrera, el 2004, el Llibre blanc de la professió periodística xifrava en un 55,8% els professionals catalans que contemplaven amb pessimisme el futur de la professió. I ara les coses han empitjorat. La Gemma Saura és conscient que mentre ella s’està fent un futur en el
Ruben Miró, de vint-i-un anys, a la redacció del diari El Punt.
diari, hi ha molta gent que proclama la gent no està disposada a renunciar al
En Josep no ha pensat en les prejubila-
La crisi, però sobretot l’aplicació de les
gust per la lectura. Ara bé, si serà amb
cions. “Sí que m’he plantejat què estaré
noves tecnologies, creen molta incer-
Internet, paper o a través dels llibres di-
fent d’aquí a trenta anys,encara que no
tesa en el si de la professió. “Tot el sec-
gitals, això ja no ho sé”.
en aquest sentit. El que em pregunto és
tor de la premsa escrita no sap molt bé
Respecte a les possibilitats laborals, la
si continuaré treballant a aquest ritme
on va. I això és el que fa por”, reconeix
Núria Ramírez creu que l’entrada dels
tan frenètic”, admet. En cap cas els més
la Gemma.
joves al món professional serà més difí-
joves visualitzen un futur sense oportu-
Precisament la velocitat de canvi és el
cil d’ara en endavant: “Nosaltres hem
nitats periodístiques, sense opcions la-
que més preocupa els joves periodistes
pogut entrar perquè hi ha hagut expe-
borals. El que sí creuen és que falta
com en Josep. “Em produeix –reco-
dients de regulació, prejubilacions i
esperit crític en molts companys de la
neix– vertigen no ser capaç d’atrapar
baixes voluntàries, però en el futur serà
seva edat. “Hauríem de ser més crítics,
els canvis, que aquests em superin. La
més complicat. Jo he estat en el lloc i el
pressionar més la classe política. Hi ha
meva por és veure que el món m’ha
moment adequat, tot i així no crec que
rodes de premsa en les quals ningú pre-
passat per davant i no he estat capaç
quan arribi a cinquanta anys hi hagi un
gunta res. Què vol dir això? Hem de
de seguir-lo. Perquè avui, quan has
ERO. Els que vinguin darrere meu no
preguntar, és la nostra feina”, sentencia
après a utilitzar un suport, ja n’ha apa-
ho tindran fàcil”.
la Núria.
regut un de nou”.
CAPÇALERA ABRIL 2009
fi de la premsa escrita. “Jo crec que la
39
calaf:Layout 1
7/4/09
09:53
Página 40
E N T R E V I S T A a Rosa Maria Calaf / Xavier Batalla
El passat 5 de març el Patronat de la Fundació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) nomenava Rosa Maria Calaf nova presidenta de l’entitat en substitució de
“La premsa viu el moment més difícil” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Des de novembre de 2006 has presidit
Tots dos heu voltat força pel món i, per
el CIPB. Quins deures deixes pendents
tant, esteu acostumats a utilitzar cen-
a la nova presidència?
tres de premsa. Si el comparem amb al-
Xavier Batalla - No crec que quedi res
tres centres, com queda el CIPB?
pendent, però la tasca de la nova presi-
XB La gran diferència és que, al no ser
denta és refundar el CIPB. En els dar-
capital d’estat, Barcelona no té una pre-
rers anys hi havia una sèrie de
sència de periodistes estrangers com
problemes econòmics que no és que
Londres, Roma o Washington, per
fessin perillar l’existència del Centre
exemple, i les necessitats són diferents.
encara que, en qualsevol cas, eren un
I, per tant, el CIPB no ha de tenir el
problema de futur. En l’actualitat, par-
plantejament d’un centre de premsa
tim d’un plantejament renovat, un com-
com aquests. Però el sentit de donar el
televisió, ell en la
promís per part dels patrons. En aquest
servei al periodista estranger sí que és
sentit, si bé el CIPB no té el futur del
la seva raó fonamental. A diferència de
premsa escrita– i un
tot aclarit, sí que s’enceta una etapa
centres com el de Londres, on s’ofereix
nova. I una nova presidència és el més
servei als 3.500 periodistes que hi viuen,
adient per començar-la.
el CIPB no és per al periodista que hi
Xavier Batalla. En una entrevista a dues bandes, aquests dos periodistes amb força anys d’experiència a l’esquena –ella en el món de la
gran bagatge en l’àmbit internacional,
resideix (hi ha uns quaranta periodistes Per què acceptes el càrrec i què vols
estrangers acreditats), sinó bàsicament
millorar del CIPB?
per als que, de tant en tant, vénen a
Rosa Maria Calaf - Estic agraïda pel fet
Barcelona. El canvi fonamental, tal i
que hagin comptat amb mi perquè una
com ha comentat la Rosa Maria, és el
així com dels perills
té la sensació que pot ser útil, però
tecnològic. Abans, per raons econò-
també molta inquietud, ja que no
miques, això era més difícil, però en
que afronta una
m’agraden gens els càrrecs, no sóc gens
l’actualitat el compromís dels patrons a
de despatx i em fa molta por no poder-
l’hora de mantenir el finançament és
ho combinar amb els meus viatges.
cabdal per a la modernització.
Però ho vaig plantejar i em van dir que
RMC Jo porto vint-i-sis anys fora i et
es pot combinar. Em fa molta il·lusió
puc assegurar que és molt important
aportar el que pugui de la meva expe-
trobar un suport com el del CIPB quan
riència, que ha estat a l’altra costat, com
ets en una ciutat on no resideixes i on
a usuària de centres de premsa. Inten-
no disposes d’una estructura de treball.
taré continuar el que s’ha fet fins ara.
Té una importància extraordinària i,
L’únic tema que volem millorar és el re-
per tant, a Barcelona cal un centre
latiu a les noves tecnologies.
d’aquestes característiques.
reflexionen sobre el futur de la institució,
professió a la qual tots dos s’han dedicat amb cos i ànima.
calaf:Layout 1
7/4/09
09:53
Página 41
Rosa Maria Calaf, nova presidenta del CIPB, i Xavier Batalla, president sortint, durant la conversa amb CAPÇALERA.
Durant la presentació de la nova presi-
Sembla que les presses no ens permeten
zació, la selecció de notícies no pas per
dència vas dir que seria important fer
el temps necessari per reciclar-nos.
la importància del ciutadà sinó per l’au-
“una campanya de sensibilització
XB Això és veritat, si bé aquest és un
diència. Es busca el que impacta i no el
sobre la importància del periodisme”.
tema molt personal. El CIPB pot aju-
que importa. I sempre que sigui possi-
A què et refereixes exactament?
dar i ser un complement important,
ble, des del CIPB hem d’intentar aler-
RMC Penso que aquesta és una feina la institució però sí que, aprofitant el contacte amb la societat civil que s’ha fet sota la presidència d’en Xavier, hem
“Al CIPB també hem d’intentar alertar, sensibilitzar perquè no es perdin els objectius de la professió” (Rosa Maria Calaf)
d’intentar que també es pugui parlar de
perquè no es perdin els objectius de la professió i que aquesta es converteixi en una altra cosa, sobretot en el cas de la televisió, on no estem fent informació sinó
la qualitat del periodisme. Provar, d’al-
però la primera responsabilitat és del
entreteniment informatiu. I això és im-
guna manera, de formar sobre el que
mateix professional que es vol especia-
portant que ho tinguem present fem el
s’ha d’exigir de la informació.
litzar i del mitjà de comunicació que li
que fem. Com a institució, hem de tenir
dóna suport, que també hi té un paper
clar que s’ha de protegir la professió de
Quan es parla de qualitat periodística
important.
tot plegat.
també es parla de formació contínua.
RMC Pel que fa a la qualitat periodís-
XB En premsa escrita passa exactament
Sovint aquest és un dels dèficits de
tica, és inquietant la barreja de gèneres
el mateix. La banalització de la informa-
molts professionals de la informació.
a la televisió, la frivolització, la banalit-
ció, buscar l’entreteniment, etc. Històri-
CAPÇALERA ABRIL 2009
paral·lela del CIPB. No és l’objectiu de
tar, sensibilitzar, preocupar-nos
41
calaf:Layout 1
7/4/09
09:53
Página 42
E N T R E V I S TA
dena el varen anar a buscar i ara el torna a presentar. Aquí, en canvi, si ja superes els quaranta anys... ...però és que tradicionalment als països anglosaxons els periodistes veterans dirigeixen els noticiaris que aquí presenten els joves. RMC Tornem al problema de la barreja de gèneres. És lògic que un programa d’entreteniment del dissabte al vespre busqui un presentador jove per al públic al qual va dirigit, ara bé, un informatiu
ha
de
buscar,
sobretot,
credibilitat. I aquesta s’aconsegueix tan sols amb el pas dels anys i amb la confiança de l’espectador. Per tant, escombrar això... Fer-ho a la televisió pública, em sembla una malversació de Calaf critica la barreja de gèneres que s’està donant en la televisió actual.
fons públics, perquè han invertit en formar una sèrie de gent de la qual ara prescindeixen i que probablement
cament, la premsa volia formar i ajudava
un problema. La responsabilitat és, pri-
la gent a aprendre a llegir i escriure. Des-
mer de tot, dels mitjans i de les em-
prés, l’objectiu era informar i, més tard,
preses. Els periodistes han de tractar de
és entretenir. I aquesta vulgarització és
superar-ho, igual que la democràcia separa la religió de l’estat. I, malaurada-
La corresponsal més veterana
ment, cada vegada és més clar que
CAPÇALERA ABRIL 2009
(Rosa Maria Calaf)
l’empresa i la redacció són una mateixa cosa quan, almenys en un estat de dret,
aprofitarà algú altre. Em sembla com-
Rosa Maria Calaf (Barcelona,
haurien de ser-ne dues de diferents.
pletament absurd. Sobre la credibilitat,
1945) és llicenciada en Dret i Pe-
RMC Aquesta barreja de negocis i in-
m’agradaria citar el cas de Paul Harvey,
riodisme, i en el moment de preju-
formació és absolutament perjudicial. I
una icona de la ràdiodifusió nord-ame-
bilar-se era la corresponsal més
des del punt de vista del CIPB també
ricana que va morir recentment i a qui
veterana amb vuit corresponsalies
seria interessant conèixer quina és la si-
la CBS havia fet un contracte de cent
de TVE (Moscou, Viena, Buenos
tuació en altres països.
milions de dòlars per deu anys quan ja
Aires, Nova York, Roma, Pakistan,
42
“Les notícies no són mercaderies sinó una cosa molt més seriosa ”
en tenia vuitanta-dos!
Hong Kong i Pequín) on començà
Dins d’aquest moment de canvi, uns
a treballar el 1970. Va ser membre
dels més afectats són els periodistes ve-
Aquí això és impensable.
fundador de l’equip de TV3 com a
terans als quals les empreses estan pre-
RMC Quan he explicat als meus
directora de programació i pro-
jubilant.
col·legues anglosaxons que me n’anava
ducció. Al llarg de la seva carrera,
XB S’està prejubilant persones que
de la televisió es quedaven esfereïts ja
ha aconseguit guardons, com el
possiblement estan en el millor mo-
que allà fan el contrari. Intenten espré-
premi Ondas a la millor tasca pro-
ment de la seva carrera periodística. A
mer-te i que no te’n vagis perquè, per
fessional (2001), l’Ofici de Perio-
Gran Bretanya hi ha un periodista,Tre-
ells, del que es tracta és d’aprofitar al
dista, del Col·legi de Periodistes
vor McDonald, que presentava News at
màxim la persona.
(2003) i el Cirilo Rodríguez (2007),
ten, el telenotícies de les deu del vespre
XB Aquesta política de prejubilacions
entre molts altres.
a la ITV. Es va jubilar el 2005, tot i així,
demostra el desinterès per la informa-
l’any passat, els responsables de la ca-
ció i com les empreses periodístiques
calaf:Layout 1
7/4/09
09:53
Página 43
confien en la banalització d’aquesta informació. Perquè per ser gran o tenir una edat determinada un no és necessàriament bo, però els errors sí que es cometen per la manca d’experiència, així que quan un té experiència pot evitar-los. RMC Sobretot, allò que no es pot fer és un tall net. A TVE, ara tan sols hi ha gent sense experiència. I hi ha d’haver gent sense i amb experiència, i a partir d’aquí fer un engranatge. Un diàleg entre generacions. RMC Exacte. Perquè ningú no neix ensenyat. I també és tremend el missatge que hi ha darrere tot això: tot val i no importa no saber de les coses, quan en realitat sí que és important. I no vull que sembli que el que volem és tancar
Batalla no vol imaginar-se un futur sense premsa escrita.
el pas a la gent jove perquè és absolutament necessari que hi hagi un relleu places d’hotel, sinó una cosa molt més
és que tot apunta que la qualitat se’n
seriosa que tot això. No es pot funcio-
ressentirà. I la informació és un dret fo-
nar amb criteris comercials a l’hora de
namental del ciutadà. Diaris sense
donar resposta a un dret. Perquè ara
paper? Potser sí. Estic oberta a qualsevol canvi que sigui per millorar, no per
però aquest ha de ser combinat.
XB Jo no em vull imaginar un futur
Expert en afers internacionals
XB A més, s’ha de tenir en compte que
sense diaris en paper. De totes ma-
Xavier Batalla (Barcelona, 1948)
als joves se’ls tracta malament, ja que
neres, crec que seria un pas enrere bru-
és llicenciat en Periodisme i Filo-
quan es jubila o prejubila un periodista
tal. Gràcies a la premsa escrita avui és
sofia i Lletres. Comença el 1972 a
no es fa per beneficiar les generacions
possible Internet. La premsa escrita
El Correo Catalán –on va ser cap
joves. La prova d’això està en la preca-
està relacionada amb la llibertat de
d’Internacional–, el 1997 s’incor-
rietat laboral amb què es troben.
premsa, la llibertat d’expressió, el dià-
pora al Diario de Barcelona com a
leg, l’intercanvi d’opinions.... Tan sols
redactor en cap, càrrec que també
cal visitar una redacció d’una televisió
ocupa el 1982 a El País, on arriba a
imagineu un futur sense premsa escrita?
o ràdio a les set del matí per veure com
sotsdirector. Entre 1986 i 1989 fou
RMC No, quin horror!
s’alimenten de la premsa escrita.
corresponsal de La Vanguardia a
XB No me l’imagino.
RMC S’anirà cap a noves formes i això
Londres. Actualment, és corres-
RMC El més terrible és que sembla
és perfecte perquè s’ha d’estar obert a
ponsal diplomàtic de La Vanguar-
que serà així. Als Estats Units ja estan
tot això, però sense oblidar quin és
dia a més de director adjunt de
fent estudis que apunten que desapa-
l’objectiu del periodisme i de la infor-
“Vanguardia Dossier”. Ha publi-
reixeran. No ho sé, jo sóc de tocar
mació, així com la importància d’una
cat Afganistán, la guerra del siglo
paper... Si el que ve i ho substitueix és
informació ben feta. I que l’objectiu
XXI i ¿Por qué Irak? (DeBolsillo).
de la mateixa qualitat o fins i tot ho
final de la informació no és el compte
Entre novembre de 2006 i març de
millora gràcies a les noves tecnologies i
de resultats. Les notícies no són mer-
2009 ha estat president del CIPB.
tan sols canvia el suport, llavors seria
caderies. No són sabates ni cotxes ni
anar enrere.
I ara que som enmig d’aquest debat, us
CAPÇALERA ABRIL 2009
“La política de prejubilacions demostra el desinterès per la informació” (Xavier Batalla)
perfecte i no importaria. El problema
43
calaf:Layout 1
7/4/09
09:53
Página 44
E N T R E V I S TA
Tant Calaf com Batalla critiquen la política de prejubilacions que estan aplicant nombrosos mitjans de comunicació.
des de les televisions el que estem fent
vegada per totes s’expliqui quin és el
on anirem a parar. I la crisi econòmica
és creant societats de consumidors, no
model de televisió pública que es vol i
és terrible perquè pot acabar precarit-
de ciutadans.
que s’expliqui al ciutadà! Que s’expli-
zant encara més les redaccions.
XB I, en el cas espanyol, hi ha un motiu
qui que tenir una bona televisió publica
XB La premsa viu el moment més di-
de reflexió respecte a la premsa escrita.
costa diners, de la mateixa manera que
fícil. Fa temps la televisió no va aca-
Al Regne Unit, els diaris que més es
també costa diners un bon hospital de
bar amb la premsa escrita però en
venen són els sensacionalistes, però
la seguretat social o un bon centre edu-
l’actualitat, entre el fraccionament de
aquí són els diaris de qualitat. Per tant,
catiu públic. Però resulta que això no
l’audiència i la competència d’Inter-
l’èxit de la premsa a Espanya també va
s’ha explicat.
net, els joves ja no llegeixen diaris ni
lligada a la qualitat. En els darrers anys alguns diaris gratuïts han apostat per fórmules més aviat populistes.
tampoc veuen la televisió! Estan en-
“Avui en dia la línia difusa entre empresa i redacció ho és més que mai” (Xavier Batalla)
CAPÇALERA ABRIL 2009
XB I la premsa de qualitat pretén ba-
44
ganxats a la Xarxa i això afecta tant la ràdio, la televisió com els diaris. I, a més, en un moment de crisi econòmica en el qual les empreses aprofiten per fer neteja!
nalitzar la informació per arribar als
Tota aquesta transformació de la pro-
RMC Jo sóc defensora de les noves tec-
lectors de la premsa gratuïta quan allò
fessió és molt interessant, si bé també és
nologies i Internet em sembla una eina
que ha de fer és no decebre el lector de
preocupant.
magnífica, però s’ha d’explicar a la gent
tota la vida.
RMC És molt interessant des del punt
que tot el que surt a Internet s’ha d’aga-
RMC En la televisió l’equivalent hau-
de vista de la transformació dels instru-
far amb molt de compte. S’ha d’ense-
ria de ser la televisió pública. Que una
ments, ara bé, molt inquietant veure a
nyar els escolars a veure la televisió i
calaf:Layout 1
7/4/09
09:53
Página 45
Internet i a llegir la premsa. A Internet no hi ha cap autoritat cibernètica que decideixi que quan posem una paraula al cercador apareguin les millors entrades sobre un tema determinat. Més aviat aquestes les han posades allà perquè algú té uns interessos determinats. I això la gent ha de saber-ho. XB Un dels aspectes que donava més credibilitat a la premsa escrita era que ordenava el món, ordenava tota la quantitat d’informació que rebem. I si el lector no estava d’acord en com ordenaven el món canviava de diari! Però ara cada cop això és més difícil fer-ho perquè aquests desapareixen i també perquè la tendència és no ordenar el món. En tot aquest debat, sempre s’assenyala com a culpables els gestors dels mitjans. Però, i els periodistes, quin grau de culpa tenim? RMC És una responsabilitat compartida, però és clar que qui té més poder també té més responsabilitat.Tu pots dir que per un lloc no hi passes, ara bé, cada cop és més complicat fer-ho perquè la gent jove té moltes despeses que ha de pagar. Així que el llistó del que és o no és acceptable està baixant constantment. XB Abans parlava de la confusió entre empresa i redacció. Aquesta línia que sempre ha estat difusa avui en dia ho és més que mai. I per part del poder polític, la pressió cada dia és més gran. RMC Però és que cada vegada aquesta pressió és menys política i més econòmica. Ja no és un problema ideològic, sinó que la política està sotmesa a l’economia. Actualment, els politics són homes de negocis. Quan els veus viatjant pel món al final el que van és a vendre, mentre que temes com l’ètica i els drets humans sempre els citen amb la boca petita. I aquest és el gran canvi. Ara els controls són econòmics i ho són per a tothom.
Article-hemeroteca:Layout 1
6/4/09
12:38
Página 46
R E P O R TATG E
Els diaris han passat de menysprear Internet a llançar-se als seus braços. Les principals capçaleres s’afanyen a posicionar-se a la Xarxa.
La memòria dels mitjans, a la Xarxa Natàlia Araguàs Fotos: Sergio Ruiz
La digitalització dels
Sota el lema “La memòria de l’esport”,
jecte de l’hemeroteca en línia.A part de
El Mundo Deportivo obria al febrer
l’aplaudiment general, Nafría assegura
arxius s’ha convertit
tota la seva hemeroteca. Els 103 anys
que “un 10% de les pàgines vistes a La-
d’història del diari esportiu, materia-
Vanguardia.es són visites a l’hemero-
litzats en més de 27.000 números i
teca”. Pels correus electrònics que
1.170.000 pàgines, eren posats a l’abast
reben, aquest servei és utilitzat per una
d’un clic de forma totalment gratuïta.
tipologia de gent diversa. “Hi ha de tot.
El grup Godó refermava, així, l’aposta
Des de persones que han pogut recons-
que ja havia realitzat abans amb La
truir part de la seva vida familiar grà-
dos diaris més antics
Vanguardia, que va anunciar el 26 d’oc-
cies al diari, a estudiosos fent la tesi,
tubre a través de les seves pàgines que
representants d’associacions i clubs, his-
de Barcelona, La
havia dut a terme el gens menyspreable
toriadors, periodistes, sociòlegs, gent
esforç editorial d’obrir el seu arxiu his-
d’immobiliàries...” enumera Nafría en
tòric als internautes sense cap contra-
un interminable etcètera de casos.
prestació.
La gent percep, doncs, l’alt valor d’un
“Es tracta del major patrimoni perio-
arxiu que repassa 127 anys d’història,
dístic del món hispanoparlant posat a
digitalitzat al complet en només una
disposició dels ciutadans, completa-
dècada, que ha incorporat en la darrera
lliure i gratuït a una
ment gratis i sense restricció d’accés”,
fase un potent cercador –després d’in-
deia aleshores el rotatiu, que tan sols va
dexar els continguts de cada PDF– per
hemeroteca de més de
reservar als subscriptors el privilegi de
tal de facilitar-ne les consultes. El ma-
tenir accés a les edicions dels darrers
teix entusiasme ha suscitat la iniciativa
trenta dies. Dins l’encès debat sobre pa-
d’El Mundo Deportivo. “Quan el diari
gament o gratuïtat per consultar a tra-
ja tenia vint-i-tres anys naixia la Lliga
vés de la Xarxa els continguts dels
de futbol espanyola”, fa notar el seu
diaris en paper, el grup Godó ha tirat
sotsdirector, Enric Belil. Tot una enci-
pel dret. I es declara plenament satisfet
clopèdia de l’especialitat, ja que el ro-
amb la seva elecció.
tatiu “cobreix tot L’'esport des del
“Jo no he vist res similar en tota la
1906”.
meva carrera com la resposta super-
No queda tan clar l’apartat quantitatiu,
agraïda i entusiasta de centenars de
és a dir: com l’accés lliure a l’hemero-
persones que ens envien correus per fe-
teca s’ha traduït efectivament en un
licitar-nos”, exposa el director de
major nombre de visites i com aquesta
continguts digitals de La Vanguardia,
afluència pot redundar en beneficis
Ismael Nafría, que va coordinar el pro-
econòmics. Segons dades d’OJDin-
en un valor afegit. Igual que ha passat en el món televisiu, els
Vanguardia i El Mundo Deportivo, han proporcionat accés
cent anys. El debat està servit: és preferible cobrar pels continguts o esdevenir referència a Internet, aquesta “gran barra lliure”?
Article-hemeroteca:Layout 1
6/4/09
12:38
Página 47
Els diaris en paper que es poden consultar a les redaccions comencen a estar també a la Xarxa, fent-ho més còmode i accessible.
teractiva, LaVanguardia.es va tenir
només estrictament econòmics sinó en
amb la decisió. Un punt de vista que
2.360.095 usuaris únics el gener passat,
termes de rellevància i difusió. “El ren-
també comparteix el consultor de mit-
cosa que representa un ascens de
diment de més de dos milions de pà-
jans i exdirector d’ADN.es, Juan Varela,
l’11,53% respecte de l’anterior. En
gines de contingut a Internet ve de
convençut que “val la pena obrir-ho
comparació amb l’octubre, quan va co-
múltiples maneres” exposa. A més, “la
tot”. D’altra manera, les hemeroteques
mençar a funcionar l’hemeroteca de
gent compra amb comptagotes” contin-
esdevenen “continguts morts”, per molt
lliure accés, s’ha registrat, però, un lleuera de 2.405.729 usuaris únics. El mes de l’estrena sí que va notar-se un repunt de les visites al web, amb un as-
valor sentimental que tinguin
La massiva resposta a causa de la gratuïtat de la consulta contrasta amb el poc èxit de les compres de continguts en línia
cens del 16,27% respecte al setembre.
per un grup “molt reduït” de gent amb interessos professionals o històrics. “Una hemeroteca és un conjunt de prestatges totalment morts. Quan ho
Les dades oscil·len i no en permeten
guts informatius a Internet, de manera
poses a la Xarxa és viu permanentment.
una lectura clara.
que sembla que la línia que marquen
És un bon mitjà per no tenir un actiu
Tot i que obrir l’arxiu a Internet sense
els nous temps és que “la informació
totalment ineficient”, defensa.
restriccions és “una decisió molt gene-
flueixi i estigui disponible” a la Xarxa.
Malgrat que la crisi ha fet ressuscitar a
rosa”, reconeix Nafría, si La Vanguar-
El fet que el grup Godó hagi repetit la
l’altra banda de l’Atlàntic la vella polè-
dia hi ha optat és perquè creu que
jugada amb El Mundo Deportivo porta
mica sobre si cal cobrar per consultar a
existeixen beneficis de tot tipus, no
a pensar que, fent balanç, estan satisfets
Internet els continguts històrics dels
CAPÇALERA ABRIL 2009
ger descens, ja que aleshores la marca
47
Article-hemeroteca:Layout 1
6/4/09
12:38
Página 48
R E P O R TATG E
diaris, Varela creu que es tracta d’un
Es digitalitza la premsa històrica
“debat fals”, fruit de “la histèria pel
El Ministeri de Cultura ha posat a
aquest context s’han d’interpretar, creu,
disposició dels ciutadans la Bi-
la recent proposta del columnista
blioteca Virtual de Premsa Histò-
David Carr, que en un article al The
rica (http://prensahistorica.mcu.
New York Times proposava crear un
es) des d’on es poden consultar
model a l’estil iTunes per a continguts
dues mil capçaleres de diaris edi-
periodístics. Així com les declaracions
tats a tot l’estat entre els anys
posteriors del director executiu de
1777 i 2005. En total, 4.300.000 pà-
l’editora del mateix diari, Billy Keller,
gines accessibles a través d’un
que va considerar que si s’ofereix in-
simple clic. Aquest projecte s’ha
formació “molt bona, de veracitat com-
pogut portar a terme en posar al
provada”, és lògic i just que tingui un
servei de tothom els fons que es
preu. Entre altres veus que, sobretot als
conserva a les Biblioteques Pú-
Estats Units, han començat a plantejar
bliques de l’Estat, així com en al-
si la “barra lliure” que a la pràctica és
tres entitats amb les quals s’han
Internet no acabarà per frustrar qual-
Tres portades d’El Mundo Deportivo dels
firmat acords.
sevol possibilitat de negoci.
anys 1919, 1958 i 1992.
La Biblioteca Virtual de Premsa
El problema, observa Varela, és que els
Històrica és el resultat d’un pro-
grups mediàtics no han construït xarxes
cés de digitalització cooperativa
pròpies per comercialitzar els seus
altra, rendibilitzar els continguts a la
del Ministeri, comunitats autò-
continguts, que deu o quinze anys des-
Xarxa es fa, com a mínim, difícil i la gra-
nomes i altres institucions de la
prés de la irrupció d’Internet estan en
tuïtat en temps de crisi no s’imposa
memòria, amb el qual es pretén
mans de Google o Yahoo. A més, a dia
com el millor sistema. “Els mitjans po-
preservar i fer accessibles un ma-
d’avui cap sistema de micropagament
dran crear en el futur certes àrees de
terial bibliogràfic que es caracte-
per notícies ha prosperat, la publicitat
pagament, encara que més aviat de ser-
ritza per ser exemplars únics i, per
en línia no acaba de funcionar i les
veis o d’interrelació”, apunta Varela,
tant, de difícil accés. És un dels
subscripcions també s’han demostrat
que no creu que sigui factible que els
principals projectes de digitalitza-
poc efectives. Un altre dilema al qual
internautes paguin per la informació en
tema de la rendibilitat” que ha generat l’actual conjuntura econòmica. En
ció de l’Estat i té un gran pes internacional, tant pel seu volum –a Europa només s’hi acosta Àustria, amb gairebé tres milions de pàgines– com per les seves funcionalitats. En aquesta base de dades
si mateixa, que mai serà prou di-
Es pot emprendre el costós projecte de digitalització en solitari o compartint despeses i beneficis amb Google
CAPÇALERA ABRIL 2009
estan representades 15 comuni-
48
ferenciada. “És com si vas a un mercat a vendre roba de marca. El mercat és Internet, on gairebé tot és gratis. En aquestes condicions, no pots muntar una botiga en què s’hagi de pagar”, exempli-
tats autònomes, 45 províncies i
s’enfronten els diaris decidits a em-
fica. A problemes nous, no valen les
140 localitats. Es preveu incloure-
prendre el costós projecte de la digita-
velles estratagemes.
hi col·leccions de les comunitats
lització és si fer-ho en solitari, cas de La
autònomes i províncies que en-
Vanguardia i El Mundo Deportivo, o de
ALTRES OPCIONS
cara no hi estan representades.
la mà de Google, que l’ha emprès a es-
Davant la incertesa, un altre dels prin-
L’objectiu és preservar un mate-
cala mundial amb la intenció de fer
cipals diaris catalans, El Periódico, ha
rial que es troba en risc de des-
consultable mitjançant el cercador des
optat per esperar. El web estàndard pot
aparició i difondre de la manera
dels diaris de tirada nacional a aquells
consultar-se de forma gratuïta fins al
més àmplia possible uns recursos
més insignificants. Amb Google com a
2006, mentre que si es vol anar més en-
informatius molt demanats.
company es comparteixen despeses
rere ja és territori vedat, només acces-
però també beneficis. D’una manera o
sible als subscriptors. “Ara mateix no
6/4/09
12:38
Página 49
tenim cap projecte per canviar això”,
“Algun dia ens agradaria digitalitzar
reconeix David Sacha, coordinador de
tots els anys anteriors, fins al Sant Jordi
l’edició digital del diari del grup Zeta.
de 1976, però és una feinada de bojos
“Si tens l’hemeroteca tancada, pots
que hem d’encarregar a algú i en el
tenir uns beneficis o ingressos perquè
context actual no ho farem”, admet. La
Una de les professions associades
la gent pagarà. Si no ho cobres amb pu-
intenció és que en un futur, al més pro-
als mitjans que més ha evolucio-
blicitat i entrades al web pots obtenir-
per possible, els continguts del diari pu-
nat en els darrers vint anys les ru-
los per aquí. Si amb això pots
guin ser consultats a la Xarxa de forma
tines de treball és la de documen-
rendibilitzar-ho, perfecte. El nostre dar-
gratuïta. “És una limitació purament
talista. Aquells temps en què els
rer estudi ens deia que no”, explica.
tècnica i de diners”, reconeix Barroso.
tous dels dits s’ennegrien de tan
ElPeriodico.com va patir l’última re-
Pel que fa a El Punt, el 25 de febrer es-
manipular diaris i retallar articles
modelació el 2006. A la pròxima, tor-
trenava web pròpia, després de vuit
ja semblen la prehistòria.
narà a plantejar-s’ho i decidirà, amb
anys compartint domini amb Vilaweb.
Tot i que la majoria dels diaris
nous elements de judici, quina fórmula
En aquesta nova etapa, el diari no ha
conserven una col·lecció física
li interessa. En l’actualitat, té més de
acabat de resoldre el fet de tenir el seu
–que els lectors poden consultar si
60.000 abonats a la seva hemeroteca,
arxiu històric dispers en tres llocs web,
ho demanen amb antelació– el
segons fonts del diari.
els quals enllacen el ElPunt.cat perquè
seu ús és escàs i inspirat pel ro-
Sovint, tenir l’arxiu històric disponible
els internautes puguin fer-hi cerques.
manticisme. Segons Miren Ca-
a Internet respon, més que a una deci-
Els continguts publicats en format digi-
sado, cap de documentació d’El
sió deliberada, al fet de no tenir-ho
tal entre els anys 2001 i 2008 es poden
Periódico, en aquest diari el vo-
completament digitalitzat. No és el cas
trobar mitjançant el cercador de Vila-
lums físics ja no són utilitzats ni
web i els anteriors al web de
pels documentalistes. L’hemero-
l’Arxiu Històric de Girona (des
teca d’ús habitual és en línia i, en
del 1979 fins a l’actualitat) o bé al
base a aquesta, es fan les re-
Quiosc.cat (del 2003 fins ara). La
cerques d’informació que dema-
intenció del diari és agrupar-ho
nen els periodistes de la casa, que
Algunes veus crítiques ja es plantegen si la “barra lliure” dels arxius a Internet no frustarà possibles negocis
L’ofici “mutant” de documentalista
però en aquest moments, amb un
també s’han reduït substancial-
d’El Periódico, aclareix la seva cap de
lloc web acabat d’estrenar, existeixen
ment, atès que l’arxiu digital
documentació, Miren Casado: “L’any
altres prioritats.
també és consultable. “Abans re-
2001 va fer-se un projecte per a tot el
bíem unes 150 peticions diàries.
material anterior al 1994. Una digitalit-
TV3, PIONERA
Ara s’han quedat en unes vint,
zació expressa, des de l’any 1978, que és
Pel que respecta al camp televisiu, TV3
però molt més saboroses ja que
de consum intern”. Tots els PDF del
va ser pionera a l’Estat en posar els
són més concretes, més especials”.
diari estan indexats, de forma que es
seus continguts a l’abast dels inter-
Dossiers de temàtiques per fer
poden fer cerques per paraules. A més,
nautes a través del 3alacarta, que va
comparacions o creuar dades, per
la col·lecció de DVD que agrupa tots
néixer al gener del 2004 plantejat com
exemple. “La nostra feina s’està
els números des de la seva fundació
un servei de vídeo personalitzat. El pro-
anant més cap a l’elaboració de
s’ha posat a la venda i ha estat adqui-
jecte va anar de la mà de la digitalitza-
productes, efemèrides, cronolò-
rida per institucions com la Biblioteca
ció dels arxius de la casa, que va
giques”, afirma. Des del departa-
Nacional. Obrir aquest fons a Internet
començar un any abans i encara no ha
ment de documentació de TV3,
tan sols necessita un sí empresarial.
culminat. Segons explica Alícia Conesa,
Alícia Conesa observa que la di-
En el cas de l’Avui, un dels pocs diaris
cap del servei de documentació de
gitalització és necessària per evi-
que ha optat per la fórmula de propor-
TVC, a hores d’ara s’ha digitalitzat un
tar que alguns materials quedin
cionar als internautes accés totalment
30% del fons antic. Amb vint-i-cinc
obsolets. “El que més ens inte-
obert al seu arxiu històric, només es
anys d’història, la tasca de digitalitzar
ressa digitalitzar és el que està en
poden consultar els continguts fins a
tot l’arxiu de Televisió de Catalunya
el format més antic perquè d’aquí
l’agost del 2006. “Simplement perquè
–que ja produeix tot en el nou format, a
a dos dies no tindrem magnetos-
ara mateix és el que tenim”, reconeix la
excepció d’alguns programes– s’ende-
copis per llegir-ho”, adverteix.
directora de l’Avui.cat, Sílvia Barroso.
vina titànica i costosa. En aquests mo-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Article-hemeroteca:Layout 1
49
Article-hemeroteca:Layout 1
6/4/09
12:38
Página 50
R E P O R TATG E
La tercera via de les revistes en català
avançant en funció del temps i els recursos que s’hi destinen cada any.
de 3.000 subscriptors. “És una via de
En aparèixer el 3alacarta va optar-se
morir” ha adquirit una dimensió més
present, més que de futur”, valora
per un sistema amb dues variants: una
que certa en el cas de les revistes en
Callís.“I més en la situació actual, en
de gratuïta per als continguts recents i
català, que semblen haver trobat a
què la distribució al quiosc és molt
una de subscripció, que permetia re-
Internet una sortida als perennes
conflictiva i el preu de les trameses
muntar-se més enrere i oferia major
problemes de distribució que pa-
comença a ser prohibitiu”.
qualitat d’imatge. El preu de la subs-
teixen, l’elevat preu del paper i la
Després d’una intensa campanya,
cripció era de 7 euros al mes, 18 al tri-
crisi dels quioscos com a punt de
s’està aconseguint vèncer les reti-
mestre o 65 cada l’any, amb l’opció de
venda. Coincidint amb la Fira de
cències dels associats i convèncer-los
visionar vídeos de forma puntual a tra-
Frankfurt, l’Associació de Publica-
que poden trobar a Internet una via
vés de SMS. “Era la tendència del mo-
alternativa per arribar als
ment i els costos que hi havien. És molt
seus lectors. Sense patir els
diferent fer arribar un HTML que un
problemes d’invisibilitat al
vídeo; en aquest cas, cada cop que
punt de venda ni de distribu-
l’emissor dóna un vídeo té una despesa.
ció, endèmics en el sector de
Això ha anat evolucionant, els preus
les publicacions periòdiques
han baixat. Hi ha un canvi tecnològic i
cions
Periòdiques
en
Català
en català.
de mentalitat”, explica Roser Plana,
(APPEC) va presentar el projecte
El quiosc digital està pensat per co-
coordinadora del servei 3alacarta.
de digitalització de revistes, un am-
mercialitzar les revistes a través d’un
A partir del maig del 2007, el 3alacarta
biciós projecte fruit d’un acord amb
sistema de subscripció o bé com-
comença a ampliar la seva gratuïtat, tot
el cercador mundial Zinio.com. Fun-
prant números puntuals, a un preu
i introduint la possibilitat que els usua-
dada als Estats Units l’any 2000,
un 50% inferior que en paper. El
ris gaudeixin durant una setmana de
Zinio és líder internacional de la dis-
software de Zinio ofereix continguts
tots els vídeos de producció pròpia,
tribució per Internet de revistes, amb
multimèdia, cercador per continguts,
amb un període encara més llarg per als
més de quatre milions de clients i
possibilitat de retallar articles i en-
continguts informatius. Aleshores, la
viar-los per correu electrònic
popularitat de portals com You Tube o
i un llarg etcètera. Callís no
Google Videos ja era massa gran com
s’atreveix a aventurar que les
per ignorar-la: com succeeix amb tants
revistes digitals acabin amb
altres productes, els internautes s’ha-
l’edició en paper de les cap-
vien acostumat a no pagar per consu-
S’ofereixen continguts multimèdia, la possibilitat de retallar articles, així com briefings en altres idiomes
CAPÇALERA ABRIL 2009
minat, tot i que el projecte continua
La rebregada dita “renovar-se o
Una quarantena de revistes de l’APPEC s’ha digitalitzat fruit d’un acord amb el cercador mundial Zinio
50
ments, ningú aventura quan haurà cul-
çaleres. Sí que algunes, so-
mir continguts audiovisuals. TV3 va
una disponibilitat de més de 500 cap-
bretot les més especialitzades, poden
acabar per sucumbir a la realitat al no-
çaleres com Playboy o National
plantejar-s’ho per estalviar recursos.
vembre passat, quan va oferir accés
Geographic.
Segons Callís la digitalització permet
lliure a tots els vídeos del 3alacarta.
Segons Frederic Callís, vicepresident
“comercialitzar arreu del món les
Encara que, en el dilema accés gratis o
de l’APPEC i coordinador del pro-
nostres revistes per primera vegada
restringit TV3 va haver de rectificar, el
jecte, un any i mig després una qua-
en la història del país”. D’aquesta
3alacarta no ha parat de créixer en
rantena de revistes de les 150 que
manera capçaleres que abans no po-
volum de continguts des que es va
integren l’associació s’han apuntat a
dien ser comercialitzades ni a Ma-
crear, quan el servei constava de només
la digitalització, que avança a bon
drid pel fet de ser en català ara
300 vídeos. Al cap de dos anys i mig ha-
ritme. La passada diada de Sant
creuen fronteres i arriben a Canadà
vien crescut fins a 42.000. En esdevenir
Jordi, l’APPEC es va aplicar a pro-
o Malàisia. Aplana el camí la possi-
gratuït, tenia un arxiu històric de
mocionar el quiosc digital, que va
bilitat que ofereix Zinio d’introduir
75.000, que creixia al ritme de 600 peces
sumar en menys d’una setmana més
briefings en altres idiomes.
per setmana. A dia d’avui, n’hi ha més de 85.000. L’evolució ha estat, doncs,
Article-hemeroteca:Layout 1
6/4/09
12:38
Página 51
imparable i TV3 ha viscut tot aquest procés d’assaig pràcticament sola. No es descarta que en un futur la cadena pública obri altres finestres en línia a través de les quals puguin veure’s els continguts. En l’actualitat participa, per exemple, en el projecte europeu Video Activa, que posa a la Xarxa materials de televisions de diferents països. No va ser fins al maig del 2008 que RTVE va crear el seu propi servei de televisió per Internet, amb el sospitós web www.rtve.es/alacarta, coincidint amb el rellançament dels portals de la corporació. S’havien digitalitzat, aleshores, un milió d’hores de l’arxiu de RTVE. En l’actualitat, la majoria de televisions espanyoles compten amb serveis similars: La Sexta va inaugurar l’any passat www.misexta.tv, Antena 3 permet als internautes mirar capítols sencers de les sèries de producció pròpia a través de la seva pàgina web (www.antena3.com) i Telecinco també
Amb un sol clic poden visitar-se les pàgines de diaris centenaris en pocs segons.
disposa d’un canal exclusiu de vídeos (www.mitele.telecinco.es). Tot plegat mostra la consciència que úl-
aplicació que possibilita programar gra-
taca que s’elimina el concepte de terri-
timament han pres les cadenes sobre la
vacions des del telèfon mòbil dels pro-
torialitat: els continguts arriben allà on
importància d’Internet com a finestra.
grames a l’ordinador personal.
no els ho permeten les ones hertzianes.
La qual cosa porta a preguntar-se si
A l’espera que aquests consums es de-
En el cas d’una televisió com TV3, això
l’acte de mirar la televisió deixarà
mocratitzin, Internet es consolida com
suposa captar teleespectadors que no
d’estar associat algun dia amb l’aparell
la segona petita pantalla. El 2007, es
poden mirar-la per cap altre canal.
en si. “Això en cert target (audiència
van mirar 853.676 hores a l’arxiu a la
“Reps missatges de gent que et mira
útil) de gent més nova ja va començar a
carta de TV3, que el 2008 van ascendir
des d’Austràlia, són pocs però et se-
passar”, observa la coordinadora del
a 2.341.450. Entre els continguts que
gueixen i de seguida es queixen el dia
3alacarta. “L’adolescent mira la tele mília. Hi ha joves que et miren a través d’altres dispositius, com la PlayStation. En el futur no importarà la plataforma,
La gratuïtat de portals com You Tube o Google Videos feu que TV3 acabés oferint accés lliure als vídeos del 3alacarta
sinó el que mires. El repte és aconseguir
Tenen necessitat d’aquest servei, de seguida t’alerten. No poden mirar TV3 de cap altra manera”, argumenta Plana. Amb la Xarxa no hi problemes de reciprocitat.
que et mirin a tot arreu”. Al cas
més triomfen, destaquen les sèries i els
Així doncs, uns en el camp de la premsa
d’aquesta tendència, la CCMA s’afanya
programes estrella: últimament el 3ala-
escrita i els altres en la petita pantalla,
a fer arribar els continguts per terra,
carta viu un boom amb el Cracòvia,
el camí de la digitalització, que tots els
mar i aire. Entre els últims serveis que
Plana també recorda el “consum bru-
consultats consideren bàsica en l’era
ha posat en marxa, hi figura TV3 mi-
tal” que va tenir l’entrevista que Mò-
d’Internet, es va completant. Cadascú
nuts, que permet consultar des d’Inter-
nica Terribas va fer al president del PP,
en la mesura de les seves possibilitats i
net, el mòbil o en podcast petits resums
Mariano Rajoy, a La Nit al Dia.
a l’espera que en un futur s’aclareixi
de tres minuts dels seus espais i una
Entre els avantatges d’Internet hi des-
una situació ara per ara incerta.
CAPÇALERA ABRIL 2009
tancat a la seva habitació, no amb la fa-
que deixes de posar alguna cosa.
51
144-Opinio:Layout 1
7/4/09
12:46
Pรกgina 52
www.printulibro.com 902 108 701
144-Opinio:Layout 1
7/4/09
12:46
Página 53
OPINIÓ
Mantenir la confiança
Pilar de Yarza, Presidenta de l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE)
camí. Edicions en línia i diaris convencionals uneixen forces per fer el pro-
QUE UN DELS PRINCIPIS
amb el sistema de drets i llibertats que
ducte més atractiu, per donar al ciutadà
bàsics del periodisme és el deure d’efec-
va consagrar la Constitució de 1978 a Es-
més vies de participació.
tuar diagnòstics precisos de la realitat, és
panya.
Respondre a la fidelitat de milions de
gairebé obligat començar afirmant allò
És una feliç casualitat que hàgim pogut
persones requereix un esforç enorme
evident: la premsa passa per moments de
celebrar, durant els últims mesos, l’ani-
que creiem que mereix un suport per
dificultat. Com a empresa periodística,
versari del text que simbolitza la conver-
part de les administracions. Tots els paï-
els diaris pateixen les conseqüències de
sió del nostre país en un Estat de dret i,
sos del nostre entorn europeu donen
la recessió global que afecta pràctica-
alhora, el de la fundació d’AEDE, l’As-
ajudes a la premsa en el convenciment
ment totes les economies del món occi-
sociació d’Editors de Diaris Espanyols.
que són un puntal bàsic del sistema de-
dental.
L’esperit de consens, l’impuls democrà-
mocràtic i un instrument insubstituïble i
En totes les crisis anteriors, els mitjans
tic d’aquests moments fonamentals en la
eficaç per a la formació d’una opinió pública crítica i informada. En el
a notar el canvi de cicle en forma d’un
sistema educatiu, llegir la
descens acusat dels ingressos publicita-
premsa és una eina eficaç per
ris. Ara està succeint el mateix, fet que
formar els alumnes en l’hàbit
situa les empreses periodístiques en una
de la lectura. Com a exemple
posició complicada i les obliga a extre-
del desavantatge dels editors
mar esforços per poder continuar oferint
espanyols respecte dels euro-
una informació rigorosa i de qualitat.
peus, però sobretot com a in-
Hi ha, no obstant això, un fet diferencial
dicatiu de l’ampli ventall de
i esperançador en què val la pena aturar-
mesures que es podrien pren-
se: la caiguda de la publicitat, que aca-
dre, des del suport a la forma-
barà remuntant com ha succeït en el passat, no ve acompanyada d’un descens en la distribució. No hi ha crisi de
Jordi Tarragó
escrits han estat un dels primers sectors
ció de professionals fins a la política impositiva: hi ha països en què l’IVA per a la
confiança, cosa que suposa la millor no-
nostra història van fer possible que la
venda de diaris és zero, mentre que a Es-
tícia i la major garantia de futur per als
premsa fes el salt a la modernitat i, al seu
panya està en el 4%. Hi ha marge per
nostres mitjans. Cada matí, milions de
torn, fos un instrument bàsic en la trans-
donar suport al sector de manera que, en
lectors busquen la informació contras-
formació de la societat espanyola.
cap cas, es comprometi la independència
tada i les anàlisis reposades que ofereix
Recordar el naixement d’AEDE és
dels editors i dels professionals.
la premsa escrita. Al costat de la daval-
constatar que la tasca de les empreses
Mantenir la confiança dels lectors, de la
lada econòmica conjuntural, els diaris
periodístiques mai no ha estat
viuen immersos des de fa anys en una
fàcil. La història dels últims
crisi estructural derivada de les innova-
trenta anys és la d’un esforç
cions tecnològiques, la irrupció i creixe-
constant d’adaptació a les noves
ment dels mitjans digitals, l’auge i la
tecnologies, per posar-les al ser-
fortíssima competència dels audiovisuals
vei dels interessos dels ciuta-
i l’aparició de la premsa gratuïta.
dans. L’experiència ha demostrat que
qual parlava al principi, depèn, no obs-
Periòdicament, s’alcen veus augurant la
més informació, o més vistosa i sensa-
tant això, del compromís de tots els qui
fi dels rotatius de paper i de pagament,
cionalista, no equival a millor informa-
fem possible l’apassionant aventura de
tal com els hem conegut tradicional-
ció. Potser és per això que totes les
la premsa diària. Coneixem la fórmula:
ment. Per fortuna, cap d’aquests auguris
amenaces s’han acabat convertint en
qualitat, serietat, honestedat i solvència,
s’ha complert. Ben al contrari, la premsa
oportunitats: ha succeït, de manera es-
i estem disposats a continuar-la aplicant
s’ha consolidat com a garantia de vera-
pecial, amb els mitjans digitals. La com-
com a garantia del futur que construïm
citat i ha enfortit la seva identificació
plementarietat, i no la competència, és el
cada dia.
“L’experiència ha demostrat que més informació, o més vistosa i sensacionalista, no equival a millor informació”
CAPÇALERA ABRIL 2009
ATÈS
53
144-Opinio:Layout 1
7/4/09
12:46
Pรกgina 54
144-Opinio:Layout 1
7/4/09
12:46
Página 55
OPINIÓ
Recuperar l’equilibri perdut
Jordi Goula, Periodista
On són ara molts d’aquells personatges? No els busqueu, no els trobareu. I quan
QUANTS MESOS ENÇÀ,
de micròfon, no han aportat cap infor-
engrescàvem la gent parlant dels bene-
quan et trobes amb algun empresari o
mació i, en canvi, han generat més an-
ficis meteòrics del metro quadrat o de la
comerciant, després de parlar una estona
goixa. Recordo les preguntes que a
facilitat per comprar a crèdit amb els
del tema recurrent del dia, la crisi, sem-
l’octubre feien ràdios i televisions a la
tipus baixos? No ens ho inventàvem,
pre llença un comentari final punyent de
gent sobre si sentien segurs els seus es-
cert, n’era només el reflex i probable-
l’estil “ja sabem que això no rutlla, però
talvis, quan tot eren rumors sobre la
ment el que volia sentir i llegir una so-
els mitjans ens vàreu ben estovar el per-
solvència de les entitats. On duia això?
cietat embogida. Al capdavall, no som
sonal abans d’hora. Potser que us ho feu
O el titular d’un diari nacional que ens
més que uns missatgers, ara bé, uns mis-
mirar”. La gent del món acadèmic, la crí-
informava que les famílies que s’havien
satgers qualificats que tenim la tendèn-
tica, que tampoc no falta mai, et diuen:
acollit a la suspensió de pagaments
cia i el defecte d’anar a favor del cicle,
“Les coses van malament però ho trac-
s’havien quintuplicat al tercer trimestre
multiplicar-lo, i no sempre estem disposats a travessar l’epiteli dels fets.
tat...”. Anem a parar a la mateixa plaça
Quan les coses anaven bé ningú
per un carrer diferent. Amics i coneguts
no ens criticava… perquè l’exa-
no van més enllà de “mira, és que jo no
geració esbiaixada a l’alça volia
hi entenc d’economia, ara bé, tot el que
dir més negoci per a molts que
dieu des de fa molt de temps és tan ne-
ara remuguen. I potser llavors
gatiu que vénen ganes d’apagar la ràdio
vàrem engrescar el personal amb
o la tele”. Al capdavall, t’adones que el
tanta o més força, com ara l’hem
personal està esverat i té molta por.
desanimat…, i amb el mateix poc
I els qui escrivim, com ens ho prenem?
rigor. Amb una diferència petita
Fem autocrítica o estem satisfets amb
de temps hem viscut les dues
la feina feta? Cadascú fa el que sap i pot al millor possible. Encara que, atesa la gravetat del moment, potser que da-
Ferran Pous
teu amb tan poc rigor i poca creativi-
cares de la moneda d’un sistema que avui fa aigües per totes bandes, perquè la desmesura –
vant l’allau de crítiques hi reflexionem.
del 2008 i al text veies que no arribaven
malauradament– no és un mal propi
Per a mi, hi ha tres fets cabdals i previs
al centenar a tot Espanya. I la borsa?,
dels mitjans, sinó d’una societat que ha
que no podem oblidar:
amb el que s’ha dit ja no hauria d’exis-
tingut en els diners l’única fita i s’ha
tir… Excepcions? Potser sí, però que-
cregut que era possible viure pel da-
1. Estem dins una situació econòmica
den i fan forat.
munt de les seves possibilitats, substi-
global d’una gravetat mai vista i econo-
Parlar d’economia –i més en aquests
tuint l’esforç pel crèdit. Ara el crèdit
mistes i polítics no semblen saber com
temps– és anar al nucli de l’es-
sortir-ne.
tat d’ànim de la persona.
2. La importància de l’economia en els
Aquesta és una responsabilitat
mitjans, a diferència d’anteriors crisis,
addicional que tenim.
així com el ressò de la informació des-
De totes maneres, encara que
prés de la revolució d’Internet.
l’entorn actual ha influït, la des-
3. Probablement, l’estat d’ànim a l’hora
proporció no és tan sols d’ara. És possi-
ha dit adéu i queda l’esforç per a qui
d’escriure ve condicionat pels entorns
ble que sigui per la forta competència
el vulgui o el pugui fer. La despropor-
individuals –molts de ben difícils– que
entre mitjans –o per incompetències
ció s’ha acabat i cal buscar urgentment
travessa la professió.
personals– però ja ve de lluny, encara
un nou equilibri. I no oblidem que una
Potser per això en molts moments –i ja
que ningú ara ho recordi. Agafeu diaris
de les víctimes d’aquesta cultura del
portem un any i mig– hem caigut en la
de tres o quatre anys enrere. No en
diner fàcil ha estat la idea fundacional
desmesura. Portades i titulars exagerats
fèiem un gra massa ensabonant els que
de la premsa com a servei públic. No
o tertúlies i enquestes al carrer, a cop
guanyaven molts diners amb el “totxo”?
tot s’hi val.
“Hem caigut en la desmesura. Portades i titulars exagerats, tertúlies i enquestes al carrer que han generat més angoixa” CAPÇALERA GENER-MARÇ 2008
D’UNS
55
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 56
DOSSIER ESPECIAL
Ens trobem davant la fi de la premsa escrita? Acabarà Internet el fenomen centenari dels diaris impresos? Són moltes les
Trenta veus a favor de la premsa
preguntes que es fa la Eudald Coll / Fotos: Sergio Ruiz
professió. La situació econòmica ha agreujat
La premsa escrita es troba en el mo-
municació, Joan Manuel Tresserras, i el
ment més delicat de tota la seva histò-
secretari de Mitjans de Comunicació,
la crisi de model de la
ria. Mentre uns fan números i aposten
Carles Mundó.
per quin any desapareixeran els diaris,
El degà del Col·legi, Josep Carles Rius,
d’altres intenten trobar a contracor-
va explicar als assistents que la inicia-
rent la solució a una doble crisi: la de
tiva sorgia “d’una convicció que la crisi
model i la conjuntural, provocada per
que afecta els mitjans és profunda i
la recessió econòmica. La primera
d’una certa gravetat. Ens trobem da-
s’estava larvant i la segona no ha fet
vant d’un trànsit conjuntural, fruit de la
res més que multiplicar els efectes de
crisi general que pateix l’economia oc-
la primera i n’ha evidenciat els de-
cidental, però que en el cas dels mitjans
fectes.
de comunicació té unes condicions es-
Dins aquesta crisi que viu la professió,
pecífiques que implica que també obli-
la premsa escrita és el mitjà que està
gui a repensar els models i la professió
sortint més malparat. A dia d’avui; no
en general. A més, és una crisi que pot
cal mirar a fora –on el panorama és
produir canvis profunds en l’exercici
força descoratjador– per trobar em-
del periodisme”.
preses amb problemes. A Espanya, els
Unes setmanes després, el 9 de març, es
sectorial sobre premsa
Expedients de Regulació d’Ocupació,
reunia la primera de les quatre taules
les prejubilacions i els tancaments de
sectorials, concretament la dedicada a
escrita que van tenir
mitjans estan a l’ordre del dia. Davant
la premsa escrita. Tant en una trobada
d’aquest panorama, el Col·legi de Pe-
com en l’altra varen sorgir nombroses
riodistes de Catalunya va decidir as-
reflexions, propostes i idees entorn el
seure en una mateixa taula els diferents
present i futur del sector. CAPÇALERA,
actors que juguen un paper en les em-
que va ser present en les dues reunions,
respectivament.
preses periodístiques per intentar tro-
ha
bar solucions conjuntes.
d’aquelles intervencions.A continuació,
Les que versaren sobre
Així, el 29 de gener, tenia lloc la la taula
oferim als lectors de la revista les po-
sobre la crisi en els mitjans de comuni-
nències que aborden la problemàtica
cació, convocada pel Col·legi que va
que viu la premsa escrita, que és l’ob-
reunir associacions d’editors, represen-
jecte d’aquest dossier especial. L’objec-
tants dels professionals, sindicats, uni-
tiu de l’article és que les paraules dels
versitats i experts en comunicació. Per
assistents a aquelles dues taules vagin
part de l’Administració, hi havia el
més enllà de les quatre parets del
conseller de Cultura i Mitjans de Co-
Col·legi.
premsa escrita fins a límits insospitats. En aquestes pàgines es recullen algunes intervencions dels ponents de la Mesa sobre la crisi en els mitjans i de la Mesa
lloc el 29 de gener i el 9 de març,
la televisió i la ràdio es reserven per a propers articles.
recopilat
i
resumit
algunes
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 57
Participants de la Mesa sobre la crisi en els mitjans, que va tenir lloc el 29 de gener, durant l’inici de la mateixa.
JOSEP GIFREU
ductor-emissor i consumidor-receptor)
Catedràtic de Teoria de la Comunica-
dels professionals de la comunicació.”
ció de la Universitat Pompeu Fabra
En opinió de Gifreu, “aquesta crisi tin-
“Hi ha tres elements tecnològics de
drà molts efectes en els mitjans, però el
canvi fonamentals: la digitalització, el
calat vindrà dels canvis estructurals que
Un dels estudis que adverteixen
flux en xarxa d’informació d’imatges i
modificaran d’una manera radical els
del terrabastall que espera a la
coneixements adquirits, les habi-
premsa escrita és l’informe TMT
litats, les rutines professionals an-
Trends 2009, de la consultora De-
teriors. Aquesta evolució de l’era
loitte presentat al febrer. L’estudi
de la informació digitalitzada
apunta que els mitjans es troben
abasta molts nivells”. Gifreu va
en una “revolució sense prece-
ressaltar-ne tres:
dents”. La causa és la caiguda de
1.“Què és i què ha de ser un mitjà
les inversions publicitàries i les
de discurs, i la interactivitat que han ar-
de comunicació. Abans el suport –o in-
noves formes d’oci. També asse-
ribat per quedar-hi. I això està generant
terfície– determinava en bona part el
nyala la qualitat del contingut edi-
un nou ecosistema de la comunicació,
mitjà. Però ara la pantalla és una única
torial com una de les claus per
de les imatges, del discurs, dels mis-
interfície universal on ens hem de tro-
afrontar el futur d’aquestes em-
satges, que ens obliga a replantejar els
bar. De totes maneres, un mitjà mai no
preses.
estatus tradicionals dels dos pols (pro-
podrà deixar de ser allò que el defineix,
CAPÇALERA ABRIL 2009
Els diferents ponents van debatre sobre com afrontar tant la crisi de model com l’econòmica
“Revolució sense precedents”
57
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 58
DOSSIER ESPECIAL
que és el poder editorial que conti-
58.000 pàgines menys
nuarà justificant l’existència de mitjans al servei de la societat.” 2. “Què entenem per una redacció. En el nou edifici de la UPF del 22@ ja s’ha
La inversió publicitària no ha parat
Dels diaris, els que més van patir la
dissenyat una sola redacció integrada, i
de minvar en els darrers anys. Se-
caiguda van ser els regionals, amb un
aquesta és una via.” Gifreu ressalta que
gons les dades d’Infoadex, el 2008, va
22,5% menys d’ingressos publicita-
cal plantejar-se les redaccions “amb un
caure un 7,5% respecte a l’any ante-
ris; els estatals van perdre un 19,3%;
espai físic i un espai presencial absolu-
rior (de 16.121 a 14.915 milions d’eu-
els gratuïts, un 16%; els econòmics,
tament imprescindibles. En les noves
ros) i la baixada va ser més acusada
un 13,8% i els esportius van aguan-
circumstàncies es poden proposar al-
en el sector dels mitjans convencio-
tar millor el xoc i van reduir la cai-
tres tipus de redaccions.”
nals (premsa, ràdio, televisió, cinema
guda a un 12,6%.
3. Què és un periodista.“És una qüestió
i Internet), en què es va perdre un
Els sector que més van deixar d’in-
estrictament professional que té efectes
11,1% (de 7.985 a 7.102 milions
vertir en anuncis han estat el de la
sobre la seva formació. La idea del per-
d’euros) que en el dels no conven-
construcció i l’automòbil, afectats de
fil polivalent és absolutament necessà-
cionals (correu personalitzat, publi-
ple per la crisi econòmica. Concreta-
ria. I hauríem de destacar que el bon
citat a les bústies, fulletons, catàlegs i
ment, el sector del totxo va publici-
professional forçosament ha de tenir
màrqueting telefònic, que van veure
tar-se un 41,9% menys que l’any
una sòlida formació generalista i alguna
baixar la facturació un 4% (de 8.136
anterior. Una altra dada preocupant
especialització.”
a 7.813 milions).
és que segons l’Asociación de Edi-
Entre els mitjans de comunicació, els
tores de Diarios Españoles (AEDE)
MARTA COLL
diaris van perdre un 20,4%, els do-
es calcula que l’any passat es van
Directora de Media Planning Group
minicals un 22,2%, les revistes un
deixar de publicar unes 55.000
Barcelona
14,5%, la ràdio un 5,3%, les televi-
planes d’anuncis d’immobiliàries i
Aquesta experta en el món publicitari
sions estatals i autonòmiques un
promocions, així com altres 3.000 de
va recordar que les inversions publici-
11% i les locals un 25,5%.
publicitat de cotxes.
tàries, el 2007, s’incrementaren un 9%. “Estàvem en una època d’expansió en què no pensàvem què era el que en el fons afectava els mitjans. Estàvem una mica “borratxos”, tots érem rics i ningú no s’adonava que per sota hi havia un terratrèmol. A partir del segon semestre del 2008 comencen unes baixades importants d’inversió”. Segons Coll, l’any 2009 “pinta molt malament” i apunta que l’estimació del creixement d’Internet és d’un 10%, mentre que per a la resta de mitjans és força pessimista. “Em temo que les xifres són força devastadores. Es parla d’un 15-20% de baixada d’inversió publicitària en la resta de mitjans.” Coll ho atribueix a : 1. La crisi econòmica. “En el moment que els anunciants deixen d’invertir també deixen de vendre, ja que el primer efecte de la publicitat és generar
Els diaris han retallat pàgines amb l’arribada de la crisi econòmica.
més vendes. Per això, les marques que aprofiten les circumstàncies estan acon-
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 59
5. Els nous models de negoci en la dis-
anys hauríem mantingut les vendes si
tribució. “Hi ha canvis en la forma de
haguéssim continuat exercint la ma-
distribuir. El venedor de cotxes més im-
teixa pressió”. “És veritat –va prosse-
portant a nivell mundial és eBay. Però
guir– que la publicitat en els mitjans
hi ha uns canvis que ens afecten més.
escrits ha minvat, però el 2007 ha
Mercadona, per exemple, està deixant
baixat, respecte del 2006, un 1,6%. És
de banda una sèrie de marques i això
per això que segueix sent el segon su-
agreuja la crisi i les inversions publici-
port preferit. Així que no hem de negar
tàries. Fins ara s’havia considerat que la
la crisi, ara bé, tampoc no ens hem de fer ‘l’harakiri’. No podem oblidar que
Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra). seguint més per menys, atès que està baixant el preu de la publicitat, tenen major notorietat i estarien més ben po-
“Aquesta crisi modificarà d’una manera radical els coneixements adquirits, les rutines”(Josep Gifreu)
sicionats quan es recuperi l’economia.” marca de distribució era la que estava
tiu de la pèrdua de confiança en el sis-
més a prop del consumidor, però ningú
tema financer és un cercle viciós. La
s’havia parat a pensar que si les
gent deixa de consumir i al seu torn de-
marques no investiguen, no milloren,
creix l’economia, i entrem en un cercle
aquests deixaran de tenir valor i afec-
del qual és difícil sortir. La gent és
tarà els llocs de treball que es generen
capaç
consumir
per aquesta via.” Per acabar, Coll reco-
menys. De fet, té un estoc important
mana als mitjans: construir confiança, ja
acumulat que li permet passar molt de
que els consumidors necessiten hones-
temps sense consumir.”
tedat, revisar els missatges perquè tot
3. Els avanços tecnològics i la conver-
ha canviat i s’hi han d’adaptar, aprofitar
gència digital. “Els mitjans convencio-
els nous punts de contacte, atès que no
nals se senten amenaçats per Internet i
es pot lluitar contra una realitat i pujar-
confosos pels avanços de les noves tec-
se al carro de la digitalització.
a
la història dels mitjans de comunicació escrits, en què les empreses han guanyat més diners que mai.” Es va preguntar per les raons d’aquest
2. La crisi de confiança. “L’efecte nega-
d’acostumar-se
venim dels deu anys més esplèndids de
descens i va destacar-ne tres:
Rafael Nadal (El Periódico).
nologies. Però s’ha d’entendre que Incontenidor de mitjans en el qual hi ha un nou entorn de comunicació amb les seves pròpies regles que ha arribat per
“Bona part del futur dels mitjans escrits passa per trepitjar el territori, per ‘picar pedra’ ”(Rafael Nadal)
1. “Expliquen la crisi els que l’han creada. No accepten que són els culpables d’estar fent malament les coses i
quedar-se i canviar les nostres vides, per
necessiten una excusa com la crisi. ”
modificar-ho tot i generar noves opor-
2. “Tenim una xarxa de vendes obso-
tunitats per als mitjans convencionals,
RAFAEL NADAL
leta. Resulta que els quioscos que no
que sàpiguen com afrontar-los.”
