Parlem de Sarrià 99 by GERDS de Ter

sumari

ACTUALITAT POLÍTICA Crònica d’una nova (enésima) persecució política Els fets d’octubre Discurs de renúncia a l’alcaldia Gràcies alcalde, enhorabona Roger Els camins es tornen a separar Recullo el testimoni AJUNTAMENT. Millores realitzades a Sarrià de Ter ENTITATS. Temps de Nadales Esplai PL Arribada del Mag Magí i ses Majestats els Reis d’Orient CULTURA. 19ena Fira del paper i el cartró de Sarrià de Ter Biblioteca. Celebrem el Nadal a la Biblioteca Aniversari de la Biblioteca. Tres contes de Nadal Nits del Coro 1992-2017, La “Cofes” vint-i-cinc anys després Tens entre 12 i 29 anys? Aquest escrit t’interessa El llibre. “4321” de Paul Auster Montserrat Roig (1946-1991) . Un compromís amb la vida! ESPAI 2.0 Twitter 280, doble o res? QUADERN D'APUNTS L'ENTREVISTA. Margarida Cufí Portes OPINIÓ. Carta oberta a l’alcalde Torrent DOSSIER D’HISTÒRIA. Alfrisa, Almacenes Frigoríficos, S. A. ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Festival Nadal 2017 Ethicsboard Confetti. Ampliació aules SALUT. Migranya NATURA. El Puigmal per Núria ESPORTS THE SARRIÀ NEWS

4 11 12 15 16 16 18 19 21 22 24 31 32 33 34 38 39 40 49 50 51 54 56 62 65 68 70 72 76 83

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat: Roger Torrent, Jordi Costa, Narcía Fajula, Edgar Massegú, Ernest Penalba, Esplai Pl, Txell Pla, Cristina Vicedo, Jordi Estefanell, Anna Sala, Sergi Torrentà, Maties Martí, Ariadna Jordà, Mireia Masó, Jordi Duch, Comissió Festes Escola Montserrat, Montserrat Asencio, Montse Xandrich, Cristina Garcia, Meliza Marin, Cristina Casanova, UES, Sergi de la Torre, Gerard Quesada, Josep M.Santiago Portada: Espectacle pirotècnic a la plaça de l’Obra com a cloenda de la Fira del Paper. Foto: Quim Llunell. Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com

La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades. LA REvISTA jA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

EDITORIAL

LA TARDOR CATALANA anllevant el títol del llibre d’en Quim Curbet, el darrer

trimestre de 2017 ha estat convuls, de traca i mocador. El referèndum va despertar de l’Estat Espanyol, la seva cara dura, arbitrària i repressiva. En determi-

nats medis, avui en dia, es creu que el referèndum pactat hauria estat menys dolent que l’actitud agressiva i poc conciliadora que ha emprès l’Estat Espanyol. No només el poder executiu, sinó qui realment s’ha destapat ha estat el poder judicial, novel·lant els fets, per tal d’encausar el moviment sobiranista de rebel·lió i sedició. Ganes de pactar i de solucionar la revolta catalana per la via pacífica, no en tenen. Volen els catalans humiliats i vençuts i, per aquest camí, no es va enlloc, ja que els independentistes han demostrat estar enrocats i cohesionats. Les noves tecnologies ajuden a realitzar moviments ràpids i l’Estat s’enfronta a molta gent mobilitzada, motivada i amb eines per fer-ho, totes pacífiques, cosa que els enerva. Una gran part dels sarrianencs varen participar de la votació en el referèndum i de la defensa dels col·legis electorals. El sentiment de pertinença, de comunitat, de “fer poble”, va seguir a una jornada històrica, emotiva i molt rumiada. La invasió per la policia i guàrdia civil del pavelló de Sant Julià de Ramis provocà una onada de solidaritat de molta gent que s’hi acostà per ajudar i fer fóra les forces de seguretat repressores. Al final de la jornada, mercès al sistema de votació universal, molta gent de Sant Julià va votar a Sarrià de Ter, davant al impossibilitat de refer el col·legi electoral del pavelló de Sant Julià. Les imatges són d’una negritud i tristor indescriptibles. Després de molts ensurts diaris, d’unes eleccions convocades per ser guanyades pels valedors del 155, el bloc republicà guanyà de nou les eleccions i l’alcalde de Sarrià de Ter , Roger Torrent, d’ERC, fou nomenat President del Parlament de Catalunya, ara per ara, la primera autoritat de Catalunya en absència del MH President de la Generalitat. Havíem sortir indemnes de la violència policial, però la democràcia ens ha passat factura i ens ha reclamat la nostra quota de patiment. A corre-cuita, s’ha hagut de refer l’equip de govern i el fins aleshores primer tinent d’alcalde, Narcís Fajula, ha estat nomenat nou alcalde, fins al maig de 2019 quan hi haurà eleccions municipals i podrà revalidar el càrrec. No és senzill gestionar els sentiments de l’anomenat procés. Tothom, també l’opinió internacional, se’n fa creus com un estat de caire imperialista és incapaç de gestionar una crisi com la que estem vivint. Per més que es culpi al sobiranisme, la manca de diàleg per part de l’Estat Espanyol és a l’altra costat de la taula. Hem canviat de segle i han de canviar les formes. A Catalunya i als catalans no se’ls sotmet, se’ls persuadeix. Ja sabem que l’Estat Espanyol necessita Catalunya per sobreviure, però Catalunya no pot ser l’ase dels cops i del mal govern, ni que la riquesa que genera Catalunya no retorni al país, pel benestar dels catalans, sinó que es perdi per polítiques maldestres de despesa militar i d’ infraestructures inútils. Així, no.n

pDS_3

ACTUALITAT POLÍTICA

CRÒNICA D’UNA NOVA, (ENÈSIMA), PERSECUCIÓ POLÍTICA

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

El dia 1 d’octubre, el pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el MH President Carles Puigdemont, va ser ocupat per més de 80 policies i guàrdies civils que varen rebentar les portes per emportar-se les urnes, a més de ferir i violentar molts santjulianencs. Foto: Robert Creixans.

Si ens situem a finals d’estiu de 2017, ens adonarem una vegada més que Catalunya ha entrat en un altre període trepidant de la seva història. Tots aquests anys, d’ençà de 2010, amb la gran manifestació reivindicativa per l’Estatut de 2006, text aprovat pel Parlament de Catalunya i aprovat també pel Congrés i el Senat espanyols de 2006, (amb substancials modificacions). Recordem aquí el «cepillado» al qual va ser sotmès i que anuncià amb el seu menyspreu i sornegueria el Sr. Alfonso Guerra del PSOE. El més important a recordar, però, és que l’Estatut de 2006, impulsat pel president Pasqual Maragall i el seu govern i el Parlament va ser àmpliament recolzat pel poble de Catalunya en el referèndum del dia 18 de juny de 2006. Quant a aquest Estatut de 2006 aprovat pel poble de Catalunya, val a dir que no va faltar temps perquè el Partido Popular Español presentés el corresponent recurs al Tribunal Constitucional amb la consegüent demagògica, barroera i vergonyosa recollida de signatures per tota Espanya per tal d’impugnar-lo, fins que van aconseguir de modificar-lo en virtut de la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010. 4_pds

i analitzem amb una perspectiva històrica els fets que s’han esdevingut en aquests anys, no podem més que titllar la situació de nova, (enèsima), persecució política contra Catalunya. Una incessant i insuportable persecució política contra la seva cultura, la seva gent, les seves institucions i la seva llengua. Recordem que a aquestes alçades de la pel·lícula ja hi ha inhabilitats pel TSJC, l’expresident Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, com a responsables del referèndum del 9 de novembre de 2014.

ACTUALITAT POLÍTICA

El minut zero, quan dins del pavelló de Sant Julià de Ramis, tot estava preparat (mesa, urnes, fotògrafs) per iniciar la votació i rebre el president. Instants després, la policia entrà dins del pavelló cercant les urnes, que els responsables havien amagat. Foto: Robert Creixans.

Els successius Onzes de Setembre de tot aquest període han vingut marcant l’alta temperatura social en la que ha viscut Catalunya durant aquests anys i en els darrers mesos a causa d’una sèrie de greuges, persecucions i guerra bruta contra la nostra nació i contra el nostre clam de reivindicació i de progrés democràtic. S’ha vingut reiterant un notable i majoritari malestar a causa dels processos judicials espanyols que han planat sobre el nou l’Estatut de 2006. Heus ací, doncs, que hauríem d’analitzar per una banda la persecució política i de l’altra (i conseqüència de la primera), la insostenible persecució judicial. El debat i la tensió han estat -com tothom sapmolt intensos. Per tant, doncs, tota aquesta pressió política d’aquests anys ha portat a uns imparables i lògics anhels d’independentisme en bona part de la societat catalana. I és així que s’ha arribat al desig generalitzat d’escatir la situació a partir de les votacions democràtiques. El referèndum per l’autodeterminació de Catalunya havia estat anunciat solemnement pel President de la Generalitat el dia 9 de juny (2017) al Palau de la Generalitat amb

presència de totes les diputades i diputats del Parlament de Catalunya. Es va anunciar la data i la pregunta d’un referèndum anhelat per una majoria de la població, «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?». Val a dir que havien saltat totes les alarmes, les institucions de l’estat espanyol i el seu govern estaven en guàrdia. En la gestió dels atemptats del 17 d’agost, l’Estat espanyol menystenia la bona gestió que van dur a terme els Mossos d’Esquadra. El major J. LL. Trapero va lamentar-se que l’Estat espanyol i la Unió europea els limités la informació com a cos policial. S’afegia entre altres coses un nou focus de tensió i el major dels Mossos d’Esquadra, J. LL. Trapero, entrava a l’ull de l’huracà. Es va demostrar, altrament, que a part de la gestió dels atemptats, membres del govern Rajoy havien endegat una guerra bruta contra l’independentisme. L’estiu de 2017 vam veure aparèixer i es va publicar en determinats diaris, la Llei de Transitorietat Jurídica, la qual hauria de regir els destins d’una Catalunya que es constituiria en forma de República. Calia, però, ratificar-ho en un referèndum que es

va anunciar per a l’1 d’octubre de 2017. Mentre s’esgotaven els mesos calorosos de l’estiu els ambients polítics, el binomi Catalunya-Espanya seguia bastant caldejat. La persecució política per part de l’estat i de les seves forces de seguretat va incrementar-se, doncs, durant tot el mes de setembre passat de tal manera que la Guàrdia Civil entra en una impremta de Constantí (Tarragona) per tal d’interceptar la impressió “il·legal” de paperetes per al referèndum. També registra el setmanari El Vallenc buscant paperetes per a l’1 d’octubre. El 19 de setembre la Guàrdia Civil procedeix a fer altres confiscacions en empreses del territori a fi i efecte de buscar també sobres i documentació sobre el referèndum. A Girona, la Guàrdia Civil entra d’una manera ostentosa i escandalosa a les oficines d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià per tal de buscar documents que acreditessin algunes possibles irregularitats en la gestió de l’època que Carles Puigdemont era alcalde de Girona. Patètic, però alhora una mostra més de la persecució política de la que parlem. Es reiterava de manera incessant que el referèndum no es faria.

pds_5

POLÍTICA ACTUALITAT ACTUALITAT POLÍTICA

Al col·legi electoral de La Cooperativa, de ben mati s’hi ajuntà la gent per defensar-lo i evitar que els mossos s’emportessin les urnes. Fotos Quim Llunell

6_pds

Els problemes informàtics foren constants, amb el bloqueig de les pàgines web d’accés per accedir al sistema de votació universal. El dia 1 d’octubre es lliurà una autèntica batalla cibernètica, que fou feliçment superada mercès a la feina de milers de voluntaris informàtics. Foto: Quim Llunell

Segons la Constitució Espanyola un referèndum d’aquelles característiques no es podia fer. El Parlament de Catalunya entre els dies 6 i 7 de setembre va tirar endavant l’aprovació de la Llei del referèndum amb el posicionament dels grups partidaris del sobiranisme i del consegüent enuig dels grups dits constitucionalistes. Per entendre’ns, la batalla amb el constitucionalisme estava de nou servida. El 15 de setembre s’iniciava la Campanya Electoral per al referèndum de l’1 d’octubre. S’insistia des de les instàncies governamentals espanyoles una i mil vegades que el referèndum era il·legal, que no es faria i que no hi hauria urnes. Tot amanit amb una constant dialèctica de posar la por al cos a la ciutadania catalana. L’ambient s’anava caldejant i hi havia un ambient i una tensió ciutadanes bastant generalitzada sobre la voluntat d’una majoria del poble català per votar i poder desvetllar la incògnita de si Catalunya podia esdevenir un estat independent dintre la Unió Europea o no. Insistim, la voluntat majoritària de Referèndum hi era i com hem vist en la trajectòria dels cinc mesos darrers, la voluntat democràtica de molts catalans d’anar a votar hi ha estat. Abans de l’11 de setembre de 2017 s’augurava que aquella seria la darrera diada nacional catalana i, com sabem, no serà malauradament així. El 20 de setembre la Guàrdia Civil, a instàncies dels jutjats, ja havia endegat novament diverses accions per tal de detectar accions i persones implicades en l’organització del referèndum qualificat «d’il·legal». La Guàrdia Civil escorcolla el Departament

ACTUALITAT POLÍTICA

Durant tota la jornada electoral, va haver gent fóra de La Cooperativa, bé per entrar a votar, bé per defensar el col·legi. Foto: Quim Llunell

d’Economia de la Generalitat, el departament que dirigeix el vice-president Oriol Junqueres. Aquell dia la Guàrdia Civil fa detencions de responsables polítics. Al vespre del 20 de setembre, més de 40.000 persones omplen la Rambla de Catalunya de Barcelona, seu del Departament d’Economia on s’han fet els escorcolls. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, president i vicepresident d’Omnium Cultural, previ acord amb un superior de la Guàrdia Civil demanen als concentrats la dissolució pacífica de la manifestació. Des de les instàncies judicials s’ha qualificat la concentració pacífica de «tumulto». Malgrat els fets, a Sànchez i Cuixart se’ls cita a declarar a l’Audiència Nacional el 16 d’octubre i el fiscal els condemna irremissiblement a presó preventiva pel delicte de sedició i rebel·lió. Arriba el dia 1 d’octubre i davant de la persecució judicial i política o primer política i després judicial per part de les autoritats espanyoles s’ordena d’intervenir policialment a tots els col·legis electorals de Cata-

lunya per tal de requisar material electoral, urnes i paperetes. La ciutadania molt alertada justament per la persecució política que viu Catalunya ja des de fa molts mesos i de principis d’any, munta guàrdies per tal de defensar (legítimament) els col·legis electorals. La Policia Nacional espanyola i forces de Guàrdia Civil, prèviament desembarcats al port de Barcelona, especialment i a l’efecte, en un vaixell decorat amb un ninotet anomenat «Piolín» i amb les corresponents consignes de, «A por ellos...», la matinada del dia 1, el desproporcionant desplegament està a l’aguait dels moviments ciutadans. Com si es tractés d’un setge napoleònic, les forces d’ocupació espanyoles han estat enviades per tal de reprimir a tort i a dret i sense miraments tota forma d’expressió. De bon matí comença per tota Catalunya un assetjament policial d’extrema gravetat, brutal, salvatge i sense cap pietat, especialment a la nostra població veïna de Sant Julià de Ramis, en el pavelló cívic i espor-

tiu on havia de votar el President de la Generalitat, el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajor. Es procedeix a un escrutini en tot moment controlat des de l’aire per un helicòpter que busca interceptar els moviments del cotxe del President. El cotxe oficial, amb una estratègia intel·ligent, aconsegueix despistar l’helicòpter policial. El President acaba votant a la població de Cornellà del Terri. En vistes a això, la policia terriblement irritada produeix una càrrega policial brutal, salvatge, indiscriminada i antidemocràtica als votants concentrats al pavelló cívic de Sant Julià amb una violació dels drets de les persones i béns, amb unes càrregues brutals, tremendament violentes que no s’havien vist en els nostres territoris ni en el més dur franquisme. Les càrregues policials i de la guàrdia civil es produeixen en molts pobles petits de tota Catalunya i en altres ciutats com Barcelona i Girona. Es xifren en 1.066 els ferits durant tota la jornada electoral de l’1 d’octubre i desperfectes per la brutalitat de les

pds_7

ACTUALITAT POLÍTICA

Mesa electoral i darrer vot al col·legi del Coro.

Moment en que arriben els mossos al Coro i una munió de gent els impedeix entrar al col·legi electoral.

Durant tota la jornada hi va haver activitat a la placeta de la Font per acompanyar i defensar el col·legi electoral.

8_pds

Una vegada fet el recompte, l’alcalde Roger Torrent, es va dirigir a la gent aplegada a la Placeta de la Font per comunicar els resultats. Fotos; Assumpció Vila.

ACTUALITAT POLÍTICA

càrregues per valor de 314.000 euros. Jo diria que aquests fets són més que una persecució política. 319 centres de votació van ser precintats. El recompte de vots se situa en 2.286.217, un 43,03 % del cens. Les càrregues policials a tota Catalunya van ser absolutament colpidores. Veure la quantitat de vídeos que han corregut per les xarxes de la violència extrema amb la qual van actuar les forces d’ocupació espanyoles, en tot moment, fa feredat, fa posar pell de gallina. Tornar a veure aquestes imatges davant de certes impunitats i certs silencis no pot ser res més que indignant. Les imatges són absolutament corprenedores i el que ha sorprès més de tot plegat és -com tothom sap- el balanç que en van fer les autoritats espanyoles i la nul·la capacitat de reacció del monarca espanyol i per descomptat de les autoritats europees. El 3 d’octubre es convoca una aturada de país per tal de manifestar la més rotunda repulsa per la brutal violència exercida per les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol contra la pacífica ciutadania de Catalunya. Convoquen partits polítics, centrals sindicals, associacions cíviques i culturals i organitzacions patronals PIMEC i CECOT.

Al col·legi electoral de La Rasa, va haver molta gent durant tota la jornada electoral, pendents dels mossos i la policia. Fotos: Robert Creixans

pds_9

ACTUALITAT POLÍTICA

Aturada de país i manifestació del dia 3 de octubre, de Sarrià de Ter a Girona. Foto: Quim Llunell,

10 d’octubre, en sessió extraordinària del Parlament de Catalunya, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, proclama momentàniament la República Catalana i en demana tot seguit la supressió per tal de deixar oberta una via de diàleg a l’Estat espanyol i poder iniciar tot seguit també un període de mediació en el marc de la Unió Europea. Fins aquest moment no hi ha hagut ni negociació ni cap mena de diàleg. La persecució política ha continuat i continua. Resta i restarà, però, en tot moment, inesborrable, el record i la memòria de centenars d’actes de repressió de les forces d’ocupació espanyoles contra la manifestació pacífica i democràtica de la ciutadania de Catalunya. No ho oblidarem! n

10_pds

El CDR de Sarrià de Ter, ha engalanat en diverses ocasions amb llaços grocs les places del poble.

ACTUALITAT POLÍTICA

Assumpció Vila

ELS FETS D’OCTUBRE

Octubre acaba amb una sessió al Parlament de Catalunya del dia 27-O per la qual s’aprova la proposta de resolució de la Independència de Catalunya. El mateix dia, unes hores més tard, el Senat espanyol aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i el govern espanyol destitueix el govern català i dissol el Parlament.

L’

endemà, dissabte, M. Rajoy anuncia la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i que la màxima autoritat a Catalunya serà la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria. Els Fiscal General de l’Estat José M. Maza presenta querella criminal a l’Audiència Nacional per rebel·lió i sedició contra tots els membres del govern. Dilluns 30 d’octubre, el conseller Josep Rull s’acosta al seu despatx del Departament de Territori i Sostenibilitat, mentre que el president, Carles Puigdemont, prepara una roda de premsa a Brussel·les juntament amb els consellers, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí. Lluís Puig, Meritxell Serret,

Toni Comín i Dolors Bassa. De Brussel·les tornen Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Tots els consellers que resten a Barcelona són obligats a declarar a l’Audiència Nacional el 2 de novembre a Madrid i són encarcerats. Només surt sota fiança Santi Vila. Els membres de la Mesa del Parlament són citats a declarar al Tribunal Suprem el 9 de novembre. De resultes, la major part queden en llibertat, sota fiança, però obliguen a la presidenta Carme Forcadell a passar una nit a la presó per pagar la fiança d’immediat. Els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Carles Mundó, Raül Romeva, surten de la presó d’Estremera el 4 de desembre i les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs surten de la presó Alcalá Meco, havent pagat fiança. L’angoixa, el neguit pels empresonats, es manté a l’ambient. Tot i estar colonitzats pel 155 i per la maquinària repressora de l’Estat, els partits treuen força per presentar llistes per les eleccions del 21D i aquestes inclouen la major part dels consellers, alguns d’ells encara a presó, com Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Jordi Cuixart, d’Omnium,

declina presentar-se i Jordi Sánchez de l’ANC ho fa per JuntsxCat. Joaquim Forn, tot i sortir escollit, deixarà el seu escó de Junts x Cat per facilitar la seva defensa. Les eleccions les guanya Inés Arrimades de C’s, però el bloc republicà, format per JuntsxCat, ERC i la CUP, sumen prou escons, 70, per la majoria parlamentària. En la primera sessió del Parlament de Catalunya, el 17 de gener de 2018, es nomena president a l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent. Divendres 18 de gener, Roger Torrent dimiteix del càrrec d’alcalde i el ple de l’Ajuntament nomena nou alcalde de Sarrià de Ter a Narcís Fajula. Són els efectes col·laterals del procés. La història continua, amb un cert paral·lelisme als fets d’octubre de 1934, quan es va empresonar el govern de la Generalitat Republicana i al president Lluís Companys. La presència del president a Brussel·les ha descol·locat el govern de M.Rajoy. Juguem tots a un partit amb les mans lligades a l’esquena, però hi ha un gruix de més de 2 milions de persones que demanem que les coses canviïn, i no ens aturarem fàcilment. n

pds_11

ACTUALITAT POLÍTICA

Roger Torrent i Ramió

DISCURS DE RENÚNCIA A L’ALCALDIA

Roger Torrent i Ramió. Foto: Quim Llunell.

aig entrar a l’Ajuntament un dia de juny de 1999. Vaig creuar-ne la porta tímid i aclaparat. Mastegava la barreja d’incertesa i hiperactivitat pròpia de qui comença una nova aventura personal. Per mi, l’entrada al món dels adults era també l’entrada al món de la responsabilitat representativa. Una experiència vital brutal. Només tenia dinou anys i era regidor. Les parets d’aquest edifici m’eren pròpies de portes enfora, però absolutament desconegudes de portes endins. El dia que vaig entrar de regidor encara no era conscient que allò em canviaria la vida. Sóc del tipus de persona que necessito conèixer el terreny abans de fer-m’hi fort. Apamar, primer, les

