Parlem_de_Sarria_80

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT Obres de millora urbanística a Sarrià de Ter Obres de l’AP7 XX Jornades de la dona treballadora Anna (Nita) Mera, viure 100 té mèrit ENTITATS Carnestoltes El centre de visitants del Gironès Sarriart! Potenciant la cultura en temps de “crisi” Fundació Oncolloga a Sarrià de Ter La Sang Gràcies Dr. Garriga Dones del Coro DOSSIER D'HISTÒRIA Escola de Mestratge Industrial a Sarrià de Ter CULTURA Escenaris 2012 Xerrada “Seguretat integral a la llar” Taller murical: “El Sodel vent” Relats musicals, Maria Scheiner La poesia de Josep M de Sagarra i Castellarnau Josep M de Sagarra , dramaturg Espai 2.0. Foursquare “L’art de no amagar-se a la vida” de Rafael Santandreu OPINIÓ El Centre de Visitants, 1 any, 10.200 visites Temes importants per a Sarrià de Ter QUADERN D'APUNTS ESPAI ESCOLAR Escola Bressol Confetti Escola Montserrat Ampa Escola Montserrat SALUT Els hàbits de vida saludable VIATGES Un viatge peculiar a Tenerife NATURA Curses d’orientació ESPORTS UES WOLVES THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 9 11 12 14 16 18 19 21 23 28 29 30 31 32 41 46 47 49 51 53 54 56 58 60 61 64 66 70 71

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Lourdes Gelada, Txell Pla, Neus Vila, Ricard Humet, Matíes Martí, Sergi Torrentà, Arnau Sempere, Presen Serrano, Anna Sala, Mireia Canyigueral, Mireia Masó, Lluís Aymerich, EB Confetti, Comissió per la Ciutadania CEIP Montserrat, AMPA Montserrat, Emili Marco, Irina Ivanova, Joan Moles, Joan Pórtulas, Xavi Rodríguez Foto portada: Escola de Mestratge Industrial. Quim Llunell Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

PER QUÈ UN DOSSIER SOBRE JOSEP M DE SAGARRA? osep Maria de Sagarra i Castellarnau ha estat indiscutiblement en el nostre país l’autor de teatre més important del segle XX. Aquest any passat 2011 s’han acomplert cinquanta anys de la seva mort. Sagarra ha estat el més excepcional i popular escriptor d’obres de teatre en llengua catalana de la nostra història. Algunes de les seves obres s’han interpretat arreu en teatres amateurs i populars.

Des de les pàgines de la revista Parlem de Sarrià ens hem volgut sumar a un senzill homenatge a la seva personalitat, a la seva obra i a la seva trajectòria perquè també volem reivindicar-lo, no tant per ser llegit com per poder tornar a gaudir dels seus drames en les taules de tots els teatres de Catalunya, els grans teatres de Barcelona i arreu dels teatres dels pobles i viles del nostre país. Creiem que per celebrar una efemèride d’aquestes característiques les institucions culturals Departament de Cultura i els municipis –com bé assenyala la professora Mireia Masó en el seu article reivindicatiu- haurien pogut fer molt més per posar en escena els drames, les comèdies i els monòlegs del gran dramaturg barceloní. Encara hi som a temps, sempre hi som a temps perquè Sagarra és un clàssic del teatre català. Des de les pàgines de la nostra revista sarrianenca reivindiquem el teatre de Sagarra, tan aplaudit pel seu públic. Volem tornar-lo a aplaudir. No en va –recordem-hoSarrià ha estat històricament una població amb tradició teatral, la Mostra de Teatre de Sarrià de Dalt, va marcar una fita en moments passats. On és ara el teatre a Sarrià? Per què no comencem per Sagarra? ■

J

L’ESCOLA DE MESTRATGE INDUSTRIAL vegades només cal mirar enlaire per veure. Durant anys i panys els sarrianencs hem considerat l’edifici de l’Escola de Mestratge Industrial una ruïna, quan estàvem davant d’un edifici singular.

L’embolic administratiu i els desencerts ha estat de tal magnitud que no hem valorat la seva bellesa arquitectònica. En aquest número podreu trobar un ampli reportatge de l’arquitecte Arnau Sempere el qual ens descobreix la figura de l’arquitecte Joaquim Gili i Moros i el moviment modern de l’arquitectura catalana i sobretot ens detalla els elements constructius que fan especial aquest edifici, encara parcialment executat.

En l’actualitat, la Fundació Els Joncs n’és la propietària, tot i que queda pendent un contenciós administratiu amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter per resoldre el justipreu del dret de reversió. La Fundació n’utilitza una part i ara per ara no té cap projecte clar sobre la utilitat de la resta de l’edifici.

Aquest article forma part d’un treball més ampli on es valoren possibles usos i solucions formals. Tal com va ser dissenyat, Arnau Sempere proposa que sigui escola universitària, i perquè no, una escola vinculada al campus de salut. ■

A

pDS_3

AJUNTAMENT [obres de millora urbanística

Obres al Passeig Federico García Lorca. Foto Ràdio Sarrià

OBRES DE MILLORA URBANÍSTICA A SARRIÀ DE TER La passada convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), és a dir, la principal línia de subvencions per als ajuntaments, va ser la més reeixida de la història per al nostre municipi.

El 2008, Sarrià de Ter va aconseguir 1.044.853,90 euros de la Generalitat per destinar-los a diferents projectes, mentre que el 2004, per exemple, se’n havien aconseguit 574.874,90.

E

ntre les diferents iniciatives finançades amb aquests diners aconseguits el 2008 hi ha la reforma del Consistori (ja executada), la reforma del camp de futbol municipal (es farà enguany) i la millora urbanística de diferents carrers del municipi. Aquest darrer projecte inclou tres actuacions en tres àmbits del municipi: el passeig García Lorca, el carrer Francesc Cambó i el carrer Major. Precisament són aquestes dues darreres les que ja s’han iniciat.

PASSEIG GARCÍA LORCA Millor accessibilitat i reducció costos manteniment En concret, el passat 13 d’abril van començar els treballs de millora del

4_pDS

passeig Federico García Lorca al barri del Pla de l’Horta. L’àmbit d’actuació comprèn el tram de passeig que va des del carrer Joan Fuster fins al lateral de l’avinguda França i suposen la pavimentació de les voreres i l’adequació de l’entorn urbà.

Les obres suposaran una millora considerable d’aquest espai, solucionant l’accessibilitat als habitatges i a les botigues i negocis d’aquest sector.

Al mateix temps, aquesta reforma reduirà els problemes causats pels plàtans. No en va, cal recordar els nombrosos problemes que havien causat en l’àmbit privat (a habitatges propers) i públic (el 2006 es va haver de canviar part del clavegueram). Les molèsties d’aquests arbres eren evidents, com també el cost econòmic que han comportat fins ara havent de

reparar allò que han perjudicat.

L’anticipació dels costos de manteniment és quelcom imprescindible, avui, abans d’afrontar qualsevol obra.

Es per això que precisament, aquest sector és el primer de Sarrià de Ter que disposa de lluminària amb tecnologia LED. És més que clar, que amb el ritme d’augment de la tarifa elèctrica és necessari que els ajuntaments busquem fórmules per a l’abaratiment de la despesa energètica. Els llums de LED són més cars d’inici (això és així, tot i que cada vegada menys), però suposen un estalvi a la llarga importantíssim. Es calcula que redueixen el consum entre un 40 i un 60%, a més de tenir una vida útil més llarga.

Aquestes són el tipus d’inversions, doncs, que avui ens toca fer.

Amb tot, a més de l’estalvi en el

AJUNTAMENT [obres de millora urbanística

Rotonda i carrer Francesc Cambó. Foto Quim Llunell

manteniment, queda clar que aquesta és una obra que ens servirà per anar endreçant el nostre entorn urbà. Tenim el clar objectiu d’anar relligant els barris amb millores de l’espai públic que facin més amables els nostres carrers i places. Això és imprescindible no només per a la qualitat de vida del poble, sinó també pel seu dinamisme comercial i social. I és que, també cal dir-ho, amb aquesta millora urbanística es pretén alhora contribuir al desenvolupament comercial d’una de les artèries principals del barri.

CARRER FRANCESC CAMBÓ Ordenar l’entorn del pavelló El segon dels projectes inclosos en el PUOSC 2010 són les obres del carrer Francesc Cambó i l’accés a la zona del Pavelló Municipal. Ja el mandat passat es va construir la rotonda de la Via Augusta amb Firal i Lloses que va resoldre la perillositat de l’encreuament entre aquests carrers. De fet, han passat uns anys i potser ho oblidem però cal recordar com en aquest punt, gairebé cada setmana hi havia un accident.

Això, per sort, es va resoldre.