Director d’El Periódico de Catalunya
ens deixaven regalar màquines al metro
4. Els hàbits de consum. “Les coses no
“No negaré la crisi perquè fer-ho seria
ara regalen diaris gratuïts. Hem de fer
es revolucionen sinó que evolucionen,
insensat. És evidentment perquè se’ns
una reflexió molt important perquè la
ja que l’ésser humà no és capaç d’assu-
ha desplomat la publicitat en els mit-
població se’ns ha desplaçat, està vivint
mir canvis radicals. El que sí que és cert
jans escrits i hi ha hagut una lleugerís-
a llocs on no hi ha quiosc”. També va
és que les coses s’estan transformant
sima baixada de les vendes.”
referir-se a la publicitat. “Tenim una
molt més ràpid de com ho feien fa uns
Nadal va mostrar-se segur que, el 2009,
xarxa de comercialització molt desen-
anys. El consumidor 2.0 vol immedia-
hi haurà “unes baixades importants”
ganxada dels clients, que s’ha acostu-
tesa, consumir contingut i sota de-
que va xifrar entre un 3% i un 4%, “te-
mat durant molt anys a la bonança, a la
manda. Per tant, aquesta manera de
nint en compte que les promocions es-
rendibilitat de les reunions amb les
funcionar a poc a poc arriba a un major
taven aportant un 10% de mitjana
companyies de planificació de mitjans
nombre d’edats i d’estils.”
anual complementari. En els darrers
o amb les grans companyies i que ha
CAPÇALERA ABRIL 2009
ternet és més que un mitjà, és un
59
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 60
DOSSIER ESPECIAL
Segons el director d’El Periódico, tots
poc estic a favor de redaccions inte-
aquests problemes són estructurals, si
grades com a sinònim d’estalvi de cos-
bé va referir-se a un de conjuntural (la
tos. Això, que és el que s’està plantejant
caiguda de la publicitat) que pot
ara i serà un autèntic fiasco”, va pro-
convertir-se en estructural. “En els dar-
nosticar. Finalment, també va referir-
rers anys la publicitat ha desaparegut.
se a la precarització del treball. “Se’ns
Tenim un problema de confiança dels
vol fer ‘colar’ per culpa de la crisi una
planificadors en els nostres mitjans. I és
reforma perquè substituïm determinats
un error. Enguany als Estats Units la
salaris per uns de nous que ja han in-
banca està retallant a Internet i està po-
troduït en altres mitjans. (...) Perquè al final no tindran problemes els
Marcel·lí Pascual (ACPG).
“Hem d’apostar per la qualitat dels continguts i administrar bé les eines de gestió públiques i privades” (Marcel·lí Pascual)
que paguen sis-cents euros perquè estan fora del sistema i perquè no els controlen, mentre que els que estem dins del sistema amb mecanismes de control potser sí que en tenim.
sant paper perquè han descobert que
I això seria bastant injust.”
els aporta la credibilitat que necessiten. Les companyies han oblidat que hi ha
MARCEL·LÍ PASCUAL
mitjans que encara són líders, que tenen
Associació Catalana de la Premsa
una entrada molt important en la clien-
Gratuïta (ACPG)
tela. Però ara això no es porta i anem a
“Hi ha diferents crisis (financera, ideo-
fer invents a la Xarxa que arriben a
lògica, ètica) que han confluït en una
molt poca gent.”
sola i tot això ha comportat la primera
“La Xarxa va venint inexorablement,
crisi global perquè ens ha afectat a tots
això és evident. Vàrem ser pioners en
en major o menor mesura”.
el seu moment i ara estem anant massa
Pel que representa l’ACPG, Pascual va
lents. Amb tot, a la Xarxa, els perio-
assegurar que eren conscients que
distes encara no hi estem treballant,
vénen d’uns anys molt bons marcats, so-
oblidat que som per fer informació, en-
l’estan definint els tècnics, ja que encara
bretot, per l’expansió immobiliària.
cara que també per servir de suport pu-
no hi ha mitjans de comunicació reals.
“Però la situació ha anat canviant des
blicitari en proximitat. Bona part del
La Xarxa l’acabarem fent els perio-
de fa dos anys. No ens queda més
Marta Coll (Media Planning Group).
futur dels mitjans escrits i de la ràdio passa per tornar a trepitjar el territori, per ‘picar pedra’, fer edicions, canvis de planxes, etc.” 3. “És molt important que, malgrat
remei, que canviar. Hem d’apostar
“S’ha d’entendre que Internet és més que un mitjà, és un contenidor de mitjans”(Marta Coll)
CAPÇALERA ABRIL 2009
l’existència d’uns pocs editors profes-
60
per la qualitat dels continguts i per administrar bé les eines de gestió públiques i privades que tenim a l’abast. I estem en aquesta línia”. Es va mostrar-se preocupat per al-
sionals en els mitjans escrits d’Espanya,
distes. Hi haurà equips de direcció
gunes practiques que es duen a terme
aquests han caigut a mans d’executius
únics Xarxa-paper. No crec en les re-
des d’alguns ajuntaments, que inclouen
que no coneixen el sector. Executius de
daccions integrades perquè han estat
publicitat als butlletins locals. “Això
manual que de les dues línies d’ingres-
un fracàs a tot el món.” Nadal va acla-
afecta el nostre sector. Encara que, de
sos i despeses tan sols saben operar
rir que està a favor “de la integrada
totes maneres, centrem els esforços a
sobre despeses. No s’està operant gens
pura” i en contra de la integrada “com
buscar nous formats que arribin als
en els ingressos perquè els desconeixen.
a sinònim de multimèdia, és a dir en la
joves, als col·lectius més desafavorits i
Si ara comento a un executiu de fer edi-
qual el periodista ha d’anar amb el mi-
als immigrants oferint una funció social
cions no saben de què els estic parlant.
cròfon, amb la càmera, etc., perquè això
dels mitjans que cada dia ens esforcem
I aquí tenim un problema molt gros.”
ha estat un fracàs estrepitós. Però tam-
a fer-ho una mica millor.”
7/4/09
12:33
Página 61
LLUÍS GENDRAU
prescindible per als lectors, per als
President de l’Associació de Publica-
anunciants i per al teixit comunicatiu
cions Periòdiques en Català (APPEC)
del país. Aposten per l’especialització i
El president de l’APPEC, que repre-
les redaccions integrades.
senta 150 editors de mitjans en català
2. L’àmbit territorial. “L’aposta de
(“periodistes convertits en editors”) va
futur, del territori de parla catalana,
citar el Baròmetre, segons el qual les re-
dels Països Catalans és clar també pel
vistes en català són, després de la tele-
futur d’aquestes publicacions.”
visió, el segon mitjà en difusió a
3. La innovació tecnològica. “Ja hi
Catalunya. “És un sector important per
estem apostant des de fa temps amb la
això i per la seva dimensió social, ja que
digitalització de les revistes.”
ha viscut fracassos empresarials conti-
4. Les polítiques públiques. “Són im-
nus. Així que aquesta crisi és una de
prescindibles per fer possible aquesta
tantes que hem patit les revistes en ca-
capacitat d’expressió i de creixement i
talà, un sector amb una gran capacitat
per aprofitar les oportunitats.”
de supervivència”. Segons Gendrau,
Estanis Alcover (ACPC).
premsa local editada en català. “No ens agrada demanar, som partidaris de
aquests “empresaris privats de difusió
ESTANIS ALCOVER
tenir la canya i no el peix, si bé l’evi-
nacional” estan creant “una xarxa de
President de l’Associació Catalana de
dència imposa”. Segons Alcover, en
comunicació que és la fotografia del
Premsa Comarcal (ACPC)
aquesta crisi els editors de premsa
país”, considera que seria “molt greu”
L’entitat que presideix Alcover agrupa
local i comarcal són “especialment
la seva destrucció i va citar quatre pro-
130 editors. “Som la premsa petita”, va
conscients” de tres coses:
blemes “fonamentals”:
dir per recordar que “no és el mateix
- La crisi afecta profundament el
1. El model de difusió i la necessitat de
que la publicitat baixi un 20% en els
consum de les llars i de les empreses
trobar alternatives al quiosc.
grans diaris que en un mitjà local”.
fins a nivells que encara no hem asso-
2. La caiguda lenta de la subscripció, al voltant d’un 5%, que no és excessivament greu, si bé cal tenir en compte que un volum important de la distribució d’aquestes revistes és per subscripció.
lit, i que desequilibrarà els nego-
“S’ha de desenvolupar immediatament el programa de foment de la lectura de premsa a les escoles” (Estanis Alcover)
3. La publicitat privada influeix direc-
cis durant un període de temps llarg. - S’haurà de conviure amb aquesta crisi almenys vint-iquatre mesos més abans de
tament, tot i que en ser mitjans espe-
Alcover va explicar que, arran del
veure l’inici de la recuperació, cosa que
cialitzats implica que la confiança amb
Fòrum Espai Català de Premsa, l’APC
obliga a prendre mesures profundes.
els anunciants propers no els afecti de
va demanar a la Secretaria de Mitjans
- És una crisi profunda i estructural i
manera important.
de Comunicació que solucionés els ex-
que a la sortida de la mateixa moltes
El que sí que afecta és la davallada (en
pedients de suport corresponents al
coses en l’entorn del negoci dels editors
les publicacions de l’APPEC d’un 25%,
2008, que n’instés al pagament imme-
de premsa de proximitat ja no seran
el 2008) en la publicitat pública.
diat, i que estudiés nous ajuts al sector
com abans, com la inversió publicitària,
4. La importància de la distribució per
de la premsa en català amb l’objecte
les relacions amb els anunciants i en la
correu en el cas de les publicacions pe-
d’afrontar aquesta crisi, tal i com pro-
manera d’oferir els continguts.
riòdiques en català (el 80% de les pu-
mouen
europeus.
Alcover va destacar que aquests canvis
blicacions de l’APPEC s’envien per
L’APC també va demanar a l’Adminis-
han de ser fruit d’una “actuació preme-
correu) pel fet de tenir subscriptors. Per
tració que “desenvolupin immediata-
ditada i amb un pla”. Va citar les reco-
tant, l’augment de les tarifes postals
ment l’anunciat programa de foment de
manacions de l’ACPC per orientar
minva les capacitats i la competitivitat
la lectura de premsa a les escoles i que
l’editor a aplicar aquests canvis:
d’aquestes publicacions. Per tant són
en promoguin la implantació al més rà-
- Concentrar els esforços i recursos en
conscients del que està passant i apos-
pidament possible”.També va demanar
allò essencial i rendible per al negoci i
ten per una evolució del sector que re-
suport si el Govern de l’Estat decideix
rebutjar el que no ho és. No és el mo-
sumeix en quatre punts:
alguna mesura d’ajuda a la premsa de
ment de crear nous productes ni d’in-
1.Aquesta premsa especialitzada és im-
manera que també hi tingui accés la
vestigar nous llançaments.
diferents
estats
CAPÇALERA ABRIL 2009
MESACRISIS:Layout 1
61
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 62
- Ajustar l’estructura de costos i d’in-
un producte més del mercat”. Oliva es
Oliva va assegurar que el CIC està en
gressos per mantenir equilibrada l’ex-
va sumar al suggeriment d’aprofitar la
crisi i va explicar que en la primera reu-
plotació del negoci. Hi ha maneres
crisi per fer autocrítica professional
nió els consellers ja van demanar una
d’aconseguir ajustar els costos fixos
“sobre cap a on estem anant i com
reforma perquè sigui més útil a la so-
(convertint-los en variables, externalit-
estem gestionant els valors i els refe-
cietat. “Ens manquen diners i recursos,
zant treballs a proveïdors que fins ara
rents de la professió”.
tot i així penso que l’autoregulació res-
es feien dins l’empresa, invertint en tec-
“La necessitat –va prosseguir– de gua-
ponsable i la defensa del dret del ciu-
nologia i amortitzant els llocs de treball
nyar cada any més i més, la competèn-
tadà a ser informat de manera honesta,
que la crisi ha deixat sense activitat).
cia ferotge, la lluita per l’audiència com
independent i rigorosa és ara més ne-
- Actuar a curt termini però planificant
a bé suprem, l’aparició de guerres me-
cessària que mai.” Oliva va dir que el
a mig termini. Les crisi són èpoques idònies per introduir canvis estructurals i els editors de premsa han d’aprofitar l’ocasió per guanyar productivitat i poder ser més competitius quan finali-
CIC “ha recollit les queixes dels
“Hem estat massa anys obviant la crisi del sector i mirant cap a una altra banda”(Albert París)
ciutadans i ha fet d’intermediari, però ara creiem que amb això no n’hi ha prou i que hem de tenir un paper clau en la societat per
tizi la crisi.
defensar un periodisme més rigo-
“No vull donar una visió pessimista.
diàtiques, de gurus del periodisme, i
rós. I per fer això necessitem una insti-
Recordem la capacitat de conversió de
d’un bon nombre d’impostors han can-
tució com el CIC”. Oliva, que aposta
la premsa comarcal enfront de l’estatal,
viat molt la professió. Han giravoltat un
per preservar “els valors ètics” de la
que és molt rígida. Això ens dóna re-
edifici de principis i valors que va co-
professió, va criticar que els mitjans de
corregut”, va assegurar.“Finalment –va
star molt de construir al nostre país. I
comunicació que financen el CIC “no
concloure– en una època de recessió
potser tampoc mai no s’havia acabat de
se’l prenguin seriosament: a vegades ni
com l’actual, l’editor de premsa comar-
fer del tot. La idea que el periodisme és
contesten les preguntes que els formu-
cal i local s’ha de proposar un únic ob-
un pilar bàsic de la societat democrà-
lem”, així que va aprofitar per dema-
jectiu: sobreviure. Per això la millor
tica fa temps que trontolla o que es fa
nar-los que les contestin. “Volem
estratègia és mantenir l’equilibri d’ex-
servir de manera equivocada. Els pe-
refundar el CIC, girar-lo com un mitjó.
plotació de la publicació. Això no signi-
riodistes estem desarmats i desorien-
Creiem que ens ha d’ajudar a ser
fica, però, renunciar a incrementar els
tats, en general, com a professió”.
millors periodistes”.
ingressos, ni a buscar una més gran ren-
I tornant a la comparativa amb Harry
dibilitat en altres segments de clients”.
Potter, va admetre que el Consell de la
ALBERT PARÍS
Informació, que presideix, és a dia
Responsable de comunicació d’El Punt
LLÚCIA OLIVA
d’avui “un lloc tan amagat com la cam-
“La situació actual de crisi en la premsa
Presidenta del Consell de la Informa-
bra secreta de Hogwarts, el famós in-
escrita comporta conseqüències extra-
ció de Catalunya (CIC)
ternat dels aprenents de bruixot. Hi
ordinàriament negatives en el sector.
La presidenta del CIC va sorprendre els assistents amb una original comparativa: “Els que teniu fills amants d’en Harry Potter sabeu que quan les forces del mal estan desfermades, la protecció dels principis i valors de la bona màgia
Hem de coincidir que no són
“La idea que el periodisme és un pilar bàsic de la societat democràtica fa temps que trontolla” (Llúcia Oliva)
CAPÇALERA ABRIL 2009
són més difícils i febles. El mateix passa
62
temps fàcils per al periodisme i som al davant de tres problemes: l’estructural del sector, de model de la premsa escrita, el segon la crisi econòmica i, finalment, un específic de Catalunya com és la
amb el periodisme en temps de crisi.
arriben poques queixes dels ciutadans, i
realitat de la premsa escrita en català.
L’actual crisi econòmica s’afegeix ara a
no és per falta de motius. Però les que
Davant d’aquests problemes, provoca
la de valors i principis del periodisme
ens arriben són una mostra del descon-
perplexitat la manca de serenitat i al-
que ve de deu anys enrere. La revolu-
cert i els problemes de la professió
guns estils informatius de la premsa
ció tecnològica, els canvis en les estruc-
d’avui: pèrdua de rigor, oblit del prin-
que es poden qualificar, com a mínim,
tures empresarials i en la filosofia de les
cipi de la presumpció d’innocència,
d’esbiaixats i que han sorgit les darrers
empreses de comunicació, han conver-
manca de rutines professionals bà-
setmanes: “L’enfrontament a causa de
tit el servei públic de la informació en
siques, com ara comprovar fonts, etc.”
les dades d’audiència i difusió no aju-
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 63
den a crear confiança i credibilitat en els mitjans. Cal dir que estan molt lluny del paper que hem de desenvolupar des de la premsa escrita, independent, documentada i que exerceix amb o sense til·la o vàlium”. “Però, què hem de fer?”, es va preguntar París. “Cal reconèixer la dura realitat econòmica que està atravessant el sector i que ens portarà a un nou escenari que, segurament, mai més no tornarà a ser igual amb la desaparició de molts mitjans actualment existents a la premsa de pagament, gratuïta o en el sector de les revistes. Tot i així, no podem ser presoners del fatalisme i pensar que la fi del paper és a tocar de la cantonada, com han anunciat alguns teòrics. Nosaltres pensem que, almenys, la mort del paper és un
Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya.
tema que va per llarg si bé, evidentment, el món digital tindrà molt a dir en el futur del sector”.
CARLES FLO
costat”. Respecte a la lluita per la pu-
“Hem estat massa anys obviant la crisi
Director general Corporació Catalana
blicitat i a la rebaixa de tarifes, fou
del sector i mirant cap a una altra
de Comunicació, editora de l’Avui
contundent: “Ens hauria de caure la
banda indiferents als problemes estruc-
“Hi ha moltes coses que els diaris ens
cara de vergonya. L’anunciant voldrà
turals , esdevenint possiblement còm-
hem de replantejar. Hem regalat diaris
pagar després de la crisi els preus
plices de la realitat i sense tenir
al mateix temps que criticàvem els gra-
d’abans?”.
consciència dels problemes que se’ns
tuïts quan en realitat n’hem regalat més
També va denunciar la manca d’ajudes
plantejaven a la premsa escrita. (...)
que ells a llocs com la universitat. Ens
i de previsió: “Durant anys, hem viscut
Què hem de fer davant l’actual pano-
hem tornat bojos fent promocions i ara
en època de bonança i no ens hem pre-
rama? Des del grup El Punt pensem
tot això se’ns tira a sobre perquè no
parat per a res. El primer que hem de
que es tracta de gestionar la realitat, re-
hem augmentat vendes i a més la gent
pensar és plantejar-nos què és el que
duir les despeses i mirar a l’interior de
jove no ha entès que la informació es
volem fer. Seguim regalant diaris i fent
les nostres empreses apostant pel cor ció de proximitat), cercant el nínxol per a cada companyia i no oblidant que el més important és la credibilitat. (..). “També estem d’acord –va concloure–
promocions? I si aquests diners
“Aquesta crisi ens ha de permetre adequar la realitat dels mitjans perquè estàvem sobredimensionats” (Carles Flo)
a demanar el suport de les institucions
els haguéssim gastat formant periodistes? No estàvem preparats per a aquesta crisi”. PERE PUJADÓ Gerent de Prensa Ibérica
i a expressar la profunda preocupació
paga.” (...) “Aquesta crisi ens ha de per-
“Internet i la premsa gratuïta ens han
per l’impacte de la crisi en els mitjans,
metre adequar la realitat dels mitjans
deixat l’autoestima per terra”, va dir.
perquè es mantinguin i, si pot ser, s’in-
perquè estàvem sobredimensionats”.
Davant d’aquest panorama, va apostar
crementin els suports via subvencions,
“Som l’únic sector de l’economia ba-
per dedicar-se als valors de la premsa
reducció de l’IVA, increments de les
rallat amb el seu canal de distribució.
per “recuperar la confiança en el mer-
partides publicitàries de la Generalitat
No hem estat capaços de crear-ne de
cat. Hi ha més de tres milions de per-
i de l’Estat als mitjans de premsa es-
nous i els quiosquers han acabat per-
sones a Espanya que cada dia van a
crita. etc.
metent que els gratuïts siguin allà al
‘votar’ (en referència a la compra del
CAPÇALERA ABRIL 2009
del negoci (en el nostre cas, la informa-
63
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 64
DOSSIER ESPECIAL
diari). Sobre la fidelitat dels lectors, va
municació es basa en la publicitat. No
JOAN MANUEL TRESSERRAS
donar xifres: en els darrers deu anys, 85
hi ha un combustible diferent que la
Conseller de Cultura i Mitjans de
diaris han guanyat dos milions de lec-
publicitat que els faci funcionar. És un
Comunicació
tors i 38 d’aquests –quasi tots locals–
moment d’evolució tecnològica i la im-
El conseller va parlar d’aspectes citats a
tenen la mateixa lectura des de fa deu
portància indiscutible de l’entorn mul-
la Mesa. Els d’ordre laboral va dir que
anys. Va advertir que “la informació
timèdia i de tot el que té a veure amb
els comentaria a la consellera de Tre-
que surt a les pàgines web no és massa
el món digital. Hem aprofundit poc en
ball, Mar Serna al tractar-se d’un “sec-
fiable i, per tant, ens ho posen fàcil per-
tot això, que és el motor dels altres can-
tor econòmic rellevant”. Sobre la xarxa
què tenim bones marques. Sóc opti-
vis: el d’hàbits en el consum de contin-
de venda de premsa, va reconèixer que
mista si en reconduïm i reforcem els
guts i de mitjans de comunicació. I
és “un punt clau” i que en el mateix sec-
continguts”.
aquest no és homogeni perquè la mo-
tor dels quiosquers també tenen un
També va criticar que els negocis dels quioscos és insostenible: “Ens hem de replantejar el tema de la distribució”. Segon ell, el diari encara es cobra massa barat i aviat podria costar entre 1,50€ i fins i tot 2€. Després de llegir dades
conjunt de problemes greus que hi estan treballant.“Hauríem de tro-
“Esperem que després de les reestructuracions tornarem a ser rendibles”
bar una bona opció per als mitjans, com la multiplicació dels punts de venda, encara que no
(Pere Pujadó)
estic segur que sigui una opció
sobre el negoci dels diaris actuals va
bona per als quiosquers.”
alertar d’una disminució del 50% de la
dificació d’hàbits no es dóna en la ma-
També va referir-se com “una qüestió
inversió publicitària en els propers dos
teixa intensitat en les generacions més
clau” a la coincidència històrica d’una
anys, “el que representaria una pèrdua
grans. I això afecta les decisions que
multiplicació de l’oferta com no es
de 800 milions d’euros, el que implica
s’han de prendre. No tota l’aposta és In-
dóna en cap altre sector econòmic, “en
una pèrdua de 500 milions d’euros al
ternet ni el paper ni la televisió. Cal fer
un context de canvis tecnològics. I això
sector. Cal, doncs, repensar el tema de
l’esforç de decidir a qui ens volem adre-
és molt rellevant i ens obliga a reconsi-
les promocions, la pujada de preu de
çar”. Per això va recalcar la importàn-
derar l’economia del sector. Tot això
l’exemplar i, segurament, baixar les pa-
cia d’unes bones eines d’anàlisi de les
anirà acompanyat també d’una modifi-
ginacions. Esperem que després de les
audiències. També va referir-se al valor
cació dels procediments de canalització
reestructuracions tornarem a ser rendi-
de la marca: “la marca és un element
de les inversions publicitàries (...) I, per
bles”. Sobre el tema de la publicitat, va
imprescindible perquè és el que dife-
tant, l’esmicolament de l’oferta, el fet
apuntar que s’haurien de reinventar les
rencia un producte d’un altre. I els va-
que la gent tingui la possibilitat de crear
tarifes. “Sabem que l’anunci de premsa
lors associats a aquella marca són el
el seu canal, es produirà en un termini
és efectiu, que és valorat pels anun-
que acaben conformant la comunitat, el
relativament breu”.
ciants. Els hi tenim que recordar...”.
target, dels que consumeixen aquell
Tresserras va augurar que “en els pro-
mitjà. I és imprescindible que aquests
pers cinc o sis anys a Internet hi serà
CARLES MUNDÓ
valors siguin congruents, certs.”
tot. L’explosió de l’oferta es produirà
Secretari de Mitjans de Comunicació
Finalment, va reconèixer que des de
en un termini relativament breu. You-
Carles Mundó va apuntar que s’ha
Tube és el paleolític del que pas-
i molt profunds, però no hauríem de
“Crec que anem cap a cooperatives de gent sortida de les facultats i periodistes veterans”
confondre crisi amb canvis i, per tant,
(Joan Manuel Tresserras)
d’aprofitar la crisi econòmica per “analitzar els canvis en el sector, que hi són
CAPÇALERA ABRIL 2009
segurament tampoc no hauríem d’atri-
64
sarà a través de la Xarxa, que es podrà veure per televisió, confortablement, amb menys dificultat que la que ara té el percentatge de població que no va mai a In-
buir a la crisi molts dels aspectes que
l’Administració han d’estar atents a les
ternet”.
afecten les empreses de mitjans i que,
demandes del sector i als canvis que
Tot seguit, va respondre sobre algunes
segurament, tenen un objecte d’anàlisi
van més enllà del dia a dia”. I destacà
reivindicacions fetes a la Mesa:
diferent”.
que les empreses han d’utilitzar els
Hem de negar les subvencions a les em-
Va referir-se a la possibilitat d’obrir
ajuts públics per ser més fortes i efi-
preses que no estan al dia amb la Segu-
nous ventalls en la consecució de nous
caces. I hem ser honestos i saber reco-
retat Social?, es va preguntar. “La
ingressos: “el negoci dels mitjans de co-
nèixer quan un projecte ha fracassat”.
veritat és que ens estalviaria molts pro-
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 65
Lluís Gendrau (APPEC), Josep Carles Rius, Joan Manuel Treserras i Carles Mundó escolten les intervencions de la Mesa sobre la crisis.
blemes perquè hem de fer una retal-
sortida de les facultats que, juntament
hem pogut elaborar a partir de dades
lada. És una decisió que haurem de
amb periodistes veterans, s’especialit-
del Baròmetre hem vist que en molts
prendre sectorialment i és possible que
zaran a proporcionar continguts als
espais dins de Catalunya els mitjans de
algunes de les empreses que més ne-
mitjans en àmbits restringits de manera
referència són de caràcter local. I això
cessitin aquestes ajudes siguin les que
constant, fluïda. Em sembla que pot
és relativament pertinent.”
estan en una situació més delicada”.
anar així per una qüestió d’eficiència”.
També va referir-se a les peculiaritats
Sobre les redaccions integrades, va citar
del mercat català: “És un mercat convencional en primera instància, en-
meva impressió –va dir– és que anem
“Hem de ser honestos i saber reconèixer quan un projecte ha fracassat”
inevitablement cap a un predomini
(Carles Mundó)
capacitat de gestionar l’espectre ra-
tipus de treball dels periodistes”. “La
creixent del periodisme especialitzat. El
cara que després és una mica peculiar. El mateix estat espanyol que regula i té dioelèctric ens reconeix com a part
diferencial és la qualitat i ajudar la gent
En referir-se a les centrals de mitjans,
d’un mercat més general a partir d’una
a entendre, i no pot fer-se si no és des
va dir que en la mesura que es tingui in-
de les dues llengües oficials. I, per tant,
d’una certa especialització. Una part
formació de més qualitat a nivell local
som un mercat compartit en castellà
d’això haurà de ser assumit per les em-
potser hauran de descentralitzar la ges-
amb els valencians i les Illes Balears.
preses, si bé no totes ho podran fer.Tinc
tió de les inversions, perquè ser més efi-
Però, en canvi, no ho som en català. En
el convenciment que anem cap a la
cients en determinats àmbits locals.“De
català, ells tenen l’instrument legal i la
configuració de cooperatives de gent
fet –va recalcar– els pocs estudis que
capacitat tecnològica per facilitar, per
CAPÇALERA ABRIL 2009
“un tema de fons com és el canvi del
65
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 66
DOSSIER ESPECIAL
exemple, la reciprocitat televisiva i per
Les retallades i la qualitat
habilitar operadors privats que puguin estar presents en tot el territori de l’àrea catalana. I no ho fan. I això, des d’un punt de vista democràtic, és gra-
“Malgrat la profunditat de la crisi,
veterans de la professió i advocats–
víssim. Espero que quan s’hagi resolt el
cal preservar la qualitat de la infor-
apunta que les retallades perjudica-
tema del finançament es pugui plante-
mació com a instrument bàsic de la
ran els estàndards de qualitat i van
jar amb tota la contundència. Us asse-
democràcia”. Així començava el pri-
en detriment de la precisió en les no-
guro que des del Departament ho
mer dels set punts consensuats en
tícies. Segons els autors del citat tre-
farem. El President ho sap i hi està a
una declaració conjunta feta per la
ball, els periodistes cada cop tenen
favor. És inacceptable aquesta frag-
trentena d’integrants de la taula
menys possibilitats de contrastar les
mentació del mercat per mala voluntat
sobre la crisi en els mitjans de co-
notícies en benefici de l’exactitud
des de les instàncies que poden facilitar
municació que es van reunir al
que s’espera d’ells. L’informe cita
la vertebració del mercat. Després la
Col·legi a finals de gener.
casos, com el de la petita Madeleine
gent el constitueix o no, però com a
Però aquesta petició pot quedar-se
McCann, desapareguda al sud de
mínim tenim els instruments per verte-
en paper mullat si es compleixen els
Portugal, en què hi ha hagut “infor-
brar-lo”.
mals auguris que apunta un estudi
macions inexactes o fins i tot difa-
sobre la premsa que va presentar-se
matòries”.
JERONI ROCA
a principis de febrer al Regne Unit.
S’ha de tenir en compte, però, que al
Gerent de Catalunya d’El País
L’informe indica que la confiança en
Regne Unit els tabloides sensacio-
Roca va citar les vendes de diaris de
els diaris es veurà ressentida encara
nalistes afecten negativament l’opi-
1997 i 2007, amb un petit increment
més en temps de crisi a causa de les
nió dels ciutadans respecte a la
d’un 0,7% i un índex de difusió actual
retallades que estan patint les plan-
premsa escrita, ja que els diaris gau-
de 93 diaris per cada mil habitants, el
tilles dels mitjans de comunicació.
deixen d’un nivell de confiança més
que, segons la UNESCO, implica que
Aquest treball –encarregat pel
baix, fins i tot més del que els inspi-
Espanya és un país subdesenvolupat en
Media Standard Trust i dirigit per
ren els bancs.
aquest aspecte, mentre que alguns països de la UE estan per sobre dels 200 diaris per cada mil habitants. “I també tenen Internet!”, va indicar. Va mostrar el seu escepticisme sobre els programes de foment de la lectura: “De veritat creiem que una persona que fins al divuit anys no li ha arribat el diari i que té tres mesos de subscripció agafarà l’hàbit de llegir?”, va preguntar. Roca aposta perquè la premsa sigui una assignatura curricular.“L’hem de posar a les escoles”, va dir. En aquest sentit, és crític amb el fet que “fins i tot els alumnes del darrer curs de periodisme tampoc compren el diari”. Un tema capital per ell és la xarxa de distribució de premsa. “I en aquests moments no tenim alternatives. Hem d’aconseguir que el punt de venda torni a ser rendible”. Finalment va proposar
Les retallades de plantilles afecten la qualitat de la feina. Foto: Josep Cano
tres taules de treball amb l’Administració que abordin l’assignatura obligatò-
7/4/09
12:33
Página 67
ria de foment de la lectura a les escoles,
de l’espai públic de la comunicació i per
La qüestió és si hi haurà lloc per al pe-
la xarxa de distribució i com recuperar
l’avançament en la publicació de les no-
riodisme en l’espai buit que resulti de
el prestigi social dels lectors de premsa.
tícies. Des de llavors, els diaris han per-
l’accentuació d’aquestes tendències.
dut posició en el mercat de la difusió i
Una altra qüestió és si el periodisme
MIQUEL DE MORAGAS
en els recursos publicitaris. L’aparició i
podria sobreviure a una eventual des-
Institut de la Comunicació de la Uni-
incidència posterior d’Internet agreuja
aparició dels diaris impresos. Costa
versitat Autònoma de Barcelona
el problema, planteja un punt d’inflexió
d’imaginar el periodisme sense periò-
Va abordar tres temes:
històric i un repte més radical: la des-
dics, tot i que ja es comencen a veure
1. Universitats: En els propers anys,
aparició dels diaris. Tot i que probable-
diaris amb poc periodisme. Si més no,
s’oferiran a Catalunya vint-i-set graus
ment no succeirà, hi ha una qüestió de
amb poc periodisme propi. Diaris ba-
de comunicació a les universitats. “És urgent la coordinació interuniversitària amb el sector per tenir un diàleg més aprofundit entre facultats”. 2. Polítiques de comunicació: “En les
sats en notícies d’agència
“La propagació d’emissors provoca la multiplicació de fonts no fiables. I davant d’això hi ha el periodisme” (Miquel de Moragas)
darreres tres dècades les polítiques de
amanides amb notes locals, algun reportatge i comentaris signats, informació de serveis i una influència creixent de temes d’interès publicitari. Hi
comunicació han estat quasi en exclu-
fons que afecta el futur del periodisme.
ha una raó històrica simple per suposar
siva per al sector audiovisual i s’ha vist
L’alternativa digital, sumada a la com-
que els diaris no han de desaparèixer:
que ara també li toca a la premsa es-
petència audiovisual, no incideix tan
cap mitjà nou ha provocat la desapari-
crita”. A l’hora d’argumentar el perquè
sols sobre la pervivència dels formats
ció dels anteriors, en tot cas, els ha obli-
d’aquestes ajudes va citar la defensa del
impresos, també ho fa sobre els contin-
gat a transformar-se. Però els diaris no
pluralisme, la preservació del rigor i la
guts i la funció social dels mitjans.
han mostrat, en el darrer quart de segle,
qualitat de la informació. Segons Mo-
2. El periodisme ha estat absorbit per
gaire disposició ni capacitat de recrear
ragas, aquestes polítiques haurien de
una indústria de la comunicació en què
un espai propi.
fer-se mitjançant subvencions a la dis-
l’espectacle i la sensació són el gran re-
3. Com han afrontat els diaris la com-
tribució i ajuts a les empreses per a
clam per assegurar els nivells de difusió
petència de la ràdio i televisió?
l’adaptació a la convergència multimè-
i audiència exigits per la publicitat, font
-No han renunciat al seu paper tradi-
dia, etc. “Però, qui ha d’atorgar aquests
de finançament comuna a tots. El de-
cional d’oferir les notícies a tot el pú-
ajuts?”, es va preguntar. Doncs, la res-
cantament cap a l’entreteniment més
blic possible.
posta, segons Moragas, “organismes in-
espectacular pot arrossegar en excés la
-Han ampliat pàgines i temes a tractar.
dependents dels governs”. I va prevenir
informació cap a formats i llenguatges
-Han mirat d’assemblar-s’hi amb un
del perill que aquests ajuts impliquin
impropis, per col·loquials, subjectius i
llenguatge més directe i una presenta-
una menor competitivitat.
ambivalents. La imitació dels models
ció més atractiva.
3. Causes estructurals de la crisi: “La
gràfics i d’impacte de les notícies au-
-Han parat molta atenció als programes
propagació d’emissors provoca la mul-
i als personatges de l’audiovisual.
hi ha el periodisme. La premsa escrita
“Els diaris no han mostrat gaire disposició ni capacitat de recrear un espai propi”
n’ha de ser el motor i la garantia. És on
(Jaume Guillamet)
-Han intentat d’atreure els com-
tiplicació de fonts no fiables o induïdes pel mateix protagonista. I davant d’això
-Han incorporat el seus personatges com a col·laboradors.
hi ha la llavor d’un periodisme de qualitat”.
pradors amb regals i promocions diovisuals tendeix a produir, a més, un
comercials.
empobriment informatiu dels diaris, en
-En el context de concentració multi-
JAUME GUILLAMET
què l’entreteniment guanya espai.
mèdia, els més importants diaris estan
Catedràtic de Periodisme de la Univer-
La Xarxa, que s’ha obert a formes de
molt lligats als interessos de les princi-
sitat Pompeu Fabra
periodisme participatiu i autogestionat
pals cadenes de ràdio i de televisió, dels
1. La crisi de la premsa també és la crisi
pel ciutadà, acaba posant en dubte la
quals actuen molt sovint com a defen-
del periodisme i comença als anys 80.
necessitat originària del missatger i me-
sors.
És un fenomen universal, per la com-
diador que és el periodista. Com si el
-Han perdut difusió i quota de mercat.
petència de l’audiovisual en l’ocupació
periodisme esgotés el seu cicle històric.
-L’aparició de la premsa gratuïta només
CAPÇALERA ABRIL 2009
MESACRISIS:Layout 1
67
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 68
DOSSIER ESPECIAL
ha accentuat una crisi anterior.
2. Noves formes de canals i distribució
diaris”, va argumentar.
-La incidència d’Internet ha obligat a
per arribar a l’audiència.
Baquero va defensar que “la informa-
plantejar noves alternatives.
3. Formació contínua. Internet es trans-
ció de la premsa escrita té pes”, que la
-La crisi financera de 2008 ha agreujat
forma constantment.
gent encara creu (“a diferència de l’en-
la situació, amb una caiguda de la pu-
“Aquestes –apuntà– són les grans opor-
conament de la premsa de Madrid”) en
blicitat que en els diaris trenca un equi-
tunitats que ens ofereixen les noves tec-
els diaris catalans. “La premsa no pot
libri precari i inestable.
nologies, però “encara no ens hi hem
ser una cosa sectària, simplement per-
4. Els diaris han actuat a la defensiva.
posat”. Tenim els professionals neces-
què els lectors no ho són”. Respecte a
En una trobada a Bolonya amb profes-
saris per a aquest repte? Hi ha més ta-
Internet, va mostrar-se defensor de la
sors de periodisme, Umberto Eco par-
integració de les redaccions, tot i que criticar
garrapades, però la força de l’ós els pot
“El periodisme de profunditat és als diaris. Davant la crisi, hem de fer periodisme”
acabar asfixiant. Destinats tots els re-
(Antoni Baquero)
que no s’ha explicat als
lava de l’abraçada de l’ós. Els diaris han abraçat la televisió per evitar-ne les es-
cursos a aquesta defensa infructuosa,
periodistes”. Sobre els lent digital a fora de les redaccions que
més veterans, va dir: “no es pot jubilar
disme. La qualitat ha perdut importàn-
no pas a dintre. I va concloure dient:
l’experiència, si bé hi ha més ‘oficials
cia davant els comptes de resultats.
“Estem perdent una gran ocasió”.
que tropa’. I la premsa necessita redactors”.
cant-ne la qualitat? Amb o sense perio-
ANTONI BAQUERO
disme de qualitat, els diaris patiran, si
Comitès professionals
XABIER ARKOTXA
bé probablement no desapareixeran.
Antoni Baquero va assegurar que “el
Comitès d’empresa
Amb periodisme de qualitat, a més,
periodisme no està en crisi. Més aviat
“Ens preocupa sobretot la precarietat”,
compliran amb la funció social.
ho està un determinat model de negoci
va dir, centrant-se en els col·laboradors
6. El bon periodisme és car. Com es
que hem de replantejar. Si agafem les
i falsos col·laboradors, “els que més pa-
paga? Com se’n pot assegurar la per-
notícies que apareixen a les televisions,
teixen la crisi” i va recalcar que la pre-
manència en el sistema de mitjans?
veurem que sempre surten primer els
carietat “no és d’ara, sinó des de fa
Aquest és el gran problema. No afron-
diaris, que són els que tracten aquests
molts anys”. També va criticar les pre-
tar-lo ens aboca a un problema pitjor.
temes. El periodisme de profunditat és
jubilacions i va advertir que l’absència
als diaris. Davant la crisi, hem de fer pe-
dels prejubilats es pot cobrir amb estu-
EVA DOMÍNGUEZ
riodisme”.
diants. A més, va carregar contra la
Periodista, consultora de mitjans, espe-
En referència a les reduccions de plan-
universitat: “no és veritat que els estu-
cialitzada en temes d’Internet
tilla va alertar que “allò barat surt car”.
diants vinguin ben preparats. S’estan
“Internet és un mitjà molt més exigent
“Els grans diaris espanyols han guanyat
estudiant coses que no tenen res a
del que ens imaginem. La dicotomia Internet-paper és un gran error” . I va enumerar tres aspectes importants que aporta la Xarxa: 1.“Internet és una eina a mig i llarg ter-
veure amb la professió”.
“Cada any surten entre sis-cents i vuit-cents llicenciats, mà d’obra barata disposada a acceptar el que sigui” (Xabier Arkotxa)
mini. I això vol dir donar entrada a tot
CAPÇALERA ABRIL 2009
de treball fonamental
s’ha invertit poc o gens en el perio-
5. Es podrien salvar els diaris sacrifi-
68
que “Internet és un mitjà
També va alertar de “la superpoblació de facultats. Cada any surten entre sis-cents i vuit-cents llicenciats, mà d’obra ba-
tipus d’àrees especialitzades. Aporta
molts diners en els darrers anys i no
rata disposada a acceptar el que sigui”.
dades de l’audiència que van més enllà
han invertit en el negoci. Necessitem
Respecte a la convergència amb Inter-
de la idea abstracta que en teníem fins
empresaris que creguin en el perio-
net, va destacar que a les redaccions es
ara. Els mitjans tradicionals no tenen
disme. Les empreses s’estan concen-
veu “amb preocupació, com una ma-
els interessos informatius de les au-
trant massa a retallar les redaccions” i
nera de produir més precarietat perquè
diències. Un altre aspecte és la transpa-
va demanar saber “per què els diaris no
els redactors han de fer de càmeres, de
rència. “El periodisme fet a Internet et
tenen més difusió i més lectors. Potser
fotògrafs, de periodistes, etc. Darrere la
recorda constantment per a qui tre-
és perquè els lectors han començat a
polivalència hi ha una trampa, ja que
balles”.
veure una pèrdua de competitivitat als
amb menys gent es fan més coses”. “En
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 69
definitiva, –conclou– són decisions que
periodistes i que són acomiadats sense
sabem adaptar-nos a la situació i ho
redunden en una precarietat cada cop
cap tipus d’indemnització ni de presta-
hem demostrat altres cops. En la me-
més gran que ja existia abans de la crisi
ció d’atur. I si optes per fer la recla-
sura que ens hi puguem adaptar, hem
i que esperem que no serveixi per aca-
mació corresponent o bé pressiones
d’arribar a acords possibles, fins i tot te-
bar drets que hem trigat anys a aconse-
l’empresa potser ho aconsegueixes,
nint en compte que les relacions labo-
guir”.
però la por que afecti el futur profes-
rals són molt heterogènies. Hem
sional fa que en alguns casos es coar-
d’intentar treballar perquè d’una ve-
JUAN LÓPEZ
tin.”
gada per sempre a Catalunya els tre-
Representant de Comissions Obreres
Segons López, la crisi aguditza aquesta
balladors treballin en unes condicions
Juan López va advertir que la crisi no
precarització i implica que els profes-
normals, de qualitat. No podem esperar
ha provocat una precarització en el
sionals que es trobaven en aquestes
que des de Madrid ens ho solucionin en
mercat laboral sinó que aquesta ja exis-
condicions estiguin en una situació
precari”. Per acabar, va deixar clar que
tia. “Abans de la crisi hi havia treballa-
força més difícil. El representant de
la representació sindical present a la
dors de televisió que cobraven, i que
CCOO va admetre “que és hora que la
taula són els interlocutors vàlids. López
encara cobren, 600 euros. I, tot i així, en
professió s’assegui i comenci a nego-
va destacar que “l’Administració ens
aquest mitjà s’han fet retallades en la
ciar” i va apuntar que en aquesta nego-
pot ajudar moltíssim com a àrbitre i
plantilla. I això és una realitat. De la
ciació ells serien flexibles: “Si el temor
mediador en el tema”, però que són les
mateixa manera que hi ha persones que
és que puguem demanar coses irres-
parts socials afectades les que han
porten set o vuit anys treballant com a
ponsables vull que quedi clar que
d’agafar “el toro per les banyes”.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Juan López, representant de Comissions Obreres, durant la seva intervenció és escoltat per la resta de ponents.
69
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 70
DARDO GÓMEZ
dors en la millora de la qualitat, en la
nancer i no ho facin al nostre àmbit”.
President del Sindicat de Periodistes de
gran majoria dels casos l’oferta va ser
Finalment, també va referir-se als va-
Catalunya
menyspreada i es va optar per campa-
lors. “Les crisi econòmiques –va con-
Dardo Gómez va admetre que “és una
nyes de màrqueting recolzades en els
cloure– també afecten els valors,
mica viciós sortir de la crisi sense tenir
més diversos recursos promocionals,
perquè quan canvien les condicions
en compte com hi hem entrat i qui en
però mai en elevar la qualitat de la in-
amb què es fa tot això, també ho fan els
són els responsables. Si fos així, sorti-
formació”.
valors. S’ha de saber sortir d’aquesta
ríem d’aquesta crisi amb els mateixos vicis i sense incorporar l’experiència que ens ha portat fins aquí”. També va criticar les empreses que proposen “suposats plans de viabilitat que no tenen més recorregut que la reducció de cos-
crisi amb valors i no tan sols
“No és possible que els governs surtin a rescatar el sistema financer i no ho facin al nostre àmbit” (Frederic Monell)
Representant de les facul-
“Fa deu anys que l’Acadèmia està indi-
treball i, com a conseqüència directa, la
FREDERIC MONELL
cant la crisi del canvi de model. I fa deu
pèrdua de qualitat dels productes”. Se-
Vicesecretari general de la Unió Gene-
anys que en sento parlar els directors
gons ell, d’aquesta manera “no s’asse-
ral de Treballadors (UGT) a Catalunya
dels mitjans. Però aquest canvi no s’ha
gura la viabilitat de les empreses, sinó
Monell es va centrar en els impactes de
produït”. Amb aquestes paraules va
que s’apanya una situació que per lò-
la crisi: en les condicions laborals, en les
iniciar el seu parlament el representant
gica es tornarà a repetir d’aquí a un
condicions professionals i en els drets
de les facultats de comunicació. Vidal
temps, com ja ha anat passant”.
dels ciutadans per la funció social del
va criticar l’aposta que s’ha fet de les
El president del Sindicat de Perio-
periodista “que elabora un producte
promocions als diaris així com de les re-
distes admet “el minvament en la cap-
que no està fet com s’hi féssim cotxes,
tallades de plantilles. Respecte a aquest
tació de publicitat que estan patint els
sinó que té altres elements de valor, ja
darrer aspecte feu comparativa que
mitjans” però, segons ell, “tampoc es
que estem parlant de la llibertat i el
després utilitzaren d’altres ponents:
pot silenciar que moltes empreses de
dret a la informació dels ciutadans”.
“S’estan acomiadant periodistes de les
comunicació pretenen portar a terme
Segons Monell, aquests impactes tenen
redaccions, i això és com acomiadar els
acomiadaments desmesurats en tots els
a veure amb el sistema de relacions la-
pastissers de les pastisseries. Qui farà
seus mitjans, fins i tot en els rendibles. I
borals. En funció de les condicions de
els pastissos?”. “S’ha de prendre cons-
això ho fan al mateix temps que impul-
treball, el periodista té una capacitat o
ciència que el periodisme és un ofici
sen plans d’una nova organització de la
una altra per produir aquesta informa-
intel·lectual i que cal prendre riscos”, va
producció i de la responsabilitat dels
ció. “I això té un impacte en el ciudatà
apuntar. “A l’Acadèmia –va prosse-
treballadors d’eficàcia discutible i que
que rep la informació. Aquesta és una
guir– tenim estudiants excel·lents que
ja han fracassat en molts casos. I tot ple-
de les dimensions que ens preocupa”,
vénen de la societat del web 2.0, però
gat sense la participació dels treballadors”. Segons Gómez, les empreses pretenen arreglar “la mala gestió, en alguns casos acumulada durant anys, emparant-se en els problemes econòmics actuals. “És
quan els enviem als mitjans
“S’ha de prendre consciència que el periodisme és un ofici intel·lectual i que cal prendre riscos” (David Vidal)
important recordar que molts cops la
CAPÇALERA ABRIL 2009
DAVID VIDAL tats de comunicació
tos, posant en primera línia els llocs de
70
amb el compte de resultats.”
els tenen asseguts mirant com altres repiquen notes de premsa”. Per tant, va demanar flexibilitat a les redaccions perquè aquests estudiants puguin ajudar a
gestió en moments de forts ingressos va
va afirmar, per després reconèixer que
superar “aquest ‘gap’ existent entre la
provocar projectes i expansions poc
seria convenient treballar en la consti-
societat i la professió”.
meditades, que mai van comptar amb
tució d’un marc laboral “més compacte,
Vidal també va explicar que els estu-
l’opinió del personal de les empreses, i
que surti una mica de la fragmentació
diants els expliquen que els periodistes
que sovint va témer per les conseqüèn-
actual i anar cap a la unificació”. Mo-
veterans, aquells que podrien estar més
cies d’aquelles aventures empresarials.
nell va demanar una implicació dels po-
per ells, “cada cop tenen un paper
Quan des dels comitès d’empreses es va
ders públics: “no és possible que els
menys important a les redaccions”. Tot
suggerir la participació dels treballa-
governs surtin a rescatar el sistema fi-
seguit, va criticar que els mitjans “es
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 71
miren el melic” i va demanar-los que aprofitin més “la sang jove dels llicenciats”. “Estem molt preocupats –prosseguí– perquè hi hagi un diàleg obert amb el món empresarial” i va convidar les empreses a participar en el debat sobre la revisió dels plans d’estudis. Després de fer una crida “a favor del periodisme de qualitat” es referí als mals auguris sobre el final de la premsa escrita –i concretament sobre la predicció del periodista Philip Meyer, que va pronosticar el 1943 com l’any de la desaparició dels diaris en paper– i va assegurar que “les tendències es poden subvertir”. “Però per això cal arremangar-nos i posar-nos-hi tots alhora”, va concloure. XAVIER PONS Global Media Agency Xavier Pons, de MPG (agència de mitjans del grup Havas Media) va donar xifres de la caiguda de la inversió publicitària en la premsa escrita. Dels 1.800 milions d’euros del 2007 s’ha passat als 1.420 del 2008 i la previsió per al 2009 està per sota dels 1.200. Segons Pons, el fet que la crisi castigui més la premsa escrita es deu al fet que sectors com les finances, l’automoció i els classificats –habituals de la premsa escrita– lideren les caigudes en inversió. “La situació avui en dia és de fallida tècnica del sector amb caigudes d’un 30% d’inversions publicitàries a les televisions”. Respecte a com afrontar el futur, Pons va apuntar diferents aspectes: 1. Convergència digital. “La gent jove té uns altres canals per informar-se. El problema és com treure-hi rendibilitat. En aquest aspecte s’ha de progressar”. 2. Millorar la marca dels mitjans. “Això a Madrid ho estan fent molt bé”. 3. Treure rendiment als continguts. “El futur passa per la seva integració. I sé que això que estic dient és complicat. El món audiovisual cada cop n’és més conscient.
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 72
DOSSIER ESPECIAL
La universitat convida al debat Les quatre facultats de comunicació catalanes van consensuar per l’ocasió un document –Aportacions al debat des de la universitat– que va lle-
gir Josep Maria Blanco, degà de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. A continuació publiquem el text íntegre.
INTRODUCCIÓ
lluny, però que ja eren presents al
2. DIAGNOSI I APORTACIONS A
Atenent a la convocatòria realitzada
col·lectiu fa anys.
LA TAULA
pel Col·legi de Periodistes de Catalu-
c) En els darrers deu anys o més, s’ha
a) L’actual situació ens fa creure més
nya per tal d’analitzar l’impacte de la
posat molt d’èmfasi en l’excel·lència
que mai en la necessitat d’una forma-
crisi econòmica en els mitjans de co-
dels continguts periodístics i molt poc
ció de qualitat dels futurs professio-
municació, us fem arribar el docu-
en la qualitat dels llocs de treball. Des
nals del periodisme i de la comunicació
ment que recull les aportacions de
de les institucions més representa-
que ha de dur-se a terme a facultats
docents de diferents facultats que ofe-
tives de la professió, especialment el
avalades per la seva vocació forma-
reixen estudis de Comunicació a Ca-
Col·legi de Periodistes i òrgans afins,
tiva i de transferència de coneixement
talunya.
han insistit en la defensa d’estàndards
en aquest àmbit.
Abans, però, de realitzar les aporta-
de qualitat de continguts (amb la pro-
b) En aquest sentit, reivindiquem el
cions al debat, creiem oportú realitzar
liferació de codis sobre el tractament
model periodístic explicat des de la
unes matisacions prèvies d’ordre professional que semblen importants com a marc a la diagnosi i a les aportacions que es realitzen des de la universitat a la taula.
universitat, producte d’una anàlisi
“Reivindiquem el model periodístic explicat des de la universitat, producte d’una anàlisi profunda”
CAPÇALERA ABRIL 2009
1. UNA SÈRIE DE REFLEXIONS
72
profunda i un estudi acurat, i que, d’acord amb el seu compromís de retorn a la societat, ha de traduir-se en l’aportació d’agents de canvi, que amb els coneixements adquirits i el respecte pels valors d’una societat de-
D’ORDRE PROFESSIONAL
informatiu de l’actualitat), mentre
mocràtica i per un comportament
a) Tot i l’estreta connexió entre la
que altres grups, com el Sindicat de
ètic, es converteixin en renovadors
professió i les empreses, caldria sepa-
Periodistes, han primat més l’opció de
que millorin tot el que afecta i im-
rar-ne les respectives crisis. La dels
l’excel·lència i la qualitat periodís-
porta a la comunicació periodística.
mitjans té aspectes diversos. Així, no
tiques per la via de la millora de les
c) Cal potenciar i treballar la innova-
és el mateix la situació en els mitjans
condicions laborals.
ció i la creativitat a les aules, per tal
impresos que en els mitjans audiovi-
d) Amb els temps que corren, una de
que els nous professionals afrontin els
suals, ni la de les grans empreses que
les conclusions més lògiques és la de
reptes, derivats o no de la crisi, i ofe-
formen part de conglomerats empre-
la necessitat d’establir un consens en
reixin formats i continguts periodís-
sarials que les de les petites indepen-
el col·lectiu sobre els mínims irrenun-
tics realitzats amb rigor i qualitat i
dents.
ciables de la relació qualitat/preu de
atractius per a la societat en un en-
b) Pel que fa la crisi, en la professió
la feina periodística. Un cop assolits
torn caracteritzat, avui dia, per la
periodística s’ha de dir que no és nova
aquests acords, caldrà que la profes-
massificació i atomització d’ofertes
i que potser en aquests moments està
sió estigui cohesionada en una de-
informatives a ràdio, televisió, premsa
afectant sectors “consolidats” del
fensa conjunta d’aquests, per damunt
i nous mitjans.
col·lectiu. Potser la reducció dels be-
d’interessos empresarials. Un primer
d) La pràctica de la professió en unes
neficis a algunes empreses s’aprofi-
pas han estat les “Tarifes mínimes
condicions dignes garanteix als nous
tarà per accentuar els processos de
orientatives per a l’exercici professio-
periodistes formats a les facultats de
precarització que fins ara alguns sec-
nal periodístic 2008”, proposta elabo-
Ciències de la Comunicació un perio-
tors de la professió només veien de
rada pel Col·legi de Periodistes.
disme de qualitat que beneficia la so-
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 73
cietat i l’empresa que li dóna suport. e) Aquests nous periodistes han de poder compartir la seva formació amb el testimoni dels professionals que ja practiquen el periodisme de qualitat en els mitjans, que a la vegada han de poder transmetre l’exemple d’exercici de la professió rebent a canvi una justa contrapres-
Dues estudiants durant les pràctiques de ràdio a la UAB. Foto: Xavier Sulé
tació a nivell de reconeixement social, empresarial i, per tant, també econò-
crisi, els qui procuren fer-se camí en
ja es van mencionar al Llibre blanc de
mic per part del mitjà.
el món del periodisme i també
la professió periodística a Catalunya,
f) L’estada en pràctiques regulada
aquells professionals amb experièn-
l’any 2006, i que són:
s’ha de veure com una necessitat de
cia que reben sous baixos amb l’ex-
1. Comparatives sincròniques amb al-
l’etapa final d’aquells que en un futur
cusa de no realitzar tasques de gestió
tres països que han entrat en crisi i
hauran d’incorporar-se al món labo-
o coordinació d’altres professionals.
com estan encarant el procés i com-
ral del periodisme i garantir el relleu
L’exercici de la gestió d’un mitjà o
paratives diacròniques amb situa-
professional i no com una competèn-
d’una empresa generadora de contin-
cions de crisi professional passades
cia als professionals en actiu. Cal tro-
guts i produccions informatives per
per no cometre els mateixos errors.
bar
perquè
part d’un professional del periodisme
2. Elaboració d’un cens, com més
tothom surti afavorit, a més d’evitar i
necessari
hauria d’anar acompanyada d’una
exhaustiu possible, dels periodistes en
eliminar les “males pràctiques”. A
sensibilitat cap a aquestes qüestions,
actiu a Catalunya que serveixi de
Catalunya, la bona relació entre mit-
cosa que alguns cops, paradoxalment,
base de sondeig per a futurs mostre-
jans i universitat des del naixement de
es troba a faltar.
jos amb vistes a prendre el pols de la
les primeres facultats i fins avui ha
h) Cal perseguir, evitar i denunciar
professió de forma ràpida.
permès consolidar aquests vincles i
l’intrusisme i les diferents fórmules de
3. Desenvolupament d’una línia de
renovar de manera continuada els
suplantació de llocs de treball reals
recerca que intenti aprofundir en el
quadres dels professionals dels dife-
per tal de dignificar la professió pe-
coneixement de les redaccions a Ca-
rents àmbits de la producció i edició
riodística de qualitat.
talunya, inventariar de la manera més
periodística al llarg dels últims qua-
exhaustiva possible el nombre de re-
ranta anys.
3. NECESSITATS D’ESTUDIS I
daccions que hi ha, conèixer-ne les di-
g) Els periodistes han de desenvolu-
ANÀLISIS
mensions, l’estructura jeràrquica i la
par destreses en els usos de les dife-
Finalment, per tal de poder realitzar
dinàmica.
rents tecnologies i saber adequar els
un seguiment acurat de l’evolució de
4. Anàlisi del desenvolupament tec-
llenguatges i les tècniques a les ca-
l’exercici de la professió periodística,
nològic que ha transformat tan pro-
racterístiques del mitjà i suport en
i pal·liar a l’avançada efectes de pos-
fundament la professió. La influència
què apareguin les produccions infor-
sibles crisis del sector de la comuni-
de la tecnologia afecta directament
matives tenint en compte els públics
cació o d’altres, es creu oportú
els processos de formació i d’inserció
als quals van dirigides. Aquestes des-
proposar que, atesa la importància es-
laboral dels periodistes. Les empreses
treses no poden ser utilitzades com a
tratègica del sector de la comunicació
demanen cada cop més competències
excusa per exigir a un periodista que
periodística a Catalunya i la seva in-
i habilitats tecnològiques als perio-
cobra un únic sou una feina que, per
cidència social, les institucions polí-
distes. La qüestió a estudiar és si cal
tal de ser de qualitat i realitzada en
tiques considerin la necessitat de
regular les competències i habilitats
un temps molt limitat, haurien de
crear un observatori de seguiment de
tecnològiques dels periodistes en el
desenvolupar diferents professionals.
la professions de la comunicació o
sentit de posar-hi algun tipus de límits
La precarització laboral afecta des de
dotar de recursos per tal de dur a
i veure com afecta la tecnologia a la
fa temps, abans de l’aparició de la
terme recerques i anàlisis com les que
qualitat de la tasca informativa.
CAPÇALERA ABRIL 2009
l’equilibri
73
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 74
DOSSIER ESPECIAL
MONTSERRAT PUIG
FABIÁN NEVADO
proximitat té mercat. “I a més d’infor-
Presidenta de l’Associació de Dones
Secretari d’Acció Sindical del Sindicat
mació haurà de donar opinió, explica-
Periodistes de Catalunya
de Periodistes de Catalunya (SPC)
ció, punts de vista de les notícies,
La presidenta de l’ADPC va apuntar
Nevado va assegurar que “no podem
anàlisi. La informació ja arriba per al-
que totes les crisis econòmiques i tec-
negar la crisi, però hi ha certes compa-
tres canals i aquests són més ràpids i
nològiques “escombren amb força les
nyies que se n’aprofiten per prendre
immediats que el paper imprès, si bé el
dones fora dels llocs de treball”. Segons
mesures, principalment relacionades
paper imprès té un format que li per-
Puig, en els deu últims anys s’ha donat
amb la feina, que haurien d’haver pres
met d’analitzar-la, interpretar-la, etcè-
un notable augment de noies a les fa-
fa temps i haurien resultat menys trau-
tera”, argumentà.
cultats de Comunicació, però això no es correspon amb les possibilitats i realitats d’entrada al món del treball degut a “una inèrcia en el mercat, una tendència que fa que es contractin homes
“Els sindicats –va prosseguir–
“Hi ha suficient marc jurídic laboral perquè la precarietat no tingui cabuda en els mitjans” (Fabián Nevado)
podem participar en la recerca de solucions, però no de miracles. Hi ha suficient marc jurídic laboral perquè la precarietat no tingui
abans que dones”. “Tot i que això –va
cabuda en els mitjans de premsa.
admetre– no és homogeni i hi ha sec-
màtiques que no pas ara”. “Bona part
Sense feina de qualitat es difícil que hi
tors, com la ràdio o Internet, que estan
de les dificultats de la premsa –va pros-
hagi una premsa de qualitat”. Nevado
molt mal pagats, on hi ha una presència
seguir– és que no s’ha gestionat bé
va proposar diferents alternatives:
important de noies”. També va alertar
l’època de vaques grasses, i mentre els
- Apostar per una informació de quali-
que s’ha aconseguit una millora que no
beneficis eren suculents ningú no es
tat i no prescindir ni jubilar l’experièn-
voldrien que la crisi esvaís, com les me-
qüestionava si la gestió era l’adequada.
cia de les redaccions.
sures de conciliació laboral. Va adme-
És incomprensible que els directors
- Fomentar una feina de qualitat que fi-
tre que no saben a quantes empreses de
dels mitjans facin de gerents i de res-
nalitzi amb la precarietat laboral en els
comunicació s’hi estan aplicant, si bé va
ponsables de recursos humans sense
mitjans a través de la contractació la-
apuntar que intentaran esbrinar-ho
tenir els coneixements necessaris per
boral amb l’ampli ventall contractual
amb una recerca a finals d’any.
fer un treball de gestió”.
que té la legislació espanyola.