12_pds

coses. Sempre m’intento aplicar una màxima que diu que abans de fer, cal aprendre. I així, vaig anar aprenent com fer de regidor. I també, sense saber-ho llavors, a governar. Cada ple, cada proposta, cada idea, cada tema era una camí apassionant. Fer política. Quin repte i quina oportunitat. Dibuixar el recorregut de cada decisió. Avaluar cada pas. De l’abstracció a la pràctica. Diuen que la municipal és la millor escola de política. I això és tan així, que el tòpic queda curt. És en aquest àmbit on estàs en contacte directe amb la ciutadania. On palpes cada decisió presa. Cada mesura executada. I on, sobretot, tens tracte directe amb els veïns i veïnes. Amb la gent que t’és més propera. Per això, l’aval electoral té,

aquí, encara més rellevància. La gent que et coneix i que t’ha vist créixer et confia els afers públics de la seva comunitat. Un honor i un privilegi. En aquells primers moments, en que acabava d’entrar, vaig coincidir amb un alcalde expert. En Josep Turbau duia uns quants anys al càrrec quan vaig aparèixer jo. Jo li intentava (insisteixo, li intentava) fer oposició. Ell em preparava per ser alcalde. No sé si ell n’era conscient, jo no. No ho he vist fins anys després, és clar. Tenim caràcters molt diferents i moltes coses que hem fet que, segur, no ens han agradat l’un de l’altre. Tampoc formàvem part de la mateixa família política. Però tot i això. Malgrat tot això, un dia, em va dir que seria alcalde. M’ho vaig prendre amb una barreja d’escepticisme i orgull. I

ACTUALITAT POLÍTICA

un punt de malfiança, haig de ser sincer. Ell potser no ho sap, però el considero un bon mestre. I em reconforta pensar que hi ha un fil històric que ens uneix. Després vaig coincidir amb en Nicolàs Pichardo, a qui aprecio molt. I de qui, és clar, també vaig aprendre molt. La política no és una pràctica individual, és sempre un exercici col·lectiu. I si no és així, malament. Les decisions sempre són preses en conjunt, i són la suma de totes les aportacions que s’expressen en el sí de la societat. També de la petita societat local. Fins i tot en els anys de majories absolutes, res del que hem fet ha estat fruit d’un plantejament individualista. Si de cas, allò que he decidit jo finalment, ha estat escoltant a tothom. Sempre. Tots els regidors i regidores que han coincidit amb mi en aquest ple, en qualsevol dels mandats en que hi he estat m’han aportat molt. M’han fet créixer també políticament. Gràcies, per tant, per fer del debat l’aliment de les conviccions. Res és atzarós i totes i cadascuna de les discussions que hem tingut m’han ajudat. Espero haver generat el mateix efecte en cada interlocutor que he tingut. Ara, ho puc personalitzar amb en Roger Casero i en Jordi Costa. La feina dels regidors i regidores sovint es injustament desagraïda. No sempre es reconeix com cal. I jo, avui, vull fer el meu més sentit homenatge i agraïment a tots els que m’heu ajudat. Als qui heu compartit amb mi les tasques de govern: Raimon, Sergi, Jordi Paretas, Lluís, Jordi Costa i Dolly. Esther, Lourdes, Josep, Alba, Imma i Txell. Narcís, Josep Maria, Desi, Encarna i Jordi Estefanell. A tots, infinites gràcies. I gràcies també a tots els treballadors municipals. Sense ells. Sense cap d’ells res del que decidim asseguts en aquesta cadira tindria sentit. Són el nervi de l’administració local. I no ho reconeixem prou. Gràcies.

Familiars, amics, vilatans i polítics varen assistir al ple de comiat de l’alcalde Roger Torrent i nomenament del nou alcalde Narcís Fajula. Fotos: Quim Llunell

Ara tindré poc temps però si la distància necessària per fer balanç del que han suposat aquests anys. Com a alcalde, amb més o menys encert, he procurat sempre complir amb una premissa innegociable: escoltar. Ser alcalde vol dir moltes coses, però sobretot, vol dir saber escoltar. Allò que demanen els veïns, el que anhelen i el que necessiten. En definitiva, fer carrer, ser arreu. Relacionar-te amb tota la teva gent. He procurat, insisteixo, amb més o menys encerts, fer- ho sempre. Faré balanç i confiaré que els sarrianencs i sarrianenques també en facin. Només aspiro que se’m recordi com un bon alcalde. Algú que ha sabut prioritzar allò que calia en

cada moment. I miro enrere amb satisfacció quan penso que hem aconseguit moltes coses. Podria parlar d’obres. D’infraestructures i de totxo que és el que normalment més es veu. Però del que em sento especialment satisfet és de les polítiques socials que hem fet traduïdes en serveis per als veïns. Tot el que hem fet per als col·lectius com la gent gran o les famílies més desafavorides. Per la mainada. O per aquelles persones que patien més la crisi, que és el context en què m’ha tocat exercir el càrrec. I sobretot, satisfà reconèixer el que hem pogut fer per cada veí o veïna de manera concreta. Som un poble d’una mida que ens permet tenir tracte directe. I

pds_13

ACTUALITAT POLÍTICA

Fotos Quim Llunell

això fa que quan ets útil ho ets per a persones amb rostre i nom conegut. Ajudar els teus conciutadans, l’essència de la política local i el que, és clar, no podem perdre mai de vista. Entre aquestes parets però especialment en els carrers i places d’aquest poble he viscut, com alcalde, moments que m’acompanyaran per sempre més. Són centenars, mils, que ara encara no sóc capaç d’ordenar però que es queden amb mi per sempre. Moments en els que hem donat el millor de nosaltres mateixos. Com el passat 1 d’octubre. Va ser una jornada molt dura, sobretot quan van començar a arribar imatges del que estava passant als nostres veïns a

14_pds

Sant Julià de Ramis, i després a tants altres punts del territori. Va ser un dia colpidor, ple d’emocions contradictòries, però sobretot, em vaig sentir infinitament orgullós de veure com la gent de Sarrià de Ter s’aplegava al col·legi electoral per defensar junts les urnes, defensar els nostres vots (els del sí i els del no), defensar junts la democràcia. Aquest esperit espero que segueixi sempre present en tots els reptes que ens plantegem com a poble i com a país. I que tothom el tingui present sempre. Els que hi érem i els que vindran. Deixo l’alcaldia. Però ho faig deixant-la en bones mans. En molt bones mans. Amb en Narcís Fajula

hem treballat colze a colze els darrers anys. M’ha acompanyat (i suplert en moltes ocasions) amb molta eficàcia. Ha aguantat la meva constant exigència, de la qual li’n demano perdó. Però també li dic que només exigeixo quan sé que se’m respondrà. Sé que serà un bon alcalde. Sempre dic i és així com ho sento: No sé què em depararà la vida política. Un sap on i com hi entra. Però poca cosa més. He tingut l’honor de ser diputat, i ara he estat elegit per un honor encara major, amb una gran responsabilitat, ser President del Parlament del meu país. M’haig de centrar en aquesta nova tasca. Exercir la segona autoritat demana tota la meva atenció. La donaré. Perquè vull servir al meu país el millor que sé. I això vol dir, aplicar el que he après aquí. A casa. No puc evitar un punt d’emoció pel fet de deixar de ser el vostre alcalde. Ha estat un plaer i un honor treballar al vostre servei aquests 10 anys i escaig. Ara ho faré des d’una responsabilitat diferent, amb el bagatge de tot el que he aprés amb vosaltres. I us ho confessaré, vull aconseguir que al Parlament –i per extensió a la política catalana- hi hagi el mateix clima d’entesa, de diàleg, de convivència i de respecte que tenim a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Catalunya és un país molt plural, i això és una riquesa per a tots, sempre que aconseguim mantenir la cohesió de la societat a través del respecte absolut als valors democràtics, a les llibertats, i a la convivència. Deixeu-me acabar per una part més personal: vull agrair als meus pares els seus ensenyaments i els valors transmesos i agrair a la meva dona i les meves filles la infinita paciència que sempre han tingut amb qui pot ser poc a casa. Gràcies veïns i veïnes. Gràcies per la vostra confiança. Visca Sarrià de Ter i Visca Catalunya.n

ràdio POLÍTICA sarrià TEMA DE PORTADA [felicitats ACTUALITAT

GRÀCIES ALCALDE, ENHORABONA ROGER

Roger Casero Gumbau. Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter HYPERLINK "http://www.rogercasero.cat/"www.rogercasero.c

olt Honorable President del Parlament de Catalunya, no sé si els veïns i veïnes de Sarrià de Ter ens acostumarem a tractar-lo tal i com marca el protocol, em temo que, ja ens perdonarà, ens el saltarem però no per manca de respecte i menyspreu, tot el contrari, sinó perquè se'ns fa i farà estrany acostumats com estem a tractar-nos de tu a tu pel nom, com a molt de senyora i senyor i de vostè als plens municipals. Senyor Torrent, avui posa fi a una llarga i fecunda etapa de dedicació a la política municipal, la majoria dels quals hem compartit en aquesta casa, en aquest ple. És indiscutible, i en aquest sentit jo també li reconec que la seva contribució a la política municipal ha deixat petja al llarg d'aquests divuit anys, els vuit primers com a regidor de l'oposició, els altres deu com a alcalde, una traça llarga i reconeixible. El Parlament guanya un president però Sarrià de Ter perd un gran alcalde, quelcom que sabíem que passaria tard o d'hora, no més enllà d'aquest mandat municipal, però que pocs sospitàvem, potser fins i tot vostè mateix, que seria per aquestes nobles circumstàncies. Al llarg d'aquests anys compartits inevitablement, i com així ha de ser en política, hem tingut moments de tot, de confrontació i debat polític, de discussió, sempre amb respecte i cordialitat, i algunes vegades amb debats més llargs del que esperaven i desitjaven els i les companyes del ple, amb independència del seu partit, però debats al capdavall

El regidor Roger Casero abraça al ja exalcalde Roger Torrent. Foto: Quim Llunell

sobre qüestions importants del nostre poble. I sí, també hem tingut moments d'acords i consensos, ja que en el fons (o no tant en el fons) ens uneix molt més del que ens separa, ens uneix un gran i compartit projecte que no ens pertany però del que en formem i formarem part siguin quins siguin, i allà on ens duguin, els nostres camins personals i polítics: Sarrià de Ter. No ens pertany però en formem part: Sarrià de Ter serà sempre nostre! Forçosament ara deixa l'alcaldia per a exercir una responsabilitat major, una de les més altes del nostre (gran) país petit: presidir el Parlament de Catalunya. Si la necessita, o per quan la necessiti, li desitjo sort, però sobretot l'encoratjo a seguir amb la passió, vocació i ambició (aquesta darrera en el millor dels

significats) que ha dedicat al nostre poble, Sarrià de Ter, per seguir-la dedicant al nostre país, en la recuperació de les nostres institucions, en la maduresa de la democràcia i en la millora de la qualitat de vida de les persones que en formem part. No és senzill concentrar divuit anys en poques paraules, però si hagués de fer-ho amb quatre, literalment quatre paraules, que a banda de mostrar-li la gratitud personal i política em servissin per tancar aquest "a reveure" (més que comiat) serien aquestes: gràcies alcalde, enhorabona Roger! (Discurs pronunciat com a regidor de la Candidatura de Progrés en el ple extraordinari de renúncia de Roger Torrent com a alcalde de Sarrià de Ter, el divendres 19 de gener de 2018).n

pds_15

TEMA DE PORTADA ACTUALITAT POLÍTICA[felicitats ràdio sarrià

ELS CAMINS ES TORNEN A SEPARAR

RECULLO EL TESTIMONI Narcís Fajula

Jordi Costa

es del grup municipal del PDeCAT de Sarrià de Ter desitgem molts encerts en la nova etapa política del fins ara alcalde Roger Torrent. Personalment hem coincidit tres legislatures a l’Ajuntament; primer va ser quan els nostres grups estàvem a l’oposició, després vàrem ser equip de govern quatre anys i ara, en aquest últim període, nosaltres hem tornat a l’oposició. Tot i aquestes diferents situacions, sempre he intentat mantenir una bona relació personal perquè entenia que, ja sigui d’una posició o altre, tots procurem el millor per al poble i de la discrepància i la discussió es prenen decisions amb més raonaments. Aquesta diferència a nivell municipal no s’ha donat a nivell del Parlament donat que els nostres grups polítics han format coalicions electorals i en aquests casos, sí que hem treballat colze a colze a nivell de política nacional. Tornant a Sarrià, voldria recordar el període del 2007 al 2011, en que, amb en Lluís Aymerich i la Dolly Grau, vàrem treballar de forma generosa, lleial i honesta en l’equip de govern que formàvem conjuntament. Aquests són valors que considero fonamentals quan es planteja la feina de polític i espero i desitjo que segueixin per recórrer aquest camí difícil en que es troba el país. Ara, que els camins es tornen a separar, confiem poder sumar forces i donar resposta i compliment als resultats de les urnes.n

16_pds

Foto Quim Llunell

on vespre president, regidors, autoritats, sarrianencs i sarrianenques. Avui, com és evident, és un dia molt especial ..... recullo el testimoni d’aquesta responsabilitat seguint les passes d'altres veïns il·lustres de Sarrià de Ter com Josep Turbau, Nicolas Pichardo o Roger Torrent. Inicio, doncs, una nova etapa com a alcalde, al poble que m'ha vist créixer. No estic sol, un alcalde mai ha de treballar sol. Compto amb un gran equip de regidores i regidors per fer front als reptes actuals i futurs del nostre poble. Tenim l'energia i en tenim les ganes. Molts dels compromisos que vàrem prendre amb els nostres ciutadans el 2015 ja

s’han executat, i dels que resten, en cap cas es veuran afectats per aquest traspàs. Volem i sabem que podem ser, referents en la bona política municipal, amb humilitat, amb esforç, amb il·lusió, i sobretot amb la complicitat de tots els que fan d’aquest ajuntament la casa de tots i totes, i d’aquest poble, l’orgull de tots els sarrianencs. El llegat deixat per una de les persones que més ha influït en la meva incipient vida política, Roger Torrent, és enorme, i sense cap mena de dubte em quedo amb la seva capacitat d'empatia amb els veïns i veïnes, saber escoltar, estar al costat. El llistó està molt alt, espero estar a l'alçada de la responsabilitat del càrrec. Gràcies! n

Edgar MassegĂş

AJUNTAMENT [#millorasarrià

Instauració de la zona de Camí Segur cap a l'Escola Bressol.

Tasques de manteniment i millora a la zona de lleure davant l'Escola Bressol.

Obra d'asfaltat de la ctra. que va de Sarrià de Dalt al Golf.

18_pds

Finalitzen les obres de restauració de la façana de l'Edifici Masó. Restituït el color original. Obres d’asfaltat del camí de la Mota.

ENTITATS [cantaires de sarrià

Ernest Penalba

TEMPS DE NADALES

Quan llegiu això probablement estareu gaudint del carnaval o fins i tot preparant les maletes per anar de vacances de Setmana Santa. Però ara us parlaré del Nadal, una època de l'any que pels cantaires està farcida de concerts.

l dia 24 de novembre, vàrem estar convidats al centre cívic del Pont Major amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. En aquesta ocasió vàrem oferir als espectadors un seguit de cançons molt variades, entre les quals hi havia "La Mare", una cançó molt emotiva que va popularitzar el cantant català Dyango. Es va llegir un manifest i una poesia per conscienciar sobre la diada. El mes de desembre és un mes molt atapeït. Comencem el dissabte dia 2 amb un concert que ens va fer molta il·lusió, les noces d'or, o sigui el 50è aniversari de casament, del matrimoni Aymerich-Martinez, o el que és el mateix en Lluís i la Ma. Lluïsa, que després de l'experiència teatral de "Els maldecaps del senyor Qualsevol" quasi formen part de la coral. Una cantada, una mica de coca, cava i

bona companyia, què més es pot demanar?, que en pugueu celebrar cinquanta més. L'endemà vàrem cantar a Medinyà amb motiu de la festa major, que es va haver d'ajornar per culpa dels desafortunats fets ocorreguts a Catalunya el passat dia 1 d'octubre. El dia 16 de desembre arriba el nostre dia, la mostra coral de Sarrià de Ter - Concert de Nadal. Enguany

vàrem poder gaudir de les Nadales de la coral El Recer, de Torroella de Montgrí, dirigida per Eduard Font, Les veus de l'estany de Banyoles, sota la direcció de Carme Cornellà, i Els cantaires de Sarrià com a amfitrions. Continuem al desembre. El dia 20 vàrem fer un concert que s'ha convertit en un clàssic, es tracta de la visita al geriàtric de Banyoles La Solana, en el qual els avis van poder gaudir de l'esperit nadalenc en forma de cançons. És un públic molt agraït, tant o més com el que vàrem tenir el dia 3 de gener després del taller de fanalets de la biblioteca. Una colla d'infants ens van acompanyar cantant les nadales més populars amb una mica de posada en escena i l'acompanyament del públic, vàrem passar una estona divertida. El diumenge següent vàrem estar convidats a cantar al poble selvatà d'Anglès en el marc del 14è concert de Nadal. A l'església parroquial

pds_19

ENTITATS [cantaires de sarrià

de Sant Miquel, a més dels amfitrions, la coral Els cantaires de Sant Miquel i la coral Cors alegres dirigides per en Josep Mª Quer, ens van acompanyar la coral Rosó d'Osor sota la direcció de na Rosa d'Osor. Les cançons d'enguany varen servir per recordar els presos polítics, per aquest motiu els cantaires anaven amb un petit detall de color groc. Per finalitzar aquesta tanda de concerts, el dia 14 de gener acompanyàrem la missa de la festa petita de Sant Júlia de Ramis, en honor de Sant Júlia i Santa Basilissa, patrons del poble. En acabar vàrem oferir un petit concert. Res més, vilatans, només us volia dir que assagem cada dimecres a les vuit del vespre a l'edifici “El coro” a la placeta de la Font, si voleu venir a provar hi esteu convidats. Vosaltres continueu cantant sempre que faci falta, però cantant de debò, no com fan d'altres, ja m'enteneu. Salut i que la música us acompanyi. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 20_pds

ENTITATS [esplai PL

ESPLAI PL

Sarrià de Ter

Castell de Sant Miquel

GRUP DE JOVES quest any, després d’un temps inactiu, amb el grup de joves de l’esplai hem engegat un grup d’esplai d’hivern. Cada dos caps de setmana ens reunim amb el grup per fer jocs, activitats i dinàmiques sobre temes que els desperten interès, al mateix temps que fem avançar el projecte que el mateix grup ha decidit tirar endavant. Esperem poder-vos explicar més coses al respecte en propers números de la revista i qui sap si també podrem parlar de nous grups o novetats en activitats. Estigueu atentes i atents a la revista i a les nostres xarxes, que les notícies volen! n

Sant Martí de Llémena

COLÒNIES DE NADAL esprés de tres dies de colònies durant el Nadal, els participants de l’activitat van sortir exultants, un cop solucionats els problemes dels treballadors d’un circ que feia aigües. Els nois i noies van ajudar els personatges un a un, i els van fer superar les seves pors a partir d’activitats, jocs, dinàmiques i jocs de rol... No van faltar els jocs més típics que agraden a tothom, com el tòtem o el tot s’hi val, però també hi va haver versions renovades de jocs icò-

nics com la bandera. A més, molts jocs van formar part d’un joc de rol més gran que els englobava. Les colònies, que van anar des del 26 fins al 29 de desembre, van comptar amb participants d’entre 12 i 16 anys, que van valorar molt positivament els dies passats a la casa de Sant Martí de Llémena i esperen les següents activitats de l’esplai amb ganes de tornar a fer el boig, passars’ho molt bé i desconnectar dels mòbils i la resta de preocupacions tots junts amb l’entitat de lleure. n

pds_21

ENTITATS [

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT

Txell Pla Regidora de Festes, Joventut i Lleure

El passat divendres 29 de desembre va arribar a Sarrià de Ter el Carter Reial, el nostre Mag Magí, per a recollir totes les cartes dels infants del poble i donar-les als Tres Reis Mags perquè uns dies més tard els deixessin els regals que havien demanat a casa de cadascú.

om ja vàrem fer l’any passat, el Carter va arribar un divendres a la tarda al Pla de Vinyers on se li va preparar el campament Reial. L’Associació de veïns ens va preparar una xocolata ben bona per esperar el torn per a posar la carta a la bústia. Uns dies més tard, el dia 5 de gener, varen arribar els Tres Reis Mags d’Orient a Sarrià. Abans de començar el campament, es va anar a fer una visita a les persones del Centre especial Ramon Noguera per a portar-los un detall. Es va fer el campament Reial al Parc de la Cooperativa de 4 a 6 de la tarda. Allà els Tres Reis i el Mag Magí es varen posar dins les seves tendes per tal de rebre individualment els infants que volien i així donar-los un detall. Mentre els infants esperaven que els Reis els rebessin, varen poder menjar xocolata desfeta que ens havia preparat l’Associació de veïns de Pla de Vinyers i que els cuiners reials varen anar repartint. Passades les 6 de la tarda, va sortir des del barri de Sarrià de Dalt tota la comitiva Reial que va anar fent un recorregut pels diferents barris del poble. Durant la cavalcada, els Reis anaven al damunt d’unes carrosses en forma de trineus i venien acompanyats de Fotos: A.Vila

22_pds

cavalls, patges fumeres, carters, cuiners, músics i molts patges que anaven donant caramels als nens i nenes que els estaven esperant per veure’ls. Cap als voltants de les 8 de la tarda varen tenir l’arribada al Ajuntament a on els va rebre l’Alcalde Roger Torrent i regidors, des d’on varen pujar al balcó per a dirigir unes paraules per a tots els nens i nenes. n

Les noves carrosses dels Reigs Mags. Fotos: A.Vila

pds_23

cultura

19ena FIRA DEL PAPER I EL CARTRÓ DE SARRIÀ DE TER EXPOSICIONS

Les exposicions que aquest any compartien espai a la sala gran del Coro compartien també un cert gust per la senzillesa en la seva expressió. Cristina Vicedo

«RESISTÈNCIA» DE RAQUEL MORON

a Raquel Moron és molt coneguda pels sarrianencs perquè participa en la Fira del Paper des de fa un bon grapat d’anys fent tallers infantils divertits i creatius. Enguany també vam poder gaudir de la seva faceta artística, amb l’exposició «Resistència». Les peces triades per a formar part de l’exposició recollien els mitjans que la Raquel utilitza per a expressar-se. Els quadres de gran format amb la superposició de diverses textures on dones, homes o infants s’entrelliguen com les branques dels arbres que sempre habiten les seves obres, alhora que transpuen una atmosfera de força i estimació basada en els petits gestos, les petites accions. L’exposició desvetllava, però, l’aspecte més compromès de la Raquel Moron ciutadana del món. La seva preocupació pels problemes i els confictes humans. El seu compromís amb els més febles i perseguits. La Raquel ens proposa «resistir» com una una fòrmula vital combativa i lliure per no perdre els valors humans davant la injústicia o el dolor. Els seus «llibres objecte», una mena de haikus visuals, ens expressen de manera concisa i sintètica el dolor dels pobles perseguits, ja siguin sirians o catalans; les ansies de llibertat o la lluita quotidiana de la dona per aconseguir l’empoderament dels espais que habita. Com ella diu «Les meves pintures són senzilles, directes i profundes. Intenten explicar que l'art de la vida és gaudir cada moment com un instant etern; la sensació de tancar els ulls mentre fem una abraçada, mentre estenem els braços en dies de tramuntana, retenir el moment més enllà de l'instant fugaç.