Restava per solucionar, però, la millora definitiva del carrer Cambó. Es per això que s’han plantejat aquestes obres d’urbanització. Feines que ajudaran a consolidar el vial que es va obrir després de fer la rotonda (urbanitzat amb asfalt i voreres) i que ara

estava obert provisionalment essent una entrada de terra. Al mateix temps, aprofitant les obres, es crea una nova zona verda en la part del carrer que quedava tancada i es construeix una part del futur carril bici (via verda) que ha de travessar el poble.

L’àmbit d’actuació inclou les dues entrades al carrer Francesc Cambó, és a dir, des de Via Augusta i des de l’avinguda França. En aquest darrer cas, se’n millorarà el disseny per permetre una millor circulació de manera que el trànsit serà circular a l’entorn del pavelló. Per anar a l’equipament esportiu s’entrarà per Germans Torras Hostench i se sortirà pel lateral av. França. Pels camions i altres vehicles que vagin als tallers s’entrarà pel vial nou del Francesc Cambó i se sortirà, també, per av.

França. Val a dir que mentrestant duren les obres s’ha habilitat un pas per als camions d’aquesta zona industrial per la plaça de davant del pavelló mentre estigui tancat aquest vial.

Recordem que Via Augusta és un vial únicament asfaltat. No té els serveis mínims necessaris de qualsevol carrer ni està urbanitzat com pertocaria (no té, per exemple, voreres). Es per això que quan es va fer la rotonda es va planificar no només amb un criteri de seguretat en la circulació sinó també de millora urbana.

Ara seguim el mateix plantejament. No només es millora la circulació i l’accessibilitat en aquest sector, sinó que a més, es tracta d’una actuació fona-

mental per arranjar l’entorn del pavelló municipal i garantir rutes segures cap a aquest equipament i altres (CAP, Escola Bressol, etc.). Garantim, doncs, millors comunicacions entre barris.

Les obres al pg. García Lorca estan valorades en 110.560 euros i les del Francesc Cambó en 122.000. A aquestes dues iniciatives caldria sumar-hi la reforma de part de la tercera fase del carrer Major, de la qual parlarem més endavant. Amb tot, aquests obres, com hem dit, són finançades a càrrec principalment de la Generalitat de Catalunya. En concret, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, del Departament de Governació, es fa càrrec del 70% del cost de les obres.

Val a dir, i això també és important, que les feines s’han adjudicat amb una baixa del 30% respecte al preu de projecte, és a dir, amb un estalvi considerable i serà executat per l’empresa constructora Àrids Vilanna.

Per acabar, és evident que les obres de millora de l’entorn, al final suposen una millora considerable en la nostra qualitat de vida. No es tracta d’una millora estètica (que ho és) sinó d’aconseguir una millor accessibilitat i mobilitat als barris i entre sectors. I no només això. Hem de ser conscients que les inversions de futur al poble ens han de servir per disminuir el cost del manteniment i no pas per dotar-nos de més despesa. Si no fem això, no aconseguirem millorar la gestió municipal. ■

pDS_5

AJUNTAMENT [obres de l’AP-7

Carrer del Bosc

OBRES DE L’AP-7 Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Sarrià de Ter ha estat sempre en contra de l’ampliació a 8 carrils de l’AP-7 per la seva afectació social i territorial al nostre municipi. De la reivindicació plantejada (conjuntament entre Ajuntament i Plataforma Salvem Sarrià) en van sorgir diferents reivindicacions que es van materialitzar amb uns acords amb la concessionària, que tenien per objectiu minorar l’impacte de la infraestructura i compensar el nostre poble.

A

ixí, el 2006, Ajuntament i ACESA signàvem diferents convenis que asseguraven quatre aspectes que consideràvem fonamentals i que es podrien resumir així: 1. Expropiació i reubicació de les 6 famílies afectades.

2. Inversió cultural a la Vil·la Romana de Sarrià de Ter. 3. La instal·lació de pantalles acústiques a tot el tram urbà de la carretera.

4. El projecte de reurbanització del sector afectat per les obres.

6_pDS

1. Com és sabut (n’hem parlat en altres ocasions), un dels grans objectius era poder aconseguir habitatges nous i dignes per a les famílies afectades per l’obra. Finalment, després de moltes negociacions, es va aconseguir un acord a quatre bandes (ajuntament, famílies, ACESA i constructora nous habitatges) per reallotjar les 6 famílies afectades en habitatges semblants als expropiats.

Aquest acord es va fer efectiu ja el 2010 i les famílies afectades ja viuen als nous habitatges.

2. Un cop garantida la resposta a les problemàtiques socials que ens generava el projecte, calia aconseguir també una recompensa cultural. Habitualment (encara que a Sarrià no ho havíem aconseguit mai), les grans inversions en infraestructures van acompanyades d’una compensació econòmica a destinar en projectes patrimonials. S’anomena l’1% cultural i

representa designar una part dels diners gastats en la carretera en projectes de ressò cultural. En aquest sentit, vam aconseguir signar una aportació de 300.000 euros per a les excavacions de la Vil·la Romana, que es materialitzarà un cop sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), cosa que ja està en procés per part de la Generalitat.

3. Els usuaris de la via i els veïns més propers al municipi hauran comprovat ja la instal·lació de les pantalles acústiques. Són de tres formats diferents: formigó, metacrilat i merlet de terra vegetada. I s’han instal·lat unes o altres en funció de les possibilitats del terreny. En la majoria de la longitud d’aquest tram s’han instal·lat tanques de formigó, de metacrilat en els ponts i pantalla natural allà on es podia. De fet, al costat est de la carretera s’ha protegit tot l’àmbit urbà des de dalt del Pi de la Bateria i fins a la Rasa. Resta, però, un petit tram a la zona del Pla de Vinyers, on es tancarà amb merlet de terra properament.

Per l’altra banda, en el costat oest

AJUNTAMENT [obres de l’AP-7

forma, nova calçada i noves voreres. Gairebé parlem d’un carrer nou, ja que fins i tot en la part no afectada per les obres també s’asfaltarà fins a l’encreuament amb el carrer Paulí Torras.

Cal destacar també, quan parlem del carrer del Bosc, que les obres ens han permès introduir llums de LED a l’enllumenat públic. Aquest carrer és el segon punt del municipi (després del passeig García Lorca) que dispoL'accés a l'escola Montserrat es fa per un lateral del viaducte, amb traçat de corba. Foto Quim Llunell sa d’aquesta tecnologia necessària per estalviar en la despesa s’han protegit els dos trams on hi ha dels pilars (i no com fins ara pel mig). energètica. habitatges propers. En aquest cas, Això ha generat, com hem dit, un nou Per altra banda, hem de dir que en l’àmbit de can Camós en un extrem i la traçat amb una corba de nova planta. aquest espai, després de les reformes, pujada de Montagut a l’altra. D’aquest Al voltant de la nova calçada es va defi- obtindrem nous espais verds que manera es concreta el que deia nint una vorera ampla per poder garan- volem aprofitar per desenvolupar (a l’acord: “per tal d’atendre les peticions tir una bona comunicació de vianants més de la plaça de can Nadal) el jardí de l’Ajuntament de Sarrià de Ter en amb l’escola. etnobotànic de la Ratafia. relació a l’impacte acústic generat per De fet, la voluntat del consistori és l’autopista en el municipi,… s’han definir una ruta segura per als alumnes CARRER XUNCLA I CAMÍ DEL MOLÍ incorporat un conjunt de pantalles de l’escola que puguin pujar a peu al D’EN XUNCLA acústiques destinades a solucionar centre. Amb voreres prou amples per aquesta problemàtica”. permetre una bona circulació. Amb un A més de les afectacions directes per carril marcat i prioritari pels escolars. les obres, hi ha unes altres afecta4. Un altre dels convenis signats amb Amb passos de vianants ben marcats i cions. En aquest cas, estem parlant de ACESA deia textualment: “ACESA es protegits per pacificar el trànsit. Amb com el pas de camions i maquinària farà càrrec de les obres d’urbanització tanques de protecció. En definitiva, pesada ha malmès el ferm en aquests d’aquest espai segons el corresponent una ruta marcada, segura i ben defini- dos carrers. És per això que també projecte, que haurà de comptar amb la da en aquest espai. reasfaltarem aquests vials. conformitat prèvia de l’Ajuntament de Hem parlat de les obres derivades Sarrià de Ter “. Aquest nova urbanització PLAÇA CARRER GUILANA de l’ampliació de l’AP-7. A aquestes, és es refereix a l’àmbit afectat a l’entorn clar, cal sumar-hi les que ADIF haurà de del viaducte de Guilana i que inclou, Precisament, la voluntat d’alguna fer per solucionar les afectacions que sobretot, la ctra. de Sarrià de Dalt i el manera és buscar bones comunica- el pas del TGV ens generen. A totes carrer del Bosc. Així, aquest projecte cions amb l’escola. Amb vehicle i a aquestes obres cal sumar-hi, doncs, la que ja va ser redactat el 2010 s’ha anat peu. En aquest sentit, la plaça que reforma integral de la plaça de Can aplicant a mesura que han avançat les queda entre els carrers Guilana, riera Nadal. Aquest emblemàtic espai de obres i podem veure com l’entorn Guilana i ctra. Sarrià de Dalt, serà asfal- Sarrià de Dalt es remodelarà del tot d’aquest viaducte va agafant la forma tada i adequada per ser un possible integrant la sortida d’emergència del definitiva. En concret, aparcament base per donar servei al tren d’alta velocitat que coincideix en barri i a pares d’alumnes que puguin aquesta zona. La remodelació permeCTRA. DE SARRIÀ DE DALT aparcar en aquest espai i després des- trà tornar a construir-hi la històrica gloplaçar-se a peu a l’Escola Montserrat. rieta que hi havia en aquest espai, Ja s’ha concretat el traçat definitiu alhora que es reformaran els marges d’aquesta carretera. Especialment allò CARRER DEL BOSC (enjardinant-los, com dèiem, amb les que s’ha hagut de modificar per herbes i plantes de la ratafia) i el pavil’ampliació dels pilars del viaducte. L’altre carrer modificat (degut a ment de la plaça. En tot cas, però, Com ja es va comentar, la reforma ha l’ampliació de l’autopista) ha estat el aquesta obra és de prou envergadura permès passar els dos carrils carrer del Bosc. En el seu tram inicial perquè en podem parlar en un altre d’aquesta carretera per un sol costat s’ha creat un nou traçat amb nova plata- article a part. ■