“Aquesta taula també ha de servir per
Nevado va recordar que els sindicats
- Promoció dels mitjans en l’àrea de
airejar la quantitat de contractes tem-
han proposat que els representants dels
l’ensenyament des de l’escola primària
porals, així com les situacions paupèr-
treballadors participin en la gestió de
fins a la universitat. Tan sols generant
rimes de molts freelance. L’ADPC vol
les companyies i que això sempre s’ha
un hàbit de lectura a l’escola podrem
realitzar una diagnosi de les professio-
vist “com una excentricitat, que deixa
tenir lectors i compradors de premsa.
nals que treballen als mitjans catalans,
de ser-ho quan hi ha dificultats, princi-
- Ajudes o supressió de la fiscalitat de
saber les condicions laborals i els nivells salarials. I un altre element que també cal tenir present és saber quant de temps els ha costat arribar a ocupar el lloc de treball en comparació amb els
l’IVA
“El segle XXI serà el de les audiències i no pas el de la difusió. Això suposa treballar molt la marca (Joan Sabaté)
CAPÇALERA ABRIL 2009
companys masculins. Una de les qües-
74
- Subvencions transparents de les administracions
públiques
i
control de les mateixes perquè es destinin a potenciar la premsa i el periodisme de qualitat i no siguin
tions que sempre hem treballat i que
palment econòmiques, i llavors s’apel·la
seguirem fent-ho és l’accés als llocs de
a la responsabilitat dels treballadors i
responsabilitat, així com la duració en
dels sindicats”.
JOAN SABATÉ
aquest càrrec”. Puig va mostrar l’in-
Segons el representant de l’ASP, “la
Director general de FUNDACC
terès de l’ADPC per saber l’aplicació
premsa superarà la crisi, com ho faran
Joan Sabaté, director general de FUN-
dels plans d’igualtat a les empreses de
altres sectors”, encara que aquesta
DACC, entitat que impulsa el Baròme-
més de 250 treballadors. “Malaurada-
comportarà grans canvis. La seva pre-
tre de la Comunicació i la Cultura, va
ment no disposem d’informació que
visió és que quedaran quatre o cinc
realitzar una ràpida lectura de les dades
aquesta legislació, aprovada pel Go-
grans diaris de referència nacional, un
del Baròmetre que apunten que la te-
vern espanyol el 2007, s’estigui com-
parell de referència autonòmica a cada
levisió segueix sent líder i que entren
plint.”
capital de província i que la premsa de
amb força la premsa, les revistes, Inter-
utilitzades per a altres finalitats.
7/4/09
12:33
Página 75
Montserrat Puig (ADPC).
preses i també a la Xarxa i als profes-
LLUÍS SALOM
sionals que hi treballen. Ens preocupa
Secretari d’organització de la UPIFC-
què passarà amb els professionals quan
Sindicat de la Imatge
aquesta crisi remeti i el model de mit-
Salom va demanar d’incorporar a la
jans s’hagi adaptat a la nova situació.
taula algú de la Conselleria de Treball
Per nosaltres, el debat es dóna ara,
per abordar amb interlocutors vàlids
quan és el moment de prendre deci-
els aspectes laborals.“Si no hi són no sé
sions empresarials, de model”. “Un tre-
si servirà de gran cosa”, va criticar.
ballador amb contracte precari no pot
També va recordar que la UPIFC re-
complir la seva funció social. Ens preo-
presenta bona part d’aquest “món pre-
cupa, doncs, el periodisme com a acti-
cari que són els informadors gràfics,
vitat professional i el periodisme com a
que és invisible per a l’administració,
‘animal en vies d’extinció’”, va alertar
senzillament perquè no es vol mirar”.
net i la telefonia mòbil. “Cada individu
el representant de l’UGT.
dedica divuit minuts al dia a informar-
Escobar va criticar que a les rodes de
se amb la premsa escrita. I això és poc
premsa no assisteixin periodistes vete-
comparat amb la resta de mitjans”. Se-
rans, sinó gent jove sense experiència.
gons Sabaté, les dades de les audiències
D’aquests periodistes joves diu que
“s’han d’utilitzar per a altres àrees del
cada cop que parlen de la seva situació
negoci més que per a l’estratègia de co-
laboral “ploren, i ploren molt perquè
municació dels mitjans”. “El segle XXI
tenien unes il·lusions i no poden fer el
–va prosseguir– serà el de les audièn-
seu treball com voldrien. S’han conver-
cies i no pas el de la difusió. Això su-
tit en obrers de la informació”. “El que
posa treballar molt la marca, també a la
està passant afecta el rol del periodista.
premsa local i comarcal, on no s’està
I és ell i no les empreses el garant del
fent de manera prou eficient”. Sabaté
seu rol social. I sense unes condicions
va apuntar que cal acostumar-se a tre-
laborals dignes això no funcionarà”.
ballar amb audiències petites i frag-
Però Escobar també va tenir paraules
mentades. “I hem de tendir a sumar
d’autocrítica: “En el terreny dels mit-
Va demanar que es reguli el sector
audiències de paper amb les d’Internet
jans potser sí que a nivell sindical hau-
“perquè els treballadors en precari for-
o ràdio. Cal que hi treballem metodo-
ríem de fer una actualització de
men part del paisatge i perquè, en la
lògicament”, digué.
plantejaments.Ara ens hem adonat que
crisi, hi som tots”, va demanar mesures
Respecte al tema del pagament dels
les empreses periodístiques han de gua-
de fiscalitat, de Seguretat Social i d’ins-
continguts, va admetre que no han tro-
nyar diners”.
pecció de treball, i criticà que gran part
bat a Internet el model de negoci,“però
Escobar va dir que cadascú en el sector
dels problemes ho siguin “per omissió
hi ha programes de televisió que han
ha de saber “quins interessos defensa i
de l’Administració”.
trobat via SMS la manera d’aconseguir
quin paper té”. També va criticar que
Concretament va demanar:
ingressos i estar més a prop del públic”.
de la mateixa manera que les ajudes a
1. Un epígraf fiscal específic per als
Finalment, va admetre que el sector es
la SEAT estan vinculades a l’ocupació,
freelance i col·laboradors a la peça per-
troba “en un moment de crisi bastant
en els mitjans de comunicació no sigui
què la situació actual és “un gran des-
nou” i que “la premsa en paper s’ha de
així. “Per tant, tenim diferents fronts
gavell que crea inseguretat jurídica”.
redefinir si no vol perdre el tren”.
oberts i demanen una ordenació de les
2. Ser regulats com a qualsevol altra ac-
Lluís Salom (UPIFC).
interlocucions perquè no tots volem el
tivitat professional i va criticar la
MIGUEL ÁNGEL ESCOBAR
mateix”. Per finalitzar la seva interven-
“confusió interessada” que es dóna
Director Comunicació UGT Catalunya
ció Escobar digué que “la llibertat d’in-
amb la premsa. Va demanar que
“Estaríem parlant de la precarietat
formació es defensa en el camp de les
aquesta no estigui exempta d’IVA, sinó
sense un problema de model o finan-
relacions laborals. Això ha estat empre
que calgui l’emissió de factures per a les
cer?”, es va preguntar. Segons Escobar
així, encara que ara ho veiem més que
col·laboracions periodístiques com en
“la precarietat està instal·lada a les em-
mai”.
qualsevol altra activitat.“Podria ser tan
CAPÇALERA ABRIL 2009
MESACRISIS:Layout 1
75
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 76
DOSSIER ESPECIAL
tat amfitriona de l’acte, haurien de ser
rol social que representem”
assumides per la taula com un dels punt
També va recalcar que “la millor ga-
de consens.
rantia a l’hora de preservar la independència i el rigor és que els periodistes
PERE GUARDIOLA
treballin en empreses rendibles”. Guar-
i director general de La Vanguardia
diola demanant valentia a l’Adminis-
Pere Guardiola, representant a la taula
un baló d’oxigen”) i prengui mesures
de l’Associació Catalana d’Editors de
com eliminar la publicitat dels mitjans
Diaris (ACED) i director general de
públics.
La Vanguardia, va destacar que la crisi
Va apuntar que s’ha de potenciar la in-
no és de consum d’informació. “Es
vestigació i innovació per avançar-se a
consumeix més informació que mai” i
les tendències. El seu diari disposa d’un
va citar la difusió consolidada dels set
estudi sobre el perquè els ciutadans
principals diaris d’àmbit estatal que
deixen de consumir informació en
han vist com creix la seva difusió el
paper. Algunes conclusions són:
2008. Segons Guardiola, al buscar “un
- El nivell d’informació que arriba als
nou equilibri dins el bon periodisme
ciutadans ha crescut exponencialment
Associació Catalana d’Editors de Diaris
Pere Guardiola (ACED).
tració, que aposti per l’IVA zero (“seria
els últims deu anys. Això provoca
“Potser si que a nivell sindical hauriem de fer una actualització de plantejaments” (Miguel Ángel Escobar)
saturació i que una part de la societat desconnecti, mentre que una altra es torna més selectiva. - La manca de temps de dilluns a divendres per llegir sossegada-
Dardo Gómez (SPC).
amb empreses de futur” serà necessari:
ment és una tendència en tots els seg-
1. Més productivitat i polivalència dels
ments d’edat, excepte els jubilats,
professionals de la informació (perio-
provocant un descens de les vendes,
simple com passar a considerar-nos tèc-
distes, administratius i directius).
però sobretot la destrucció de l’hàbit
nicament proveïdors en comptes de
2. Grans aliances entre competidors en
que és un factor determinant en la lec-
col·laboradors”, apuntà.
allò que no sigui periodisme (produc-
tura de premsa.
3. Incorporar la negociació de les tarifes
ció, logística i comercialització) i divi-
- Hi ha una uniformitat en els contin-
mínimes de les col·laboracions perio-
dir les empreses en unitats espe-
guts perquè cada vegada més, molts
dístiques en paral·lel o com a annex als
cialitzades més eficients.
mitjans “beuen” de la font de les agèn-
convenis de premsa diària i no diària. 4. Demanar a l’Administració mesures per compatibilitzar el mercat de treball dels periodistes amb el dret constitucional a informar de tots els ciutadans. Salom va reconèixer que, a hores d’ara,
cies (com la premsa gratuïta) i no
“Ens hem de preparar per guanyar menys i treballar més i millor, amb més eficiència” (Pere Guardiola)
CAPÇALERA ABRIL 2009
cap diari d’abast nacional català ha va-
76
elaboren continguts propis que és el que diferencia les marques i les capçaleres. Sovint, la principal diferència entre mitjans que perceben els lectors és ideològica i relacionada amb la vida política.
riat el preu de les col·laboracions grà-
3. Els directius de diaris i revistes han
I sabem pels estudis sociològics que
fiques –en algun cas és el mateix preu
de trobar urgentment una nova manera
l’interès per la política disminueix ex-
des de fa més de deu anys– per adap-
de distribuir i vendre els diaris. En els
cepte en períodes electorals.
tar-lo a les Tarifes mínimes orientatives,
últims sis anys, han tancat el 25% dels
- Internet està afavorint dues tendèn-
que el Col·legi de Periodistes feu pú-
quioscos i llibreries de Barcelona.
cies: que la informació pot ser gratuïta
bliques el 2008. I opina que, atès que
4.“Tots els que formem el panorama de
i que per estar informat no es necessita
aquestes tarifes, definides com el “llin-
la comunicació ens hem de preparar
temps, perquè la lectura dels portals i
dar de la dignitat professional”, no són
per guanyar menys, treballar més i
webs actualment, encara és una lectura
cap novetat, i per consideració a l’enti-
millor, amb més eficiència, i reforçar el
superficial, de titulars i destacats.
MESACRISIS:Layout 1
7/4/09
12:33
Página 77
Aquestes dues tendències van en
Declaració conjunta de la Mesa
contra del que representa i ofereix la premsa tradicional de pagament. JOSEP CARLES RIUS Degà del Col·legi de Periodistes
Un cop van haver parlat tots els as-
bles, com els col·laboradors, free-
El degà va explicar que la iniciativa de
sistents que van participar en la
lance o joves.
la taula “sorgeix d’una convicció: la crisi
Mesa contra la crisi a la professió, el
que afecta els mitjans és profunda i
degà del Col·legi de Periodistes de
3. Cal la implicació de totes les parts
greu. Ens trobem davant d’una daval-
Catalunya va apuntar que assumia
per garantir la viabilitat econòmica
lada conjuntural, fruit de la crisi general
bona part del que s’havia dit i re-
de les empreses editores. La rendibi-
que pateix l’economia occidental, però
marcà la importància de seguir tre-
litat és la primera condició per a la
que en el cas dels mitjans té unes condi-
ballant en aquesta direcció amb
seva independència.
cions específiques que implica obligar
noves reunions sectorials.
a repensar els models i la professió. Des
Josep Carles Rius també va demanar
4. Totes les parts han de fer un es-
de la Junta, crèiem que es tractava de
als ponents poder consensuar una
forç col·lectiu per buscar alternatives
parlar-ne tots els actors que estem im-
primera declaració conjunta per
que no se centrin únicament en els
plicat en el món de la comunicació per
afrontar els canvis en el sector i que
acomiadaments i les jubilacions an-
compartir i discutir el diagnòstic de
es fes pública un cop finalitzada la
ticipades. El principal valor dels mit-
quina és la situació i reflexionar sobre
taula. El set punts que va proposar i
jans és el talent i l’experiència dels
les alternatives”. Per això s’ha optat per
que es van aprovar –per després
seus professionals.
asseure en una mateixa taula “les veus
donar-la a conèixer als mitjans de co-
més autoritzades per fer aquest diagnòstic”. Rius va assegurar que “no es tracta d’inventar un nou periodisme, sinó de recuperar-ne les arrels”. Va destacar el missatge apuntat a la taula: La premsa
5. La crisi implica un canvi profund
S’aposta per la qualitat de la informació i per unes condicions laborals dignes
en el model comunicatiu que obliga a un esforç de formació contínua per part dels professionals i implica que les universitats responguin a les noves demandes socials.
escrita és el motor del periodisme i, com a tal, marca l’agenda de la resta de
municació– per a aquesta declaració
6. Cal reforçar la figura del perio-
mitjans. També va destacar altres punts
conjunta són els següents:
dista com a garant de la llibertat
que s’havien abordat, com el paper fo-
d’informació i de l’exercici de la crí-
namental de la Xarxa, les ajudes desti-
1. Malgrat la profunditat de la crisi,
tica. Amb l’impacte de les noves tec-
nades a plans de futur de les empreses
cal preservar la qualitat de la infor-
nologies, es corre el risc de diluir el
i les ajudes pel foment de la lectura de
mació com a instrument bàsic de la
paper del periodista, que té la res-
premsa. Va criticar “les solucions dràs-
democràcia, així com la funció social
ponsabilitat de vetllar per una infor-
tiques” que s’estan prenent en alguns
dels mitjans.
mació veraç i rellevant.
tives abans d’acomiadar gent de cin-
2. És necessari garantir les condi-
7. Per fer front a la crisi, els mitjans
quanta-cinc anys, que són una pèrdua
cions dignes dels professionals da-
han de reafirmar-se en la defensa
irreparable per a la qualitat de la infor-
vant el risc que empitjori encara més
dels valors propis d’una societat de-
mació”. Finalment, va augurar que en
la precarietat. Cal que es garanteixin
mocràtica i que inspiren les bones
el futur, en les redaccions més reduïdes
unes retribucions mínimes per exer-
pràctiques periodístiques. Aquest és
i àgils, els col·laboradors i freelance tin-
cir la professió amb independència.
el millor camí per mantenir la credi-
dran un major pes, amb tot, va advertir
Els sacrificis inevitables que implica
bilitat i la confiança del públic i evi-
que per això cal “un marc legal que els
aquesta crisi s’haurien de repartir de
tar, així, la desafecció entre els
protegeixi”. En aquest sentit, va dema-
forma equitativa i, en cap cas, es
ciutadans i els mitjans de comunica-
nar que aquesta regulació tingui lloc a
poden centrar en els més vulnera-
ció.
partir de l’Estatut del Periodista.
CAPÇALERA ABRIL 2009
mitjans i demanà “fórmules imagina-
77
JUBILADOS5:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 78
DOSSIER ESPECIAL
La crisi econòmica segueix afectant de ple als mitjans de comunicació. Aquesta vegada les seves víctimes han estat alguns dels periodistes més veterans de les redaccions
Les redaccions diuen adéu a una generació Enric González* Robert Fisk, el corresponsal més pres-
que anomenem periodisme.
tigiós a Pròxim Orient, té 63 anys.
No obstant això, la premsa catalana
Meyer Berger, el mític cronista local
prescindirà de molts d’aquests refe-
del New York Times, en tenia seixanta
rents. Les prejubilacions a La Vanguar-
quan va escriure una de les seves peces
dia, buc insígnia del periodisme
més conegudes, la del captaire violi-
barcelonès, i els acomiadaments incen-
nista; Berger va morir dies després de
tivats o forçosos a El Periódico, que ha
publicar-la, a causa d’una embòlia.Ann
estat la millor escola de l’ofici en les
Leslie, una de les més cèlebres repor-
darreres dècades, trenquen prematura-
teres britàniques, tenia 60 anys al 2001
ment una generació que estava arribant
i fou l’únic periodista que va aconseguir
al nivell magisterial. Parlem, a més,
desbordar els controls israelians i ser
d’una generació molt especial, la que es
ha deixat, doncs,
testimoni del tiroteig a l’església de
va iniciar amb la fi de la dictadura i les
Betlem; dos anys després, amb 62, va
tensions de la transició.
a la professió
cobrir la invasió d’Iraq. Edna Bucha-
Fou, tal vegada, la primera generació de
nan, gran periodista de successos del
periodistes espanyols estrictament pro-
Miami Herald, en tenia 57 quan va gua-
fessional, aliena a les pluriocupacions
seus referents
nyar el premi Pulitzer. James Cameron,
administratives i als tripijocs establerts
considerat el patró dels corresponsals
durant el franquisme. Van voler ser pe-
més destacats.
britànics, va complir-ne 60 al 1971 men-
riodistes, tan sols periodistes, i viure ex-
tre informava sobre la tensió bèl·lica
clusivament de la seva feina. Es van
entre India i Pakistan.
plantejar l’exigència de ser indepen-
Hauria estat impensable prescindir del
dents, una cosa que no s’havien pogut
talent i l’experiència de tots aquests pe-
permetre les generacions anteriors.Tin-
riodistes, citats com a simple exemple.
gueren una consciència social i política
No tan sols eren, i alguns casos ho se-
molt superior a la dels seus antecessors
gueixen sent, puntals dels seus diaris o
i, em temo, molt superiors també a la
revistes, i fonts d’informació fiables per
dels que els succeeixen.
a desenes de milers de persones.
L’ofici de periodista mai es va aprendre
Eren o són, a més, models per la resta
a les antigues escoles, l’oficial o la catò-
de la professió: la gent de la que
lica, o en les actuals facultats. Allà s’hi
s’aprèn, la gent el treball de la qual
aprèn, en tot cas, l’àmbit de l’exercici
constitueix la unitat de mesura profes-
professional i els rudiments teòrics. Un
sional, la gent que dignifica aquesta di-
metge no comença a obrir abdòmens al
fícil baralla amb l’actualitat i la realitat
dia següent de llicenciar-se. Alguna
de La Vanguardia i El Periódico que entre març i abril han estat prejubilats o acomiadats. La retallada de les plantilles
sense alguns dels
* Enric González (Barcelona, 1959) és periodista i ha exercit com a corresponsal d’El País a Londres, París, Washington i Roma. Al 2006 va rebre el premi Cirilio Rodríguez que reconeix la tasca de corresponsals espanyols a l’estranger.
JUBILADOS5:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 79
Manifestació de periodistes del 18 de març de 1976 davant de la Delegació del Ministeri d’Informació i Turisme. Foto: Pilar Aymerich
i copiar a José Martí Gómez, a Josep
distes. Fa falta enfrontar-se amb la rea-
Maria Huertas Claveria, a Joan-Anton
litat i habituar-se als seus matissos, i fa
Benach o a qualsevol altra dels joves
falta preguntar, escriure, equivocar-se,
veterans als que veia quotidianament a
per anar fent-se al ofici. Aquesta solia
la redacció.
Es prescindirà de referents de la professió, dels primers que van poder viure exclusivament de la seva feina
“La pitjor de les solucions” El 19 de gener Xavier Prats, di-
Un dels meus primers caps, a El
rector d’Ocupació, Estratègia de
Correo Catalán i a El Periódico,
Lisboa i Relacions Internacionals
fou l’Enric Tintoré, qui em va
de la Comissió Europea criticava
atraure a la informació econò-
en una entrevista a El País les pre-
mica, que fins ben entrada la
jubilacions. “L’experiència de-
Transició era considerada un
mostra –assegurava– que, en
ser una de les funcions d’una redacció:
apèndix redaccional no estrictament
termes de capital humà, d’eficàcia
establir un àmbit formatiu. En aquest
vinculat als criteris periodístics i amb
del mercat de treball i de cohesió
àmbit, la presència de veterans il·lustres
moltes afinitats als interessos empresa-
social, és la pitjor de les solucions.
constituïa una garantia.
rials. Ell va ensenyar-me que el que
Els països on millor funciona el
Si se’m permet personalitzar aquest
podia fer-se bé amb tres trucades tele-
mercat de treball tenen una taxa
text, jo, que vaig començar al 1976, vaig
fòniques, es feia encara millor amb cinc.
d’activitat dels majors de cin-
aprendre el poc que sé mirant i copiant.
Tintoré, que després coordinaria la in-
quanta anys molt alta”.
N’hi havia prou amb això. Podia mirar
formació econòmica a La Vanguardia i
CAPÇALERA ABRIL 2009
cosa semblant passa amb els perio-
79
JUBILADOS5:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 80
DOSSIER ESPECIAL
La generació de la transició Jaume Guillamet Catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra
La generació de la transició desapa-
la Premsa de Barcelona i la creació
mestres solitaris de la llarga dicta-
reix abruptament dels diaris. Un bon
del Col·legi de Periodistes.
dura. Sense connexió directa amb la
nombre de periodistes que han com-
És una generació amb un component
tradició liberal i catalanista truncada
plert 55 anys, amb deu encara de vida
vocacional molt fort i un compromís
per la guerra civil, assaja un perio-
professional pel davant, són forçats a
personal amb el canvi polític i amb
disme voluntarista d’inspiració fran-
la jubilació anticipada, en l’afany de
els valors professionals. De fet, és una
cesa, lligat als moviments socials i
les empreses de retallar despeses per
generació escapçada. Molts ja varen
culturals, abans d’incorporar els mo-
la crisi financera. Allò que no és cap
ser víctimes de la crisi dels diaris dels
dels informatius del periodisme
novetat en altres sectors de l’econo-
anys vuitanta, quan a Barcelona en
anglosaxó. Estrena la llibertat d’ex-
mia, fa anys amb prejubilacions a
van quedar tres dels deu que hi havia
pressió, els viatges a l’estranger, el
edats fins i tot menys avançades, té al-
en aprovar-se la Constitució, i ja no
fotoperiodisme, la informació radiofò-
guna significació en el periodisme.
van tenir lloc en la novetat de l’au-
nica i televisiva i els codis deontolò-
Són periodistes que van començar a
diovisual.
gics, però xoca amb la concentració
treballar en els anys 1970, abans i després de la mort de Franco. Els més grans es van titular a les antigues escoles de periodisme, la liberal de l’Església catòlica i la oficial del Ministeri
empresarial, l’hegemonia dels
La jubilació anticipada d’aquesta generació accentua la precarització professional, no tan sols laboral
d’Informació i Turisme. El més joves
nous mitjans, l’estagnació del mercat i el poder definitiu de la publicitat. L’abaratiment i la desregulació de la contractació, establerts
van ser els primers llicenciats univer-
En contrast amb la baixa professio-
des de fa alguns anys en el sector, han
sitaris en Ciències de la Informació.
nalitat de la premsa anterior a la
aprimat la informació i rebaixat la
Van conèixer l’esperit del Grup De-
guerra civil i amb el servilisme fran-
competitivitat. És a dir, han reduït els
mocràtic de Periodistes i van partici-
quista, és la primera generació plena-
motius per atraure i retenir els lec-
par en la renovació de l’Associació de
ment
tors. La jubilació avançada d’aquesta
professional,
afillada
als
generació accentua la precarització professional, no tan sols laboral, de les redaccions. La sortida d’aquesta crisi és especialment difícil per als diaris, però ho serà més encara sinó es reforça la qualitat i s’orienta de nou la seva funció en el mercat informatiu, d’acord amb l’interès específic del públic. Van perdre l’hegemonia ja fa vint-i-cinc anys i CAPÇALERA ABRIL 2009
poden perdre alguna cosa més. Sense
80
la plena assumpció de la responsabilitat de la funció social del periodisme en un sistema democràtic, recuperada Redacció de Tele/eXpres el 1974 amb Huertas i Campo Vidal. Foto: Pepe Encinas
per la generació de la transició, el futur dels diaris és més incert.
JUBILADOS5:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 81
Els treballadors d’El Periódico de Catalunya manifestant-se contra la reducció de la plantilla del diari del Grupo Zeta. Foto: Sergio Ruiz
darrerament escrivia editorials, acaba
europea. Com Juanjo Caballero, un
(Rosa Paz, Margarita Saenz-Diez,
de ser jubilat anticipadament.
mestre en el procés productiu de la in-
Carles Esteban, Josep Maria Orta, Car-
Com Lluís Bonet, Santiago Fondevila,
formació. Com Carles Salmurri, model
men Umbón, Jordi Corachan, Maria
Carles López o Carlos Núñez, que amb
de documentalistes. Com Pepe Encinas,
Àngels López, Ferran Gerhard, Antoni
més de trenta anys de carrera havien
Salvador Sansuán, Guillermina Puig,
F. Sandoval, Xavier Adell, Jordi Subi-
acumulat uns coneixements de cine,
Agustí Carbonell o Santiago Barto-
rana, Paco Martínez Esquivel....) que
teatre i música possiblement inigualaconeixia com ningú amb pèls i senyals els temes empresarials madrilenys i va exercir per a un parell de generacions d’amable introductor en el laberint de
deixen un buit professional di-
No està clar si la indústria de la premsa vol oferir als seus clients el millor producte possible o prefereix devaluar-se
la capital. Com Eugeni Madueño, hereu
fícil d’omplir. Segueixen havent bons periodistes, alguns molt joves. I seguirà havent-ne. El que no està clar, a la vista de les recents prejubilacions i acomiadaments,
directe dels Huertas i els Martí Gómez,
lomé, autors de fotografies històriques.
és si les empreses periodístiques volen
extraordinari cronista de la vida ciuta-
Com Carles Pastor, Moncho González
comptar amb ells. És a dir, si la indús-
dana. Com Bru Rovira, varis cops pre-
Cabezas, Joan Barrera, Joan Busquets
tria de la premsa vol oferir als seus
miat per la seva cobertura de conflictes
o Mercè Beltran, cronistes de la política
clients el millor producte possible, o si
bèl·lics i socials en tot el món, i un dels
catalana des de que va tornar a existir
prefereix devaluar-se, i devaluar amb
millor coneixedors d’Àfrica a la premsa
la política catalana. Com tants d’altres
ella al conjunt de la societat.
CAPÇALERA ABRIL 2009
bles. Com Mariano Guindal, que
81
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 82
DOSSIER ESPECIAL
La greu crisi econòmica afecta molt especialment els mitjans de comunicació i amaga un canvi de model de negoci. L’agonia de la premsa escrita a tot el
La metamorfosi del model informatiu Pedro Farias / Sergio Roses Fotos: Sergio Ruiz
món demana un gir
“Ho heu fet tot bé, però hem de tan-
prou de fer una ullada al número ante-
car”. Aquesta contundent frase de
rior d’aquesta mateixa revista per fer-
radical. Les solucions
l’amo del centenari RockieMountain de
se’n una idea clara. I allò inevitable no
Denver als seus treballadors resumeix
era ni més ni menys que el final del
clarament els desesperats intents per
model de la informació pagada com a
salvar publicacions a tot el món. Re-
negoci per als suports convencionals.
duccions de plantilla, disminució dels ti-
Per això els que més pateixen són els
ratges, adaptació a nous formats,
mitjans que tenen abundant informa-
incorporació de tota mena de promo-
ció: els diaris.
la qualitat del
cions, transicions del pagament a la gra-
Durant dècades, la publicitat ha estat el
tuïtat, concentració d’empreses per
motor que generava els ingressos i no
producte i la seva
reduir costos… Tot o gairebé tot allò
la venda del producte, dels continguts.
convencional s’ha utilitzat i al final, ma-
Aquesta és, amb matisos, una de les pe-
lauradament, s’està fent habitual: el
culiaritats dels mitjans: gairebé no
tancament.
venen el que produeixen (continguts),
La crisi econòmica global és especial-
comercien les audiències dels seus
ment cruel amb el sector dels mitjans
continguts als anunciants, i els que sí
de comunicació, però és la “crònica
que venen els continguts (diaris, re-
especialitzats, així com
d’una mort anunciada” fa temps: l’ex-
vistes, televisions de pagament, etc.),
cessiva dependència de la publicitat
gairebé no obtenen amb això suficients
la creació de serveis
exigia la recerca de models de negoci
ingressos per pagar els costos de la dis-
alternatius, que no es va realitzar. La in-
tribució del producte. Mentrestant, els
formació no pagada s’estenia arreu del
ciutadans s’han acostumat a la gratuï-
món gràcies als mitjans gratuïts primer
tat de la informació i de determinats
i Internet (amb una força devastadora)
continguts (música, vídeos, etc.), les in-
després.
dústries dels quals també han hagut de
Mentre l’abundància publicitària ha
canviar el seu model de negoci. Quan la
pogut sustentar els mitjans tradicionals,
publicitat falla als mitjans, el compte de
el procés de canvi s’ha vist molt ate-
resultats trontolla.
nuat, gairebé letàrgic. Però hi era. Les
És més: els anunciants busquen amb la
previsions d’alguns grans grups eren les
publicitat arribar als ciutadans i persua-
migracions cap a nous models de ne-
dir-los cap a un producte o un servei. La
goci amb una cadència de deu anys. La
màxima efectivitat s’aconsegueix quan
crisi econòmica ha estat l’element ac-
som capaços de segmentar aquests des-
celerador d’allò inevitable i n’hi ha
tinataris dels missatges i assolir la
passades ja no serveixen en l’actual conjuntura. Potenciar
credibilitat, la comercialització de continguts
que aportin valor afegit s’apunten com algunes solucions per sobreviure en un futur en que tan sols resistiran els mitjans més forts, als que tinguin la capacitat d’adaptar-s’hi.
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 83
La premsa escrita és la principal perjudicada per la crisi de model i econòmica que està afectant als mitjans de comunicació.
màxima eficàcia publicitària (anuncis
cials, cercadors, portals, etc.), a un
de refrescos de cola que només arriben
menor cost. És per això que el model de
als consumidors de refrescos de cola i
negoci actual necessita experimentar
als seus potencials consumidors). I això,
una ràpida metamorfosi.
Experts i dades Els autors d’aquest article, que
Els que més pateixen són els diaris al tractar-se dels mitjans que tenen més abundància d’informació
L’AGONIA DEL PAPER
broses dades, són Pedro Farias i
Com a exemple de l’esgotament
Sergio Roses. Farias és professor
de la fórmula de negoci n’hi ha
d’Empresa Informativa de la Uni-
prou a confrontar les dades dels
versitat de Malaga, director de
últims anys en la premsa diària.A
l’Informe de la Professió Periodís-
Espanya, mentre que els ingres-
tica que anualment publica l’Aso-
convencionals (premsa, ràdio i televi-
sos per vendes han baixat prop d’un
ciación de la Prensa de Madrid –i
sió), és fàcil a la Xarxa. Cosa que ens fa
2%, els ingressos per publicitat han cai-
que medeix el pols de l’estat del
pensar que els mitjans de comunicació
gut un 20% (22,5%, pel que fa als dia-
periodisme– i director del Projecte
podrien deixar de ser el principal suport
ris regionals). En el seu conjunt, els
d’Investigació del Ministeri d’In-
per a la publicitat i, a més, es veurien
beneficis dels grups de premsa escrita
novació sobre credibilitat dels mit-
obligats a competir amb altres fórmules
s’han enfonsat des de 432 milions d’eu-
jans. Roses és investigador del
de més audiència i possibilitats de per-
ros del 2007 a 92 milions de l’any pas-
projecte del Ministeri citat.
sonalització i segmentació (xarxes so-
sat, i el pitjor encara ha d’arribar. Els
CAPÇALERA ABRIL 2009
han complementant amb nom-
que és difícil d’aconseguir en els mitjans
83
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 84
DOSSIER ESPECIAL
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
84
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 85
La premsa escrita està patint el canvi d’hàbits, sobretot entre els més joves, que prefereixen informar-se per Internet.
diaris gratuïts han perdut un 16% de la
dit injectar 200 milions d’euros en ajuts
superada, permeti tornar al model de
publicitat (l’única font d’ingressos) i la
als mitjans, fins a Itàlia, on Berlusconi
negoci de partida, és a dir, a com està-
caiguda continua imparable, mentres-
esquiva una confrontació amb els sin-
vem fa una dècada. Però no és així. El
tant el seu tiratge ha disminuït un 20%
dicats evitant els acomiadaments (el
negoci dels mitjans no tornarà a ser el
en el conjunt del 2008 i més d’un 26%
model de negoci italià es fonamenta en
mateix. Ja no ho és, d’igual. I en aquesta
només el passat mes de gener. Espanya
un acord-base amb aquests), tots sol·li-
conjuntura el principal damnificat ha
no és un escenari aïllat: als EUA dià-
citen mesures que permetin resoldre la
estat la premsa.
riament es tanquen capçaleres, moltes
crisi.
A Espanya, les associacions editorials
son centenàries, i els diaris han perdut
El problema és que les que s’estudien
de premsa de pagament (AEDE), de
en l’última dècada un preocupant 10% publicitat, i les estimacions per al 2009 són encara més catastrofistes.Al Regne Unit, algunes capçaleres han perdut el
diaris gratuïts (APG), de publica-
Els beneficis dels grups de premsa escrita s’han esfonsat des de 432 milions d’euros el 2007 als 92 de l’any passat
25% de la publicitat i els tancaments de
cions professionals (APP) i de revistes
(ARI)
l’elaboració
treballen
d’un
en
esborrany
d’ajudes al sector en la línia de França. Pretenen el finançament
publicacions emblemàtiques també
són només solucions d’alt cost i baixa
d’exemplars de diaris (a França als
continuen.
efectivitat que no solucionen el pro-
joves se’ls regala el diari durant un any
Davant d’aquesta situació de crisi, pa-
blema de fons ja esmentat: estem da-
en fer els divuit), aconseguir ajudes
tronals i sindicats de tot el món dema-
vant d’una reconversió del sector i del
econòmiques per a la modernització de
nen actuacions dels estats encaminades
model de negoci. I aquestes mesures
la indústria, la reducció o l’eliminació
a ajudar la indústria periodística. Des
podrien servir si estiguéssim davant
de l’IVA i la gratuïtat de les tarifes pos-
de França, on Nicolas Sarkozy ha deci-
d’una sotragada passatgera que, un cop
tals per a les subscripcions. Amb tot,
CAPÇALERA ABRIL 2009
dels lectors i entre el 10 i el 15% de la
85
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 86
DOSSIER ESPECIAL
L’estat de la professió periodística Juntament amb la crisi del model, hi
cendit als mitjans de comunicació i
ral per l’excessiu nombre de profes-
ha altres factors que han estat deci-
que hem incorporat a les nostres esti-
sionals que anualment surten de les
sius per al deteriorament del conjunt
macions de la xifra total d’aturats del
seves aules. Podríem dir que les facul-
de la professió periodística:
mes de febrer i que, al setembre del
tats de Periodisme s’estan tornant fà-
2009 assolirà 7.513 aturats. Malgrat
briques d’aturats. N’hi ha prou a
PRECARITZACIÓ
reconèixer que la nostra estimació és
recordar que la xifra de llicenciats en
A les deficients condicions laborals
pessimista, el càlcul s’ha realitzat a
actiu el 2008 era de 69.036 periodistes,
històriques dels periodistes hi hem de
partir de la profusa informació publi-
mentre que el mercat de treball
sumar, amb la crisi, els acomiada-
cada en mitjans especialitzats i de les
només en podia absorbir 23.915.
ments massius que dibuixen un mer-
denúncies dels sindicats i d’altres or-
És a dir, només el 34,64% dels llicen-
cat laboral (ja per si mateix amb
ganitzacions professionals. Potser allò
ciats en actiu treballava com a perio-
excessiva oferta de mà d’obra) que ara augmenta encara més. Una major quantitat de periodistes per a cada cop menys llocs de treball suposa un increment de la precarietat.
dista durant l’exercici passat. Si
El més inquietant és que els llocs dels periodistes acomiadats no seran ocupats per ningú
La portada de l’últim número de pe-
l’ocupació redaccional va experimentar creixements anuals fins a l’any 2007, la creació d’ocupació del sector
més inquietant és que els llocs dels
ha estat sempre insuficient a causa de
cari precari a la redacció precària”.
periodistes que han estat acomiadats
la incorporació de les noves cohorts
Cada vegada hi ha menys redactors
ni tan sols seran ocupats per altres
de llicenciats estimada en 3.000 cada
per realitzar les tasques i elaborar
professionals amb menys exigències
any de mitjana per exercici.
continguts. Per tant, es continua este-
salarials o laborals. Pràcticament la
Mentre que el creixement del total de
nent la mala praxi que implica la pro-
seva totalitat són a extingir. Per tant,
llicenciats augmenta de manera
liferació d’informacions publicades la
el mercat de treball, quant a ocupació
constant, el comportament de l’ocu-
base de les quals són continguts
redaccional, es redueix en un moment
pació està condicionat per la situació
s’han reelaborat, i tot sovint, ni tan sols contrastat. Lògicament, això redunda, a més, en una clara degradació dels continguts. D’altra banda, les
econòmica. La dada negativa llan-
El 2008 van sortir 69.036 llicenciats de les facultats de Comunicació que el mercat no pot absorbir
dades d’ocupació són contundents.
çada per l’evolució de l’ocupació redaccional el 2008 és significatiu, ja que l’increment del nombre total de llicenciats en actiu serà pràcticament el doble que l’experimentat
L’estimació de les dades del nombre
en què comptem amb el nombre més
per l’ocupació. D’altra banda, el nom-
de periodistes en atur és demolidora.
gran de llicenciats en Periodisme en
bre d’alumnes matriculats a Perio-
Tot i que la informació oficial facili-
actiu de la història.
disme per al curs 2007-2008 va
tada pel Ministeri de Treball i Afers
CAPÇALERA ABRIL 2009
2005, podem veure que encara que
riodistas, de la FAPE, deia: “Del be-
d’agències o gabinets, que gairebé no
86
observem l’evolució des de l’any
augmentar un 11% respecte al curs
Socials indica que la xifra de perio-
UNIVERSITATS I MERCAT
anterior, i va assolir 18.278 matricu-
distes aturats el 2008 va experimentar
La proliferació de facultats de Comu-
lats. A més, tenint en compte que el
un descens respecte del 2007, hem de
nicació (trenta-tres a Espanya) ha
2008 hi havia tres llicenciats per cada
recordar que aquestes dades es refe-
millorat nombrosos aspectes forma-
lloc de treball disponible, si es confir-
reixen al mes de setembre. Per tant,
tius dels periodistes. No obstant això,
men les pitjors expectatives respecte
encara no s’havien produït els aco-
està sent un dels elements que més
a l’ocupació el 2009, la ràtio pot aug-
miadaments massius que han trans-
saturació produeix en el mercat labo-
mentar de manera preocupant.
7/4/09
12:34
Página 87
* Les dades s’han estimat a partir d’informacions sobre els possibles acomiadaments, recollides a través de diferents fonts. Font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales / Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
*Llicenciats en Periodisme en actiu: la dada aglutina el total de llicenciats en Periodisme des de l’any 1976. La xifra s’ha estimat tenint en compte una reducció del total gràcies a jubilacions, defuncions i altres causes. **Les dades d’ocupació redaccional de 2008 són una estimació realitzada a partir d’informacions sobre el nombre de periodistes acomiadats recopilades a partir de diferents fonts. Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Article-farias:Layout 1
87
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 88
DOSSIER ESPECIAL
La prospectiva dels directors de diaris En la nostra anàlisi de la crisi del sec-
major amenaça per a les seves redac-
els propers anys. Afirmació que en-
tor no podem deixar de recollir l’opi-
cions en el futur (3,5 sobre 5), només
llaça amb les apostes per millorar la
nió dels directors de diaris espanyols,
superada pel descens de la lectura en
qualitat editorial en la seva redacció:
ja que la seva posició en l’organi-
els joves (3,6). Altres amenaces des-
contractar més periodistes (3,9 sobre
grama —entre els propietaris i els
tacades pels directors amb les seves
5), augmentar el nombre d’articulistes
professionals— pot aportar llum a la
puntuacions van ser la manca d’inno-
d’opinió i d’anàlisi (3,8) i invertir en
prospectiva. A través d’una enquesta
vació (3) i la manca d’inversió en la
el reciclatge dels periodistes (3,5).
realitzada per l’Asociación de la
indústria (2,9).
Són conscients que les redaccions ben
Prensa de Madrid (APM) a una mos-
També dibuixen el producte informa-
nodrides de professionalitat són la
tra de directors dels diaris publicats a
tiu del futur, ja que majoritàriament
clau de la qualitat, tot i que els aco-
Espanya, sabem que més de la meitat
(77,6%) pensen que els continguts
miadaments actuals no aposten per la
dels màxims responsables de les re-
d’anàlisi i d’opinió augmentaran en
qualitat com a estratègia.
daccions (56,7%) pensen que les notícies (impreses o en línia) no seran gratuïtes en el futur.
La majoria de responsables de diaris creuen que en el futur les notícies s’hauran de pagar L’opinió dels directors xoca amb la tendència que indica el mercat; Això no obstant, és lògica en la mesura que els professionals valoren justament el fruit del seu treball. Encara que els directors es mostren incrèduls amb la gratuïtat, visualitzen clarament com la preeminència del paper ha arribat al final del seu camí. Quan se’ls va demanar quina serà la forma més comuna de llegir notícies el 2018, els directors atorgaren les puntuacions més altes a l’ordinador (4,2 sobre 5), seguit dels dispositius electrònics (3,5). El paper ocupava la tercera posició (3,2). CAPÇALERA ABRIL 2009
El fet que identifiquin quin serà el
88
canal predominant en el futur per llegir notícies no vol dir que l’entenguin com una oportunitat. Sinó al contrari, ja que també van considerar Internet i els mitjans digitals com la segona
7/4/09
12:34
Página 89
aquest tipus de mesures estaven bé als
Youl; l’informe de la Comissió Günter;
recollia la necessitat de (vegeu el
anys 80 i 90, quan la crisi de la publici-
les resolucions del Consell d’Europa, i
paral·lelisme amb les demandes ac-
tat i la desaparició de petits diaris a tot
els estudis de la Comissió de les Comu-
tuals):
Europa preocupava pel temor a la pèr-
nitats Europees, sense oblidar l’informe
a) Mesures legislatives i econòmiques
dua de pluralisme en l’opinió pública,
McBride de la UNESCO i les resolu-
per “garantir la viabilitat econòmica de
en reduir-se les possibilitats d’una expressió lliure i independent, quelcom que ara està garantit per la llibertat de creació i accés a continguts a la Xarxa, en què conviuen mitjans tradicionals de qualitat amb altres d’emergents. Lla-
la premsa en tractar-se en essència i com a finalitat d’un servei
Les mesures dels editors per afrontar la crisi estaven bé als anys 80 i 90, però no en la conjuntura actual
públic que depèn de les oscil·lacions de l’economia privada”. Segons una recerca del mateix Parlament, havien desaparegut
vors es va demanar a les institucions
un 20% dels diaris de la CE, so-
mesures d’ajut.Testimonis d’aquesta in-
cions del Parlament Europeu, per citar
bretot a Espanya, França i Gran Breta-
quietud van ser els informes francesos
els més concloents.
nya.
per Serisé, Drancourt i —el més cele-
Una d’aquestes resolucions, a proposta
b) Ajudes com ara la disminució de ta-
brat— Vedel; els estudis de Nixon i
del luxemburguès Ben Fayot, el 1992,
rifes postals, IVA zero, suport a la in-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Article-farias:Layout 1
89
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 90
DOSSIER ESPECIAL
El temps dedicat a la informació Aquells que ens preocupem especial-
ser significativa la seva tendència po-
tant, dèiem, afecta més aquells mit-
ment per la salut dels mitjans i dels
sitiva.
jans en què aquesta part dels seus
professionals que es dediquen al pe-
És cert que, malgrat que el nombre de
productes té un major pes. Òbvia-
riodisme, és a dir, a la informació, sem-
ciutadans que afirma consumir notí-
ment, la premsa n’és el major damni-
pre hem analitzat les xifres d’exposició
cies a través dels diferents mitjans de
ficat, perquè el temps total (100%)
als mitjans amb certa cautela, coneixe-
comunicació, es manté o augmenta,
que dedica el ciutadà al seu consum
dors que el percentatge de minuts res-
en el cas de la televisió o la ràdio, els
és temps destinat a informar-se. És
pecte del total que veritablement els
minuts dedicats a les informacions es
per això que, en aquest cas, no cal
ciutadans dediquen a informar-se és
redueixen anualment.
confrontar les dades amb l’EGM.
reduït.
Mentre que el consum de notícies de
Una altra qüestió és la referida a la
Conèixer exclusivament el temps d’ex-
televisió i ràdio es torna més accele-
televisió i la ràdio. En ambdós casos,
posició als mitjans amb fins informa-
rat, Internet segueix la seva progres-
el percentatge de minuts que els
tius és un bon indicador de si
sió a l’alça encara que sigui el mitjà al
consumidors destinen a informar-se
l’audiència en compra el producte in-
qual es dediquen menys minuts en
no assoleix el 21%. Després, la major
formatiu. Això ens confirma que mit-
matèria informativa. En el cas de la
part del temps els ciutadans consu-
jans diferents de la premsa, els
premsa escrita, després d’un incre-
meixen els mitjans amb altres finali-
continguts majoritaris dels quals no són informatius, tenen més recursos
Evolució del consum d’Internet
per atreure audiències i, per tant, publicitat. Tanmateix, quan és possible realitzar una anàlisi longitudinal, podem afinar el nostre diagnòstic. Per això, des del 2005 i per a l’informe de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), realitzem anualment una enquesta sobre els seus hàbits de consum
2005
2006
2007
2008
Minuts dedicats a la informació
0,27
4,3
4,8
6,4
Minuts dedicats a altres activitats
27,13
27,5
30,8
35,3
Font: Informe Anual de la Professió Periodística 2008
de notícies. La lectura de les dades acumulades
ment en l’exposició el 2006, les xifres
tats, com ara l’entreteniment.
entre el 2005 i el 2008 indica que el
s’han mantingut constants, i és el ter-
En qualsevol cas, la tendència positiva
percentatge de ciutadans que afirmen
cer mitjà per dedicació de temps total.
i l’increment del temps dedicat pels
informar-se diàriament a través dels
És més interessant encara l’anàlisi de
ciutadans a informar-se a través d’In-
mitjans ha augmentat en tots els casos
les dades de consum de notícies en
ternet continua sent molt reduït en
llevat de la premsa escrita. La pujada
minuts, el 2008, recollides per l’APM
comparació amb el temps total, per la
percentual dels anys 2006 i 2007, explicada probablement per l’èxit dels gratuïts, el 2008, va patir una baixada a favor de la resta de mitjans. Cal desCAPÇALERA ABRIL 2009
tacar que l’únic que no ha experimen-
90
qual cosa es dedueix que els consumi-
Els consumidors no troben a Internet ofertes informatives atractives o bé no hi ha l’hàbit
tat pujades i baixades, sinó un
dors no troben encara ofertes informatives atractives a Internet o que encara no hi ha una cultura de Xarxa que garanteixi uns hàbits informatius diferents. De moment, al marge del
augment constant, és Internet. Tot i
en contrast amb les dades d’exposició
nombre de visites als webs de televi-
que continuï sent el mitjà a través del
total al mitjà del mateix exercici. Tal
sions, ràdios, cercadors, etc., el lide-
qual s’informa diàriament el menor
com hem exposat en aquest article, la
ratge en la freqüència d’ús informatiu
percentatge de població, no deixa de
crisi del sector és informativa, per
a Internet el tenen els diaris digitals.
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 91
Les redaccions de la majoria de mitjans de comunicació –sobretot dels diaris– estan patint retallades en la plantilla.
versió, repartiment de la publicitat ins-
quema ha canviat: l’audiència es troba
no en són ja el principal suport.
titucional o augment dels encàrrecs pú-
exposada a altres fórmules (no infor-
El repte (hi afegiríem l’èxit) rau a
blics a impremtes de premsa.
matives) molt segmentades en què la
aconseguir resoldre la momentània
El que va passar després de l’adopció
publicitat pot ser (o és) més efectiva.
oposició entre models amb una alta
de part d’aquestes mesures és que
Aquesta llarga agonia de la premsa
participació ciutadana i rendibilitat. La
molts diaris van desaparèixer davant la
convencional (caiguda de les vendes, dis-
recerca de nous tipus de negoci neces-
manca de mercat per a tots i l’enorme
minució de la publicitat, gratuïtat de la
sita poder associar una cosa amb l’al-
competència d’altres mitjans gratuïts
informació) s’ha accelerat per la crisi
tra. Aquesta és la clau de volta i per
(com la ràdio i la TV) per la publicitat.
global de l’economia. L’èxit en la recon-
aquí passa, al nostre entendre, el futur
D’altra banda, els diaris més grans o de
versió als mitjans en línia, que les ajudes
de la premsa.
més prestigi es van mantenir a les mans
franceses estableixen com a fórmula
Però, a banda del model de negoci i la
de grans conglomerats multimèdia que rar la informació gràcies a les sinergies, o sigui, aprofitant els continguts per a diferents suports i mitjans, a més de re-
recerca del suport més adequat,
El repte rau a resoldre la momentània oposició entre models amb una alta participació ciutadana i rendibilitat
duir els costos que suposa generar-los.
no podem oblidar-nos del producte informatiu, dels continguts. Al marge de la qualitat formal aparent dels productes periodístics —textos ben escrits,
És a dir, s’hi van adaptar. Llavors, la ba-
prioritària per modernitzar-se i sortir de
dissenys excel·lents—, el vincle que
ralla era entre mitjans per la publicitat.
la crisi, és possible. El problema és tro-
unia la ciutadania i els mitjans infor-
Aconseguir quota d’audiència per ven-
bar la rendibilitat en un mitjà on impera
matius, és a dir, la credibilitat o la
dre’s com a suport publicitari davant
la gratuïtat i on la publicitat és de mo-
confiança dels seus continguts, s’ha
d’altres mitjans.Avui, com hem dit, l’es-
ment escassa, i on, sobretot, els mitjans
anat esfilagarsant, s’ha buidat gradual-
CAPÇALERA ABRIL 2009
van poder fer front als costos de gene-
91
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 92
DOSSIER ESPECIAL
La confiança com a estratègia davant la crisi La decisió d’apostar per la credibili-
mana uns continguts elaborats en
És evident que les temàtiques que
tat i la confiança com a estratègia em-
funció del seu interès.
haurien de gaudir de més confiança
presarial obliga, primer, a redefinir el
L’anàlisi de les dades acumulades en
entre la ciutadania haurien de ser les
producte dels mitjans informatius i,
els successius Informes Anuals de la
que més l’afecten. Tan mateix, els In-
segon, que aquest estableixi certes ga-
Professió Periodística, elaborats per
formes entre el 2005 i el 2008 diuen
ranties. Respecte al producte, és ne-
l’Associació de la Premsa de Madrid,
que hi ha una crisi de confiança amb
cessari assumir que els mitjans ja no tenen l’exclusivitat pel que fa a la transmissió d’informació rellevant per al ciutadà en la seva concepció més asèptica. Altres canals de comunicació emergents s’han incorporat a
relació a les àrees de l’agenda
Més del 60% dels ciutadans van manifestar “poca o cap confiança” en les notícies de política nacional
aquesta tasca, i alguns són més ràpids
De fet, l’any 2008 s’han obtingut els pitjors valors dels últims quatre anys en les notícies
i eficaços que els mitjans tradicionals.
indica que aparentment no hi ha una
i s’ha mantingut l’aclaparadora des-
Per tant, l’augment de la competèn-
crisi de credibilitat referida a la vera-
confiança en les notícies de política
cia obliga a oferir un producte amb
citat de les informacions publicades
nacional. Més del 60% dels ciutadans
un valor afegit, quelcom més que ver-
en els mitjans de comunicació en el
va manifestar “poca o cap confiança”
sions polides de teletips d’agències o
període comprès entre el 2006 i el
en aquestes informacions.
comunicats de gabinets.
2008, ja que la mitjana de la puntua-
Una altra dada reveladora és que els
La credibilitat i la confiança en els
ció assignada a la credibilitat de les
ciutadans perceben que creix el caire
mitjans s’han d’entendre no només
informacions pels ciutadans era de 6,
polític de les notícies. Els directius
com el respecte envers la veracitat de
el 2006, de 6,1, el 2007 i de 6, el 2008.
dels mitjans informatius haurien de
la informació, sinó com el compromís
Els enquestats han puntuat cada any
reflexionar-hi. Des de fa uns anys,
del mitjà amb l’interès i el servei pú-
la credibilitat de les informacions
mantenim la hipòtesi que els mitjans
blics. Aquest és el valor del qual els
amb una mitjana de 6 sobre 10, una
han optat pel posicionament ideolò-
mitjans podrien tenir l’exclusivitat, ja
puntuació que no és excel·lent, però
gic com a estratègia per a la captació
que, actualment, el ciutadà pot acce-
que aprova la feina informativa dels
d’audiències.
ràpid que mai –i, a més, de forma gratuïta– a través d’una multitud de canals que, a diferència dels mitjans, no atenen res més que els seus propis in-
La creació de nínxols de mer-
La creació de nínxols de mercat ideològics limita en gran manera les aspiracions d’aglutinar grans audiències
teressos.
CAPÇALERA ABRIL 2009
major interès públic.
sobre política local i economia
dir a la informació i l’opinió més
92
que s’ocupen dels temes de
cat ideològics limita en gran manera les aspiracions dels mitjans de comunicació d’aglutinar grans audiències que puguin oferir estabilitat a la
La importància de la confiança en el
mitjans. No obstant això, l’experièn-
difusió. Potser per les exigències del
producte se sustenta en el fet que
cia dels analistes nord-americans en
mercat publicitari –necessitat de tar-
vivim en un món complex i hiperes-
aquesta matèria ens diu que, quan es
gets ben definits–, s’han creat pro-
pecialitzat, caracteritzat, a més, per la
pregunta per la credibilitat de les in-
ductes informatius massa sectaris en
sobreabundància d’informació. El
formacions de forma general, la valo-
què les informacions no s’expliquen,
ciutadà necessita més que mai un pro-
ració del públic sol ser positiva. Per
ni tan sols s’interpreten, sinó que
ducte informatiu en què pugui
tant, fóra bo situar-nos en un pla in-
s’opinen. I quan el nostre producte, la
confiar, perquè no pot controlar i fis-
ferior en què es qüestionés la
informació, no atén l’interès públic
calitzar cadascun dels àmbits que
confiança en les informacions en fun-
perd el valor, la credibilitat, la nostra
l’afecten. En definitiva, el públic de-
ció de la seva temàtica.
confiança.
Article-farias:Layout 1
7/4/09
12:34
Página 93
Font: Informe APM 2008.
ment. D’altra banda, els massius aco-
Algunes solucions al model de negoci
el model tradicional, encara que també
miadaments de les redaccions a què
passen per fórmules imaginatives. Els
en les possibilitats que ofereixen els
assistim només empitjoren la qualitat
models de pagament per informació no
nous serveis a la Xarxa. Aquesta tindrà
de la informació. Per combatre la crisi
han funcionat (el model itunes no és
en la interactivitat, però sobretot en la
del model de negoci, les empreses han
vàlid, perquè la música és més dura-
segmentació dels continguts per au-
apostat pel camí més curt i, aparent-
dora que la informació). Potser tot passi
diències, el seu màxim atractiu publici-
ment, menys lesiu per a l’estat dels
per la reducció del nombre de mitjans
tari i comercial.
comptes de les seves organitzacions.
existents que van néixer a l’empara
Aquestes últimes idees (segmentació i
És a dir, s’han reduït despeses, sobre-
d’una sobreabundància publicitària
interactivitat, segons la indústria o per-
tot de personal, sense pensar gaire en
sense un buit real en les demandes de
sonalització i participació segons els
les conseqüències.
la gent. Aquells que es mantinguin, els
ciutadans) són la clau per a tots. Hi ha
més forts, necessitaran la qualitat del
qui no pot entendre que Internet hagi
GATTOPARDISME PERIODÍSTIC de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, expressava la necessitat que, perquè tot continuï com està, és necessari que
generat serveis que fins ara no existien
Potser tot passi per la reducció dels mitjans que van néixer en un mercat amb abundant publicitat
tot canviï.Això és el que sembla que es-
i que necessiten els continguts que ells generen per mantenir-se. Davant d’aquesta situació han d’entendre que, com les agències d’informació convencionals, aquesta demanda de
tigui passant amb el periodisme. Per
seu producte i la credibilitat ciutadana
continguts pot produir beneficis si se
poder continuar complint amb la seva
per continuar funcionant, buscant com-
sap gestionar. El nou model de negoci
funció bàsica i primordial, o sigui, la de
plementarietats amb els serveis en línia
ha de buscar la difícil rendibilitat sobre
traslladar la informació al ciutadà, és
i migrant de manera progressiva. Sense
la base de la comercialització de contin-
necessari que es trobi en constant canvi
pausa i amb pressa.
guts especialitzats i personalitzats, però
i adaptació als temps i als entorns.
La ràdio es troba millor adaptada, per-
també sobre la innovació i la recerca de
I novament aquesta crisi en suposa una
què ja va fer la reconversió en els dar-
noves fórmules, la creació de serveis
més. Dràstica, mal gestionada i amb ac-
rers anys, i l’estructura de despeses està
que aportin valor afegit i el màxim
tuacions a deshora, es tracta només
reduïda i bastant optimitzada. És per
aprofitament dels continguts generats
d’una etapa en què, malgrat tot, es
això que les necessitats per adaptar-se a
per a més d’una plataforma.
constata la necessitat de no allunyar-
les noves demandes és menor, tot i que
La difícil tasca a què s’enfronten els
se de l’essència periodística pura, de la
necessita també buscar rendibilitats al
gestors dels mitjans rau en el fet de
necessitat de buscar complicitats amb
marge de la publicitat.
conjugar aquests elements. La feina de
els destinataris de la informació des del
La televisió és qui més arguments té
discernir més enllà en aquest futur in-
rigor i la confiança.
per rendibilitzar els seus continguts en
cert és tasca d’oracles.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Il Gattopardo, la magnífica novel·la
93
Migracio1:Layout 1
7/4/09
12:35
Página 94
DOSSIER ESPECIAL
Enmig d’una crisi en els mitjans de comunicació propiciada, sobretot, per la baixada en les inversions publicitàries, la migració digital pren
La publicitat enfront la migració digital Joaquin M Pujals Fotos: Vicente Pruna
encara més relleu a
La crisi econòmica està accelerant la
La televisió, malgrat perdre 11 punts,
migració digital. El procés de canvi cap
continuà essent la reina dels anuncis,
mig i llarg termini.
a un nou model comunicatiu en el qual
amb el 43,3% del total de la inversió.
manaran nous suports i tecnologies, al-
L’arribada de la Televisió Digital Ter-
guns potser avui encara desconeguts,
restre (TDT), l’any vinent, multiplicarà
sembla ja imparable. Els mitjans tradi-
per deu el nombre de canals i contri-
cionals perden audiència i quotes de
buirà a accelerar un creixement vertigi-
publicitat, la seva veritable font d’in-
nós
gressos. I tal i com apunten els experts,
comportarà una major dispersió de la
posicions en el mercat
alguns d’aquests, com la premsa diària
cada cop menor despesa en publicitat.
sobre paper, només tindran l’oportu-
La construcció i l’automòbil van ser els
de la informació i en
nitat de sobreviure si són capaços
sectors que més van deixar d’invertir en
d’adaptar-s’hi, acceptant que mai més
anuncis als mitjans. El sector del totxo
tornaran a tenir la influència i els bene-
va dedicar a publicitar-se un 41,9%
ficis dels quals van gaudir durant dè-
menys. L’Asociación de Editores de
cades.
Diarios Españoles (AEDE) calcula
Segons l’informe sobre la inversió pu-
que l’any passat es van deixar de publi-
blicitària en el 2008 d’Infoadex (em-
car unes 55.000 planes d’anuncis d’im-
publicitari i unes
presa dedicada al control i anàlisi de la
mobiliàries i promocions, i altres 3.000
publicitat), Internet és l’únic mitjà que
de publicitat de cotxes.
tarifes més barates i
va resistir la davallada general de la fac-
Es confirmen, doncs, els negres auguris
turació registrada l’any passat, d’un
sobre la propera mort de la premsa en
7,5% respecte a 2007 (de 16.121 a
paper? “Traiem-nos del cap això de la
14.915 milions d’euros), centrada de
desaparició dels diaris. La ràdio no els
manera especial en l’inesperadament
va fer desaparèixer, ni la televisió ho va
desastrós darrer trimestre.
fer amb la ràdio. Els nous mitjans no
Mentre els altres mitjans veien caure
destruiran els anteriors, ara bé, els mo-
els ingressos, el negoci publicitari a In-
dificaran. Publicitàriament sí que hi
ternet va créixer un 26,5%. En l’extrem
haurà un gran canvi. La publicitat no
oposat, els diaris impresos, els més per-
creix al ritme de l’aparició de nous mit-
judicats, van perdre un 20,4%. Tot i
jans i la fragmentació de l’audiència
això, van facturar gairebé el triple que
comportarà la de la inversió”, vaticina
els competidors digitals (1.507 milions
Eva Santana, doctora en Publicitat de
d’euros enfront els 610 milions d’Inter-
la Universitat Ramon Llull.
net).
“Jo fa anys que ho deia, ara es una evi-
De manera lenta, però sense pausa, Internet va guanyant
el de la publicitat. El seu encara limitat desenvolupament
flexibles li permeten aguantar el xoc de la crisi millor que els mitjans tradicionals.
de
l’oferta
mediàtica,
que
Migracio1:Layout 1
7/4/09
12:35
Página 95
La premsa escrita està vivint en l’actualitat una crisi conjuntural a causa de la baixada de les inversions publicitàries.
dència: la premsa tradicional no es re-
assolit 1,9 milions d’usuaris únics.
cuperarà. Se’n sortirà, dels problemes
Segons l’Estudio General de Medios
conjunturals que pateix, però no dels
(EGM), els diaris digitals tenen ja set
estructurals. Viurà una llarga agonia i
milions de lectors a Espanya, gairebé la
tan sols sobreviuran aquells que se sà-
meitat dels que conserva la premsa en
“Internet no ha sabut trobar una
paper. Als Estats Units, segons el Pew
fórmula
Research Center, Internet ha superat
Marta Coll, directora de Media
els diaris com a font informativa més
Planning Group Barcelona, el
consultada, malgrat això, les capçaleres
passat 29 de gener, durant la taula
tradicionals d’aquell país han guanyat
sobre la crisi en els mitjans. Coll
d’èxit”, va
admetre
un 1% de lectors.
va referir-se a Facebook, “un fe-
piguen resituar en un escenari que no
“També estem notant la crisi, si bé som
nomen brutal a nivell mundial
s’assemblarà gens a l’actual”, assegura
dels mitjans que la patim menys. La
que no saben com generar ne-
el periodista Gumersindo Lafuente,
gent es passa moltes hores al dia a In-
goci”. També va parlar d’un dels
que en el seu moment va convertir El-
ternet, i és molt més barat un bàner que
grans handicaps: “el consumidor
mundo.es en el mitjà digital més llegit
un espot”, valora Isabel Haba, del de-
s’ha acostumat a la gratuïtat i a no
en llengua castellana i, actualment, di-
partament de publicitat en línia del
ser impactat publicitàriament, li
rigeix el portal Soitu (www.soitu.es),
diari Libertad Digital. Ella creu que
molesta i refusa la publicitat”.
que amb poc més d’un any de vida ha
molts mitjans impresos tenen els dies
CAPÇALERA ABRIL 2009
Les tarifes són més barates, però els anunciants encara prefereixen els mitjans convencionals
El problema de la gratuïtat
95
Migracio1:Layout 1
7/4/09
12:35
Página 96
DOSSIER ESPECIAL
Màrqueting viral (anuncis com a virus)
no et costa ni un duro. Fins i tot els gratuïts estan tancant!”.
ciava el canvi climàtic– la dediqués a
una de les estratègies més barates i
la lluita contra la fam al món.