24_pds

Fotos Quim Llunell

Parlen de cossos que viuen, senten, ballen i somien; de cossos que s'entrelliguen amb els arbres, arrelats a la vida. I l'ocell, no només com a símbol de llibertat, sinó també de resistència; que es plasma també amb les textures i els llibres vells. Què més resistent que un llibre vell? I tot torna al seu inici: el paper fet dels arbres.» n

CULTURA [19ena fira del paper i del cartró

«EX-LIBRIS» DE MIQUEL BOHIGAS

L’

exposició «Ex-libris» recollia una bona mostra de les peces que Miquel Bohigas ha conseguit recopilar. La seva passió pels ex-libris li ve de fa anys. Segons ell ens explica, van néixer com una manera de marcar els llibres que pertanyien a la biblioteca d’un propietari. Els primers exlibris apareixen ja en el segle XVI i vénen a ser unes marques, com etiquetes, que estan enganxades a les tapes dels llibres, i la seva simbologia era representativa del seu propietari, de la seva família o llinatge. Amb el pas del temps els ex-libris van adquirint cada cop més la consideració de manifestació artística, i es tornen més i més elaborats. A Catalunya l’època d’or de l’exlibrisme va ser el modernisme, enllaçant amb els seus principals criteris artístics. La col.lecció de Miquel Bohigas conté una bona representació dels creadors catalans, però també inclou peces de fora del país i també alguns ex-libris creats per ell mateix. n

Fotos Miquel Bohigas

pds_25

CULTURA

19ena FIRA DEL PAPER I EL CARTRÓ DE SARRIÀ DE TER

26_pds

CULTURA [19ena fira del paper i del cartrรณ

Fotos Quim Llunell

pds_27

CULTURA [19ena fira del paper i del cartró

Forques de Can Deu de Sabadell

LA CLOENDA. FOC I MÚSICA

Diables de Sant Antoni de Barcelona amb La Porca

Jordi Estefanell Regidor de Cultura

Amb la intenció d’oferir una fi de festa ben lluïda, enguany vam decidir acabar aquesta edició de la Fira del Paper amb un espectacle pirotècnic i un concert.

28_pds

Drac de Foc El Tallot

l final del diumenge, i com a tancament de la fira, vam programar una cercavila amb la col.laboració dels Amics dels Gegants de Sarrià. La nostra colla gegantera venia directament de participar en la trobada intercomarcal de colles i és d’agrair que volguessin compartir la seva alegria amb nosaltres, fent doblet en una llarga jornada gegantera.

Fotos Quim Llunell

Així, doncs, geganters, gegants i músics, juntament amb les colles i figures del Bestiari Popular que van participar, enguany el Drac de Foc El Tallot del Vendrell, la Porca i els Diables de Sant Antoni de Barcelona i la colla Forques de Can Deu de Sabadell, varen recórrer el carrer Major fins arribar a la remodelada plaça de l’Església per celebrar allí els actes de cloenda.

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

19ena FIRA DEL PAPER I EL CARTRÓ DE SARRIÀ DE TER

Fou a la plaça on les colles del Bestiari ens mostraren els seus balls tradicionals i carregaren les seves figures de tota la capacitat pirotècnica que pogueren, per oferir-nos la seva atractva i engrescadora fi de festa. La plaça sencera es va omplir de foc, llum i espectecs. La imatgeria, encesa de carretilles, fuets i trons oferia una sensació de sobrecolliment i espectacularitat que enlluernava les cares de xics i grans. Les fumarades i l’olor de pólvora creaven un ambient fantasmagòric. Les evolucions del bestiari carregat de foc i llums oferien espectacularitat i sorpreses als assistents, així com algun espant entre els més petits. En acabar els darrers trons i balls de les figures, va començar el concert programat. Actuaven els Biflats. Biflats (contracció de bemolls i xiflats) és el nom d’un novedós grup català, que reinterpreta la utilització dels instruments tradicionals de la cobla, per oferir una nova proposta musical.

Fotos Quim Llunell

pds_29

CULTURA [19ena fira del paper i del cartró

La seva música ens pot transportar a diferents mons sonors. Des de la cúmbia a les fanfarres o Torafs de l’est d’Europa, des de la Mediterrània als Pirineus. La base del so de la cobla, al que s’afegeixen més instruments com la bateria, percussions o la tuba i les veus recorden el so de les formacions tradicionals balcàniques, gairebé com una brass-band. Però alhora Biflats son capaços de tenir la sensibilitat de la Mediterrània i de sons aràbics que extreuende la fustade tibles, tenores i flabiol. Si sou amants de les etiquetes musicals, podríeu posar-los la de «world music» made in Catalonia. El repertori és molt variat, des dels temes propis com Ferro roent, El bou de Portbou, Pèl a les aixelles, Som de la Selva o Coucou. Versions de músiques balcàniques com Pigem me man-

30_pds

gava o Papigo. També versionen temes tradicionals com Muntanyes del Canigó, Ball de nans o Ball d’en Vadó/Set trossos. Tots els temes, però, interpretats de forma potent, ballable i festiva. Ens ofereixen un concert esclatant i superdinàmic, fins que els músics acaben baixant de l’escenari i, peu a terra, comparteixen la seva festa en total proximitat amb el públic. Els Biflats ofereixen festa i el públic de Sarrià de Ter la va saber apreciar i agrair. Cal destacar la participació del sarrianenc Edgar Massegú en aquesta formació, com a veu, percusionista i lletrista. Ell i el blanenc Xavi Pendón són l’almamater i impulsors d’aquesta banda que de ben segur es mereix una exitosa trajectòria musical. Una gran cloenda de foc i música per a la 19ena edició de la Fira del Paper i el Cartró. n

L’artista sarrianenc Edgar Massegú forma part de la banda Biflats, essent veu, percussionista i lletrista. Fotos: Quim Llunell

CULTURA [biblioteca BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

CELEBREM EL NADAL A LA BIBLIOTECA: DECORACIÓ, POSTALS, FANALETS, CANTADA, PESSEBRE, ... Anna Sala Directora Biblioteca Emília Xargay

Fotos: Anna Sala

Per Nadal, i com ja va essent una tradició a la nostra biblioteca, organitzem un munt d’activitats per als més petits de la família i que van des de: tallers de postals, tallers de fanalets, decoració de Nadal, cantada de nadales, visita del patge Fumera, ... I aquest 2017 no en podia ser una excepció.

ixí, doncs, des de primers de desembre vam decorar la biblioteca amb motius nadalencs; vam fer un taller de postals perquè tots els nens i nenes poguessin felicitar el Nadal. I ja en plenes festes nadalenques vam tenir la cantada de nadales a càrrec dels Cantaires de Sarrià de Ter que com cada any ens van oferir un repertori amb la seves cançons més nadalenques; vam fer fanalets per anar a esperar els Reis Mags i final-

ment també vam tenir la visita del patge Fumera que va recollir les cartes que els nens i nenes de la biblioteca li van escriure. Us convidem i us animem a compartir aquestes festes nadalenques amb nosaltres i participar amb les més petits de la família en les activitats que organitzem des de la biblioteca E. Xargay. Aquí podeu veure algunes fotos de les activitats que vam anar fent al llarg de tots aquests dies. n

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pds_31

CULTURA [biblioteca

ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA E. XARGAY: TRES CONTES DE NADAL DE TRUMAN CAPOTE

Anna Sala Directora Biblioteca Emília Xargay

El passat 15 de desembre a les 20h la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter va celebrar el seu 7è aniversari en la seva ubicació actual. Aquest any vam voler dedicar el nostre aniversari a donar a conèixer la figura de l’escriptor nord-americà, Truman Capote a través de la lectura d’alguns fragments dels seus contes nadalencs aprofitant que ens trobàvem a les portes del Nadal.

L’actor David Bagès, acompanyat del músic Marcel Casellas, va llegir “Tres contes de Nadal” de Truman Capote, amb ocasió de l’aniversari de la Biblioteca.

’activitat estava emmarcada dins el cicle «Clàssics de Nadal», un cicle literari que ofereix Taleia Cultura i que pretén despertar en el públic el gust per la lectura durant les festes de la mà d’un actor/actriu acompanyats de músics professionals. D'entre els diferents clàssics que hi havia vam escollir per aquesta ocasió, una selecció de fragments de “Tres contes de Nadal” de Truman Capote: Un record nadalenc, Un Nadal i El convidat del Dia d'Acció de Gràcies, els quals reuneixen tres memorables incursions en el territori de la memòria, del passat, de la infància. Tres records de reunions familiars propiciades per celebracions festives, dues de Nadal i un dia d'Acció de Gràcies. Relats sobre la innocència, l'amor i la maldat en què es condensa tot el talent narratiu de Truman Capote. El Buddy, és a dir, el petit Truman, és el protagonista dels relats. Un protagonisme compar-

tit per la senyoreta Sook, una parenta soltera, tan ingènua com sàvia, amb qui el nen va tenir una relació molt especial durant la seva infantesa a Alabama, separat dels seus pares. La lectura de fragments d’un dels contes i una sinopsi narrativa dels altres dos va anar a càrrec de l’actor David Bagès, i la música ens la va posar amb el contrabaix Marcel Casellas. I junts ens van endinsar i animar a conèixer més a fons l’obra literària de Capote. L'activitat va acabar amb un petit piscolabis i una copa de cava per a tots els assistents que es van apropar fins a la biblioteca a celebrar amb nosaltres el nostre aniversari. Us deixo algunes fotos perquè us animeu a acompanyarnos en el proper aniversari de la nostra biblioteca. Una data molt especial per nosaltres que ens agradaria compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes de Sarrià de Ter, siguin o no usuaris de la biblioteca. n

CULTURA

NITS DEL CORO Sergi Torrentà

Vuit temporades fent cafè teatre professional a la Cafeteria del Coro, l’oportunitat de viure de prop una experiència teatral única i singular a les comarques de Girona; de fet, gràcies a Nits del Coro ha nascut La Xarxa Gironina de Cafè Teatre, que engloba els pobles de Vilablareix, Cassà de la Selva, Platja d’Aro, la Bisbal d’Empordà i, sens dubte, els pares de la criatura Sarrià de Ter, creant una marca pròpia i un circuit d’aquest tipus d’espectacle de petit format.

ls principals eixos de la proposta teatral és una programació eclèctica que barreja diferents disciplines escèniques, on destaca l’humor, sense deixar d’escapar l’oportunitat de veure altres disciplines, com els contes d’adults, les titelles, la màgia, entre altres.... tot prenent un most o una copa a la cafeteria. La programació consta de 15 espectacles de novembre a juny, els dijous al vespre cada quinze dies i on solem acabar amb un últim espectacle al carrer. Aquest primer trimestre hem comptat amb les companyies JuanCallate, que ens va oferir l’estrena de la temporada amb un humor molt intel·ligent que va sorprendre el públic assistent. De Formentera ens vingueren Las Moskitas Muertas a explicar-nos històries divertides, d’amor i desamor; Planeta Chinchilla,

amb la clown Virigina Melgar, ens va fer delirar; en Rubén Martínez amb les històries de Palabra Cadabra o Loco Brusca amb els seu clown autèntic, acabant amb el show de Marta Renyer amb El Cabaret d’Elvira o el teatre gestual i simpàtic de la Cia. Siete de Mayo. Més de 100 espectacles i més d’un miler d’espectadors per temporada han tingut fins a dia d’avui les Nits del Coro i ja són un referent a nivell de país d’aquest tipus de proposta teatral, a on l’Ajuntament de Sarrià de Ter, L’AGT i l’entitat cultural Ona Sarrià formen el trio perfecte perquè segueixi sent així. D’altra banda, cal destacar el gran èxit de les sortides teatrals que organitzem des d’Ona Sarrià i que ja ens han portat a veure musicals com “Molt Soroll Per No Res”, “La Cubana” o “Dirty Dancing”. n

pds_33

CULTURA

1992-2017: LA “COFES” VINT-I-CINC ANYS DESPRÉS Maties Martí

La Festa Major, més ben dit, les Festes Majors del 1992 a Sarrià varen ser les darreres Festes Majors que es van fer per separat: Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix. Fou a partir del 1993, quan l’Ajuntament de Sarrià de Ter va comandar la nova “Comissió de Festes” on estaven integrades pràcticament totes les entitats socials i esportives del poble (des del Consell Municipal d’Entitats). Concurs de sardanes a La Rasa, l’any 1984.

anmateix, aquesta darrera Festa Major, un servidor ha estat el convidat a fer el Pregó i, de passada, hem pogut fer esment d’aquests vint-i-cinc anys transcorreguts, des d’aquell gloriós 1992 dels Jocs Olímpics de Barcelona. Malgrat fer les dues Festes per separat les Comissions de Dalt i de Baix, l’Ajuntament col·laborava en l’organització del Pregó, les Trobades de Gegants, les Exposicions,... Aquell 1992, en va ser el pregoner el Sr. Andrés Rodriguez, molt estimat per la seva tasca en l’educació i les vessants esportiva i social del poble. Malauradament, ens deixava al maig del 1993. El 1982, i des del Consell Municipal de Sarrià, vam intentar fer una “Festa Unificada”, implicant a totes les entitats d’aleshores. Ara he comprovat, repassant actes i escrits de reunions, que els recels superaren les avinences i no fou possible la consecució desitjada. A tall de resum del que va ser la tasca de la COFES (Comissió de Festes d’Entitats de Sarrià o Comissió de la Festa Major

34_pds

d’Estiu) esmentem l’escrit de comiat, del darrer programa de Festes (1992): “Deu anys ençà era una altra cosa: diferent inquietud, un tremp més decidit, ganes de fer coses i ferles bé. Era el 82 del Consell Municipal (amb aquell bon fer que ens va deixar l’inesborrable Just i la posterior continuïtat d’en Quim), amb un Conseller de Cultura que va prometre una “Carpa” i no va poder ser (Oh malefici!) per una setmana de retard, l’element aglutinador d’una Festa Major diferent. Eren la idiosincràsia d’en Guillem i un decidit Joan, el tarannà d’en Ramon F. I la filosofia d’en Miquel o l’Eduard. En Delfí i en Florià ens hi varen ajudar. De reunions ens en vàrem fer un tip, però com que les diferències que ens separaven amb “Dalt” foren superiors a les igualtats, no fou possible la que podia haver estat “Festa Major de TOT Sarrià 82”. A la llavors COFES (Comissió de FESTES DE LES Entitats de Sarrià) hi havia totes les entitats possibles, esportives, culturals i socials, que decidiren partici-

par-hi. La participació del F.C. Sarrià, amb l’Antoni, en Frasco i companyia fou rellevant. Semblantment al 82 arribem al 83, encara amb actes al mateix emplaçament. Els darrers intents (amb Girona) per conservar la Carpa no reeixiren, i la “Carpa” se’n va anar al riu... Mentrestant, la Comissió es perfila amb gent que estava a l’Associació de Veïns de Sarrià: l’Emilia, l’Assumpció, en Lluís i la Rosa, en Francesc; i persones d’altres entitats o bé veïns: l’Andrés i la Conxita, l’Artur i la Maria, en Joan i l’Angel dels Vinyers, l’Alejandro de la Rasa, en Rossend i la Conxita, en Joan i la Quimeta de St. Julià, la família Baquero... Al 84 hi ha canvi d’envelat “festiu”, concurs de Sardanes a la Rasa (un lloc més adient i espaiós que el de la plaça de l’Església, que havia quedat petita per aquest acte), un any singular amb cinc dies de Festa Major. A part de les baixes (que no esmentarem) al 85 hi ha noves incorporacions: en Narcís i la Loreto, en

CULTURA

La Carpa, al solar de la plaça Emília Xargay

Joan i la Joaquima, la Maria Jesús, en Nicolau i la Paquita. Aleshores encara teníem corda i crèiem que no s’havia esgotat el projecte de fer una Festa gran, engrescadora i participativa: amb el Cross, les Exposicions, la Pesca, la Petanca, el Concurs de Sardanes, la Diada de la Quitxalla,... Mentrestant, s’incorporen els Joves del Gas Boig, amb en Sergi i en Ramon R. de portaveus, l’Antonio de la Rasa. Però comencem a veure dificultats per anar buscant noves fórmules i adequant els dies festius a la demanda popular. Altrament, la Festa a la Vellesa, va agafant “solera” i esdevé una diada sonada pels avis de Sarrià, amb l’Esplai al capdavant. Al 88, incorporen el Concurs de Botifarra, que es celebra a l’Escola d’Adults, com una activitat més de la Comissió. Entitat que a principis del 90, es constitueix formalment en COFES: popularment Comissió de Festes, però estatuàriament Comissió Organitzadora de la Festa d’Estiu de Sarrià. Però no acabem de trobar el nostre lloc, i després de la Festa del 91, donem com a termini el 30 de setembre del 92, per deixar-ho en mans d’uns probables substituts, que vinguin amb “bons” aires, decidits a fer-ho d’una altra manera, que

Reunió dels representants de les entitats a la Comissió de Festes (Cofes).

tanmateix agradarà més als veïns. Una assignatura pendent que ens deixem per examinar és el fet de no haver incorporat els veïns de la Rasa a la Festa Major de Sarrià, a la que la majoria s’hi sent aliena. Altrament, després de l’experiència del 82, no s’ha intentat fer més “canvi d’escenari” durant els dies de la Festa. Una altra gent i unes altres circumstàncies ho poden fer possible.” De totes les activitats festives, la que més hem trobat a faltar ha estat el concurs de colles sardanistes, iniciat en els seus orígens pel Dr. Garriga, en Josep Mir i en Francesc Vila, amb l’actuació d’una colla sarrianenca els primers anys. (Vegeu Parlem de Sarrià, núm. 96, “Un indret, moltes històries” de Jordi Duch).

Es va arribar a la XXVII edició. Cal esmentar la col·laboració del malaguanyat Generós Mestres i tota la colla dels “Amics de la Sardana Terranostra” de Girona. Abans de la COFES, sobretot la UES va tenir cura de la seva realització. En principi, a la “Plaça de l’Església” o també “Plaça de l’Obra”. Precisament el Dr. Garriga hi té una sardana dedicada, entre la dotzena que va compondre. Els anys que teníem cura de l’organització del Concurs, recordem el Dr. Josep Garriga, que sempre assistia al desenvolupament d’aquesta efemèride molt ben vestit i amb la sardana “revessa” molt ben guardada, fins a l’hora de la seva interpretació per part de la cobla. Recordem que en els concursos de sardanes, hi

pds_35

CULTURA

ha les “sardanes de lluïment”, les “revesses” (molt enrevessades per trobar el seu tiratge) i les de “germanor”. Ara s’hi ha incorporat les de “punts lliures” o “sardana esportiva”, on les colles manifesten la seva destresa i habilitat en l’execució. Per indicació de la “Terranostra” es va canviar la ubicació de la plaça de l’Església pel Camp de futbol de la Rasa per qüestió d’espai, sense voler cap més protagonisme, com es va insinuar des del Diari de Girona, en una carta d’un grup de veïns de Sarrià de Ter (Diari de Girona, 15 de setembre 1994, pàg. 13). Recordem les sessions de ball, que tenien lloc a la plaça Josep Pallach, a l’aire lliure. Aquest també fou un handicap a l’hora dels contractes orquestrals, ja que no hi havia cap altre lloc alternatiu en cas

de pluja, i calia respondre econòmicament en cas de suspensió. Una altra de les activitats promogudes per la COFES fou la Festa a la Vellesa, que arribà a la seva XII edició (1981-1992). Gràcies també a la UES que ens oferia el Pavelló per fer el dinar de germanor i tots els actes d’homenatge. La dualitat “Dalt – Baix” havia de “caure” pel seu propi pes, i així al 1993, ja només hi va haver una única Festa d’Homenatge a la Vellesa, des del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, que en fou la iniciadora. Van seguir el mateix camí les “Cavalcades de Reis”. Tot plegat degut al fet, malgrat ser Sarrià un poble petit, haver-hi dues parròquies: la de Sarrià de Dalt, dedicada a St. Antolí (s.X) i la de Sarrià de Ter (1805) dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

I una tercera activitat que organitzava la COFES era el Concurs de Botifarra, al Local de l’Escola d’Adults del carrer Firal. El cas és que, vint-i-cinc anys després, hem volgut recordar-ho, i vam fer una “Trobada” a la Cope, el proppassat dissabte 16 de setembre de 2017. Compartint anècdotes i experiències viscudes, però molt orgullosos per haver contribuït en l’organització d’aquests actes i al gaudi de tots els veïns i veïnes que ens volgueren acompanyar. Un record molt sincer pels que ens han anat deixant en el decurs d’aquests anys: En Rossend i l’Agustí, l’Artur Mutos, en Narcís Vidal, en Joan Pijoan, en Lluis Baquero, en Joan Sais i l’Emilia Pi. Els dos més veterans que hi eren presents, la Sra. Conxita i el Sr. Nico-

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

36_pds

CULTURA

Els membres de la Cofes es varen retrobar el 16 de setembre a la Cope. Fotos: Maties Martí

lau Casas, també en tenien moltes per explicar. El Sr. Nicolau va fer un record emocionat del Sr. Andrés i la Sra. Conxita va voler acomiadar la vetllada amb uns versets molt acurats. Feien així: Jo, ja fins que de la vida, la temuda mort em prengui, i de l’eterna calma, la dolça vida emprengui; fins llavors, gent estimada, mai us podré oblidar. I encara que un altre dia,

el Déu del cel ens cridi, i el cant de la resurrecció ens mostri una altra vida, allà, si us torno a veure, us tornaré a estimar.” Naturalment, un comiat vespertí molt aplaudit per tots els presents. Vam lamentar l’absència d’en Ramon Font, que no hi va poder assistir per motius de salut: recordem que ell va ser l’ànima de tots aquests anys de Cofes.

