OCELLS del CAMP fàcilment identificables
Text: Xavier Riera Il·lustracions: Pep Gavaldà
SUMARI: A. INTRODUCCIÓ B. OCELLS DEL CAMP 1. tudó 2. tórtora turca 3. abellerol 4. puput 5. picot verd 6. oreneta 7. cuereta blanca 8. pit-roig 9. merla 10. mallerenga blava 11. mallerenga carbonera 12. oriol 13. gaig 14. garsa 15. estornell 16. pardal 17. cadernera C. PER SABER-NE MÉS
A. Introducci贸
Les guies d’ocells Pas de pardal neixen amb l’esperit d’acostar als més petits i també als ornitòlegs novells més grans la coneixença de les espècies més comunes a les nostres contrades mitjançant quaderns senzills, amb dibuixos simpàtics però acurats i un text entenedor que desperti, a ser possible, l’interès i les ganes de saber més coses d’aquest grup d’animals tan present entre nosaltres. Aquestes guies estan dividides en espais geogràfics concrets del nostre país: regions naturals, serres, massissos, deltes, etc, la majoria dels quals han rebut algun tipus de mesura de protecció donats el seus valors naturals. A cada quadern hi hem seleccionat aproximadament una vintena d’espècies, segurament les més representatives, però ens n’hem deixat moltes. Els ocells que hem triat són probablement els que coneixien tots els nostres avis i les nostres àvies i són els mateixos que potser ja no han après els nostres pares i mares i encara menys nosaltres. Identificar un ocell no sempre és fàcil i per aconseguir-ho caldrà que ens fixem en un grapat de coses: la mida -és més gros que un pardal, és com un colom o més aviat com un gavià?-, el color, la forma del bec i de les potes - aquest tret ens ajudarà a saber què menja-, què fa –si salta o camina, si s’està ben dret damunt d’una roca o enfilat cap per avall dalt d’un arbre-, i l’hàbitat on l’observem –al bosc, en camps de conreus, en una llacuna o en un jardí dins d’un poble. Si podem respondre totes aquestes preguntes de segur que estarem més a prop de poder posar un nom a qualsevol ocell que veiem al nostre país. Les guies d’ocells Pas de pardal són només un primer pas, i com el seu nom suggereix un de petit, curtet; però si amb qualsevol d’elles aconseguim que el lector, petit o gran, s’encurioseixi a seguir-ne aprenent, l’esforç haurà valgut la pena i a més a més us garantim que el món que descobrireu a l’altra banda de la finestra de casa no deixarà mai de meravellar-vos.
B. Ocells del camp
1. Tudó Jus-tíííí-cia....sen-nyor, jus-tíííí-cia.... sen-nyor crida el tudó des de la capçada dels arbres. Quan s’envola, en bategar les ales fa un esclafit que ens farà, de segur, aixecar la mirada des del camí.
Columba palumbus
2. Tórtora turca Aquest ocell de bonic collaret viu sempre a prop de nosaltres, fa alguns anys que va venir de mar enllà i complagut s’hi va quedar. En parcs i jardins se sent el seu cant: cu-cuuu-cu, cu-cuuu-cu repetit sense parar.
Streptopelia decaocto
3. Abellerol Ocell tropical de mil colors, l’abellerol fa el seu niu dins d’un forat als marges de terra tova. Sovint els veurem aturats als fils de la llum, a l’aguait per caçar abelles, vespes, espiadimonis i papallones.
Merops apiaster
4. Puput Canta la puput, pu-pu-put, pu-pu-put, amb el seu bec llarg i prim i la cresta aixecada. TĂŠ les ales tan amples que en volar sembla una gran papallona blanca i negra ben lluent.
Upupa epops
C. Per saber-ne mĂŠs
Tudó
Columba palumbus - Wood Pigeon - Paloma Torcaz És el més gros dels nostres coloms. Robust i cuallarg, té les parts superiors grises i el pit d’un bonic color rosat. A ambdós costats del coll mostra una conspícua taca blanca, que ens permetrà identificarlo amb certesa. Viu durant tot l’any a casa nostra i cria en boscos de tota mena, des del Pirineu fins a la costa mateixa. El tudó s’alimenta de borrons, fruita i tota mena de llavors que estova amb aigua un cop dins el pap abans de digerir-les.
Tórtora turca
Streptopelia decaocto - Collared Dove - Tórtola Turca Una mica més petita que el colom domèstic, la tórtora turca presenta una coloració general sorrenca i un mig collaret negre a ambdós costats del coll. El fet que visqui en zones urbanes i que a més a més sigui molt confiada fa de la tórtora turca un ocell realment fàcil d’observar. Aquesta espècie va començar a colonitzar el nostres país a finals de la dècada del 1970.
Abellerol
Merops apiaster - Bee-eater - Abejaruco Común Aquest és l’únic representant europeu d’una família d’ocells de distribució bàsicament tropical. L’abellerol és un ocell molt acolorit, de la mida si fa o no fa d’una merla, que menja insectes de mida mitjana/grossa els quals captura en ple vol. Aquesta espècie arriba a casa nostra a l’abril i en marxa al setembre i durant la migració forma estols bastant sorollosos. Cria dins de forats que excava en talussos de terra o argila, sovint formant colònies de poques desenes de parelles.
Puput
Upupa epops - Hoopoe - Abubilla Ocell inconfusible d’una mica més d’un pam de llargària amb el cos de color terra, les ales i la cua blanques i negres i una cresta espectacular que plega i desplega a voluntat. Captura insectes a terra estant mitjançant el seu bec prim i llarguíssim que li permet accedir als racons més amagats. Fa el niu en forats dels arbres, en construccions mig enderrocades o en piles de pedres, en terrenys més o menys oberts de la terra baixa catalana. Aquesta espècie és present a casa nostra durant tot l’any, encara que és moltíssim més abundant durant els mesos d’estiu.
Picot verd
Picus viridis - Green Woodpecker - Pito Real Aquest és el més comú dels nostres picots. De la mida d’un colom domèstic, coloració bàsicament verdosa i vol ondulant, sovint es sentit abans que vist a causa del seu cant estrident que recorda el renill d’un cavall. S’alimenta obretot de formigues i les seves larves les quals captura normalment a terra, gràcies a la seva llengua llarguíssima i enganxosa. Com els altres picots, té les plomes de la cua sorprenentment rígides la qual cosa li permet utilitzar-les com a tercer punt de suport -juntament amb les dues potes- quan s’enfila als arbres. Excava els niu en arbres secs utilitzant el seu bec robust a mode de pic.
Edita: www.pasdepardal.cat