TARIFES MÉS BARATES
eficaces: les anomenades campanyes
La campanya, titulada No hunger
Els avantatges d’anunciar-se a Internet
de màrqueting viral miren d’aconse-
(Aturem la fam) i dissenyada per
són unes tarifes encara força barates i
guir que els mateixos usuaris siguin
l’agència Shackleton per a l’ONG
molt flexibles. I també, la possibilitat
els que difonguin la publicitat, reen-
Acción contra el Hambre, va acon-
d’adreçar-se a un públic més definit i
viant-la als seus familiars i amics i es-
seguir el que pretenia: un gran nom-
d’interactuar amb ell, la qual cosa per-
campant-la com ho farien amb un
bre de suports i una important
met saber de manera immediata i
virus –d’aquí ve el seu nom.
presència als mitjans. Fins i tot el ma-
exacta quina audiència rep el missatge.
Quan el vídeo, la imatge, el joc o la
teix exvicepresident dels Estats
El problema és que la meitat dels espa-
frase, la repercussió del qual creix de
Units va fer públic que se n’havia as-
nyols encara no naveguen, que el 60%
manera exponencial, es converteix
sabentat de l’existència.
de les llars no tenen accés a la Xarxa i
en un fenomen social, els mitjans de
La redifusió de la campanya com a
que amplis sectors socials, com la gent
comunicació el transformen en notí-
notícia permet crear sinergies entre
gran, ni hi entren ni hi entraran mai.
cia, se’n fan ressò i encara el difonen
els diferents mitjans de comunicació
“A Internet, es poden alternar campa-
més, i a sobre de manera gratuïta.
que la reprodueixen o que en parlen,
nyes, fer-les evolucionar en el temps,
“És el més buscat pels clients i el
que es retroalimenten. “Es perse-
més actual: costa quatre duros i no hi
gueix impactar amb la combinació de mitjans”, afirma Serrano.
CAPÇALERA ABRIL 2009
edició a la Xarxa, que pots llegir igual i
Són l’última moda en publicitat, i
És l’última moda. Es tracta d’aconseguir que siguin els usuaris els que difonguin la publicitat. És efectiu i barat
96
comptats: “gairebé tots tenen la seva
Altres tècniques de darrera generació són les englobades
Internet permet adreçar-se a un públic més definit i el contacte directe amb el client
sota les denominacions d’ambient marketing o publicitat de
planificar-les per dies o hores. Tens un
guerrilla. L’objectiu és conver-
retorn, un contacte directe amb el po-
ha res tan rendible”, destaca Xesco
tir en espais publicitaris elements del
tencial client. El mitjà està desaprofitat.
Serrano. El truc consisteix a “tenir
nostre entorn no pensats per a ser-ho:
Les grans agències no apliquen tot el
gràcia i que no sembli publicitat”, ex-
mobiliari urbà, túnels del metro –n’hi
talent a la potencialitat que ofereix”, la-
plica l’Eva Quintana.
ha un exemple a Barcelona–, places
menta Lafuente. De fet, “la publicitat
Un exemple de manual va ser el
d’aparcament... i buscar que els mit-
actual a Internet –bàners i anuncis
famós videoclip de la cançó “Amo a
jans de comunicació en vagin plens.
emergents (pop-ups)– no es diferencia
Laura”, creat dos anys enrere per a
El behavioral marketing, que ja es
massa de la dels mitjans tradicionals. És
la cadena MTV. Un altre, el vídeo
comença a fer servir a Espanya, per-
intrusiva i gira al voltant de la informa-
d’aquell mateix any sobre el suposat
met, gràcies a la detecció dels gustos
ció”, reflexiona Santana.
robatori de l’escó de José Luis Ro-
i interessos de cada usuari mitjan-
La publicitat creix a Internet però en-
dríguez Zapatero al Congrés dels
çant el control dels llocs que visita al
cara és un territori per explorar. “Els
Diputats, que van produir des de la
web, adreçar-li aquells missatges pu-
clients tenen molta por a entrar en un
campanya a favor dels Objectius del
blicitaris més adients. Es creen bases
món que desconeixen. Encara pensen
Mil·lenni de l’ONU.
de dades que són ofertes als anun-
que la inversió en mitjans tradicionals
Quintana recorda un altre cas mo-
ciants que cerquen un determinat
és més segura. Amb tot, els mitjans en
dèlic: el d’un vídeo que buscava su-
perfil de client. “Com que les dades
paper no han sabut evolucionar. Fins
ports per a una suposada campanya
recollides no inclouen la identitat de
ara els resultava massa fàcil fer diners”,
destinada a demanar a Al Gore que
la persona, només el perfil, no s’està
diagnostica Jordi Urbea, director de
la seva propera pel·lícula –després
vulnerant el dret a la privacitat”,
l’agència publicitària OgilvyOne.
d’Una veritat incòmoda, que denun-
aclareix Jordi Urbea.
“Internet és ideal per a l’àmbit local, o per a anunciants que volen conèixer el
7/4/09
12:35
Página 97
tipus de client i la resposta del públic, però encara es tracta d’un mitjà complementari i de creixement lent. Ara per ara, els grans anunciants volen se-
Google, sense rival virtual
guir als suports de sempre”, coincideix
Google mana sense discussió en el
marxa d’un nou sistema de gestió
Eva Santana, qui qüestiona els actuals
mercat mundial de la publicitat a In-
publicitària basat en el màrqueting
sistemes de mesura de l’impacte de les
ternet. El cercador més utilitzat pels
comportamental (behavioral marke-
campanyes, que són molt poc precisos
internautes de tot el planeta controla
ting), que remetrà a l’usuari anuncis
“malgrat l’avançada tecnologia de què
el 57% de la facturació global, mentre
personalitzats segons les planes web
disposem i el fet que la televisió viu to-
el seu gran competidor, Yahoo!, s’ha
que visita i l’ús que en fa, que es
talment de la publicitat”.
d’acontentar amb un 9,7%, segons un
Produir continguts amb les noves tec-
estudi realitzat per la companya At-
nologies es més fàcil i molt més barat.
tributor, que va analitzar 75 milions
“Avui, gairebé tothom pot engegar una
de dominis el passat mes d’octubre.
campanya de tipus professional amb un
En el cas dels llocs web petits, els que
ordinador mediocre, i s’emeten a la te-
reben menys d’un milió de visitants,
levisió o la Xarxa espots fets amb
el domini del cercador fundat l’any
imatges preses amb un mòbil. Un
1998 pels llavors estudiants de com-
d’aquests va arribar a guanyar un premi
putació Larry Page i Sergey Brin ar-
a Cannes. Cada cop té més importància
riba a un aclaparador 98%.
la idea, i menys com està desenvolu-
Les empreses DoubleClick, que s’ha
pada”, diu Xesco Serrano, fundador de
fet amb el 31% de la publicitat en
l’agència Remake i professor de publi-
línia mundial, i AdSense, amb el
citat a l’Istituto Europeo di Design, així
26% –ambdues en mans de Google–
com a la UAB, la UPF i la UOC.
tenen cada una el doble de presèn-
Davant d’això, què fan els diaris en
cia al mercat que Yahoo! i Microsoft
paper, i què més podrien fer? De mo-
juntes. DoubleClick controla el
poden conèixer a través d’uns arxius
ment, “vendre planxes, coberts i gani-
consum publicitari de 1.700 milions
anomenats galetes. Fins ara, la seva
vets de cuina”, bromeja Urbea fent
d’internautes, i AdSense el de 1.400
principal font d’ingressos eren els
referència a les promocions. “Però això
milions, davant dels 556 de Yahoo! i
anuncis vinculats amb la plana que
té un límit”, adverteix. “Malaurada-
els 220 de Microsoft.
es visitava o amb la recerca feta amb
ment, les promocions són un camí
Google va comprar DoubleClick dos
el seu motor.
Google, un gegant criticat.
sense retorn. L’objectiu era fidelitzar els lectors i ara cada cop hi ha més gent que vol el producte i ignora el diari. Els diaris ens les trepitgem els uns als altres..., tot i axí, la promoció tira!”, reco-
Des de Google s’assegura
DoubleClick i AdSense controlen el consum publicitari de 1.700 i 1.400 milions d’internautes, respectivament
neix Carles Mas, cap de publicitat
que les galetes no retenen dades que permetin identificar personalment l’usuari, i que tampoc es conservaran aquelles dades vinculades a
nacional dels diaris del grup Zeta.
anys enrere per un total de 2.300 mi-
la visita a llocs web de temes sensibles
També s’han intentat nous formats a
lions d’euros. En el seu moment
com els de contingut sexual o religiós.
l’hora de presentar els anuncis sobre el
aquella important operació empre-
Malgrat tot, no són poques les veus
paper, “més petits, més grans, encarta-
sarial va ser qüestionada per les altes
que ja s’han aixecat contra el que re-
ments, faixes, anuncis a la portada, en-
instàncies de la Unió Europea des
presenta aquesta possible violació de
cara que es carregaven el disseny del
d’on es deia que podia donar peu a
la privacitat. Davant d’això, Google
diari”, explica Serrano. “És cert que la
un possible monopoli, però final-
ha creat un espai on l’usuari podrà
publicitat al diari és cara, però per als
ment va ser autoritzada tal i com ho
decidir quina mena d’anuncis vol
anunciants tenim credibilitat, que és en
havia estat als Estats Units.
rebre o, si vol, suprimir directament
el que ens hem escudat fins ara. El que
L’empresa va anunciar la posada en
el servei.
podem fer és mantenir aquesta credibi-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Migracio1:Layout 1
97
Migracio1:Layout 1
7/4/09
12:35
Página 98
DOSSIER ESPECIAL
Breu glossari (català/anglès) de publicitat a Internet L’evolució imparable de la Xarxa en els darrers anys, conjuntament amb els nous i constants
canvis que s’estan produínt en el sector de la publicitat, ha implicat que hagin aparegut
noves tècniques i estratègies. A continuació, n’oferim una selecció:
ADSENSE
grama navegador informació sobre
PAGAMENT PER ACCIÓ (PAY
Sistema publicitari desenvolupat per
els llocs visitats per l’usuari. Algunes
PER CLICK)
Google que permet mostrar anuncis
empreses han començat a usar
Així és com es coneix el sistema pu-
vinculats amb el contingut de la plana
aquestes dades per adreçar-li anuncis
blicitari que estableix el pagament
que està visitant l’usuari i amb la seva
personalitzats.
per part de l’anunciant d’una quota
localització geogràfica, entre altres paràmetres.
cada vegada que algú punxa un MÀRQUETING DE CERCADORS
anunci.
Aquell que insereix anuncis vinculats ANUNCI EMERGENT (POP-UP)
amb les paraules clau introduïdes per
PAGAMENT PER COMANDA
Finestra emergent que s’obre de
l’usuari en un motor de recerca.
(PAY PER LEAD)
sobte sense sol·licitar-ho en accedir a alguns llocs web. BÀNER (BANNER) Espai publicitari interactiu en una plana d’Internet que actua d’enllaç al
Sistema similar en què es paga quan
Hi ha bàners enganyosos, estragègies que detecten els gustos dels usuaris i finestres que s’obren per sorpresa
lloc web de l’anunciant.
l’usuari demana més informació sobre el producte o servei anunciat. PUBLICITAT AMIGA Es tracta de la publicitat que
COMPORTA-
és sol·licitada per l’usuari registrant-
BÀNER DE TRUCATGE (TRICK
MENTAL (BEHAVIORAL MAR-
se i oferint les dades a canvi de pro-
BANNER):
KETING)
ductes o serveis.
Bàner enganyós que imita un mis-
Estratègia publicitària que detecta els
satge del sistema operatiu i que en ser
gustos i interessos de l’usuari mitjan-
PUBLICITAT GRATUÏTA (PU-
punxat porta a un altre lloc web.
çant el seguiment de la seva navega-
BLICITY)
ció per Internet i li adreça missatges
Publicitat gratuïta en els mitjans
personalitzats.
aconseguida a través de campanyes
MÀRQUETING
CODIS BIDI Senyals bidimensionals que es poden
virals o altres sistemes.
fotografiar amb el mòbil i, enviats a
MÀRQUETING DE GUERRILLA
l’anunciant, permeten obtenir pro-
Utilització publicitària d’un mitjà no
PUBLICITAT INTRAJOC (AD-
ductes, serveis i descomptes.
publicitari en l’espai públic de la ciu-
VERTGAMING)
tat, o de qualsevol altra tècnica no
Nom que engloba els anuncis inserits
convencional i de baix cost.
en jocs en línia.
Ubicació publicitària de productes
MÀRQUETING VIRAL
VISITANTS ÚNICS
d’una marca en les escenes d’una pel·lí-
Estratègia que busca que els usuaris
Individus diferents que visiten un lloc
cula, sèrie o programa de televisió.
es reenviïn els missatges comercials i
web durant un període de temps fix,
els mitjans de comunicació els
xifra diferent del nombre de visites,
GALETA (COOKIE)
converteixin en notícia ampliant-ne
que poden ser moltes per a cada un
Arxiu que emmagatzema al pro-
la repercussió.
dels usuaris.
EMPLAÇAMENT DE PRODUCTE
CAPÇALERA ABRIL 2009
(PRODUCT PLACEMENT)
98
Migracio1:Layout 1
7/4/09
12:35
Página 99
La publicitat a Internet, tot i aconseguir una major personalització i gaudir d’uns preus més barats, encara hi troba reticències.
litat, mirar de baixar les tarifes i lluitar
nova eina publicitària nascuda al Japó
la finestra. I l’objectiu de la publicitat
amb innovació i especialització. I pot-
que ja ens ha arribat. Es tracta d’uns
és adreçar-se només a aquelles per-
ser vendre els diaris més barats, a cin-
dissenys bidimensionals que en ser fo-
sones que consumeixen o podrien
quanta cèntims”, opina Mas.
tografiats amb el telèfon mòbil perme-
consumir els teus productes, i no mal-
“Una possible solució per als diaris en
ten
baratar els recursos empaitant la resta
mació ben contextualitzada i l’opinió que a molts ens agrada llegir els caps de setmana. Entre setmana no tenim temps i consumim les notícies en una
ofertes
o
promocions
Algunes publicacions ja usen els codis bidi, una eina publicitària nascuda al Japó que personalitza els missatges
mena de ‘menjar ràpid’. Podrien fer dos
de l’audiència. Una manera d’aprofitar la interactivitat que fa possible Internet i fer front a la necessitat de personalitzar els missatges és la iniciativa de la publicitat amiga que
formats, un per als laborables i un per
exclusives. Algunes revistes els han co-
proposa l’empresa espanyola Ada-
als caps de setmana. Una altra opció
mençat a usar per enviar vídeos rela-
greed. Aquesta tècnica consisteix en
podria ser el llibre electrònic, on et po-
cionats amb el tema tractat en el
què els missatges només són rebuts per
dries descarregar el diari, encara que no
reportatge al qual acompanyen.
aquells usuaris que així ho sol·licitin re-
li veig massa possibilitats publicitàries:
La saturació publicitària i els mètodes
gistrant-se i facilitant-ne les dades. A
seria tornar a l’anunci clàssic”, consi-
invasors (com els anuncis que esmico-
canvi, reben productes i serveis gratuïts.
dera Xesco Serrano.
len les pel·lícules a la televisió o els que
Com més anuncis vegis, més punts acu-
“La clau del futur és segmentar les au-
de sobte s’obren a la pantalla de l’ordi-
mules. I l’anunciant sap que només veu
diències i personalitzar els missatges”,
nador) acostumen a aconseguir l’efecte
els seus missatges qui hi està realment
deixa clar Jordi Urbea. Una de les fór-
contrari al desitjat: molesten l’usuari,
interessat. Així doncs, els anuncis,
mules podrien ser els codis bidi, una
que en fuig canviant de canal o tancant
només per a qui s’encarrassa!
CAPÇALERA ABRIL 2009
paper seria especialitzar-se en la infor-
rebre
99
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1
7/4/09
12:36
Página 100
DOSSIER ESPECIAL
Als Estats Units un article del 16 de febrer de la revista Time, que el setmanari anunciava en la portada, encetava un debat que ha fet córrer rius de
S’haurà de pagar per informar-se a la Xarxa? Eudald Coll
tinta, ja que proposava tornar a cobrar per les versions digitals dels diaris. Aquesta opció ja s’havia descartat en el passat, però la crisi econòmica –que està afectant molt
El 16 de febrer la revista Time obria la
digital i potenciar la marca. El pro-
caixa dels trons. “Les companyies estan
blema és que una dècada després els
regalant les notícies”, escrivia Walter
ciutadans s’han acostumat a la gratuï-
Isaacson, exeditor en cap del conegut
tat i ara ningú sembla disposat a pagar
setmanari, expresident de la CNN i
per informar-se. “La gent que fa servir
autor d’un article titulat “Com salvar el
Internet assumeix que la informació és
seu diari?”, que el setmanari anunciava,
gratuïta i és allà perquè ells la consu-
en portada amb una il·lustració on es
meixin, però no és gratuïta i s’ha de tro-
veia un exemplar del New York Times
bar una manera de cobrar-la”, deia
que embolicava un peix.
Arlene Morgan, vicedegana de la fa-
L’article, que portava per subtítol “Una
cultat de Periodisme de la Universitat
modesta proposta”, suggereix que les
de Columbia, enmig del debat.
versions digitals dels mitjans tornin a
Henry Luce, cofundador de Time, creu
fer pagar per accedir a aquestes, tal i
que el camí assenyalat per Isaacson és
com algunes havien fet anys enrere.
el correcte i és taxatiu a l’afirmar que
Isaacson defensa que els mitjans varen
l’estratègia empresarial dels diaris en
cometre un greu error al començar a
els darrers anys consistent a bolcar gra-
oferir gratuïtament els continguts per
tuïtament els seus continguts a la Xarxa
molts s’ho plantegin
Internet. L’article va obrir el debat
amb l’únic suport econòmic dels anun-
sobre si, atesa la situació de crisi actual
ciants és “moralment aberrant i econò-
una altra vegada. El
a la premsa escrita, cal tornar o no a les
micament autodestructiva”.
subscripcions en línia.
L’article del Time apareixia poc des-
A principis del segle XXI les grans cap-
prés que un estudi recent del Pew Re-
çaleres tant d’Europa com d’Estats
search Center revelés que el 40% dels
Units varen apostar per un model mixt
ciutadans s’informa per Internet de les
on es combinaven els continguts en
notícies enfront el 35% que compra
obert i els de pagament. Davant la
premsa escrita. En el cas dels joves, in-
manca de resposta per part dels lectors
dica l’estudi, la balança encara es de-
i el perill que el sistema beneficiés als
canta més cap a les noves tecnologies,
que ho oferien tot gratuïtament, la gran
ja que un 59% usen la Xarxa per saber
majoria dels mitjans van decidir no fer
què passa, mentre que tan tols un 28%
pagar per cap informació.
compra el diari.
Així doncs, molts mitjans optaren per
I aquest canvi d’hàbits tenen lloc dins
la gratuïtat amb l’objectiu d’impulsar la
un context de forta crisi en els diaris
lectura, atraure anunciants a la versió
nord-americans. Cal tenir en compte
seriosament la premsa nord-americana– és un argument perquè
debat, de nou, està obert.
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1
7/4/09
12:36
Página 101
La lectura de la premsa gratuïtament a la Xarxa és una pràctica molt estesa des de fa una dècada. Foto: Vicente Pruna.
que es tracta d’un país que combina
aquestes mitjans no saben com fer ren-
una gran abundància de diaris locals
dibles les versions a la Xarxa.
amb una altíssima taxa de penetració
En el seu article, Isaacson proposa que
d’Internet entre la població.
per menys d’un dòlar l’usuari pugui lle-
Això ha provocat que molts diaris pa-
gir un article, que per una mica més
El magnat Rupert Murdoch és
teixin greus problemes financers i al-
pugui accedir a l’edició completa del
ara un exemple pels que aposten
diari i amb una mica més de di-
per sistema de subscripció. Mur-
ners hi tingui accés lliure durant
doch és propietari del Wall Street
una setmana. Així doncs, segons
Journal, l’únic mitjà de rellevàn-
ell, el futur podria estar en el Pay-
cia internacional, juntament amb
Pal o Spare Change, sistemes de
Financial Times, que té sistema de
micropagament
subscripció. Tot i que l’any passat
a
l’estil
de
guns no han tingut més remei que
l’iTunes.
va suggerir que ho eliminaria al
tancar. La paradoxa és que molts lec-
En aquest sentit apuntava també l’em-
final no fou així i manté bona part
tors s’han passat a les edicions digitals
presari i escriptor Steve Brill, que pro-
del contingut sota pagament. El
dels diaris que pateixen aquests pro-
posava en una carta al New York Times
resultat: és dels pocs mitjans que
blemes i, per tant, han deixat de com-
que aquest diari lideri la tornada als
ha augmentat tirada i que té be-
prar la versió en paper, mentre que les
webs de pagament. Bill proposava un
neficis del sistema de subscripció.
empreses
sistema de pagament en el qual cada ar-
editores
que
sostenen
CAPÇALERA ABRIL 2009
Al febrer la revista Time obria un debat al proposar tornar a pagar per accedir als webs dels mitjans de comunicació
Seguint l’estela de Murdoch
101
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1
7/4/09
12:36
Pรกgina 102
7/4/09
12:36
Página 103
ticle costava 0,10 cèntims de dòlar, un
Excellence in Journalism (PEJ) sugge-
abonament diari valia 0,40 cèntims, un
ria explorar un model similar al de la
abonament mensual uns 7,50 dòlars i
televisió per cable, és a dir, una forma
un anual uns 55 dòlars.
de tarifa mensual als diaris i altres dis-
“Ho veig complicat”, va admetre en el
tribuïdors de notícies, com passa amb la
seu moment Marty Kaiser vicepresi-
tarifa plana d’accés a Internet. Aquest
dent de l’Asssociació Nord-americana
sistema, apunta l’informe, seria molt
d’Editors de Diaris. Segons Kaiser és
millor que el dels micropagaments que
difícil que algú pagui per una notícia
proposa Time, ja que és bastant més còPortada del Time amb l’article
mode per a l’usuari que no pas comprar notícies individuals. “La
El setmanari proposa sistemes de micropagament com PayPal o Spare Change a l’estil de l’iTunes
gent paga –argumentava Rosenstiel, director del PEJ– quan entra
forma que va fracassar davant la impos-
a l’autopista de peatge, no cada
sibilitat d’arribar a acords per part de
cinquanta metres”.
les diferents empreses que la formaven.
L’informe del PEJ també propo-
De totes maneres, no són pocs els crí-
que pot llegir gratuïtament a Google.
sava que els diaris –a l’estil del model
tics amb la proposta de tornar al sis-
Els crítics amb aquesta idea recorden
Amazon.com– creïn centres comercials
tema de pagament per subscripció. El
que és molt diferent baixar-se una
en línia als seus webs, on es proporcio-
periodista Jeff Jarvis escrivia, el passat
cançó que pots escoltar les vegades que
nin xarxes de recerca local per a petites
mes de març, a The Guardian que “el
vulguis (com passa amb les llicències,
empreses. Així s’evitaria molestar els
debat sobre el pagament s’ha convertit
shareware o jocs), mentre que una notí-
lectors amb anuncis intrusius que
en una cosa emocional, per no dir man-
cia o servei informatiu és un producte
poques persones llegeixen. Una altra
cat de dades, poc realista i alguna cosa
que caduca ràpidament.
proposta de l’informe és trobar una
més que una quimera; en una paraula:
De totes maneres, els experts i els edi-
manera de “desafiar seriosament” com-
religiós”.
tors li donen voltes al tema. Kaiser
panyies com Google i Yahoo per com-
En canvi, altres experts tenen clar que
admet que la necessitat aguditza l’en-
partir més dels ingressos que treuen de
la qualitat té un cost. El periodista Ja-
giny i aventura que el 2009 serà l’any de
les notícies.
vier Montalvo, expert en aspectes rela-
l’experimentació i la innovació. Santi Nolla, que el 25 de març escrivia a
cionats amb mitjans de comunicació, UN FRONT COMÚ
apostava a finals de març des d’Expan-
l’Avui un article sota el títol L’any de la
Per la seva part, en un article al New
sión per una fórmula mixta: “L’únic
innovació?, es feia ressò de la notícia i
York Times el periodista David Carr
model de finançament a llarg termini
apuntava en el mateix sentit. Nolla afir-
proposava que els diaris s’unissin en un
del mitjà en línia passaria per una fór-
mava que “el trasllat de lectors que
front comú per convertir les seves edi-
mula mixta de subscripcions o paga-
s’està produint del paper a l’entorn di-
cions en línia en un sistema de paga-
ment per informació i publicitat.
ment, en bloc.Altres personatges,
D’altra manera, no es podria sostenir
com Jon Stewart, el presentador
l’estructura de costos, especialment de
del programa Daily Show, apun-
periodistes, que garanteixen una infor-
tava en el mateix sentit i suggeria
mació de qualitat i diferenciada. Sense
que els mitjans en línia s’agru-
aquests atributs, els continguts del mitjà
Altres propostes són una tarifa mensual com la de la televisió per cable o un front comú contra la gratuïtat
pessin i cobressin pel seu accés en
es perdrien en la jungla d’informació
gital està conformant una manera dife-
conjunt, una fórmula similar a la que
inútil, no contrastada o irrellevant que
rent de llegir i de consumir els mitjans.
utilitza la televisió per cable.
omple la xarxa de xarxes. Amb aquests
És el moment de posar-hi imaginació
Segons els experts, perquè la subscrip-
pressupostos assumits per bona part
perquè, de diners, serà molt difícil que
ció de pagament tingui èxit, cal arribar a
dels grans editors, a Estats Units i Eu-
se n’hi posin”.
un acord entre molts editors, una tèc-
ropa, falta saber si faran el pas per
Un mes després de la publicació de l’ar-
nica que ja es va intentar als Estats
iniciativa pròpia o si serà la reestructu-
ticle d’Isaacson, un informe de vuit-
Units a finals dels noranta amb la crea-
ració de l’actual model de premsa qui
centes
ció del New Century Network, plata-
ho faci per ells”.
pàgines
del
Projecte
for
CAPÇALERA ABRIL 2009
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1
103
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 104
DOSSIER ESPECIAL
L’evolució d’Internet també ha comportat la proliferació dels blocs, espais personals d’escriptura que en els darrers anys han obtingut un alt grau de popularitat entre
Blocs: un mitjà creat a mida de cadascú Karma Peiró Fotos: Sergio Ruiz
els internautes. Tot i la
Un bloc o bitàcola és un espai web a In-
És impossible dir amb exactitud la
ternet, un diari digital que permet pu-
quantitat de bitàcoles que hi ha a In-
dificultat de
blicar fàcilment continguts en text,
ternet. Milions de persones expliquen
àudio, foto i vídeo. A aquest contingut
la seva vida i escriuen sobre temes es-
se li poden incorporar enllaços a les
pecialitzats o professionals. És clar que
fonts originals i acceptar comentaris de
també se n’abandonen molts. Segons
qui ho llegeix. Aquestes caracterís-
The State of the Blogosphere 2008
tiques fan del bloc una de les eines més
(http://technorati.com/blogging/state-
populars que Internet ha tingut fins al
of-the-blogosphere) l’any passat hi
blocs a la Xarxa i una
moment. El seu potencial comunicatiu
havia 133 milions de blocs a Internet.
és infinit sobretot quan els continguts
Però de tots aquests, només 1,5 milions
part d’aquests estan
d’uns i altres van teixint una xarxa infi-
(1,1%) s’actualitzaven almenys una ve-
nita d’informació que traspassa fron-
gada per setmana.
teres.
En els darrers anys, han proliferat els
Ara farà uns cinc anys, que els webs
blocs d’anàlisi de l’actualitat informa-
dels diaris tradicionals van incorporar
tiva, realitzats per periodistes que cer-
blocs sota les seves capçaleres amb les
quen un espai fora dels mitjans per
firmes de periodistes que opinaven
manifestar lliurement la seva opinió.
article, alguns
sobre l’actualitat i atreien un nombre
El professor de Periodisme de la Uni-
considerable de visites. Actualment, hi
versitat de Navarra, Ramon Salaverria,
periodistes blocaires
ha blocs dels corresponsals desplaçats,
va fer una investigació (El estilo del
que gaudeixen d’un espai il·limitat per
blog periodístico) en què analitza el
explicar el que no cap en el paper ni en
contingut de deu blocs escrits per pe-
els minuts de l’informatiu radiofònic o
riodistes influents i la seva producció
televisiu.
durant només dues setmanes del mes
bloc, així com el
CAPÇALERA ha parlat amb uns quants
de maig del 2006.
periodistes catalans que mantenen
El resultat de la investigació fou: un
contacte directe amb
actiu un bloc. Tots ells estan fidelitzant
total de 292 articles, més de 50.000 pa-
miniaudiències que segueixen el que
raules, amb 1.169 enllaços, 95 fotogra-
escriuen únicament a Internet i s’hi re-
fies i 25 vídeos.“Els blocs periodístics
lacionen personalment. Reconeixen
gairebé no aporten notícies pròpies
que és un esforç publicar amb freqüèn-
sinó opinions”, explica Salaverria a la
cia a la Xarxa, però cap d’ells no està
seva bitàcola e-periodistas. “Lluny de
disposat, ara per ara, a abandonar “el
ser una alternativa periodística dels
mitjà” que s’han creat a la seva mida.
mitjans tradicionals estan constituint-
comptabilitzar-los, les darreres xifres parlen de 133 milions de
escrits per professionals de la informació. En aquest
expliquen com viuen la relació amb el seu
els seus nombrosos lectors.
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 105
Jofre Llombart, cap de redacció de Catalunya Ràdio, manté L’Agulla del Paller des de l’any 2007 des d’on aborda temes socials.
se en la seva caixa de ressonància a In-
periodista que manté un bloc a la
ternet”, apunta el docent.
Xarxa. Algunes d’aquestes conclusions
Per la seva part, José Luis Orihuela,
són les següents:
també professor de Periodisme a la ma-
• Tres de cada quatre enquestats
teixa universitat, va publicar a e-Cua-
“consideren que amb el bloc practi-
Els periodistes col·legiats ja poden
derno les conclusions de l’“Estudio
quen periodisme d’opinió”.
obrir un bloc al web del Col·legi.
• Els periodistes del sector au-
N'hi ha prou amb identificar-se
diovisual i els de comunicació ins-
amb el número de col·legiat i intro-
titucional no se senten atrets pels
duir-hi la contrasenya (sol·liciteu-la
blocs.
a col.legi@periodistes.org o trucant
• Més del 60% creuen que el
al Col·legi). El bloc es pot perso-
millor és relacionar-se amb la
nalitzar a nivell de continguts i
seva audiència.
d’imatges. Desenes de col·legiats ja
sobre el impacto de la blogosfera en el
• Més del 50% ha aconseguit una lli-
han obert un bloc i les seves en-
entorno periodístico iberoamericano”
bertat editorial que no tenia al seu
trades o posts tracten de qüestions
(http://tinyurl.com/b2d3uh), realitzat el
mitjà.
de periodisme, culturals o polí-
2007.
• El 63% ha rebut comentaris ofensius.
tiques. Les entrades queden cate-
Les conclusions que s’apunten a la in-
• Un 40% ha tingut ofertes de treball a
goritzades per temàtiques.
vestigació ajuden a dibuixar el perfil del
través del bloc.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Els estudis destaquen que els blocs periodístics gairebé no aporten notícies pròpies sinó opinions
Blocaires al nou web
105
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 106
DOSSIER ESPECIAL
Catalunya també té una gran represen-
VETERANS DE LA XARXA
tació en els blocs periodístics. Els prin-
En Lluís Foix és un veterà en el perio-
cipals diaris, com ara La Vanguardia, El
disme tradicional i en el digital. L’any
Periódico de Catalunya o l’Avui, in-
2002 va ser dels primers i obria un bloc
Tenir un bloc no és una tasca fàcil.
clouen les veus dels seus periodistes.
anomenat La Libreta, lligat a la capça-
Aquí teniu alguns consells extrets
Entre tots deuen sumar més d’un cen-
lera de La Vanguardia a Internet. Ac-
de la Guía Completa del Blogging
tenar de bitàcoles amb temàtiques tan
tualment publica a les capçaleres del
de Huffington Post (més informa-
diverses com la realitat d’un altre país,
grup Godó, manté La Libreta i el Foix-
ció a http://tinyurl.com/85oz8y).
els esports, la tecnologia, la política,
blog
1. Jeff Atwood: “Escriu amb regu-
l’art, la ciència, etc. La Corporació Ca-
una altra bitàcola independent oberta
laritat. Faig sis actualitzacions per
talana de Mitjans Audiovisuals té cen-
fa uns anys.
setmana. Això és dur però quan
tenars de blocs escrits pels seus
Segons Foix, en el blocs “no es pensa
s’agafa l’hàbit ja no costa.”
periodistes (http://www.interactiva.cat/
tant en l’àmbit geogràfic de la difusió
2. “Escriu informalment però amb
catosfera). Per exemple, els d’IcatFm,
del mitjà perquè els lectors et poden se-
Recomanacions per tenir un bloc
claredat, com si estiguessis explicant-li a un amic. No siguis críptic, vés al gra”, continua Salmon. 3. Ryan Singel:“Comença amb una bona primera frase. Imagina que el
guir des de molt lluny”.
Els professionals del món audiovisual i de la comunicació institucional són els que se senten menys atrets pels blocs
CAPÇALERA ABRIL 2009
teu lector no passarà del primer pa-
106
(http://foixblog.blogspot.com),
Un 44% de l’audiència de La Libreta estan ubicats fora del territori espanyol. Malgrat la feina que pot donar publicar
ràgraf.”
especialistes en música, teatre, llibres o
totes dues bitàcoles, ell confessa no
4. Arianna Huffington recomana
cinema. I al 3cat24, el web de notícies
haver-se plantejat mai tancar-les. “La
no fer entrades massa llargues.
de TV3 i Catalunya Ràdio, correspon-
Libreta arriba a les bústies de 35.000
“Màxim vuit-centes paraules per
sals com l’Albert Elfa als EUA
persones alhora, totes elles subscrites a
història.”
(http://blogs.ccrtvi.com/ruta70.php) o
la newsletter. Com em podria permetre
5. Singel:“Afegeix alguna cosa nova
Sergi Vicente a la Xina (http://sergivi-
deixar-ho?”, es pregunta.
de tant en tant o els lectors no tor-
cente.blogspot.com) són molt seguits.
Després d’anys d’experiència, està
naran al teu bloc. Com a periodista,
Vilaweb també n’és un altre referent.
convençut que hi ha diferències subs-
pensa a ampliar la informació que
Cap al 2004, va ser un dels primers
tancials entre els lectors de premsa i els
té tothom.”
a oferir als seus lectors la possibili-
d’un bloc. “Els que em llegeixen a In-
6. Ezra Klein:“Concentra el bloc en
tat d’obrir blocs i ara reuneix cente-
ternet són més fidels, fan comentaris,
un tema concret sense que sigui
nars, alguns de periodistes, com el
creen comunitat. Hi ha molta complici-
massa especialitzat, es pot combi-
de Saül Gordillo, director de l’ACN
tat”, assegura. Aquest periodista és
nar amb històries més generals.”
(http://www.saul.cat).
molt seguit allà on deixi anar la seva
7. “Respon als comentaris!”, pun-
Fora d’aquestes agrupacions per mit-
ploma, però sap de gent, ‘lectors del
tualitza Klein.
jans, trobar blocs de periodistes cata-
paper de tota la vida’, que ara només el
8. Salmon:“Posa enllaços! és l’única
lans que parlin sobre una temàtica
llegeixen per la Xarxa. “Sóc conscient
manera que trobin el teu bloc.”
especialitzada, que escriguin amb assi-
que els meus escrits arriben als repre-
9. Om Malik: “Espera almenys
duïtat, i mantinguin una comunicació
sentants del Govern de Catalunya i
quinze minuts abans de publicar
fluïda amb els seus lectors és una tasca
d’institucions catalanes molt recone-
res. Això et donarà distància.”
titànica. Perquè les seves bitàcoles ‘flo-
gudes”, apunta.
10. Singel:“Fotos. Sempre. Internet
ten’ a Internet entre un mar de blocs
La Mercè Piqueras és una altra vete-
n’està plena, però cerca la llicència
d’altra gent, que escriuen amb rigor el
rana d’Internet. Es va connectar per
Creative Commons de Flickr.”
que publiquen. Aquests últims no exer-
primera vegada el 1994 i, des de
12. Mike Masnick: “No t’amoïnis
ceixen el periodisme en cap mitjà però
llavors, ha participat en nombrosos de-
per les poques visites. Només escriu
sí a la Xarxa. Al lector d’aquests blocs
bats virtuals sobre diferents temà-
sobre el que t’interessa, comunica’t
no li fa res si qui l’informa és un asses-
tiques. De professió és biòloga, a més
amb altres i gaudeix-ne.”
sor d’empreses, un tecnòleg, un filòsof o
de ser la presidenta de l’Associació
un periodista.
Catalana de la Comunicació Científica
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 107
Lluís Foix manté actives dues bitàcoles a la Xarxa. Quasi la meitat dels lectors resideixen fora de Catalunya.
(http://www.acccnet.net/). El 2004 va
todologia. Piqueras explica que podria
RETROALIMENTACIÓ
obrir el bloc La Lectora Corrent, de-
escriure en una llibreta el que publica
El cap de redacció de Catalunya Ràdio,
dicat a lligar l’actualitat amb la ves-
al bloc “però no podria afegir-li enlla-
Jofre Llombart, es va animar a obrir, a
sant científica. “Vull arribar a la gent
ços ni fotos ni vídeos. És com la llista de
finals del 2007 i sota la capçalera del
que creu que no li agrada la ciència”,
bibliografia de les revistes de divulga-
3cat24, el bloc L’Agulla del paller, on fa
explica Piqueras. Actualment, rep
ció científiques, que ja no les posen per-
comentaris reflexius d’algunes notícies
unes 17.000 visites mensuals i per les la llegeixen, o si l’han trobat pel Google o bé per recomanació d’un altre bloc.
que toquen la vessant
La majoria dels periodistes que tenen un bloc destaquen que el millor és poder relacionar-se amb la seva audiència
Mercè no és periodista, però ha estat
més social. “Escriure a Internet em permet fer una altra construcció lingüística, utilitzar recursos literaris que no puc fer
triada en aquest article perquè aplica
què ocupen massa espai”. També
servir a la ràdio, en què el missatge ha
en el seu treball les regles bàsiques de
destaca que és molt meticulosa amb els
de ser concís i concret”, admet Llom-
la professió: correcció ortogràfica, ve-
enllaços: “Cada cerca per trobar la font
bart, que destaca el perfil de l’audiència
racitat de la informació, les fonts origi-
original és una petita investigació. Fins
dels dos mitjans:“Qui entra al bloc està
nals, etc. Ella s’ha creat un nom a
i tot al recomanar un enllaç de la Vi-
predisposat a llegir-me. Deixa comen-
Internet que no està lligat a la capça-
quipèdia, abans el contrasto amb dos o
taris que l’oient de ràdio no fa, és més
lera de cap mitjà gràcies a aquesta me-
tres webs”.
crític i participatiu, manté converses
CAPÇALERA ABRIL 2009
estadístiques sap des de quins països
107
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 108
DOSSIER ESPECIAL
amb altres.A vegades és la mateixa per-
Una selecció de blocs
sona… això és el més curiós”. D’altra banda, la Sílvia Cobo és una pe-
BLOCS DE PERIODISTES CATALANS La Libreta, de Lluís Foix http://www.lavanguardia.es/lalibreta /index.html
BLOCS
DE PERIODISTES ESTRANGERS
a responsable de comunicació d’Inter-
The Huffington Post, d’Arianna Huffington
net a l’ONG Mans Unides. Fa dos anys
La lectora corrent, de Mercè Piqueras http://lectoracorrent.blogspot.com/
http://www.huffingtonpost.com/
i crítica dels mitjans de comunicació en
Jeff Jarvis
un to informal. “La meva idea és recu-
L’agulla del paller, de Jofre Llombart http://blogs.ccrtvi.com/lagulladel paller.php
http://www.buzzmachine.com/
perar la funció social i la credibilitat de
Lola como mola, de Sílvia Cobo http://lolacomomola.blogspot.com/
http://www.longtail.com/the_long_tail
Oh Europa!, de Jaume Masdeu http://blogs.ccrtvi.com/oheuropa.php Desnoticias, de Mònica Ramoneda http://desnoticias.wordpress.com/ Janquim, de Joan Carreras http://janquim.blogspot.com/ Port 666, de Mercè Molist http://filmica.com/port666/ Dutopia, de David Domingo http://dutopia.cat Fotoblog de la periodista Núria del Moral http://www.nuriadelmoral.blogspot. com/
BLOCS DE PERIODISTES NO CATALANS
CAPÇALERA ABRIL 2009
eCuaderno, de José L. Orihuela http://www.ecuaderno.com/enlaces/
va obrir Lola como mola per fer anàlisi
la professió”, afirma. Aquesta perioChris Anderson, director de la revista tecnològica Wired
dista confessa que publicar a Internet “és un motor d’aprenentatge constant. Hi ha un món sencer a descobrir i tens
Coding Horror, de Jeff Atwood
els experts a un clic de distància. Lola
http://www.codinghorror.com/blog/
como mola és el millor currículum que
Portfolio.com, de Felix Samon
tinc”. Cobo explica que la Xarxa li ha permès conèixer altres professionals i,
http://www.portfolio.com/views/blogs /market-movers
fins i tot, rebre ofertes de treball.
The Atlantic, de Jeffrey Golberg
tenir actualitzat un bloc suposa invertir
http://jeffreygoldberg.theatlantic.com
moltes hores; ser constant en la tasca
The American Prospect, d’Ezra Klein http://www.prospect.org/csnc/blogs /ezraklein Techdirt, de Mike Masnick http://techdirt.com/
Tot i els avantatges que comporta, man-
d’opinar o reflexionar; conèixer bé l’eina; donar-lo a difondre per Internet i descobrir la reacció que provoquen les paraules pròpies en la miniaudiència fidelitzada amb el pas del temps. Lluís Foix comenta que “com a periodista, si no escrius, és com deixar l’ofici. Ara
Talking Points Memo, de Joshua Mica Marshall
que estic jubilat és un gust i actualitzo
http://www.talkingpointsmemo.com/
setmana”. La Mercè Piqueras va tenir
La Libreta tres o quatres vegades a la desactualitzat un temps el seu bloc,
PERÒ MOLT INFLUENTS
108
riodista de trenta anys que treballa com
DE GRAN POPULARITAT
però a principis del 2008 es va plantejar el repte de mantenir-lo. “Ara cada
e-periodistas, de Ramon Salaverria
BLOCS MÉS INFLUENTS DEL 2008, SEGONS THE BEST OF BLOGS
http://e-periodistas.blogspot.com/
TechCrunch
assegura; mentre que en Jofre Llom-
http://www.techcrunch.com/
bart destaca el temps que s’inverteix a
setmana hi incorporo nous continguts”,
Digitalismo, d’Hugo Pardo i Carlos Scolari
Mashable!
http://digitalismo.com
http://mashable.com/
Periodistas21, de Juan Varela
Engadget
etc. “Però tot és voluntat i és molt sen-
http://periodistas21.blogspot.com/
http://www.engadget.com/
zill”, afirma.
Mangas Verdes, de Manuel Almeida
Gizmodo
http://mangasverdes.es/
http://www.gizmodo.es/
Escolar.net, de Nacho Escolar
Boing Boing
comunico a Lola como mola i intercan-
http://www.escolar.net/
http://boingboing.net/
vio opinions. El Twitter i Del.icio.us
posar enllaços, retocar les fotos per adaptar-les a una grandària, llegir i respondre els comentaris que t’hi deixen,
La Sílvia Cobo llegeix diàriament articles d’experts en periodisme digital escrits en diferents idiomes. “Després ho
m’ajuden a compartir enllaços. Amb
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 109
Sílvia Cobo té un bloc que sota el nom Lola como mola analitza els mitjans de comunicació des d’una òptica informal.
l’RSS segueixo 170 blogs i m’assabento
un bon exercici periodístic i et manté
dicat a l’anàlisi sobre la política i l’eco-
del que escriuen altres periodistes”, as-
actiu professionalment”, reconeix. Ex-
nomia europea. “La pràctica és la
segura.
plica que és completament diferent es-
millor de les escoles, jo m’ho passo bé.
En Joan Carreras, periodista de la Cor-
criure al bloc que fer-ho per a La
Puc publicar idees i interpretacions que
poració Catalana de Mitjans Audiovi-
Vanguardia.es, on treballa coordinant
abans em quedava per a mi. Ara les ex-
suals (CCMA) va obrir, el 2007, el bloc tió del coneixement, innovació i periodisme. Diu que respon els comentaris tan aviat com pot i publica un o dos
Els blocaires coincideixen en el fet que els lectors els ajuden a corregir errors, complementar textos o resoldre dubtes
cops per setmana: “M’agrada molt bus-
amb possibilitat de ser contestat”, assegura. I afegeix: “Porta
feina,
francament”. De cibercultura parla la
car enllaços, dedicar certa cura a la re-
l’hemeroteca. “Els objectius, la meto-
Mercè Molist al seu bloc Port 666, que
dacció, fer les fotos que publico (sovint
dologia i el llenguatge són diferents. Al
va obrir el 2006. L’actualitzo més o
amb el mòbil pel carrer)”.
Desnoticias faig més opinió o més lite-
menys un cop per setmana”, reconeix.
El 2007, la Mònica Ramoneda també es
ratura”, diu.
Ella publica regularment al Ciberpaís
va decidir a obrir Desnoticias, on escriu
Un altre blocaire és Jaume Masdeu,
(suplement de tecnologia d’El País) i
sobre periodisme digital i comunicació
corresponsal de Catalunya Ràdio a
explica que el millor de Port 666 és que
de conflictes. “És un vici: t’animes a pu-
Brussel·les, que recomana l’experiència.
no ha de passar pel filtre d’un editor i
blicar i si no pots, ho trobes a faltar. És
Ell va estrenar, el 2008, Oh! Europa de-
els articles poden tenir la llargada que
CAPÇALERA ABRIL 2009
Janquim, en què es pot llegir sobre ges-
poso a escrutini públic,
109
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
12:45
Página 110
DOSSIER ESPECIAL
Mercè Piqueras és blocaire i presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.
vulgui. “És el meu mitjà de comunica-
més d’un cop amb actes d’altres. La
resoldre dubtes. “M’encanta quan opi-
ció. I el millor és que la gent em pot
reacció dels comentaris va ser violenta
nen, quan participen i encara més quan
deixar comentaris perquè al Ciberpaís
i el 3cat24 va retirar-ne uns quants que
dialoguen entre ells”, explica Joan Car-
no tinc retroalimentació dels lectors”,
m’agredien verbalment. L’anonimat els
reras. En Jaume Masdeu opina que “la
afirma.
empara”, critica.
lliure expressió s’emmarca dins d’unes
El feedback dels lectors en un bloc no sempre és a la mida de l’autor. Després d’hores polint un contingut que llegirà gent anònima, es pot trobar amb comentaris que li falten al respecte. En
normes de comporta-
Hi ha molts blocs abandonats. Els de poca audiència es queden en els llimbs de la Xarxa fins que desapareixen, passats uns anys
CAPÇALERA ABRIL 2009
Lluís Foix diu: “És clar que hi ha el que
110
ment i els insults s’han d’esborrar directament”. ELS ABANDONATS Malgrat tanta voluntat de
t’insulta i el que no està d’acord amb el
La Sílvia Cobo, la Mercè Molist i la
fer bé les coses, a vegades la realitat su-
que dius, però… això entra dins les re-
Mònica Ramoneda, pel contrari, mai no
pera a qualsevol que hagi obert un bloc.
gles del joc”. En Jofre Llombart, en
han tingut aquestes males experiències
Es deixa setmanes sense actualitzar, els
canvi, no s’ho acaba de prendre tan bé.
amb els comentaris dels lectors. La
temes perden sentit i mai es temps de
“Un dia vaig fer un comentari a l’acti-
Mercè Piqueras diu que això passa so-
fer una bona entrada amb enllaços,
tud dels anti-Bolonya plantejant què
bretot en els mitjans grans. Tots coinci-
fotos, vídeos o àudios. I menys a res-
passaria si a ells els boicotegessin els
deixen que els lectors han ajudat a
pondre comentaris!
seus actes, com han fet els estudiants
corregir errors, complementar textos o
N’hi ha molts, de blocs abandonats. Els
Article_blog_periodistes:Layout 1
7/4/09
de poca audiència es queden en els llimbs de la Xarxa fins que desapareixen, passats uns anys. Encara es pot veure l’última entrada, al setembre de l’any passat, de la periodista Núria Almiron (http://www.almiron.org/). O el Retiario, de Pepe Cervera, que el juny de 2008 va anunciar una aturada temporal per vacances d’estiu i encara no ha tornat. Ara té un altre bloc anomenat Perogrullo (http://www.perogrullo.com/?cat=29), molt més al dia. Però el pitjor és quan l’audiència espera confiada que l’autor continuarà la bitàcola. El bloc del periodista Martí Perarnau (http://martiperarnau.blogspot.com/) n’és un exemple. Té acumulats més de 1.400 comentaris en el seu missatge de comiat. SER PERIODISTA A INTERNET Per acabar, deixem algunes reflexions sobre els blocs. Per Joan Carreras “tenir bloc permet intercanviar informació, compartir coneixement i traçar –entre molts– un mapa més ajustat de la realitat”. Mercè Piqueras opina que “això dels blocs és com la ‘selecció natural’. Els millors seran els que sobreviuran al pas del temps”, mentre que Mercè Molist admet que encara utilitza “el boli, la llibreta i el telèfon, però el tant per cent és ínfim comparat amb l’ús que faig de Google, correu electrònic, blocs, RSS, Jabber (‘messenger’ de Linux), etc.”. Lluís Foix apunta que “la Xarxa és imparable. D’aquí a uns anys, els diaris impresos no es vendran tant, seran més explicatius, més pensats”. Jofre Llombart creu que “el futur és una ràdio de podcasts, en què els continguts s’escolten a qualsevol hora”, mentre que Sílvia Cobo destaca que la Xarxa és “una oportunitat de redefinir el rol del periodista i els models de negoci dels mitjans”. Jaume Masdeu reconeix que “seria un error desaprofitar la varietat d’oportunitats que ens permet la Xarxa”.
12:45
Página 111
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 112
R E P O R TATG E
La polèmica es va encetar el passat novembre arran del suggeriment d’en Joan Martí, cap de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, d’aplicar sancions als
El domini lingüístic en els mitjans, a debat Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna
periodistes que
Darrerament polítics, periodistes i lin-
Tot i la rectificació, mesos després, di-
güistes es qüestionen si la qualitat de la
versos lingüistes i editors consultats per
cometessin errades a
llengua en els mitjans de comunicació
aquesta revista encara reflexionen
és l’adient. És cert que si mirem vint-i-
sobre les declaracions de Martí. Albert
cinc anys enrere els mitjans han fet una
Rico, professor del Departament de Fi-
feina importantíssima en el procés de
lologia catalana de la UAB i membre
normalització lingüística. Però en l’ac-
fundador del grup de recerca Llengua i
tualitat les crítiques fan referència a
Media considera que les paraules de
l’empobriment de la llengua i la cultura,
Martí en proposar possibles sancions
aclarir que només es
i al fet que el català cada vegada utilitza
en tot cas haurien de referir-se a “una
més recursos manllevats del castellà.
sanció social”. No obstant això, reco-
referia al fet que els
El novembre passat, el cap de la Secció
neix que la demanda social no existeix
Filològica de l’Institut d’Estudis Cata-
i “que l’exigència vingui des de més
lans, Joan Martí, va fer unes declara-
amunt sempre serà vist com una impo-
cions polèmiques a RAC1. Va apuntar
sició. I aquí hi ha el conflicte”.
que en els mitjans de comunicació “s’ha
El cap d’edició de La Vanguardia, Magí
anat rebaixant el llistó” del nivell lin-
Camps, es manifesta “d’acord” amb
güístic dels periodistes. I va afegir que
Joan Martí, “no tant amb el fet simbò-
a dir de la llengua
“a aquella persona que no té una com-
lic de pagar una sanció”, sinó que creu
petència molt bona de la llengua que
que el domini de la llengua “s’hauria de
(sigui quina sigui), el
sigui, en aquest cas la catalana, se li ha
tenir en compte en el moment de la
de recomanar que es retiri d’aquesta
contractació de qualsevol professional
funció fins que no tingui la competèn-
de la comunicació”. En canvi, el coor-
cia. Digui-n’hi sanció econòmica o des-
dinador lingüístic de l’edició en català
tinació laboral diferent”.
d’El Periódico, Ricard Fité, opina que
continua la discussió
Aquest suggeriment va provocar reac-
la reflexió de Martí “va ser un estirabot,
cions de tota mena. Tot just l’endemà,
una reacció poc meditada, perquè no es
sobre si ha disminuït
Martí va aclarir que es referia al fet que
pot generalitzar. Quan llegeixo els dia-
“un comunicador ha de tenir un elevat
ris, tant l’Avui, El Periódico com El
coneixement de la llengua que utilitza”
Punt, fins i tot els digitals, en general el
i afegí que les seves declaracions “no es
tema lingüístic està controlat. No em
referien exclusivament als periodistes
sembla que sigui greu”.
en llengua catalana”, però que en qual-
Per la seva part, el cap de la secció
sevol cas “ni em passa pel cap que es
d’edició de l’Avui, Albert Pla, creu que
puguin castigar els errors lingüístics”.
les sancions no funcionarien. “Pensar
l’hora de comunicarse. Tot i que posteriorment va
periodistes havien de tenir un domini de la seva eina de treball, és
debat estava obert. Mesos després,
el nivell d’exigència lingüístic en els mitjans de comunicació.
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 113
Els programes de ràdio i televisió que es realitzen en directe són els que tenen més possibilitats de fer incorreccions lingüístiques.
que un mitjà de comunicació multarà,
cadena pública catalana no hi ha san-
un redactor té algun problema relacio-
o no contractarà, un professional que li
cions, però sí que hi ha una sèrie de
nat amb la llengua se li han de donar
porta audiència pel fet de no parlar bé
“tocs d’atenció”. I en dóna un exemple:
tots els mitjans per solucionar-ho. “Jo
el català és no viure en la realitat del
“De vegades no es permet que un pe-
no trauria mai ningú de la seva feina
mercat”, afirma.
riodista posi veu als seus propis repor-
per una qüestió de llengua. I si algú no
Pla recorda que alguns mitjans ja han gaire èxit: “A El Punt van intentat prescindir dels correctors. Si un redactor necessitava corrector, l’hi descomptaven
“El domini de la llengua s’hauria de tenir en compte al contractar qualsevol professional de la comunicació” (Magí Camps)
del sou. Amb tot, el sistema no va fun-
macions que ha elaborat cal oferir-li la formació necessària”, assegura. És per això que admet que no creu en les sancions, sinó en l’assessorament.
cionar i han acabat tenint un equip de
tatges, o no se li permet fer cròniques
més de vint correctors. Per sort o per
en directe”, i aquesta és una manera de
NIVELL D’EXIGÈNCIA
desgràcia acaba sent la solució més
vetllar per la correcció lingüística de
La reflexió que en el seu moment va fer
pràctica”.
TV3. Ara bé, pel que fa a les sancions
el professor Martí ha constatat un tema
D’altra banda, la cap d’assessorament
econòmiques admet que mai no se les
que ja fa temps que es debat als fòrums
lingüístic de TV3, Maria Alba Agulló,
han plantejades.
d’opinió relacionats amb els mitjans de
tot i que creu que “es van esbiaixar” les
En aquest sentit, el lingüista de COM-
comunicació com és una critica als mit-
declaracions de Martí, apunta que a la
Ràdio, Rudolf Ortega, considera que si
jans audiovisuals per una certa laxitud
CAPÇALERA ABRIL 2009
mirat d’aplicar algunes sancions sense
pot posar la veu a les infor-
113
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 114
R E P O R TATG E
en el que respecta al camp lingüístic.
Correctors, editors i lingüistes
Per exemple, l’escriptor i periodista
La majoria de mitjans compten
castellà” i que els mitjans de comunica-
amb un departament d’assessora-
ció hi estan contribuint, ja que s’ex-
Quim Monzó ha denunciat que “el català s’està convertint en un dialecte del
ment lingüístic. A El Periódico és
pressen amb un català “que fa feredat”.
especial per la doble edició. Hi ha
Lingüistes, correctors i editors matisen
trenta-cinc lingüistes en plantilla i
les paraules de Monzó. En primer lloc,
vint col·laboradors que es dedi-
la majoria d’experts consultats per
quen a l’edició en català que han
CAPÇALERA coincideixen a afirmar que
de corregir sense que sembli tra-
no es pot generalitzar. El segon punt és
duït. Només hi ha originals en ca-
que també creuen que els mitjans es-
talà en la secció d’opinió, els quals
crits tenen més eines a l’hora de vigilar
es revisen i se’n fa la traducció.
la correcció lingüística. I, per tant, a la
d’ensenyament que s’ha aplicat durant
A La Vanguardia tots els originals
ràdio i a la televisió és a on es fa més di-
l’últim quart del segle XX” i actual-
són en castellà i la feina és sobre-
fícil la feina de l’assessorament, sobre-
ment la gran majora de periodistes
tot d’assessorament i d’adequació
tot en els programes amb un alt índex
estan alfabetitzats en les dues llengües.
al llibre d’estil. Hi ha set editors
d’improvisació. I aquí, inevitablement,
I això ho noten especialment els cor-
dividits per seccions. En canvi,
es parla dels espais d’humor i dels
rectors. Fité recorda que els originals
l’Avui compta amb nou correctors
esports. I, per acabar, s’ha de tenir en
que havien de revisar als anys 70 o 80
que revisen els textos en l’ordre
compte també que cada vegada hi ha
eren “molt deficients. Era lògic perquè
que els van arribant, és a dir sense
més produccions externes, sobretot en
no hi havia hagut ensenyament en ca-
àrees d’especialització.
el cas de TV3, i això complica poder
talà, i des de l’època de la República no
Pel que fa a les ràdios, en el cas de
portar un control tan exhaustiu com el
hi havia hagut premsa escrita de
COMRàdio, per exemple, comp-
que es fa a les produccions pròpies.
masses”.
ten amb un lingüista, que corre-
Respecte al paper que han tingut dins
geix els textos dels informatius,
el procés de normalització lingüística, el
ELS PROGRAMES D’HUMOR
assessora la resta de programes i
professor Rico afirma que, en el cas dels
Resulta evident que els mitjans escrits
fa un seguiment posterior a
mitjans audiovisuals, “les emissores de
tenen més facilitat a l’hora de corregir.
l’emissió. Cal destacar el seu re-
la Corporació són un referent, un ins-
Camps afirma que “el registre escrit
cent llibre d’estil que té per ob-
trument de socialització, que ens per-
sempre és més elaborat” perquè pot
jectiu d’establir un model de
meten veure el món en català a través
passar pel filtre dels correctors. En
llengua que respecti les variants
d’una mirada pròpia”. Aquí, apunta,
canvi, a la ràdio i la televisió els perio-
pròpies de les emissores munici-
hem de fer un esment especial a la feina
distes “han de tenir, d’entrada, un do-
pals consorciades.
que ha fet TV3 amb espais infantils,
mini lingüístic alt per tal de poder
A TV3, en canvi, hi ha vint-i-cinc lingüistes i molts col·laboradors i traductors. Es distribueixen en les seccions de doblatge, informatius, producció de programes, seguiment, comercial i dramàtics. L’as-
expressar-se amb claredat i cor-
El llibre d’estil de COMRàdio busca respectar les variants pròpies de les emissores municipals consorciades
CAPÇALERA ABRIL 2009
sessorament passa per fases:
114
A TV3 volen millorar la qualitat de la llengua.
recció”. És a dir, en paraules d’Albert Pla, els periodistes són els qui “tenen la paella pel mànec”. Tot i que es fa un seguiment tant anterior com posterior a l’emissió, la tasca dels assessors
selecció de personal; correcció de
com el Club Súper 3 i el 3XL o musicals
en els mitjans audiovisuals no és tan
textos, dicció, recursos estilístics i
com l’Sputnik.
clar en el producte final.
adequació al registre o varietat; i
I pel que fa a la premsa escrita, els lin-
Els programes en què es nota més si un
seguiment personalitzat de cada
güistes han notat una gran evolució, ja
periodista té o no té un bon domini lin-
comunicador.
que, tal i com assevera Ricard Fité,
güístic són els d’humor i els esportius,
“s’estan recollint els fruits de la política
ja que són els que requereixen més im-
7/4/09
12:37
Página 115
mediatesa i improvisació. És per això
Per Ortega, això “és una qüestió de po-
que sovint són els més criticats.
lítica interna, però penso que s’hauria
Quant a l’humor, es critica l’ús excessiu
de poder fer humor sense haver de par-
de lèxic i expressions castellanes. Se-
lar malament”.
gons Fité, això s’explica perquè encara
Malgrat l’existència inevitable de pa-
Els periodistes esportius són els
manca la “consolidació del llenguatge
raules que es manlleven del castellà,
més criticats pels experts pel que
col·loquial”. En els últims trenta anys
Ortega considera que no es pot afirmar
fa al seu domini de l’eina lingüís-
els mitjans han aconseguit establir un
que el català s’estigui convertint en un
tica. En el cas de la premsa es-
model estàndard del català, però, en
dialecte, i qualifica l’afirmació de
crita, l’especificitat del llenguatge
canvi, quan es parla un llenguatge més
Monzó d’“hipèrbole”, ja que “sociolin-
i els jocs de paraules que sovint
col·loquial o d’argot “la influència del
güísticament és impossible”.
fan servir impliquen que hagin de
El problema dels esports
tenir un gran control de la llen-
castellà està més present”. Tot i així, des del servei d’assessora-
EL RIGOR A LES PRODUCTORES
gua. I no sempre és així. I pel que
ment lingüístic de TV3 s’està fent una
La directora de Televisió de Catalunya,
fa als mitjans audiovisuals les crí-
tasca important per intentar evitar la
Mònica Terribas, ha reconegut recent-
tiques són també recurrents. La
utilització del castellà de forma gra-
ment que el nivell del català en aquesta
majoria d’experts asseguren que
televisió pública “es pot millo-
hi ha casos concrets que fan molt
rar moltíssim” i que “hi estem
de mal.
treballant”. Argumenta, però,
El cap de la secció d’edició de
que “TV3 està en minoria a Ca-
l’Avui, Albert Pla creu que “hi ha
talunya a l’hora de reflectir la
periodistes d’esports a TV3 que
nostra pròpia realitat, a causa
veritablement et quedes una mica
tuïta. Així, Agulló afirma que “tots els
del número d’emissores que hi ha en
parat que no hi hagi gent que
catalans bilingües barregem i fem refe-
castellà”.
pugui parlar millor. Per exemple
rències al castellà, encara que la nostra
Maria Alba Agulló admet que el més
a la Fórmula 1. De vegades es va-
feina és de mentalització constant. Per
complicat de controlar a TV3 és l’àrea
lora més el fet que una persona
exemple, un cas que sempre hem com-
de producció de programes, ja que cada
faci molts anys que es dedica a
batut és quan en un programa d’humor
cop hi ha més productores associades.
allò i la llengua passa a segon
a una nena índia sioux, a la Lady Di o a
“S’han de buscar mecanismes de
terme”.
una actriu nord-americana la fan parlar
control perquè no es dispersi el rigor en
La cap d’assessorament lingüístic
en castellà”.
el seguiment de la qualitat lingüística.
de TV3, Maria Alba Agulló,
Rudolf Ortega apunta que de vegades
Procurem que segueixin els nostres cri-
també fa referència a aquest cas
“hi ha hagut una tendència a pensar
teris, que tinguin un lingüista assignat i
concret i assegura que alguns cops
que parlar pitjor faria riure més. Hem
homologat per nosaltres, però de ve-
s’ha trobat que estan a punt de
acceptat una certa permissivitat estilís-
gades alguns col·laboradors no tenen el
contractar alguna persona perquè
tica en l’ús de la llengua”. I posa com a
nivell de competència que ens agrada-
mostra facilitat per “connectar
A El Punt volien descomptar el cost del corrector, quan fos necessari,del sou del redactor, però la fórmula no va funcionar
A TV3 si un periodista no té el nivell lingüístic adequat a vegades no se li permet locutar o entrar en directe
ria”, afirma.
amb els joves o perquè té una ha-
L’augment de castellanismes en
bilitat immensa per transmetre la
la llengua catalana no és tan sols
Fórmula 1. La nostra feina és ex-
un fenomen dels mitjans de co-
plicar que dins de la seva profes-
municació, sinó que és un reflex
sionalitat hi ha també el domini
del que passa a la societat. És per
lingüístic”. Tot i això, Agulló surt
això que tal i com assegura Al-
en defensa dels periodistes espor-
exemple el cas de la sèrie Plats Bruts,
bert Pla “quan es fa una producció prò-
tius, ja que són els qui han “d’om-
en què “es parlava malament cons-
pia que busca audiència i ha de
plir més espai de temps amb més
cientment buscant el toc humorístic”, o
connectar amb la gent jove, es fa gai-
improvisació i, segurament, també
casos concrets com el personatge del
rebé inevitable parlar el català castella-
han de donar més vivesa al llen-
Gilipollas al programa de Buena-
nitzat, o fins i tot mig barrejat, que
guatge”.
fuente.
parlen els joves”.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Article-LENGUAJE1:Layout 1
115
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 116
Pronoms febles i “enfermetats” Els periodistes solen cometre algunes errades bàsiques amb freqüència. Per evitar-les, els periodistes compten amb una eina molt útil com l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, (http://esadir.cat), amb informació sobre el model de llengua, gramàtica, lèxic, noms propis, doblatge, etc. A continuació exposem alguns exemples d’errades més habituals: -L’absència de pronoms febles, una utilització incorrecta d’aquests o bé la seva reducció. -La construcció de que. Sovint es diuen frases com: “estic convençut de que”, en lloc de dir “estic convençut que”. -La preposició davant d’infinitiu quan aquest no és temporal: “van ser els primers en arribar-hi”, en
Les noves generacions de periodistes ja estan alfabetitzats en les dues llengües.
comptes de “van ser els primers a arribar-hi / d’arribar-hi”. -L’ensordiment de la s sonora, sobretot als enllaços de dues pa-
Per tant, en certs moments els interes-
com els privats, haurien de trobar un
raules. Per exemple. “els astres”.
sos econòmics estan per sobre de la
equilibri entre ser propers i entenedors
-Els relatius. Construccions com:
correcció lingüística i el que fan els mit-
i a la vegada aprofitar la potència de
“Aquell programa en el que vaig
jans és intentar imitar la llengua del
què disposen dels mitjans de comuni-
veure”, en lloc d’“aquell pro-
carrer. “Quan hi ha una llengua domi-
cació per difondre un nivell de llen-
grama en què / on / en el qual vaig
nant amb la qual s’arriba a molta més
gua”. Per tant, segons el lingüista de
veure”. -Errades lèxiques i castellanismes. Com les paraules “transvasament”, “subidón” o “enfermetat”, o expressions com “suar la gota
L’augment de castellanismes, que es donen sobretot als programes d’humor, no són exclusius dels mitjans
CAPÇALERA ABRIL 2009
“d’inspirar-se en el català del carrer, sinó que també el català dels mitjans serveixi de referent”. D’altra banda, per a alguns cor-
gorda” en comptes de “suar la
116
COMRàdio, no es tracta tant
cansalada”, que seria més ge-
gent, des del punt de vista econòmic,
rectors el més greu no són els manlleus,
nuïna.
s’aconsegueix l’objectiu amb menys in-
sinó que és més important el fet que hi
-Problemes d’expressió, tals com
versió; aquí és on el català té totes les
hagi expressions que es tradueixen lite-
utilitzar tòpics o construccions
de perdre”, diu Magí Camps des de La
ralment del castellà, mentre altres ex-
pròpies de notes de premsa o te-
Vanguardia.
pressions catalanes, molt més genuïnes,
letips, o frases molt enrevessades.