I, en nom de tots els assistents, l’agraïment a tots els sarrianencs i sarrianenques per aquests anys en què varen poder fer un servei al poble, en l’organització d’aquests actes lúdics i festius, amb àmplia implicació social. No hi van mancar moments de tensió i malentesos, ben segur, però com gairebé sempre a l’hora del record, guanyaren els bons moments i l’entusiasme perquè tot anés de la millor manera possible. Moltes gràcies a tots! n

pds_37

CULTURA

TENS ENTRE 12 I 29 ANYS? AQUEST ESCRIT T’INTERESSA!

arrianencs i sarrianenques de 12 a 29 anys. Això voldrà dir que disposareu d’un espai on poder fer activitats lúdiques, jocs de taula, deures, tallers, sortides, cursos d’allò que més us agradi, fins i tot passar-hi la tarda amb els amics i amigues xerrant, mirant una peli, entre d’altres. Però clar, necessito la vostra participació i imaginació per donar forma a aquest espai i aportar més vida juvenil al poble.

On? L’espai situat entre cal Flequer i la Biblioteca municipal Emília Xargay, actual “Centre de visitants”. Quan? Tots els dilluns i divendres de 16.30 a 18.30h. Com? Tens diferents opcions: si el dia no et va bé, però tens infinites idees, pots enviar-me un WhatsApp o trucar-me; si no, també pots enviar-me un correu. El que m’agradaria més, però, és que vinguessis a l’espai jove a dir-hi la teva i començar a donar forma al projecte! Espero, doncs, que amb la vostra col·laboració junts puguem muntar un espai jove súper xulo i fer-nos-el nostre! n Ariadna Jordà Dinamitzadora de joventut de Sarrià de Ter Zona Jove Groga 615 86 67 49 Instagram: grogazonajove Facebook: Zona Jove Groga HYPERLINK "mailto:zonajove@girones.cat"zonajove@girones.cat

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

38_pds

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

CULTURA

LLIBRES

4321 Àngel Garcia

PAUL AUSTER

Qui no s’ha preguntat mai: Què hauria passat si…? Si no hagués agafat aquell tren que em va permetre conèixer la que avui és la meva companya. Si m’hagués deixat greus seqüeles aquell accident de trànsit del qual vaig sortir afortunadament il·lès. Si hagués vingut aquell segon fill que mai no va arribar.

i no hagués tingut aquell extraordinari mestre que em va despertar l’interès per la literatura. Aquesta és la qüestió que ens planteja Paul Auster en la seva última i llarguíssima obra (prop de mil pàgines) en una narració fabulosa, o potser hauríem de dir més encertadament en una fabulació narrativa. 4321 ens explica les quatre versions, les quatre possibles vides del noi Archie Ferguson si les coses haguessin passat d’una manera diferent. El llibre comença amb una divertida anècdota sobre l’arribada del seu avi emigrant jueu de Polònia als EE.UU. Algú el va aconsellar que quan li preguntessin el nom digués que es deia Rockefeller, un cognom amb el que sempre es podria triomfar als EE.UU. Quan va arribar el moment i li van preguntar el seu nom, l’avi, atabalat, va respondre en jiddisch: Ikh hob fargessen! (Me n’he oblidat!) i el funcionari, impassible, va escriure Ichabod Ferguson. I així comença la història dels quatre Ferguson que tal vegada ni es deien Ferguson. El primer Archie Ferguson és un lector empedreït que desenvolupa una forta consciència social a través

de la mirada que de la història de l’Amèrica del segle XX li ofereix una tia seva. El seu somni: convertir-se en periodista, i per això s’implica en les protestes d’estudiants dels anys seixanta, veu morir Kennedy i adora Martin Luther King. El segon Ferguson tindrà una vida més curta que la dels altres tres. La seva passió quasi incontrolable és escriure. Escriure tot allò que li passa pel cap, escriure quan potser hauria d’estar jugant a pilota. Una esplèndida narració sobre un parell de sabates a les quals ha posat nom i donat vida, ens il·lustra de manera espectacular aquesta seva capacitat d’escriure. El tercer, restarà orfe amb només vuit anys en morir el seu pare en una desafortunada decisió per salvar un petit magatzem d’electrodomèstics. Al cap de poc temps deixa Nova Jersey i amb la seva mare s’estableix a Nova York, on passa una tumultuosa adolescència canviant sovint d’institut, essent detingut per robar llibres, descobrint el cine com a antídot de tot i albirant alguns trets de bisexualitat a la seva vida.

El quart, només viu per escriure (passió compartida pels quatre). De jove ha guanyat un concurs literari que el fa pensar que s’hi pot dedicar professionalment, però la gran novel·la que hauria d’escriure no acaba d’arribar mai. Els esdeveniments més importants de la segona meitat del segle XX –els assassinats de J. F. Kennedy i Martin Luther King, la guerra del Vietnam, les manifestacions multitudinàries en contra d’aquella guerra, la mort de Malcom X- fan de rerefons en un llibre que és un apassionant joc de miralls en què en una versió de la vida d’en Ferguson el pare esdevé ric amb una gran cadena de botigues, en una altra mor en un incendi i en una altra continua amb un petit negoci. La mare, Rose, personatge cabdal a la seva vida, obre un important estudi fotogràfic, o treballa per un petit diari local. O és viuda o es torna a casar. I en Ferguson té germanastres, o no. El que tots els Ferguson tenen en comú, a banda de la seva aspiració per ser escriptors, és que s’enamoren de l’Amy, un personatge extraordinari que el fa créixer com a persona. Escrit amb el característic sentit de l’humor de l’autor, el llibre és ple de referències artístiques –pintura, música, cine i sobretot literatura- i cita, a més dels autors nord-americans més coneguts, a Picasso, Pau Casals, Calderón de la Barca o El Quixot. Paul Auster va néixer a Newark (Nova Jersey) l’any 1947 -com el seu personatge Ferguson. Ha escrit prop d’una cinquantena d’obres entre novel·la, poesia, assaig i alguns guions cinematogràfics. Guardonat amb una desena de premis, fou també premi Príncep d’Astúries de les Lletres l’any 2006. n

pds_39

CULTURA [montserrat roig

MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Mireia Masó i Cerdà

UN COMPROMÍS AMB LA VIDA!

Avui, com cada matí, m’he llevat i he sintonitzat la ràdio. He escoltat les notícies i he pensat en la Montserrat Roig. Em pregunto què hauria dit sobre el fet que les dones de l’Aràbia Saudita podran conduir finalment després de tres dècades de reivindicacions i, a més, podran gaudir d’un saló de l’automòbil concebut només per a elles. Aquests darrers dies també hem conegut la polèmica sobre les hostesses massa lleugeres de roba que han d’entomar, somrients i sense queixes, fred rigorós i pluja insistent mentre amenitzen els espectacles i les competicions esportives de ciclisme i tennis davant d’un públic majoritàriament masculí. Com que hi ha temes que clamen al cel, no dubto que de ser viva la Montserrat hauria agafat la seva màquina d’escriure (o potser ordinador). Hauria escrit d’una revolada, amb tota l’energia sorgida de la indignació, un article d’opinió en un dels diaris on solia publicar-ne, potser a l’Avui o La Vanguardia, sobre el sempitern debat de la discriminació de gènere i, és clar, també del difícil i inimaginable moment de crisi política i social que travessa Catalunya, amb el menysteniment dels seus drets i llibertats i espoli sistemàtic del seus actius democràtics.

40_

Foto: Pilar Aymerich

VIDA CURTA PERÒ INTENSA

empre m’he preguntat què hauria passat si Montserrat Roig no hagués mort tan jove, amb 45 anys; molt probablement avui dia estaríem parlant de la millor escriptora catalana actual o, sense por a exagerar, d’una de les millors escriptores espanyoles i europees. I si a més hagués nascut home i hagués escrit en castellà, possiblement seria membre de la RAE. La seva amiga i escriptora Rosa Montero afirma que el seu problema

era no haver nascut home; el sexisme encara impera a la nostra societat actual, com demostren les notícies a què fèiem referència més amunt, i fa vint-i-cinc anys, molt més encara. Montserrat Roig va escriure més de quaranta llibres en quaranta-cinc anys sobre molts temes en diversos gèneres. La seva faceta més passional i plaent va ser la de novel·lista, dins la qual encabia els temes que la preocupaven i motivaven com a persona humana pertanyent a una societat que calia millorar després

CULTURA [montserrat roig

del reduccionisme anihilador de la dictadura franquista. En aquesta línia de compromís social i humanitari, fou una activista política d’esquerres, catalanista, feminista, lluitadora pels drets de la dona, periodista en revistes i diaris, assagista, presentadora de TV al programa Personatges, on realitzà quaranta-nou entrevistes (fins que foren censurades) a personatges fonamentals de l’època d’arreu dels Països Catalans que contribuïren a redreçar la cultura, la història, la llengua: Neus Català, Raimon, Joan Fuster, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Maria del Mar Bonet, Joan Fuster, Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Joan Oliver. Tota la feina feta per ella és, en realitat, l’eina imprescindible per aconseguir un objectiu universal més enllà de les paraules: el de la justícia social, el rescabalament de les llibertats i la dignitat dels vençuts, però no sotmesos. UNA VEU MELODIOSA VA EMMUDIR MASSA D’HORA El dia 10 de novembre de 1991 ens deixava Montserrat Roig amb tan sols 45 anys. D’això, ja en fa vint-i-sis i com la trobem a faltar, perquè de veus reivindicatives i literàries n’hem sentit moltes en aquests anys, però com la seva, melodiosa, temperada, segura i elegant, cap. Una veu intel·ligent que expressava el seu compromís social, de gènere i polític i que, alhora, sabia escoltar altres veus que l’enriquien en la seva croada contra les injustícies i la recerca de la veritat en esdevenir “la veu dels silenciats”. Els catalans als camps nazis, 1977. El dia que morí (a la Clínica del Pilar de Barcelona) el recordo amb tristor perquè desapareixia una gran escriptora en llengua catalana. Jo aleshores estava estudiant Filologia

Catalana i coneixia la seva obra novel·lística però desconeixia encara la importància i l’abast de gran part de la seva ingent obra periodística, el seu vessant més compromès, més arriscat i per tant, més valent. Solia llegir les seves cròniques o, com deia ella, textos de reflexió sobre les seves tres pàtries: la vida, els llibres i la seva ciutat (Barcelona i la cultura catalana), amb el títol Un pensament de sal, Un pessic de pebre, al diari Avui, publicades pòstumament per edicions 62 amb el nom “Dietari obert”. Eren reflexions sobre l’actualitat dels anys 1990-1991, com per exemple la Guerra del Golf, expressades en forma literària, plenes de reflexions, opinions, humor, tristor. M’agradaven perquè em feien pensar i admirava la força que se’n desprenia malgrat saber que ella patia un càncer irreversible i que cada dia empitjorava; no obstant, era impossible deduir-lo dels seus escrits. Com els grans professionals, va saber posar distància entre ella i la seva feina. El darrer article, anomenat “Un múscul traïdor”, sortia dos dies abans de la seva mort, el 9 de novembre de 1991, i com gran part d’ells, atemporals, podria ser ben bé de l’any 2018. Montserrat Roig parteix de l’anècdota d’un famós director de teatre que no aconseguia motivar els seus actors amb l’obra de Shakespeare perquè la història del rei Lear els quedava massa llunyana: «Aleshores el director els va dir que acluquessin els ulls, que premessin tot seguit amb força les parpelles i, quan el tel color de rosa esdevingués negre fosc, comencessin a pensar en la tragèdia del rei Lear. Primer com a rei. Més tard com a pare. En un món on s’ha imposat la fredor». Montserrat Roig diu que voldria, sobretot, avorrir-se. Voldria estirar-se a la platja «i no haver de tornar a comptar els nens morts per aconseguir l’emoció que els faltava

L’avi de Montserrat Roig, Tomàs Roig i Estellés, va ser mestre a Sarrià de Ter.

als actors que havien de representar El rei Lear. Recordo com em van quedar gravades aquestes darreres paraules: “Només les vides que no tenen sentit arrabassen la vida que sí que en té”, tot referint-se a les víctimes dels atacs terroristes, els danys col·laterals. Amb la mort de Montserrat Roig no només desapareixia una gran novel·lista i cronista de la Barcelona del segle XX, també ho feia la periodista compromesa amb la història de les injustícies socials, amb Catalunya i els catalans, amb la Dona; la periodista que plantà cara al règim franquista en les seves 49 entrevistes televisives fins a la censura; l’assagista i crítica literària; la guionista de televisió i cinema… Una persona intel·ligent, coherent i valenta que sempre incomodà la prepotent, intolerant i monolítica dreta espanyola, justa hereva de la Inquisició espanyola. Biografia fonamental per entendre l’obra de Montserrat Roig Montserrat Roig i Fransitorra, sisena de set germans, nasqué a l'Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946. El seu pare, Tomàs Roig, fou escriptor (conreà la narrativa, periodisme, biografia i el teatre) i advocat.1

pds_41

CULTURA [montserrat roig

mateix de casa, a les monges salesianes; en canvi, la mare era partidària d’una escola laica: «Però un dels col·legis laics on podies fer el batxillerat era el Liceu Francès, que era car per a una família nombrosa». Cursà l'ensenyament primari, dels 4 als 13 anys, a l'escola de la Divina Pastora, a l'Eixample, el seu barri. Ambdues van ser molt crítiques amb la religió. Montserrat Roig afirma“Vaig començar a escriure perquè el meu pare em fes cas, l’havia de seduir i li deixava els primers contes –que eren esgarrifosos– va que a les monges no damunt la taula del seu despatx... I ell me’ls tornava corregits...” se les va arribar a creure Foto Pilar Aymerich mai; no eren una autoritat moral. A Diàlegs de Barcelona, on parla amb La seva mare, Albina Fransitorra, pertanyia a la burgesia mitjana. Va l’escriptora Isabel-Clara Simó, ens ser una dona avançada al seu temps diu: «L’ambient era repressiu, sobrei plena d’energia, que creia que la tot des d’un punt de vista profund i dona, a part de mare i esposa, podia més difícil d’explicar, que és la intefer altres coses, com treballar en una riorització del complex de culpa. Les botiga, escriure contes, articles, monges et culpaven de tot pel sol assaigs, anar al cinema. A setanta fet d’existir, a causa del fet que elles anys es va llicenciar en Filologia. No eren castrades i educaven des del hi ha dubte que aquest ambient libe- punt de vista d’aquesta castració». La secundària la cursà a l'institut ral influí molt en la futura periodista, feminista i novel·lista. Des de ben Montserrat i a l'Escola d'Art Dramàtic petita, Montserrat Roig volia escriu- Adrià Gual, on conegué l'escriptora re. El leit-motiv van ser les vivències Maria Aurèlia Capmany, amb qui del pati de casa seva, al carrer Bai- després mantindrà una intensa lén, on viuria tota la vida, estímul de amistat. Va llegir autors com Manuel la seva imaginació. Ella mateixa de Pedrolo, Bertold Brecht, Narcís reconeix que va començar l’aventura Oller, Friedrich Dürrenmatt o Rossed’escriure per tal que el seu pare li lló-Pòrcel. Es llicencià en Filosofia i Lletres fes cas. En una conversa amb Maria Aurè- a la Universitat de Barcelona. Encara lia Capmany, deia: «Sóc de les dues estudiant, l'any 1966 participa en la petites, de la segona tanda, a més a Caputxinada, moviment de protesta més. Per entendre’ns, la primera de diversos intel·lectuals a Barcelotanda són els que van passar l’ado- na, abans del Maig Francès. Aquell lescència a la postguerra, en un món mateix any es casà, però al cap de més tancat. Jo sóc de la tanda de la tres anys se separà. Ja llicenciada, ruptura de moltes coses». Els seus treballà en diferents feines editopares van preocupar-se per la seva rials, entre les quals la de la confeceducació. El pare, més pràctic, defen- ció de la primera etapa de la Gran sava la idea de portar-la al davant Enciclopèdia Catalana, i va tenir el

42_pds

seu primer fill, Roger. En aquesta època guanyà els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant Adrià i el de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves. El guardó més important d’aquell període, a part del premi Recull de narració, va ser l’aplec de contes Molta roba i poc sabó (1970), amb què guanyà el Víctor Català mentre estava amb un col·lectiu d'intel·lectuals i artistes tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra l'anomenat "procés de Burgos", que condemnarà a mort, sota la ratificació de Franco, uns membres d'ETA. Ella mateixa explica a l’emblemàtica entrevista que li va fer Josep Maria Espinàs el 1988 al programa de TV3 Identitats aquesta experiència: "Vaig entrar a Montserrat com a 'llicenciada' i en vaig sortir com a “escriptora”. Per a la Roig, la política, com la cultura, eren elements indispensables de compromís per a la lluita contra les injustícies i per la justícia igualitària; elements de millora social. Sobre això digué: “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. L’any 1968 entrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on conegué Joaquim Sempere, traductor a l'espanyol del seu llibre El cant de la joventut, i amb qui té un segon fill, Jordi. Es declara admiradora literària de l'escriptora Mercè Rodoreda, que considera la seva "mestra", i confessa en

CULTURA [montserrat roig

algunes entrevistes que l'únic que l'ha fet sentir "realitzada com a dona" ha estat tenir dos fills i dedicar-se a escriure (també admirava Josep Pla com a escriptor, no com a persona, ja que quan l’entrevistà al Mas Llofriu, ell li preguntà per què volia escriure si tenia unes cames tan boniques. Per a ell, a una dona «guapa» com ella no li calia haver de treballar. Montserrat Roig, feminista fins a la medul·la, que maldava per compaginar la seva faceta de mare i d’escriptora, s’indignà). L’any 1977 va ser un any molt important per a ella, ja que publicà a Edicions 62 la seva gran obra d’assaig Els catalans als camps nazis, que suposà el tret de sortida del rescabalament de la memòria històrica dels catalans del segle XX i, a més, naixia el seu segon fill, Jordi. Al llarg de la seva vida va fer alguns viatges molt enriquidors i profitosos tant a nivell literari com periodístic: a Moscou, contractada per Edicions Progrés, escriu la crònica L'agulla daurada (1985), sobre el setge de Leningrad a la Segona Guerra Mundial, i que fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura. Abans va estar a Anglaterra, primer com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol (197374) i després com a professora visitant a Glasgow, a la Universitat d'Strathclyde (1983). “La humanitat encara no ha perdut el delit per a sentir-se narrada. Volem ser narrats, explicats, davant els altres, com a personatges” Escriure novel·la era la part més plaent del seu món literari, la seva gran passió. “El que importa en una novel·la és la selecció de detalls, el clima i el llenguatge. El contingut sempre hi és. És la forma que li dóna

Foto: Pilar Aymerich

el/la novel·lista allò que fa que l'escriptura sigui o no convincent". Fidel a aquesta convicció, les seves novel·les beuen de les fonts de la societat del seu temps: El temps de les cireres (1977), La veu melodiosa (1987), L’òpera quotidiana, El cant de la joventut (1989), Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991), En el teatre Romea, poc abans de la seva mort (el 10 de novembre de 1991), va estrenar l’obra-monòleg Reivindicació de la senyora Clito Mestres, un gènere que de ben segur hauria continuat. ESCRIVIURE ÉS LA PARAULA QUE MILLOR DESCRIU MONTSERRAT ROIG Des de petita, Montserrat Roig observava el món que l’envoltava amb gran curiositat: sempre preguntava el perquè de tot. Deia que escrivia per poder entendre el món i per combatre les injustícies, una rebel·lia solidària que denotava proïsme, motor de la seva tasca periodística i assagística. “Sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que veig". Escriviure és la paraula que inventà el fill gran de Montserrat Roig, Roger, per definir l’existència de la seva mare, que significa que ella escrivia per viure i vivia per escriure, sense deixar mai de banda la seva faceta de mare i, tanmateix, fent equilibris entre ambdues passions. Ella educà els seus fills amb la idea irrenunciable i pragmàtica que la mare havia de treballar per guanyar-se la vida. I ben bé era així; quan ella va prendre la decisió que es

Foto: Pilar Aymerich

guanyaria la vida escrivint (treballant) sabia que la seva única font d’ingressos seria la seva, en ser una mare separada amb dos fills al seu càrrec. I per aquest motiu, també hauria de marxar lluny de casa durant llargues temporades a treballar (Anglaterra, Moscou) o bé a acabar alguna novel·la durant poques setmanes. De vegades estava absent sis o set mesos, absències que els seus fills trobaven eternes. Però quan hi era, en gaudien plegats; Montserrat Roig jugava amb els seus fills i junts passaven estones irrepetibles, divertides, intenses. Perquè aquells als qui ens agrada escriure, sabem que compaginar l’art de l’escriptura, el meravellós univers literari que malda per la perfecció constant, és una servitud que ens exigeix un temps il·limitat que sovint no tenim quan hem de repartir les 24 hores que té un dia entre la feina remunerada, la família i la nostra passió literària. De tot plegat, se’n desprèn la gran energia que tenia Montserrat Roig, treballadora incansable en el seu compromís amb la justícia, amb la lluita pels drets de la dona, amb el seu país, Catalunya, en un moment històric tan crucial. El seu fill gran, Roger, recorda que la seva mare vivia envoltada de llibres, anava al llit cada nit sobre les 10 i solia passar-se 4 o 5 hores diàries llegint. Quan escrivia, se solia tancar en el seu despatx i deia als seus dos fills que havia “de fer novel·la”, que no la

pds_43

CULTURA [montserrat roig

CONTES I NOVEL·LES

molestessin, que no la interrompessin. D’aquesta rutina, Ignasi Riera explica una coneguda i divertida anècdota: un dia va entrar un lladre al pis del carrer Bailèn i es va trobar amb els fills, que es van quedar astorats. Ràpid van anar a avisar la mare, però la Montserrat no va fer cas de tan concentrada i abstreta que devia estar. Quan finalment se’n va assabentar, el lladre, compadit dels pobres nens, ja havia marxat i, aleshores, ella els va renyar; “per què no m’ho dèieu?”, va recriminar als desconcertats nens, que van contestar “perquè no et podem interrompre”.(Documental L’hora violeta, sense ficció, de TV3, emès el 30 d’agost de 2017) . UN PASSEIG PER LA SEVA OBRA LITERÀRIA: LA IDEA DE LA UNITAT

“El que importa en una novel·la és la selecció de detalls, el clima i el llenguatge. El contingut sempre hi és. És la forma que li dóna el/la novel·lista allò que fa que l'escriptura sigui o no convincent.” Hi ha una influència força clara en l’intent de Montserrat Roig de fer crònica del seu temps. Cita Honoré de Balzac com un escriptor que ja havia llegit de joveneta, i Narcís Oller, representant característic del cronista català del XIX. Com ells, l’escriptora fa una anàlisi realistanaturalista, sempre des de l’òptica de la dona, a base d’esbrinar quin

44_pds

tipus de persona es passeja per la Barcelona de diferents èpoques. En revisa els antecedents, el medi que els envolta i el moment històric que els ha tocat viure. Roig intentarà, com ells, de fer, d’una banda, una obra total, que abraci la història del seu temps i, de l’altra, una obra amb una unitat indestriable. Per això hi ha personatges que es passegen per totes les seves novel·les. Aquest recurs crea un sentit d’unitat narrativa, de la memòria i l’oblit. EL PLAER MÉS DIFÍCIL DE TRANSMETRE ÉS EL DE LLEGIR Enamorada de l’escriptura i de Barcelona, s’erigí en la cronistanovel·lista de la seva ciutat, la Barcelona contemporània. El seu desig, expressat en diverses entrevistes (Josep Maria Espinàs a Identitats) era el de ser recordada com a cronista de la seva ciutat estimada: Barcelona. El gran mèrit de la seva obra literària és el de poder resseguir la història contemporània, la de l’antifranquisme, i fer-ho en català. Sobre el català va dir: “Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dona la gana.” El castellà seria la llengua “d’ofici” que utilitzava principalment en el vessant periodístic.