pDS_7

AJUNTAMENT [XX jornades de la dona treballadora

XX JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA Lourdes Gelada i Astor Regidora d’ensenyament i dona

Aquest 2012 hem realitzat les desenes jornades de la Dona Treballadora, que van ser organitzades conjuntament des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, de la regidoria de la dona i GREC (Grec resolució de conflictes). Aquesta empresa ja havia col·laborat amb la regidoria de la dona fent la confecció del Pla local de dones 2009-2011.

E

nguany les jornades van ser inaugurades el dijous dia 8 de març al centre de visitants amb la lectura del manifest, seguidament es va fer la inauguració de “Vestits de paper” confeccionats per les dones del Coro.

El mateix vespre es va fer al Coro una obra de teatre dins els cicles d'Escenaris sota el títol de “Connexions” de la Nave va.

El divendres es va fer el ja tradicional àpat només de dones, i aquest any es va tornar als inicis fent un sopar a Sarrià de Ter. Aquest any van participar diferents entitats del poble dins les jornades de la dona treballadora, i unes de les novetats van ser els +QJocs que gestiona el grup Esplai, amb uns jocs de pati al parc de la cooperativa i el grup Apaga la Tele (ATV) amb un cinefòrum al local dels joves, on es van reunir gent de totes les edats. I a on es va mirar un documental d’Isabel Coixet i

8_pDS

Exposició “Treballs de Dona”. Fotos: Ràdio Sarrià

després va sorgir un interessant debat amb la moderadora Montse Rey (treballadora de Grec).

Finalment, dilluns es va fer la inauguració de l’exposició “Treballs de dona” on s’hi va exposar tot de material confeccionat per les dones de Sarrià. Aquí hi van col·laborar des de les entitats de dones de Sarrià fins a aportacions de particulars. També vam tenir la col·laboració de la Mariona Carretero, la guanyadora del 1r premi

Isidre Macau, que ens va fer una presentació del seu treball “Les dones a l'àntic règim”.

Aquest any hem fet unes jornades on han col·laborat moltes entitats, molt diferents entre elles però que ens ha ajudat a fer unes jornades molt participatives i obertes a totes les edats.

Ara ja només ens queda donar les gràcies a tothom i començar a pensar en les pròximes jornades a on animem a tothom a participar-hi. ■

AJUNTAMENT [100 anys Anna Verdaguer

Anna (Nita) Mera VIURE 100 ANYS TÉ MÈRIT Anna Mera, acompanyada de l’Alba Martínez, regidora de Serveis Socials i Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter.

Roger Torrent Alcalde de Sarrià de Ter

Viure 100 anys té mèrit.

Arribar a la centena, com a mínim, suposa haver afrontat la vida amb força, determinació i sempre amb un gran punt d'optimisme.

V

iure 100 anys té mèrit, però encara és molt més important com s'han viscut aquests anys. Haver viscut un segle a partir del treball, la família, el compromís ideològic i la lluita social constant és el que dóna plenitud a una vida centenària. I això, que és així, ens ha de fer dir que l'Anna Verdaguer ha acomplert un doble èxit: viure cent anys i fer-ho amb valors.

L'Anna (Anita Mera) va néixer el 1912. Dos anys abans de l'inici de la 1a Guerra Mundial, tres anys abans de la Revolució russa, setze abans del crac del 29. En fi, els anys d'infantesa de l'Anna van ser els mateixos de molts dels fets clau de la història de la humanitat del s.XX. Un cop passats els primers anys de vida, arriba el pas de la infantesa al període adult. Un moment que sol ser un tràmit carregat d'il·lusions i esperances. De plans i objectius. A l'Anita aquesta experiència vital va anar acompanyada d'una primavera col·lectiva: la República.

Ja llavors com a treballadora del tèxtil vivia amb il·lusió i compromís aquesta etapa política i social del país. I va arribar la Guerra. La maltemp-

Per la nostra amiga Anna, “la Nita Mera” de Conxita Amb tot el seny, gràcies a Déu als 100 anys has pogut arribar, i amb tot el cor et volem felicitar.

Has passat moltes alegries, però també moments difícils, i amb la teva valentia tot ho has pogut superar.

També hem d’esmentar que quan alguna família del poble tenia una necessitat eres la primera d’anar-hi per tal de poder ajudar.

Cada dijous ens trobem per poder parlar i una bona estona poder passar.

I per Santa Anna t’agrada reunir les teves amistats i amb molta il·lusió poder-nos convidar.

Tan sols ens queda per dir per molts anys Anna, puguis complir!

Moltes felicitats!

Les teves amigues de Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix.

Sarrià, 23 de febrer de 2012

pDS_9

AJUNTAMENT [100 anys Anna Verdaguer

sada que va fer que col·laborés amb el Socors Roig i s'afiliés al PSUC. Va ser aquesta implicació que la va portar a l'exili a França amb 27 anys.

Temps de camps de concentració, penúries i l'entrada dels nazis a París.

Començava la II Guerra Mundial, però també coneixia el company, després marit i pare, Paco Mera.

I és en aquests moments en què la determinació política i la força dels ideals prenen tota la seva expressió. Ho hem dit: la vida de l'Anna (la Nita) és una vida de lluita. I és precisament aquesta lluita que porta en Paco a la presó.

El segle XX al nostre país no va ser un segle fàcil. I menys pels que van haver de patir derrota, exili, repressió i presó. Així va ser la vida de la Nita fins que s'assenta amb en Paco, en Carles i en Josep M. a Sarrià de Dalt.

Allà ha viscut, al carrer Paulí Torras, fins avui. Fent la vida familiar que tothom es mereix. Des de l'any 52 i fins avui. I és ara en els anys de la maduresa serena que recorda tot el que ha passat, però que viu amb força el futur. Sempre amb aquest punt de bonhomia i senzillesa que transmet calidesa.

I segurament és el fet d'haver viscut molt en cent anys. El fet d'haver vist grans canvis. Haver patit, haver cregut i haver lluitat. Segurament és el fet de concentrar tanta humanitat en una sola persona que la fa somriure sempre. Que la fa ser una optimista vital de cent anys.

I això és el que hem d'aprendre, segurament, els més joves. Ens calen vides compromeses. Ens calen vides guiades pels valors. Necessitem que el futur estigui farcit de vides conseqüents.

Gràcies Nita i per molts anys!!! ■

parlemDESARRIÀ

Si voleu rebre la revista parlemDESARRIÀ a casa vostra, us hi podeu SUBSCRIURE omplint la butlleta que trobareu en la nostra web

www.parlemdesarria.org 10_pDS

CARNESTOLTES Txell Pla

El passat 18 de febrer, el Rei Carnestoltes va tornar a treure el nas per Sarrià de Ter.

A

l voltant de les quatre de la tarda ja va aparèixer prop del Centre Cívic de la Cooperativa, on l’esperaven els Amics dels Gegants per acompanyar-lo al llarg de tota la rua, que va tenir lloc per tots els barris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, la Rasa i Sarrià de Baix.

La rua acabava al pavelló municipal, on el Rei Carnestoltes feia el seu pregó i se’l coronava alcalde de la ciutat durant una setmana, que és el temps que dura el Carnaval.

Un cop fet l’acte del pregó, va haver-hi l’espectacle infantil a càrrec de la Cia Marrameu.