En canvi, Ortega és de l’opinió que “els
estiguin caient en desús o arribin a sem-
mitjans de comunicació, tant els públics
blar folklòriques.
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 117
MILLOR EN CASTELLÀ?
rència ens obsessiona, però el castellà
en traduir-les perden tota la força o
El català i el castellà són dues llengües
que s’escriu a La Vanguardia o a El Pe-
perquè no hi ha una expressió equiva-
en contacte i, per tant, ambdues reben
riódico segur que també té moltes ‘ca-
lent: ¿com diríem en castellà ‘el nostre
influències mútues. El problema és, se-
talanades’. La diferència és que ells no
mal no vol soroll’, que va dir una ve-
gons Albert Pla, que “el català està en
ho viuen com un problema perquè no
gada el president Pujol?”, es pregunta.
un marc sociolingüístic desfavorable
tenen la identitat amenaçada. Fins i tot
Malgrat totes les crítiques que hem
que el va acostant al castellà perquè,
ho poden veure com un substrat que els
anat enumerant, hi ha alguns lingüistes
mentre que el català no té res que
enriqueix”.
que es mostren optimistes. És el cas
contraresti la interferència, el castellà rep la constant alimentació del model no interferit provinent de la resta del món”. En aquest sentit, es pot parlar d’un cert complex per part dels catalanoparlants.
del professor Rico, que considera
En algunes informacions, sobretot les polítiques, els lingüistes es troben amb expressions difícils de traduir
Pla creu que “el castellà té més recur-
que la gent sempre tendeix a fixar-se en els errors, “i de vegades aquests no són representatius dins del global de la producció”. També assegura que quan tenen lloc algunes crítiques
sos que el català, de la mateixa manera
Per al·lusions, Magí Camps es refereix a
per part de determinades institucions
que l’anglès en té més que el castellà.
l’existència de “catalanades” a La Van-
“sembla que ho facin amb el periscopi
Potencialment, totes les llengües són
guardia. Explica que sovint s’hi troben
col·locat fa tres dècades”. Evidentment,
iguals, però en la pràctica les que estan
amb informacions sobretot polítiques,
el model de llengua ha evolucionat amb
menys a la defensiva i s’obren més a
en què les declaracions en català es tra-
el pas del temps apunta, i “semblaria
tota mena d’aportacions, acaben tenint
dueixen literalment al castellà. “A ve-
utòpic pretendre que el model que te-
més recursos. Aquí tenim el complex
gades hi ha coses que ens sentim
níem com a referència fa trenta anys
d’escriure malament perquè la interfe-
obligats a deixar-les en català perquè
serà el model del futur”.
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 118
R E P O R TATG E
La llengua dels periodistes: necessita millorar Els periodistes no estan exempts dels errors lingüístics, i menys en els programes en directe. Albert Rico, professor del Departament de
Filologia catalana de la UAB i membre fundador del grup de recerca Llengua i Media ha seleccionat per a CAPÇALERA els errors més comuns.
S’ha de diferenciar entre periodisme
Obertura excessiva de neutres
referia Fabra fa noranta anys, a les
escrit i periodisme audiovisual. I en el
Articulació pròxima a la a.
Converses filològiques.)
primer cas, s’ha de diferenciar entre
Barsalona
Pèrdua de sons en grups consonàntics
la premsa que controla els articles,
finals hivern, govern, etern, carn, corn
que té correctors en plantilla, que en
No neutralització
general tenen un nivell acceptable, i
que (pronunciat amb e tancada, en
comprar car que comprar carn!)
la que no els controla.
comptes de neutra)
Pronunciació interferida per l’orto-
En el cas dels audiovisuals, hem de diferenciar també entre els pro-
grafia. Fenomen molt general, fins i Neutralització
tot en textos preparats i en registres
grames en què es llegeixen textos
Fenomen nou: tres-cents, trenta-tres (hi
formals.
preparats i corregits, dels magazins,
ha dos accents perquè hi ha dues pa-
setmana (o sedmana) per semmana
les entrevistes, les tertúlies, els pro-
raules, i es neutralitza la primera e).
arbre – per abre
grames d’humor... que es basen més
Pèrdua de l’elisió en casos com
Blanes (amb e, no amb e neutra),
en la improvisació. I també cal dife-
trenta anys (pronunciació tradicional:
Begur (amb e i erra final, en comptes
renciar entre la llengua dels profes-
trent’anys)
de Begu, amb e neutra), Pallars (amb
sionals, de l’emissora, i la dels
aquesta hora (pronunciació tradicio-
erra final), Flix (pronunciat com fix, i
col·laboradors (tertulians) o entre-
nal: aquest’hora)
no com guix).
vistats.
una altra (pronunciació tradicional:
Les qüestions que destacarem, doncs,
un’altra)
CAPÇALERA ABRIL 2009
afecten sobretot les emissores que
118
Confusió car / carn (no és el mateix
MORFOSINTAXI Moltes interferències del castellà i
tenen menys cura de la correcció i els
Consonantisme
pèrdua d’elements molt característics
programes en què la improvisació o el
Ieisme (que no s’ha de confondre
del sistema.
paper dels participants de fora és més
amb la iodització, que es dóna en al-
important.
gunes paraules i en algunes co-
Pronoms en, hi
marques). O sigui, pronunciació
no vull – per no en vull
FONÈTICA (VARIETAT CENTRAL,
sistemàtica de la doble ela (ll) com si
no em donis més – per no me’n donis
ÀREA BARCELONINA)
fos una i (o y).
més
Són fenòmens que no se centren úni-
No distinció entre mai i mall, coll /
no tinc – per no en tinc
cament en registres informals, perquè
coi.
vaig parlar (amb ells) ahir – per vaig
depenen molt de la competència lin-
ioc per lloc; caiar per callar; mirai per
parlar-hi ahir
güística del locutor. Vg., en especial,
mirall
les interferències ortogràfiques.
Ensordiments de sonores i palatals.
El verb anar-hi perd el pronom:
No és un fenomen nou.
no he anat mai – per no hi he anat mai
VOCALISME
viatge, passatge, metge, rodatge pro-
Confusió d’obertura de é, è i ó, ò.
nunciats com el grup tx de metxa
Pèrdua de distinció hi ha / n’hi ha
què – pronunciat qué
dos homes (pronunciat dosshomes)
N’hi ha moltes dificultats – per hi ha
Besòs, home, dona - amb la o de córrer
(Fenomens «clàssics», al qual ja es
moltes dificultats
Article-LENGUAJE1:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 119
enrollat, xungo o txungo, txulo o xulo, De partitiu
entre molts altres, alguns de «clàs-
Dos grocs i dos blaus – per Dos de
sics», com carinyo
grocs i dos de blaus
quantitat de vegades – per moltes vegades, un munt de vegades
Perífrasi verbals interferides anar a anem a mirar, anem a parlar,
escoltar / sentir
anem a veure – per ara parlarem... mi-
Confusió del significat d’aquests dos
rarem... veurem
verbs, seguint la tendència del cas-
hi ha que – per cal, s’ha de
tellà:
igual – per potser igual no n’hi ha igual t’has equivocat
LÈXIC Interferències del castellà, en especial quan s’usa un registre col·loquial. Canvi de codi (passar al castellà), per raons humorístiques o per falta de recursos en català. Argot juvenil o informal molt interferit. Vaig trobar un tio a la porta, rollo palo per palplantat, parat, etc. Dejen salir antes de entrar (en un discurs en català) Estoy / estamos en ello – per Hi estem treballant... Anar sobrats – per tenir de tot (el sentit figurat d’aquestes expressions fa que l’equivalència no sigui clara per al parlant) Això no cola – per això no val Que ho sàpigues (versió catalana de
T’he escoltat, no cal que cridis – per
que lo sepas) – per ja ho saps
T’he sentit, no cal que cridis
Un aquí te pillo aquí te mato
No t’escolto (locutor amb auriculars) – per No et sento
lents d’aquesta mena de frase, repe-
Fenomen recent, confusió de règim
tida insistentment en telesèries i
verbal olorar / fer olor
programes humorístics; podria ser un
Li oloren els peus – per Li fan olor els
passa que t’he vist)
peus
m’entra mal de cap – per m’agafa...
Això olora a cremat – per Això fa olor
garrulo, rollo, lo, liat (estic molt liat),
de cremat
CAPÇALERA ABRIL 2009
(El parlant troba difícilment equiva-
119
Article_ACN:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 120
R E P O R TATG E
L’Agència Catalana de Notícies, una de les principals apostes del Govern a l’hora d’articular un espai català de comunicació, compleix una dècada d’existència. L’ACN
El model ACN compleix deu anys Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz
arriba a aquest
En el principi hi hagué la paraula, la
levisió públiques. Però els vots són els
de Ramon Barnils. A principi dels
vots, per cars que siguin, mentre que la
aniversari amb bona
anys vuitanta del segle passat, en ple
informació és només informació, per
procés de recuperació de la Generali-
barata que resulti.”
tat de Catalunya, Barnils va començar a
Quan tot just acabem de festejar vint-
assenyalar de manera insistent una ob-
i-cinc anys de Catalunya Ràdio i TV3,
vietat en la qual ningú havia pensat: Ca-
enguany l’Agència Catalana de Notí-
talunya, si ha de ser un país normal, ha
cies només celebra els seus deu anys.
de tenir una agència de notícies pròpia.
Tornem, però, als orígens. A finals de
treballar està basada
Ell ho va dir i ho va repetir a tort i a
1998, els periodistes gironins Carles
dret, per ràdio i en diversos articles. I
Puigdemont i Xavier Fornells, van
en les noves
molts professionals i ciutadans hi esta-
posar definitivament fil a l’agulla, por-
ven d’acord, és clar. Però les urgències
tant a la pràctica els neguits tan repe-
històriques i l’estratègia del primer go-
tits per Barnils. Primer, es creà el
vern de la Generalitat en aquelles
Consorci local i comarcal de comunica-
dates, amb Jordi Pujol al capdavant en
ció, constituït per confeccionar i opti-
el seu primer mandat, anaven a cobrir
mitzar estructures informatives, de
dos elements que es consideraven prio-
producció, d’implantació de noves tec-
figura del periodista
ritaris: una televisió i una ràdio en ca-
nologies, de comercialització, de for-
talà.
mació i d’anàlisi als mitjans de
polivalent. Tot plegat,
Barnils ja ho deia, un cop més, a El
comunicació de proximitat. El consorci,
Temps el 1998: “Totes (les agències)
que té personalitat jurídica pròpia, va
perden diners, com la sanitat i l’ense-
rebre l’impuls de les diputacions de
nyament per a tothom. Com les ra-
Lleida, Girona i Tarragona i de diver-
diotelevisions ‘públiques’. Fa uns anys
sos ajuntaments i consells comarcals.
la vertebració
el senyor Prenafeta ja es gastà uns cen-
Més tard, el 1999, el Consorci va consti-
tenars de milers de les nostres pessetes
tuir una societat anònima, Intracatalò-
informativa del país.
en un estudi com aquest, concretament
nia, que oferia com a servei principal
d’una empresa de Sabadell, situada al
l’Agència Catalana de Notícies. Cap a
passeig dels Semaiers. L’estudi va dir la
l’any 2000, les empreses Inversiones
veritat, una agència de notícies és defi-
Hemisferio, del grup Planeta, van en-
citària. Prenafeta –i els seus– van tenir
trar a la societat, així com Invercartera,
excusa per no fer-la. L’agència ens hau-
de Caixa Catalunya. El 2002, però,TVC
ria valgut cada any una desena part del
Multimèdia, empresa filial de la Cor-
que llavors ens costaven la ràdio i la te-
poració Catalana de Ràdio i Televisió
salut i amb ganes de seguir creixent. La seva manera de
tecnologies, en una estructura lleugera, en el teletreball i en la
una agència jove i moderna al servei de
Article_ACN:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 121
Dues redactores de la redacció de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) de la Via Laietana, que va inaugurar-se el 2005.
va adquirir-ne el 51% i, el 2005, es
nera absoluta per les noves tecnologies:
quedà amb el 100%.
l’ACN serà digital, i a través de la xarxa
L’Agència Catalana de Notícies co-
d’Internet, o no serà. Tenim doncs, que
mença a funcionar en fase de proves el
l’ACN comença a donar servei a qui
Els internautes poden consultar
febrer de 1999 i el setembre del mateix
més el necessita i menys rep de les
cada dia les notícies sobre temes
agències tradicionals (bàsicament
de comunicació que l’ACN selec-
EFE i Europa Press) com són els
ciona per al nou web del Col·legi
diaris, setmanaris i publicacions i
de Periodistes, estrenat mesos en-
les ràdios de fora l’àrea metropo-
rere (www.periodistes.org). A pri-
litana barcelonina. Per això,
mera hora del matí l’ACN
l’ACN compta amb acords am-
resumeix pel web els principals
any engega definitivament. Les parti-
plis amb l’Associació Catalana de la
temes de les portades de diaris,
cularitats de l’ACN, en el moment de la
Premsa Comarcal, l’Associació Cata-
mentre que al llarg del dia envia
fundació són diverses i això mateix en
lana de Premsa Gratuïta. I a un altre ni-
informacions del sector periodís-
determina la personalitat: és la primera
vell,
proveir
tic. Els teletips d’ACN són una
agència catalana de notícies, es funda a
institucions i empreses, essent un dels
síntesi de la notícia que tenen el
Girona, té com a objectiu primer la ver-
primers convenis que se signen el de
valor afegit d’anar acompanyat
tebració informativa del país des dels
l’Associació Catalana de Municipis i
d’àudios i fotografies.
mitjans de proximitat i aposta de ma-
Comarques.
l’ACN
comença
a
CAPÇALERA ABRIL 2009
La primera agència catalana de notícies va néixer a Girona i aposta des dels seus inicis per les noves tecnologies
Selecció diària
121
Article_ACN:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 122
R E P O R TATG E
Una peça de l’espai català de comunicació L’Agència Catalana de Notícies ha
nicació. L’ACN n’era una. Per Puig-
vament en l’agència nacional amb
tingut diverses vides. Tot i que va co-
cercós, “ha de ser l’agència de notícies
projecció internacional.
mençar a partir d’una iniciativa pri-
referència de Catalunya”. Després de
Sáez és nomenat president del
vada, encara que amb personalitat i
les eleccions, el govern va tornar a ser
Consell de Govern de la CCMA i
impuls públic gràcies a les diputacions
per al tripartit, amb Montilla de pre-
Carles Mundó, fins aleshores cap de
de Lleida,Tarragona i Girona (llavors
sident. A ERC li atorguen la conse-
Gabinet del conseller Tresserras,
en mans de CiU), l’accionariat de
lleria de Cultura i hi va traslladar els
passa a convertir-se en el secretari de
l’empresa que la gestiona, Intracata-
Mitjans de Comunicació.
Mitjans de Comunicació i, per tant, a
lònia SA, ha tingut diferents titulari-
Al capdavant de la conselleria hi
actuar també de president de l’ACN.
tats. El 2002, després de la breu etapa
haurà Joan Manuel Tresserras, doctor
Per Mundó,“l’aposta del Govern, res-
en què Planeta va tenir-ne la gestió,
en Ciències de la Informació, qui ja
pon a una lògica nacional. En cap cas
TVC Multimèdia, empresa filial de la
havia reivindicat una agència de notí-
l’ACN pot ser l’instrument de cap
Corporació Catalana de Ràdio i Tele-
cies en clau catalana des de la univer-
partit ni s’hi pot identificar de cap
visió va adquirir el 51% d’Intracata-
sitat
manera. Des del 2005, el 100% del ca-
–juntament
amb
Salvador
lònia i, el 2005, es quedà amb el 100%. Som ja a l’era Maragall. La Secretaria de Mitjans de comunicació, aleshores a Presidència, treballa decididament per situar l’ACN en el mapa comuni-
pital de la societat que
El Govern tripartit ha apostat fort per treure-li l’etiqueta d’agència ‘de comarques’ i fer-la un referent nacional
catiu de Catalunya. Per això es co-
tant, és feina de l’Administració
catalana
mença a dotar l’agència dels recursos
Cardús– així com en la seva època
peça fonamental per enfortir l’espai
necessaris perquè sigui possible. Co-
com a conseller del CAC.
català de comunicació”. Segons
mençant per la plantilla, que havia
El desembre del 2006,Albert Sáez era
Mundó, “en
quedat reduïda a dotze treballadors, i
nomenat secretari de Mitjans de Co-
compta amb un gruix de clients sufi-
continuant perquè tingués una seu a
municació. Al febrer del 2007 Saül
cient per a la seva subsistència, uns
Barcelona, que s’inaugura el novem-
Gordillo –amb una llarga trajectòria
220, i, atesa la seva varietat –serveix
bre de 2005 sota la direcció de Joan
a El Punt– es converteix en el nou di-
notícies, àudios, vídeos i fotografies a
Majó a la CCRTV.
rector de l’ACN, en substitució de
la majoria de mitjans locals, comar-
A l’octubre del 2006 el Govern auto-
Joan Besson, que passaria a ser direc-
cals i nacionals– s’ha convertit en un
ritza una transmissió d’accions d’In-
tor de la televisió d’Andorra.Al maig
referent per a tothom”. “Els orígens i
tracatalònia, SA, a títol gratuït, en
Tresserras i Sáez signaren un acord
la dinàmica de l’ACN –prossegueix–
virtut de la qual el 70% del capital
amb l’agència ANSAMED per a la
converteixen l’agència en la més pre-
provisionalment en mans de Joaquim Nadal per causa de la sortida d’ERC del Tripartit) Això permet a l’agència tenir garantida una inversió del Go-
l’actualitat,
l’ACN
parada per produir
El conseller Tresserras ja havia reinvindicat una agència de notícies catalana des de la universitat i en la seva època al CAC
vern fins al 2009 amb gairebé deu miCAPÇALERA ABRIL 2009
tularitat pública i, per
convertir-la en una
passa a mans de Presidència (llavors
122
gestiona l’agència té ti-
continguts en diversos formats i per fer front als reptes i col·laboracions més diversos. Pel que fa a la internacio-
lions d’euros. El 30% que resta queda
col·laboració i l’intercanvi de contin-
nalització de l’agència, es farà sobre-
en mans de la CCRTV.
guts entre l’ACN i l’agència italiana.
tot a partir d’acords amb altres
Mesos abans, a les portes de la cam-
Era una mostra del que Tresserras i el
agències, ja que no disposem de re-
panya electoral al Parlament del 2006,
Govern tenien en ment per tal que
cursos suficients com per muntar una
ERC presentava el programa de prio-
abandonés l’etiqueta d’agència “de
xarxa de delegacions o corresponsals
ritats en matèria de mitjans de comu-
comarques” per convertir-se definiti-
arreu del món.”
Article_ACN:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 123
Saül Gordillo, director de l’ACN, Oriol Burgada, sotscap de redacció, i Anna Nogué, sotsdirectora, durant una entrevista a Joaquim Nadal.
APOSTA TECNOLÒGICA
Saül Gordillo, actual director de l’ACN,
gica i demanaven a les institucions que
Com ja hem assenyalat, l’aposta per les
recorda les suspicàcies que el “model
els comunicats de premsa s’enviessin
noves tecnologies per part de l’ACN no
ACN” va generar en els orígens: el pe-
per correu electrònic i no per fax...”.
és només una tria visionària sinó una
riodista arribava al lloc de la notícia o a
El periodista de l’ACN és, a més d’un
decisió motivada pel realisme. Una
la roda de premsa amb una motxilla
membre d’una redacció virtual, un pro-
agència basada en Internet permet
d’on treia un portàtil, una càmera foto-
fessional polivalent. Al principi l’ACN
dotar-se d’una estructura lleugera, amb dacció fundacional és a Girona i per tot el territori s’estableix una xarxa de redactors connectats amb la central que
ja preveia que els textos
Un únic periodista fa fotos, enregistra veu i imatge i finalment escriu i envia la informació sense passar per la redacció
s’ocupen de treballar la informació per
anessin acompanyats de documents adjunts: talls de veu enregistrats en MiniDisc i fotografies digitals. El món de la
zones. L’ACN compta aviat amb una
gràfica digital, una càmera de vídeo i un
imatge és la que ha sofert més canvis:
seu a Barcelona i allí treballaran els pe-
MiniDisc. Així, un únic periodista fa
si, fa deu anys, enviar fotografies per In-
riodistes especialitzats en àrees temà-
fotos, enregistra veu i imatge i final-
ternet es feia, però amb una qualitat no
tiques que cobriran per als mitjans
ment escriu i envia la informació sense
del tot resolta; avui, la banda ampla
perifèrics els temes que es decideixen a
passar per la redacció. “Fa deu anys”,
permet la difusió d’imatges que es
la capital però que tenen transcendèn-
recorda Gordillo, “els periodistes de
poden reproduir en qualsevol suport.
cia directa a nivell territorial.
l’ACN feien, a més, pedagogia tecnolò-
Pel que fa al vídeo, en l’actualitat,
CAPÇALERA ABRIL 2009
el teletreball com a eina bàsica. La re-
123
Article_ACN:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 124
R E P O R TATG E
Un punt de vista diferent Jaume Clotet, subdirector de l’ACN dedicat a l’àrea internacional, explica com el referent nacional ha esdevingut el punt de vista des del qual s’elaboren les informacions. “El punt de vista català per explicar el món és una obvietat a l’ACN i ho fem per convicció però també per necessitat, ja que és una agència petita i jove, a Europa n’hi ha que tenen més de 150 anys. Ara mateix, estem centrats informativament en temes que, majoritàriament, passen a Catalunya però també ens interessen les qüestions que, des de qualsevol punt del món, afecten i interessen el nostre país”. “D’aquí a un temps –prossegueix Clotet– ja serem capaços d’informar sobre què fa l’Obama, tant si el tema afecta Catalunya o no. Es tracta d’una línea que ara podríem dir que és ideològica o de llibre d’estil, encara que el que tractem és normalitzar el discurs normal, valgui la redundància. Si l’ACN diu ‘el president’ és clar que és en Montilla. Zapatero no és ‘el president’ sinó ‘el president espanyol’”.
CAPÇALERA ABRIL 2009
A la redacció de l’ACN és habitual veure-hi càmeres al costat dels redactors.
124
l’ACN disposa d’un sistema propi que
dels periodistes de l’ACN a l’hora d’uti-
de les notícies, ja que els textos no han
permet als seus clients baixar d’Inter-
litzar els diversos ginys tecnològics dels
de passar per una correcció abans de
net les imatges de vídeo gairebé en
quals disposa no és res si no va acom-
ser difosos.
temps real, amb una qualitat òptima
panyada d’una altra habilitat: la poliva-
Actualment, treballen a l’ACN un total
per ser emeses per televisió. La trans-
lència pel que fa als temes i l’adaptació
de cinquanta-vuit periodistes en plan-
missió de notícies per SMS als telèfons
mental per projectar la informació a
tilla més una vintena de col·laboradors.
mòbils és un altre servei que fa deu
través de les diferents plataformes. Per
N’hi ha dos a Madrid i dos més a Brus-
anys no s’imaginava. Ara mateix,
això, els periodistes reben una forma-
sel·les. Gordillo assenyala que en el
l’Agència estudia desenvolupar contin-
ció especial en fotografia i vídeo.Tenen,
futur immediat l’ACN s’obrirà al món.
guts informatius per al mòbil.
a més, un assessorament lingüístic en
A més de comptar amb més periodistes
Saül Gordillo explica que l’habilitat
línia, cosa que facilita l’edició posterior
a l’estranger, l’Agència comença a tre-
Article_ACN:Layout 1
7/4/09
12:37
Página 125
L’Agència Catalana de Notícies compta amb més de dos-cents clients, tot i que la seva presència a les Balears i València és minsa.
ballar la imatge que difon del nostre
manda. El director de l’agència indica
l’aprofitament de tots els recursos han
país a tot el planeta. Així, i tot i que ja
que ben aviat es produiran vídeos amb
estat sempre constants per nosaltres.
en l’actualitat l’ACN col·labora amb
locució per a les televisions locals o re-
Per això afrontem aquests temps do-
l’agència ANSA d’Itàlia i LUSA de
gionals (en aquest sentit a finals de
lents amb ànim i més empenta que
Portugal, també està previst créixer més
març es va signar un acord amb Comu-
mai.”Així, i en temps de vaques magres,
en aquest sentit. Gordillo reconeix continuen essent les assignatures pendents de l’ACN, ja que, malgrat que hi tenen delegats, no hi disposen d’un
Es preveu que en els propers anys creixi la demanda de les notícies que ofereixen per a la televisió i per a mitjans digitals
gruix de clients.
cipals preocupacions que els periodistes de l’ACN tornin amb convenciment a les fonts de l’ofici: el periodisme que tre-
En l’actualitat els clients de l’ACN pas-
nicàlia) i també per a les diverses emis-
pitja el carrer. “Els redactors que no
sen dels 220 i, de moment, no hi ha
sores de la TDT, ja que amb l’actual
s’acontentin a cobrir una roda de
baixes. Entre aquests hi ha els princi-
situació econòmica tindran problemes
premsa i ja està. Els temes que s’han de
pals mitjans de comunicació del país,
per produir determinats continguts.
tractar són vius i estan esperant que els
institucions i empreses. Es preveu que
L’actual recessió econòmica no espanta
analitzem i els expliquem als ciutadans.
les notícies per a la televisió i per mit-
Gordillo: “Estem acostumats a trebal-
La llei de la dependència, de l’habi-
jans digitals creixeran en els pròxims
lar amb totes les dificultats conjunturals
tatge. Això la gent ho viu cada dia. I ho
anys perquè cada cop hi ha més de-
possibles. El control de la despesa i
hem d’explicar.”
CAPÇALERA ABRIL 2009
també que les Balears i el País Valencià
Gordillo té entre les prin-
125
Article-capote:Layout 1
7/4/09
12:38
Página 126
R E P O R TATG E
Cinquanta anys després de l’assassinat que, el 1959, va acabar amb quatre membres d’una família pagesa benestant d’un poble de Kansas a mans de dos rodamons i que
New New Journalism: vell periodisme nou Albert Chillon Fotos: Arxiu
Truman Capote va
Res no indica que el New New Journa-
Tot actuant, a la manera dels seus ad-
lism que darrerament publicita Robert
mirats Flaubert i Maupassant, com un
immortalitzar al seu
Boynton afegeixi una espurna d’origi-
demiürg ubic i omniscient, va sotmetre
nalitat al New Journalism a seques que
els fets que explorà a un intens i extens
va galvanitzar les redaccions els anys
treball d’investigació que va durar cinc
seixanta i setanta del passat segle.
anys, i alhora a una exigent elaboració
Hereu d’una rica i intensa tradició de
literària deutora de la millor ficció rea-
relacions entre literatura i periodisme,
lista. La transmutació novel·lística de
el New Journalism original va trobar en
les circumstàncies, vivències i detalls re-
Journalism, que recrea
Truman Capote la figura més influent, i
cordats per les nombroses fonts que
en A sang freda la conjunció de recerca
aplegà, revelava la seva ambició d’as-
el corrent de
minuciosa i ambició artística en què es
solir no només la simple veracitat docu-
van mirar els cronistes, entrevistadors i
mental que cerca i obté –en el millor
reporters literaris de casa nostra i ara
dels casos– el periodisme ortodox, sinó
llibre A Sang Freda, des dels Estats Units es promou el New New
periodisme literari que, als anys seixanta i setanta, van popularitzar plomes insignes com Tom Wolfe, Gay Talese, Norman Mailer i el mateix Capote.
recreen els autors que Boynton consa-
una veritat d’experiència d’alè profund
gra. Ja és hora, però, de suprimir els
i universal, un món artístic autònom,
prefixos i de reconèixer que els succes-
persuasiu i coherent.
sius nous periodismes són fecundament
Publicada per lliuraments a la revista
vells: ras i curt, periodisme literari.
The New Yorker abans de ser-ho en
Quan, el 1965, A sang freda va veure la
volum, In Cold Blood suscitava l’efecte
llum, acompanyada del subtítol Relat
de versemblança característic del pe-
veritable d’un assassinat múltiple i les
ríode daurat de l’estètica realista, de
seves conseqüències, va causar un for-
Balzac, Dickens i Flaubert a Tolstoi,
midable impacte en el medi periodístic
Dostoievski i Zola. Però el que la feia
i literari nord-americà. Capote, que ja
innovadora no era l’aplicació de recur-
era un escriptor conegut, havia consu-
sos literaris al reportatge, ja assajada
mat l’experiment que els seus mestres
per molts autors abans, sinó la radicali-
John Hersey (Hiroshima) i Lillian Ross
tat i l’encert de l’experiment: més que
(Picture) havien prefigurat anys abans,
un altre reportatge novel·lat de mèrit,
i alhora l’herència molt més diversa i
en la brillant tradició que va de Jack
antiga del millor periodisme literari: la
London i John Reed a John Dos Passos
recerca exhaustiva sobre un fet real es-
i James Agee, l’autor presentava el lli-
crita mitjançant els recursos composi-
bre com una non fiction novel, una
tius i la voluntat d’estil propis de les
novel·la de no ficció, que harmonitzava
grans novel·les de nissaga realista.
la pruïja documentadora del bon perio-
Article-capote:Layout 1
7/4/09
12:38
Página 127
L’escriptor nord-americà Truman Capote en una imatge presa a Nova York el 1980. Capote va liderar el corrent del Nou Periodisme.
disme amb el coneixement pregon i el
La gestació del llibre va ser àrdua i molt
Al voltant del 1960, però, Capote se
virtuosisme estilístic que cerca la litera-
més llarga del previst. L’autor s’havia
sentia massa neguitós per concentrar-
tura excel·lent.
començat a sentir seriosament atret per
se en la ficció.“No podia estar-me quiet
Capote no s’atribuí l’invent, de fet. Però
la recreació literària de fets reals durant
escrivint”, li va confessar a Glenway
considerava amb força raó que l’obra
els anys cinquanta, quan a més de relats
Wescott. “Era com si hi hagués una
inaugurava un gènere nou i seriós, una
de ficció com ara Breakfast at Tiffany’s
capsa de bombons a l’habitació del cos-
modalitat d’escriptura híbrida cisellada família pagesa benestant a mans de dos pàries rodamons, esdevingut el 1959 en un poblet de Kansas li facilità l’excusa
El periodisme que promou Boyton recrea el de Capote, Wolfe i Mailer, i la tradició del periodisme literari anglosaxó
i la matèria per dur a terme un assaig
bombons significaven que jo volia escriure fets i no ficcions. Hi havia tantes coses que podia indagar, tantes que sabia que podia esbrinar. De sobte, els diaris em
que rumiava des de feia anys. “No vaig
i Other Voices, Other Rooms va escriure
semblaven objectes vius i vaig com-
escollir aquell tema perquè m’interes-
el reportatge de viatges The Muses are
prendre que la meva faceta de
sés gaire”, va explicar-li a Lawence
Heard –a propòsit de la visita a la Unió
novel·lista corria un terrible perill”. I va
Grobel.“Va ser perquè volia escriure el
Soviètica– i peces breus publicades
ser així, embargat per aquest ànim, com
que jo anomenava una novel·la real, un
principalment a The New Yorker, on
el 16 de novembre del 1959 va obrir un
llibre que es llegís exactament igual que
destaquen retrats i entrevistes com l’ex-
exemplar de The New York Times que
una novel·la, només que cada paraula
tensa i punyent que li va fer a Marlon
informava d’aquell crim múltiple ocor-
fos rigorosament certa.”
Brando, The Duke in His Domains.
regut a Holcomb, al cor de l’Amèrica
CAPÇALERA ABRIL 2009
amb enorme talent. L’assassinat d’una
tat i no m’hi pogués resistir. Els
127
Article-capote:Layout 1
7/4/09
12:38
Página 128
R E P O R TATG E
Antologia de Tom Wolfe on reprodueix articles del Nou Periodisme.
oficial que li permetés de reconstruir la
germinant, almenys d’ençà que a prin-
vida de les víctimes in absentia. Va exa-
cipis dels seixanta van començar a
minar documentació i interrogar advo-
veure la llum, dispersament encara que
cats, fiscals, testimonis i magistrats, a
insistent, les seves proteiques expres-
més de seguir fil per randa l’evolució
sions. No era pas una etiqueta nova,
del sumari judicial. I sobretot va fre-
però. El crític anglès Matthew Arnold
qüentar els assassins, especialment
ja l’havia emprada a finals del XIX per
Perry Smith, amb qui va establir un vin-
batejar el despertar de la nova premsa
cle quasi familiar.
de masses: la penny press, el naixement
Les penes i treballs de l’autor van retre
dels grans diaris generalistes adreçats a
fruits, tanmateix, i la non fiction novel
públics multitudinaris, l’era de la infor-
profunda: “Ric agricultor i tres mem-
va assolir un ressonant succés. Conju-
mació a gran escala que trobà expres-
bres de la seva família, assassinats”.
gava harmònicament tots els ingre-
sió als yellow papers de Joseph Pulitzer
Després de mostrar el retall a William
dients típics del naturalisme literari: la
i William Randolph Hearst, entre altres.
Shawn, l’editor del Yorker, que des dels
subtil, polièdrica caracterització dels
New Journalism va ser l’apel·latiu que
anys quaranta fomentava el periodisme
personatges; la complexa arquitectura
llavors va quallar, i també el que es co-
literari de postguerra, va viatjar a Hol-
del relat, compost de sumaris i escenes,
mençà a sentir vuitanta anys després,
comb per fer les primeres investiga-
diàlegs i descripcions, bocins autobio-
quan l’esclatant èxit d’A sang freda va
cions. Portava al cap la idea de copsar
gràfics i retrats, el·lipsis i digressions;
il·luminar un nou tipus de periodisme
l’atmosfera del poble i les reaccions dels habitants, i d’enllestir el reportatge setmanes després. Però el cas es complicava i a mesura que la recerca anava apamant-ne la fondària i els matisos, l’interès de l’escriptor creixia més: se-
d’avantguarda que estava sorgint
“Si m’armo de paciència podria ser una obra mestra” va reconèixer-li Capote a un amic seu
duït, d’una banda, per la dissort terrible
CAPÇALERA ABRIL 2009
quire, The New Yorker, Ramparts– com a noves publicacions lligades a la contracultura emergent –Rolling Stone, The Village Voice–, tant als grans diaris gene-
dels Clutter, les quatre víctimes; i, de
l’ús minuciós del detall, emprat com a
ralistes com a mitjans minoritaris arte-
l’altra, per la personalitat dels dos victi-
recurs idoni per condensar un tarannà
sanalment
maris, Dick Hickcock i, sobretot, Perry
o situació; i la depurada conducció de
underground i l’escenari hippie, la mú-
Smith.
la història per mitjà d’un narrador om-
sica rock i el pop-art, la protesta contra
Domiciliat temporalment a la Costa
niscient. Va saber transmutar la seva re-
Vietnam i, en general, pels molt actius i
Brava, on escriuria parts essencials de
cerca en un cosmos novel·lístic que
diversos moviments de defensa dels
l’obra, s’adonà de l’abast del que tenia
satisfeia les exigències de veracitat del
drets civils com el feminisme, la lluita
entre mans: una investigació periodís-
depth reporting i les de versemblança
homosexual o la vindicació de la igual-
tica sobre un fait divers que mentre
de la ficció d’estirp realista. I així asso-
tat racial.
progressava i es perfilava el desafia-
lia la veritat d’experiència que l’art
Mancat de manifestos programàtics i
ment narratiu, anava assolint ressonàn-
cerca i destil·la: un coneixement capaç
d’explícita cohesió, el New Journalism
cies de tragèdia grega. “Potser trigaré
d’atorgar valor arquetípic i universal a
no va adquirir mai la dimensió i cohe-
un any més. No hi fa res..., ha de ser per-
un afer que els mitjans havien des-
rència d’un moviment o escola, sinó més
fecte, perquè estic entusiasmat, total-
patxat amb reduccionismes maniqueus,
aviat l’imprecís contorn d’un corrent o
ment dedicat a això, i si m’armo de
confinant-lo a les planes de sang i fetge.
tendència integrat per obres, mitjans i
paciència podria ser una obra mestra”,
128
tant a magazins consolidats –Es-
generats
pel
corrent
autors força heterogenis que tenien al-
va dir al seu amic Cecil Newton.
TENDÈNCIA INNOVADORA
guns trets essencials en comú, però. El
La gran obra, però, li va exigir un es-
El reeixit experiment de Capote va sac-
primer era l’obert rebuig de la doctrina,
forç descomunal, i durant els sis anys
sejar el medi literari nord-americà i
la cultura professional i bona part de les
compresos entre el crim i l’edició del
molt aviat va esdevenir alhora mascaró
rutines productives dominants en el
llibre va viatjar sovint a Holcomb, on
de proa i catalitzador del New Journa-
gremi, sobretot de la per ells injuriada
va entrevistar veïns, amics, botiguers,
lism, una innovadora tendència perio-
ideologia de l’objectivitat i el seu corre-
policies i qualsevol particular o font
dística
lat retòric, els dos dispositius discursius
que
portava
alguns
anys
7/4/09
12:38
Página 129
i expressius que formen el nucli del pe-
NOTABLE INFLUÈNCIA
tament hereu de la millor tradició pe-
riodisme ortodox –i alhora la base del
L’impacte que el New Journalism va
riodisticoliterària hispana, que té en
mal anomenat estil periodístic consagrat
tenir a Europa va ser sensible, i ben no-
Larra una fita cabdal. Diaris i revistes
pel cèlebre apotegma “Facts are Sacred,
table el que va exercir a casa nostra, atès
com Triunfo, Destino, Cuadernos para
comments are Free”, falsament transpa-
que l’antologia de Wolfe, traduïda el
el diálogo, Por Favor, Hermano Lobo,
rent i reproductor. Els “neoperiodistes”
1977, va arribar a les llavors adolescents
Ajoblanco, Cambio 16, La Calle, Infor-
es mostraven molt crítics, així mateix,
facultats de Ciències de la Informació –
maciones o El País hi van oferir un
amb els criteris de valoració i selecció de notícies (tematització) que els grans mitjans de comunicació aplicaven, una tria que es pretenia tan exhaustiva com el lema “All the News That’s is Fit to
medi favorable, i les audiències,
Es compleixen cinquanta anys de l’assassinat que va inspirar A Sang Freda i que va consagrar el seu autor
Print”, imprès a la capçalera de The
assedegades de qualitat informativa i llibertat d’expressió, van fer la resta. En el sorgiment del neoperiodisme autòcton van intervenir
New York Times, encara pregona. Tan-
les de Barcelona i Madrid: no n’hi havia
factors com el relaxament de la censura
mateix, opinaven, els media no actuen
més– en un moment efervescent, quan
franquista; la majoria d’edat d’una ge-
com a finestres o miralls capaços de re-
el país deixava enrere la dictadura i es-
neració nascuda després de la Guerra
flectir acuradament el món, sinó com a
trenava un estat de dret precari. La lleva
Civil i influïda pels ecos de la contra-
aparadors que construeixen una realitat
de periodistes adults que preconitzà i va
cultura ianqui i el Maig del 68; l’apari-
mediàtica enganyosa i esbiaixada, un es-
protagonitzar aquelles transformacions
ció de noves capçaleres no controlades
pill deformant que sovint tergiversa, o
–Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo
per la premsa del Moviment i vincu-
fins i tot eclipsa, la realitat de debò.
Bayo, Francisco Umbral, Montserrat
lades a la cultura d’esquerra, l’augment
A l’ombra de Truman Capote, Gay Ta-
Roig, Rosa Montero, Maruja Torres,
general de la qualitat dels mitjans, més
lese i Norman Mailer i, sobretot, bevent
Ramon Barnils o Manuel Vicent, per
orientats –llavors més que ara– a la in-
de la gran tradició del periodisme lite-
citar-ne alguns– no va ser pas tributària
terpretació crítica del present; i, és clar,
rari, aquests heterodoxos rebels di-
d’aquella influència, al meu parer. Al-
la cerca de noves formes d’escriptura
rigien l’atenció a rellevants afers –tan-
trament, va cultivar un valuós perio-
híbrides que copsessin l’esperit del
mateix bandejats o silenciats– de la seva
disme literari deutor en bona mesura de
temps.
època convulsa, aquella en què arrencà
la tradició autòctona i generat de ma-
Un avisat periodista i professor de la
la postmodernitat que ara vivim de ple.
nera autònoma i paral·lela, per bé que
Universitat de Nova York, Robert S.
A parer del conspicu Tom Wolfe, que el
establint un diàleg tàcit amb les contri-
Boynton, va publicar The New New
1973 va publicar una influent antologia
bucions que arribaven dels Estats Units
Journalism (Vintage Books, 2005), un
que diagnosticava el fenomen, ni els
i d’Europa, on una brillant fornada d’es-
volum de cobertes pop que presentava
mitjans convencionals ni els escriptors
criptors-periodistes –Oriana Fallaci,
una nova lleva de periodistes literaris
de ficció estaven en condicions d’abor-
Ryszard Kapuscinski, Leonardo Scias-
hereus dels primers muckrakers o aple-
dar els canvis apuntats i d’“escoltar les palpitacions del temps”, per emprar els mots d’Eugeni d’Ors. I era aquesta generació alhora benestant i contestatària –filla del Welfare State i de l’hegemonia nord-americana
gafems –Lincoln Steffens, Ida
Francisco Umbral, Montserrat Roig o Maruja Torres foren alguns dels que van apostar per aquell periodisme literari
de postguerra– la que es trobava en
Tarbell, Stephen Crane– i d’una facció només dels nous periodistes dels seixanta, aquella que cultivava el new muckraking a la manera de l’eximi i rigorós Gay Talese, més que els experiments
millor disposició de fer-ho a través
cia, Günter Wallraff– estava oferint la
subjectivistes i pirotècnics al mode de
d’una estètica d’inspiració i ambició ar-
seva millor saó.
Tom Wolfe. Aquest periodisme renou
tístiques, i d’una ètica que qüestionava
Menys bolcats, en general, a la investi-
no suposa però, fins on tinc coneixe-
la fal·làcia de l’objectivitat a favor de
gació que els seus col·legues americans,
ment, cap aportació genuïnament inno-
l’observació curosa, la recerca exhaus-
els “nous periodistes” indígenes van
vadora, com proposa l’antòleg, sinó una
tiva i l’exercici –responsable i equà-
tenir un paper insubstituïble durant la
enèsima versió, i desitjablement fe-
nime encara que no pas neutral– d’una
transició, i van practicar un periodisme
cunda, del periodisme literari d’ahir,
subjectivitat, al capdavall, inevitable.
de marcat accent crític i intel·lectual ne-
avui i demà.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Article-capote:Layout 1
129
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Página 130
FOTOGRAFIA
El fotògraf Pedro Madueño, amb més de trenta anys de professió a l’esquena, ha anat acumulant experiència en nombrosos actes de
Els altres escenaris de la notícia Text i fotos: Pedro Madueño
caire periodístic, ja fossin rodes de
De vegades el periodista acudeix al lloc
un més, ficar-nos en el grup i deixar-nos
de la concentració i ja està tot disposat,
arrossegar pel núvol.Això ens portarà a
premsa, entrevistes o
es troba encarrilats els passos perquè
afrontar la tasca amb una certa garantia
difícilment puguis sortir del recorregut.
i, així, obtenir-ne un resultat òptim.
És llavors quan cal fer l’esforç de sos-
Però sortir d’aquest núvol és l’única
treure-se’n i veure-ho tot sota el nostre
manera d’afrontar l’exclusivitat, la nos-
prisma.
tra i la del mitjà per al qual treballem,
Els nostres interessos i els del contrari
que espera de nosaltres que la feina
segurament són diferents i rau en la
que fem sigui diferent, que sapiguem
oferir a l’espectador
nostra perspicàcia, astúcia i curiositat el
captar d’una manera original i peculiar
fet que afrontem el tema amb segure-
la notícia. Sens dubte això comporta un
una alternativa a la
tat. Observem que la gent del carrer,
risc, ara bé, haurem d’aprendre a
potser per la seva curta experiència, són
conviure-hi si volem caminar amb pas
molt fàcilment dirigibles, es deixen por-
ferm.
tar pel camí marcat i, alguns cops,
Als escenaris trobarem diversos punts
només ens preocupa com obtenir
de vista; mirarem endavant però també
aquesta informació el mes ràpidament i
enrere, abans (també més tard) de la
còmodament possible. Indagar i inves-
posada en escena. No serà casual que
sorgeixen aquest
tigar sempre ens comportarà un esforç
trobem més oportunitats per demanar
addicional, sens dubte, però ens arri-
informació gràfica o escrita, abans o
seguit de fotografies
barà la recompensa en forma d’èxit
després dels actes.
professional.
A l’entrevistat, per exemple, se’l retra-
Els fotògrafs –quina terminologia més
tarà sempre millor després que s’hagi
bonica (foto: llum, grafia: escriptura)–
acostumat a la nostra presència en un
també pequem a vegades de tenir molt
escenari nou per a l’entrevistador i l’en-
notícia, encara que
clar el que volem: fotografiar sense dur
trevistat. A l’escenari de l’entrevista,
a terme ni tan sols una primera pros-
que el periodista tria normalment,
ens els mostra des
pecció sobre el terreny, cosa que ens
aquest demanarà una posada en escena
pot fer caure senzillament en la tera-
còmoda: una bona butaca, un cafè, ab-
nyina que ens han teixit.
sència de sorolls, etc. Tot això serà ne-
En arribar als escenaris on es treballa
cessari per crear l’atmosfera necessària
en equip amb altres col·legues, tendim a
per poder realitzar un treball òptim.
buscar una complicitat amb la resta de
En el marc dels ambients palatins, com
fotògrafs. És molt més còmode segura-
la Zarzuela, els moviments són lents i
ment per fer la nostra feina això de ser
cada paraula mesurada. Cal vigilar no
viatges de feina. En tot aquest temps, la seva mirada ha apostat per
imatge convencional. D’aquesta manera de veure les coses
que ens traslladen als escenaris on té lloc la
d’una òptica diferent, despreocupada i curiosa.
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Página 131
A dalt, Lluís Bonet durant una entrevista als directors de la pel·lícula REC. A la pàgines següents, a l’esquerra, periodistes al Parlament de Catalunya. A dalt a la dreta, després d’una roda de premsa a l’Auditori. A baix, els seients que el príncep Felip i Letizia Ortiz van utilitzar a l’església de l’Almudena el dia de la seva boda. passar mai dels límits de la cordialitat,
la visita recorrerà inexorablement el
que sovintegen entre alguns periodistes
seu camí.
quan aquests tenen una certa confiança.
Als escenaris del poder de la política i
Els palaus amb un decorat estancat en
les altes finances, la moqueta i la cor-
el passat es basen en la tradició, són
bata teixeixen de vegades una malla
Pedro Madueño (Còrdova, 1961)
que atrapa i et transporta a un
ha publicat a Tele/Expres, Mundo
món desconegut, on les regles del
Diario, El Noticiero Universal, El
joc tenen coordenades que des-
Periódico, Diario de Barcelona,
coneixem. La política sap millor
però sobretot a La Vanguardia, on
que ningú com captar l’atenció de
hi treballa des de fa vint-i-cinc
l’informador, com vestir-la, ma-
anys. És autor de la imatge oficial
marcs encotillats i és difícil que els seus
quillar-la i vendre-la. Són escenaris on
del príncep Felip i és professor as-
elements pateixin cap canvi que ens fa-
es copia i es mira el contrincant, on
sociat de la UPF. Ha guanyat el
ciliti el nostre treball. Així mateix, els
s’emula el guanyador, on es realça
Laus d’Or de Fotografía, sis Foto-
seus personatges també seran moderats
l’orador, on els símbols es posen amb
Press, l’Award of Excellence So-
en les reaccions i només en la seva es-
calçador.
ciety of Newspaper Design i el
pontaneïtat podrem trobar una bona
Seguint el protocol, els professionals de
Godó de Fotoperiodisme.
imatge. El guió establert prèviament a
l’escenificació seran els encarregats de
CAPÇALERA ABRIL 2009
Sortir del núvol que implica treballar en equip amb altres col·legues és l’única manera d’afrontar l’exclusivitat
Tres dècades de fotoperiodisme
131
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Pรกgina 132
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Pรกgina 133
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Pรกgina 134
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Pรกgina 135
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Página 136
A la pàgina anterior, a dalt a l’esquerra, preparatius de la inauguració de la Fundació Godia. A sota, butaca que va ocupar Joan Pau II a Madrid el 2003. A la dreta, una periodista recull el material després d’una entrevista. En aquesta pàgina, escenari improvisat per a una foto a Carme Ruscalleda quan es va conèixer la notícia de la tercera estrella Michelin. A dalt a la dreta, una conferència d’Artur Mas a La Pedrera. A sota, expectació davant de l’Administració de loteria que va guanyar el segon premi de la Loteria de Nadal el 2007.
fer que la imatge i el missatge arribin
la nostra jornada laboral, el nostre es-
ditat del seient.Aixeques la cortineta de
perfectament als fotògrafs i redactors.
cenari canviarà de matís. Amb un
l’avió i veus una lluna plena immersa en
Saber disposar tots els elements for-
whisky a la mà a la barra de l’hotel
un cel negre, un sol vermellós que des-
marà part de la seva tasca, un logotip just darrere la cara, un grup de joves o una bandera són elements que utilitzaran per dur a terme la seva estratègia. El reporter experimenta un canvi d’es-
punta per un immens desert, unes
La política sap millor que ningú com captar l’atenció de l’informador, com vestir-la, maquillar-la i vendre-la
CAPÇALERA ABRIL 2009
cenari cada cop que es desplaça a co-
136
muntanyes nevades que no tenen fi o un mar blanc pintat pel vent. Tot plegat fa que assimilis a poc a poc el teu nou context. Quan l’hostessa obre la porta de
brir una informació; l’amfiteatre el
mentre escoltem un pianista malenco-
l’avió i entra un cop d’aire fresc de l’ex-
canviarà per complet. Adaptar-se a un
niós, evitarem pensar que hi estem
terior ja no hi ha tornada. Fem una
nou hàbitat li suposarà un esforç addi-
sols.
passa endavant i pronunciem la frase
cional.
El temps que dura el vol quan et tras-
que durant tants i tants viatges teníem
La “soledat de l’enviat especial”, de la
llades a un altre país és molt curt per al
el costum de pronunciar amb els repor-
qual tant s’ha parlat, és una altra carac-
canvi de context, amb la son difícil de
ters Martí, Bru o Eugenio: “Una nova
terística quan ets fora de casa. En els
conciliar pel soroll dels motors, la gola
ciutat, una nova aventura, sempre a la
moments en què hem deixat de banda
seca per l’aire condicionat o la incomo-
recerca de la notícia”.
Article-escenarios:Layout 1
7/4/09
12:38
Pรกgina 137
Article-japon:Layout 1
7/4/09
12:39
Página 138
PERIODISME AL MÓN
A pesar de mantenir el lideratge mundial de lectors de diaris, de la mà de les subscripcions, el Japó, el país amb la població més envellida del planeta no resta
Japó: futur incert al país amb més lectors Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz
aliè a la crisi de la
Dels 100 diaris més venuts a tot el món,
ció als diaris”, opina el periodista.
una setantena es publiquen a l’Àsia i 62
Igual que els hàbits de lectura propis de
premsa escrita. El país
d’aquests s’editen entre la Xina, el Japó
la població japonesa tenen les seves pe-
i l’Índia. La Xina avantatja el Japó amb
culiaritats, també les té la indústria pe-
un major nombre de publicacions, 22,
riodística. La majoria del grans diaris
entre les 100 més venudes (el Japó, 17).
japonesos, encapçalats pel Yomiuri
Però el rànquing mundial de lectors el
Shimbun (número u del món, sent el
segueix encapçalant el Japó. Més del
més venut amb 10.032.441 exemplars
80% dels japonesos llegeix almenys un
diaris), l’Asahi (segon amb vuit mi-
diari al dia. El 90% de les vendes de
lions) i el Mainichi (tercer amb quasi
premsa diària, al seu país, arriben a casa
quatre milions) tenen dues edicions.
per subscripció.
L’edició del matí ofereix continguts edi-
“Els japonesos sempre han tingut un alt
torials molt desgranats sobre política,
nivell d’alfabetització. Després de l’ar-
negocis, internacional, espais d’esports i
ribada a l’illa del missioner navarrès
entreteniment. Els homes de negocis
Francisco Javier, que hi va portar els
són el gran públic d’aquestes edicions.
primers binocles, els portuguesos varen
Les edicions de la tarda són plenes de
muntar una pròspera indústria d’ulleres
contingut de cròniques, relats de notí-
gran país tecnològic,
fetes al sud-est asiàtic, que després en-
cies i d’entreteniment. “En general, a
viaven al Japó, on n’hi havia gran de-
tots els diaris hi ha molta informació
no garanteix guanys.
manda per la seva important afició a la
local i internacional, als japonesos els
lectura”.Aquesta és la peculiar manera
agrada saber què passa a fora. Les in-
de cercar l’origen de les altes xifres de
formacions no tenen mai una construc-
lectors al Japó, que fa servir el perio-
ció dramàtica, no s’hi recreen com a
dista Gonzalo Robledo, colombià resi-
Occident. Neutralitzen la violència im-
webs i mòbils, però els
dent al Japó des de fa vint-i-vuit anys,
plícita a les notícies, suposo que se’n
excorresponsal d’El País, TVE i EFE a
pot dir censura. El mateix llenguatge –
joves japonesos no es
l’illa, i productor audiovisual. “Així és
també a la vida real– fa servir molts eu-
com m’ho va explicar un dissenyador
femismes. Per això jo prefereixo els
d’ulleres”, assegura. Segons Robledo,
diaris en anglès. El llenguatge permet
“la cultura japonesa té un alt element
la contundència, en el cas del japonès, i,
preceptiu, els agrada llegir instruccions,
per tant, molts cops el contingut és bas-
manuals, índex i els molesta no tenir in-
tant asèptic”, destaca Robledo. Ell
formació sobre alguna cosa. Això
també publica reportatges en els suple-
també pot tenir a veure amb la seva afi-
ments japonesos Asahi Shimbun i
nipó busca fórmules per compensar la davallada de publicitat i vendes al quiosc. La possibilitat de traspassar el negoci del paper a les més petites pantalles, en el
Els continguts periodístics ja són a
postulen com a relleu dels grans consumidors de notícies del món.
Article-japon:Layout 1
7/4/09
12:39
Página 139
Ciutadans japonesos consulten algunes publicacions en una botiga al centre de Tòquio.
Mainichi Shimbun, entre altres.
llars dels barris perifèrics cap a les 17 h.
Les edicions de tarda estan dirigides
Segons puntualitza Gonzalo Robledo,
bàsicament a mestresses de casa i
la idiosincràsia japonesa combrega amb
homes de negocis que, un cop pleguen
la venda per subscripció, ja que tenen
de la feina, prefereixen continguts
en l’ordre i l’organització les bases de
A punt de celebrar el 135è ani-
menys densos. Vendre diferents edi-
la seva rutina diària. “Un altre factor és
versari, The Yomiuri Shimbun, té
el gust per tot allò previst. D’aquí
la tirada més gran del món, amb
que la majoria dels grans diaris
10.032.441 exemplars. El nombre
tinguin tantes subscripcions fixes.
de lectors estimat supera els 26
La gent vol tenir el diari a la ma-
milions de persones. El segueixen
teixa hora cada dia a casa seva”,
l’Asahi (8.066.707), el Mainichi
explica el periodista.
(3.880.632) Nikkei (3.040.509) del
cions incrementa els guanys i la circu-
El lliurament a domicili del periòdic na-
Japó i, per darrere, el Chosun
lació de diaris i fa present la marca. A
cional costa, al Japó, uns 368 euros a
Iibo,
més, al Japó, molta gent utilitza el trans-
l’any. I aquestes subscripcions repre-
(2.380.000), i l’USA Today dels
port públic per anar a treballar i, si no
senten, per als diaris, un 54% dels in-
EUA, amb 2.273.000 diaris. Se-
aprofiten el temps al vagó dormint, ho
gressos, mentre que la publicitat li
gons la World Association News-
fan llegint. Els diaris de tarda arriben a
suposa només el 20% dels guanys.Això
paper, al Japó es venen 69,7
les companyies cap a les 12.30 h, a les
fa que la repercussió de l’actual crisi fi-
milions d’exemplars al dia.
altres empreses cap a les 15.30 h i a les
nancera mundial sobre la indústria de
de
Corea
del
Sud CAPÇALERA ABRIL 2009
El país nipó encapçala el rànquing mundial. Més del 80% dels ciutadans llegeix almenys un diari al dia
69,7 milions de periòdics venuts
139
Article-japon:Layout 1
7/4/09
12:39
Página 140
PERIODISME AL MÓN
la premsa escrita al Japó no estigui sent,
Internet o el negoci que no es creuen
per ara, tan dolorosa com als Estats Units o a Europa. Si a la darrera dècada, les vendes de diaris als Estats Units han caigut més del 15%, al Japó
Malgrat l’important desenvolupa-
En realitat, ho veuen com una com-
només han baixat un 3,2%. Els cinc
ment i arrelament de la tecnologia al
petència. “Molts dels seus webs no
grans diaris del país mantenen gairebé
Japó, els diaris del país nipó no aca-
ofereixen més que la còpia en línia
tots els lectors, gràcies als quals, el Japó
ben d’atrevir-se a fer-la servir per
del diari, sense ni tan sols facilitar un
continua liderant les vendes mundials
adequar el negoci a les noves genera-
arxiu d’articles antics”, afirma.“A poc
amb 624 diaris per cada 1.000 adults.
cions. No saben com diferenciar els
a poc, els mitjans han esdevingut vells
I si als Estats Units i Europa les redac-
webs dels diaris impresos en termes
per a les noves generacions a qui els
cions de diaris estan prescindint de
de contingut o de relació amb el
desperten molt més interès altres mit-
nombrosos llocs de treball, al Japó no
client però, sobretot, no hi veuen el
jans interactius. Potser Internet haurà
se sent a parlar de grans retallades.“Un
negoci. Acostumats a la seguretat del
de canviar i esdevenir més regulat i
dels problemes de la premsa de qualitat
90% de les vendes per subscripció,
conservador. El cibermón és encara
són les grans despeses de personal. No
Internet els desconcerta. Segons un
massa caòtic i desconstruït si el com-
hi ha grans reduccions de plantilla, de
estudi fet l’any 2006 per The Bivings
parem amb el món real del Japó. Però
moment, però, per exemple l’Asahi està
Group, en el qual es compararen les
si la premsa escrita s’aguanta ara, pot-
rebaixant les edicions locals i aplicant
pàgines web dels 21 diaris més difo-
ser ja no ho farà en els propers anys”,
restriccions de despeses a la redacció”,
apuntava Maegawa en unes
explica Jordi Juste, corresponsal d’El
declaracions al Japan Media
Periódico de Catalunya al país nipó fa
Review.
més de deu anys. “Els meus amics que
Per explorar conjuntament,
treballen en plantilla als diaris comen-
compartint riscos, en una so-
ten que cada cop els hi demanen més
cietat on els lectors són tre-
que utilitzin el metro en lloc del taxi i
sos al Japó i als Estats Units, “és evi-
mendament tradicionalistes, atrapats
és possible que les pagues extra de l’es-
dent que els diaris japonesos no estan
en els hàbits de lectura sobre paper i
tiu i la de final d’any es redueixin”, afe-
treballant de manera agressiva amb
molt fidels a la credibilitat dels diaris
geix el periodista David Taranco,
les eines de web, això no obstant, cal
tradicionals, els tres principals diaris
col·laborador, entre altres mitjans, de la
destacar que ja estaven molt avançats
del Japó han decidit anar plegats i ara
ràdio estatal NHK, a més de traductor
en la difusió de continguts via telèfon
fa un any varen constituir el Nikkei-
i professor d’espanyol.
mòbil”. El treball tractava de deter-
Asahi-Yomiuri Internet Business
De totes maneres, no tots se salven de
minar en quina mesura els diaris em-
Partnership (http://allatanys.jp) una
les retallades. Un diari que n’està apli-
praven les eines del Web 2.0 (segona
plataforma conjunta que presenta els
cant és el Sankei Shimbun (amb unes
generació de webs que fomentaven la
continguts de cadascun d’aquests.
vendes de 2.000.000 d’exemplars diaris)
participació i interacció dels usuaris).