Núria Cabré afirma que des del començament de la seva obra, concretament des de Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català, 1970), l’autora, en un dels primers contes, ja parla de propòsits de futur: «I ara, des d’una Barcelona que comença a perdre fins i tot la nostàlgia d’aquell to de reina destronada, intentaré edificar per a tu el perfum de la història». Però fou al pati de la Facultat on va néixer el primer conte que va incloure a Molta roba i poc sabó (1970). L’any 1972 va publicar la seva primera novel·la Ramona, adéu on es notava l’inici de la creació d’un estil. Hi parlava de la burgesia catalana, la seva pròpia classe social, a partir de tres personatges d’una mateixa família, les Ramones: àvia, mare i filla, que viuen moments de canvis històrics importants i que s’enfronten de manera semblant, malgrat ser d’èpoques diferents, a la relació amb l’home. El temps de les cireres (1977) és un retrat i una mirada crítica a un segment social que es pot concretar en els fills de la Primavera de Praga i el Maig Francès. Els personatges són de carn i ossos, i les pulsions sentimentals hi són tan importants com la meditació benèvola sobre la condició humana. És una novel·la centrada en un personatge, Natàlia fil conductor del relat-, que retorna a Barcelona i més concretament al barri de l'Eixample, després d'haver viscut dotze anys a l'estranger, amb la intenció de reconstruir la història de la seva família mentre ha estat absent, exiliada. El temps d'aquest exili és marcat per dues dates significatives: les execucions de Grimau i de Puig Antich. Natàlia, que es presenta com un personatge alienat i frustrat, efectua una recerca familiar de les tres generacions de la saga familiar. La generació més antiga i la

CULTURA [montserrat roig

més mancada de recursos viu a l'Eixample, mentre que les capes que s'han enriquit habiten a la part alta de la ciutat; així, quan ella arriba, va a viure al pis de la seva tia, situat al carrer del Bruc; l'Harmonia, antiga mestra de la protagonista, viu en un petit àtic de la Diagonal, mentre que el seu germà viu en un dúplex al carrer Santaló i els pares de Sílvia han deixat el carrer Aribau per anar a viure a Pedralbes, és a dir, a la part alta de la ciutat. L'estil assoleix una forta expressivitat i versemblança, fruit d'una hàbil combinació entre la descripció i el diàleg. A l’hora violeta (1980), Montserrat Roig va fer una novel·la de trencament: volia explicar la crisi, la ruptura, el desconcert i la por. Amb aquesta novel·la es trenca un cicle creatiu que entenia la novel·la com a crònica de la realitat, fortament vinculada al compromís i la seva condició de dona, i comença a plantejar el conflicte entre l’art i la Vida. Es torna més reflexiva, més madura. L'òpera quotidiana (1982) ens narra la història del senyor Horaci Duc, un carnisser retirat, tímid, decebut i nacionalista, que s'hostatja a casa de la senyora Patrícia Miralpeix, una velleta que sap escoltar i a la qual explica la història de la seva vida i, especialment, la relació amb Maria, la seva dona. L'altra història que corre paral·lela a l'anterior, és la de la senyora Altafulla, personatge que viu refugiat en un passat decadent i romàntic; la confident de les seves fantasies és Mari Cruz, la minyona, una noieta castellana que

recerca la seva identitat. En un moment determinat convergiran les dues històries: la Mari Cruz va a fer feines un cop per setmana a casa de la senyora Miralpeix on coneixerà el senyor Duc amb el qual viurà una història d'amor. L'obra s'estructura com una òpera (que tant agradava a Montserrat Roig), una de les fórmules de moda més utilitzades en la narrativa europea dels vuitanta. Cal fer esment de l'aparició de personatges propis del món novel·lístic de l'autora: Natàlia, Gonçal Rodés o la mateixa senyora Miralpeix. La divisió de la novel·la és dissenyada com si fos una òpera: "L'obertura de la senyora Patrícia Miralpeix", "Primera part (duets, cavatines, recitatius)", "Intermezzo", "Segona part (duets, àries, cavatines i recitatius)" i "El cor". L'escenari on transcorre la major part de l'acció és la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la veu narrativa, l'autora ens fa arribar per boca de cada personatge la seva pròpia història. Al llarg de tota l'obra l'autora combina l'humor i la ironia. La veu melodiosa (1987) és la història d'Espardenya, un nen nascut durant la guerra Civil que no coneixerà els seus pares; serà educat sota la tutela del seu avi, el senyor Malagelada, que no el deixarà sortir de casa perquè creu que el món exterior no és l'adient per al seu nét. El senyor Malagelada construirà la vida del nét a partir de la idea que el món és bell i la humanitat meravellosa. Quan sortirà a l'exterior coneixerà el món real i haurà de descobrir tot allò que li amagaren de petit. Aquesta

descoberta tindrà lloc en el marc d'una universitat polititzada, per l'època en què situa l'acció la narradora. L'obra s'estructura en quatre parts i un epíleg. El marc de l'acció torna a ser la ciutat de Barcelona, una de les constants en la narrativa de Montserrat Roig. La veu narrativa a la primera part és representada per un narrador omniscient i a la resta de l'obra és endògena en tercera persona. El cant de la joventut (1989) és com el primer, un recull de vuit contes, escrit quan el seu pare, Tomàs Roig, havia mort. Parla del dolor, la mort, la malaltia, el sexe, la memòria. L’obra de Montserrat Roig respon a una sèrie de constants: la vida i l’obra estan estretament unides. Ella lluita per explicar-se i exposar el món que l’envolta. La revisió constant fa que s’interessi per un espai i uns personatges concrets. L’espai que l’interessa, tant en les seves obres de ficció com en la reflexió periodística, és la seva ciutat, Barcelona. D’aquesta ciutat en farà una crònica detallada i testimonial. Pel que fa als personatges escollits, dominen els tipus burgesos, educats a l’Eixample barceloní, com ella, tot i que també s’interessa pels marginats socials (el lladre, la noia immigrada i sense futur, etc.). L’eix de tot el seu itinerari, sobretot en l’aspecte narratiu, és la dona, que li permet relacionar passat i present de l’autora. “La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat”

pds_45

CULTURA [montserrat roig

Montsserat Roig i la seva amiga i foògrafa Pilar Aymerich

EL PERIODISME Si la seva passió de novel·lista li aportà plaer per escriure, la tasca de periodista era la que li reportava més solvència econòmica, per això quan tenia necessitats econòmiques, acceptava encàrrecs periodístics, articles, assaigs, i “feia periodisme”. Amb la llicenciatura de Filosofía y Letras a la butxaca, Montserrat Roig no s’imaginà fent de professora, ni treballant en una editorial, per això decideix dedicar-se a la literatura, i el periodisme hauria de ser la seva font principal d’ingressos, perquè ella es considerava escriptora abans que periodista, per bé que la seva tasca com a periodista, per a alguns, va ser superior a la seva tasca de narradora (Josep Maria Castellet). Ella va veure en el periodisme el camí per recuperar la memòria històrica; entenia el periodisme com una eina de transformació social. Va destacar en l’entrevista i el reportatge d’investigació. Era molt bona entrevistadora perquè sabia preguntar i sabia escoltar. Va escriure “freelance” per a dia-

46_pds

ris com Triunfo, Cuadernos para el diálogo, Presència, Arrels, L’Avenç, Treball, Destino, La Calle, El Temps, Vindicación Feminista, Jano, Cavall Fort, Guía del Ocio, Els Marges, El País, El Periódico, Avui. Per aquesta raó, va viatjar a París, Mèxic i Cuba i entrevistà personatges importants de la seva època: Lluís Maria XIrinacs, Dolores Ibárruri, Josep Pla, etc. PERIODISME A LA TELEVISIÓ Les seves entrevistes a la televisió, a l’espai 'Personatges' (49 personatges), van contribuir al redreçament de Catalunya mitjançant entrevistes a personatges cabdals del moment, les veus dels quals havien restat excloses durant la dictadura. Un dels seus mèrits, compartit amb molts altres treballadors de Televisió Espanyola (TVE), va ser el de girar al revés, des de dins, la principal eina de manipulació i control social del règim. Per a ella, les entrevistes eren un acte polític de rescabalament. Tret d'alguna excepció, la crítica va acollir Personatges com un programa necessari. Tot i així, el juliol de 1978 la direcció de TVE a Catalunya el

va eliminar amb l'argument que, després de quaranta-nou convidats, no quedaven més personatges interessants per a entrevistar. El motiu real era l'opció política de Montserrat Roig, que va figurar en les llistes electorals del PSUC. Aquella decisió va generar una onada de solidaritat i de protesta, que va culminar en un sopar a l'Hotel Manila, amb doscents assistents i moltes adhesions des de tots els àmbits, que va acabar -com qualsevol acte reivindicatiu de l'època- amb el cant d'Els Segadors. Personatges va tenir continuació en forma de llibre i d'exposició al Palau de la Virreina, de les fotografies fetes per Pilar Aymerich. Així es resolia una de les grans preocupacions de Montserrat Roig, convençuda de la superioritat de la paraula escrita sobre el llenguatge televisiu: "La televisió és un foc d'artifici, la imatge queda engolida en el no-res, convertida en passat immediat però aviat oblidat, com les paraules xuclades dins l'ordinador que no han estat gravades prèviament" (dins Digues que m'estimes encara que sigui mentida). A partir d'aquí, TVE veta Montserrat Roig. Encara que la direcció de la cadena negava que formés part de cap llista negra, a l'estiu del 1979, Prado del Rey suprimeix de la programació, a última hora i sense cap explicació, el capítol de la sèrie literària "Encuentros con las letras", que ella havia gravat amb Josep Maria Castellet. Tampoc s'emetria el dedicat a Vicent Andrés Estellés. L'arribada de Fernando Castedo el 1981 com a director general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) representa una nova obertura que permet el retorn de Montserrat Roig. Ho fa amb un cicle d'entrevistes als líders polítics parlamentaris catalans, en el programa "Clar i català". La sèrie d'entrevistes, premi Òmnium Cultural 1981, va començar amb Josep Tarradellas i es va acabar amb el seu substitut des

CULTURA [montserrat roig

de feia un any i mig, Jordi Pujol. Aquell cicle va tancar la primera etapa televisiva de Montserrat Roig, marcada pel format estricte de l'entrevista i, com en tants àmbits culturals d'aquell moment, per la dimensió de recuperació política i cultural com a país. A partir de 1984 Montserrat Roig es planteja projectes televisius més enllà de l'entrevista estricta. A “Los padres de nuestros padres” i a “Búscate la vida”, la Roig va intentar donar la paraula a persones normalment excloses dels mitjans de comunicació. Els personatges aquesta vegada no eren coneguts, sinó que tenien escassa o nul·la rellevància social. A Los padres de nuestros padres es tractava de gent gran: homes i dones vells que tenien una vida per explicar. L'entrevista s'acompanyava amb reportatges enregistrats en el seu poble, amb la seva família, en la seva vida quotidiana. Després de 26 capítols, Montserrat Roig havia aconseguit dibuixar alguns trets bàsics de la generació d'espanyols que havien conegut de ple la Guerra Civil. "Búscate la vida", emès el 1986 a la segona cadena de TVE, aprofundia en el gènere, però els protagonistes eren ara els joves, els que feien la primària quan va morir Franco. Es van seleccionar joves de perfil poc convencional: una prostituta d'una barra americana, un novici del monestir de Leyre, un jove intern a la presó de Lleida, una jove lesbiana que, a més -ja en el 1986-, estava enganxada a la informàtica, l'alcaldessa més jove d'Espanya... I en alguns casos no se'n va sortir. La direcció general d'Institucions Penitenciàries no va autoritzar, per exemple, l'entrevista amb un pres del GRAPO. I una jove okupa -en aquella època encara en deien esquàters- es va negar a última hora a ser entrevistada al plató. La crítica i el públic van rebre el programa amb poc interès.

Els adolescents tenen coses a dir, però n’han perdut els mots Montserrat Roig es reconeixia impactada pels joves. La sorprenia que no manifestessin cap emoció especial pel fet de sortir a televisió, i que la seva expressió verbal fos tan pobra: "Em sorprèn la pobresa lèxica d'unes persones nascudes en la cultura de la imatge, amb altres signes de relació que no són la paraula. Són gent que no saben què és la tertúlia familiar. Verbalitzen poc la pròpia experiència potser perquè no tenen necessitat d'explicar-la" (entrevista a "Diario 16"). L’any següent, el 1987, TVE encarrega a Montserrat Roig presentar durant una setmana el magazín "La tarde". Va ser la seva última feina televisiva. Posteriorment, apareix només intervenint en programes com a convidada (Josep Cuní li va dedicar un Així és la vida) i col·laboradora, encara que va continuar plantejant-se espais que es van quedar al calaix. Al seu arxiu personal hi ha constància, almenys, de tres projectes: una sèrie documental per parlar d'un país o una ciutat a partir d'un escriptor, un cicle que s'havia de titular "Los niños del mundo", sobre les condicions de vida de nens en condicions socioeconòmiques ben diverses i una sitcom preparada amb el realitzador Esteve Duran, "Propietat horitzontal", datada el juny del 91 (sis mesos abans de la mort de Montserrat Roig), sobre les aventures i relacions dels habitants d'una casa de veïns. En el conjunt de la seva trajectòria, Montserrat Roig és precursora d'una figura molt més freqüent avui que en la seva època: la de l'intel·lectual periodista-escriptor multimèdia, que no limita la seva activitat a un mitjà, sinó que aprofita tots els que té a l'abast. Potser avui la dura lluita per l'audiència no l'hauria respectada a la televisió. Però vist amb pers-

pectiva, les seves aportacions al mitjà van ser estimables. Va ser un punt de referència en el gènere de l'entrevista, mai recuperat del tot en la televisió actual. MONTSERRAT ROIG, PRECURSORA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA Montserrrat Roig va recuperar la memòria a través de la literatura i del periodisme donant veu als qui no en tenien, persones silenciades del món de la cultura o gent anònima, i per suposat a través dels seus reportatges d’investigació Els catalans als camps nazis (1977) o L’agulla daurada (1981). ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS (1977) El va estar escrivint durant tres anys i embarassada de sis mesos del seu segon fill, Jordi, enmig de malsons, suor i llàgrimes. Aquesta gran obra periodística “és un llibre contra l’amnèsia col·lectiva”. Amb aquesta gran obra donava veu als vençuts, en entrevistes a supervivents dels camps de la mort, en un moment en què encara ningú havia gosat desvetllar el tabú, la terrible realitat. Va incloure-hi llistes dels catalans morts a Mauthausen i dels deportats, i ho féu amb valentia, coratge, convicció. A part de la tasca documental, Montserrat Roig anava més

pds_47

CULTURA [montserrat roig

Montsserat Roig amb Neus Català

enllà: va fer aflorar els lligams del nazisme amb el franquisme, i això es palesava en la negativa de Serrano Súñer a parlar dels fets. El llibre va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or. Prop de deu mil republicans espanyols van conèixer la deportació als camps d’extermini nazis. Un seixanta per cent hi deixaria la pell (a

les fotos superiors podem veure Neus Català, l’única supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück, el testimoni de la qual fou molt important per a aquesta recerca de la memòria històrica). EL SETGE DE LENINGRAD Sense apartar-se del tema de la denúncia, de fer visible allò que havia restat invisible als ulls de la gent corrent, Montserrat Roig va continuar denunciant la barbàrie del nazisme en dues obres: Mi viaje al bloqueo (1980) i L’agulla daurada

Bibliografia Biografia Amb uns altres ulls, Betsabé Garcia, Roca editorial, 2016 Biografia de Montserrat Roig, la memòria viva, Aina Torres, Sembra Llibres. Novel·la Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972. El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 1977. L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62, 1980. L'òpera quotidiana. Barcelona: Planeta, 1982. La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987. Narrativa breu Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971. El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1989. De finestres, balcons i galeries. dins Barceldones. Barcelona: L’Eixample, 1989, pgs. 159-187. Breu història sentimental i altres contes Barcelona: Edicions 62, 1995. Teatre Reivindicació de la senyora Clito Mestres. Barcelona: Edicions 62, 1992. Crítica literària o assaig Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977. ¿Tiempo de mujer? Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1980. Mujeres en busca de un nuevo humanismo. Barcelona: Salvat, 1981. El feminismo. Barcelona: Aula Abierta Salvat, 1984. L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 1985. Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987. L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona: Edicions 62, 1990. Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari

48_pds

(1987), Premi Nacional de Literatura Catalana d’assaig escrits arran d’un viatge a l’antiga URSS, convidada per l’editorial Progreso de Moscou. Per acabar aquest homenatge a Montserrat Roig, vint-i-sis anys després de la seva mort, trobo molt escaients aquestes paraules: “No et mors tant si saps llegir. Comparteixes, en silenci, les paraules de l’escriptor, que és passat, amb el teu present i que aviat serà futur per a comprendre millor el món.” Això és precisament el que fem amb tu. Aquest país et deu molt. n

d’escriure i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991 Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull d'articles pòstum]. Barcelona: Edicions 62, 1992. La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis, 2001. Guions Tot art [programa]. Televisió: TVE Catalunya. El mateix paisatge [programa]. Televisió: DCO i TV3. Personatges [programa]. Televisió: TVE Catalunya, 1977. Clar i català [programa]. Televisió: TVE Catalunya, 1981. Dalí [llargmetratge]. Cinema: Montornes Films, 1990. [Amb Enric Gomà, Antoni Ribas i Miquel Sanz.] Entrevistes Personatges. Barcelona: Pòrtic, 1971, 2 vol. Retrats paral·lels [recull d'entrevistes]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975-1978, 3 vol. Los hechiceros de la palabra [entrevistes]. Barcelona: Martínez Roca, 1975. Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució. Barcelona: Laia, 1976. Josep Andreu i Abelló: la pràctica de l'idealisme [entrevista]. Barcelona: Socialistes de Catalunya, 1977. Mi viaje al bloqueo [periodisme literari]. Moscou: Progreso, 1982 Diàlegs a Barcelona: Isabel Clara Simó / Montserrat Roig. Barcelona: Laia; Ajuntament de Barcelona, 1985. Montserrat Roig: 100 pagines triades per mi [antologia]. Barcelona: La Campana, 1988. Pau Vila: he viscut! Biografia oral [converses amb Bru Rovira i Montserrat Roig]. Barcelona: La Campana, 1989. Melindros [recull d'articles]. Barcelona: Editorial Barcelona, 1989. Xavier Carbonell. Barcelona: Edicions Catalanes, 1990. Retrats i personatges. Barcelona: Barcanova, 1991.

espai 2.0

ESPAI 2.0

Twitter 280, doble o res?

Roger Casero Gumbau, blocaire. HYPERLINK "http://www.sarriadeterenxarxa.cat/"www.sarriadeterenxarxa.cat

A L'OCELL DE TWITTER SE LI HA FET PETITA LA GÀBIA!

Fins ara 140 era la xifra clau, també màgica, de Twitter: els 140 caràcters que com a màxim, espais inclosos, ens permetien piular quelcom, piular al món!

questa limitació de caràcters ha estat precisament una de les claus del seu èxit, potenciant en els usuaris la capacitat de síntesi i concreció, fent de cada piulada una mena de pastilla concentrada de caldo, unes amb més substància que d'altres, val a dir-ho... De fet, al principi, en els 140 caràcters també s'hi comptaven els dels enllaços i les mencions, pel que a vegades era tota una odissea publicar una frase amb sentit, amb tots els seus components, subjecte i predicat. Amb el temps Twitter va descomptar dels 140 caràcters aquests elements (enllaços i mencions) per a facilitar la vida dels piuladors empedreïts, també per a promoure la publicació d'imatges (que a l'inici esdevenien enllaços) i fomentar la interacció entre usuaris amb les mencions. Els 140 caràcters de Twitter definien aquesta eina social dins les anomenades de "micro-blogging", és a dir, les que permetien publicar a

mode de blog (o bloc) textos curts, més que curts microtextos. Aquest caràcter micro els diferenciava d'altres eines i xarxes socials sense limitació de caràcters, com Facebook, alhora que resultava altament atractiu com a canal d'informació (especialment pels mitjans de comunicació) pel llançament de titulars a mode de piulada. La immediatesa, aquest "ara i aquí" tan propi de Twitter, també hi va contribuir i avui Twitter és l'eina social de referència per a copsar el que passa al món. Al mateix temps, però, Twitter també s'ha convertit en una mena de realitat paral·lela, no sempre ajustada a la real, o analògica... L'ocellet de Twitter al llarg d'aquests més de deu anys de vida també ha anat mirant de reüll el

que va passant al seu voltant, especialment amb les altres eines i xarxes socials i ha vist néixer i créixer serveis de missatgeria com WhatsApp o xarxes socials com Instagram, ambdues avui a mans del competidor Facebook. Com totes les eines i xarxes socials, Twitter ha

anat evolucionant i la darrera revolució ha estat doblar el nombre de caràcters amb els que permet piular: dels 140 als 280 caràcters! Ara són 280 els caràcters que Twitter ens deixa per piular, decisió que no ha estat ben rebuda per tots els usuaris, molts sempre reactius als canvis. Amb aquest canvi perd una mica la seva essència, la brevetat, tot i que Twitter va justificar la decisió argumentant que en la prova que havien fet la majoria d'usuaris no utilitzaven, en les seves piulades, la totalitat dels 280 caràcters disponibles. Sense dubtar de Twitter em temo que això només serà al principi, ja que ens solem comportar com els líquids i els gasos: tenim tendència a ocupar tot l'espai disponible. Diu la frase cèlebre que “allò bo, si és breu, és el doble de bo”; la frase segueix dient, si fa o no fa, que “allò dolent, si és poca cosa, no és tan dolent”. Doble o res? Twitter finalment ha optat per doblar els caràcters, no tinc clar que nosaltres sapiguem doblar, sempre, la qualitat... Ja ho deia la meva àvia: “totes les masses piquen”; ves que els 280 caràcters no siguin massa per Twitter! A l'ocellet se li ha fet petita la gàbia, i en comptes de deixar-lo en llibertat li hem fet la gàbia més gran, el doble de gran.n

pds_49

Quadern d’apunts

CULTURA [exposicions

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Espectres tipogràfics

Fa cosa d’un any vaig tenir notícia de l’obra Ghostletters Vienna, de l’autor i editor austríac Tom Koch: una recopilació de lletres fantasma. La definició seria “testimonis passatgers que existeixen sempre

sota l’amenaça que els desmantellin”. Sota l’aire de permanent equilibri inestable entre l’avantguarda i la decadència vieneses, va fascinar-me aquella col·lecció de deixalles tipogràfiques en parets i façanes, restes de cartells antics i rètols a punt de passar a millor vida que ja no anuncien res. A tota població seria possible compondre un recull de tipografies efímeres i caduques, locals, de quilòmetre zero. A Sarrià també: un arrebossat escrostonat que recorda el lloc exacte on es degollaven vedells. Una invitació a passar al costat fosc. Un clam per la llibertat d’una sarrianeca. Missatges del passat que s’esllangueixen en un present que avança a tota màquina.