Finalment, el carnaval va acabar amb el sopar – ball que organitza l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix. ■

Sopar de carnestoltes organitzat per l'AV de Sarrià de Baix.

pDS_11

ENTITATS [centre visitants del gironès

EL CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS Neus Vila i Figareda Directora Centre de Visitants del Gironès. Consell Comarcal del Gironès

Fa 1 any que el municipi de Sarrià de Ter ens acull. Som un equipament turístic, cultural i gastronòmic, que neix de la mà del Consell Comarcal del Gironès, amb la voluntat d'oferir un recurs turístic potent i de cohesió per afavorir la dinamització turística dels 27 municipis de la comarca. Som un espai que us farà viure, a cada racó, els aromes i les sensacions que el Gironès té i, per tant, un espai que us proposarà passejades, activitats, excursions i altres esdeveniments d'interès turístic.

Pels sarrianencs i sarrianenques que encara no heu tingut la curiositat suficient per apropar-voshi, us direm que volem ser el primer recurs turístic que es visiti per facilitar la descoberta de tots els altres atractius turístics de la comarca. Volem ser el vostre referent quan tingueu convidats a casa o amics que vénen per la festa major o la fira del paper.

C

ombinem diferents serveis: una oficina turística comarcal i de reserva de serveis, però també som un espai museogràfic i d’interpretació del territori, molt modern, molt posat en les noves tecnologies del segle XXI. Perquè estigueu ben informats hem creat l'Oficina Comarcal de Turisme del Gironès. Un espai per acollir, informar i gestionar serveis (passejades guiades, rutes i excursions, activitats de turisme actiu, turisme escolar, activitats culturals, gastronomia, allotjament...). I si us ve de gust, cada dijous us farem arribar una proposta setmanal d’activitat al territori.

Hi ha moltes maneres de presentar un territori i nosaltres partim de les sinergies entre joc, descoberta i interacció. Per això, hem creat un espai d'escenificació del passat, present i futur de la comarca. L'anomenem centre d'interpretació del territori. Un espai museogràfic modern que proposa la descoberta de la comarca a partir de

12_pDS

tres centres d'interès: el patrimoni, els personatges i les històries de vida. El protagonisme de les noves tecnologies en tot l’espai expositiu us permetrà seleccionar els continguts que més us interessin, a través d'un sistema de targeta intel·ligent digital personalitzada, si feu la visita individual o familiar. Quan hagiu acabat la visita estareu preparats per anar a trepitjar el territori.

Disposem també d'un espai de tallers i activitats amb un fil conductor que vol evocar als nostre artesans, els que estaran sempre en el record i els que encara són vius i donen a conèixer i difonen els oficis i l’artesania tradicional del Gironès. Per tant una proposta educativa i lúdica per als vostres fills i néts i un munt d'activitats i tallers d'oficis per a associacions culturals, clubs de jubilats, entitats, esplais de joves... tot en un mateix espai. Us assegurem una vivència personal molt interessant per compartir amb la família i amb els amics, plena de tecnologia i emocions a la carta. Sigueu protagonistes per un dia del passat, present i

futur de la comarca vivint l'experiència que us proposem.

L’Espai de Gastronomia, amb serveis de cafeteria i restaurant, defineix l’onomatopeia Mmmm...! perquè sinergia a la perfecció la cuina de proximitat, la gastronomia del nostre territori i els seus productors locals. Una proposta moderna i divertida perquè vingueu a dinar, amb el menú de tastets que us ofereix 7 tastos diferents, ben acaronats amb la cuina dels nostres productors.

I dins aquest espai diàfan i minimalista, un espai de botiga ben singular on tots els productes alimentaris i artesanals del Gironès hi tenen cabuda. L'oli arbequí de Llagostera, la crema de iogurt ecològic i les compotes de fruita natural de Campllong, el vi de Sant Martí Vell o la cervesa artesana la MosKa, que coneixeu prou perquè està feta a Sarrià de Ter, amb tota l'estima d'en Josep i la Sílvia. Per tant, aromes i sensacions del Gironès que olorareu en cada espai dels 900 m2 que us presentem com l'aparador més

ENTITATS [centre de visitants

Exposició “Vestits de Paper” al Centre de Visitants del Gironès.

viu de la comarca, així com l'espai d' exposicions temporals, anomenat sala Emília Xargay, que durant la primavera i fins al 31 de maig acull l'exposició de vestits de paper, creació de l'Associació Dones del Coro, que sinergia del tot un acurat treball de talent, precisió i materials de la vida quotidiana, amb uns resultats espectaculars.

I és que amb l'arribada del bon temps ve molt de gust anar a trepitjar el territori. Per tant, us convidem a gaudir de temps per passejar i observar els canvis de colors que ens ofereixen els nostres 27 municipis a partir de les propostes que us farem si us apropeu al Centre de Visitants del Gironès. Perquè avui dia, la qualitat de vida ja no significa tenir moltes coses, sinó satisfer vivències a partir del temps lliure. Per tant, si en disposeu, només volem dir-vos benvinguts al Gironès, benvinguts a casa vostra, on passejar vol dir descobrir, sentir, emocionar-se, aprendre, conèixer, escoltar, viure i compartir. No us ho penseu més, veniu a visitar-nos, us atendrem amb tota la nostra professionalitat i estima. Vosaltres, amics i veïns de Sarrià, també sou Gironès, terra de passeig. ■

Presentació del Iogurt Ecològic de Campllong. Fotos Ràdio Sarrià.

pDS_13

ENTITATS [sarriàArt

D SARRIART! POTENCIANT LA CULTURA EN TEMPS DE “CRISI”

R. Humet

Com ja deia el filòsof Friedrich Nietzsche, “Sense música la vida seria un error”. La música ens acompanya en el nostre dia a dia, marca el tempo de les nostres vides, ens dóna alegries, ens ajuda a oblidar les penes... en definitiva, és un element imprescindible.

D

iversos estudis en els camps de l'educació, la psicologia i la música han demostrat que l'aprenentatge durant la infància d'una disciplina artística com la música, millora l'aprenentatge de la lectura, la llengua (incloses llengües estrangeres), les matemàtiques i el rendiment acadèmic en general, potenciant a més altres àrees del desenvolupament de l'ésser humà. Partint doncs que el nostre sistema educatiu actual es troba tan saturat i estressat per les males polítiques en educació que fa temps que ens acompanyen, es

14_pDS

dóna un tractament ridícul a l'àrea de música, i amb la creació del projecte de Sarriart es pretén omplir aquest buit actuant directament en el nostre entorn més immediat: Sarrià de Ter i rodalies.

El Centre Musical i Cultural “Sarriart”, ubicat a l'antiga sala patronat, darrere l'Ajuntament de Sarrià de Ter, ha sorgit de la inquietud d'uns quants sarrianencs, els quals han treballat durament amb l'estreta col·laboració de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb l'objectiu de crear un espai on es contempli i es doni reconeixement a l'educació musical formal, però

sobretot a la no formal, la qual és tan característica del nostre poble. Com alguns ja coneixeu, part del jovent de Sarrià de Ter sempre ha tingut un tarannà musical autodidàctic característic, d'on han sorgit molts bons músics i bones bandes que han donat molta guerra durant els darrers 20 anys. El que es pretén amb aquest nou espai és tenir un punt de trobada i de referència on es contempli i es doni reconeixement a la manera de fer dels músics sarrianencs, buscant així que les futures generacions segueixin aquesta tradició d'una manera més reglada i ordenada.

ENTITATS [sarriàArt

El món de l'ensenyament musical tot sovint tendeix massa a un cert elitisme (taxes abusives per a rebre formació, mètodes molt estrictes...) i des de Sarriart creiem que ha de ser un dret, accessible per a tothom, no un privilegi. Tots sabem que molts joves obligats des de ben petits a rebre una educació musical més estricta i que tenen un nivell amb molt de potencial, acaben avorrint la música i la desplacen de la seva vida per culpa de les exigències de l'educació formal. Volem així que petits i grans s'ho passin bé aprenent, a través dels seus gustos, motivacions i aspiracions, respectant el ritme i les possibilitats de cadascú.

Sarriart es va inaugurar a principis del 2012, i des de aleshores ja comptem amb bastants alumnes de Sarrià de Ter, de Girona, de Celrà, de Sant Gregori...

Al centre oferim classes de llenguatge musical i d'instrument (individuals i en grup), entre els quals piano clàssic i modern, classes de cant, guitarra espanyola i elèctrica, baix, violoncel, violí, saxo, bateria i percussió, i molt més! També oferim tallers pun-

tuals i cursos d'informàtica musical.

Enfocat a totes les edats (extraescolars per a nens, joves i adults). El centre també compta amb un estudi de gravació disponible pels alumnes i per a la gent que vulgui enregistrar les seves cançons.

Podeu fer la vostra preinscripció pel curs vinent a partir del dilluns 14 de maig. Durant l'estiu també es podran rebre classes particulars i pròximament informarem sobre les activitats

musicals per a nens que estem programant també per a les vacances d'estiu.

Per a més informació podeu enviar un correu a sarriart@gmail.com o consultar el nostre facebook (Sarriart), on trobareu tota la informació.