La col·laboració ha anat més enllà i
que ha anunciat el seu programa de
I dels resultats es desprenia que els
al febrer van posar en marxa un altre
prejubilacions
diaris japonesos no valoren la Xarxa
tentacle per atrapar els “addictes a
contempla la necessitat d’un centenar
com una eina útil per promocionar la
les tecnologies”, (iPhone/ iPod Touch
de baixes voluntàries, entre enguany i
lectura de diaris.
application) que permet accedir, en-
l’any vinent, per tal de garantir la sos-
Segons,Toru Maegawa, analista d’In-
cara a més petita escala i des de qual-
tenibilitat financera de l’empresa. S’hi
ternet a l’Institut de Recerca Fujitsu,
sevol lloc, als continguts dels tres
poden acollir els empleats de 40 a 49
“la majoria de mitjans japonesos no
diaris amb notícies, editorials i fotos
anys que han estat a l’empresa durant
han vist a Internet l’oportunitat d’ex-
per als propietaris dels aparells de te-
almenys deu anys. Igualment, ha anun-
pandir el seu negoci”. De fet, Mae-
lefonia d’Apple, que permet compa-
ciat que rebaixaria substancialment els
gawa considera que són poques les
rar la cobertura d’una mateixa
sous dels membres del seu equip direc-
organitzacions que n’han tret profit.
notícia en les tres capçaleres.
tiu i van des del 15% de sou per als di-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Acostumats a la seguretat del 90% de les vendes per subscripció, ara no saben adaptar-se a la Xarxa
140
incentivades
rectors, fins al 50% del president.
que
Article-japon:Layout 1
7/4/09
12:39
Página 141
La gran majoria de japonesos reben el diari a casa seva així que no és habitual veure lectors pel carrer. A la foto, un bar de Kyoto.
CAIGUDA HISTÒRICA
sense ser llegits ni distribuïts. Les com-
plantilla al Japó prefereixen no pro-
El 2008, segons l’NSK’s circulation sur-
panyies periodístiques fingeixen tenir
nunciar-se “per no deixar malament els
vey, (l’equivalent japonès de l’OJD), els
grans tirades, per treure’n més guanys
diaris on treballen”.
diaris varen reduir les vendes en un 1%.
de publicitat. El que passa aquí al Japó
De fet, per això, Satoru Nagoya creu
La distribució per llars ha baixat a 0,98
és el mateix que a Espanya o a qualse-
que, tot i que la majoria de diaris van
exemplars i han caigut per sota de l’1
vol altre país. Més i més subscriptors de
obrir els seus webs, com s’ha fet arreu
per primer cop en la història dels diaris
diaris, especialment els joves, consulten
del món, “cap dels del Japó ha gosat ac-
japonesos. Els periòdics d’informació
Internet com la major font d’informa-
ceptar i mostrar-hi comentaris de lec-
general han caigut un 0,9%, i ja és el
ció”, afirma Satoru Nagoya que, a 41
tors generals sobre els seus articles
quart any consecutiu de caiguda. Els
anys, es mostra ben crític amb els diaris
publicats. Suposo que per por a rebre
diaris esportius varen baixar les vendes
del seu país. Nagoya, periodista que
opinions en contra. Mentre que a In-
un 2,7%, per sota dels cinc milions per
fins al 2001 havia estat treballant onze
ternet hi ha moltes crítiques als diaris
primer cop des de l’any 1977.
anys al The Japan Times de Tòquio, ac-
famosos”, explica el periodista japonès.
El paquet conjunt de venda de diaris de
tualment escriu com a freelance per a
“Avui al Japó sembla que molts joves
matí i tarda (una pràctica molt estesa minvar un 4,2%, en part perquè molts compradors varen preferir abonar-se només a l’edició del matí. I les vendes d’aquesta han incrementat un 0,7%,
desconfien del periodisme en ge-
La crisi fa que molts lectors deixin l’edició de la tarda, una pràctica molt estesa, i s’abonin tan sols a la del matí
perquè han recollit els clients que abandonen la subscripció de tarda, que va
neral i especialment d’alguns diaris en paper, com els de més tirada, Asahi Shimbun i Mainichi Shimbun. Se’ls acusa principalment d’atacar, sota presumpta política de redacció liberalista, la
l’edició internacional en anglès de la re-
dignitat de l’actualitat del Japó i la seva
disminuir un 5,1%.
vista sobre art contemporani Flash Art,
història moderna, sempre afavorint, en
“Seria una il·lusió pensar que els diaris
de Milà, i per publicacions tant del Japó
canvi, els veïns enemics (polítics) Corea
japonesos encara gaudeixen de les ma-
com d’altres països. En realitat, és molt
i la Xina”, comenta Nagoya.
jors tirades del món. Molts dels seus
difícil accedir a declaracions com les
La Kazuko Nishikawa, lectora habitual
exemplars són, en realitat, abandonats
seves. La majoria de periodistes en
de tres rotatius japonesos, tot i no mos-
CAPÇALERA ABRIL 2009
entre els subscriptors japonesos) va
141
Article-japon:Layout 1
7/4/09
12:39
Página 142
PERIODISME AL MÓN
trar-se tan crítica amb els diaris del seu
La Celia reconeix que, “en els darrers
Els diaris gratuïts no van quallar
país, sí que troba que respecte als cata-
anys, el periodisme de la premsa escrita
lans o espanyols, “els diaris japonesos
s’enfronta a una situació summament
no exposen a penes opinions”. La Ka-
difícil”.
El negoci a la segona potència
zuko va néixer al Japó, on va viure vint-
econòmica del món és ben sagrat.
i-dos anys. Cada any hi torna per
CANVI D’HÀBITS
Els diferents intents d’implantar
passar-hi entre tres i quatre mesos. Ac-
Per a la Kazuko, mare de dues adoles-
diaris gratuïts a l’illa han estat
tualment, la Kazuko viu a Igualada,
cents, els interessos del jovent ni aquí
avortats. “L’oposició dels grans
està casada i té dues filles. Cada dia lle-
ni al Japó, no dibuixen un panorama
grups de premsa tradicionals se-
geix les versions en línia de l’Asahi, el
gaire encoratjador per als empresaris
gurament també hi ha tingut el
Yomiuri i el Nikkei. “No en rebo cap a
de la premsa. “Els joves ja no llegeixen
seu paper. Per posar a caminar un negoci al Japó, primer t’has de guanyar la confiança del sector empresarial, i fer-te amb el suport dels grups de premsa, per repartir
com els de la meva generació,
A diferència dels diaris catalans o espanyols, els rotatius japonesos publiquen molt poques opinions
diaris gratuïts... A més, el costum
riòdic de pagament al Japó és similar a la d’altres països. Tots els mitjans perden lectors per falta
casa perquè seria molt car”, expressa.
de renovació generacional.
que molts cops passa de pares a
Però un parell de dies a la setmana, re-
Una part dels lectors es va morint per
fills, ha fet encara més difícil la im-
visa la versió en paper de l’Asahi, a la
l’envelliment de la població i els nous
plantació de la premsa de franc”,
biblioteca de l’Escola Oficial d’Idiomes
lectors no arriben a cobrir-ne les baixes.
explica Taranco.
de Drassanes, on estudia xinès. La lec-
La gent jove s’informa del que l’inte-
De tota manera, malgrat que els
tura del diari, per ella, és un ritual des
ressa mitjançant la televisió i Internet i
diaris gratuïts no s’hi han implan-
que va entrar a la universitat i reconeix
sobretot a través del telèfon mòbil”,
tat, sí ho han fet revistes amb al-
que no recorda cap família en el seu en-
afirma Jordi Juste.
tres periodicitats. “Hi ha diverses
torn més proper, al Japó, que no estès
“No hi ha joves que se subscriguin a
publicacions gratuïtes de les com-
subscrita, almenys, a un diari. “Societat
cap diari. Els diaris, és clar que pateixen
panyies de tren i metro, així com
i política són les seccions que més m’in-
la crisi per l’envelliment de la població,
revistes de franc amb informa-
teressen i, tot i no haver-hi massa opi-
però aquesta no és la gran causa, en-
cions de serveis i cupons de des-
nió, me n’adono que l’Asahi és potser
cara! La d’ara és la Xarxa i el mòbil. I
compte a restaurants i botigues”,
el més socialista dels tres que acostumo
una altra raó és que la publicitat no de-
aclareix Jordi Juste, periodista re-
a llegir”, diu.
cideix posar els seus anuncis als diaris.
sident al Japó. “El 2005 es distri-
“El Japó havia estat el país on el diari
Saben que ja no hi resulta efectiva”,
buïen al Japó unes 300.000.000 de
era el mitjà principal per a totes les ge-
sentencia el director de la productora
còpies de setmanaris o mensuals
neracions. I la premsa escrita era un
de dibuixos animats DLE, Ryuta Shiiki.
ponès Ryuta Shiiki. El periodista Satoru Nagoya reconeix que, “els diaris gratuïts no s’han pogut desenvolupar, però de revistes gratuïtes sí que n’hi ha” i cita
En els darrers anys, els ingressos
Els joves ja no es subscriuen als diaris. Tots els mitjans perden lectors per falta de relleu generacional
capçaleres com R25 (té una circuCAPÇALERA ABRIL 2009
aquest sentit, la situació del pe-
dels japonesos a la subscripció,
gratuïts”, explica l’empresari ja-
142
ni molt menys”, assegura. “En
en publicitat al Japó han disminuït un 9% i es calcula que si el país continua en la recessió en la que es troba immers podria seguir fent-ho fins arribar a una disminució del 20%.
lació setmanal de prop de 600.000
dels materials que s’empraven per pre-
L’ingrés dels diaris al Japó es divideix
exemplars i es distribueix en di-
parar-se per l’examen d’ingrés a la uni-
en dues parts: una és de la publicitat i
versos llocs de la regió metropoli-
versitat, sobretot per aprendre redacció
l’altra, de la venda. En el cas dels Estats
tana de Tòquio) o Big Issue.
i enriquir el vocabulari”, recorda, des
Units, més del 80% dels ingressos de-
“Aquestes sí que funcionen”,
de Tòquio, la periodista japonesa Celia
penen de la publicitat. Però, en canvi,
apunta Satoru Nagoya
Tomiyama, redactora del diari interna-
en el cas del Japó, la dependència de la
cional IPC World.
publicitat només és el 40%.
Article-japon:Layout 1
7/4/09
12:39
Página 143
Un quiosc d’Osaka on es poden trobar alguns dels rotatius japonesos, alguns lideren el rànquing de vendes mundial.
Com a empresari i coneixedor de les
en un país amb l’índex de naixements
dit despendre’s de les seves edicions de
noves plataformes tecnològiques, Shiiki
més baix del món (7,8 per cada 1000
tarda.A finals de febrer ho va fer el The
creu que els diaris “no tenen més remei
habitants), després de Hong Kong
Minami-Nippon Shimbutn, amb seu a
que canviar de direcció. S’han d’adap-
(amb un 7,1). Per tant, si tal i com el
Kagoshima. En anunciar-ho als seus
tar a les noves tecnologies.Alguns ja ho
mateix Govern ha anunciat, en cin-
lectors, la companyia editora va dir que
fan i molt bé, per exemple el diari eco-
quanta anys el Japó perd un terç de la
l’acció responia a un canvi en l’estil de
nòmic Nikkei, que ha esdevingut un recentment premiat per una pel·lícula que s’acaba d’estrenar als cinemes japonesos. “A més, molts dels grans diaris
vida dels lectors i a la diversifica-
A la crisi de lectors cal sumar-hi que és el segon país amb l’índex de naixements més baix del món
tenen una televisió, per tant, tenen al
ció dels mitjans de comunicació. La tirada del seu vespertí era de 23.000 exemplars. Abans del Minami-Nippon, també el Mainichi Shimbun, de Hokkaido, al nord
seu abast mitjans per atraure l’atenció
seva població, el mercat dels venedors
del Japó, s’havia desprès de la seva edi-
de la gent”, suggereix l’empresari
de diaris haurà d’aprendre a conviure
ció de tarda el passat 1 de setembre.
Shiiki.
amb la tecnologia i obrir-se camp entre
D’altres, miren de compartir logística,
És clar que els joves japonesos tenen
una minoria de joves i una gran pobla-
com ara les plantes d’impressió i distri-
més tendència a consultar les informa-
ció de la tercera edat.
bució. Tot, per gaudir, probablement,
cions electròniques, sigui a través de
Per mirar de torejar la davallada dels
dels seus darrers anys gloriosos de
l’ordinador o del mòbil, però això passa
números, algunes capçaleres han deci-
consum de diaris.
CAPÇALERA ABRIL 2009
web molt poderós”, diu el productor,
143
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:39
Página 144
PREMIS
PREMI PERIODÍSTIC INTERNACIONAL SOBRE EPILÈPSIA
PREMI FRANCISCO VALDÉS DE PERIODISME
Convoca: Oficina Internacional para la Epilepsia (IBE) / UCB
Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:
PHARMA
Àrea:
Mitjans Audiovisuals i premsa escrita. Àmbit: General Adreça: Bueso Pineda, 12, local. 28043. Madrid Telèfon: 915 640 725 URL: www.ucbpharma.es E-mail: premioepilepsia@infopress.es Requisits: treballs sobre epilèpsia emesos o publicats entre l’1 de juliol de 2008 i el 23 de juny de 2009 en premsa especialitzada (paper o Internet). Dotació: 4.000 euros en bons de viatge i un premi addicional de 2.000 euros per categoria. Termini: 23 de juny de 2009
Ajuntament de Don Benito Premsa escrita Espanya Plaza de España, s/n. 06400Don Benito (Badajoz) Telèfon: 924 811 450 URL: www.donbenito.es/bases.htm E-mail: biblioteca@donbenito.es Requisits: treballs publicats en mitjans espanyols al 2008 redactats en castellà que tractin aspectes culturals de la vida espanyola. Dotació: Un primer premi de 3.000 euros, record commemoratiu i accèssit de 1.000 euros Termini: 11 de maig de 2009
PREMI ANDALUSIA DE PERIODISME Convoca: Junta de Andalucía Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme i periodisme electrònic Àmbit: General Adreça: Oficina del Portavoz del Gobierno (Casa Rosa) Paseo de la Palmera s/n. 41013-Sevilla Telèfon: 955 035 546/ 500 URL: www.juntadeandalucia.es Requisits: treballs publicats al 2008 sobre la realitat andalusa. Dotació: 12.000 euros per categoria Termini: 29 de maig de 2009
PREMI DE PERIODISME I INVESTIGACIÓ COMARCAL EUGENI MOLERO
CAPÇALERA ABRIL 2009
PREMI INTERNACIONAL JOSÉ RAMÓN PIÑEIRO LEÓN
144
Convoca: Casa de Puerto Rico en España y Gabinete Internacional de Traductores Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: Llatinoamèrica Adreça: Casa de Puerto Rico en España (CAPRE) Apartado 8.300. 28080-Madrid Telèfon: 913 077 592 Requisits: treballs del 2008 i 2009 publicats en premsa, ràdio, televisió i soport electrònic sobre Puerto Rico. Dotació: 3.000 euros Termini: 15 de gener de 2010
Convoca: Consell Comarcal Garraf Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme i investigació. Àmbit: Espanya Adreça: Pça. Beatriu de Claramunt, 5-8, baixos. 08800-Vilanova i la Geltrú Telèfon: 938 100 400 URL: www.ccgarraf.cat E-mail: serveispersonals@ccgarraf.net Requisits: Treballs del 2008 sobre la comarca del Garraf. Dotació: 2.000 euros per cada categoria, excepte en investigació (2.500 euros). Termini: 29 de maig de2009
PREMI DE PERIODISME ACCENTURE SOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:
Accenture Premsa escrita Espanya Ramírez de Arellano, 35. 28043-Madrid Telèfon: 915 966 323 URL: www.premioperiodismoacenture.es E-mail: lucia.cimadevilla@accenture.com Requisits: treballs publicats entre setembre de 2008 i maig de 2009, tant en suport paper com electrònic, que tractin la influència de la innovació i la tecnologia en l’economia espanyola. Dotació: 10.000 euros i dos accèssits de 2.500 euros Termini: 31 de maig de 2009
PREMI SOBRE BIOÈTICA Convoca: Fundación Víctor Grífols i Lucas Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: General Adreça: Jesús i Maria, 6. 08022-Barcelona Telèfon: 935 710 410 URL: www.fundaciogrifols.org E-mail: fundacio.grifols@grifols.com Requisits: Treballs difosos el 2008 en català o castellà que tractin sobre la bioètica. Dotació: 3.000 euros Termini: 31 de maig de 2009
CLIC/09 FOTOGRAFIA Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:
Secretaria de Joventut Fotoperiodisme Catalunya Calàbria, 147. 08015-Barcelona Telèfon: 924 838 361 URL: www.gencat.net/joventut E-mail: artjovepresidencia@gentcat.net Requisits: Imatges fotogràfiques, fetes per joves de 18 a 30 anys, que mostrin sensibilitat i interès per l’entorn social. Dotació: 700 euros, 200 euros i exposició a la Casa de la Generalitat, a Perpinyà. Termini: 15 de maig de 2009
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 145
WEBS Àlex Barnet
www.innovationsinnewspapers.comcom Altres causes de la crisi Juan Antonio Giner, vicepresident d’International Media Consulting Group, periodista i professor a diferents universitats nord-americanes publica aquí diversos articles sobre altres causes de la crisi, més enllà d’Internet i la baixada de publicitat. Parla de la mala gestió i cobdícia d’algunes empreses.
ESPANYA, RADIOGRAFIA 2008
INTEGRACIÓ ANGLESA
www.editorsweblog.org/analysis/2009/01/_guardian_news _media.php Editors Weblog publica aquesta entrevista amb els responsables de la integració de les redaccions de dos diaris de paper, The Guardian i The Observer, i la publicació en línia Guardian.co.uk, totes del mateix grup. Al llarg de l’entrevista expliquen les circumstàncies, els problemes i els reptes als quals s’enfronten.
D’INTERNET AL PAPER
www.apmadrid.es/content/vi ew/1333/191/
www.theprintedblog.com A les ciutats de Chicago i San Francisco
L’Informe Anual de la Profesión Perio-
estan provant aquest nou model de diari
dística de l’any 2008, és una radiografia
en paper que està confeccionat amb arti-
que destaca els principals punts de l’ac-
cles de blocs d’Internet dedicats a les di-
tual crisi de la professió en l’àmbit espa-
ferents zones de cada ciutat. Té una
nyol. Inclou apartats interessants, com
periodicitat setmanal i planteja una sèrie
una enquesta sobre l’autoestima i la iden-
d’enigmes, com la subsistència amb ti-
titat professional dels periodistes. És de
rades adaptades a cada barri i la publici-
pagament i es pot comprar complet o per
tat local de baix cost.
NOUS FORMATS
www.amazon.com/KindleAmazons-Wireless-Reading-Device/dp/B000FI73MA El nou llibre electrònic d’Amazon, que de moment no es ven a Europa, té poc a veure amb la crisi dels mitjans, però indica noves tendències en l’escenari informatiu. El Kindle 2, a més de l’accés a llibres, permet subscripcions a diaris i blocs que costen entre un i dos dòlars.
peces. PLATAFORMA CONJUNTA
CASOS PARTICULARS
www.bbc.co.uk/blogs/thereporters/robertpeston El periodista Robert Preston, responsa-
segueix la crisi del periodisme i dels mit-
http://gannettblog.blogspot.com/2009/01/text-ofcontentone-memo-on-obama.ht ml
jans, especialment des del punt de vista
La cadena Gannett, que té quasi noranta
BBC que ha destapat alguns dels pro-
sud-americà. Té enllaços a altres observa-
diaris, entre ells l’USA Today, ha posat en
blemes dels bancs anglesos, ha negat da-
toris d’aquella zona i articles sobre els dia-
marxa el projecte ContentOne, en què
vant d’una comissió parlamentària que
ris que tanquen als Estats Units i altres
vol concentrar els continguts de tots els
els seus articles hagin agreujat la crisi al
països.
seus mitjans i consolidar una plataforma
Regne Unit. En el seu bloc n’explica tots
informativa i de publicitària amb més de
els detalls del cas.
www.observatoriofucatel.cl Des de Colòmbia, l’Observatorio Fucatel
HIPERLOCAL
cinquanta milions de visitants.
http://www.patch.com/ Una altra prova de publicació en línia que vol substituir els diaris de paper i que
PROVA FRANCESA
www.slate.fr
ble de la informació econòmica de la
www.editorandpublisher.com/eand p/news/article_display.jsp?vnu_cont ent_id=1003941514 Anthony Suau, guanyador del World
es concentra en informacions locals.
Johan Hufnagel, exdirector del 20mi-
Press Photo 2008 amb una foto sobre el
Aquesta està impulsada per Polar Capi-
nutes.fr en línia, i Jean-Marie Colombani,
registre policial d’una de les cases aban-
tal, un grup que pertany a Tim Arms-
antic editor de Le Monde, són els respon-
donades a Cleveland a causa de la crisi
trong, un del directius de Google. The
sables d’aquest diari llançat a França i que
econòmica, explica com s’ha quedat pràc-
New York Times té un projecte semblant
fa servir la capçalera Slate, molt coneguda
ticament sense feina i com s’està ensor-
anomenat The Local.
en l’àmbit nord-americà de la Xarxa.
rant un model de fer fotoperiodisme.
CAPÇALERA ABRIL 2009
OBSERVATORI SUD-AMERICÀ
145
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 146
CAPÇALERA ABRIL 2009
LA FOTO Liu Heung Shing
146
FOTOPERIODISME XINÈS. Casa Àsia acull “Xina, retrat d’un país (1949-2008)”, una mostra que fins a finals de maig ofereix al visitant un seguit d’imatges del fotoperiodisme del país més habitat del món. L’exposició, composta per un mig centenar d’imatges d’arxiu, documenta la Xina contemporània, ja que comprèn des de la proclamació de la República Popular fins a l’actualitat. La mostra es basa en les imatges reco-
8/4/09
12:40
Página 147
pilades pel comissari de la mostra, el periodista i fotògraf Liu Heung Shing i es va poder visitar la tardor passada al Today Art Museum de Pequín. Es completa amb la projecció continuada de la trilogia Xina: A Century of Revolution, formada per tres pel·lícules que abracen diferents períodes de la història moderna xinesa i que es projecta per primer cop al nostre país. Més informació a www.casaasia.es
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
147
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 148
LLIBRES Elena Serrano
UN PAÍS DE REVISTES. HISTÒRIA DELS MAGAZINS EN CATALÀ Carme Ferré Pavia. Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPECC), 2009
CAPÇALERA ABRIL 2009
Pedro Farias Batlle Asociación de la Prensa de Madrid
L’HUMOR GRÀFIC DE TÍSNER. UNA APROXIMACIÓ A LES CARICATURES D’AVEL·LÍ ARTÍS GENER Jaume Capdevila Pagès Editors, 2009
169 pàgines
421 pàgines
159 pàgines
Editat per l’Associació de Publicacions Periòdiques (APPEC) en el seu 25è aniversari, aquest llibre recull textos de diferents autors que aporten en conjunt una radiografia exhaustiva d’un àmbit, el de les publicacions periòdiques en català, que contribueix a fornir d’informacions i opinions la percepció del món que ens envolta. L’anàlisi que es realitza, tant en els aspectes més generals com en l’aproximació detinguda a l’espai català de comunicació que s’ha anat configurant al llarg de la història, es complementa amb una eina ben útil: el primer catàleg de revistes en català de tots els temps. L’APPEC edita L’anuari de l’espai català de comunicació (que enguany aborda el tema Crisi i transformació) i la Guia des mitjans de comunicació en català. Es tracta de publicacions que uneixen la seva eficàcia a la presència electrònica dels portals www.lesrevistes.cat i www.quiosc.cat, a més de l’instrument habitual de difusió, que és el Quiosc.cat de les revistes en català.
Pedro Farias Batlle és el director d’aquest informe, el quart sobre l’estat de la professió periodística que edita l’Asociación de la Prensa de Madrid. La junta directiva que va prendre possessió el novembre de 2003 va adquirir el compromís de promoure treballs consistents per “conèixer millor la professió, investigar sobre els canvis, indagar sobre les aspiracions i sentiments dels periodistes i tractar de sistematitzar-los”. Es van comprometre a l’edició de quatre informes, entre el 2004 i el 2007, per disposar d’un quadre al més complet possible sobre el panorama professional, i aquest n’és l’últim. El treball permet comprovar el deteriorament de les condicions laborals i professionals, al mateix temps que l’aparició de noves oportunitats i nous mitjans a conseqüència, sobretot, del desenvolupament tecnològic. Com a conclusions: el sector està viu i té futur; però experimenta dificultats que han de portar a l’adopció d’estratègies intel·ligents.
Jaume Capdevila s’aproxima en aquest llibre a la faceta d’humorista gràfic de l’Avel·lí Artís Gener, un personatge clau en el panorama de la cultura catalana que, amb l’àlies de Tísner, va signar obres com a escriptor, periodista, escenògraf i dibuixant. Va publicar vinyetes satíriques a la premsa catalana en dos moments cabdals de la història d’aquest país: els anys de la República i els del final del franquisme. Resseguint de manera detallada el seu periple per diverses publicacions, descobrim l’important artista que feia ninots a El Be Negre, La Publicitat, L’Esquella de la Torratxa, El Correo Catalán, Tele/Exprés o La Vanguardia; alhora que ens apropem, a través de les vinyetes, a la realitat d’uns moments històrics apassionants. L’autor, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, utilitza el pseudònim de Kap per signar les vinyetes als diaris La Vanguardia i Mundo Deportivo, entre altres mitjans. 1998 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.
REVISTAS CULTURALES DE ESPAÑA 2008-2009
LLIÇONS DE PERIODISME DE JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA. PROFESSOR HUERTAS
LA RUPTURA DEL MAPA MEDIÁTICO. DEBATES DEL CURSO 2007/2008
Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2008
148
INFORME ANUAL DE LA PROFESIÓN PERIODÍSTICA 2007
Nueva Economía Fórum, 2008
Joaquim Roglan. Trípodos, 2009
117 pàgines
160 pàgines
172 pàgines
L’Asociación de Revistas Culturales de España ens apropa amb aquest llibre a les revistes associades. A la presentació d’aquesta guia, fa al·lusions a la crisi econòmica que afecta el sector editorial i aposta per un ferm posicionament de defensa d’aquest producte que, segons explica, reivindica “el ciutadà enfront el consumidor, la defensa d’un subjecte actiu que pretén trobar espais on formar-se i participar, enfront dels models que propugnen un ésser acrític que s’adapta a les informacions que rep”. “Si les revistes culturals estiguessin de cara a un moment de crisi –s’apunta des d’ARCE–, si estiguessin perdent la seva importància, seria una mala notícia, sobretot per a la societat en què operen. Perquè només un context sense interès pel debat i la innovació, que no indaga en el present per perfilar el futur, podria prescindir d’aquests projectes culturals. Seguirem fent l’impossible perquè això no passi”.
Aquest llibre és un homenatge al periodista Josep Maria Huertas Claveria, en què exalumnes i excompanys de feina –tant professors com periodistes– han volgut dedicar-li un article per la seva extensa i rica trajectòria en l’àmbit de la comunicació. El monogràfic també recull articles, firmats per ell mateix, que havia publicat en els diferents diaris en què va escriure, com ara el Diari de Barcelona, el Regió 7, El Periódico de Catalunya o l’Avui; així com una bibliografia dels nombrosos llibres i articles sobre periodisme que va signar. Nascut a Barcelona el 1939, Huertas va iniciar la seva carrera al setmanari Signo i va participar en la redacció de més de 104 llibres. Va ser professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i degà del Col·legi de Periodistes. Va ser distingit amb el Premi Nacional de Periodisme, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona i l’Ofici de Periodista per la seva trajectòria.
Un any més, aquest llibre presenta la col·lecció dels debats sobre mitjans de comunicació organitzats per Nueva Economía Fórum durant el curs 2007/2008, a través de les seves tribunes Foro de la Nueva Comunicación, Foro de la Nueva Sociedad i Fórum Europa. Després de quatre anys, aquesta plataforma es consolida com un observatori del sector, les seves transformacions, tendències i protagonistes. La publicació recull l’anàlisi fet per representants dels grups mediàtics espanyols més importants, a més de la perspectiva del primer responsable de la política de comunicació del Govern Espanyol, el llavors secretari d’Estat, Fernando Moraleda. La lectura del llibre conclou que durant els últims anys s’ha produït una ruptura radical del nostre sistema mediàtic. Entre les causes, alguns especialistes citen la política de comunicació del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.
8/4/09
12:40
Página 149
JOAN MARTÍ, FOTÒGRAF. BELLESES DEL XIX
PARA INVESTIGAR LA COMUNICACIÓN. PROPUESTAS TEÓRICO-METODOLÓGICAS
FE DE ERRORES. UNA HISTORIA PARA PERIODISTAS
Rafel Torrella i David Iglesias Ajuntament de Barcelona, 2008
Manuel Martínez Nicolás Tecnos, 2008
Albert Montagut Temas de Hoy, 2009
256 pàgines
244 pàgines
478 pàgines
Amb el títol de Bellezas de Barcelona, el fotògraf Joan Martí i Centellas va aplegar, l’any 1874, un conjunt de fotografies amb la idea de donar una visió àmplia i innovadora de la ciutat. Amb voluntat documental, recollia imatges d’indrets que havien de canviar en poc temps, i d’altres que ja eren emblemàtics. Oferia aquest material en forma d’àlbum i creava un producte útil, fins i tot com a record per als viatgers. La particularitat del seu treball rau en l’ús innovador de la fotografia de paisatge urbà i en el recurs de l’àlbum com a forma de presentació. El seu nom ha quedat associat a aquest treball, però la seva trajectòria abraça altres camps, alhora que es mou per les diferents innovacions tècniques d’un període cronològic força ampli, que comença cap a final de 1850 i arriba a l’inici del segle XX. La recerca mostra les facetes d’un fotògraf del segle XIX a Barcelona, amb la voluntat d’anar conformant la història de la fotografia a la nostra ciutat.
L’actual repte per a la comunitat científica dels investigadors de la comunicació és assolir un estat de maduresa dotat d’una progressiva solvència científica. Els treballs que han estat reunits en aquest llibre pretenen ajudar a contribuir-hi des d’Espanya. Els diferents textos recopilats estan plantejats com a síntesis dels coneixements més recents sobre una qüestió determinada; valoren els resultats que se n’han obtingut; i proposen enfocaments teòrics i procediments metodològics per avançar i millorar el que es coneix sobre cada tema.Amb aquesta idea el volum en qüestió aborda l’estat del coneixement científic en cinc àrees o dominis importants per la professió com són la història de la comunicació a Espanya, la investigació d’audiències, història de la comunicació i del periodisme, la comunicació política, la societat de la informació i economia política de la comunicació, i la professió periodística.
Què és la informació? Sobreviu a Espanya el bon periodisme? Quina és l’essència del reporterisme? Com seran els diaris del futur? De quina forma pot afectar l’actual crisi a la professió? El periodista Albert Montagut intenta donar resposta a aquestes preguntes teixint a la notícia la seva pròpia vida, des dels inicis com a reporter durant el període de la transició, l’experiència com a redactor de successos a la dècada dels 80, o la feina com a corresponsal als Estats Units, fins a la tasca com a director del diari ADN, on va incorporar les més modernes tendències portantlo a formar part de l’avantguarda del periodisme del segle XXI. En aquesta societat internauta, acostumada a la notícia en directe i a participar en la informació arrossegada per la filosofia del 2.0, la mirada de la seva memòria pretén ensenyar-nos a comprendre el passat i el present del periodisme per avançar-nos a un futur que transforma les redaccions de tots els diaris del món.
EL PRIMER PODER. EL NOU PROTAGONISME DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
LAS NORMAS JURÍDICAS DE LOS PERIODISTAS. DERECHO ESPAÑOL DE LA INFORMACIÓN
LA AGONÍA DEL CUARTO PODER. PRENSA CONTRA DEMOCRACIA
Josep Maria Carbonell Mina, 2008
Lluís de Carreras Serra. Editorial UOC, 2008
Carlos Ruiz Trípodos, 2008
144 pàgines
396 pàgines
446 pàgines
Amb la globalització, els mitjans de comunicació de masses es converteixen en el primer poder, per sobre del poder sobirà que ostenta el poble. Però, què passa quan aquest poder esdevé tan gran? Què passa amb la globalització que dilueix el poder del poble? I què passa quan els mitjans de comunicació estan en poques mans? Josep Maria Carbonell respon aquestes qüestions i en planteja altres de ben apassionants: la informació i la comunicació com a bé social són substituïdes per un bé estrictament comercial i mercantil; els mitjans de comunicació han perdut part de la seva missió social, el paper de vigilant dels poders democràtics, per convertir-se en un poder esclau de les seves lògiques mercantils i un nou actor polític. L’autor era fins fa poc president del CAC, institució de la qual va ser conseller, i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL.
Llicenciat en Dret i advocat en actiu, Lluís de Carreras Serra és l’autor d’aquest llibre, pensat tant per a estudiants de Periodisme, Comunicació Audiovisual o Dret com per a professionals d’aquests camps. En definitiva, està dirigit a tots aquells qui considerin que el lliure i respectuós exercici de la llibertat d’expressió i de la informació és condició indispensable per a l’aprofundiment de la democràcia, en què els mitjans de comunicació són l’eina educativa habitual de l’opinió pública, tot i que l’actual règim legal no en faciliti la independència. Els professionals de la comunicació poden trobar-hi les normes que regulen l’exercici de la professió i les solucions que s’han donat a casos en què hi ha hagut una reclamació judicial en defensa de la llibertat d’expressió, d’informació o dels drets que la limiten, com són els de l’honor, la intimitat o la pròpia imatge. Està redactat evitant els tecnicismes jurídics.
Carlos Ruiz és doctor en Periodisme per la URL i professor d’Ètica de la Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la mateixa universitat. Després de dotze anys d’exercici professional en mitjans de comunicació de Barcelona, va tornar a la universitat per reflexionar sobre el periodisme que es fa i el que s’hauria de fer per no allunyar-se de la seva significant funció democràtica. La llibertat d’empresa que propugna el liberalisme i la llibertat d’informació que aquest creu imprescindible perquè una societat sigui democràtica han col·lidit, segons l’autor. Parla sobre la importància de la llibertat d’informació en democràcia i de la censura que resulta dels pactes de visibilitat que estableixen els mitjans amb actors dels sistemes econòmic i polític. Ruiz és també coautor del llibre La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el Mil (1984) i autor de Ética de la audiencia (2003).
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
149
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Pรกgina 150
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 151
EL CIC INFORMA
La noia que feia el vermut www.periodistes.org/fcic/home.php
sió de l’agència, però aprofita per recordar que les fotografies també són informació “diligent”. El concepte de diligència implica que la fotografia ha de ser feta respectant les normes deontològiques i la informació que dóna ha de reflectir la realitat del que va passar i ha de ser creada amb bona fe. Així mateix, l’annex I del Codi deontològic diu que “no estan permeses manipulacions que suposin alteració de la informació visual enregistrada originàPolèmica imatge publicada el 19 d’agost en diferents mitjans Foto: Jaume Sellart.
riament per l’objectiu de la càmera”. El Consell recomana que les fotografies de premsa siguin distribuïdes amb
Reconeixeu la fotografia? Molts mit-
l’entorn d’Ascó podria creure que a
jans de premsa escrita i en línia la van
prop de la central existeix un indret de
publicar el 19 d’agost de 2008, quan es
descans, on recrear-se amb la idíl·lica
va anunciar que el Consell de Seguretat
panoràmica de la nuclear. La realitat és
Nuclear (CSN) proposava la multa més
que no existeix tal lloc i que la fotogra-
alta que es recorda a Europa per conta-
fia és un muntatge calculat per comba-
minació radioactiva i vulneració de
tre el descrèdit de l’energia nuclear, de
normes de seguretat a la Central Nu-
l’empresa gestora, ANAV, i de les com-
com, quan, per què i on”, tal com passa
clear d’Ascó.
panyies ENDESA i IBERDROLA,
a la premsa anglosaxona. Si els perio-
Els periodistes que van traginar
propietàries de la central”.
distes exigeixen de les fotografies el
aquesta fotografia de l’agència EFE,
La seva queixa va arribar al CIC que
mateix que es demana de qualsevol no-
realitzada pel fotògraf Jaume Sellart,
demanà les oportunes explicacions a
tícia, s’estalviarien molts malentesos i
van trobar normal que, en ple mes
l’agència EFE. Finalment, el passat 16
errors que no fan altra cosa que perju-
d’agost, una noia prengués el sol davant
de febrer de 2009, EFE reitera que
dicar la credibilitat de la professió.
de la central, com si estigués en un
l’agència havia realitzat mecanismes de
En el cas que comentem, el peu de foto
anunci de vermut.
control intern que havien determinat
de l’agència EFE era lacònic i faltava
En canvi, el moviment Tanquem les
que “el fotògraf Jaume Sellart va actuar
informació que justifiqués l’interès in-
Nuclears - Coordinadora per una Nova
correctament en el procés d’elaboració,
formatiu de la foto: què, qui, com, quan
Cultura
l’Energia
Les fotografies haurien de distribuïrse amb informació del ‘què, qui, com, quan, on i per què’
desconfià
descripció i transmissió de la fotografia,
per què i on.
d’aquella foto i amb imatges de satèl·lit,
sense haver-hi cap tipus de manipula-
Per a més informació sobre altres
seguides d’una investigació per la zona,
ció”. Així mateix, nega que hi hagués
queixes i resolucions del CIC, vegeu la
va trobar que la fotografia havia estat
“un muntatge o preparació de l’esce-
nostra pàgina web.
presa en un lloc inhòspit, on no hi ar-
nari”.
riba cap carretera. En la seva opinió,
En la seva sessió del darrer 11 de març,
LLÚCIA OLIVA
“qualsevol persona que desconegui
el CIC decideix donar per bona la ver-
Presidenta del CIC
CAPÇALERA ABRIL 2009
de
informació que respongui al “què, qui,
151
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Pรกgina 152
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 153
OBITUARIS
La veu dels més desfavorits
Tota una vida com a realitzador a TVE El 7 de gener de 2009, va morir Ricardo Soria Fontes. Nat a Múrcia el 1931 havia seguit la carrera militar. Més tard, va exercir el periodisme com a realitzador de programes de Televisió Espanyola (TVE) de 1958 a 1993. En els últims anys, passà a treballar com a freelance en l’àmbit digital, radiofònic i de la docència.
Una professional de llarga trajectòria Carmen Maluenda Bastos morí l’11 de gener a Barcelona a l’edat de 81 anys. Havia treballat en diferents mitjans des del principi de la seva carrera de periodista, havia col·laborat a Orbis Catholicus el 1958, redactora de Gaceta Conesa durant l’entrevista a CAPÇALERA de principis del 2008. Foto: Sergio Ruiz.
Ilustrada de 1960 a 1965, corresponsal de Genial entre 1966 i 1967; col·labora-
El 3 de febrer moria, a 55 anys d’edat,
a la secció d’Internacional fins que el
redactora de Diario Femenino de 1968
la periodista Mercè Conesa, víctima
1982 comença a fer-ho sobre informa-
a 1974 i de Mundo Diario de 1974 a
d’una llarga malaltia que va suportar
ció de tribunals cobrint els judicis del
1979. Casada amb el periodista Anto-
amb molta enteresa.
23-F i el “cas Almeria”. Aquell mateix
nio Roma Aguilar, actualment estava
Dedicada al periodisme social, primer
any es va incorporar a la redacció d’El
jubilada.
fent informació de tribunals a l’Au-
Periódico de Catalunya per escriure
diència de Barcelona i després entre els
també sobre tribunals. A principis dels
sectors més marginades en alguns bar-
anys noranta comença a cobrir temes
Fundador de l’Escola de Periodisme de l’Església
socials i més tard assumeix les informa-
El passat 17 de desembre va morir
cions de medi ambient.
d’una insuficiència cardíaca el sacerdot
Mercè Conesa va rebre el premi Soli-
Joan Alemany i Esteve, que fou funda-
daritat, que atorga l’Institut Català de
dor i director de l’Escola de Periodisme
Drets Humans, el de Benestar Social de
de l’Església, entitat que va representar
l’Ajuntament de Barcelona i el de la
un vent de civisme i llibertat en el sec-
ris o en el de les dones maltractades, als
comunitat de gais i lesbianes. El mes de
tor de la comunicació. Es va ordenar sa-
quals va dedicar en tot moment una
desembre de 2008, va ser homenatjada
cerdot el 1948. Estudià teologia a la
gran atenció professional. Conesa va
amb el guardó Ofici de Periodista, que
Pontifícia Universitat de Comillas i So-
ser també pionera de la premsa me-
concedeix el Col·legi de Periodistes i
ciologia a Lovaina. Fou professor de re-
diambiental a Barcelona.
que valora el conjunt d’una trajectòria
ligió a la Facultat d’Econòmiques de la
Aquesta periodista havia iniciat la car-
professional. Aquella fou la seva dar-
Universitat de Barcelona. La implica-
rera periodística, el 1975, com a corres-
rera aparició pública. “Disposo d’una
ció en la docència el va conduir a la for-
ponsal de l’Hospitalet de Llobregat per
fórmula per seguir engrescada en
mació de periodistes durant la transició.
La Vanguardia. Quatre anys més tard
aquesta professió: sortir al carrer i pre-
Pel seu tarannà demòcrata i catalanista
va treballar a Ràdio Olot fins que el
guntar, saber el que passa i explicar-
Alemany va ser denunciat en diverses
1981 entra al diari l’Avui on escriu per
ho”, va dir aquell cop.
vegades.
Dedicada al periodisme social, va ser guardonada pels seus treballs en aquest camp
CAPÇALERA ABRIL 2009
dora de Jóvenes, Duwarin i TBO. Fou
153
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 154
NOTÍCIES COL·LEGIALS
Condemna a l’atemptat de la televisió basca El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer públic, el passat 31 de desembre de 2008, un comunicat en què es condemnava “amb fermesa” l’atemptat d’ETA contra la llibertat d’expressió i d’informació a Bilbao després que una bomba explotés davant l’edifici de la ràdio i la televisió basca EITT, en el qual també es troben les instal·lacions d’Antena 3, Onda Cero i els diaris Deia, El Mundo i Expansión. El Col·legi expressa en el l’escrit “el rebuig total a aquesta agressió i manifesta la seva solidaritat amb els mitjans de comunicació afectats”.
Denúncia per l’atac a una periodista El Col·legi de Periodistes de Catalunya envia, el 9 de febrer, una carta de protesta formal a l’ambaixador d’Israel a Espanya, Rafael Schutz, per l’agressió de l’Exèrcit israelià a una periodista del programa 30 minuts, de TV3, a la ciutat de Bilis (Cisjordània), on es celebrava una manifestació contra el mur de separació aixecat per Israel. El Col·legi denuncia en la seva carta el tret d’un projectil antiavalots disparat per un soldat israelià que va ferir greument la periodista a la cama. La reportera estava perfectament acreditada, assenyala el Col·legi.
Les receptes d’Hereu contra la crisi Construir Barcelona amb ganes i motivació és la principal recepta per fer front a una crisi que no aturarà la ciutat, segons l’alcalde Jordi Hereu. Així ho va assegurar en la conferència anual de balanç i perspectives de futur organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va tenir lloc el 15 de gener a l’Auditori de La Pedrera. A Hereu va acompanyar-lo el president Montilla, l’expresident Pasqual Maragall, el president de Caixa de Catalunya, Narcís Serra; regidors de l’Ajuntament,
L’alcalde va repetir en més d’una ocasió durant la conferència l’eslògan ‘Contra la crisis, més Barcelona’ el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius; polítics de diverses formacions i la societat civil. Hereu va presentar els projectes de futur a través d’un audiovisual i a cop de Power Point, a la manera d’una “crònica de la Barcelona de 2008.” Va repassar els objectius assolits: quinze escoles noves, un centre cultural a l’antiga fàbrica Fabra & Coats, serveis socials, l’arribada de l’AVE a Barcelona, l’ordenació de la plaça Gardunya, biblioteques, Montjuïc per a la ciutat, el Metro a la Trinitat, quatre noves escoles
bressol, etc. “Contra la crisi, més Barcelona” va ser l’eslògan de l’alcalde, repetit més d’una vegada durant la conferència. Alguns exemples van servir de punt de referència per donar batalla a la crisi a Barcelona: Creixement cap a l’àrea metropolitana, posar al dia els sectors tradicionals, com l’alimentari, tirar endavant el sector de l’automòbil, potenciar el comerç... En aquest aspecte, posà com a exemple els nous mercats de la Llibertat i de Sant Antoni, així com la rehabilitació dels barris, punts bàsics de convivència. Hereu també va esmentar d’altres exemples, com la nova universitat al 22@ de Poble Nou, un pla per l’ocupació de qualitat mitjançant escoles-taller; el nou campus Diagonal-Besòs per a un espai de l’ensenyament superior, ajuts en els habitatges de lloguer, millor educació assolida juntament amb el Govern de Catalunya i moltes altres, com ara el desplegament sanitari i el de la capitalitat mediterrània, més línies aèries, infraestructures i la recuperació dels antics pavellons modernistes de l’Hospital de Sant Pau, un cop aquest estigui totalment traslladat al nou edifici. Contra la crisi, doncs? “Desenvolupar més que mai el projecte de Barcelona. Treballarem amb la gent i al seu costat.”
Terres de l’Ebre inaugura nova seu
CAPÇALERA ABRIL 2009
El 23 de gener la demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi inaugurà nova seu, situada a Tortosa (plaça Ramon Cabrera, número 7, primer pis), i deixa definitivament l’espai que fins ara ocupava als locals de la cambra de comerç d’aquesta ciutat.
154
L’acte d’inauguració, va estar presidit per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel i Accensi; pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i Tous; pel delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó i Tenesa, pel degà del Col·legi, Josep Carles Rius i Amparo Moreno, presidenta de demarcació de
Terres de l’Ebre i autèntica artífex de la nova seu.Aquest nou espai acull el Centre de Premsa de la demarcació i les activitats a desenvolupar compten amb el suport de la Diputació de Tarragona. El Centre serà un espai obert a la societat i, especialment, a les entitats que necessiten un lloc per comunicar les seves activitats o fer rodes de premsa. D’altra banda, el passat desembre, l’Ajuntament de Tortosa i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van retre homenatge al periodista Carles Sánchez Pastor pels seus cent anys. Va començar a escriure a quinze anys i estudiava a
Moreno durant la seva intervenció. Barcelona. Els primers treballs eren cròniques del Barça que enviava a El Heraldo de Tortosa.
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 155
Criteris de bones pràctiques per als gabinets La comissió de Gabinets de Comunicació del Col·legi va presentar, el 26 de febrer, el document “Els gabinets de comunicació. Criteris de bones pràctiques professionals”, elaborat per la comissió de Gabinets de Comunicació del Col·legi. L’acte va comptar amb la presència de Mònica Terribas, directora de TV3; Pilar Casanova, presidenta de la Comissió de Gabinets i Josep Carles Rius, degà del Col·legi, que va expressar el seu reconeixement a l’esforç de la Comissió en la realització del treball.
Casanovas, Terribas i Rius escolten a una persona del públic. Foto: David Campos.
Mònica Terribas va admetre que “el panorama de la comunicació ha canviat i pot acabar fent desaparèixer el perio-
disme”, perquè quin periodista avui no està condicionat per l’empresa o la precarietat? “Si volem reivindicar uns mitjans eficaços hem de fer-ho tots plegats”, afegí Terribas, i va concloure que s’ha de fer respectar la feina d’un gabinet de comunicació, comprovant i ampliant la informació que envien sense perdre l’ofici. Entre les conclusions aportades a la taula es va reclamar “una bona tècnica de formació per tal que surtin bons professionals”. També
que “el professional que treballa en un gabinet no pot servir només els interessos de les empreses.” “Els periodistes demanem respecte, però l’hem de guanyar amb una formació rigorosa, ja que els mitjans no dubtin del que els donen els gabinets.” “La nota de premsa és un punt de partida per elaborar una informació”. En definitiva, es tracta de desenvolupar la professió mitjançant una comunicació interna i externa amb els professionals de fora del gabinet.
Guia de bones pràctiques a Lleida
Tarragona: Conferència anual de l’alcalde
Girona: Premis i exposicions
La demarcació de Lleida, conjuntament amb l’Ajuntament de la ciutat, va presentar la Guia de bones pràctiques per a mitjans de comunicació. El document mostra un seguit de recomanacions en l’ús del llenguatge i la terminologia a l’hora de tractar informacions i molt especialment de la violència masclista. D’altra banda, organitzat conjuntament pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Obra Social i Cultural Ibercaja, es convoca per tercer any consecutiu a Lleida el concurs periodístic Josep Pernau, destinat a l’alumnat dels centres educatius de Lleida d’ESO, de Batxillerat i de Cicles Formatius.
Organitzada per la demarcació del Col·legi de Periodistes de Tarragona tingué lloc el 20 de gener la conferència anual de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, celebrada al Col·legi d’Advocats. L’alcalde va avançar algunes de les mesures econòmiques per fer front a la crisi, la modernització de l’administració, impuls al futur estadi del Nàstic i apadrinament per part de l’alcalde, en nom de l’Ajuntament de Tarragona, de totes les nenes que neixin a partir d’enguany i es diguin Tecla. L’Ajuntament les becarà amb llibres de text i els estudis. Una altra cosa que posarà en marxa Ballesteros seran les estades als barris.
El 8 de gener, s’obrí a la Casa de Cultura de Girona l’exposició “L’arribada”, del fotoperiodista Pere Duran, que mostra imatges històriques dels immigrants a les comarques gironines. Pere Duran (Banyoles, 1967) ha treballat per a El Punt, l’Agència EFE i El País. La mostra ha estat organitzada amb el suport de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. El 14 de gener, la demarcació i la Diputació de Girona van inaugurar a la Casa de Cultura l’exposició “Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000” amb l’objectiu de presentar la feina col·lectiva dels fotoperiodistes catalans de finals del segle XX.
CAPÇALERA ABRIL 2009
La importància creixent de la comunicació com a factor estratègic de gestió de les organitzacions, la mateixa demanda social d’informació que registra aquest inici de segle i l’increment de professionals del periodisme que han enfocat la seva trajectòria envers els gabinets de premsa i comunicació, ha fet necessària una reflexió sobre aquesta especialitat, que s’ha traduït en un primer recull de definicions i d’expressió de bones pràctiques basades en tres valors bàsics: Pacte entre els periodistes de mitjans i els de fonts, manteniment d’un espai de llibertat davant les institucions públiques per poder respondre a la funció social dels periodistes i clàusula de consciència per a tots.
155
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 156
NOTÍCIES COL·LEGIALS
Medalla al Treball per a Carles Sentís El 26 de gener el ministre de Treball, Celestino Corbacho va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit al Treball al periodista Carles Sentís. L’acte, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes, va comptar amb la presència del degà que constatà que Sentís “va començar a treballar com a periodista quan encara no tenia majoria d’edat i avui, quasi vuitanta anys després, segueix amb el seu article setmana a La Vanguardia”. També recordà que després de la Guerra Civil va venir la repressió i la dictadura “on, des del periodisme, hi va haver, evidentment, entusiastes defensors. Molts periodistes van ser represaliats o forçats a l’exili. D’altres es van jugar la llibertat escrivint entre línees i, d’altres, van optar per centrar la mirada en les democràcies occidentals, que era una forma d’apostar per la llibertat i, també, de mantenir viva la vocació universal de Catalunya”. Rius destacà que Sentís va fer aquest paper des de La Vanguardia i, mes tard, es va implicar en la transició cap a la democràcia, des del periodisme i des de la política. Una confluència aquesta (periodisme i política) que era fruit d’aquells temps de compromís col·lectiu, en els que no eren possibles la neutralitat que precisa el periodisme en una democràcia consolidada”.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Per la seva part, Corbacho va destacar la capacitat d’observació del veterà periodista, primer com a cronista de l’arribada d’immigrants de la resta de l’Estat a Barcelona i després de la segona Guerra Mundial. “Avui continua observant el món”, apuntà.
156
Uns dies després cinquanta-quatre col·legiats –entre ells sis vocals de la junta– van signar una carta de protesta promoguda des del Grup Barnils on criticaven l’homenatge a un “periodista franquista” i demanaven al degà que es retractés de les seves paraules d’elogi. Davant d’aquesta carta, Rius va apuntar “l’esperit de concòrdia de la transició i reconciliació que hem de seguir reivindicant” i recordà que la Medalla al Mèrit al Treball és “un guardó estrictament laboral, un reconeixement professional sense implicacions ideològiques”.
Rosa Maria Calaf, nova presidenta del CIPB
Rosa Maria Calaf davant del logotip del CIPB, entitat que presideix. Foto: Sergio Ruiz.
El 5 de març, el Patronat de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) va nomenar Rosa Maria Calaf nova presidenta de l’entitat en substitució de Xavier Batalla, que n’ha estat al capdavant des de novembre de 2006.
tat”. Calaf creu que el CIPB també ha de participar en la “campanya de sensibilització sobre la importància del periodisme” i que tota la societat civil se n’hauria de conscienciar.
La nova presidenta del Centre considera que des d’alguns mitjans ja no es Calaf, que ha ocupat nombroses corresdistingeix entre informació i espectacle, ponsalies de TVE al llarg dels últims que ja no abunda la cultura de l’esforç i trenta anys, torna a Barcelona per assutampoc la reivindicació del periodisme rigorós. “Llocs com el CIPB, on no hi ha interessos comercials, són La veterana periodista la plataforma idònia des d’on denunciar-ho i treballar per fomenva manifestar la voluntat tar el bon periodisme”, va de continuar la tasca del seu antecessor, Xavier Batalla declarar.
mir la presidència del Centre, que va ser fundat el 1988 pel Col·legi de Periodistes i que es dedica a la internacionalització de Barcelona, Catalunya i Espanya a través d’actes, cursos i atenció als periodistes. La nova presidenta del CIPB va manifestar que la seva voluntat és continuar la tasca de l’antecessor, Xavier Batalla, fent del CIPB un “lloc de trobada de periodistes i de debat al voltant dels temes d’interès de la professió i de l’actuali-
Per la seva part, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, va manifestat el seu agraïment al periodista Xavier Batalla per haver garantit durant més de dos anys la tasca del CIPB. Batalla ha explicat que “els últims anys hem renovat els contactes amb la premsa i amb la societat civil catalana”, i que “el principal esforç ha estat fer del CIPB un lloc on es tracten temes que preocupen a la nostra societat, que molt sovint són els mateixos que preocupen en altres països del món”.
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 157
Dani Duch exposa la seva “finestra indiscreta” La demarcació de Girona va inaugurar el desembre la mostra d’imatges “Finestra indiscreta”, del fotoperiodista Dani Duch. Formada per catorze imatges, Duch presenta des de retrats de polítics fins a instantànies obtingudes en llocs públics, com un camp de futbol. La mostra és, segons l’autor, un “petit recull” del seu arxiu d’imatges. L’exposició destaca una foto de dues dones fent-se un petó el Dia de l’Orgull Gai i Lesbià a Madrid, al carrer Serrano un dels més luxosos de la capital.
Dani Duch va néixer a Cassà de la Selva. Començà a treballar al diari El Punt. Exercí de fotoperiodista en diferents mitjans entre ells a Diario 16 i La Vanguardia, va ser cap de fotografia del Diari de Girona, corresponsal de l’Agència EFE i fotògraf en països en conflicte de l’Amèrica central i del Sud. A l’Àfrica Occidental es va especialitzar en reportatges sobre el Front Polisari. L’exposició ha estat oberta fins al 31 de gener per després passar a la seu de Barcelona on ha estat fins a l’abril.
Santa Coloma dedica un carrer a Huertas Claveria Josep Maria Huertas Claveria, exdegà del Col·legi de Periodistes, té un carrer al seu nom al barri del Raval de Santa Coloma de Gramenet des del passat 29 de març. L’acte va comptar amb l’assistència de Bartomeu Muñoz, alcalde de la ciutat, Joan Guerrero, president de Gramenet Imatge Solidària (entitat promotora de la iniciativa), Araceli Aiguaviva i Guillem Huertas, la vídua i el fill del periodista traspassat ara fa dos anys i Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes que va succeir Huertas al capdavant del Col·legi.
El Col·legi demana un òrgan regulador audiovisual
Terres de l’Ebre premia la PDE
“Experiència de Periodista” a Tarragona
Entrega dels premis Mila de Periodisme
La demarcació de Terres de l’Ebre va atorgar el 23 de gener els premis Micro Obert i Micro Tancat. El Col·legi ha distingit la Plataforma en defensa de l’Ebre amb el Micro Obert, que es dedica a les persones o institucions que han facilitat la feina dels periodistes. Amb el Micro Tancat, els organismes que no han destacat per una comunicació transparent, s’ha destacat l’Associació Nuclear Ascó Vandellós II i el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Oficina de Premsa dels Mossos d’Esquadra.També es va homenatjar el periodista Daniel Arasa.
Entre el 16 de febrer i el 30 de març va tenir lloc a l’Auditori Caixa Tarragona el cicle de conferències ‘Experiència de Periodista’, organitzat per la demarcació de Tarragona del Col·legi. El cicle començà amb Xavier Graset, director de l’espai L’Oracle, de Catalunya Ràdio. La resta de conferències foren de Ferran Espada, director de l’edició de Barcelona d’El Punt; Josep Capella, delegat de TV3 a Madrid; Josep M. Martí, director de la ràdio i la televisió local; Olga Viza, Bru Rovira, reporter de La Vanguardia i la fotògrafa Pilar Aymerich.
La Paeria va acollir el 13 de març l’entrega de premis Mila de Periodisme, amb la presència d’Àngel Ros, l’alcalde de Lleida i de Ramon Mesull, president de la demarcació de Lleida com a entitat coorganitzadora. Els guardonats foren per Diego Aránega (premsa escrita), Javier Ricou (televisió) i Jordi Boleda (fotografia). Aránega fou guardonat per “Entrevistes”, publicat a La Mañana, Ricou per “Dona reclusa: víctima per partida doble”, emès a Lleida TV i Boleda pel “Dones de la terra, dones del segle XXI, dones pageses”, publicat a La Mañana.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Una de les fotografies més provocatives de l’exposició de Dani Duch.
El 20 de febrer, a través d’un comunicat públic, el Col·legi va reclamar de manera “inajornable” la creació d’un òrgan regulador audiovisual estatal. La desaparició de la jove Marta del Castillo va provocar que alguns mitjans no respectessin la deontologia periodística, especialment les televisions que van difondre informació sobre vides privades focalitzada testimonis de menors d’edat. “Aquest tipus de cobertura qüestiona la funció social que han de complir els mitjans de comunicació, obligats a evitar la difusió de dades o informacions no fonamentades.”, diu el comunicat.
157
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 158
DIA A DIA Sara Masó
Desembre 2008 1 de desembre
Foto: Anoiadiari.com
JOAN ARMENGOL PREMIAT PER PROMOURE L’ESPORT. El periodista igualadí, Joan Armengol ha rebut en el transcurs de la 36a Nit del Dirigent de l’Esport el Micròfon d’Or per la seva dilatada promoció de l’esport. Una carrera iniciada a Ràdio Joventut Igualada i continuada a Ràdio Barcelona-SER, RNE, TVE i El Correo Catalán. El guardó li és lliurat per Pere Sus, president de l’Associació Catalana del Dirigent de l’Esport. Armengol, per la seva banda, destaca els valors positius de servei a la societat que aporta l’esport.
Joan Armengol (dreta) després de recollir el guardó
ANDORRA CREA LA SEVA AGÈNCIA DE NOTÍCIES. El Principat d’Andorra
Foto: ANA
posa en marxa l’Agència de Notícies Andorrana (ANA) amb l’objectiu de promoure, i divulgar, a través de canals professionals, la informació que generin les institucions, entitats, empreses o persones del país. Els abonats accediran a la informació a través d’Internet, des d’on podran descarregar imatges de vídeo, talls d’àudio, fotografies i textos. L’ANA està dirigida pel periodista Albert Roig.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Albert Roig, director de l’ANA
158
PROTAGONISTAS DE 2008. Es lliuren al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona els premis Protagonistas 2008, atorgats pel programa d’aquest nom de Punto Ràdio, de Luís del Olmo. Entre els premiats, Televisió Espanyola (TVE), per la seva feina de servei públic; Antoni Bassas, exdirector d’Els matins de Catalunya Ràdio;
el futbolista Leo Messi; la ministra de Defensa, Carme Chacón; La Contra, de La Vanguardia; el cantant Pitingo; els actors Tito Valverde (El comisario) i Paco Morán i l’escriptor Chufo Llorens, han estat igualment premiats. Un premi de caràcter especial és el dedicat a Jesús Neyra, que es debat entre la vida i la mort per haver defensat una dona maltractada. Recull aquest premi l’esposa de Neyra, Isabel Cepeda.
2 de desembre TROBADA AMB L’AMBAIXADOR D’ESPANYA A EGIPTE.Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una trobada de periodistes amb l’ambaixador espanyol a la República Àrab d’Egipte, Antonio López Martínez. Natural de Múrcia, també és director general de l’Institut de Cooperació amb el món àrab des de novembre de 1993. Durant la reunió s’aborden temes socioeconòmics propis d’Egipte, com la industrialització, el turisme, l’educació, l’afluència de capitals del Golf, la importància del canal de Suez, entre altres. L’ambaixador López Martínez té una profunda experiència professional en temes de política exterior tant pel que fa a l’Àfrica com a l’Orient Mitjà.
3 de desembre COMIATS
EN ELS GRATUÏTS. La caiguda publicitària i l’ambient de crisi ocasionen un descens de 3,4 milions d’exemplars dels periòdics gratuïts en els últims dotze mesos amb els consegüents comiats, que es tradueixen en un ERO de 106 persones al diari Què! Abans, ja han minvat plantilla l’ADN i 20 minutos. Metro aguanta amb dificultats. En el I Congrés de Premsa Gratuïta celebrat a Madrid l’expert en aquest mercat, Piet Bakker, va assegurar que els anys daurats han passat i que a l’Estat espanyol no hi poden sobreviure quatre gratuïts. “En sobren un o dos”, sentencia.
5 de desembre REGIÓ 7 SIGNA LA CONCESSIÓ RADIOFÒNICA. Té lloc l’acte de signatura del contracte d’adjudicació de la freqüència radiofònica atorgada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a Edicions Intercomarcals, que va concórrer al concurs públic de freqüències resolt el 7 de novembre passat. L’adjudicació significarà l’entrada de Regió 7 en el món de la radiodifusió, que juntament amb el diari del mateix nom i la seva activitat a Televisió de Manresa i de l’edició digital (www.regio7.cat) el reconeix com a grup de comunicació multimèdia de la comarca manresana. Signen el contracte, el president del CAC, Josep Maria Carbonell, i Fèlix Noguera, conseller delegat d’Edicions Intercomarcals SA. TANCA LA REVISTA RAGAZZA. El grup Hachette Filipacchi anuncia el tancament de la revista Ragazza, adreçada a noies joves. La publicació té vint anys de vida. La seva desaparició afecta tretze empleats. Un mes enrere, el grup va tancar el setmanari Teleindiscreta, que va afectar altres deu treballadors. Últimament, Hachette ha venut la revista Qué leer, dedicada a la informació literària.
6 de desembre LES FOTOS DE LIFE JA NAVEGUEN. La revista Life, referent del fotoperiodisme, navega per Internet, divuit mesos després que arribés als quioscs l’últim número en paper. L’empresa Time Inc, la seva propietària, ha obert els arxius centenaris durant un mes i ha llançat deu milions de fotos a la Xarxa (www.life.com) de les quals un 97% no havien sortit mai a la llum. Les imatges que apareixen a Internet reflecteixen moments clau de la història i rostres de famosos i famoses del món del cinema o de les arts.
4 de desembre
7 de desembre
OFICI DE PERIODISTA A MERCÈ CONESA. Té lloc el lliurament del premi
CATALUNYA RÀDIO I CATALUNYA INFORMACIÓ PER LA TDT. Les emis-
Ofici de Periodista, que atorga anualment el Col·legi de Periodistes de Catalunya en reconeixement a una trajectòria professional que pugui servir de referència a la professió i als estudiants que es preparen per accedirhi. Enguany s’atorga el guardó a Mercè Conesa, que ha practicat el periodisme en diversos mitjans, en l’àmbit judicial i, sobretot, veïnal, amb la radiografia de centenars de persones i de molts col·lectius marginals. Presideixen l’acte, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius;Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i la mateixa homenatjada, que parla de l’ofici de periodista des de la seva visió professional i personal.
sores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, es poden escoltar també per la Televisió Digital Terrestre. Les emissions per TDT permeten emetre a través d’un múltiplex o freqüència fins a quatre canals amb qualitat digital. Televisió de Catalunya (TVC) té dos múltiplex, el primer dels quals té una cobertura del 90% de la població. Des d’aquests múltiplex, s’emeten TV3, el 33 digital, els canals K3/300, el 3/24 i, des d’ara, les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Pel segon, s’emet TV3, el 3/24, Canal 9, el 33 analògic i les emissions de Catalunya Música i IcatFM.
