ASSOCIACIĂ“ CULTURAL
[ACCIONS I REFLEXIONS SOBRE LA CULTURA I EL TEMPS]
,
El temps un dret fonamental de les persones Dia Internacional dels Drets Humans [10 de desembre de 2008]
,
EL TEMPS
UN DRET FONAMENTAL DE LES PERSONES
10 de Desembre 2008 [Dia Internacional dels Drets Humans]
El 1948 l’Organització de les Nacions Unides va declarar el lleure un dret humà bàsic. Han passat 60 anys des d’aleshores i la ciutat esdevé un escenari saturat d’activitats amb les quals sovint ens afanyem a omplir les hores “buides” que ens provoquen tanta inquietud.
Avui en dia les ciutats i tots els seus serveis encara estan pensats i dissenyats quasi exclusivament en funció del treball i dels horaris laborals industrials. La idea de velocitat associada amb la de progrés i el disseny de les ciutats i el seu entorn ens convida a viure amb presses i a buscar com augmentar el nostre temps sense pensar en la seva qualitat. Els desequilibris que es produeixen contribueixen a incrementar la percepció de conflicte entre els diferents temps de les persones. Algunes iniciatives impulsades des de l’administració i la pròpia ciutadania entenen posar de manifest una nova escala de valors en relació al temps i en una nova forma de viure i concebre la ciutat que consideri la desacceleració del seu ritme i la gestió harmònica de la vida laboral, familiar i personal com a elements fonamentals per a una major i millor qualitat de vida. En aquest sentit, l’àmbit de la cultura i el temps personal i de lleure dels ciutadans no són una excepció. Des de pausa, entenem la cultura com un procés i com una eina per millorar la qualitat de vida de les persones, que es mereix ser gaudida no com un producte sinó com una experiència. De fet, el nostre objectiu és el de reflexionar al voltant d’aquests conceptes i proposar noves formes possibles per a una experiència cultural més pausada i conscient.
[ACCIONS I REFLEXIONS SOBRE LA CULTURA I EL TEMPS]
Amb aquesta acció de comunicació realitzada des del lloc web de l’associació el dia 10 de desembre del 2008 i que pot veure’s a continuació, ens adreçàvem -i ens adrecem encara ara ja que la crida continua essent vigent- a les persones i a les entitats del sector de la cultura interessades a generar reflexions sobre la pròpia experiència cultural.
_Hola, bon dia _digué el petit príncep. _Bon dia _digué el marxant. Era un marxant de píndoles perfeccionades que maten la set. En preneu una cada setmana i mai més no tindreu ganes de beure. _Per què ho veneu, això? _digué el petit príncep. _És una gran economia de temps _digué el marxant _. Els experts han fet càlculs. S'arriben a estalviar cinquanta-tres minuts cada setmana. _I què en fa la gent, dels cinquanta-tres minuts? _El que vol... "El que és jo, si tingués cinquanta-tres minuts _digué el petit príncep_ aniria a poc a poquet cap a una font..."
[Antoine de Saint-Exupéry_ “El petit príncep”_Capítol 23] Fragment citat pel filòsof Josep Maria Esquirol, en el marc de la conferència “Viure atentament i pausadament”_Desembre 2008, Barcelona
El temps és un dret fonamental de les persones 10 de desembre_Dia Internacional dels Drets Humans Declaració Universal dels Drets Humans (1948)_Article 24 “Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades”.
Més informació a www.pausacultura.com o consultant la nota de premsa.
[Nota de premsa]
10 DE DESEMBRE, DIA MUNDIAL DELS DRETS HUMANS
El temps, un dret humà DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS. Article 24. «Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades».
CULTURA SENSE PRESSA. El 10 de desembre de 1948 l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar el descans i el lleure uns drets humans bàsics. Seixanta anys després, sembla que molts ens n’haguem oblidat. Contra aquesta tendència, pausa realitza una reflexió pública per recordar, precisament, l’existència d’aquest article, el número 24 de la Declaració Universals dels Drets Humans, i reivindicar el temps com a dret humà fonamental. EL CULTE A LA VELOCITAT. Vivim en una era d’hiperactivitat, de mirades furtives al rellotge i d’agendes plenes de compromisos. La humanitat sempre ha sentit amb preocupació la presència i el poder del temps i ha ideat mecanismes cada cop més precisos per mesurar-lo. El rellotge s'ha convertit en el motor que assenyala el rumb en tot moment. Veiem córrer les seves busques i ens afanyem a consumir, a col·leccionar tants béns i experiències com ens és possible. «El temps és or», Tempus fugit, Carpe Diem... El dia mai no té suficients hores per a la Societat del Benestar. CAMINAR, EN LLOC DE CÓRRER. Per què anem tan ràpid? On anem amb tanta urgència? Caminar, en lloc de córrer, fa que el món sigui més gran i posa de rellevància els detalls que sovint ens passen desapercebuts. No es tracta de fer apologia de la desídia i tampoc renunciar a la tecnologia. Senzillament es pot provar d’entendre el temps no com un recurs finit que se’ns escapa, sinó com una oportunitat per viure en equilibri amb el món. EL TEMPS I LA CULTURA. En un entorn en què les obligacions que regeixen el nostre programa diari deixen pocs moments per al temps propi, i en què les ciutats sovint esdevenen escenaris saturats d’activitats i propostes culturals simultànies i molt diverses, s’imposa la necessitat de crear espais per al gaudi calmat de la cultura i per a la reflexió sobre com es produeix l’experiència cultural individual i col·lectiva.
Per tot això, pausa. entén la cultura com un procés i una eina de transformació tangible i intangible per millorar la qualitat de vida de les persones. La cultura es mereix ser gaudida d’una manera pausada i conscient, com una experiència d’equilibri en una societat cada vegada més accelerada.
[Una reflexió] _Hola, bon dia _digué el petit príncep. _Bon dia _digué el marxant. Era un marxant de píndoles perfeccionades que maten la set. En preneu una cada setmana i mai més no tindreu ganes de beure. _Per què ho veneu, això? _digué el petit príncep. _És una gran economia de temps _digué el marxant _. Els experts han fet càlculs. S'arriben a estalviar cinquanta-tres minuts cada setmana. _I què en fa la gent, dels cinquanta-tres minuts? _El que vol... _El que és jo, si tingués cinquanta-tres minuts _digué el petit príncep_ aniria a poc a poquet cap a una font... [Antoine de Saint-Exupéry_El petit príncep. Capítol 23. Citat pel filòsof Josep Maria Esquirol, en el marc de la conferència «Viure atentament i pausadament», desembre 2008]
[Una pausa] pausa, és una associació sense ànim de lucre que proposa noves formes possibles d’experimentar la cultura més enllà dels límits del rellotge.
Barcelona, 9 de desembre de 2008
Si ens vols conèixer, fer una pausa, compartir la teva opinió, més informació... pausa, associació cultural A/e: pausa.associacio@gmail.com | Web: www.pausacultura.com
PAUSA, ASSOCIACIÓ CULTURAL
SOM,
BERTA ARMENGOU LAIA AUBIA SILVIA BRENES ALEX CASTRO LOURDES RIBÉ
INFO,
www.pausacultura.com www.myspace.com/pausaassociacio ‘pausa associació’ a facebook
CONTACTE,
pausa.associacio@gmail.com
PROJECTES,
[www.olvaneja.cat]