Així doncs, si sou dels que penseu que ja és tard per aprendre a tocar un instrument o per aprendre llenguatge musical d'una manera diferent, aquest és el vostre espai. Salut i música! ■

pDS_15

ENTITATS [la fundació oncolliga

LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA A SARRIÀ DE TER

A partir del dia 1 de gener de 2012, es constitueix a Sarrià de Ter la Delegació d’Oncolliga en la figura d’Antoni Núnyez i Cabré, com a entitat més del poble. La seu es troba als baixos de l’edifici “EL CORO” i el telèfon de contacte és el 627000349.

La Parada al mercat de Sarrià

D

urant aquest temps s’han fet gestions amb els serveis socials i els psicològics del poble, així com els serveis socials del CAP MÈDIC de Sarrià.

S’ha fet difusió a Ràdio Sarrià i s’organitza intermitentment una parada al Mercat Setmanal, com a punt d’informació.

Dins el programa del Mes de la Salut, promogut per l’Ajuntament, ONCOLLIGA fa una aportació presencial al Mercat Setmanal, alternant-se amb els Equips Mèdics del CAP de Sarrià, així com una xerrada especialitzada, “EL SUPORT A LA FAMÍLIA I CUIDADORS DE MALALTS DE CÀNCER”, que tindrà lloc el dia 31 de maig a les 20 h, al CAP MÈDIC DE SARRIÀ.

Destaquem alguns dels nostres serveis no contemplats o bé no del tot coberts per la sanitat pública; drenatge limfàtic, per a les dones operades de càncer de mama amb limfedema, actualment més de 110 dones reben aquest servei; fisioteràpia a domicili, per aquelles persones en procés pal·liatiu i millorar la seva qualitat de vida, aproximadament un centenar de persones per any; programa d’ajuda domiciliària, cedim llits articulats, matalassos antinafres, cadires de rodes... (més de 1.000 articles cada any), allotgem els familiars de les per-

FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA

sones afectades de càncer i ingressades en centres hospitalaris gironins als nostres pisos-llar residència situats al barri de Sant Ponç...tenim altres serveis que, mitjançant convenis de col·laboració, realitzem a l’Hospital Josep Trueta, al Santa Caterina i a tots els hospitals comarcals gironins, com l’atenció psicooncològica, al 2011 varen ser més de 1.900 sessions.

Fem molta feina, en queda molta

La Fundació Oncolliga Girona, Lliga catalana d'ajuda al malalt de càncer, és una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat millorar el dia a dia dels malalts oncològics i dels seus familiars a les comarques gironines. També treballem per la prevenció primària del càncer, per sensibilitzar la societat sobre aquesta patologia.

16_pDS

per fer, no podem patir crisis, ni deixar de treballar, ara , més que mai, necessitem la vostra ajuda. www.oncolligagirona.cat fundacioi@oncolligagirona.cat ONCOLLIGA’T DRENATGE LIMFÀTIC L’any 2007 la Fundació Oncolliga Girona va iniciar el servei de drenatge limfàtic per a dones operades de càncer de mama, destinat a les dones que pateixen un limfedema a conseqüència del càncer que ja han superat. El drenatge limfàtic és una tècnica terapèutica executada per fisioterapeutes, que se serveixen de la tecnologia de Flowave, una eina especialitzada en el tractament d’aquesta patologia. Afavoreix el funcionament del sistema limfàtic, ajuda a reabsorbir la limfa estancada en el braç i facilita l’evacuació normal cap al torrent sanguini, és a dir, que redueix la inflamació, fa que es recuperi mobilitat i disminueix les molèsties que aquest provoca millorant la qualitat de vida... Sabíem que aquest servei tindria una gran acceptació, els primers 9 mesos vàrem atendre 28 dones que varen rebre un total de 396 sessions, a finals del 2008 arribàvem a 92 dones i

ENTITATS [la fundació oncolliga

Drenatge limfàtic a una pacient

també hem multiplicat per 3 el número de sessions realitzades.

Desenvolupem aquest servei a la nostra seu (al C/ Illa Fuerteventura, 10, de Girona), a l’Hospital de Campdevànol, a l’Hospital d’Olot i també a l’Hospital de Blanes, a Palafrugell al Centre de Rehabilitació que depèn de l’Hospital de Palamós (en aquest darrer cas el servei Girona, Marxa del Xuixo, amb M. Mercè Roca es realitza amb Pressoteràpia) Actualment tractem a més de 110 dones... seguint amb el nostre tarannà, busquem la proximitat entre ONCOLLIGA’T, ajuda’ns a ajudar, qui sap!, potser l’usuari i l’Oncolliga descentralitzant els nostres serveis; estàs ajudant a algú que ja coneixes... ONCOLLIGA, fesmillorem la qualitat de vida de moltes persones a qui el cànte’n soci... ONCOLLIGA’T. ■ cer toca directament o de ben a prop.

pDS_17

ENTITATS [donants de sang

Hospital Dr. Josep Trueta Av. França, 60 T.972226702 17007 – GIRONA

LA SANG

Què és la sang? Per definició trobem que la sang és un líquid vermell que recorre tot el nostre organisme i que té diferents funcions vitals: respiratòria, nutritiva i defensiva. Aquesta es composa dels globus vermells, globus blancs, plaquetes i plasma.

P

er això, molta gent, sobretot els donants, saben que donar sang és donar vida, és fer un regal altruista i desinteressadament a algú que ho necessita per viure.

La sang que donem es separa en tres components sanguinis: el plasma, les plaquetes i els hematies (globus vermells), i cada us es va servir per tractar malalties diferents, davant d’hemorràgies i per intervencions quirúrgiques o transplantaments d’òrgans.

Així, els globus vermells es fan servir en casos d’anèmia aguda o crònica greu, les plaquetes en gent amb dèficits de plaquetes, amb hemorràgies i risc hemorràgic, i el plasma en malalts amb alteracions de la coagulació i amb hemorràgies i per produir proteïnes

purificades com l’albúmina o els factors de coagulació.

Com heu vist, la sang és necessària per el bon funcionament dels hospitals, sense ella no es podrien tractar la majoria de pacients d’aquests hospitals. És un recurs bàsic que s’utilitza cada dia i que té una vida limitada. El problema és que no es pot fabricar artificialment, i que aquesta caduca al cap de 35 dies.

Per això és necessari que prenguem consciència i demanem a tothom que col·labori amb aquest petit gest de solidaritat tan gran per la gent que ho rep.

Esperem que us animeu a ajudar a salvar vides i vingueu a col·laborar amb la propera donació de sang a Sarrià de Ter, prevista a mitjans de juliol al Centre Cívic La Cooperativa!"

Moltes gràcies! ■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

18_pDS

ENTITATS [gràcies doctor Garriga

Foto Quim Llunell

Gràcies, Dr. Garriga Matíes Martí Fotos Quim Llunell

Als 102 anys d'edat, en Josep Garriga i March, el Dr. Garriga, ens ha deixat. El proppassat dilluns, 30 de gener, l'acomiadàvem.

Al novembre de 2009, en celebrar el centenari del seu naixement, vam aprofitar per retre-li homenatge d'agraïment: com a home de poble, com a metge, i com a gran amant de la música, de la música popular.

E

l Dr. Garriga sempre es va sentir sarrianenc, malgrat estar uns anys allunyat pels estudis o per la professió; com a metge, no oblidem el seu encertat diagnòstic, amb els mitjans tècnics d'antany, i la seva plena dedicació; i a com a impulsor de la cultura, la preocupació per

recuperar la Festa Major, a finals dels anys 50 del segle passat, i la seva aportació a la composició de SARDANES. Va fer l'Ensenyament Mitjà a l'Institut Vell del carrer de la Força, on va coincidir amb Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés; amb els que es va retrobar, juntament amb Joan Xirgu, a la dispesa de Barcelona ja estudiant a la Universitat.

De jove estudiant, al poble de Sarrià, es va preocupar pel Cant Coral i pel Teatre, amb “l'Orfeó Joventut” i la companyia “Foc Nou”, que la Guerra Civil es va encarregar de desfer.

Però la seva veritable passió van ser les SARDANES; i d'una manera pràcticament autodidacta (de petit va aprendre les primeres notes amb Donya Magdalena a l'Escola de Sarrià i, més endavant, amb el Sr. Baró les primeres lliçons de teoria i piano) en va compondre una dotzena: la primera “Adoració”,a la que van intentar posar-hi lletra amb Vicens Vives, però que finalment no fou possible per la malaltia d'en Jaume. Van seguir: “La Plaça de

pDS_19

ENTITATS [gràcies doctor Garriga

d'infantesa. “Costa Roja”: el Dr. quan era nen, va anar al camp del seu avi, i l'home que treballava al camp del costat estaLa família Garriga amb els regidors de l’Ajuntament de Sarrià de va cantant: “El senyor Ter per l’acte d’homenatge celebrat el novembre 2009 amb motiu Ramon enganya a les del centenari del Dr. Garriga- Fotos Quiim Llunell criades, el senyor Ramon enganya a tot l'obra”, estrenada per “La Selvatana”; “Renaixent”, dedicada a la memòria del el món”. La tornada d'aquesta cançó es Sr. Paulí Torras, pare de Joan i Francesc, troba reflectida a la sardana, que vam per commemorar la vida que renaixia a tocar un any al Concurs de Sardanes de Sarrià de Dalt, amb l'aixecament de la la Festa Major.