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 159
8 de desembre
antic executiu del grup Zeta i editor del Xornal.com, que actualment serà el diari digital del rotatiu en paper. Es presenta com un diari “galleguista i progressista.” La Voz de Galicia ha irromput amb fúria davant l’aparició del nou diari, assenyalant que procedeix del “món polític”. Critica que aparegui quan el sector camina “cap a la ruïna” i assegura que el finançarà la Xunta a través de presumptes llicencies eòliques que ha de resoldre pròximament la Conselleria d’Indústria del BNG a les quals opta la constructora San José, empresa de Jacinto Rey.
TRENTÈ ANIVERSARI DE VIAJAR. La revista Viajar, del grup Zeta celebra en una festa a Madrid el seu 30è aniversari amb la presència dels escriptors Javier Reverte, Luís Pancorbo, Jesús Torbado, el director de la publicació, Mariano López, i el fundador de la mateixa, Javier Gómez Navarro, president del Consell Superior de Càmeres de Comerç. Hi assisteixen representants de firmes turístiques, oficines de turisme i agències de publicitat.
celebraran durant sis mesos els setanta-cinc anys de Ràdio Girona. L’emissora, degana de les comarques gironines, va començar a emetre el 10 de desembre de 1933 a través de la freqüència EAJ 38, que actualment pertany a la cadena SER. Ràdio Girona emetrà fins al pròxim mes d’abril fragments que considera de valor històric. Intervindran també personatges de la ràdio actual, com Josep Cuní, Iñaki Gabilondo i Antoni Bassas. El director de Ràdio Girona, Jaume Serra, destaca en la celebració de l’aniversari la importància de la ràdio en la informació de proximitat.
Foto: Viajar
lunya (CAC) renya TV3 per la pintada d’una diana amb les sigles del PP en el seu interior que va aparèixer a la sèrie Ventdelplà. El mateix president del CAC, Josep Maria Carbonell, ha enviat una carta a la directora de TV3, Mònica Terribas, perquè informi sobre “les causes i circumstàncies” que van donar lloc a l’aparició de la pintada en l’esmentada sèrie. L’ens regulador exigeix a la cadena pública catalana que extremi la vigilància per evitar “l’aparició d’imatges que reflecteixin i difonguin actes d’amenaça contra una força política democràtica.” La direcció de TV3 va negar qualsevol intencionalitat política després de les queixes del PP l’endemà de l’incident. El CAC, però, opina que al tractar-se d’una sèrie de ficció les localitzacions i els enquadraments “no es fan a l’atzar”. Hauria estat diferent, segons el CAC, si un grafit s’hagués colat indegudament en un programa informatiu en directe.
Un moment de la celebració
TVC
PREMIADA PEL SUPORT ALS DISCAPACITATS. L’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS), ACTAS, Ammfeina i Fundació ECIM concedeixen un premi a Televisió de Catalunya (TVC) pel seu suport a la inserció laboral de persones amb discapacitats i per haver millorat l’accessibilitat dels continguts audiovisuals a les persones amb discapacitat auditiva.
LA NIT DEL MÀSTER. Estrena a TV3 del programa La nit del màster, impulsat per Televisió de Catalunya (TVC) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta d’un especial que reprodueix els quatre treballs audiovisuals de fi de curs elaborats per la primera promoció d’estudiants del mòdul de ficció que es va incorporar al pla d’estudis de periodisme universitari el curs passat. El programa s’obre amb un homenatge als pioners del gènere que van produir obres com Vostè jutja, La Granja, o La vida en un xip, entre altres.
DIARI DE PAPER A GALÍCIA. Estrena del Xornal de Galicia, una nova capçalera bilingüe, en gallec i castellà, tretzè periòdic de pagament que s’edita a la Comunitat autònoma gallega. És propietat del constructor Jacinto Rey, compta amb setanta empleats, entre ells una redacció formada per joves professionals. Té la seu central a A Coruña i delegacions a Santiago i Vigo. El dirigeix el periodista José Luís Gómez, exdirector de La Voz de Galicia,
LA CE PREMIA MIGUEL MORA. La Comissió Europea atorga el seu premi especial al periodista d’El País Miguel Mora per l’article “Querida Europa”, publicat al diari de Prisa el passat 13 de juliol. En aquest es narraven els avatars de la nena romanesa Rebecca Covaciu des del poble nadiu (Arad) fins a Potenza (Itàlia). El premi té com a lema: “Per la diversitat, contra la discriminació” i reconeix el dret dels ciutadans de tot Europa a no ser víctimes de la marginació. CODI
INFANTIL INCOMPLERT. L’Agrupació de Teleespectadors i Radiooients (ATR) i el Centre Universitari Villanueva publiquen el VIII Informe de Seguiment al Codi d’Autoregulació de les Televisions, en què es palesa una mitjana de setanta-cinc incompliments diaris de l’horari de protecció del menor, un acord aprovat per les televisions fa quatre anys. La xifra d’incompliments és superior a la detectada anteriorment a l’acord, segons l’informe.
Joan Rueda (esquerra) recollint el premi
10 de desembre RÀDIO GIRONA COMPLEIX SETANTA-CINC ANYS. Una sèrie de programes especials amb apunts històrics
L’SPC RECLAMA DRETS D’AUTOR PER ALS FOTÒGRAFS. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha recollit més de 2.500 signatures de suport al manifest que reclama drets d’autoria per als fotògrafs. El comunicat emès per l’SPC explica que en una sèrie de sentències alguns jutges han rebutjat la categoria d’“obra fotogràfica” a treballs de fotoperiodisme per incloure-les en “meres fotografies”, entitat que no gaudeix de protecció legal. El Sindicat recorda que en els països de la Unió Europea els drets d’autor dels fotògrafs estan “plenament reconeguts”. El col·lectiu de fotògrafs lamenta
CAPÇALERA ABRIL 2009
NOU
Jaume Serra, director de Ràdio Girona
11 de desembre Foto: El Punt
9 de desembre
JOAN RUEDA, PREMI PIRENE DE PERIODISME. El redactor en cap d’El Punt, Joan Rueda, és guardonat amb el premi Pirene, que atorga el Govern d’Andorra en la modalitat de premsa escrita. Els treballs guardonats es van publicar a El Punt el 30 de setembre. El jurat ha valorat en aquests la lluita entre el desenvolupament basat en la construcció i la sostenibilitat.
Foto: Radio Girona
EL CAC DEMANA EXPLICACIONS A TV3. El Consell de l’Audiovisual de Cata-
159
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 160
DIA A DIA
PREMI RABAL DE PERIODISME CULTURAL. El periodista de La Vanguardia, Lluís Bonet, rep el premi internacional de periodisme cultural Paco Rabal de mans de la vídua de l’actor, Asunción Balanguer, en un acte celebrat a la Fundació Aisge. L’article premiat tractava de l’actor d’Àguilas i el també actor Fernando Fernán Gómez.
Foto: La Vanguardia
LLUÍS BONET,
Lluís Bonet va ser guardonat amb el premi Rabal
ELS
EDITORS DE PREMSA DEMANEN AJUTS. L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) demana ajuts per fer front a la crisi econòmica semblant a altres països de la Unió Europea. La presidenta de l’AEDE, Pilar de Yarza, avisa que l’actual crisi globalitzada també afectarà els diaris, que veuran retallada la venda bruta d’espais publicitaris. Per mitigar els efectes de la caiguda, l’AEDE reclama un pla d’ajudes públiques impulsat pel Govern.
CAPÇALERA ABRIL 2009
COMRÀDIO PRESENTA EL LLIBRE D’ESTIL. L’emissora del Consorci de Comunicació Local, COMRàdio, presenta el llibre d’estil de les emissores municipals en resposta a una demanda de les ràdios. Es defineix com “un recurs amb voluntat de ser útil” amb un model de llengua “plural, entenedor i dinàmic, inspirat en un estàndard de llengua, lligat al territori i a les diferents varietats dialectals.” La presentació té lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya sota la presidència del director general de COMRàdio, Francesc Triola, i la intervenció del lingüista Rudolf Ortega.
160
12 de desembre TERRIBAS ES DISCULPA PER LA DIANA CONTRA EL PP. La directora de TV3, Mònica Terribas, assegura davant del Parlament que “no hi va haver mala fe” en l’aparició “per descuit” de la pintada d’una diana amb les sigles del PP en un episodi de
18 de desembre
la sèrie de ficció de TV3 Ventdelplà. Ho assegura a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
EL SUPREM CONDEMNA L’ÚS DE LA CÀMERA OCULTA. El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem prohibeix l’ús de la càmera oculta per gravar imatges sense coneixement ni consentiment de les fonts en reportatges de televisió. El tribunal qualifica d’“intromissió il·legítima en la intimitat” emetre “imatges robades”. El dictamen serà de compliment obligat perquè estableix jurisprudència. La utilització de la càmera oculta és freqüent en reportatges de programes del cor. La sentència del Suprem es farà pública en els pròxims dies i condemna els demandats a indemnitzar.
13 de desembre EL MINIPUT TRACTA L’ÈTICA A LA TELEVISIÓ. Té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la 14a edició del certamen Miniput 2008 amb la programació d’una sèrie de propostes realitzades per televisions públiques. Està organitzat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, el Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, TVE, TVE-Catalunya, BTV, l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i la Xarxa de televisions Locals. Durant la celebració del Miniput, es projectaran onze programes seguits de debat, en què es parlarà dels límits ètics de la televisió. Com a exemple, s’analitza el xou de la televisió holandesa en el qual una presumpta malalta inventava donar els seus òrgans entre tres concursants.
LA PREMSA COMARCAL SE SENT MENYSPREADA. El Diari de Girona reprodueix l’article publicat ahir al setmanari El Vallenc, de Valls, que manifesta una crítica oberta envers les subvencions de la Generalitat als mitjans comarcals. Després d’anotar els puntuals ajuts destinats pel Govern a alguns diaris catalans, El Vallenc diu que les publicacions comarcals “ens sentim menyspreades, ja que totes les ajudes per a projectes presentades aquest any pel nostre setmanari, així com les publicacions del nostre grup, han estat totes desestimades.” La queixa inclou la baixa de la subscripció que tenia la Delegació Territorial de la Generalitat a Tarragona amb El Vallenc quan “estem parlant de setanta-vuit euros l’any”. Insisteix l’escrit que “no s’ajuda pas la premsa comarcal per excel·lència” i es pregunta quantes publicacions s’hauria pogut ajudar amb una millor distribució dels dos milions d’euros destinats a subvencions, “ridícules” quan arriben a la premsa comarcal.
16 de desembre NOU WEB DE COMUNICÀLIA. EL CONSORCI LOCAL i Comarcal de Comunicació (Comunicàlia) posa en marxa un nou web (www.comunicalia.cat) que suposa una renovació total de l’actual, tant pel que fa al disseny com als continguts. Comunicàlia valora la iniciativa, tant pel que fa al disseny com als continguts que presenten “una imatge moderna, atractiva i dinàmica que facilitarà una navegació senzilla a través de les diferents seccions”.
19 de desembre DECÉS DE MARK FELT, “GOLA PROFUNDA” DEL WATERGATE. Mor a Santa Rosa (Califòrnia) a noranta-cinc anys Mark Felt, anomenat “Gola Profunda” del cas Watergate, la font que va fer possible als periodistes Woodward i Bernstein destapar, a partir de 1972, un escàndol polític que li va costar la presidència dels Estat Units a Richard Nixon. L’anonimat del personatge que filtrava les notícies als joves periodistes del Post es va mantenir fins al 2005, en què va reconèixer ser la “Gola Profunda” i la motivació que el va empènyer per frenar la “corrupció de l’Administració Nixon” i la “necessitat de frenar els abusos polítics”.
Foto: Agències
que altres grups creatius com músics, cantants, il·lustradors i dibuixants que van signar l’adhesió contra la venda de CD pirata, no hagin subscrit ara el manifest dels drets dels fotògrafs. Finalment, l’SPC reivindica la creació d’una entitat de gestió per dur a terme la iniciativa al Congrés.
Felt després de saber-se que era Gola Profunda
INFORME ANUAL DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA. L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) presenta l’últim Informe Anual de la Professió Periodística. L’estudi recull a més de la tradicional enquesta adreçada a 1.000 periodistes de tot Espanya, l’opinió de 67 directors de diaris espanyols, un terç del total. Entre aquests, el 58% creu que la crisi comportarà acomiadaments a les redaccions. Un 18% no es pronuncia i només un 24% descarta que el previsible ajustament dels comptes afecti la plantilla de les redaccions. El document reitera la preocupació per la precarietat laboral que toca particularment les dones. Una altra diferència per qüestió de gènere assenyala que només un 5,3% de les periodistes guanya més de 3.000 euros nets mensuals en comparació amb el 20% d’homes que els
8/4/09
12:40
Página 161
23 de desembre
perceben. El president de l’APM, Fernando González Urbaneja calcula que podria haver-hi una pèrdua de llocs de treball més pròxima als 2.000 que als 1.000. Si la xifra superés els 3.000 es produiria “una catàstrofe en el sector”.
COSMOPOLITAN
ES DISCULPA PER HAVER INVENTAT UNA ENTREVISTA. La revista Cosmopolitan demana disculpes a l’actriu nord-americana Scarlett Johansson, protagonista de Vicky, Cristina, Barcelona, per haver inventat una entrevista que, segons la versió de l’actriu, contenia citacions sobre la seva vida conjugal que ella no havia pronunciat. Johansson s’ha casat recentment amb l’actor canadenc Ryan Reynolds. L’entrevista titulava la portada amb la frase: “Scarlett: Per què em vaig haver de casar?” (Scarlett: Why I had to get married?). La disculpa de la revista arriba des de la pàgina web, que reconeix “imprecisions” en l’entrevista.
20 de desembre LA CCMA ESTRENA PORTALS. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3, Catalunya Ràdio i Elsesports.cat, estrenen els nous portals per a mòbils que tindran “més continguts, immediatesa i una oferta d’alertes per seguir l’actualitat”. FUSIÓ
DEL GRUP GODÓ I YAENCONTRÉ. Dedicat al mercat publicitari en línia, té lloc l’acord entre el grup Godó i l’empresa de classificats en línia Yaencontré-Jahetrobat, editora del portal immobiliari Tencontre.com. En virtut de l’operació,Yaencontré es fa càrrec del desenvolupament, explotació i impuls del negoci conjunt d’anuncis classificats a Internet. El grup Yaencontre.com té vuit anys d’experiència a oferir solucions tecnològiques i de promoció en línia als professionals del sector immobiliari.
26 de desembre LA SEXTA ESTRENA CANAL A YOUTUBE. Un acord entre Youtube i La Sexta permetrà que la cadena engegui el seu propi canal a la plataforma www.youtube.com/lasexta, en la qual s’oferiran vídeos d’espais com Sé lo que hicisteis, el Intermedio, Buenafuente, Qué vida más triste... Aquesta activitat se suma a la de la “televisió a la carta” en alta definició.
22 de desembre
29 de desembre
EXPOSICIÓ D’ORIOL MASPONS. Té
DESÈ ANIVERSARI D’ENTRE LÍNIES. L’informatiu Entre línies, de TV3,
lloc a la Kowasa Gallery de Barcelona l’exposició “Oriol Maspons: un fotògraf insòlit”, que consisteix en una selecció exclusiva de més de setanta imatges en blanc i negre captades entre 1950 i 1979 en indrets molt contradictoris de la societat d’aquells anys: Des de les barraques del Carmel o la comarca deprimida de Les Hurdes, les fotografies de Maspons constitueixen un exponent alternatiu i contracultural de la Barcelona de la dècada dels 60. Nat el 1928 en el si d’una família burgesa, va viure una temporada al París dels anys 50, on es va perfilar com a fotògraf freelance. El 1956, tornava a Barcelona amb un bagatge cultural renovador.
TREBALLADORS D’EL PAÍS
Foto: TV3
CONVOQUEN DOS DIES DE VAGA. Una assemblea de treballadors d’El País aprova per 336 vots a favor, 76 en contra i 10 abstencions una vaga per als propers dies 26 i 27 del mes de desembre en protesta per la creació d’una empresa publicitària per a tots els mitjans impresos del grup Prisa. La mesura suposaria el trasllat a la nova empresa de 57 empleats del diari, encara que no faria perdre cap lloc de treball, segons fonts de Prisa. El comitè d’empresa addueix, però, que el “procés de segregació s’ha fet de forma unilateral sense donar marge a la negociació.” A dia d’avui, falta la votació dels treballadors de Barcelona i Sevilla pel tema de la vaga.
celebra el desè aniversari amb l’emissió d’un especial de durada superior a cinquanta minuts, en què s’inclouen tres reportatges, un des d’Hondures després del pas de l’huracà Mitch. Segueixen el de les màquines escurabutxaques i el dels estudiants d’edat avançada. Francesc Buxeda Aliu, director de l’espai, explica que a l’inici el programa va representar una “novetat perquè intentava parlar de la realitat més quotidiana”.
Imatge d’un dels documentals emesos
31 de desembre ETA ATEMPTA CONTRA LA TELEVISIÓ BASCA. Una furgoneta bomba carregada amb cent quilos d’explosius esclata
contra la seu de la televisió pública basca, Euskal Irrati Telebista, fent miques la façana de vidre d’un edifici que queda entre l’estadi de San Mamés i l’antiga zona de la Fira de Bilbao. El fet té lloc cap a les deu del matí amb una trucada en nom d’ETA, aquest cop als bombers de Bilbao. Altres mitjans tenen la seva seu al mateix edifici. És el cas d’Antena 3, Onda Cero, Catalunya Ràdio i els periòdics El Mundo, Deia, Expansión i Marca. L’Ertzaintza busca tres etarres que havien robat a Arrigorriaga, a pocs quilòmetres de Bilbao, el cotxe que va explotar i que van deixar el propietari lligat a un arbre. Els danys materials són importants, però sortosament no hi ha ferits. L’atemptat desperta particular indignació en el sector de la comunicació, que expressa la solidaritat als mitjans afectats i defensa de la llibertat d’expressió El Col·legi de Periodistes de Catalunya emet un comunicat en el mateix sentit.
ZETA
PRESENTA UN ERO QUE AFECTA 531 TREBALLADORS. El grup Zeta anuncia la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà 531 treballadors dels aproximadament 2.300 que conformen la plantilla del grup en tot l’Estat. L’anunci el fa públic el comitè d’empresa a través d’un comunicat. La reducció de llocs de treball s’inclou en el pla de viabilitat presentat el novembre després de l’operació fallida de venda de Zeta, segons la nota.
PREMIS DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DE TV LOCALS. Canal Reus TV, Canal Català Tarragona i TV Cambrils són guardonats en la V edició del Premi Diputació de Tarragona de Televisions Locals. Canal Reus rep el premi en la modalitat de programa d’entreteniment i Canal Català Tarragona rep el de millor informatiu de divulgació. En la mateixa modalitat, es guardona amb un accèssit a l’emissora TV Cambrils. Per quart any consecutiu, s’atorga un guardó a la creativitat audiovisual adreçat a estudiants i llicenciats en Periodisme o Comunicació Audiovisual. Aquest premi ha estat enguany per a David Fernández pel seu treball La vila closa d’Altafulla. Un accèssit s’ha dispensat a Ambaixadors d’un poble oblidat, de Ricard Latorre. Han format el jurat, el vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé; el president de la Coordinadora de Televisions Locals Públiques de Catalunya, Xavier Abelló; el director de la Unitat de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Periodisme de la URV, Bernat López; el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Ignasi Soler; la coordinadora de La Vanguardia a Tarragona, Sara Sans; el cap de premsa de la Diputació de Tarragona, Elies Pujol, i el director del Diari de Tarra-gona, Jordi Jaria.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
161
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 162
DIA A DIA
Gener 2009 MANIFESTACIÓ DE PERIODISTES A BILBAO. Centenars de professionals de la comunicació de diferents mitjans es concentren davant la seu de la televisió basca (EITB) a Bilbao acompanyats de representants de partits polítics, d’institucions i ciutadans per expressar el seu rebuig a l’atemptat amb una furgoneta bomba perpetrat per ETA el passat 31 de desembre. Els concentrats resten quinze minuts en silenci davant l’edifici de l’EITB, on també es troben les dependències de Catalunya Ràdio, El Mundo, Deia, Onda Cero, Antena 3 i altres empreses de diferents sectors.
LA CCMA REMODELARÀ EL 33. El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Albert Sáez, anuncia en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que TVC convertirà el 33 en un canal cultural. A més, la CCMA estudia la possibilitat de tirar endavant un canal infantil. Assegura que la Corporació treballa amb “criteris professionals i empresarials, defugint ”els partidismes excessius”.
3 de gener CINQUANTENARI DE TVE A CATALUNYA. La directora de TVE a Catalunya,
4 de gener JOSÉ CENDÓN, ALLIBERAT. El fotògraf gallec José Cendón i el periodista britànic Colin Freeman són alliberats aquest matí després de trenta-nou dies de segrest al nord de Somàlia. S’hauria pagat un rescat de 200.000 euros, segons fonts properes als segrestadors. Per part del Govern espanyol, s’assegura no haver pagat res. Els mateixos portaveus governamentals expliquen que agents dels serveis diplomàtics i d’intel·ligència d’Espanya, Regne Unit i Somàlia, van “participar conjuntament en les negociacions” per obtenir la llibertat dels dos periodistes segrestats. L’editora per a la qual treballa el periodista britànic podria també haver aportat el seu suport. Cendón, de trenta-quatre anys, treballa com a autònom i col·labora a l’agència France Press en zones conflictives d’Àfrica. Freeman escriu per al diari britànic Sunday Telegraph. Cendón i Freeman van ser segrestats el passat el dia 26 de novembre a la regió somali de Puntlàndia després d’haver realitzat un reportatge sobre la pirateria. El fotògraf gallec és traslladat en avió a Nairobi, la capital de Kenya, on té previst passar la nit. Després tornarà a la seu de treball que té a Addis Abeba (Etiòpia).
5 de gener HUERTAS CLAVERIA I JAUME FABRE, PREMIS CANDEL. El periodista Jaume Fabra i Josep Maria Huertas Claveria (aquest a títol pòstum), guanyen els primers premis Memorial Candel que estableix amb caràcter anual la Fundació Candel. Han estat distingits per les seves obres publicades conjuntament sobre la ciutat de Barcelona i la realitat social dels barris. El guardó consisteix en una escultura de Ferran Soriano que es lliurarà el pròxim dia 8 al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
8 de gener Foto: Teresa Peyri
CAPÇALERA ABRIL 2009
Montse Abbad, avança alguns dels actes amb els quals la cadena celebrarà els cinquanta anys de l’arribada a Catalunya, primer al estudis de Miramar i actualment a Sant Cugat. L’estrena es va produir amb la retransmissió d’un Real Madrid-Barça. El 14 de juliol, José Luís Barcelona estrenava a Miramar el centre territorial de l’ens televisiu. La commemoració s’aprofitarà per retre un homenatge als pioners de la televisió a Catalunya abans que existís TVC. Successivament, es desenvoluparan actes commemoratius, com ara la presentació per Sant Jordi d’un llibre amb la història de RTVE a Catalunya.
COMPLEIX SETANTA ANYS. L’agència EFE celebra el seu setantè aniversari. Va ser creada pel Govern de Burgos, el 3 de gener de 1939, un cop acabada la Guerra Civil espanyola.A llarg del temps, ha deixat enrere els orígens i s’ha convertit en la quarta agència en el rànquing mundial. Defèn tres objectius principals: rigor informatiu, vocació envers l’Amèrica Llatina i defensa del castellà. Té una plantilla de més de tres mil professionals i compta amb dos mil abonats.
EDUARD SANJUÁN ENCETA EL NOU 30 MINUTS. La directora d’InforMontse Abbad, directora de TVE
matius de TVC, Rosa Marqueta, presenta la nova etapa de 30 minuts, que a partir d’ara dirigeix Eduard Sanjuán en substitució de
Foto: TV3
2 de gener
162
Joan Salvat. Rosa Marqueta presenta Sanjuán com un periodista que “ha estat present en els grans moments de la història de l’últim quart de segle, en què ha cobert per als informatius de TV3 grans esdeveniments mundials, des de la caiguda del mur de Berlín fins a les últimes guerres a l’Orient Mitjà. El pròxim diumenge, 30 minuts oferirà en dues sessions el programa especial Franco i Fidel, una amistat incòmoda.
EFE
Eduard Sanjuan substitueix Joan Salvat
TANCA L’EDICIÓ DIGITAL D’ADN. El grup Planeta acorda tancar l’edició digital del seu diari gratuït, l’ADN. L’empresa ho notifica a la plantilla, que compta amb uns quaranta treballadors. El web tenia entorn d’1,3 milions d’usuaris, segons dades de l’OJD de novembre. El motiu del tancament apunta a la crisi econòmica i la davallada del mercat publicitari.
MANIFEST DELS PROFESSIONALS D’EL PERIÓDICO. La presentació, el 31 de desembre, d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per part del grup Zeta que afectaria 531 treballadors, el comitè professional d’El Periódico de Catalunya fa públic un manifest en el qual defèn la necessària presència dels actuals treballadors per mantenir la qualitat del diari. L’eliminació de setanta-tres llocs de treball prevista per l’empresa impediria que el diari mantingués el seu bon nivell actual. L’escrit destaca el paper dels professionals de la redacció que no han flaquejat en cap moment, inclús en els de la frustrada venda l’estiu passat, fent que obtingués 15.000 nous seguidors respecte de 2007. Els treballadors destaquen la contribució que, des dels primer moment, va tenir el rotatiu en el pluralisme de la societat. El Col·legi de Periodistes manifesta el suport a les iniciatives dels professionals d’El Periódico de Catalunya. D’altra banda, el comitè d’empresa del grup Zeta anuncia la convocatòria d’una vaga dels treballadors per als dies 14, 15 i 16 de gener en protesta per l’Expedient de Regulació. L’anunci coincideix amb la manifestació de mig miler de treballadors pel centre de Barcelona, des de la seu d’El Periódico fins a la plaça Sant Jaume, on té lloc una concentració de suport als afectats per l’ERO.
8/4/09
12:40
Página 163
9 de gener
recau en Rosa Maria Calaf com a periodista més destacada de l’any. S’ha premiat Florencio Domínguez, cap de l’Agència Vasco Press i corresponsal de La Vanguardia amb el Javier Bueno en reconeixement a una dedicació excel·lent en qualsevol aspecte del periodisme; Beatriz García Fernández de Notícias Cuatro i CNN+ obté el premi Larra, dedicat al periodista menor de trenta anys que més s’hagi distingit durant el 2008. També és premiat Pedro Montoliu Camps, director de Madridiario.es.
TVE A CATALUNYA RENOVA EL WEB. Televisió Espanyola a Catalunya (centre territorial de Sant Cugat, no solament ha renovat el seu web, sinó que hi incorpora nous continguts amb la intenció que aviat hi hagi una “TVE-Catalunya a la carta”.
10 de gener CARBONELL DEIXARÀ DE PRESIDIR EL CAC. Josep Maria Carbonell,
Alejandro Echevarría és guardonat per l’APM
13 de gener
Foto: CAC
ELS
MIL MATINS AL LICEU. El programa de TV3 Els Matins, de Josep Cuní, celebra l’emissió número mil des del Liceu. La popular salutació “Bon dia, Catalunya” sona des del gran teatre seguida dels continguts habituals, com entrevistes, tertúlies, serveis i, avui, en especial, amb un gran esment a la música. El programa de Josep Cuní manté aquesta temporada una mitjana de 85.000 espectadors amb una quota de pantalla del 17,5%.
Josep María Carbonell acaba la seva etapa al CAC
14 de gener NOU DIRECTOR DE PÚBLICO. Mediapubli, empresa editora del diari Público acomiada Ignacio Escolar, el director. Ocuparà el seu lloc, Félix Monteira, un dels fundadors del diari El País, on va romandre trenta-tres anys ostentant càrrecs diversos, entre els quals: cap de política i corresponsal a Brussel·les. Escolar escriurà dos o tres articles setmanals d’opinió, però “desvinculat del diari”.
12 de gener PREMIAT UN ARTICLE SOBRE L’ENERGIA. “Quant costa un quilovat?” és el títol del reportatge de Baltasar Montaño, redactor d’El Mundo, guanyador del VI Premi de Periodisme Tecnalia. El treball es va publicar al suplement “Mercados” del rotatiu. L’autor havia explicat de forma “amena per al públic en general” el camí de l’electricitat fins a les llars.
FINANCIAL TIMES ACOMIADA EL 5% DE LA PLANTILLA. El diari britànic especialista en economia Financial Times acomiadarà el 5% de la plantilla, entorn de vuitanta llocs de treball. El comiat es deu a la recessió econòmica i al pla de reestructuració que busca impulsar la seva àrea en línia. El grup Financial Times va tenir un increment de l’11% en vendes i un augment del 21% en beneficis, en la primera meitat de l’any passat, segons Reuter.
LES RELACIONS D’OBAMA AMB EUROPA. El Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) du a terme una trobada conjunta dels cònsols generals dels Estats Units i de França, Todd Robinson i Pascal Brice, respectivament. La reunió, amb assistència de periodistes, analitzarà la nova etapa en les relacions entre els Estats Units i Europa amb Barack Obama a la Casa Blanca.
ATURADA TAL+. Prisa
LA VENDA DE DIGIanuncia que les ofertes rebudes per Digital+ no complien els requisits establerts per ells “d’acord amb els bancs agents HSBC i Morgan Stanley”. Els bancs de crèdit pont “estan plenament informats de la situació i donen el seu suport als plans”, segons l’empresa. En aquesta situació, Prisa es fa més exigent davant l’oferta de Telefónica-Vivendi que seria, segons estimen diversos analistes, de 2.000 milions d’euros. La quantitat sembla “massa baixa” a Prisa.
16 de gener PREMI DELS PERIODISTES VILANOVINS. El periodista vilanoví Francesc Escribano rep el reconeixement dels seus companys de professió a Vilanova per la seva trajectòria professional. El lliurament té lloc en el transcurs de la IV edició de la Nit Canallesca, organitzada pels periodistes de Vilanova i la Geltrú.
17 de gener Foto: Público
GUARDONS DE L’APM. L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) atorga els guardons anuals. El president de Tele 5, Alejandro Echevarría, és distingit amb el premi Miguel Moya, concedit en reconeixement a una trajectòria i una feina dintre del camp periodístic realitzada per una persona no específicament periodista. L’APM atorga a Alfonso Sánchez, corresponsal de RNE a Brussel·les fins al 2008, el premi Rodríguez Santamaria. El premi Víctor de la Serna
temporalment l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 531 treballadors del grup. La vaga convocada pels treballadors per als dies 14, 15 i 16 de gener, doncs, ha estat desconvocada.
15 de gener
Foto: Tele5
president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) anuncia la dimissió de l’organisme regulador i es desvincula de la polèmica adjudicació de llicències radiofòniques de la passada tardor. El pròxim dia 14 té previst comunicar-ho oficialment al president Montilla, amb qui ja havia parlat temps enrere del seu desig de deixar el CAC. Marxarà a dirigir la fundació privada Digitalent, dedicada al foment de la cultura digital i la innovació. Ho compaginarà amb la feina com a professor de Ciència Política a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon llull.
ZETA SUSPÈN TEMPORALMENT L’ERO. La direcció del grup Zeta suspèn
Félix Monteira substitueix Ignacio Escolar
TRENTA ANYS DE VIDA CIUTADANA AMB HUERTAS I MUSONS. L’Ajuntament de Barcelona aplega en un treball periodístic col·lectiu, Trenta anys de la vida ciutadana a Barcelona. L’obra va néixer grà-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
163
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 164
DIA A DIA
periòdiques catalanes que s’han editat des de la segona meitat del segle XIX.
cies a l’entusiasme dels malaurats Josep M. Huertas i Albert Musons en el marc del seu compromís ininterromput amb la ciutat i la seva gent. Gerard Maristany i Maria Eugènia Ibáñez aporten al llibre les experiències en una ciutat que fa trenta anys començava a conquerir la llibertat i a construir la democràcia. A les primeres pàgines, apareixen traçats biogràfics dels alcaldes Josep M. Socias Humbert, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos a càrrec de Maria Eugènia Ibáñez. La selecció fotogràfica és de Guillem Huertas.
EL PERIÓDICO FA UNA DONACIÓ A CÀRITAS. Edicions Primera Plana, l’empresa editorial d’El Periódico de Catalunya, dóna a Càritas els 15.000 euros que va rebre del Premi Nacional de Comunicació per la seva edició en català.
20 de gener RAMON FONT, NOU PRESIDENT DEL CAC. La Generalitat ha escollit Ramon Font com a nou president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en substitució de Josep Maria Carbonell. Serà nomenat oficialment el dia 27 de gener, després d’escoltar l’opinió majoritària dels nou membres del Consell elegits pel Parlament. Ramon Font i Bové (Cervera, 1952) es va formar a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, va ser responsable d’informatius de la cadena SER a Catalunya i durant el 1992 va dirigir la Ràdio Olímpica. Fou director d’informatius d’Antena 3, director de RNE a Catalunya i de TVE-Catalunya. Deixà el càrrec el 2003, a petició pròpia, i es traslladà a Portugal on va ser corresponsal de Catalunya Ràdio i de l’Agència Catalana de Notícies. El 2006 va substituir Enric Marin com a secretari de Comunicació de la Generalitat. En el discurs de possessió del càrrec, el 30 de gener, assegura que la seva única militància és la del Col·legi de Periodistes.
RECONEIXEMENT A MONTSERRAT ARMENGOU I RICARD BELIS. L’organització Comissió de la Dignitat distingeix amb el premi Dignitat els reporters de Televisió de Catalunya (TVC) Montserrat Armengou i Ricard Belis per la contribució a la recuperació de la memòria històrica. Armengou treballa a TVC des de 1985. Belis és realitzador de televisió des de 1987. El 2002, van rebre el Premi Nacional de Periodisme per l’aportació rellevant al periodisme d’investigació històrica.
19 de gener VICENT SANCHÍS NOU DIRECTOR DE BARÇA TV. El periodista Vicent San-
Foto: CAC
Foto: www.fcbarcelona.cat
chís pren possessió del càrrec de director de Barça TV, el canal televisiu del club blaugrana. Es pot seguir per la plataforma de TDT del grup Godó. Sanchís ha estat director del diari Avui i d’El Observador. L’emissió del canal per TDT està pendent de l’autorització del CAC.
CAPÇALERA ABRIL 2009
SETMANA DE LES REVISTES EN CATALÀ. L’Associació de Publicacions
164
Periòdiques en Català (APPEC) celebra des d’avui fins al proper dia 23 la tradicional Setmana de les Revistes. El 25è aniversari de l’APPEC es tancarà amb l’habitual Nit de les Revistes i la presentació de l’Anuari de la Comunicació, enguany titulat Crisi i transformació. També es presentarà el llibre Un país de revistes, una primera història de les revistes en català coordinat per Carme Ferré. L’obra censa un miler de publicacions
21 de gener PRÒXIMA VAGA DE CINC DIES A EL PAÍS. La plantilla d’El País aprova majoritàriament la convocatòria de cinc jornades de vaga per a cinc dissabtes successius a partir del proper 31 de gener. El 70% dels treballadors ha votat a favor i el 19% en contra. La convocatòria del comitè d’empresa és conseqüència del comiat d’un dels treballadors per la seva participació en un piquet durant les dues jornades de vaga del passat desembre. Els treballadors n’exigeixen la readmissió.
22 de gener LLIURAMENT DELS PREMIS APPEC. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) celebra la Nit de les Revistes durant la qual es lliuren els X Premis APPEC. L’editorial Gavarres, de Cassà de la Selva (Gironès) –que edita les publicacions semestrals Gavarres, Cadí-Pedraforca, i Les Garrotxes)– rep el premi a la millor editorial per “posar al mercat revistes que són testimonis d’uns espais, d’una gent i d’uns temps, a més de ser una eina de conservació del territori.” Es guardona la nova revista Time Out com a “una de les millors guies d’oci del món.” Cavall Fort rep el premi per ser la “publicació més popular”.També es premia la revista Cupatges de referència vinícola. El premi APPEC a la millor acció digital recau en Enderrock i la millor acció promocional a Castells. Es guardonen les revistes de més de vint-i-cinc anys Els marges, Infogai, la Circular i Fitness Dir. El premi especial de la Junta és per al periodista Vicent Sanchís. L’acte festiu ha estat presentat per Lídia Heredia i Xavier Graset.
Ramon Font pren el relleu de Carbonell
SUSPENEN EL CONGRÉS MUNDIAL DE DIARIS. El 62è Congrés Mundial de Periòdics i el 16 Fòrum Mundial d’Editors, que s’havia de celebrar a Hyderabad (Índia) del 22 al 25 de març vinents s’han suspès a causa de la crisi econòmica. Organitza les trobades l’Associació Mundial de Periòdics (WAN). Estava previst abordar els reptes de l’activitat multimèdia. EL PAÍS
ÉS REESTRUCTURA. El conseller delegat d’El País, Juan Luís Cebrián, anuncia a la redacció el canvi estructural més gran en el diari des del seu naixement, el 1976. A partir del pròxim 1 de març, El País s’es-
Foto: APPEC
18 de gener
El periodista Vicent Sanchís
tructura en una empresa de producció de continguts de qualitat per a paper, Internet i telèfons mòbils. Per dur a terme aquest projecte es fusionaran les redaccions del diari de paper i d’Internet. En el projecte hi treballaran 500 professionals dirigits per Javier Moreno. La nova organització comptarà amb altres dues empreses, una per a servei administratius i tecnològics amb una plantilla d’unes 200 persones. L’altra aglutinarà l’àrea de producció i tindrà 150 empleats. “És un pla de supervivència per continuar existint dintre de deu anys, afirma Cebrián.
Foto de família dels premiats per l’APPEC
8/4/09
12:40
Página 165
23 de gener
cació de la Generalitat de Catalunya, té lloc a l’Auditori de la seu de Gas Natural a Barcelona (plaça del Gas, 1) el seminari “Periodisme i medi ambient”, que té com a objectiu principal analitzar el paper essencial que juguen els mitjans de comunicació en la percepció que té la societat dels reptes mediambientals. La sessió inaugural és a càrrec del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, i del director general de la Fundació Gas Natural, Pere-A. Fàbregas. En el programa es tractaran temes com el punt de vista de les administracions públiques, el de les empreses i el de la percepció que té la societat en els reptes mediambientals.
AGREDIDA UNA PERIODISTA DE TV3 A CISJORDÀNIA. Cristina Rivas, productora del programa 30 minuts de TV3, resulta ferida en una cama per les bengales de fum disparades per agents antiavalots de la policia israeliana contra el grup de periodistes que cobrien una manifestació a Bilin per donar suport als habitants de Gaza. Cristina Rivas està ingressada en un hospital de la ciutat de Ramala on se li ha practicat una cura d’urgència. Es preveu que pugui ser evacuada a Barcelona els pròxims dies. La secció sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) a Televisió de Catalunya fa pública una nota de protesta per l’agressió, ja que “l’equip format per redactor, càmera i productora, estava perfectament identificat amb indicacions de TV als cascos que duien i amb una càmera que n’evidenciava les funcions. La policia ha disparat diverses bengales cap als periodistes, una de les quals ha ferit Cristina Rivas”.
29 de gener TAULA
PER A ANALITZAR L’IMPACTE DE LA CRISI. Té lloc la taula sobre la crisi dels mitjans de comunicació convocada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya a la qual assisteixen diverses associacions d’editors, representants dels professionals, sindicats, universitats i experts en comunicació. En representació de l’Administració, hi participa el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó. Al llarg de quatre hores, gairebé trenta ponents, reunits a la seu del Col·legi a Barcelona, fan un diagnòstic de la crisi en els diversos aspectes relacionats amb els mèdia, com les tendències del mercat publicitari, les xarxes de distribució de diaris, el repte digital en les redaccions actuals, el desenvolupament de la TDT i la vulnerabilitat de joves i autònoms, entre altres. Els assistents consensuen una primera declaració conjunta de set punts per afrontar els canvis al sector
26 de gener LLIURAMENT DELS PREMIS DIGNITAT. Té lloc el lliurament de premis que or-
TAULA DEL CAC PER A LA DIVERSITAT. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya celebra al Col·legi de Periodistes una taula sobre “La diversitat cultural en els mitjans de comunicació” durant la qual es presenten les Eines per a la diversitat, un material produït per la Unió Europea de Radiodifusió. La taula demana una normalització de la diversitat per lluitar contra els estereotips. Avui per avui els immigrants no es veuen reflectits en els mitjans.
28 de gener SEMINARI “PERIODISME I MEDI AMBIENT”. Organitzat per la Fundació Gas Natural amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-
Foto: Sergio Ruiz
ganitza la Comissió de la Dignitat, que enguany coincideix amb el setantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Entre els guardonats amb els premis Dignitat hi ha la Comissió del Centenari de l’Estelada i la Xarxa d’Entitats, per la seva tasca de recuperació de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Durant l’acte, presentat per l’actriu Carme Sansa, es dedica un recordatori especial per a Josep Benet, Ermengol Passola i Joan Brossa. Una trentena de guardonats amb la Creu de Sant Jordi tenen la intenció de fer pública una carta adreçada al president Montilla que demani una “ràpida anul·lació de la sentència contra l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys.
.Ponents de la taula reunits al Col·legi
TANCA EL DIARI GRATUÏT METRO. Metro International anuncia el tancament del diari gratuït Metro, que ja no sortirà demà divendres dia 30 al carrer. La decisió afecta totes les seves edicions a l’Estat –a set ciutats espanyoles– excepte les del País Valencià, que no pertanyen a Metro International. La mesura afecta tota la plantilla, uns vuitanta treballadors, que ara seran acomiadats i que, tan sols fa unes setmanes, van superar l’Expedient de Regulació d’Ocupació
(ERO) que va costar la feina a vint-i-vuit treballadors. Els directius de l’empresa afirmen que han analitzat diverses opcions de fusió al llarg de l’any 2008 –entre aquestes una fusió amb el diari 20 Minutos–, però que el volum de pèrdues del mercat de la premsa gratuïta ha fet “difícil” trobar una alternativa per a Metro a Espanya, que s’havia convertit en el cinquè diari més llegit a l’Estat, amb més d’1,8 milions de lectors.
GERVASIO SÁNCHEZ, PREMI REI D’ESPANYA. El fotoperiodista Gervasio Sánchez obté el premi Rei d’Espanya de Periodisme que concedeix l’agència EFE en la categoria de fotografia. La imatge premiada palesa el drama que pateixen les persones mutilades per les mines antipersona. BLOCS
SOBRE PAPER. Neix als Estats Units el periòdic The Printed Blog, el primer que traspassa a un diari de paper continguts dels blocs d’Internet. Comença amb una tirada de 2.600 exemplars a Chicago i la mateixa xifra de difusió a San Francisco. Nova York tindrà la seva versió a partir del 10 de febrer. Joshua Karp el seu creador, és un defensor dels mitjans de paper. “Espero que mai desapareguin”.
31 de gener PREMIS PICA D’ESTATS, DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA. Els premis turístics internacionals Pica d’Estats guardonen la sèrie de reportatges “Territori Lleida”, un col·leccionable dominical que el diari Segre va regalar als seus lectors del 30 de març al 29 de juny de 2008. Aquest treball “convida a conèixer a fons totes les comarques de Lleida i els seus productes artesanals”, segons el president del Col·legi de Periodistes de Lleida, Ramon Mesull, un dels membres del jurat. Ràdio Segre obté el premi al millor treball de ràdio amb el programa Complex de Lleida, emès a l’emissora del 19 de setembre al 17 d’octubre També ha estat premiat el periodista de l’Agència Catalana de Notícies Xavier Alsinet, juntament amb Ferran Grau Brescó, en la categoria de ràdio. Catalunya Ràdio s’enduu el premi a la trajectòria per la seva participació en cadascuna de les vint edicions. El reportatge Terres de Lleida de Jordi Basart publicat a la Guía del Ocio de Barcelona ha estat seleccionat com el millor treball de premsa escrita d’informació general. Castillos de frontera en la Segarra, de Carlos Pascual, publicat a la revista Viajar, obté el de premsa especialitzada. El millor treball de TV és per al reportatge “Dies de Fira”, de Miquel Dalmau, emès en el programa Gran Angular, de TVE. El millor reportatge fotogràfic és per a Brams al Boumort, de Jordi Bas, publicat a Descobrir Catalunya. El millor treball internacional ha recaigut en la cadena alemanya ARD.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
165
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 166
DIA A DIA
Febrer 2009
2009 se’n produirien 414. Les 28 restants podrien dur-se a terme fins al 31 de desembre de 2011.
1 de febrer REDES
TORNA A LA TELEVISIÓ. Eduard Punset torna a La 2 de TVE amb el programa de divulgació científica Redes (a la 1.00 h). S’estrena amb un reportatge sobre l’accelerador de partícules de Ginebra, que inclou entrevistes amb dos físics teòrics, el britànic Jonathan R. Ellis, assessor del director general de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) i el madrileny Luís Álvarez Gaumé, també del CERN.
PIRATERIA
EN EL MÓN RADIOFÒNIC CATALÀ. L’Associació Catalana de Ràdio (ACR) envia un “Manifest contra el mercat negre radiofònic” a totes les administracions que regulen el sector a Catalunya. El text reclama l’establiment de la legalitat contra la impunitat de la pirateria perquè “a Catalunya hi ha gairebé una emissora il·legal per cada emissora legalment concedida.”Mentre les emissores legalment autoritzades contribueixen pagant les taxes corresponents, realitzen contractes regulars als seus treballadors i compleixen els deures amb la Hisenda Pública, les pirates se situen en “una zona fosca” sense cap control administratiu i sense respectar la legislació.
Foto: TVE
6 de febrer PREMI VÁZQUEZ MONTALBÁN A SAVIANO I CANNAVÒ. Té lloc a l’auditori de La Pedrera el lliurament del V Premi Internacional Vázquez Montalbán convocat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació F. C. Barcelona, el Grup editorial Random House Mondadori, Grup Planeta i els diaris Avui, El Periódico de Catalunya i El País. S’atorga en la doble versió cultural i política, i de periodisme esportiu. El primer correspon a Roberto Saviano, autor de Gomorra, obra que li ha valgut amenaces de mort per part de la Camorra napolitana. En la categoria esportiva, el premi és per a Candido Cannavò, director durant dinou anys de La gazetta dello sport. L’acte compta amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el president del F. C. Barcelona, Joan Laporta; i el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, entre altres personalitats.
Eduard Puntset torna a la petita pantalla
PREMIS
DE BENESTAR SOCIAL. L’Ajuntament de Barcelona lliura al Saló de Cent els Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació corresponents a 2008. La revista Presència en rep un pel dossier sobre la sordceguesa del qual és autora la periodista Mercè Miralles. Altres premis han correspost a la revista Estris, de la Fundació Pere Tarrés; els programes 30 minuts i Entre línies, de TV3; Gent gran, de Ràdio 4 i De cap i de nou, de Ràdio Estel. També s’ha premiat la pàgina web Sicom.cat i Bipolars.org.
3 de febrer
CAPÇALERA ABRIL 2009
ZETA REBAIXA EL NOMBRE D’AFECTATS PER L’ERO. La repre-
166
EXPOSICIÓ DE JOAN GUERRERO A ARENYS DE MAR. Quaranta fotografies de Joan Guerrero s’exposen a la sala del Calisay, a Arenys de Mar, sota el títol “Primer de tot la persona”. Joan Guerrero ha desenvolupat una extensa carrera com a fotoperiodista a El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona, El Observador i El País. Ha publicat diversos llibres de fotografia, entre ells Santa Coloma en el corazón. Imatge i Paraula i El Parc. Col·laboren en l’exposició, l’Ajuntament d’Arenys de Mar, el Col·legi de Periodistes, l’Associació Fotogràfica d’Arenys i la LAIA (l’Associació d’Informadors Arenyencs).
9 de febrer NOVES
TELEVISIONS AUTONÒMIQUES. L’espai radioelèctric compta últimament amb noves emissores públiques autonòmiques, entre aquestes Castilla la Mancha TV. La Televisió de Galícia (TVG) va estrenar segona cadena la setmana passada. Televisió Valenciana acaba d’endegar l’emissió en proves d’un canal de notícies. La radiotelevisió pública basca EITB, ja va estrenar el canal ETB 3 el passat més d’octubre i en prepara un altre (ETB 4), que apareixerà ben aviat.
10 de febrer FIRMA DE L’ERO DEL GRUP ZETA.
Foto: Sergio Ruiz
sentació dels treballadors i la direcció del grup Zeta arriben a un acord sobre l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà 442 persones de les diferents empreses del grup en lloc de les 531 que proposava al començament. Part de la regulació de plantilla es podria produir a través de baixes incentivades voluntàries, i prejubilacions. La dura negociació i la mobilització de la plantilla, que havia anunciat una vaga per al pròxim dia 20 de febrer, ha pogut salvar 84 llocs de treball i millorar l’import de les indemnitzacions, segons l’acta del preacord. El document haurà de ser ratificat d’aquí a dos dies per les diferents empreses del grup. Les més afectades semblen ser Zeta, Serveis i Equips, amb 63 baixes i Ediciones Primera Plana, editora d’El Periódico de Catalunya, que en tindria 59. Hi ha un temps marcat per a aquestes pèrdues de llocs de treball. El
el ventall d’informacions. Manté la prioritat dels temes locals de les comarques manresanes i incorpora l’Anoia, que des del 1995 havia tingut una edició separada. S’incrementa el contingut de serveis, inclosa la informació meteorològica. Calidoscopi presentarà les darreres novetats científiques i divulgarà notícies de tot el món. Les pàgines d’opinió ampliaran el nombre de signatures. L’autor del nou disseny és Herminio Javier Fernández, professor de Disseny Periodístic a la Universitat de València i director d’art en l’àrea mediterrània d’Editorial Prensa Ibérica.
Candido Cannavò al recollir el premi
7 de febrer REGIÓ 7
RENOVA DISSENY I CONTINGUTS. El diari Regió 7 estrena nova presentació gràfica i un contingut que manté allò familiar als lectors, però amplia
Els representants de les vint-i-cinc empreses del grup Zeta –de les quals forma part Primera Plana, editora d’El Periódico de Catalunya– i els delegats dels treballadors firmen l’acord definitiu sobre les condicions de l’expedient de regulació d’Ocupació (ERO) pactat entre ambdues parts.Això suposarà la sortida de 442 empleats dels prop de 2.300 que composen la plantilla del grup. El preacord entre l’empresa i els treballadors va tenir lloc, després d’intenses reunions entre directius de l’empresa i els comitès i sindicats que representen els treballadors. Amb aquest expedient el grup Zeta adaptarà les publicacions als reptes actuals i recuperarà els nivells de rendibilitat per mantenir-ne la independència.
8/4/09
12:40
Página 167
nya el Gat Perich pels seus dibuixos d’humor social polític i esportiu publicats a La Vanguardia i El Mundo Deportivo. El jove dibuixant creu que “l’humor és un instrument importantíssim per interpretar la realitat. Però no es tracta només de fer riure. També has de dir alguna cosa”. Afirma que els polítics estan més acostumats a la caricatura, mentre que els esportistes no ho aguanten tan bé”.
aplicar a la feina professional de cada dia totes les seves conviccions en favor dels més febles, desvalguts i marginats.
INVOLUCREN
UN PERIODISTA EN UN CAS DE NARCOTRÀFIC. La titular d’instrucció del jutjat número 3 de Martorell que investiga la trama de corrupció policial vinculada a una xarxa de narcotraficants, acorda mesures cautelars contra el periodista Nando García de la redacció d’El Mundo de Barcelona per haver demanat, presumptament, diners en forma de préstec a una font informativa l’any 2007. El cas que es ventila és una presumpta trama de corrupció policial i de narcotràfic localitzada al port de Barcelona, d’on va desaparèixer un carregament de cocaïna camuflada entre el marisc. La jutge decreta presó provisional per al periodista, eludible sota fiança de 18.000 euros per suposats indicis de delictes, encara sota secret de sumari. El diari El Mundo suspèn de feina i sou el periodista imputat esperant de conèixer més dades sobre la instrucció del procediment i l’evolució del cas.
Foto: Francec Falcó
Foto: Francec Falcó
MIREIA MALLOL PRESENTADORA DE LA NIT DELS IGNORANTS. La nova presentadora de La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio, manifesta en una entrevista publicada a l’Avui que cada dia descobreix, a través de les preguntes dels oients, coses que ha tingut sempre al davant i no s’havia parat a pensar-hi. La nova etapa del programa està més marcada pel pas d’Internet, ja que l’oient pot participar a l’hora que vulgui des del lloc més remot.
Kap és guardonat amb el Gat Perich Mireia Mallol presentarà el programa
UNA FOTO DE LA CRISI WORLD PRESS PHOTO. El
PREMI fotògraf nord-americà Anthony Suau és el guanyador del World Press Photo 2008 en la categoria Foto de l’Any. És una instantània en blanc i negre d’un agent armat, a l’estat d’Ohio, que registra la casa d’una família desnonada per la crisi. La presidenta del jurat, Mary Anne Golon, comenta que tots els membres del jurat han comparat la fotografia a una imatge de guerra.
12 de febrer
LLIURAMENT DELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA. Té lloc el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona 2008, que enguany han distingit autors i obres relacionades amb la història. En aquest àmbit, es premia Julià Guillamon per l’assaig El dia revolt, literatura catalana de l’exili i a Vicent Alonso per la traducció al català dels Assaigs de Montaigne. En la categoria de Mitjans de Comunicació de premsa escrita, el premi recau en Juan Villoro pel reportatge “Descubiertas 3.000 fotos de Capa de la Guerra Civil”. El guardó al millor programa de ràdio és per a L’ofici de viure, que condueix Gaspar Hernández, a Catalunya Ràdio. El de televisió és per a 30 minuts de TV3, que ha celebrat vint-i-cinc anys de vida.
13 de febrer KAP
GUANYA EL GAT PERICH. Jaume Capdevila, KAP, (Berga, 1974) gua-
PREMI SOLIDARITAT PER A CARLOS NADAL. El periodista de La Vanguardia Carlos Nadal rep al Parlament de Catalunya la menció especial del premi Solidaritat, que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) per la seva lluita en favor de la llibertat d’expressió. Nadal començà a exercir, el 1956, a La Vanguardia, on va ser redactor en cap de la secció d’Internacional. El premi Solidaritat recau en Jordi Cots, primer adjunt del Síndic de Greuges per la seva dedicació als drets de la infància. Lliura els guardons el president del Parlament, Ernest Benach.
Imatge que va guanyar el World Press Photo
DIARI DIGITAL A SABADELL I COMARCA. ASabadell.cat és el nou diari electrònic que oferirà les notícies de Sabadell i comarca, minut a minut, a mesura que es vagin produint, de dilluns a diumenge i al llarg de tot l’any. El nou mitjà en línia és l’edició electrònica del bisetmanari AvuiSabadell, que des de fa un any i mig es distribueix encartat en l’edició nacional de l’Avui.
14 de febrer PREMI SOLIDARI AMB EL NOM DE MERCÈ CONESA. El premi Millor Iniciativa Solidària que convoca El Periódico de Catalunya s’anomenarà Mercè Conesa en homenatge a la periodista d’aquest diari traspassada el 3 de febrer passat. Conesa va
Foto: La Vanguardia
talunya ha començat avui la transmissió d’un portal de notícies íntegrament en català (www.europapress.cat), que oferirà en obert les principals informacions de l’actualitat diària, no només catalana sinó també estatal i internacional. El portal es gestionarà des de la redacció de Barcelona i es nodrirà dels diversos serveis informatius de l’agència. Amb la posada en marxa d’aquest portal, Europa Press es converteix en el primer mitjà de comunicació estatal i amb implantació a tot el territori que crea un portal de notícies exclusivament en català.
17 de febrer
Foto: Anthony Suau
PORTAL DE NOTÍCIES D’EUROPA PRESS EN CATALÀ. Europa Press de Ca-
El veterà periodista Carlos Nadal
PRESÈNCIA DIGITALITZADA. Té lloc a l’Ajuntament de Girona la presentació de la versió digitalitzada de la revista Presència entre el 1965 i el 2002. A partir d’ara ja hi ha disponibles a Internet 66.396 pàgines amb diverses possibilitats de consulta entre les quals hi ha la d’obrir un número sencer de la revista i descarregar-lo ràpidament en format PDF. En el mateix acte, es du a terme la signatura del conveni per a la donació i ces-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
167
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 168
DIA A DIA
importància del canal Segarra-Garrigues. El d’actualitat informativa recau en Àgora, del 33. Altres guanyadors han estat els actors Joan Pera per 13 anys i un dia, de TV3; Emma Suárez (Cazadores de hombre, Antena 3); Sé lo que hicisteis (entreteniment, La Sexta); la Fórmula 1, (esportiu de TV3) Ajuste de cuentas (cultural divulgatiu, Cuatro); Jorge Fernández (La ruleta de la suerte, Antena 3), Berni (animació, TVE) i Freixenet (anunci).
sió de drets del fons documental de la revista Presència a l’arxiu municipal gironí. Es tracta d’uns 2.700 documents guardats fins ara pel periodista Narcís-Jordi Aragó, director de la publicació entre el 1967 i el 1979. La documentació resta a disposició dels investigadors i de tota la ciutadania interessada en la història de la comunicació en un període que era especialment difícil per la manca de llibertats.
18 de febrer
Foto: Roger Castellon
Televisions Locals (XTVL), Marc Melillas, anuncia un acord d’intercanvi de continguts amb TVE, especialment pel que fa a l’àmbit de les notícies. Entre les produccions acordades figura un documental sobre els trenta anys d’ajuntaments democràtics. L’anunci es fa a Cardedeu dins de la celebració del desè aniversari de la XTVL. A la localitat de Cardedeu va néixer la primera televisió local catalana, el 7 de juny de 1980. Actualment dirigida per Manel Calbet, alberga el projecte de crear un museu de l’audiovisual amb el llegat d’un dels fundadors, el desaparegut Joan Grifols, amb una important col·lecció de ràdios i micròfons antics.
19 de febrer. JOSEP MARIA BACHS S’INCORPORA A BTV. Després d’uns anys allunyat de les càmeres, Josep Maria Bachs torna a la televisió. Inicia una nova etapa a Barcelona Televisió (BTV), on s’encarregarà de conduir un nou magazín informatiu diari que l’emissora engegarà a mitjan abril. El programa tindrà reporters desplaçats a diferents enclavaments de la ciutat on s’esdevinguin notícies del dia. El director de BTV, Àngel Casas, vol dedicar molta atenció a les notícies de proximitat. CAPÇALERA ABRIL 2009
HISTORIETES DE CIFRÉ. S’inaugura a Foto de família dels premis Zapping
ABSOLEN
ELS ACUSATS PER L’ASSASSINAT DE POLITKOVSKAIA. El tribunal encarregat de jutjar l’assassinat de la periodista Anna Politkovskaia, el 7 d’octubre de 2006, a Moscou dicta per unanimitat la innocència dels germans txetxens Ibraguim i Djabrail Makhmúdov, l’expolicia Serguei Khadjikurbànov, sospitosos de ser còmplices del crim. També es declara innocent Pàvel Riàguzov, oficial dels serveis secrets. El jurat considera que les proves aportades per l’acusació no aconsegueixen demostrar-ne la implicació. La fiscalia anuncia que recorrerà contra la sentència.
LA DEFENSA RECORRE CONTRA LA FIANÇA DE NANDO GARCÍA. Fermín Ramon Font, Marc Melillas i Manel Calbet
168
Foto: TAC
INTERCANVI ENTRE LES LOCALS I TVE. El director general de la Xarxa de
PREMIS ZAPPING DE TELEESPECTADORS DE CATALUNYA. Teleespectadors Associats de Catalunya lliura els 14ns premis Zapping. Els guanyadors en l’apartat de televisió local són Els temps del Picó, de BTV, centrat en els fenòmens meteorològics i L’aigua del teu futur, de Lleida TV, sobre la
l’Audiència Provincial de Barcelona, que condemnava el policia nacional Héctor José Cordido Varela per un delicte de coaccions contra el fotoperiodista Joan Guerrero. En conseqüència, s’ha fet ferma la sentència que condemna l’esmentat policia nacional a una pena de multa de 12 mesos, amb quota diària de 3 euros, i a la responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada 2 quotes impagades per insolvència. Tanmateix se’l condemna a indemnitzar amb la quantitat de 200 euros a Joan Guerrero per danys morals, amb responsabilitat civil subsidiària de l’Estat a través de la Dirección General de la Policia, així com al pagament dels costos processals, inclusivament els de l’acusació particular. Aquest llarg procés judicial ha estat sostingut pel sindicat de la imatge UPIFC des que l’11 de desembre de 2002 es van produir els fets.
Morales, advocat defensor del periodista d’El Mundo Nando García, interposa un recurs davant l’Audiència de Barcelona contra la fiança de 18.000 euros que li va imposar el passat dia 13 el jutjat de Martorell, que investiga la desaparició de quatre-cents quilos de cocaïna al port de Barcelona el gener de 2005. Un altre imputat en el cas és el cap de premsa dels Mossos d’Esquadra, Marc Homedes, per presumpta revelació de secrets al haver advertit, per telèfon i correu electrònic, Nando García que “la policia autonòmica l’estava investigant”. El periodista ha estat acomiadat d’El Mundo per “motius disciplinaris”. Homedes abandonarà demà el càrrec.
la Sala Oberta del Museu de Joguet de Catalunya (Figueres, Alt Empordà) l’exposició Cifré&Cifré historietes inolvidables dels dibuixants Guillermo Cifré (Traiguera Baix Maestrat 1922-1962) i del seu fill Guillem Cifré (Barcelona 1952), ambdós molt coneguts amb el nom de Cifré. El primer Cifré va treballar a l’editorial Bruguera per a les revistes Pulgarcito, DDT i TIOVIVO entre d’altres. Fou creador de coneguts personatges com El repórter Tribulete (1947), Pepe Despiste (1959) i Don Tele (1960). Va col·laborar al diari esportiu Dicen per al qual creà la tira Don Césped. El segon Cifré també és un dibuixant de cómics, pintor i il.lustrador. Aprengué a dibuixar amb el seu pare i altres membres de “l’escola Bruguera” Ha publicat tires i ha il·lustrat articles als diaris Avui, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La mostra està oberta fins el 19 d’abril.
Cartell de l’exposició
20 de febrer
21 de febrer
JOAN GUERRERO
PÉREZ OLIVA DEFENSORA DEL LECTOR D’EL PAÍS. La periodista Milagros Pérez Oliva (Eriste, 1955) és la nova defensora del lector d’El País en substitució de José Miguel Larraya, que ha ocupat el càrrec dues vegades. Va entrar en aquest pe-
GUANYA EL JUDICI CONTRA UN POLICIA. La sala segona del Penal del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació que va ser interposat per l’advocat de l’Estat contra la sentència dictada el 31 d’octubre de 2007 per
12:40
Página 169
riòdic fa vint-i-sis anys. Des de 1999, és redactora en cap encarregada de coordinar el suplement mensual de salut. Especialista en temes biomèdics, Pérez Oliva és professora de l’Escola de Periodisme UAM-EL País i ho ha estat també de la UPF, de la qual és membre del consell social. S’ha ocupat del tema de la deontologia, tant en el camp periodístic com en el de la medicina. Entre 1993 i 2001, va pertànyer a la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual va ser vicedegana des de 1997. Ha rebut nombrosos premis professionals. Pérez Oliva és la tercera dona que ocupa el càrrec després de Soledad Gallego Díaz i Malen Aznárez.
TRENTÈ ANIVERSARI D’EL PUNT. El diari El Punt distribueix avui conjuntament amb els diaris de les comarques gironines un especial de 170 pàgines en color amb temes històrics que van des de la mateixa sortida del diari fins a l’actualitat. Els pintors Quim Domene i Vicenç Huedo són els autors de la portada. La celebració de l’aniversari té lloc avui a la Farinera Teixidor de Girona amb la presència del president Montilla i els consellers de la Generalitat Joaquim Nadal (Política Territorial i Obres Públiques) i Carme Capdevila (Benestar i Família). Obre l’acte el president del grup El Punt, Joan Bosch.