50_pds

Viticultura

Malgrat que el topònim del Pla dels Vinyers evoca un passat de conreu vitícola a Sarrià, la presència de ceps plantats al poble és testimonial. Alguna parra que proveeix de raïm moscat per la festa i poca cosa més. De passeig pel Pla de l’Horta, sempre em crida l’atenció la visió d’unes poques filades de ceps emparrats vora el lateral de l’avinguda de França. Algú es cuida de treballarles de manera amorosa i amb la meticulositat que el noble art de la viticultura requereix. Al pic del fred els ceps es poden, a la primavera és satisfactori veure els primers brots i, amb el bon temps, aquella petita mar verda de tòries i pàmpols és magnífica. Feta la verema, durant unes poques setmanes es pot apreciar el canvi de color de les fulles que mena a l’ocàs de manera irreversible. Em sembla que són ceps de carinyena, de carinyena empordanesa de llei: la conjunció d’elements permetria l’elaboració d’un vi de bon pas de boca! Diria que és la sola plantació de vinya de mida abastable i familiar d’aquests contorns. No en conec d’altra. Al final de les filades, a manera de separació física entre el món vitícola i el trànsit rodat, una tanca d’obra i reixes hi dóna un aspecte de clos amb reminiscències bordeleses, una mena de Château d’Yquem nostrat.

El pont d’en Puigdemont

Els terribles esdeveniments viscuts el dia 1 d’octubre a Sant Julià de Ramis seran recordats durant dècades. Les generacions més joves no tenien notícia directa d’episodis similars. Els de mitjana edat recordem visions de senyors vestits de gris baixant de Seats 1500 amb vocació d’antidisturbis als anys setanta i els més veterans, aquests sí, evoquen trifulgues d’encara major virulència en temps reculats. Furgonetes, cascs, uniformes negres, cuirasses i un helicòpter intimidador volant a baixa alçada. I el que vindrà al darrere. El terme municipal de Sarrià és testimoni d’una audàcia pròpia d’una pel·li de James Bond: el President esquiva la persecució aèria sota un viaducte de l’autovia que permet fer un canvi de cotxe de manera discreta i invisible. Tal vegada, és de les poques anècdotes del dia que fan esbossar un somriure. No puc evitar, quan hi passo a la vora, tancar els ulls i veure’n sortir l’Aston Martin del primitiu 007.n

L’ENTREVISTA [margarida cufí

Assumpció Vila

MARGARIDA CUFÍ PORTES

Per cap d’any va tancar una altra petita botiga de queviures a Sarrià de Ter, aquesta vegada al barri de La Rasa. La Margarida la menava des de 1986, tot i que abans la portava l’Enriqueta Sala (coneguda per l’Enriqueta de can Nadal o també de can Llucieta).

Foto: A.Vila

a Margarida és la filla petita d’en Joaquim i la Maria. Nascuda a Sant Julià de Ramis, l’any 1952, a Sants Metges, amb les seves germanes, la Maria, la Carme i la Teresa, feia cada dia el camí a l’escola de Sant Julià, de dalt la muntanya al pla, on ara hi ha l’Ajuntament, mentre que el seu pare anava a treballar als Químics de la Costa Roja. El veïnatge amb l’església de Sants Metges comportava pel pare altres feines col·laterals, fer d’enterramorts i de guarda de la clau. Tot i la tranquil·litat i la vista que s’hi albira, al final va pesar més l’aïllament, haver d’anar muntanya amunt i muntanya avall per qualsevol encàrrec, en la decisió de la família a traslladar-se al carrer Major de Sarrià de Ter l’any 1960, amb temps per tal que la petita fes la primera comunió a l’església de Misericòrdia. Les quatre germanes varen acabar els estudis a l’escola del mateix carrer, complementats amb les classes de comerç del Sr. Francesc Sala. Amb només 15 anys, la Margarida entrà a treballar a la fàbrica de làmpades Art-Ter, d’en Jordi Carabellido Mateu,

pds_51

L’ENTREVISTA [margarida cufí

Amb els seus fills Cristina i Dani.

Margarida i Emili Sáenz de Pablo, a casa seva. Foto: A.Vila

Els seus fills, gendre, jove i nets. Fotos cedides per Margarida i Emili. La Margarida és àvia de 2 nens i 2 nenes.

al carrer Ripollet, fins 1976, quan es casà amb l’Emili Sáenz de Pablo Riera. Ja aleshores vivia al barri de la Rasa, ja que els seus pares s’hi havien comprat un dels habitatges construïts pel Patronato Provincial de la Vivienda. Amb l’Emili també es varen instal·lar a La Rasa, on varen néixer els seus dos fills, la Cristina el 1977 i en Dani el 1981. Després d’un període dedicat a la mainada i a treballar accidentalment a la fàbrica de làmpades, va sorgir l’oportunitat de llogar la botiga a l’Enriqueta, quan es va voler jubilar. De fet no era ben bé la botiga actual, sinó a la porta del costat. A l’actual hi havia la

52_pds

perruqueria Manoli i una botiga de roba per nens i quan la Manoli ho va deixar, varen canviar la botiga de queviures al nou local, més gran, que a més varen poder adquirir. La Margarida de seguida es va fer amb el negoci d’alimentació. El gruix dels queviures, els rebia de la cadena CECI de Torelló, el pa de Sant Gregori i de la fruita i la verdura se n’encarregava l’Emili, que anava dos dies a la setmana, abans d’anar a la seva feina, al Mercagirona per la fruita i a una pagesa de Cassà de la Selva per la verdura. A la Margarida sempre li ha agradat atendre els clients, ser-hi abans per obrir a les vuit i deixar-ho tot a punt de revista. Els clients de pa

són de primera hora, i al mateix temps es fa la venda del més bàsic per l’esmorzar: llet, pastes, xocolata, melmelada... La botiga tot el dia és un degoteig de gent. A una botiga de barri s’hi entra per la compra diària, per les begudes, pels descuits, per anar a saber les darreres novetats. És un petit microcosmos on circula molta informació. L’Emili, a més, ha estat molt implicat amb l’Associació de Veïns de La Rasa i la Margarida també hi ha col·laborat. Entre setmana no li quedava temps per res, ni per anar a caminar. L’horari de la botiga, de vuit matí a vuit del vespre, la casa, els fills. Tot i així, quan l’As-

L’ENTREVISTA [margarida cufí

sociació de comerciants va apostar per la Fira al pavelló, ella fou una de les seves valedores. Una experiència més, que va aportar el reconeixement de la gent del poble, però no un augment de clientela. El primer que ha fet quan ha parat és posar-se malalta. Ara desitja poder-se cuidar i cuidar els seus quatre néts, sortir amb l’Emili, també jubilat, anar a l’ hort per veure com creixen les verdures. Fer una vida senzilla, gaudir de la companyia dels néts i dels fills, fer salut. Li agradaria que la botiga tingués continuïtat, per donar vida al barri, però ella sap que és una feina de moltes hores i que els hàbits de compra dels joves no són els mateixos que els de la gent del barri de sempre. Van tancant les botigues de petit comerç i no ens adonem del que perdem, la proximitat, una manera de fer i de relacionar-nos amb els veïns del barri i també una manera de consumir.n

A la 1a Fira de Comerç organitzada per l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter, amb la seva germana Teresa i la Dolors Ruiz. Novembre 2005

La Margarida a la seva botiga, fa deu anys. Fotos cedides per Margarida Cufí.

pds_53

OPINIÓ [carta oberta a l’alcalde torrent

CARTA OBERTA A L’ALCALDE TORRENT

Jordi Duch Despuig

Benvolgut,

questa carta s’inicia la tarda vespre del divendres 18 de gener d’enguany, dia en què es va produir el teu relleu a l’alcaldia. Escric per intentar plasmar amb paraules, les emocions que es van viure des de fora, a peu de carrer, barreja d’alegria pel teu nomenament com a president del Parlament del País i de tristesa per la renúncia a l’alcaldia del poble. La façana de l’ajuntament estava abillada per les grans ocasions, la policia guarnida amb els uniformes de gala, la pantalla per seguir el ple, just rere la finestra que dona al carrer, i un color, el groc, que embolcallava les magnòlies i que es destacava en els vestits i solapes dels que allà vam aplegar-nos. Les emocions es podien copsar en l’ambient, satisfacció, goig, també estranyesa, així com un sentiment d’orgull profund perquè l’alcalde -el nostre alcalde- fos nomenat per tan alt i digne càrrec. Mentre un grup de veïns ens aplegàvem i esperàvem que el ple comencés, se’ns atansà una periodista de la Televisió de Catalunya que estava fent la cobertura mediàtica de l’esdeveniment. Ens va demanar si li podíem parlar de com era l’alcalde, de com era en Roger Torrent i què en pensàvem dels anys de govern municipal al seu càrrec. La conversa va durar força estona, on jo, voluntàriament, em vaig quedar una mica al marge, tot i que vaig escoltar les explicacions que gent molt diversa li relataven; des de petits detalls de la vida de poble, que només coneixem aquells que hi vivim, fins a valors de molt més calat. No es va fer massa referència

54_pds

al projecte polític que defenses, inequívocament independentista i republicà, però sí a tots aquells valors que voldríem per a un polític i que molts coincidien en la teva persona. Valors com la humilitat d’acceptar els errors i esmenar-los, però al mateix temps no deixar-se tòrcer. Si guies el Parlament amb aquesta destresa — humilitat i força—, ben segur que la teva consciència dormirà tranquil·la. Algun veí parlava de creixement personal, de desafiament professio-

els que tenen més necessitats de tipus social, els que volen aportar idees..., i tenir capacitat d’empatia amb la diversitat de persones que configura un col·lectiu com el que actualment formem. Cercar la concòrdia no és una empresa fàcil. Fer d’alcalde es viure el poble, la realitat, és tocar de peus a terra i connectar amb els joves i els més grans, coneixent el passat i les tradicions. Avui que costa molt trobar elements d’informació imparcial, i que ens aboca inevitablement a que hi hagi un abandó de la pròpia cul-

Foto Quim Llunell

nal, i suposo que això és important, que per afrontar una etapa com la que ara se’t presenta calen ganes i desig d’expectatives. Un càrrec com aquest no s’entendria que s’acceptés tan sols d’esma, sinó que cal aquest anhel, aquesta voluntat de dur el país cap endavant, essent realista, amb sacrifici, amb perseverança. Vaig escoltar també entre els assistents, paraules com empatia. Per dirigir un poble és necessari escoltar els veïns: els que reclamen,

tura, manera de pensar i fer les coses, recuperar la naturalitat, la manera de fer pròpia dels catalans és gairebé una necessitat. Però també estar oberts a tot allò que ens pot enriquir com a societat. Governar vol dir escoltar les opinions, vinguin d’on vinguin, i també promoure el que el poble decideixi. Governar vol dir conservar els costums tant com es pugui perquè van lligats a la personalitat de cada poble, i el poble català és molt

OPINIÓ [carta oberta a l’alcalde torrent

divers. Per altra banda tenir les idees clares i sobretot la capacitat de ferse entendre és una exigència, una necessitat per a un poble que necessita explicacions. Et desitjo tota la sort per moure’t amb el màxim encert possible entre aquestes arenes movedisses. El poble no el fa una sola persona, però una sola persona és capaç de fer molt de poble, des del meu punt de vista, aquesta era una de les teves virtuts. Estic convençut que ara, presidint el parlament, seràs capaç d’exportar aquesta manera de fer poble, per aconseguir fer país. L’exercici polític és difícil i ben segur que les problemàtiques que hi apareixen durant el dia a dia són moltes i variades. La gestió d’un ajuntament —per petit que sigui— també. No dubto que dins del nou càrrec t’hi sabràs moure amb destresa, i estic segur que les experiències a petita escala viscudes al nostre poble, les bones i les dolentes, faran que afrontis amb garanties tot el que vindrà. Penso que les millors

escoles sempre són les més properes, les que tracten arran l´alumne, coneixent-ne el nom, els problemes de cadascun, ajudant a teixir coneixements en comptes d’etzibar-los Tant de bo aportis al Parlament la capacitat de fer i actuar amb tots els matisos que el país necessita, així com el saber parlar de coses serioses i d’altres que no ho són tant amb tot el respecte i dedicació que mereixen. Perquè hi ha tants problemes com catalans hi ha al món, i cadascun d’ells, de dimensió distinta. Per això imagino (desitjo) que exerciràs aquest càrrec intentant — salvant les distàncies— dirigir el Parlament amb tota la mà esquerra que sigui possible. Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, El poble català al llarg de la seva història ha mantingut tota una sèrie de valors, una manera de fer i de pensar propis, singulars i diferents d’altres. Som una societat avançada en tots els aspectes socials, jurídics i econòmics, també una societat que

s’ha mostrat respectuosa amb els que pensen diferent posant la convivència per davant de moltes altres coses. També s’ha mostrat sempre generosa davant les demandes socials. Aquesta idiosincràsia dels catalans s’ha anat forjant al llarg dels segles creant un sentiment de pertinença a la nació catalana. En uns moments difícils com els que ens han tocat viure hem de mostrar més que mai allò que som, la nostra cultura, llengua, costums i maneres de fer. Hem de deixar per altre moment la humilitat i la resignació que massa sovint han estat un fre a les nostres aspiracions. Ens hem de tornar a reafirmar en totes aquelles llibertats que volem, ens identifiquen i que portem a dins des de fa moltes generacions. Hem d’estar orgullosos d’ésser un poble pacífic però alhora molt exigent amb els nostres drets col·lectius. Alcalde, President, molta sort i bona feina perquè la seva serà també la nostra. Moltes gràcies, n

pds_55

DOSSIER D’HISTÒRIA [alfrisa

ALFRISA

ALMACENES FRIGORÍFICOS, S. A.

Assumpció Vila

Abans de l’Alfrisa existí en el mateix emplaçament una fàbrica d’embotits propietat del carnisser Fernando Vicens, tal com es pot veure en aquesta aquarel·la de Roca Delpech de 1951.

El sector carni és omnipresent a la província de Girona, amb empreses centenàries. A Sarrià de Ter, durant els anys del franquisme i l’autarquia econòmica, nasqué una empresa que fou pionera en refrigerar la carn, aportant molt coneixement a un sector que fins aleshores no utilitzava el fred. Malauradament, tot i l’èxit aconseguit, no va sobreviure la crisi dels anys 80.

56_pds

ap a 1945, Fernando Vicens Guardiola va construir una fàbrica d’embotits al costat de la carretera de França, en l’emplaçament on després s’edificà l’Alfrisa, ara on hi ha el magatzem Tuco. Fernando Vicens provenia d’una nissaga de carnissers de Girona, amb botiga al capdavall del carrer Nou i el pont de pedra (on és la botiga Bonet). La fàbrica es trobava ben bé al costat de la carretera de Girona a França, a tocar del pont de can Salvatella i de l’antic camí del Xuncla, o vell camí de Sant Ponç. A l’any 1948, Fernando Vicens demanà a l’Ajuntament de Sarrià de Ter poder ampliar la fàbrica d’embotits. El projecte d’ampliació és de l’arquitecte Jose Claret Rubira i consistia en pujar un pis, passant a ser una fàbrica de dos plantes. A l’arxiu municipal de l’Ajuntament de Sarrià de Ter es troba una còpia del projecte d’edificació.1 L’any 1962 Fernando Vicens va tornar a demanar permís per construir un nou edifici annex a l’existent. El projecte era de Josep M. Pla Torras de 1962 per un edifici de 1.210 m2 de superfície construïda. Aquesta fàbrica de dos edificis és el que la família Vicens aporta a la nova societat que es constitueix l’any 19632, amb el nom de Almacenes Frigoríficos SA, (ALFRISA). L’objecte de la societat era “la compravenda de carns fresques, refrigerades i congelades, d’origen nacional o estranger, amb destí a la industrialització i abastiment públic”.

1Arxiu Històric Girona. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Llicències d’obres. 1948 2Registre Mercantil de Girona

DOSSIER D’HISTÒRIA [alfrisa

Plànol de l’emplaçament de la nau de 1948

Plànol de l’edifici de dos pisos, projectat per Josep Claret. Aquest primer edifici fou enderrocat. Carme Colomer, Teresa Cros i Rosa Oliveras a les oficines de l’Alfrisa. Març 1971.

El capital social d’ 1 milió de Pta. el composen el mateix Fernando Vicens Guardiola (23 accions de 10.000 Pta./cadascuna); el seu fill, Modest Vicens Estrach, amb 10 accions; els germans Pere Geli Bosch (11 accions); Felip Geli Bosch (22 accions); Ignacio Costa Pardina, amb 29 accions, i Esteban Gay Casiñé, amb 5 accions. Els accionistes provenen de diversos municipis i tenen interessos diferents. Els germans Geli, de Salt, són tractants de bestiar, porten

2 Diario Los Sitios. Octubre 1965.

vedells de Barcelona i coneixen les necessitats de carn a Girona, ja que aleshores s’importava carn congelada de l’Argentina a través del Departamento de Abastecimientos y Transportes, dependent del Ministerio de Agricultura. El flux incipient de turistes feia créixer la necessitat de carn crua a l’estiu i la capacitat dels escorxadors era limitada, per la qual cosa es plantegen la construcció d’un magatzem frigorífic, que permeti emmagatzemar carn pel període màxim de consum. L’altre soci, Igna-

cio Costa, prové de Barcelona i de l’empresa Frigorificos Galicia (Frigsa), la qual transporta vedells morts des de Galícia. El repte és important, ja que es formula tot un canvi en la cadena de subministrament. Escorxar els animals, desfer-los i congelar-los també significava transportar-los amb camions frigorífics i que les carnisseries tinguessin neveres i taulells d’exposició en fred. Així ho planteja el director gerent Felip Geli, al Certamen de les Fires de Girona de l’any 1965.2

pds_57

DOSSIER D’HISTÒRIA [alfrisa

L’Alfrisa, en una imatge de l’any 1979, del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona.

58_pds

Noticia apareguda al Diari Los Sitios de 1965.

Abastir la Costa Brava a l’estiu no era un tema baladí. A la memòria del projecte de l’any 1962, diu, literalment: “un almacén frigorífico ofrecerá una aportación considerable para atender a la demanda suficientemente, cuya consecuencia será una estabilidad en los precios, evitando que la escasez origine unos aumentos desconsiderables e incontrolados que perjudican gravemente el turismo por encarecer en demasía la manutención, cosa que es necesario evitar en buena política económica, a fin de que las ventajas de todo orden que el turismo proporciona a nuestra Patria, no se vea disminuida, sino que se incremente de año en año esta importante fuente de riqueza de divisas” . Els va faltar declarar-lo sector estratègic d’interès nacional. Els animals s’estabulaven en corts, preparades amb dutxes, després passaven a la planta semisubterrània on hi havia l’escorxador. A la primera planta arribaven els animals morts (vedells i porcs), nets de pèl i vísceres. Des de la sala de desfer, s’enviaven per transport aeri, tot primer les peces a la cambra de refrigerar, després passaven pel túnel de congelació de 40m2 per anar a una de les tres cambres frigorífiques de 100 m2 cadascuna, les quals tenien una capacitat conjunta per emmagatzemar 250 tones. Del porc, se n’extreien les cuixes per fer-ne pernils, el magre per embotits, la cansalada virada, la tripa per embotir. Els ossos s’enviaven a can Pagans, la sang, després d’un tractament primari, al riu. Tal qual. A la mateixa fàbrica hi havia una sala amb un autoclau per coure el greix i fer-ne greixons i llard per a les pastisseries, que tenia molt bona acollida i predicament.

DOSSIER D’HISTÒRIA [alfrisa

Josep Lladó conduïa un dels camions frigorífics de l’Alfrisa. En molts dels viatges el va acompanyar la seva dona Lluïsa Ramos. Fotos cedides per Lluïsa Ramos. Any 1989

refrigerades, túnel de congelació, tres de conservació de congelats; triperia, greixeria amb dos seccions per llard i greix; aprofitament de sang, secció d’ossos, dipòsit de cuir, pells, pèls, cornamenta i peülles; laboratori escorxador i instal·lacions complementàries de vapor; les corts cobertes amb dutxes pel bestiar, Raimunda Coll i Modest Vicens varen trobar-se per recordar com xarxa general d’aigua, col·lecera l’empresa quan ells hi varen treballar. Foto: A. Vila tors i depuradora i, per últim, la flota de transport de distriLa direcció era compartida amb dos bució de carns, de 2 camions frigorífics, a gerents, Pere Geli i Modest Vicens, pèrit més d’un altre camió per la recollida del mercantil, la qual es manté fins l’any 1970. bestiar viu. Tenen una flota de 4 camions frigorífics L’empresa obté successivament més propis, que transporten a les grans empre- diners per inversions. Així l’any 1967 s’amses com Chorizos Revilla, Boada, i a totes plia el capital a 21 M Pta., i entren nous les carnisseries de la demarcació de Giro- accionistes, entre ells Joan Homs Tixé i els na i la Costa Brava. Amb una plantilla de germans Joan i Ramon Boadas Formiga. 80 persones, molts sarrianencs hi han treL’any 1970, destitueixen els dos ballat. A les oficines, Enriqueta Mercader, gerents Pere Geli i Modest Vicens i nomeCarme Colomer, Raimonda Coll, Gemma nen gerent Josep Montserrat Brugada. Coll, Rosa Oliveras. Modest Vicens marxà a treballar a UABSA, A l’arxiu Històric de Girona, on es troba a Serinyà. dipositat l’arxiu de l’Ajuntament de Sarrià No tot eren flors i violes. El veí, l’advode Ter, trobem diversa documentació relati- cat Joaquim Salvatella, es queixà a l’Ajunva a l’empresa3. Una memòria de l’any 1965, tament l’any 1974 de la brutícia del camí de per obtenir la inscripció en el Registro Xuncla cap a Sarrià de Dalt, on donava la Especial de Almacenes Frigoríficos, detalla paret de l’escorxador. Deixalles pels volles activitats que s’hi faran: tants i aigua bruta cap al riu, un regal, com -Tres naus per escorxar vedella, porc i tot en aquella època. Des de 1973, la gerènxai, totes elles climatitzades. cia anava a càrrec dels Srs. Florencio Casas -Una càmera de conservació de carns Illa i Albert Burgas Ferrero. També hi va 3Arixu Històric de Girona. Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter. Llicències d’obres 1965.

