01 11 Superheroes en apuros.qxd
14/12/10
10:45
Pรกgina 4
01 11 Superheroes en apuros.qxd
14/12/10
10:45
Página 5
En Pau i el fantasma Hi havia tres coses que a en Pau li agradaven més que res en el món: l’olor de pastís de llimona; els petons del papa i la mama, que li feien pessigolles per dins, i la seva capa de superheroi.
—Sóc en Superpau! —repetia sense parar mentre corria per tota la casa. Aquella nit, va deixar la capa damunt la cadira i es va ficar al llit. —Ai, quina por! —va pensar—. Tot està molt fosc. En Pau es va tapar el cap amb el llençol, va taral·lejar una cançó, va aclucar els ulls amb força, es va aferrar al seu hipopòtam de roba i va intentar foragitar la por. Però la por no se n’anava... En Pau tremolava de cap a peus. Fins que de sobte… —Ja sé què faré —va dir. Es va aixecar d’un salt i es va posar la capa.
12 21 Superheroes en apuros.qxd
14/12/10
09:42
Página 12
Mentre la mare l’asseia a la llitera i li treia la roba, la Laura va sentir la cançó que, sense moure els llavis, cantava la fada remeiera:
d e s r em ei er es a f L es cu r e m qu al sevo l in fant . l a n o s t ra m a m an e ra , fe o H te n d r e s a i to am b t ca n t a n t .
12 21 Superheroes en apuros.qxd
14/12/10
09:43
Página 13
La fada va agafar el seu maletí de flors, el va obrir i en va treure un abaixallengües. La Laura sabia que aquell palet de fusta era ni més ni menys que… una vareta màgica!
a q u e s ta v a a d b m a r e ta en ca n t A an a r u n fat u a v se’n eu re d u es br n a v eg ad a u ixe s m o l t f i n e s av i e l s v a cu ra . s e n i r l es ang
22 31 Superheroes en apuros.qxd
14/12/10
09:56
Página 24
Una vegada li va regalar un paraigua de peus per quan plogués a l’inrevés. Una altra vegada li va portar una bossa plena de forats: els forats del formatge de gruyère, els forats de les rosquilles que la Caputxeta duia al cistell, o els del colador que feia servir la bruixa Avorrida per preparar les seves pocions…
22 31 Superheroes en apuros.qxd
14/12/10
09:56
Página 25
Després de fer-li un dels seus millors petons de caramel, la Rosalia es va asseure al seu costat. —Què et passa? En Lluís li va explicar la seva pena. —És —li va dir— com si tingués una ferida al cor que fa que no pugui parar de plorar. —Quina casualitat! —va exclamar la tia Rosalia—. Mira quin regal t’he portat. —Tiretes per al cor —va llegir en Lluís en una capsa blava—. Tiretes per al cor? —va preguntar sorprès. —És clar! Quan et fas un tall al dit, no t’hi poses una tireta? —li va explicar la seva tia—. Doncs també hi ha tiretes per curar les ferides del cor. —Ostres! —va exclamar.
ISBN: 978-84-342-3770-4