“Noces d'Or”, una de les que va colònia Paulí Torras; “Sota el Castell”, dedicada als paratges de Can Sant interpretar la Principal de la Bisbal, al Vicens i el Racó, de St. Julià. Quan Concert d'Homenatge. Josep Serra en l'esmenta, el Dr. recorda que és una de té una amb el mateix títol, dedicada al les més saltirones del seu repertori, i 50è Aniversari del FC. Barcelona. Precidurant uns quants anys va servir per sament, Francesc Cassú ens va recordar cloure la Festa Major. La següent sarda- que també fou la Principal de la Bisbal na en l'ordre de composició és “La qui la va estrenar al “Poble Espanyol” de meva petita”, dedicada a la seva filla Barcelona, el 20/06/1970, amb motiu del Anna Mª. És la única que hem trobat cinquantè aniversari de la fundació de la gravada en disc de vinil, mercès a l'amic “Mutual Mèdica de Catalunya i Balears”.

“El Primer Aplec”, atenent una petiJosep Casas, i una de les més populars del repertori. Seguirien: “Font de Geli- ció de l'Agrupació Sardanista de Caldes da”, arreglada per a cobla i per a cor. El de Malavella, amb motiu del 2on Aplec seu títol inicial era “La Font freda”, però de Sardanes de la localitat, i en celebraraquest nom ja estava enregistrat a la se el vint-i-cinquè aniversari dels Aplecs “Sociedad General de Autores de Espa- de Girona i província. I per últim “Goigs a ña”. I com que l'autor de la lletra fou en la Medicina”; inspirada en un poema del Jaume Vila, de Gelida; per això va passar Dr. Josep Mª Torrent, per ésser cantada.

Uns mesos abans del centenari del a “Font de Gelida”. És la Sardana més llarga del repertori (45x99). “La Mitjan- Dr. Garriga, proposàvem a la família si cera”, dedicada a la seva filla Mª Dolors. podia fer donació a l'Ajuntament de “El Gorg blau”, inspirada a la gorga de La Sarrià de Ter de les seves partitures Garriga de St. Julià. “Vora el riu Ter”, una musicals; i així ho van fer. De fet, el Dr. altre amb lletra, de Ricard Miró, poema va passar els darrers anys de la seva que descriu el pas del riu Ter per Sarrià. vida, poc conscient del seu entorn.

“El Castell de Montagut”, inspirada en el Tanmateix, “Els Cantaires” de Sarrià Castell i els seus entorns (avui dia molt estan intentat donar veu a alguna de “transformats”). “La Plaça de la Creu”, les sardanes enumerades: aquesta ja ara “La Placeta”, i abans també Plaça del havia estat una de les propostes en la “Coro”: Com que Josep Garriga vivia celebració del Centenari.

Al constituir-se la Comissió de la allà a prop, hi tenia molts records

20_pDS

Festa Major (cap al 1957), la seva primera preocupació -junt amb la resta d'integrants- fou trobar els terrenys per la futura “PISTA ESPORTIVA”. (avui Pavelló de la U.E.S). I va ésser un dels impulsors dels Concursos de Colles Sardanistes de la Festa Major. Després de tenirne cura la U.E.S, i més endavant la COFES (Comissió Organitzadora de la Festa de Sarrià de Baix); els Concursos van desaparèixer per motius econòmics al constituir-se la Comissió de la Festa Major unificada al 1993.

Recordo quan el Dr. venia als Concursos de Colles, molt elegant, amb el sobre de “la revessa”, que li cedia la vídua del que fou gran músic i compositor Josep Mª Boix, i que guardava zelosament fins al moment de la seva execució. Els Amics de la Sardana “Terranostra” ens ajudaven en la preparació del Concurs i, particularment, amb el malaguanyat Generós Mestres al Capdavant. Sempre em deia: “Home, ja que teniu un compositor a Sarrià, almenys que toquin un parell de sardanes d'ell, al Concurs”. I així ho fèiem, demanàvem les partitures al Dr. i les enviàvem a la coble corresponent.

(No t'oblidarem, Generós). Això és el que li vam dir al Dr. el dia de l'homenatge: que tocaríem les seves sardanes i que, quan fos possible, tornaria haver-hi Concurs de Colles Sardanistes a la Festa Major (o un altre dia).

I ja, posats a dir, fer edició d'un CD amb les seves sardanes, quan l'economia ho permeti.

Gràcies Dr. Garriga, Josep Garriga, per la seva fermesa, per la seva tenacitat, per haver contribuït a la història recent del poble de Sarrià, i per les sardanes que ens ha deixat: serviran per no oblidar-lo i les guardarem com a patrimoni local; referent de la seves estima i preocupació per la música i el país. ■

ENTITATS [dones del coro

DONES DEL CORO Assumpció Vila

Els dimarts i els dijous de cada setmana, deu dones es troben al Coro per cosir.

Sempre han tingut l’agulla a punt, pertanyen a una generació que no els fa cap mandra encarar dos teles, passar punts, enfilar la màquina i anar lliscant la roba. Ara és diferent, tenen entre mans un objectiu que s’ha convertit en afició: crear vestits de paper que s’estrenaran a la propera Fira del Paper. Compten amb tot de col·laboradors per fer els passis, nens, nenes i joves del barri, que ja es varen estrenar de models el passat octubre.

L

a Montse Aymerich busca la imatge en revistes de moda i en fa un croquis, ja pensant en un possible model, noi o noia. La Pilar Falgàs, més experta en el tall, fa els patrons. Després entre totes es van repartint la feina. A cada tros de paper pinotxo (el paper corrugat flexible que els permet fer múltiples creacions) hi afegeixen la fliselina autoadhesiva (de fibres sintètiques no teixides) que dóna gruixària a la peça i ajuda a cosir. La Mercè Martí s’encarrega de planxar i la Pilar, més destra amb la màquina, de cosir. Així, tall a tall, comencen a confeccionar els vestits.

A vegades no tenen el color del pinotxo que els proporciona Sadipal, del grup Manter, antiga empresa de manipulats sarrianenca, i busquen aquell color especial que necessiten per combinar. Miren prim, com en totes les activitats de voluntaris no hi ha diners per comprar material i és un luxe que no es poden permetre: mimen i estalvien el paper i els fils de diferents colors que necessiten.

Cosides les costures a màquina, cada vestit s’ha d’acabar a ma: les vores, els colls, les mànigues, els complements. Aquí és on es torna a veure la creativitat i la destresa de les Dones del Coro: la Dolors Xabé amb paper retorçat en fa un jersei; la Lolita Romans i la Montserrat Aymerich trenen dos papers de colors diferents per una decoració; la Victòria Massegú, la Montserrat Hom i la Joaquima Roura es barallen amb una sanefa de flors que servirà de

Montse Aymerich, mostra el primer vestit creat per la Fira del Paper 2010.

Foto Ràdio Sarrià

Pilar Falgàs, cosint a màquina. Foto A. Vila

pDS_21

ENTITATS [dones del coro

Montserrat Hom , Joaquima Roura i Victòria Massegú Mercè Martí

vora d’un vestit. La Joaquima Lozano i la Mercè Martí acaben peces amb l’agulla.

Totes s’hi afanyen, tenen poc temps per enllestir més de 20 vestits per la Fira i encara no s’ha rumiat del tot el vestit de núvia que ha de ser espectacular.

El ritme, la conversa, recorda els tallers de costura d’abans, d’on sortien tots els vestits per una festa familiar, una comunió o un casament on els vestits blancs, més delicats, sempre eren els darrers.

El grup fa poc es va crear com entitat, però ens ha anat mostrant les seves creacions a la Fira del Paper del 2010 i la més especial la del 2011, amb una animada desfilada. El pase de vestits es va repetir per la Fira Comercial, amb el clamorós èxit de la primera. I ara exposen les seves creacions al Centre de Visitants. Ja comencen a rebre invitacions per anar a desfilar, al Centre de Dia de Girona, al Club de Jubilats de Banyoles. No hi pensen en els “bolos”, només en acabar la feina. Cada dia la Montserrat Aymerich aterra amb una nova idea: en acabar rumia una faldilla amb la revista “Parlem de Sarrià”, com si fos de Desigual. ■

Lolita Romans

Desfilada de vestits de paper per la Fira Comercial 2011.

Fotos: Ràdio Sarrià

22_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [escola de mestratge industrial

ESCOLA DE MESTRATGE INDUSTRIAL A SARRIÀ DE TER Arnau Sempere i Albert. Arquitecte

A Sarrià de Dalt, al carrer Xuncla 20, on actualment hi ha la Fundació Els Joncs, trobem un dels edificis més bells de Sarrià de ter, un complex dels anys 60 destinat a acollir una Escola de Mestratge Industrial.