Factures de venda de l’Alfrisa a la carnisseria de Manuel Sansalvador. Cedides per Josep Ma. Sansalvador.

pds_59

DOSSIER D’HISTÒRIA [alfrisa

Fotografies de l’antic edifici de l’Alfrisa, ara reconvertit en magatzem de mobles TUCO. Fotos: Quim Llunell

nic i un director. El personal de producció dedicava tres hores a l’escorxador i la resta de la jornada a la sala de desfer i neteja. La producció diària prevista era de 21,75 tones de carn de porc i 6,24 tones de vedell. La nova normativa preveia adequar les sales per una fàcil neteja i desinfecció. Les aigües resultants anaven a una depuradora primària i d’allà al riu. Es preveia la connexió amb la depuradora municipal que es trobava en fase de construcció. El pressupost de les noves inversions per adequar les instal·lacions a la normativa era de 15 milions de pta. Des de 1982, el gerent i administrador únic era Juan Ribas Daura. El maig de 1984 presentà suspensió de pagament, sense que les inversions i modernització prevista en la memòria esmentada es portés mai a terme. n Noticia de Los Sitios de l’any 1985

haver canvi accionarial, de manera que els socis fundadors ja s’havien venut el negoci. L’any 1981 Alfrisa presenta una memòria per adequar les instal·lacions a la normativa del RD 3663/76 per escorxadors, sales de desfer, centres de contractació, emmagatzematge i distribució de carns i restes. En l’esmentada memòria es troben alguns detalls de l’empresa4: La superfície del solar

60_pds

era de 4.339 m2, construïts 3,566 m2, uns 836m2 de la planta semisubterrània, 1.279 m2 de la planta baixa on hi havia l’escorxador i la resta, 1.434 m2 del primer pis a la sala de desfer i magatzems frigorífics. Preveien escorxar 66.000 porcs/any i 5.280 vedells/any. A més, es produirien 660 tones de greix, resultants del procés de desfer. A l’empresa hi treballaven 50 persones, de les quals 45 a producció, tres a administració, un tèc-

4Arxiu Històric de Girona. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Llicències d’obres 1981.

Agraïments: A Raimunda Coll per haver col·laborat en la recerca d’imatges i testimonis de persones que havien treballat a l’Alfrisa.

Anunci programa Festa Major 1967

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de Franรงa, 155-157 - 17841 SARRIร DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

ESPAI ESCOLAR [festival nadal 2017

Festival Nadal 2017

Comissió de festes de l’Escola Montserrat

Alumnes de P3 A. Foto: Montse Asencio

El divendres 22 de desembre es va celebrar el tradicional festival de l’Escola Montserrat de Sarrià al pavelló esportiu. És un projecte transversal que es comença a perfilar un cop ha passat la festa de la Castanyada. Engloba un treball amb totes les seves vessants: plàstica, motriu, musical, expressió oral, ...

62_pds

quest any es va voler fer present diferents bandes sonores de pel·lícules Disney. En totes i cadascuna de les representacions vam tenir l’oportunitat de viure la màgia, des de Mary Poppins fins a Descendientes, passant per més de disset actuacions diferents. Un cop tot preparat, escenaris, llums, so, vestuari... va començar l’espectacle. La directora de l’escola, Sra. Montse Xandrich, va obrir l’acte saludant i donant la benvinguda a tots el membres de la comunitat educativa. Es van apagar els llums i seguidament es va poder veure l’esforç i tota la dedicació de la preparació del festival a l’escola, a través d’un vídeo on uns alumnes van fer un recorregut

per veure els assajos de les diferents classes. Durant una hora intensa, els presentadors anaven donant pas a cada una de les actuacions amb la corresponent banda sonora. Com cada any va ser un gran festival on els protagonistes són dels més petits als més grans de l’escola amb tota la coordinació i les ganes de tota la comunitat educativa: Escola, AMPA, Ajuntament... Potser s’espera un festival de cantada de nadales i pastorets, però l’efecte sorpresa fa que aquest festival vagi més enllà... buscant la imaginació, la creativitat i la pluja d’emocions. L’any vinent no deixeu que us ho expliquin!! n

ESPAI ESCOLAR [festival nadal 2017

Alumnes de P5 A. Foto: Montse Asencio

Alumnes de 6Ă¨. Foto: Montse Asencio

Alumnes de 1r A. Foto: Montse Asencio

Alumnes de P5 B. Foto: Montse Asencio

Alumnes de 4rt B. Foto: Montse Asencio

Alumnes de 4t A. Foto: Montse Asencio

Alumnes de 1r B. Foto: Montse Asencio

Alumnes de P3 B. Foto: Montse Asencio

pds_63

ESPAI ESCOLAR [festival nadal 2017

64_pds

Alumnes de 5Ă¨ Foto: Montse Asencio

Alumnes de 2n A. Foto: Montse Asencio

Alumnes de 2n B. Foto: Montse Asencio

Alumnes de P4 A i B Foto: Montse Asencio

Alumnes de 3r A

Foto: Montse Asencio

Alumnes de 3r B

Alumnes de 3r C

Foto: Montse Asencio

Alumnes de 6Ă¨

Foto: Montse Asencio

etHiCsBOaRd uN pROjeCte de la COmuNitat eCONòmiCa euROpea Montserrat Asencio Duran. Cap d’estudis Montserrat Xandrich Francisco. Directora

Des d’aquest 1 d’octubre de 2017 i fins al 30 de setembre de 2019, participem com a socis directes en el projecte ETHICSBOARD del programa Europeu Erasmus +.

a finalitat del projecte és millorar la col·laboració entre les escoles i associacions de pares per tal de formar conjuntament bons models ètics per als nens i nenes. Es volen donar unes bases per tenir un marc que serveixi de suport per desenvolupar i promoure la creativitat i el pensament crític i innovador des d’una edat primerenca. La Universitat d’Atenes/Facultat d’Educació Primària ha iniciat i coordina el projecte “Ethicsboard”, que compta amb la participació de l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter com a escola de primària, una escola de secundària de Portugal, una associació de pares i tres escoles de Grècia com a socis directes, així com al voltant de deu escoles i associacions de pares com a socis indirectes. També hi participa una escola e-learning de Bulgària i per últim una associació europea, l’EPA (Associació Europea de Projectes), amb seu a Brussel·les, Bèlgica, que ha participat anteriorment amb èxit en el recolzament a les polítiques de la Unió Europea. Durant el temps que duri el projecte hi haurà diferents trobades internacionals, una a cada país participant. Els dies 10 i 11 de novembre va tenir lloc a Atenes la primera trobada, el kick-off Meeting del projecte. L’objectiu principal és donar valor ètic a l’emprenedoria en la creació de noves feines, tenint en compte la diversitat, la inclusió, la igualtat i la no discriminació per raó de gènere.

ESPAI ESCOLAR [ethicsboard

Sessió de treball a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Atenes Foto: Ethicsboard Project

Visita a l’Escola Unitària de Maraslion, Atenes. Foto: Ethicsboard Project

Visita a les escoles Maraslion, Atenes. Foto: Ethicsboard Project

Visita a la ciutat organitzada pels nostres amfitrions. Foto: Ethicsboard Project

Els productes resultants d’aquest projecte seran: Un currículum d’entrenament en ètica i emprenedoria per a educació primària i secundària. Dos portfolios en ètica i emprenedoria, un portfolio d’aprenentatge que recollirà les activitats i consecucions dels alumnes en ètica i emprenedoria i un portfolio d’ensenyament, que contindrà material i activitats per ensenyar ètica i emprenedoria. Una plataforma e-Learning, accessible també per persones amb necessitats especials i discapacitats Un manual de bones pràctiques. Tallers i seminaris per expandir els resultats del projecte als socis o accionistes.

66_pds

Trobada internacional per a mestres i alumnes per posar en pràctica el curs de formació per mestres i el currículum per als alumnes. Pàgina web com a principal punt de referència informatiu en l’educació en ètica i emprenedoria. Durant el procés haurem de passar dues avaluacions externes de qualitat, una als 12 mesos i l’altra als 24, per valorar tant l’execució i la qualitat del producte com l’impacte del projecte. La primera tasca que hem dut a terme a l’escola és el concurs per dissenyar el logo del projecte, en el qual hi han participat escoles i institucions d’arreu d’Europa. El dibuix seleccionat serà el logo oficial del projecte Ethicsboard. S’u-

tilitzarà el logo en tot el material de difusió i activitats sense ànim de lucre en el marc del projecte. L’escola guanyadora rebrà com a premi un val de 100 euros per realitzar una compra de llibres online. Una de les accions importants serà una conferència al Parlament Europeu avalada pels seus membres (MEPs) per promoure el projecte i conscienciar els que fan les polítiques europees d’educació. Amb els resultats del projecte i les seves activitats es preveu que se’n puguin beneficiar uns 2.500 estudiants, 300 mestres i 5.000 pares. És un projecte del qual n’estem molt satisfets i que aportarà reconeixement a la nostra escola. n

ESPAI ESCOLAR [ethicsboard

Logo seleccionat, Núria Vidal, 1r B.

Logo seleccionat, Roger Araus, 4t B.

Logo seleccionat, Victor Martínez, 1r B. Logo seleccionat, Maria Solé, 4t B.

Logo seleccionat, Roger Araus, 4t B.

Logo seleccionat, Dídac Segura, 4t B.

Logo seleccionat, Gerard Pelayo, 5è B.

pds_67

ESPAI ESCOLAR

ampliaCiÓ de aules Cristina Garcia Educadora d’EBM Confetti

Durant el curs 2007-2008 l’escola bressol es va quedar petita amb cinc aules i l’Ajuntament es va plantejar l’ampliació d’una aula més. El curs 2008-2009 es va col·locar un mòdul prefabricat a fora el pati, amb dos espais limitats, un per aula i l’altre per dormitori i un canviador a la part central. 68_pds

El curs 2016-2017 degut a les poques matriculacions aquest espai s’ha destinat a fer propostes d’activitat en petit grup. L’aula l’hem alliberat de mobles i joguines i ha quedat un espai ampli. I l’espai del dormitori l’hem utilitzat com a segon magatzem. Durant el primer trimestre s’ha preparat l’aula per oferir: un espai de psicomotricitat. Es va crear un circuit amb mòduls tous, piscines toves i pilotes. Els infants es van enfilar, saltar, estirar... experimentació amb les fulles de la tardor. amb

els grups d’1-2 anys han fet joc heurístic i amb el grup d’2-3 anys han fet safates d’experimentació. Els diferents grups d’edat van gaudir d’aquestes propostes en petit grup. Hem pogut observar que els infants han estat més concentrats perquè tenien un espai adequat sense altres distraccions. Aquest espai ens permet deixar les propostes preparades pels altres infants. Quan anem al mòdul ells ja esperen trobar una sorpresa de proposta d’activitat. n

ESPAI ESCOLAR [confetti

pds_69

salut miGRaNYa Dra. Meliza Marín. Resident de quart any de Medicina familiar i comunitària

La migranya és una malaltia que té com símptoma principal un fort mal de cap (cefalea) que afecta un costat o part d’ell i que pot acompanyar-se de nàusees o vòmits, sensibilitat a la llum o els sorolls . Usualment produeix incapacitat per aquells que la pateixen. Normalment comencen a la infància, adolescència o l’inici de l’edat adulta i són generalment més freqüents en dones que en homes.

70_pds

QUI O QUÈ POT PROVOCAR-LA? Pot ser provocada per certs esdeveniments com: aliments o canvis en el cos. Per exemple: -Canvis hormonals en les dones: abans o durant la menstruació, durant l’embaràs o la menopausa. -Aliments: formatges de criança, aliments salats , xocolata i aliments processats. -Saltar-se els àpats o el dejuni. -L’edulcorant aspatamo i el conservant glutamat monosòdic que es troba en nombrosos aliments. -L’alcohol, especialment el vi i les begudes altament cafeïnades . -Estrès en el treball o la llar. -Les llums brillants i també els sorolls forts. -Les olors poc comunes, incloent-hi perfums, dissolvents de pintura, el fum dels cigarrets i altres. -La manca de son o dormir massa pot ser un motiu de desencadenar una crisi de migranya en algunes persones.

-Un esforç físic intens, incloent-hi l’activitat sexual. -Els canvis de temps. -Els anticonceptius orals i els fàrmacs vasodilatadors, com la nitroglicerina, poden agreujar la migranya. QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES? La migranya pot ser de dos tipus: l’anomenada amb aura (clàssica) o la que apareix sense aura (normal). Aura són símptomes que ens alerten que una migranya està per venir i pot aparèixer entre 10-15 minuts abans, com por exemple: visió borrosa, dolor ocular, visió d’estrelles o flashos lluminosos. La persona presentarà mal de cap, que pot ser de tipus polsàtil o amb palpitacions al cap, que poden afectar tot el cap o només un costat, amb dolor per darrera l’ull o en la part posterior del cap o coll. Habitualment sol durar entre 6 a 48 h. També poden tenir nàusees i/o vòmits, sensibilitat a la llum o els

SALUT [migranya

sorolls, dolor cervical, mareigs i formigueig, amb la necessitat de dormir més. COM LA DIAGNOSTIQUEM? Mitjançant els símptomes clínics que manifesta el pacient; l’inici del dolor, la localització del dolor, la intensitat del dolor, como és el dolor i la seva durada, si el dolor millora amb alguns analgèsics. Es preguntarà sobre antecedents familiars de migranya. S’haurà de realitzar un calendari de cefalees per saber la freqüència i el desencadenant. Una revisió física neurològica es necessària i si calen proves complementaries quan sospitem o volem descartar altres tipus de malalties que cursen amb mal de cap. COM LA TRACTEM? El tractament de la migranya depèn

de la severitat i la durada del dolor. En la crisis aguda de la migranya serà necessari la utilització d’analgèsics o antiinflamatoris per alleujar el dolor un cop estigui instaurat, també s’ aconsellarà guardar repòs en una habitació fosca i sense sorolls. Es realitzarà tractament preventiu segons el número de crisis i la severitat dels atacs de la migranya. El tractament es individualitzat i ha d’estar indicat per un metge. El diari de cefalea serà útil per valorar la cronicitat i augmentar l’efectivitat del tractament. També és important prendre la medicació en el moment de l’inici del dolor i no esperar a que el dolor sigui més intens. Es donaran consells al pacient sobre educació en els hàbits de la vida diària com higiene de la son, practicar exercicis, evitar i saber manejar l’estrès, evitar situacions o aliments que són responsables de desencadenar una migranya.

SÍMPTOMES D’ALARMA Hem d’anar al metge quan la cefalea sigui diferent als quadres habituals. Com per exemple una cefalea d’inici brusc i de forma intensa, dolor que desperta per la nit, cefalea desencadenada amb l’esforç físic, tos o canvis de postura, cefalea amb febre, cefalea acompanyada amb alteració neurològica o trastorn del comportament o del caràcter. Hem de fer una entrevista clínica acurada i una exploració física completa en casos com cefalea en pacients de risc: pacients amb tractament amb anticoagulants orals (SintromR), pacients positius per immunodeficiència humana (HIV), antecedents de neoplàsia o traumatisme cranioencefàlic previ. En cas de dubtes cal adreçar-se al CAP per demanar consell i ampliar informació amb el seu metge i infermera de família. n

pds_71

natura

D'esquerra a dreta, l'Hermes, en Carles, en Joan, la Cristina, en Marc, la Sílvia i en Dimas al darrere, i la Gemma al davant. Al fons, la Vall de Núria. Comença la festa! Foto d'en Dimas Streich.

el puiGmal peR NúRia Cristina Casanova Grup Muntanya Sarrià

La sortida està programada per diumenge 14 de gener, però la previsió meteorològica, que sempre té una certa prioritat a l'hora de prendre decisions, ens convenç de passar-la a dissabte. El dia abans, el whatsapp del Grup de Muntanya de Sarrià de Ter treu fum amb els típics missatges d'última hora, de l'estil: "algú té uns grampons de sobres?", i sobretot per organitzar-nos i agafar el mínim de cotxes possible i per calcular bé l'hora de trobada. A tots ens fa mandra llevar-nos aviat, però no es pot començar a caminar massa tard, i menys a l'hivern, que de seguida és fosc.

72_pds

NATURA [el puigmal per núria

“O

Mentre deixem enrere Núria, el sol s'intueix a l’horitzó. Foto de l'Hermes Mallorquín.

k, 6.45h va bé! Arribarem a Ribes de Freser a les 7.45h aprox!" i allà ens trobem i alguns ens veiem les cares per primer cop, les vuit persones que formarem "l'expedició al Puigmal". Hi ha bon ambient. Aquesta primera parada serveix per fer el canvi de xip, per activar la teva part més aventurera i alhora prudent, per assaborir l'escalfor del local i el cafè amb llet i preparar-te pel fred i la possible duresa de la muntanya. La Sílvia està nerviosa, sempre havia anat amb raquetes i aquest cop s'estrenarà amb els esquís de muntanya. En Dimas i jo pujarem amb raquetes i carregarem la taula d’snowboard a l'esquena per poder baixar fent surf de neu. L'Hermes pujarà i baixarà amb raquetes. Farà fred, passarem calor? Podré seguir el ritme, tindré por? Tot això entre glop i glop. Sortim, que encara hem d'arribar a Queralbs i agafar el tren cremallera. Fa certa angoixa de pensar que un cop al tren ja no pots tornar enrere a buscar res al cotxe, és per això que ens equipem amb un cert punt de concentració per no agafar res innecessari, ni deixar-te res d'imprescindible. En Marc pregunta "algú més porta arva?, perquè si no, no l'agafo". Riem, però sabem que és un tema molt important i en parlem una bona estona. Vist a posteriori, tenim sort que el vent ha deixat un paisatge amb poc gruix de neu i que no hi ha risc d'allau. Tot i això, si anem a fer esquí de muntanya hauríem de portar el material necessari, per seguretat pròpia i del grup. Cal dir que ara que estem a punt de fer una altra sortida, i que el risc d'allau pot ser important, la majoria no hem dubtat en aconseguir un kit de rescat per allaus, així que podem alegrar-nos de l'èxit de la xerrada. Comencem a caminar a quarts de deu, no fa sol, però fa bon dia. El primer tram el fem per una pista de l'estació d'esquí de Núria i de seguida creuem un pas per

Sortint de la zona de bosc, ens trobem un petit rierol glaçat que creuem pel damunt. A la tornada, però, sense gel. El creuem sense més perill que un rallada (més) als esquís. Foto d'en Carles Berenguer.

pds_73

natura

Un pas estret ens fa alentir el pas i ens permet fer-nos aquesta foto amb un bon forat a la neu, que caldrà que recordem a la baixada. Foto d'en Dimas Streich.

sobre d'un riu i ens endinsem en una zona boscosa. És un tram entretingut, amb un altre rierol, glaçat, almenys a l'anada, una part encanyonada amb un passadís estret i un bon forat, que haurem de tenir en compte quan baixem esquiant. Anem avançant tots junts fins que fem una paradeta per fer un mos. Davant nostre, les muntanyes blanques pigallades de pedra. El que ens queda ara és enfilar fins ben bé al peu i començar la ziga-zaga que ens portarà al cim.

74_pds

El primer grup arriba al cim. El fred és evident, però encara s'esperaran que arribi la resta del grup per fer-se la foto de família. Foto de l'Hermes Mallorquín.

La paradeta ha anat bé, però potser l'hem allargada una mica i tornar a arrencar ens costa. A més, el vent i la fred comencen a especular sobre el que ens trobarem a dalt i aquí el grup es va allargant, de manera que quan uns encara estem fent voltes maria cada cop amb més estil, deixant passar a petits grupets que ens fan moure els cabells quan passen, de tan ràpid que pugen, o veient com baixen "animals" de dues potes sense grampons, raquetes ni esquís,

uns altres ja han fet cim i foto de rigor i l'Hermes, conscient que és l'únic que baixarà a peu i no lliscant, ha fins i tot començat el descens i ens el trobem amb aquella cara de felicitat de quan vas de baixada, somrient i fent-nos fotos. La nostra arribada al cim és una contrarellotge, en Carles, la Gemma i en Joan no han perdut el somriure, segurament perquè se'ls ha congelat. Així que ens fem la foto de rigor, on es respira felicitat i urgència, i

En Marc, en Dimas, la Sílvia i jo sortint de l'olla de Núria . Un paisatge increïble durant tota la sortida ens fa sentir privilegiats, malgrat l'esforç, la fred i el vent. Foto de l'Hermes Mallorquín.

NATURA [el puigmal per núria

Ja ho veiem a tocar. La Sílvia i jo anant-nos-en de l'Olla. Foto d'en Dimas Streich.