23 de febrer LES
TELEVISIONS LOCALS RENOVEN MARCA I INFORMATIUS. Coincidint amb els deu anys d’emissions, la Xarxa de Televisions Locals ha dut a terme un procés de renovació que s’ha traduït amb l’estrena d’una marca i un conjunt de novetats en l’àmbit dels informatius. Així, les televisions de proximitat adherides podran oferir una franja informativa d’una hora de durada al migdia, inscrivint l’informatiu Al dia de la Xarxa en els seus propis informatius. El nom d’aquesta franja prendrà el nom genèric d’Al dia, al qual se sumarà el nom de la ciutat, comarca o demarcació on s’emet, i donarà lloc a exemples com Garraf Al dia o Granollers Al dia.
24 de febrer PER LA RELACIÓ ONG / MITJANS DE COMUNICACIÓ. Té efecte a la seu del Col·legi de Periodistes una reunió de representants de les Federacions d’ONG pel Desenvolupament, Drets Humans, Pau i Voluntariat Social amb periodistes dels principals mitjans de comunicació i amb l’objectiu d’analitzar com es produeix el flux d’informació de les ONG als periodistes i fer propostes de millora. “Les ONG, fonts d’informació” és el primer del cicle de debats que organitza la Comissió de Periodisme Solidari sobre les relacions entre mitjans i organitzacions no governamentals. El
Foto: Quim Domene/Vicenç Huedo
LIBERALITZACIÓ DE LES TELEVISIONS PRIVADES. El Govern aprova un real decret que permetrà una significativa liberalització del sector de la televisió privada. El decret llei aprovat permet que una mateixa persona o entitat pugui tenir participacions en més d’una cadena, sempre i quan les audiències del conjunt de televisions que controli no superi el 27%. Amb aquestes mesures, s’eliminaran barreres en el mercat audiovisual espanyol i s’ajudarà el sector televisiu, víctima de la retallada publicitària, segons el mateix Govern.
tuïda la nova comissió executiva, seran nomenades les vicepresidències, les secretaries generals i la tresoreria d’entre els membres, que són: Remei Castelló, Cristina Chirivella, Carla Aliño, María Quesada, Kai Försterling, Andrés Hernández de Sá, Joan Oleaque, Antonio Rubio, Sergi Pitarch i Javier Alfonso.
debat ha comptat amb la intervenció de periodistes de l’Avui, Catalunya Ràdio, COMRàdio, El País, El Periódico, El Punt, La Vanguardia i Televisió de Catalunya. La trobada ha estat oberta a tothom, periodistes i persones relacionades amb el món de les ONG, i el públic en general.
Portada del número especial d’El Punt
Clemente, president dels periodistes valencians
CAROD-ROVIRA INAUGURA UNA TELEVISIÓ PER INTERNET. El vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís CarodRovira, estrena el seu propi canal de televisió per Internet. Carod-tv té com a objectiu establir una veu directa amb els ciutadans. Es tracta d’una versió ampliada de la pàgina web, amb apunts d’agenda, conferències i recull de les seves intervencions al Parlament. En la primera gravació destaca la importància d’utilitzar les noves tecnologies com a instrument per “combatre la desafectació política i la llunyania entre polítics i ciutadania”. ELS
PRESENTACIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE LA CCMA. Els vint-i-un membres del Consell Assessor de Continguts i Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) prenen possessió del càrrec un cop designats pel Ple el passat dia 18. En representació del Col·legi de Periodistes de Catalunya figura Josep Martí Gómez, membre de la Junta de Govern. L’acte l’ha encapçalat el president del Parlament, Ernest Benach, que els n’ha lliurat les designacions.
DEBAT
25 de febrer JOAQUIM CLEMENTE, PRESIDENT DE LA UPV. Joaquim Clemente, delegat del diari econòmic Cinco Días a la Comunitat Valenciana, és el nou president de la Unió de Periodistes Valencians. Substituirà Amparo Bou, de la Cadena SER, en els propers quatre anys. Clemente ha assenyalat entre els seus objectius, i davant la “precària situació de la professió” poder dotar els socis de més formació i eines per exercir el periodisme. La propera setmana, un cop consti-
MITJANS DIGITALS S’ASSOCIEN. Els mitjans de comunicació en línia dels grups Godó, (La Vanguardia) Unidad Editorial (El Mundo), Prisa (El País), Vocento (ABC, El Correo), Zeta (El Periódico de Catalunya), 20 Minutos.es, Editorial Prensa Ibérica (Regió 7, Diari de Girona) i Antena 3 constitueixen l’associació MediosON. La nova entitat té per principals objectius la creació de continguts de qualitat, fomentar el creixement de la inversió publicitària en línia i assolir un marc legal que permeti a tots els associats créixer en el mercat de la comunicació amb unes normes comunes.
27 de febrer LA CCMA
DECIDEIX MANTENIR ELS BLOCS ELECTORALS. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit mantenir el sistema de blocs electorals en la informació de les campanyes d’eleccions dels mitjans públics. La CCMA va dur a votació una proposta per acabar amb els blocs que només va comptar amb el vot del representant d’ERC.
CAPÇALERA ABRIL 2009
8/4/09
Foto: Cinco Días
Seccions144:Layout 1
169
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 170
E N P O C A S PA L A B R A S
CAPÇALERA ABRIL 2009
RESUMEN EN CASTELLANO
170
LOS PERIODISTAS DESEMBARCAN EN LAS ESCUELAS
LAS ASOCIACIONES TRANSITAN HACIA MODELOS COLEGIALES
La crisis de la prensa escrita tiene en la disminución de la inversión publicitaria su problema más urgente, pero de cara al futuro el reto es conseguir que las jóvenes generaciones se habitúen a la prensa escrita a la que dan la espalda en beneficio de Internet. El programa La prensa en las escuelas, en el que participa el Colegio de Periodistas, la Asociación de la Prensa de Madrid y la Fundación La Caixa acerca a los profesionales de la información a los institutos para que expliquen en primera persona sus experiencias a los más jóvenes, con el fin de fomentar el interés por la actualidad y el hábito de la lectura. Se trata de una prueba piloto que, en el caso de Cataluña, se ha llevado a término en veinte colegios —tanto públicos como privados y en barrios de diverso extracto social— durante los meses de febrero, marzo y abril. El formato elegido es la rueda de prensa, donde el periodista actúa como orador y el estudiante adopta su rol para preguntar, después de escuchar la exposición, aquellos aspectos que no le han quedado claros o en los que quiere profundizar. Periodistas como Cristina Mas, Maite Coca, Enric González, Isabel Ramos, Esther Armora y hasta una veintena de profesionales de los principales diarios que se editan en Barcelona, así como de otras comarcas, intentarán aportar su praxis a los alumnos de secundaria a cuestiones como la memoria histórica, el Plan Bolonia o la crisis económica, algunos de los temas que están previstos para las charlas. En el marco de esta iniciativa, los alumnos de geopolítica de 4º de ESO de Aula Escola Europea tuvieron la ocasión de asistir, el 16 de marzo, a la exposición sobre el conflicto palestino-israelí de Kim Amor, corresponsal durante varios años en países de Oriente Medio para El Periódico y Catalunya Ràdio. “Han hecho preguntas inteligentes, los he encontrado interesados” valoraba Amor a la salida, y reflexionaba preguntado por CAPÇALERA sobre que los educadores “mucho más dialécticos”, se centran en la vertiente histórica del conflicto aunque no pueden aportar las experiencias de primera mano y las anécdotas que han vivido en el ejercicio de su profesión los periodistas. José Luís, de 16 años, uno de los alumnos más activos en el turno de preguntas, reconocía que el tema ya le interesaba mucho antes de la charla y que el periodista había conseguido darle “una visión más amplia” y hacerle entender que existen “dos bandos, con sus opiniones”. En definitiva, todos coincidieron en que su óptica había cambiado. Otros participantes en el programa como los periodistas Milagros Pérez Oliva, Vicent Partal, Ana Alba, Bru Rovira o Félix Flores destacaron aspectos como la atención que mostraron los estudiantes y la importancia de programas de este tipo para promover la lectura de las notícias.
Desde la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) existe una voluntad de unificación profesional en el conjunto del territorio español. El modelo colegial es hacia donde se quiere tender, sin obligar a la desaparición de las distintas asociaciones existentes. Este sistema dual que se conoce como Modelo de Murcia –en el que la asociación pasa a ser un espacio más cultural, mientras que el colegio carga el peso más profesional– es lo que Magis Iglesias, actual presidenta de la federación estatal, quiere potenciar. El principal motivo que ha llevado a esta reforma es la necesidad de profesionalizar la representación periodística, por lo que se ha considerado que el colegio profesional es la mejor herramienta para hacerlo. Para Juan Tomás, al frente del nuevo Colegio de Murcia y vocal de FAPE, el papel más importante de FAPE, añade, “es la tenacidad para vertebrar a los diferentes colectivos, ya que la unión dará la fuerza. Los sindicatos defienden los derechos laborales, y los colegios, a los profesionales”. Este espíritu de unión implica cambios. Uno de ellos es reformar los estatutos de FAPE, para poder acoger a asociaciones y colegios. No obstante, surge un problema legal. El Col·legi Professional de Periodistes o el Colexio de Xornalistas de Galicia no pueden formar parte de FAPE, ya que no son asociaciones sino entidades de derecho público.A pesar de este inconveniente legal, para Fernando González Urbaneja, presidente de la APM, “Cataluña es la clave, ya que ayuda a diluir el poder que tiene Madrid, y eso garantiza pluralidad y democracia interna”.
ACUERDO PARA UN ÚNICO BRAZALETE IDENTIFICATIVO A partir de ahora, los periodistas catalanes llevarán un único distintivo. El acuerdo firmado el 1 de abril entre el Colegio de Periodistas y el Departamento de Interior de la Generalitat pone el punto final a una serie de negociaciones que permitirán clarificar un poco más este aspecto. El acuerdo pretende evitar que se repitan hechos como las agresiones por parte de los Mossos d’Esquadra a una treintena de informadores el 18 de marzo, durante los disturbios posteriores al desalojo de los estudiantes anti-Bolonia. “Al unificar los brazaletes se ha conseguido una reivindicación histórica de reglamentar la profesión”, asegura Eduard Sanjuan, presidente de la Comisión de Defensa y Ética Profesional; aunque las asociaciones de profesionales no eran las únicas que demandaban esta unificación, ya que las autoridades policiales también se sumaban a este requerimiento. El funcionamiento del distintivo es muy sencillo: el brazalete, que no sustituirá a otros
medios de acreditación de los profesionales de la información que estén legalmente previstos, será distribuido por el Colegio de Periodistas, será personal e intransferible y tendrá una vigencia de dos años. El nuevo brazalete será de color butano y se complementará con una identificación profesional donde constarán los datos de su propietario. El Colegio también facilitará un chaleco del mismo color que, según el acuerdo, será “recomendable en situaciones en que el profesional considere que su tarea ha de ser más visible”; aunque en este punto algunos fotógrafos mostraron sus discrepancias. El acuerdo también contempla que Interior, dentro de los actuales programas de los cursos que se imparten en el Institut de Seguretat Pública dirigido a los miembros de la policía,“reforzará la formación específicamente sobre el derecho constitucional a la información y a la tarea que en este sentido
realizan los profesionales de la información”. Finalmente, el acuerdo también contempla un “diálogo permanente” entre el Colegio e Interior. Para ello se ha pactado la creación de una comisión mixta que supervisará el seguimiento y efectividad del acuerdo.
SAVIANO Y CANNAVÒ, DOS MODELOS A SEGUIR El acto de entrega del premio de Periodismo Internacional Manuel Vázquez Montalbán, el 6 de febrero, se convirtió en un homenaje a la valentía de Roberto Saviano, autor de Gomorra y que vive con escolta policial al estar amenazado por la Camorra napolitana, así como a la carrera profesional de Candido Cannavò, periodista deportivo que estuvo 19 años al frente de La Gazzetta dello Sport y que moriría el 22 de febrero, días después de recibir el galardón en Barcelona. De los vencedores en las categorías de Periodismo Cultural y Periodismo Deportivo, respectivamente, se dijeron muchas cosas. Riccardo Cavallero, consejero delegado de la editorial Random House Mondadori, definió a Saviano como “un napolitano que no deja que el amor hacia su tierra entele su mirada”. Por su parte, Josep Carles Rius, degano del Colegio de Periodistas, afirmó del escritor italiano “que se ha convertido en un símbolo de la libertad de expresión y de información” aunque, a su vez, representa la fragilidad de la misma, incluso en una democracia consolidada como la italiana, “porque en las demo-
8/4/09
12:40
Página 171
cracias, las amenazas no vienen del poder del Estado (…), sino de grupos criminales que hacen del miedo y la amenaza su poder”. Finalmente añadió que “la democracia es un proyecto colectivo y los medios de comunicación, y los periodistas, tienen el deber de defenderla”. Saviano ha cumplido heroicamente con este deber, pagando por ello un altísimo precio. En su discurso de agradecimiento al premio, Saviano hizo un alegato de defensa de las palabras, de la importancia de contar y difundir las ideas. Afirmó que “en realidad no soy yo el que fastidia a la mafia sino mis lectores. Son ellos a quienes los grupos criminales tienen miedo y temen. Tienen miedo al hecho de que se esté hablando de ello, de que se publique en las primeras páginas de los periódicos, de que el flujo de la información se interrumpa y centre su atención en todas estas dinámicas. Unas dinámicas que también tienen que ver con España, ya que aquí se vive en silencio una infiltración peligrosísima de capitales criminales de muchas mafias. La única posibilidad de frenar la infiltración de estos capitales criminales que están minando las democracias desde dentro es uniendo todas las fuerzas europeas”. Por su parte, Candido Cannavò (que fallecería pocos días después del acto) también se mostró muy agradecido por el premio que lleva el nombre de un autor al que admira, en una ciudad por la que siente un cariño especial, sobretodo desde que cubriera los Juegos Olímpicos del 92. De Saviano dijo que “todo parece pequeño ante Roberto: a su talento en la escritura se une su ejemplo grandioso de coraje”, y en cuanto al deporte, destacó que “tenemos que defender sus valores”, como Patrimonio de la Humanidad.
ENTREVISTA A ROBERTO SAVIANO Desde la publicación en octubre de 2006 de Gomorra, la vida de Roberto Saviano ha cambiado radicalmente. El éxito del libro (1.300.000 ejemplares vendidos en 147 países) ha provocado que su autor esté amenazado de muerte por la Camorra y se vea obligado a vivir clandestinamente y con escolta policial. Cuando a finales de enero vino a Barcelona para recoger el V Premio Internacional de Periodismo Manuel Vázquez Montalbán, CAPÇALERA pudo hablar con él –bajo estrictas medidas de seguridad– en una conversación donde Saviano reflexiona sobre su obra y el periodismo actual. Incluso después de la detención el pasado 14 de enero de Giuseppe Setola, uno de los capos de la mafia napolitana y de quien se dice que firmó su ‘sentencia de muerte’, Saviano reconoce seguir viviendo “de una manera que es como si estuviera medio muerto y medio vivo”. “Pero la Camorra no me tocará todavía. Se esperarán un tiempo, el que ellos consideren adecuado, hasta que yo esté menos protegido”. De hecho, el autor reco-
noce ser esclavo del futuro éxito de sus próximos libros para seguir estando protegido, porque cuando esté más olvidado y menos fuerte, el clan se lo hará pagar. “Por tanto, sí que soy un esclavo de Gomorra, sobre todo por el éxito que ha generado el libro, pero Gomorra también al mismo tiempo me da protección. Es una paradoja”. Saviano en más de una ocasión ha reconocido que no se considera periodista, sino que prefiere definirse como un escritor o narrador. Pero comparte metodología con periodistas como Kapuscinski, y la manera de trabajar que explica también es la que propugnaban en los años sesenta los integrantes del Nuevo Periodismo como Truman Capote. A esta lista de autores Saviano añadiría a “Anna Politkovskaya o Primo Levi, de los cuales he aprendido cómo explican la realidad. Yo me baso en esto. El método es periodístico, el estilo es literario”. Y añade, “el Nuevo Periodismo surge de la escritura y, en este sentido, yo soy un escritor periodístico”. “A día de hoy el futuro de la prensa escrita está en el reportaje y no en la noticia que cuando se da ya ha sido previamente quemada por la televisión e Internet”, responde Saviano cuando se le pregunta sobre el espacio del reportaje en profundidad. En relación con el Premio Vázquez Montalbán dice que “normalmente los premios no me inspiran confianza. Pero cuando me dijeron que era el Vázquez Montalbán acepté rápidamente”. Para Saviano los libros de Vázquez Montalbán han sido “fundamentales”.
LOS MÁS JÓVENES ANALIZAN LA PROFESIÓN Las nuevas generaciones ya ocupan cargos de responsabilidad en las redacciones del país. Marcados por las nuevas tecnologías, la incorporación de Internet en el método de trabajo o los expedientes de regulación, los más jóvenes trabajan en un entorno incierto donde la doble crisis –económica y de modelo– hace que les expectativas no sean demasiado positivas. Por ello analizan su futuro y explican cómo es ser joven en una profesión donde la precariedad laboral, la mala remuneración y el estrés por los horarios son los principales problemas de un sector que se mantiene en gran parte gracias a la vocación de sus profesionales. El método de trabajo es parte consubstancial del periodismo. Los más jóvenes –habituados desde la adolescencia a las nuevas tecnologías, la sociedad y a los nuevos formatos informativos– están introduciendo nuevas prácticas, nuevas tendencias, al método periodístico. Para ellos Internet es la primera toma de contacto con las fuentes y una gran ayuda para contextualizar aquellas noticias que no conocen en profundidad. El inicio de este nuevo siglo está marcado por una crisis que en el caso del periodismo es doble, ya que a parte de los evidentes pro-
blemas económicos, también se está notando un cambio de modelo. Los más jóvenes creen que existe esta doble vertiente pero tienen muy claro que la crisis es también una gran oportunidad para definir un oficio que parece perdido.“Hemos de replantearnos cuál es el objetivo de los informativos, tener claras las preferencias y saber si queremos informar o queremos audiencia”, afirma Nuria Ramírez, redactora de TVE, de 24 años. “Estamos en un momento en que hemos de definir el modelo periodístico. Puede que no sea una crisis pero sí que existe la necesidad de adaptarnos al entorno”, explica Alan Cabañas, de 22 años, redactor de la Cadena Ser.
Para muchos la interdisciplinariedad es la clave. Según Ruben Miró, de El Punt, “la situación actualmente es complicada y para tener opciones de futuro deberemos dominar todos los medios”. Pero sigue,“los jóvenes lo tenemos bien, somos una generación que ya venimos con la tecnología incorporada y esto nos facilita adaptarnos a las nuevas necesidades”. Otra de las soluciones a la crisis es la presencia en la Red, donde la producción de contenidos es más barata que en el papel.
ENTREVISTA A ROSA MARIA CALAF Y XAVIER BATALLA El 5 de marzo, el Patronat de la Fundació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) nombraba a Rosa Maria Calaf nueva presidenta de la entidad en substitución de Xavier Batalla. En una entrevista a dos bandas estos dos periodistas, con muchos años de experiencia a sus espaldas –ella en el mundo de la televisión, él en la prensa escrita– y un gran bagaje en el ámbito internacional, reflexionan sobre el futuro de la institución así como de los peligros que afronta la profesión. Batalla, que ha ostentado el cargo de presidente del CIPB entre noviembre del 2006 y marzo del 2009, no cree dejar tareas pendientes a la nueva presidenta. Al parecer, Calaf, que reconoce no sentirse a gusto con los cargos, debe afrontar la responsabilidad de refundar el CIPB ahora que empieza una nueva etapa.“Intentaré continuar con lo que se ha hecho hasta ahora. El único tema que queremos mejorar es el relativo a las nuevas tecnologías”, confiesa la veterana periodista. Ambos están acostumbrados a viajar por todo el mundo y, por lo tanto, a utilizar cen-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
171
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 172
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
tros de prensa, creen que la gran diferencia entre el CIPB y otros centros es que al no ser capital de estado Barcelona las necesidades son diferentes. A diferencia de Londres, donde se da servicio a los 3.500 periodistas que viven en la capital británica, aquí este servicio se da a periodistas que eventualmente pasan por Barcelona. Batalla asegura que es muy importante encontrar un soporte como el del CIPB cuando estás en una ciudad donde no resides y donde no dispones de una estructura de trabajo. Respecto a la calidad periodística, Calaf encuentra “muy inquietante” la mezcla de géneros, la frivolización, la banalización y selección de noticias que se escogen en función de la audiencia. “Siempre que sea posible desde el CIPB tenemos que intentar alertar, sensibilizar y preocuparnos, para que no se pierdan los objetivos de la profesión y ésta se convierta en otra cosa”.“En la prensa
escrita pasa exactamente lo mismo” cuenta Batalla,“desgraciadamente cada vez está más claro que la empresa y la redacción son una misma cosa cuando, al menos en un estado de derecho, deberían ser dos diferentes”. Xavier Batalla no quiere imaginar un futuro sin periódicos en papel. “La prensa escrita está relacionada con la libertad de prensa, la libertad de expresión, el diálogo, el intercambio de opiniones... sólo hay que visitar una redacción de una televisión o radio a las siete de la mañana para ver cómo se alimentan de la prensa escrita”. “Ahora nos encontramos en el momento más difícil que ha vivido la prensa”, afirma Batalla. Entre el fraccionamiento de la audiencia y la competencia de Internet, los jóvenes ya no leen periódicos ni tampoco ven televisión. A Calaf, gran defensora de las nuevas tecnologías, Internet le parece “una herramienta magnífica”, aunque todo lo que sale en la Red “se ha de coger con mucha precaución”.
CAPÇALERA ABRIL 2009
LAS HEMEROTECAS DE LOS MEDIOS, EN LA RED
172
Los periódicos han pasado de menospreciar Internet a lanzarse a sus brazos. Ante la evidencia de la crisis del papel y de que el consumo informativo cada vez más se realiza a través de las ediciones digitales, las principales cabeceras se afanan a posicionarse en la Red. La digitalización de los archivos se ha convertido en un importante valor añadido.
Al igual que ha pasado en el mundo televisivo, los dos diarios más antiguos de Barcelona, La Vanguardia y Mundo Deportivo, han optado por sacar pecho proporcionando acceso libre y gratuito a una hemeroteca de más de cien años. El debate está servido: ¿es preferible cobrar por los contenidos o devenir referencia en Internet, esta gran barra libre? “Yo no he visto nada similar en toda mi carrera como la respuesta súper agradecida y entusiasta de centenares de personas que nos envían correos para felicitarnos”, expone el director de contenidos digitales de La Vanguardia, Ismael Nafría, que coordinó todo el proyecto de la hemeroteca on line. A pesar de que abrir el archivo en Internet sin restricciones es “una decisión muy generosa”, reconoce Nafría, si La Vanguardia ha optado por ella es porque cree que existen beneficios de todo tipo, no solo estrictamente económicos, sino en temas de relevancia y difusión. Otro dilema al que se enfrentan los diarios decididos a emprender el costoso proyecto de la digitalización es si hacerlo en solitario o de la mano de Google, que lo ha emprendido a escala mundial. Con Google como partenaire, se comparten gastos pero también beneficios.Ante la incertidumbre, El Periódico ha optado por esperar. La web estándar puede consultarse de forma gratuita hasta el 2006, mientras que si se quiere llegar más lejos, ya es territorio vedado para suscriptores. En el Avui la intención es que en un futuro todos los contenidos puedan ser consultados en la Red de forma gratuita. Por lo que respecta al campo televisivo, TV3 fue pionera en el Estado en poner sus contenidos al alcance de los internautas a través de 3alacarta, que nació en enero del 2004 planteado como un servicio de video personalizado. Al parecer se optó por un sistema con dos variantes: una gratuita para los contenidos más recientes y otra de suscripción, pero a partir del 2007, ante la popularidad de portales como YouTube o Google, el 3alacarta empieza a ampliar su gratuidad. En la actualidad, la mayoría de las televisiones españolas cuentan con servicios similares.
TREINTA VOCES EN FAVOR DE LA PRENSA La recesión económica ha agravado la crisis de modelo de negocio de la prensa escrita hasta límites insospechados. En este artículo se recogen algunas de las intervenciones de los ponentes de la Mesa sobre la crisis en los medios y de la Mesa sectorial sobre prensa escrita que tuvieron lugar el 29 de enero y el 9 de marzo, respectivamente. CAPÇALERA estuvo presente y resume algunas de las intervenciones que tuvieron lugar: Para Josep Gifreu, catedrático de Teoría de la Comunicación de la UPF, "esta crisis tendrá muchos efectos en los medios, pero el calado vendrá de los cambios estructurales que modificarán de una manera radical los conocimientos adquiridos, las habilidades, las ru-
tinas profesionales anteriores". Esta era de la información digitalizada abarca muchos niveles, añade, pero nos hará reflexionar sobre tres de ellos, en especial: qué es y qué ha de ser un medio de comunicación, aunque el poder editorial seguirá justificando la existencia de medios al servicio de la sociedad; qué entendemos por una redacción, que se perfilará con un modelo de redacción integrada, entre otras propuestas posibles; y qué es un periodista, cuya idea del perfil polivalente se hace absolutamente necesaria. Por su parte, Marta Coll, directora de Media Planning Group Barcelona, recordó que las inversiones publicitarias en 2007 se incrementaron un 9%. "Estábamos en una época de expansión en que no pensábamos qué era lo que en el fondo afectaba a los medios. Estábamos algo 'borrachos', todos éramos ricos y nadie se daba cuenta de que por debajo había un terremoto". Para ella, 2009 "pinta muy mal" y apunta que la estimación del crecimiento de Internet es de un 10%, mientras que para el resto de medios es bastante pesimista. "Me temo que las cifras son bastante devastadoras. Se habla de un 15-20% de bajón publicitario en la resta de medios”. Rafael Nadal, director de El Periódico, suscribe la idea de que en 2009 habrá "unas caídas importantes" de los medios escritos por el desplome publicitario, que cifró entre un 34%, pero se niega a caer en el pesimismo. Los motivos que explican este descenso, según él, son tres principalmente: 1. "Explican la crisis los que la han creado. No aceptan que son los culpables de estar haciendo mal las cosas y necesitan una excusa como la crisis". 2. "Tenemos una red de venta obsoleta", ya que mucha gente vive en lugares donde no hay quioscos, pero también tenemos "una red de comercialización muy desenganchada de los clientes", que obliga a replantearse cambios importantes. 3. Hay una falta grave de editores profesionales en los medios escritos en España; estos han caído en manos de ejecutivos que no conocen el sector, lo que supone "un gran problema". En cuanto al papel de Internet, Nadal dijo: “Fuimos pioneros en su momento y ahora estamos yendo demasiado lento. Con todo, en la Red, los periodistas aún no estamos trabajando, la están definiendo los técnicos, ya que todavía no hay medios de comunicación reales. La Red la acabaremos haciendo los periodistas”. Nadal está a favor "de la redacción integrada pura" y en contra de la integrada "como sinónimo de multimedia, es decir, en la que el periodista tiene que ir con el micrófono, con la cámara, etc., porque esto ha sido un fracaso estrepitoso. Según Marcel·lí Pascual, de la Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG), "está claro que no estamos hablando de una sola crisis; hay diferentes crisis que han confluido en una sola, y todo ello ha comportado la primera crisis global, porque nos ha afectado a todos en mayor o menor medida". Es consciente de que los medios deben cambiar
8/4/09
12:40
Página 173
y “apostar por la calidad de los contenidos”, así como “administrar bien las herramientas de gestión públicas y privadas” a su alcance. Para Lluís Gendrau, presidente de la Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), “esta crisis es una de tantas que hemos sufrido las revistas en catalán, un sector con una gran capacidad de supervivencia", y apunta problemas "fundamentales" como el modelo de difusión y la necesidad de encontrar alternativas al quiosco, la caída lenta de la suscripción (alrededor de un 5%), la caída de la publicidad pública (de un 25% en 2008 en las publicaciones del APPEC) y el aumento de las tarifas postales, dada la importancia de la distribución por correo en el caso de las publicaciones periódicas en catalán (el 80% de ellas se envía por correo). Por ello, el futuro de las mismas pasa por una apuesta firme por la especialización y las redacciones integradas, por la innovación tecnológica y por las políticas públicas. Estanis Alcover, presidente de la Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), empezó su discurso recordando que “no es lo mismo que la publicidad baje un 20% en los grandes periódicos que en un medio local”. Desde la ACPC se piden nuevas ayudas al sector de la prensa en catalán con el objetivo de afrontar esta crisis, tal como promueven ya algunos estados europeos. Y es necesario también que la Administración “desarrolle inmediatamente el anunciado programa de fomento de la lectura de prensa en las escuelas”. Añade Alcover que esta crisis profunda desequilibrará los negocios durante un periodo largo de tiempo, es decir, al menos 24 meses más antes de ver el inicio de la recuperación, lo que obliga a tomar medidas también profundas. Por su parte, Albert París, responsable de comunicación de El Punt reconoce que la dura realidad del sector “nos llevará a un nuevo escenario que, seguramente, nunca más volverá a ser igual, con la desaparición de muchos medios actualmente existentes en la prensa de pago, gratuita o en el sector de las revistas”. Es evidente que “el mundo digital tendrá mucho que decir en el futuro del sector”. Ahora se trata de gestionar la realidad, reducir costes y mirar dentro de nuestras empresas apostando por el corazón del negocio, buscando el nicho para cada compañía y no olvidándose de que lo más importante es la credibilidad. También se muestra a favor de pedir el apoyo de las instituciones (vía subvenciones, reducción del IVA…) en este periodo de transición a la digitalización. Para Carles Flo, director general de la editora del Avui, reconoce que “esta crisis nos debe permitir adecuar la realidad de los medios, porque estábamos sobredimensionados”. “Somos el único sector de la economía peleado con su canal de distribución. No hemos sido capaces de crear otros nuevos y los quiosqueros han acabado permitiendo que los gratuitos estén allí al lado”. Respecto a la lucha por la publicidad y la rebaja de tarifas,
afirmó rotundamente que “se nos debería caer la cara de vergüenza. ¿El anunciante querrá pagar después de la crisis los precios de antes?”. Pere Guardiola, de la Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED) y director general de La Vanguardia, aseguró que la caída de los ingresos publicitarios, que ha causado la crisis actual, empezó a finales de 2007 y que en 2009 “está alcanzando cifras muy preocupantes”. Para él, la crisis no es de consumo de información, puesto que “se consume más información que nunca”. Y el futuro pasa por potenciar la productividad y polivalencia de los profesionales del sector; por las grandes alianzas entre competidores en lo que no sea periodismo, así como dividir las empresas en unidades especializadas más eficientes; porque los directivos de revistas y periódicos encuentren urgentemente una nueva manera de distribuir los diarios y prepararse para ganar menos y trabajar mas y con mayor eficiencia. Pidió valentía a la Administración para que apueste por el IVA cero y elimine la publicidad de los medios públicos.
Según Pere Pujadó, de Prensa Ibérica, “Internet y la prensa gratuita nos han dejado la autoestima por los suelos”, así que hay que apostar por “recuperar la confianza en el mercado”. Alertó de una disminución del 50% de la inversión publicitaria en los próximos dos años, "lo que representaría una pérdida de 800 millones de euros. Es necesario, pues, replantearse el tema de las promociones, la subida de precio del ejemplar y, seguramente, bajar las paginaciones". Jeroni Roca, de El País, recordó que, en cuanto a cifras de ventas de periódicos, España es un país subdesarrollado, con una difusión actual de 93 periódicos por cada 1.000 habitantes (frente a la media de 200 diarios de algunos países de la Unión Europea). "¡Y también tienen Internet!”. Un tema capital para él es la red de distribución de prensa, sobre la que dijo que “en estos momentos no tenemos alternativas.Tenemos que conseguir que el punto de venta vuelva a ser rentable”. Carles Mundó, secretario de Medios de Comunicación, apuntó que se debe aprovechar la crisis económica para “analizar los cambios en el sector, que hay y son muy profundos, pero no deberíamos confundir crisis con cambios y, por lo tanto, seguramente tampoco deberíamos atribuir a la crisis muchos de los aspectos que afectan a las empresas de me-
dios y que, seguramente, tienen un objeto de análisis diferente”. También reconoce que "no toda la apuesta es Internet ni el papel ni la televisión. Es necesario decidir a quién nos queremos dirigir”, y para ello son fundamentales unas buenas herramientas de análisis de las audiencia. Joan Manuel Tresserras, consejero de Cultura y Medios de Comunicación, se refirió como “una cuestión clave” a la coincidencia histórica de una multiplicación de la oferta como no se da en ningún otro sector económico, “en un contexto de cambios tecnológicos. Y eso es muy relevante y nos obliga a reconsiderar la economía del sector. Todo ello irá acompañado también de una modificación de los procedimientos de canalización de las inversiones (...) Y, por lo tanto, el desmenuzamiento de la oferta, el hecho de que la gente tenga la posibilidad de crear su canal se producirá en un plazo relativamente breve”.Asimismo, Tresserras auguró que “en los próximos cinco o seis años en Internet estará todo”, y que absolutamente todo, incluso la televisión, se podrá ver por la Red. En cuanto a las redacciones integradas dijo que “vamos inevitablemente hacia un predominio creciente del periodismo especializado. El diferencial es la calidad y ayudar a la gente a comprender, y esto no puede hacerse si no es desde una cierta especialización (...).Tengo el convencimiento de que vamos hacia la configuración de cooperativas de gente salida de las facultades que, junto a periodistas veteranos, se especializarán en proporcionar contenidos a los medios en ámbitos restringidos de manera constante, fluida”. Por su parte, Miquel de Moragas, del Institut de Comunicació de la UAB, abordó tres cuestiones esenciales: universidades, políticas de comunicación y causas estructurales de la crisis: Respecto a la primera, afirmó que “es urgente la coordinación interuniversitaria con el sector para mantener un diálogo más profundo entre facultades”. En cuanto a las políticas de comunicación, es necesario que se aprueben políticas de ayuda a la prensa escrita, del mismo modo en que se ha estado apoyando al sector audiovisual en las últimas tres décadas. Estas políticas deberían canalizarse a través de subvenciones a la distribución y ayudas a las empresas para la adaptación a la convergencia multimedia. Para Jaume Guillamet, catedrático de Periodismo de la UPF, la crisis de la prensa es también la crisis del periodismo, y empieza en los años 80. Se trata de un fenómeno universal, originado por la competencia del medio audiovisual en la ocupación del espacio público de la comunicación y por el avance en la publicación de las noticias. Desde entonces, los periódicos han perdido posiciones en el mercado. La aparición e incidencia posterior de Internet agrava el problema, plantea un punto de inflexión histórico y plantea un reto más radical: la desaparición de los rotativos (aunque probablemente no desaparezcan). Por otro lado, la Red, que se ha abierto a for-
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
173
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 174
E N P O C A S PA L A B R A S
CAPÇALERA ABRIL 2009
RESUMEN EN CASTELLANO
174
mas de periodismo participativo y autogestionado por el ciudadano, acaba poniendo en duda la necesidad original del mediador que es el periodista, cosa que plantea cuestiones de fondo como si habrá lugar para el periodismo en el espacio vacío que resulte de la acentuación de estas tendencias o si el periodismo podría sobrevivir a una eventual desaparición de los diarios impresos. Sin embargo, existe una razón histórica para suponer que los periódicos no desaparecerán: ningún medio nuevo ha provocado la desaparición de los anteriores. En todo caso, les ha obligado a transformarse. Eva Domínguez, periodista y consultora de medios especializada en Internet, opina que “la dicotomía Internet-papel es un gran error”, porque la Red es una herramienta a medio y largo plazo que dará entrada a todo tipo de áreas especializadas. Otra de sus ventajas es la transparencia, ya que “el periodismo hecho en Internet te recuerda constantemente para quien trabajas”. También ofrece nuevos canales de distribución para llegar a la audiencia y obliga a una formación continua, estas “son las grandes oportunidades que ofrecen las nuevas tecnologías”. Antoni Baquero, de los Comités profesionales, aseguró que “el periodismo no está en crisis. Más bien, lo está un determinado modelo de negocio que es necesario replantearse”, y que “ante la crisis, tenemos que hacer periodismo”. En cuanto a las reducciones de plantilla, alertó de que “lo barato sale caro”.“Los grandes periódicos españoles han ganado mucho dinero en los últimos años pero no han invertido en el negocio”. Las empresas en lugar de concentrarse en recortar las redacciones, deberían preguntarse por qué sus diarios han perdido competitividad, y pensar en cómo integrar las nuevas tecnologías a sus plantillas. Xabier Arkotxa, de los Comités de empresa, se mostró preocupado por la precariedad laboral, así como por las prejubilaciones. También cargó contra la universidad, afirmando que “no es verdad que los estudiantes vengan bien preparados”. Respecto a la convergencia con Internet, destacó que en las redacciones se ve “con preocupación, como una manera de producir más precariedad, porque los redactores tienen que hacer de cámaras, fotógrafos, periodistas, etc. Detrás de la polivalencia hay una trampa, ya que con menos gente se hacen más cosas”. Frederic Monell, vicesecretario de la UGT en Cataluña, se centró en los impactos de la crisis en la profesión: las condiciones laborales, las condiciones profesionales y los derechos de los ciudadanos a estar informados. Según Monell, estos impactos tienen que ver con el sistema de relaciones laborales. En función de las condiciones de trabajo, el periodista tiene una capacidad u otra de producir esta información, lo que “tiene un impacto en el ciudadano que recibe la información. Esta es una de las dimensiones que nos preocupa”,
afirmó. Desde la UGT se propone trabajar en la constitución de una marco laboral “más compacto” y se pide la implicación de los poderes públicos. Juan López, representante de CC.OO., recuerda que no es la crisis la que ha provocado la precarización del mercado laboral, sino que ésta ya existía. “Antes de la crisis, había trabajadores de televisión que cobraban, y aún cobran, 600 euros.Y, sin embargo, en este medio se han hecho recortes de plantilla. Esto es una realidad”. Para afrontar esta situación, propone, “es hora de que la profesión se siente y empiece a negociar”, y apuntó que en esta negociación ellos serían flexibles: “Si el temor es que podamos pedir cosas irresponsables quiero que quede claro que sabemos adaptarnos a la situación (...) Hemos de intentar trabajar para que de una vez por
todas en Cataluña los trabajadores trabajen en condiciones normales, de calidad. No podemos esperar que desde Madrid nos lo solucionen en precario”. Según Dardo Gómez, presidente del Sindicat de Periodistes de Catalunya, para salir reforzados de la crisis es esencial “incorporar la experiencia que nos ha traído hasta aquí”, para no caer en los mismos vicios de antes. También criticó a las empresas que proponen “supuestos planes de viabilidad que no tienen más recorrido que la reducción de costes”, poniendo en juego los puestos de trabajo y la calidad del producto. Además, muchas de estas empresas pretenden arreglar “la mala gestión, en algunos casos acumulada durante años, amparándose en los problemas económicos actuales”. Montserrat Puig, presidenta de la Associació de Dones Periodistes de Catalunya, lamentó que las crisis económicas y tecnológicas “barran con fuerza a las mujeres fuera de sus lugares de trabajo”. A pesar del notable aumento de chicas en las facultades de Comunicación, este avance no se traslada al mundo laboral, que sigue prefiriendo al hombre en el momento de la contratación, aunque no es igual en todos los medios. Desde la ADPC se pretende saber cómo se están aplicando los planes de igualdad en las empresas de más de 250 trabajadores. Lluís Salom, secretario de organización de UPIFC Sindicato de la Imagen, pidió regular el sector “porque los trabajadores en precario también forman parte del paisaje y en la crisis estamos todos”. Exigió medidas de fiscali-
dad, seguridad social y de inspección de trabajo, y criticó que gran parte de los problemas lo sean “por omisión de la Administración”. Las medidas que propuso fueron un epígrafe especial para los freelance y colaboradores en la pieza; ser regulados como cualquier otra actividad profesional, en cuanto al tema del IVA; incorporar la negociación de las tarifas mínimas de las colaboraciones periodísticas, o pedir a la Administración medidas para compatibilizar el mercado de trabajo de los periodistas con el derecho constitucional a informar. Xavier Pons, de Global Media Agency (MPG), se refirió a la caída de la inversión publicitaria en la prensa escrita, que se prevé por debajo de los 1.200 millones de euros para 2009. Según Pons, el hecho de que la crisis económica castigue más a la prensa escrita que al resto de medios se debe a que sectores como las finanzas, la automoción y los clasificados lideran las caídas en inversión. Las soluciones pasan por la convergencia digital, la mejora de la marca de los medios y sacar rendimiento a los contenidos. David Vidal, representante de las facultades de Comunicación, criticó la apuesta que se ha hecho de las promociones en los periódicos, así como los recortes de plantilla. Por otro lado, recordó que “tenemos estudiantes excelentes” que no encuentran su lugar en las redacciones, por lo que es necesario pedirles flexibilidad para que estos estudiantes puedan superar “el ‘gap’ existente entre la sociedad y la profesión”. Finalmente, pidió diálogo abierto con el mundo empresarial, para que las empresas participen en el debate sobre la revisión de los planes de estudios de las facultades. Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), explicó que “la actual crisis económica se añade ahora a la de valores y principios del periodismo”, que hace diez años que dura. Se sumó a la propuesta de aprovechar la crisis para hacer autocrítica profesional “sobre hacia donde estamos yendo y cómo estamos gestionando los valores y los referentes de la profesión”. Aseguró que el CIC está en crisis y reconoció que “nos faltan dinero y recursos, aunque pienso que la autorregulación responsable y la defensa del derecho del ciudadano a ser informado de manera honesta, independiente y rigurosa es ahora más necesaria que nunca”. Fabián Nevado, secretario de Acció Sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya aseguró que “no podemos negar la crisis, pero hay ciertas compañías que se aprovechan de ella para tomar medidas, principalmente relacionadas con el trabajo, que deberían de haber tomado hace tiempo y habrían resultado menos traumáticas que ahora”. En cuanto al futuro, Nevado pronostica que quedarán 4 o 5 grandes periódicos de referencia a nivel nacional, un par de referencia autonómica en cada capital de provincia y que la prensa de proximidad tiene mercado.“Y, ade-
8/4/09
12:40
Página 175
más de información, se deberá dar opinión, explicación, puntos de vista de las noticias, análisis”. Joan Sabaté, director general de FUNDACC, entidad que impulsa el Barómetro de la Comunicación y la Cultura, explicó que “cada individuo dedica 18 minutos al día a informarse en la prensa escrita. Eso es poco comparado con el resto de medios”. Según Sabaté, “el siglo XXI será el siglo de las audiencias y no de la difusión. Esto supone trabajar mucho la marca, también en prensa local y comarcal, donde no se está haciendo de manera lo suficientemente eficiente”. Hay que acostumbrarse a trabajar con audiencias pequeñas y fragmentadas, y “hemos de tender a sumar audiencias de papel con las de Internet o radio”. Por su parte, Miguel Ángel Escobar, director de Comunicación de la UGT de Cataluña, se preguntó si estaríamos hablando de la precariedad sin un problema de modelo o financiero. Para él, “la precariedad está instalada en las empresas y también en la Red y en los profesionales que trabajan en ella”. Pero también tuvo palabras de autocrítica: “En el terreno de los medios quizás sí que a nivel sindical deberíamos de hacer una actualización de planteamientos. Ahora nos hemos dado cuenta de que las empresas periodísticas tienen que ganar dinero”. Finalmente, Josep Carles Rius, decano del Col·legi de Periodistes, explicó que “no se trata de inventar un nuevo periodismo sino de recuperar las raíces”, algo que no debería pasar por “despedir a gente de 55 años que son una pérdida irreparable para la calidad de la información”. Y auguró que “en el futuro, en las redacciones más reducidas y ágiles, los colaboradores y freelance tendrán un mayor peso”, pero advirtió que para ello es necesario un marco legal y pidió que éste sea el Estatuto del Periodista.
LAS REDACCIONES DICEN ADIÓS A UNA GENERACIÓN Robert Fisk, el más prestigioso corresponsal en Oriente Próximo, tiene 63 años, Ann Leslie, una de las más célebres reporteras británicas, tenía 60 en 2001 y fue el único periodista que logró desbordar los controles israelíes y ser testigo del tiroteo en la iglesia de Belén; dos años después, con 62, cubrió la invasión de Irak. Edna Buchanan, gran periodista de sucesos del “Miami Herald”, tenía 57 cuando ganó el premio Pulitzer. Habría sido impensable prescindir del talento y la experiencia de todos estos periodistas, citados como simple ejemplo. La prensa catalana, sin embargo, va a prescindir de muchos de esos referentes. Las prejubilaciones en La Vanguardia y El Periódico quiebran prematuramente una generación que se inició con el fin de la dictadura y las tensiones de la Transición. Fue, tal vez, la primera generación de periodistas españoles estrictamente profesional, ajena a pluriempleos administrativos y a
las componendas establecidas durante el franquismo. Como Lluís Bonet, Santiago Fondevila, Carles López o Carlos Núñez, que con más de 30 años de carrera habían acumulado unos conocimientos de cine, teatro y música posiblemente inigualables. Como Mariano Guindal, que conocía como nadie los entresijos empresariales madrileños , como Eugeni Madueño, heredero directo de los Huertas y los Martí Gómez, extraordinario cronista de la vida ciudadana. Como Bru Rovira, varias veces premiado por su cobertura de conflictos bélicos y sociales en todo el mundo, como Juanjo Caballero, un maestro en el proceso productivo de la información. Como Carles Salmurri, modelo de documentalistas. Como Pepe Encinas, Salvador Sansuán, Guillermina Puig, Agustí Carbonell o Santiago Bartolomé, autores de fotografías
históricas. Como Carles Pastor, Moncho González Cabezas, Joan Barrera, Joan Busquets o Mercè Beltran, cronistas de la política catalana desde que volvió a existir la política catalana. Como tantos otros (Rosa Paz, Margarita Saenz-Diez, Carles Esteban, Josep Maria Orta, Carmen Umbón, Jordi Corachan, Maria Àngels López…) que dejan un hueco, un vacío profesional difícil de llenar.
LA METAMORFOSIS DEL MODELO INFORMATIVO La crisis económica global está siendo especialmente cruel con el sector de los medios de comunicación, pero es la crónica de una muerte hace tiempo anunciada. Reducciones de plantilla, disminución de las tiradas, adaptación a nuevos formatos, incorporación de todo tipo de promociones, transiciones del pago a la gratuidad, concentración de empresas para reducir costes…, todo o casi todo lo convencional se ha utilizado y el final, por desgracia, se está haciendo habitual: el cierre. Durante décadas, la publicidad ha sido el motor que generaba los ingresos y no la venta del producto, de los contenidos. Ésta es, con matizaciones, una de las peculiaridades de los medios: casi no venden lo que producen (contenidos), comercian las audiencias de sus contenidos a los anunciantes y, los que sí venden los contenidos (periódicos, revistas, televisiones de pago, etc.), apenas obtienen con ello suficientes ingresos para pagar los costes de la distribución del producto. Y mientras tanto los ciudadanos se han acostumbrado a
la gratuidad de la información y de determinados contenidos (música, vídeos, etc.), cuyas industrias han tenido también que cambiar su modelo de negocio. Pero aún hay más: los anunciantes buscan con la publicidad llegar a los ciudadanos y persuadirles hacia un producto o un servicio. La máxima efectividad se logra cuando somos capaces de segmentar esos destinatarios de los mensajes y lograr así la máxima eficacia publicitaria. Y eso, que es difícil de conseguir en los medios convencionales. El problema es que las medidas que se barajan son tan sólo soluciones de alto coste y baja efectividad que no solucionan el problema de fondo ya mencionado: estamos ante una reconversión del sector y del modelo de negocio. El negocio de los medios no volverá a ser igual. Pero junto al modelo de negocio y la búsqueda del soporte más adecuado no podemos olvidarnos del producto informativo, de los contenidos. Para poder seguir cumpliendo con su función básica y primordial, o sea, la de trasladar la información al ciudadano, es necesario que se encuentre en constante cambio y adaptación a los tiempos y a los entornos. Y de nuevo esta crisis supone una adaptación más. Drástica, mal gestionada y con actuaciones a destiempo, es sólo una etapa en la que, pese a todo, se reafirma la necesidad de no alejarse de la pura esencia periodística, de la necesidad de buscar complicidades con los destinatarios de la información desde el rigor y la confianza.
LA PUBLICIDAD FRENTE A LA MIGRACIÓN DIGITAL La crisis económica está acelerando la migración digital. De manera lenta pero sin pausa, Internet va ganando posiciones en el mercado de la información y en el de la publicidad. Su todavía limitado desarrollo publicitario y unas tarifas más baratas y flexibles le están permitiendo aguantar el impacto de la crisis mejor que a los medios tradicionales. El proceso de cambio hacia un nuevo modelo comunicativo en el que mandarán nuevos soportes y tecnologías parece ya imparable. Los medios tradicionales pierden audiencia y cuotas de publicidad, su verdadera fuente de ingresos. ¿Se confirman entonces los negros augurios sobre la próxima muerte de la prensa en papel? “Quitémonos de la cabeza esto de la desaparición de los periódicos. La radio no los hizo desaparecer, ni la televisión lo hizo con la radio. Los nuevos medios no destruirán a los anteriores, pero los modificarán”, vaticina Eva Quintana, doctora en Publicidad de la Universidad Ramon Llull. Por su parte, el periodista Gumersindo Lafuente, que en su momento convirtió elmundo.es en el medio digital más leído en lengua castellana y que actualmente dirige el portal Soitu (www.soitu.es), opina que “la prensa tradicional no se recuperará. Vivirá
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
175
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 176
E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO
una larga agonía y solo sobrevivirán aquellos que sepan resituarse en un escenario que no se parecerá nada al actual”. “También estamos notando la crisis, pero somos de los medios que menos la padecemos. La gente se pasa muchas horas al día frente a Internet, y es mucho más barato un banner que un spot”, valora Isabel Haba, del departamento de publicidad online del diario Libertad Digital. No obstante, producir contenidos con las nuevas tecnologías es mucho más fácil y barato. Ante esto, ¿qué hacen los periódicos en papel, y qué más podrían hacer? De momento, “vender planchas, cubiertos y cuchillos de cocina”, bromea Jordi Urbea, director de la agencia publicitaria OgilvyOne, refiriéndose a las promociones. Otra posible solución para los diarios en papel sería “especializarse en la información bien contextualizada y la opinión que a muchos nos gusta leer los fines de semana. Entre semana no tenemos tiempo y consumimos las noticias en una especie de fast-food. Podrían ser dos formatos, uno para los laborables y otro para los fines de semana”, propone Carles Mas, de 55 años, jefe de publicidad nacional de los periódicos del Grupo Zeta.
han obtenido un alto grado de popularidad entre los internautas, y donde millones de personas explican su vida y escriben sobre temas especializados o profesionales. Su potencial comunicativo es infinito sobre todo cuando los contenidos de unos y otros van tejiendo una red infinita de información que traspasa fronteras.A pesar de la dificultad de contabilizarlos —las últimas cifras hablan de 133 millones de blogs en la Red— una parte de estos están escritos por profesionales de la información. “Los blogs periodísticos casi no aportan noticias propias sino opiniones” explica Ramón Salaverria, profesor de Periodismo de la Universidad de Navarra en su bitácora e-periodistas. “Lejos de ser una alternativa periodística de los medios tradicionales están constituyéndose en su caja de resonancia en Internet”, apunta. CAPÇALERA ha hablado con unos cuantos periodistas catalanes que mantienen en activo un blog. Lluís Foix fue uno de los primeros en abrir un blog en 2002 llamado ‘La Libreta’, ligado
CAPÇALERA ABRIL 2009
¿SE TENDRÁ QUE PAGAR PARA INFORMARSE EN LA RED?
176
El 16 de febrero la revista Time abría la caja de truenos. “Las compañías están regalando las noticias”, escribía Walter Isaacson, ex editor en jefe del conocido semanario, ex presidente de la CNN y autor de un artículo titulado: “¿Cómo salvar su diario?”. El artículo, sugiere que las versiones digitales de los medios vuelvan a hacer pagar para acceder a éstas, tal y como algunas habían hecho años atrás. El artículo abrió el debate sobre si, dada la situación de crisis actual en la presa escrita, se debe volver o no a las subscripciones en línea. Isaacson propone que por menos de un dólar el usuario pueda leer un artículo, que por un poco más pueda acceder a la edición completa del diario y que con un poco más tenga acceso libre durante una semana. “Lo veo complicado”, admitió en su momento Marty Kaiser, vicepresidente de la Asociación Norteamericana de Editores de Diarios. Según Kaiser es difícil que alguien pague por una noticia que puede leer gratuitamente en Google. Un mes después de la publicación del artículo de Isaacson, un informe de 800 páginas del Project for Excellence in Journalism (PEJ) sugería explorar un modelo similar al de la televisión por cable, es decir, una forma de tarifa mensual a los diarios y otros distribuidores de noticias.
BLOGS: UN MEDIO HECHO A MEDIDA La evolución de Internet también ha supuesto la proliferación de blogs, espacios personales de escritura que en los últimos años
a la cabecera de La Vanguardia en Internet. Según Foix, “La Libreta llega a los buzones de 35.000 personas al mismo tiempo, ¿cómo podría permitirme el dejarlo?”, se pregunta. Después de años de experiencia, está convencido de que hay diferencias substanciales entre los lectores de prensa y los de un blog, y sabe de gente, “lectores de toda la vida”, que ahora solo lo leen a través de la Red. Mercè Piqueras es otra veterana de Internet. De profesión bióloga, además de la presidenta de l’Associació Catalana de la Comunicació Científica, en 2004 abrió el blog ‘La Lectora Corrent’, dedicado a unir la actualidad con la vertiente científica. Actualmente, recibe unas 17.000 visitas. Mercè no es periodista pero aplica en su trabajo las reglas básicas de la profesión: corrección ortográfica, veracidad de la información, las fuentes originales, etc. “Cada búsqueda para encontrar la fuente original es una pequeña investigación. Incluso al recomendar un enlace de la Wikipedia, antes lo contrasto con dos o tres webs”. El jefe de redacción de Catalunya Ràdio, Jofre Llombart, se animó a abrir, a finales del 2007 y bajo la cabecera del 3cat24, el blog ‘L’Agulla del paller’, donde reflexiona sobre algunas de las noticias que tocan la vertiente más social. “Escribir en Internet me permite realizar otra construcción lingüística, utilizar recursos literarios que no puedo
hacer servir en la radio, donde el mensaje ha de ser conciso y concreto”, admite. Por otro lado, Sílvia Cobo es una periodista de 30 años que trabaja como responsable de comunicación de Internet en la ONG Manos Unidas. Hace dos años abrió ‘Lola como mola’ para hacer análisis y crítica de los medios de comunicación en un tono informal. “Mi idea es recuperar la función social y la credibilidad de la profesión”, afirma. Otro creador de blogs es Jaume Masdeu, corresponsal de Catalunya Ràdio en Bruselas, que estrenó en 2008 ‘Oh! Europa’ dedicado al análisis sobre la política y la economía europea. “Puedo publicar ideas e interpretaciones que antes me quedaba para mí.Ahora las expongo al escrutinio público, con posibilidad de ser contestado”, asegura. De cibercultura habla Mercè Molist en su blog ‘Port 666’, que abrió en 2006.“Lo actualizo más o menos una vez por semana”, reconoce. Ella publica regularmente en Ciberpaís (suplemento de tecnología de El País), y explica que lo mejor es que no ha de pasar por el filtro de un editor y los artículos pueden tener la longitud que quiera. “Y que la gente me puede dejar comentarios, porque en Ciberpaís no tengo el feedback de los lectores”. Aunque dicho feedback no siempre está a la altura del autor del blog. Después de horas puliendo un contenido que leerá gente anónima, uno se puede encontrar con comentarios que le falten al respeto. Lluís Foix lo tiene bien asumido, Jofre Llombart, en cambio, cree que el anonimato ampara a ciertos lectores de blogs que se dedican a agredir verbalmente a sus autores.
EL DOMINO LINGÜÍSTICO EN LOS MEDIOS, A DEBATE Últimamente políticos, periodistas y lingüistas se cuestionan si la calidad de la lengua catalana en los medios de comunicación es adecuada. La polémica surgió el pasado noviembre a raíz de la sugerencia de Joan Martí, jefe de la sección filológica del Institut d’Estudis Catalans, de aplicar sanciones a los periodistas que cometiesen errores a la hora de comunicarse. Meses después diversos lingüistas y editores consultados por CAPÇALERA todavía reflexionan sobre las declaraciones de Martí. El profesor Albert Rico, profesor del departamento de filología catalana de la UAB y miembro fundador del grupo de investigación Llengua i Media considera que las palabras de Martí proponiendo posibles sanciones en todo caso deberían referirse a “una sanción social”. En cambio, el jefe de edición de La Vanguardia, Magí Camps, se manifiesta “de acuerdo” con Joan Martí, “no tanto con el hecho simbólico de pagar una sanción”, sino que cree que el dominio de la lengua “se debería tener en cuenta en el momento de la contratación de cualquier profesional de la comunicación”. Por su parte, el jefe de la sección de edición del Avui,Albert Pla, cree que “pensar
8/4/09
12:40
Página 177
que un medio de comunicación multará, o no contratará, a un profesional que le aporta audiencia por el hecho de no hablar bien el catalán es no vivir en la realidad del mercado”, afirma. Por otro lado, la jefe de asesoramiento lingüístico de TV3, Maria Alba Agulló apunta que en la cadena pública catalana no es que se apliquen sanciones, pero sí que hay una serie de “toques de atención”. Y pone un ejemplo: “a veces no se permite que un periodista ponga voz a sus propios reportajes, o no se le permite hacer crónicas en directo”, y esta es una manera de velar por la corrección lingüística de TV3. En este sentido, el lingüista de COMRadio, Rudolf Ortega, considera que si un redactor tiene algún problema relacionado con la lengua se le han de facilitar todos los medios para solucionarlo. “Si alguien no puede poner su voz (a las informaciones que ha elaborado) se le ha de dar la formación necesaria”, asegura. La mayoría de expertos consultados por CAPÇALERA cree que los medios escritos tienen más herramientas a la hora de velar por la corrección lingüística. Y, por lo tanto, en la radio y en la televisión es donde más difícil se hace la tarea de asesoramiento, sobre todo en los programas con un alto nivel de improvisación.
DIEZ AÑOS DEL MODELO ACN La Agència Catalana de Notícies (ACN) es una de las principales apuestas del Govern a la hora de articular un espacio catalán de comunicación, cumple una década de existencia. La ACN llega a este aniversario con buena salud y con ganas de seguir creciendo. Su manera de trabajar está basada en las nuevas tecnologías, en una estructura ligera, en el teletrabajo y en la figura del periodista polivalente. En definitiva, una agencia joven y moderna al servicio de la vertebración informativa del país. Las particularidades de la ACN, en el momento de su fundación son diversas y esto mismo determina su personalidad: es la primera agencia catalana de noticias, se funda en Girona, tiene como objetivo principal la vertebración informativa del país desde los medios de proximidad y apuesta de manera absoluta por las nuevas tecnologías. La ACN será digital y a través de la red de Internet, o no será. Tenemos entonces, que la ACN empieza a dar servicio a quien más lo necesita y menos recibe de las agencias tradicionales (básicamente Efe y Europa Press), como son los diarios, semanales y publicaciones, y las radios fuera del área metropolitana de Barcelona.Y en otro nivel, la ACN empieza a proveer a instituciones y empresas, siendo uno de los primeros convenios que se firman el de la Associació Catalana de Municipis i Comarques. “Hace diez años –recuerda Gordillo– los periodistas de la ACN hacían, además, pedagogía tecnológica y pedían a las instituciones que los comunicados de prensa se enviaran por correo electrónico y no por fax…”.
NEW NEW JOURNALISM: UN VIEJO PERIODISMO NUEVO Cincuenta años después del asesinato que en 1959 acabó con una familia de Kansas a manos de dos vagabundos, y que Truman Capote inmortalizó en su célebre A sangre fría, el estadounidense Robert Boynton promueve el New New Journalism, que recrea el movimiento del periodismo literario que en los años 60 y 70 popularizaron plumas insignes como Tom Wolfe, Gay Talese, Norman Mailer y el mismo Capote, aunque al parecer sin aportar nada nuevo. La publicación de A sangre fría en 1965 causó un formidable impacto en el medio periodístico y literario norteamericano. Capote pronto se convirtió en el catalizador del New Journalism, una innovadora tendencia periodística que primero supuso el rechazo abierto de la doctrina, la cultura profesional y buena parte de las rutinas productivas dominantes en el gremio, sobre todo de la para ellos denostada ideología de la objetividad y su correlato retórico, los dos dispositivos discursivos y expresivos que forman el núcleo del periodismo ortodoxo. El impacto que el New Journalism tuvo en Europa fue sensible. No obstante, en España, la generación de periodistas que preconizó y protagonizó aquellas transformaciones — Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo Bayo,
Francisco Umbral, Montserrat Roig, Ricardo Cid-Cañaveral, Rosa Montero, Maruja Torres, Ramon Barnils o Manuel Vicent, entre otros— no fue tributaria de aquella influencia, a mi parecer, sino que cultivó, más bien, un valioso periodismo literario deudor de la tradición autóctona. En cuanto al New New Journalism que desde hace unos pocos años publicita el periodista y profesor Robert S. Boynton, poco cabe añadir, porque no hace ninguna aportación innovadora más allá de versionar por enésima vez el periodismo literario de ayer, hoy y mañana.
LOS OTROS ESCENARIOS DE LA NOTÍCIA A veces el periodista acude al lugar de la noticia y ya está todo dispuesto, para evitar que se salga del guión, pero nuestros intereses y los del contrario seguramente son distintos y radicará en nuestra astucia y curiosidad que afrontemos el tema con firmeza. Observamos en la gente que hace calle que por su corta
experiencia son fácilmente dirigibles, y a veces sólo les preocupa cómo obtener una información lo más rápidamente posible. Al llegar a los escenarios donde se trabaja en grupo con otros colegas, resulta mucho más cómodo ser uno más y dejarnos arrastrar por la nube. Pero salirse de esta nube es la única forma de afrontar la exclusividad, la nuestra y la del medio para el que trabajamos, que espera de nosotros que nuestro trabajo sea diferente y original. En los escenarios encontraremos varios puntos de vista, podremos mirar delante pero también detrás, antes de la puesta en escena pero también más tarde. En los escenarios del poder de la política y las altas finanzas, la moqueta y la corbata tejen a veces una malla que te atrapa y transporta a un mundo desconocido, donde las reglas del juego tienen coordenadas que desconocemos. La política sabe mejor que nadie cómo captar la atención del informador, cómo vestirla, maquillarla y venderla.
JAPÓN: FUTURO INCIERTO EN EL PAÍS CON MÁS LECTORES DE PERIÓDICOS A pesar de mantener el liderazgo mundial de lectores de periódicos, gracias a las subscripciones, Japón no permanece ajeno a la crisis de la prensa escrita. El país nipón busca fórmulas para compensar la caída de publicidad y ventas en el quiosco. De los 100 diarios más vendidos en todo el mundo, una séptima parte se publican en Asia y 62 de ellos se editan entre China, Japón y la India. Más del 80% de los japoneses lee al menos un periódico al día. La mayoría de los grandes periódicos japoneses, encabezado por el Yomiuri Shimbun (número uno del mundo con 10.032.441 ejemplares), tienen dos ediciones. Y estas subscripciones representan, para los rotativos, un 54% de sus ingresos, mientras que la publicidad no supone más del 20% de sus ganancias. Esto deja a Japón en una situación más ventajosa frente a la repercusión de la actual crisis financiera. No obstante, el país nipón no es inmune a la crisis, y aunque no se están produciendo grandes reducciones de plantilla, algunos rotativos empiezan aplicar restricciones de gastos en sus redacciones y prejubilaciones incentivadas. Al fin y al cabo, lo que pasa en Japón es lo mismo que ocurre en España: más y más subscriptores de periódicos, especialmente los jóvenes, consultan Internet como fuente de información.A este panorama hay que añadir el relevo generacional, en el país más envejecido del mundo, y la falta de interés de los jóvenes por la prensa. A los periódicos no les queda más remedio que cambiar de dirección adaptándose a las nuevas tecnologías, algo que sorprendentemente no les resulta tan sencillo, ya sea porque no saben cómo diferenciar sus webs de los diarios impresos o porque no acaban de ver cómo sacarle provecho al negocio.
CAPÇALERA ABRIL 2009
Seccions144:Layout 1
177
Seccions144:Layout 1
8/4/09
12:40
Página 178
CAPÇALERA ABRIL 2009
COM ENS VEU... Guillem Cifré
178
portada144.qxd:portada
8/4/09
13:03
Pรกgina 2
8/4/09
13:03
Pรกgina 1
144 ABRIL 2009
portada144.qxd:portada