L

a finca de 6.258,8m2 de superfície era propietat de l’empresa J. i F. Torras Hostench, SA, la qual la va vendre a l’Ajuntament de Girona l’any 1965 amb la finalitat de cedir-la al Ministerio de Educación Nacional amb destinació a la construcció d’una Escola de Mestratge Industrial. En garantia d’aquesta vinculació específica, va establir-se una condició de retrovenda a favor de J. i F. Torras Hostench, SA pel mateix preu de venda, en el supòsit que no es complís aquest destí.

L’any 1968, l’Ajuntament de Girona va fer cessió gratuïta de la finca a la Junta Central de Formación Profesional Industrial, organisme autònom de l’administració de l’Estat, adscrit a la Dirección General de Enseñanza Profesional del Ministerio de Educación y Ciencia.

pDS_23

DOSSIER D’HISTÒRIA [escola de mestratge industrial

El projecte es va adjudicar a l’empresa Riegos y Construcciones, SA, essent l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.

L’empresa va abandonar l’obra a finals de l’any 1969 deixant-la parcialment executada. Ja el 1974, l’Ajuntament de Girona va sol·licitar al Ministerio la reversió del solar per no haver finalitzat les obres transcorreguts cinc anys. Amb la independència de Sarrià de Ter, l’Ajuntament de Girona va cedir-li els drets de reversió sobre l’edifici inacabat de Mestratge Industrial.

L’any 1981, l’arquitecte Joaquim Gili es va jubilar i per aquesta raó va sol·licitar la seva renúncia al projecte de construcció de l’Escola de Mestratge Industrial, deixant sense finalitzar el complex.

L’obra, si no fos pel simple fet d’estar inacabada, seria un tema d’estudi a les nostres escoles d’arquitectura, i perfectament podria formar part dels llibres del Moviment

Modern de l’arquitectura catalana; i per aquesta circumstància passarà a la història de forma inadvertida.

L’arquitecte del complex va ser una persona molt influent en el món de l’arquitectura catalana, deixant un extens llegat d’obres a les nostres terres. Cal fer esment a la vida d’en Joaquim Gili i Moros per entendre el conjunt arquitectònic de Sarrià de Ter. L’ARQUITECTE Joaquim Gili i Moros (Barcelona 19161984) es va formar a l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) i va concloure els seus estudis l’any 1947. Durant el seu període estudiantil es va adherir al GATEPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per el Progrés de l’Arquitectura Contemporània), va estar en contacte amb en Torres Clavé, amb qui va formar part del Comitè Revolucionari de l’Escola

Alçat general nord

24_pDS

d’Arquitectura, i va col·laborar en l’elaboració del nou pla d’estudis durant la Guerra Civil.

Una vegada finalitzats els seus estudis, va treballar a l’estudi d’en Fisas i Mitjans i va participar en la fundació del Grup R (1951), juntament amb Josep Antoni Coderch i Josep Maria Sostres, on va acabar convertintse en un dels principals promotors d’aquest grup. Més tard, l’any 1953, es va associar amb en Francesc Bassó i formaren l’Estudi B & G. Finalment, va acabar la seva carrera professional compartint estudi amb Josep Maria Sostres.

Algunes de les publicacions realitzades sobre Joaquim Gili poden ajudar a entendre una mica més el seu paper en l’arquitectura catalana dels anys 5060, en són exemple els següents articles redactats per diversos autors: “Anticonformista radical, republicano, defensor a ultranza de las bases éticas y sociales del Movimiento Moderno, el conjunto de la obra de Gili se podría leer como un eficaz puente con la Vanguardia de la preguerra.” (Jorge Torres, 1994, Arquitectura Viva, nº 35) “L’experiència personal de Gili és demostrativa del quadre problemàtic en el qual es debat la nostra arquitectura durant la dècada dels anys cinquanta, de les components que coincideixen en una professió freturosa d’una identificació institucional, ideològica i social precisa.” (Josep-Emili Hernández Cros, 1984, Quaderns d’arquitectura i urbanisme, nº 163) La seva actitud queda reflectida en

DOSSIER D’HISTÒRIA [escola de mestratge industrial

la seva obra arquitectònica, de la qual cal destacar la casa Roig (1953) i el Club Esportiu (1954), a Llafranch; i la seva obra més important, i que es pot considerar la seva obra clau, l’edifici de l’Editorial Gustau Gili. Aquest fou projectat el 1954 i construït entre 1957 i 1960, i se situa en l’interior d’una illa de l’Eixample de Barcelona, amb entrada pel carrer Rosselló, núm. 89.

Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1961.

I una de les seves darreres obres va ser precisament l’Escola de Mestria Industrial a Sarrià de Ter, la qual no va poder finalitzar.

ESCOLA DE MESTRATGE INDUSTRIAL Aquesta darrera obra, l’Escola de Mestratge Industrial, és la que ens ateny i pertany al patrimoni de Sarrià de Ter; es tracta d’un conjunt format per un total de quatre edificis, i un cinquè, de reduïdes dimensions, amb la funció de punt de control. Tot el conjunt té un gran interès arquitectònic, tant per l’espai que conformen com per les tipologies dels edificis, els espais interns, les tipologies estructurals i els seus sistemes constructius.

El conjunt, com ja s’ha comentat, està ubicat a Sarrià de Dalt, justament a la falda de la muntanya, creant un límit entre la part més urbana i la zona verda. Als inicis, l’únic accés possible era a través de l’actual carrer d’en Xuncla, i tots els cossos del conjunt s’organitzaven per donar resposta a

aquest accés. La disposició dels volums formava una plaça pública, que feia la funció d’accés al recinte i de hall distribuïdor. Finalment, un eix de circulació intern lligava una de les possibles zones de pràctiques-aules amb un gimnàs que no es va arribar a construir.

A nivell constructiu, cal destacar tres edificis singulars i de gran interès arquitectònic: es tracta dels dos volums completament aïllats i formats per cobertes en forma de voltes de canó, i de l’edifici-torre, el de més alçada del conjunt.

qual cosa, cada pòrtic agafa una magnitud tan considerable, que són els que acaben conformant la forma de l’edifici.

Constructivament, cal tenir en compte el sistema del forjat de la coberta. Considerant els problemes econòmics de l’època, es va optar per combinar unes biguetes prefabricades amb un encofrat de canyes i llistons de fusta (a mode de cassetó) per tal de conformar el forjat i així evitar d’utilitzar altres sistemes molt més costosos. Avui en dia encara es pot

EDIFICI AMB COBERTA DE VOLTA DE CANÓ L’edifici en forma de volta de canó és un dels més singulars. Està format per una gran estructura en forma d’arc de formigó armat i per una coberta en forma de volta de canó. Té una planta rectangular amb uns 17 metres d’amplada i 21 de longitud, donant un total d’uns 360 m2 útils, amb una alçada variable entre els 4 i els 8.5 metres. El que fa realment interessant aquest edifici és la seva estructura i els seus sistemes constructius.

L’estructura està formada per 4 pòrtics de formigó armat. Cada pòrtic té una llum de 17 metres i un cantell mig d’1 metre, amb la

Alçat general sud

pDS_25

DOSSIER D’HISTÒRIA [escola de mestratge industrial

apreciar a simple cop de vista aquest enginyós sistema constructiu.

L’estat actual de conservació de l’edifici és bastant bo, tota l’estructura dels pòrtics està en perfecte estat, igual que la de la coberta. En canvi, el que sí que està una mica malmès és l’acabat de la coberta, afectada per l’aflorament de vegetació, un problema de fàcil solució.

EDIFICI EN ALÇADA Es tracta de l’edifici més alt de tot el complex, amb un total de planta baixa més tres, i amb una alçada total de façana de 18 metres. Està format per una planta rectangular amb una superfície construïda de 380 m2 per planta, amb un total de 1.520 m2. Un cop més, l’estructura i els seus sistemes constructius prenen una gran impor-

tància i acaben conformant l’edifici.

L’estructura combina els elements prefabricats amb els elements realitzats in situ. Tots els pilars de planta baixa són realitzats a l’obra, i és a partir de la primera planta on tota la façana passa a formar part de l’estructura.

Això és possible gràcies als elements prefabricats de formigó, separats entre ells un metre i amb una secció de 16x46 cm. És realment bell veure com aquests elements tan esvelts suporten el pes de l’edifici.

El sistema de forjat utilitzat és el mateix que el de l’edifici en forma de cúpula, amb un encofrat de canyes i fusta i unes biguetes prefabricades.

L’estat actual de conservació de l’edifici és variable segons els elements. Tot el que conforma l’estructura vertical està en excel·lents condicions, tant els pilars com els elements prefabricats de la façana. En canvi, tots els seus forjats han estat molt més castigats per les inclemències meteorològiques, i seria necessà-

Alçat general est

26_pDS

ria una important actuació de rehabilitació per a un futur ús.

