DEU HAIKAIS DE L’ILLA DELS FONERS Un obsequi poètic per aquest Nadal de Pere Carrió Villalonga
El cim s’eleva i trenca el cotó del núvol que l’acarona.
Marea baixa. Ja surt amb subtilesa la llum del dia.
Damunt l’arena la barca descansa, dorm i somia.
La mar amiga ens dรณna les copinyes i les estrelles.
Negre ull d’Horus pintat sobre la barca, la sort procures.
Mariner, voga! Empeny els rems amb forรงa i mou la barca.
D’algues i cornets, el mar n’és una mina sobre l’arena.
Ja surt la nimfa del fons de la cisterna plena de Lluna.
Quina visita! Totes les meravelles del mรณn admira!
Cap a ponent navega! Un vent suau amanyaga la meva barca.
ELOGI DEL HAIKAI* Haikais perfectes tallats en pedra viva, com escultures. (Llorenç Vidal, 1936)
*Composició poètica d'origen japonès formada per tres versos blancs
Fet el dia 16 de desembre de 2018