Arribada a l'aparcament de Queralbs, cansats i contents. De poc que no hem d'esperar que en Joan baixi amb el següent tren. Però hem estat de sort i ens ha sortit un dia rodó. Foto de la Cristina Casanova.

quedem que ens trobarem una mica més avall, a recer del vent. Els que van amb esquís, han de treure les pells de foca i llestos. En Dimas i jo hem de refer la motxilla, per deslligar-ne la taula d'snow, guardar-hi els bastons i lligar-hi les raquetes. És una mica feixuc, però ara que estem forts, la baixada i l'aventura de tot plegat ens compensa. Quan siguem grans i rics, ens comprarem un "splitboard", que és una taula de surf de neu que es pot separar i convertir-se en esquís per pujar. Serà fantàstic. La baixada l'anem fent per fases, esperem la Sílvia, que pujant ens repetia que baixaria a peu, i en canvi baixa al seu ritme, com una campiona. A dalt hi ha poca neu i anem ratllant taules i esquís. Després la neu és una crosta que esquerdem al nos-

tre pas, ens fa sentir insegurs, però té la seva gràcia. Fins a arribar al rierol, que ja no és glaçat, la neu és perfecta i fa sol. El paisatge és increïble i som conscients de la sort que tenim de ser aquí. Vigilem amb el forat, fem eslàlom pel mig del bosc i creuem el pas sobre el riu confiant que serà prou ample per no caure a l'aigua, tot i que a en Joan poc n’hi falta. La baixada per la "baby" fins a la vall ens permet deixar-nos anar i imaginar-nos l'Hermes esperant-nos al bar, amb tantes cerveses com

hores d'espera. Tan irreal era això, com irreal sembla la tornada amb tren. "Piiiiii-piiiiii" som els últims de pujar al vagó, el tren a punt de marxar i tots cridant que en Joan, encara a la fila, també va amb nosaltres. "Va, puja, ràpid" salta el cap d'estació. És dia 13, però és el nostre dia de la sort. I per sort, contents i cansats com estem, coincidim que aquest cop la meteo, fent-nos sortir el dissabte, ha jugat a favor nostre i ens ha regalat un diumenge de descans per recuperar-nos! Fins a la propera. .n

pds_75

esport

SEMIFINALS DE COPA CATALUNYA 2017

AUGI UE SARRIÀ- FRIKIN BM GRANOLLERS (EqUIp d’ASOBAL)

L’

Augi Sarrià va reafirmar la seva identitat amb un partidàs en la semifinal de la supercopa de Catalunya, amb el pavelló ple de gom a gom. La coreografia del “tiburóntiburón” va acabar amb tothom celebrant una jornada que es compararà amb la del 1983 –27-25 i 41-21 en la tornada en l’eliminatòria de

Lliga Catalana, també amb els vallesans–. Un exercici d’orgull ancestral com el de Guillem Lozano corrent la banda de costat a costat després de marcar el 21-24 assistit pel porter Moreno, excel·lent com Guitart, amb el qual els de Carles Morales anunciaven al rival, desconcertat, que allà ningú es rendiria. Ningú. L'Augi Sarrià va oferir un partit

digne de Festa Major. Tot i acabar perdent per tres gols de diferència al marcador (26-29), els gironins van plantar cara fins a l'últim segon a tot un equip d'Asobal, el Fraikin Granollers, que no ho va passar gens bé davant un conjunt, el que dirigeix des de la banqueta Carles Morales, molt motivat i engrescat per aconseguir accedir a la final de la Supercopa de Catalunya. n

NADAL A LA UES

om cada any per les dates de Nadal, la UES organitza la quina de Nadal al pavelló municipal de Sarrià de TER. El dies 25 i 26 de desembre i l’1, 6 i 7 de gener vam jugar a la quina amb tots i els veïns i veïnes de Sarrià i tots els amics de

76_pds

la UES vinguts d’altres llocs de Girona. Passem les tardes de Nadal amb un gran ambient, grans paneres i regal de final de quina d’un viatge. Aquest any vam intentar organitzar un concurs de canaris (cantadors de quines) i uns quants voluntaris

van provar això de cantar números. Esperem que l’any que ve hi hagi més “canaris/canàries” que vulguin cantar. També hem de dir que per qüestions d’organització no vam poder fer la Quina Picant, però tornarem al 2018 amb més picantor i diversió. n

ESPORT [UES

L’ESCOLA ESPORTIVA DE LA UES COMENÇA AMB FORÇA!

n dels fets més destacables dins de la Unió Esportiva Sarrià durant aquest any esportiu és l’augment de nens i nenes que han decidit practicar handbol com a mitjà de socialització i vida saludable. El club ha vist com gairebé s’ha duplicat el nombre de nens i nenes que participen dia rere dia als entrenaments i partits que la UES organitza. Així doncs, des del grup de minitaurons, que fan psicomotricitat a la pista on els grans juguen a

handbol, els tres equips benjamins, l’ample grup d’alevins i els dos grans grups d’infantil, cada cop som més gent practicant aquest esport que tant ens estimem. També cal destacar l’àmplia i creixent presència femenina dins dels grups de la UES, creant, fins i tot, un grup benjamí únicament femení on més de 15 nenes, liderades per la jugadora del primer equip femení, Cristina Capell, entrenen cada dimarts i divendres per aprendre i passar-s’ho d’allò més bé!

A més dels entrenaments i partits que els jugadors i les jugadores participen cada setmana, la UES ha tornat a organitzar un campus nadalenc on tothom qui ha volgut hi ha pogut participar realitzant jocs i esports de tots els estils. Un any més, un gran grup de joves sarrianencs i sarrianenques ha decidit cremar els torrons entre nosaltres i això és, sense dubte, una alegria per nosaltres. Esperem tenir el mateix èxit durant el casal esportiu que prepararem per aquest juliol. n

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pds_77

ESPORT [FC SARRIÀ

Sergi De La Torre i Gerard Quesada

SITUACIÓ ACTUAL DEL FC SARRIÀ

onem per tancat el primer trimestre de la temporada 2017/18 al FC Sarrià amb moltes millores respecte al curs anterior. La

quantitat de fitxes ha millorat respecte a la temporada 2016/17 i actualment el FC Sarrià disposa d'un total de150 jugadors distribuïts en 4 equips de futbol 11 i 7 equips de fut-

bol 7. El FC Sarrià s’uneix a les noves tecnologies i ara el podeu trobar a totes les xarxes socials: Facebook, Instagram, Twitter i també a la nova pàgina web: www.fcsarriadeter.com

NOVETATS DEL CLUB

Equip Prebenjamí

l club ha incorporat com a novetats d'aquesta temporada entrenaments de tecnificació. Aquestes jornades de tecnificació, les realitzen setmanalment entrenadors especialitzats i van adreçades a jugadors i porters de les diferents categories del club. El club ha adquirit nou material, una porteria metàl·lica mòbil per poder entrenar els equips de futbol 11 amb dues porteries quan només disposen de mig camp.

78_pds

Aquesta és la situació actual dels nostres equips: ESCOLETA: en aquesta categoria els nens i nenes tenen la primera presa de contacte amb el món del futbol. Sent pel club prioritari l’aprenentatge que puguin arribar a adquirir els nostres jugadors als resultats que es puguin obtenir. En aquesta categoria veiem any darrere any un increment en el nombre de jugadors. PREBENJAMÍ 2011: entrenat per en Jordi Oliveres i la Ruth, es basa principalment en el mateix que l’escoleta.

PREBENJAMÍ 2010: entrenat per en Sergi De La Torre i Joan Pujolràs, el seu objectiu és principalment formar els jugadors i ensenyar-los els valors. Aprendre a jugar a futbol sobretot col·lectivament. BENJAMÍ A: el Benjamí A entrenat per Gabriel Parés i Matías Altamirano es troba en la 3a posició de la classificació. Actualment està en una ratxa molt positiva de resultats i està creant una diferència entre el següent equip que el segueix en la taula. També està escurçant la distància amb el segon classificat i esperem que el pugui superar.

ESPORT [FC SARRIÀ

cació i poder lluitar fins a l’últim moment per l’ascens a Tercera Catalana, una fita que volen dedicar a la memòria de l’Eduard Serra “Dudu”, que va ser el seu delegat durant els dos cursos anteriors i aquest inici de temporada.

4a Catalana a l’homenatge a Dudu.

BENJAMÍ B: entrenat per Luis Caballero i Luis Aused, el Benjamí B és troba 10è a la classificació. En aquesta categoria trobem un equip molt jove que acaba de pujar de la categoria de Prebenjamí. El club confia que aquest equip, amb l’experiència que està obtenint aquest any i tot el coneixement que està obtenint d’aquesta categoria nova per ells, creu que en aquesta segona volta acabarà escalant posicions i acabarà en una posició superior a la classificació. ALEVÍ A: l’Aleví A, entrenat per Toni Alcalde i Miguel Angel González, es troba actualment a la 5a posició de la classificació. Tot i portar poc temps en aquesta categoria, els nostres estan en un bon moment i porten un bon ritme per poder lluitar fins a l’últim moment per acabar més amunt a la classificació de la lliga. ALEVÍ B: entrenat per Jose Luís Castellano, l’Aleví B és troba en una molt bona situació en la classificació i té molt bones sensacions a l’hora de jugar. Actualment es troben a la 6a posició de la classificació de la lliga, però és únicament a 3 punts del 2n classificat, i amb el moment que està visquent aquest equip creiem que acabarà remuntant i escalant posicions. INFANTIL: l’Infantil entrenat sota las mans de Juan Jose Molinero i Xevi Fortea lidera la classificació i això és degut al compromís i la dedicació que han demostrat els jugadors. En

aquesta categoria trobem a jugadors amb molta idea de futbol i de com jugar a futbol en equip i per l’equip, tot i l’edat que tenen. Tenen un objectiu i lluiten tots junts per aconseguir-ho. CADET: entrenat per Jose Luis Molina, aquesta temporada compta amb un gran nombre de jugadors de primer any, el que fa que els de segon any hagin d’ajudar els de primer any juntament amb l’entrenador, que és qui ha d’organitzar l’equip. Esperem una progressió molt positiva d’aquest equip. JUVENIL: entrenat per Jordi Cruz juntament amb Ezequiel Quiñones, és un equip que ens ha costat recuperar i després de moltes temporades podem comptar amb la categoria de Juvenil en el nostre club i esperem mantenir-lo moltes més temporades. 4A CATALANA: entrenat per Cristóbal Escobar, està situat a la vuitena posició amb 8 victòries, 3 empats i 8 derrotes. El seu objectiu aquesta temporada és quedar al més amunt de la classifi-

I des del FC Sarrià de Ter volem recordar i agrair tota la feina feta pel nostre company i amic Eduard Serra. Perquè sempre et tindrem a la nostra memòria i seràs el nostre delegat. GRÀCIES PER TOT “DUDU”.n

ESPORT [CRITERIUM

18È CRITÈRIUM DE SARRIÀ DE TER

L’equip Infantil de la Unió Esportiva Sarrià. Per ser campió de la Lliga Primera Catalana

l passat 15 de setembre de 2017, com a totes les temporades esportives al nostre municipi, el tret de sortida el donava el Critèrium Esportiu. Segurament és el moment de l’any en què més plaer et dona ser regidor d’Esports al poble i poder encapçalar amb orgull tota la cerimònia on els i les protagonistes són totes i cadascuna de les entitats esportives de Sarrià de Ter i tots els seus membres. És un acte genuí i gairebé autòcton, i que no es repeteix a cap altre lloc de la zona. Això el fa especial, diferent. Com especial són els sentiments d’uns i d’altres (sobretot dels més petits) desfilant davant de companys, amics, familiars i veïns. El que podem dir les diferents autoritats quan ens toca parlar cada any d’alt de l’escenari, mai serà res més que un reconeixement a la tasca de tots els qui fan possible que hi hagi una àmplia oferta esportiva a la nostra localitat. Directius, patrocinadors, entrenadors i famílies fan pos-

80_pds

sible que centenars de practicants puguin gaudir de l’activitat física en múltiples disciplines. Especial satisfacció vaig sentir enguany. Des del primer moment que vaig entrar com a regidor la meva actuació política anava encaminada a potenciar la igualtat de gènere dins l’àmbit esportiu. Tothom que va ser present al Critèrium va poder comprovar que el nombre de noies en les diferents disciplines esportives del municipi ha augmentat exponencialment. Amb dades a la mà, més d’un 33 %. Veure que les decisions preses entre tots al Consell Esportiu, i promogudes des d’aquesta regidoria, han fet que els clubs hagin pogut fer realitat aquest augment en l’àmbit femení m’omple d’orgull. Ara, qualsevol nena de Sarrià pot practicar els mateixos esports que si fos un nen. Gràcies a tots els clubs per fer-ho possible. En aquest sentit, l’acte es va tancar amb el premi més important, la Menció d’Honor, que és escollida per

tothom. En un any com aquest, volíem que recaigués en una dona (fet que malauradament, només havia passat en comptades ocasions en les 17 edicions anteriors). I no va ser una, sinó una bona colla. El grup de les “Dones Més Que Mai” van ser les protagonistes d’aquest moment de la vetllada en reconeixement al foment de múltiples activitats –en el nostre cas esportives- entre les dones més veteranes de Sarrià de Ter. Un munt d’anys fent i ajudant a fer esport a un sector d’edat on és importantíssim. Que durant molts anys puguem mantenir una entitat com aquesta, única en el nostre entorn; i per què no dir-ho, si em guardeu el secret, envejada per la majoria de regidors d’esports d’ajuntaments veïns tal i com em transmeten en més d’una reunió. Premi més que merescut. Salut i força, i per molts anys!! La resta de premiats, als quals aprofito per felicitar novament, van ser:

ESPORT [CRITERIUM TROFEUS i NOMINATS 18è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER 15 de setembre del 2017

Nominació de CLUB BÀSQUET SARRIÀ Júnior Nom: Júlia Fernández Actualment té 14 anys i en porta gairebé 10 al club. Des dels 10 anys participa en el PDP i ha estat seleccionada en diverses ocasions per la selecció gironina. Des de categoria pre-infantil, quan va fer 11 anys, es va quedar sense equip de la seva categoria al club, i en comptes de marxar, va preferir quedar-se encara que hagués de jugar amb noies 2 anys més grans que ella. Aquest fet, donada la seva qualitat, no ha provocat que es quedés enrere i ha fet que millorés contínuament, i actualment és una de les millors jugadores del club i per aquest motiu està essent seguida per grans clubs de la província. És una noia que valora molt poder jugar a bàsquet amb les seves amigues i, sobretot per divertir-se. Nominació de FUTBOL Juvenil Nom: Fidel Escobar Des del FC. Sarrià de Ter proposem premiar un gran jugador per la seva feina feta en el transcurs d’aquests anys al nostre club. Aquest es un jugador insígnia i referencial per la seva qualitat a l’hora de jugar i encara molt més per com és com a persona. Es un mirall per a tots els jugadors de les categories inferiors. Una persona implicada amb el projecte del club.

molt dins el camp. Tant va ser així que et vas guanyar un lloc indispensable a la defensa de l'equip, i juntament amb l'equip vam fer una temporada de somni, guanyant la Lliga Catalana sub 15 i quedant segons d'Espanya sub 13. La temporada passada vas fer un pas de gegant en joc i vas assolir un paper de líder fonamental al camp, i ho transmets als companys i entrenadors entrenament rera entrenament. Perquè l'edat NO és una barrera, i perquè la motivació i la feina ben feta s'han de premiar. El premi a millor esportista sub 13 de Wolves és per: Toni Pagès! Nominació de HANDBOL Sènior Nom: Gerard Junquera Campió de lliga catalana amb els juvenils al 2004/2005. Va jugar les fases d’ascens a categoria de plata al 2011..aconseguint l’ascens. Va començar a botar la pilota de ben petit...amb sis anys...i amb l’esquerre. Cinc anys jugant a l’extrem dret de l’equip de nacional... Ara, ha decidit que toca fer altres coses...espera l’Abril (o potser ja és aquí...). Gerard Junquera, et volem donar les gràcies per tots aquests anys dedicats al nostre club. Nominació de BÀSQUET Sènior Nom: Anna Fuentes Actualment té 29 anys i en porta gairebé 25 al club. Ja de ben petita

Nominació de WOLVES Sub 13 Nom: Toni Pagès Pensar que fa dues temporades jugaves amb nens de dues categories superiors, sembla una bogeria oi? Però els que et coneixem sabem que per a tu era un repte; un repte que sens dubte vas guanyar, i un repte que et va fer millorar i madurar L’equip Primera Nacional de la Unió Esportiva Sarrià. Per ser campió de la Copa Catalana

observava les jugadores de bàsquet del F.C. Sarrià a la pista de La Rasa i de seguida que va poder va començar a practicar aquest esport. Sempre ha destacat per la seva competitivitat i no li agrada perdre mai, ni als entrenaments. La seva qualitat ha fet que en moltes ocasions jugués en categories superiors del que li tocava. I el fet de jugar en la posició de base ha fet que sempre fes de líder de l’equip, destacant en la visió de joc i l’encert des de la línia de tres. Ha col·laborat amb el club ajudant a entrenar a les categories més petites i fent d’auxiliar de taula, i fins i tot va compaginar durant uns anys fent de jugadora i àrbitre. Actualment juga a l’equip de 3ª catalana i és l’única jugadora que queda dels antics equips del club. S’ha integrat completament a l’equip que va començar a jugar a Sarrià la temporada passada, i val a dir que l’equip també s’ha integrat perfectament al club. Antiguitat a l’entitat: 1993 Nominació de WOLVES SARRIÀ Sènior Nom: Josep Viladomat Per ser un dels fundadors de l'equip sènior de Wolves i per la teva constància durant tants anys al club. Per haver agafat la presidència en el moment en què el club quedava sense directiva. Per haver assolit el paper d'entrenador quan el club més ho necessitava. Per la motivació

ESPORT [CRITERIUM contínua que aportes als teus companys. Per treure temps d'on no en tens per assistir a entrenaments i partits. Perquè fins i tot lesionat assisteixes a entrenaments, i perquè sabem que aquesta serà una difícil temporada per a tu, et volem reconèixer la teva feina, totalment altruista durant tant de temps, perquè has fet que jugadors que no veien possible poder fer esport, ho fessin i a un molt bon nivell. El club wolves i els teus companys volem donar-te les gràcies tant per la temporada passada liderant l'equip, com per tants anys de lluita continuada al club. L’equip Cadet de la Unió Esportiva Sarrià. Per ser campió de la Lliga Primera Catalana

Nominació de FUTBOL Sènior Nom: Alberto Flores Des del F.C. Sarrià de Ter proposem premiar un jugador format a les categories més petites de la nostra entitat i que per motius de club ha hagut d’anar jugant en diferents equips de la província fins a poder jugar finalment amb el nostre equip de la categoria de 4ª catalana. Aquest és un jugador que pel seu caràcter extravertit sempre s’ha sabut guanyar un lloc entre els seus companys convertint-se en una referència dins i fora del camp, no ha estat mai faltat de qualitat a l’hora de jugar, però realment allò que el fa gran a aquest jugador és la seva humanitat i la seva personalitat. Aquest és un jugador d’aquells que sempre vols tenir en el teu equip per tot el que aporta esportiva i humanament al grup. Nominació de GIMNÀSTICA Sènior Nom: Alba Sayols La nostra nominació és per una persona que porta més d’una dècada al nostre club. Que coneix el club a la perfecció i el sent com a seu. Que ha vist com nenes petites que s’han iniciat a la gimnàstica rítmica amb ella, han crescut i s’han fet dones, sent un pilar important en aquest club. Durant tot aquest temps ha viscut moments de frustració, quan les coses no surten bé, de nervis durant les competicions, però també de satisfacció per la feina ben feta i d’emoció quan aconsegueixen els resultats esperats. Per la seva feina i dedicació durant tots aquest anys, creiem que es mereix aquest reconeixement.

82_pds

NOMINACIONS ESPECIALS MENCIÓ ESPECIAL Modalitat Duo Benjamí del Club Gimnàstica Sarrià Per ser Primeres Classificades a la lliga Territorial i als Jocs Empòrium RAQUEL LÓPEZ SEGOVIA I AINHOA ESTEBAN CERRILLO Categoria: Benjamina Modalitat: Duo Classificació temporada: -Primeres classificades a la Lliga Territorial -Primeres classificades als Jocs Emporium (provincial) -Segones classificades a la Final Nacional dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya (autonòmic) Modalitat TRIO Infantil del Club Gimnàstica Sarrià Per ser Primeres Classificades als Jocs Empòrium CARLOTA DEL CUBO LÓPEZ, CORAL MUÑOZ CABRERA I JUDIT ORTEGA GABALDON Categoria: Infantil Modalitat: Trio Classificacions temporada: -Segones classificades a la Lliga Territorial

-Primeres classificades als Jocs Emporium ( provincial) -Terceres classificades a la Final Nacional dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya (autonòmic) Grup Benjamí "GOODIES" de funky Sarrià Primer Classificat a la Lliga Territorial de hip-hop 2016-2017 L’equip Infantil de la Unió Esportiva Sarrià Per ser campió de la Lliga Primera Catalana L’equip Cadet de la Unió Esportiva Sarrià Per ser campió de la Lliga Primera Catalana L’equip Primera Nacional de la Unió Esportiva Sarrià Per ser campió de la Copa Catalana MENCIÓ ESPECIAL "Dones més que mai" En reconeixement a la seva dedicació, especialment en l'àmbit femení, en el món esportiu sarrianenc

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Llibreta pèsols prolífics!

Editorial

Amb la que està caient ens és difícil fer una editorial que reculli l’actualitat. El 155, les garrotades, el sí però no, Brussel·les, la presó, etc. Així que us deixem un espai en blanc perquè hi digueu la vostra.

Sam Enfot, Redactor en Cap

In, Inde Nens i nenes: no us deixeu adoctrinar. L’independentisme és una cosa dolenta que no només ha provocat la caiguda del turisme i del PIB, a més és la causa de la sequera, de la pujada del nivell del mar, del canvi climàtic, de l’extinció dels dinosaures i, potser, de la mort de Kennedy. Apa, i ara a dormir, feu bondat i no cometeu delictes d’odi, que està molt mal vist. I castigat. Carlus Puigdevall, TSN, Brussel·les

El 155 En virtut de l’article 155 (que pels que no ho sabeu és com aquell famós article 26 que cantava La Trinca) queda prohibit dur llaços grocs i bufandes grogues, conduir cotxes grocs, pintar de groc els guals i llençar deixalles al contenidor groc. També es prohibirà menjar allioli, prendre

llimonada, fer castells, ballar sardanes, veure TV3, llegir en català, (en general llegir tampoc és aconsellable), cantar L’estaca i en definitiva tot allò que pugui tenir un cert tuf de catalanet. Signat: La Pinta, La Niña i La Santamaria.

Fires i Festes A Fires podem veure sovint casetes de tir amb escopetes que fallen, les “diverti-díssimes” curses de camells o les canyes de pescar aneguets. Ara s’ha introduït una nova modalitat que és Fot-li Canya al Mono. Es tracta, com el seu nom indica, de clavar-li bastonades a un mono que pot anar abillat amb una samarreta amb la bandera espanyola o bé amb la senyera, a petició del jugador. De moment ha tingut molt bona acceptació i tothom s’hi apunta. Els animalistes ja han presentat una querella. Pel mono, esclar. Inés Arrambades, TSN, BCN.

Anònim (dislèxic i daltònic)

país del qual tenim la gran sort de ser veïns. Un tal M Punt Rajoy, TSN, Madrit.

La Reivindicació Dèiem ahir (us heu fixat quin començament tan literari; si és que tenim un nivell...) Dèiem que no tornaríem a reivindicar que s’enduguin l’escut feixista del pont perquè l’Ajuntament de Girona s’havia compromès a fer-ho, però els nostres agents secrets ens han informat que la gallina encara campa al seu aire. Així que nois: poseu-vos les piles, que un acord és un acord. La gallina a la cassola!

Tendències Darrerament és tendència empresonar polítics que volen complir el programa amb el qual s’han presentat a unes eleccions. No és tendència, però, empresonar altres polítics que s’han finançat en “b” i que han pispat tot el que han pogut. Aquestes tendències no les marquen els bloggers, ni els instagramers ni els influencers. Les marquen els polítics d’aquest

pds_83