PAVELLÓ AMB COBERTA VOLTES I LLUERNES

DE

Es tracta de l’edifici més singular de tots, està format per un total de 14 mòduls, agrupats de dos en dos fins a formar les 7 crugies que el conformen.

Cada un d’aquests mòduls té una coberta, de formigó armat, en forma de volta de canó i una lluerna en el sentit contrari a la volta. Tots els mòduls formen un edifici en planta baixa d’uns 830m2, aproximadament, amb unes alçades variables entre els 4 i els 6 metres.

L’estructura de l’edifici està formada per pilars i per voltes de canó de formigó armat. Cada mòdul està delimitat per 4 pilars amb una secció creixent cap a la coberta. Una coberta que, en aquest cas, té un acabat de formigó vist, amb un encofrat de llistons de fusta.

DOSSIER D’HISTÒRIA [escola de mestratge industrial

L’estat actual de conservació de l’edifici és excel·lent, degut a la tasca realitzada per la Fundació els Joncs, ja que en l’actualitat l’utilitzen com a zona de treball i de magatzem.

PAVELLÓ ADHERIT A L’EDIFICI EN ALÇADA Es tracta d’un pavelló en planta baixa unit a l’edifici alt del complex. La seva planta es pot inscriure amb un rectangle, tot i això, no és un rectangle perfecte ja que va reculant per adaptar-se a la resta d’edificis, sumant un total de 540 m2.

L’estructura de l’edifici està formada per pilars de formigó armat de diferents dimensions, murs de càrrega ceràmics i per un forjat unidireccional de formigó armat.

L’estat de conservació de l’edifici és

Foto aèria de Sarrià de Dalt on s’aprecia el moviment de terres de la construcció de l’autopista i el Camp dels Socs de l’empresa Torras Hostench.

bo, i actualment des de la Fundació s’estan realitzant obres de rehabilitació.

ESTAT ACTUAL Actualment, la Fundació els Joncs, dedicada a la plena inclusió social de les persones amb dèficit intel·lectual, ocupa aquest complex, destinant part del mateix a zones de treball, magatzem, administració i menjadors.

D’aquesta forma, un complex amb una arquitectura excel·lent i amb un passat sense cap oportunitat d’ús, ini-

cia l’etapa per a la qual fou concebut, és a dir, un centre de formació i ocupació, revitalitzant així una part important dels 3.250 m2 totals del conjunt.

Gràcies a la Fundació els Joncs, amb la seva tasca de rehabilitació i utilització del complex, s’ha aconseguit revitalitzar aquest meravellós conjunt d’en Joaquim Gili, evitant d’aquesta forma el seu progressiu deteriorament i un més que segur ensorrament dels edificis amb el pas del temps, fins arribar a esborrar la seva empremta en la història. ■

Alçat general oest

pDS_27

cultura TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

TEMA DE PORTADA [felicitats ENTITATS ràdio [GERDS sarrià

ÀREA DE CULTURA: ESCENARIS 2012 CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Sergi Torrentà, regidor de Cultura Presen Serrano, Anna Sala

ESCENARIS 2012

L’àrea de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha organitzat un any més, el cicle de teatre ESCENARIS promogut pel Consell Comarcal del Gironès. Aquesta activitat escènica, que també té lloc en una vintena més de municipis del gironès, pretén oferir una diversitat nguany, ESCENARIS 2012 ha portat tres noves propostes a Sarrià de d’espectacles que interesTer. L’inici va ser el diumenge 29 de gener en el teatre del CCP Mn. sin al públic, ja sigui famiDomingo Casanellas amb l’obra infantil “En Pau i les coses liar o adult.

E

velles” de la companyia Tatoina. Amb aquest espectacle sobre en Pau, un nen molt entremaliat, es va transmetre als nens de manera senzilla i divertida els conceptes de reciclatge, de recuperació i de consum responsable. I alhora, defensar la imaginació, tant en els jocs infantils com en general.

28_pDS

CULTURA

“Sóc un pallasso” de la companyia mítica Claret Clown va tenir lloc el diumenge 26 de febrer. Segons Claret Papiol, un dels millors clowns de Catalunya, el primer pallasso que va existir sobre la terra va ser l’August. Un personatge a les ordres del senyor Peperoni, propietari d’un circ. L’August ens va acompanyar en el seu viatge a través de la màgia, la música i el teatre.

Per al públic adult, la companyia La Nave Va Teatre ens va proposar l'espectacle "Connexions.3" el dia 8 de març, a les 22 h. Sobre l'escenari de la cafeteria del Cor,. 3 actrius, Elisa Ballardin, Elisabet Aznar i Carme Val, sota la direcció de David Martínez, ens van presentar un entramat de relacions humanes, històries amb les dones com a protagonistes . I ho van fer amb una plasticitat gestual desbordant. ■

Xerrada SEGURETAT INTEGRAL A LA LLAR La xerrada de “Seguretat Integral a la llar” es va portar a terme el dimecres 21 de març al centre cívic La Cooperativa, a càrrec de la Regió de Bombers de Girona. Va tenir una molt bona assistència, unes 40 persones.

Aquesta és la primera xerrada que es portava a terme a Sarrià de Ter a càrrec dels Bombers de Girona.

per a totes les emergències, i concretament en el cas d´incendis derivaran la urgència al parc més proper de bombers que hi hagi en la zona de la trucada.

La prevenció és una eina important per a tots, per poder arribar a solucionar amb èxit i amb seguretat

els perills que ens podem trobar a la llar.

Per aquest motiu el centre cívic La Cooperativa aposta per treballar la prevenció i poder oferir al poble la informació bàsica necessària per posar-la en pràctica i poder resoldre situacions en moments complicats.■

l cap del Parc de Bombers de Girona va explicar com fer prevenció en els casos de foc, de fuita de gas, endolls en mal us, etc.

El contingut va ser molt productiu per als assistents, perquè es van treballar la prevenció i el record del bon ús de líquids perillosos i gas, entre d´altres.

Els assistents, durant l´espai de preguntes, van poder aclarir els seus dubtes i fins i tot explicar les seves experiències personals relacionades amb el foc o altres materies perilloses.

Finalment, es va recordar que si tenim qualsevol urgència s´ha de trucar al 112, que és el número general

E

pDS_29

CULTURA

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Taller musical: EL SO DEL VENT El dimarts 27 de març la biblioteca Emília Xargay, en col·laboració amb l’Escola de Música del Gironès (EMG), va organitzar un taller musical obert a tots els nens i nens d’entre 6 i 12 anys.

objectiu d’aquest taller musical era ajudar a conèixer el poder del vent per produir so. Com es va descobrir que dominant l’aire es podria crear música; com la curiositat va fer sorgir les diferents maneres de crear so i com tota aquesta investigació va portar al naixement dels instruments de vent. Uns instruments que s’han classificat en: instruments amb bisell, instruments amb llengüeta, instruments amb llengüeta membranosa i instruments amb columna d’aire.

Una quarantena de nens d’entre 6 i 12 anys van poder participar d’aquesta audició i fer un viatge per múltiples cultures a través d’alguns dels seus instruments de vent, així com alguns companys d’altres famílies, com són els instruments de corda o percussió.

El taller va anar a càrrec de Míriam Encinas, professora de flauta de bec de l’EMG i músic amb una àmplia trajectòria professional en el món de les músiques antigues i d’arrel. Els assistents, pares i nens, a més d’aprendre sobre el món dels instruments de vent i la seva evolució, també van tenir el privilegi de poder gaudir, aquí a la biblioteca, de la música d’una artista tan consagrada com és la Míriam Encinas.

Des de la biblioteca Emília Xargay volem potenciar la col·laboració i la cooperació amb totes aquelles enti-

L’

30_pDS

tats que treballen pel i amb el municipi per tal que ens ajudi a enfortir aquesta funció de centre local d’informació, que segons el Manifest de la Unesco, defineix i caracteritza la biblioteca pública.

Des de la biblioteca Emília Xargay tornem a animar-vos de nou a participar en aquestes activitats que mensualment organitzem, ja siguin xerrades, clubs de lectura, taules rodones, tallers infantils, hores del conte, ...

totes són gratuïtes i obertes a tothom que tingui ganes de participar i acompanyar-nos.

Per conèixer les activitats que realitzem us convidem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarri a-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu les nostres notícies. ■

CULTURA

RELATS MUSICALS

Maria Schneider Mireia Canyigueral i Vila lallibretapetita.wordpress.com

“M’agrada composar per grans formacions de jazz perquè m’agraden els colors dels instruments, i el meu objectiu és compondre peces que siguin gairebé relats, amb molts canvis, crear contrast i dinàmica. A la meva música hi ha molt de narratiu”. aria Schneider és una directora de Big Band subtil i diferent, amb aspecte fràgil i delicat. És una de les més reconegudes actualment per la seva innovació en el món de les Big Bands i el Jazz, i una de les poques dones que dirigeix una formació musical d’aquest estil. Ella i la seva Big Band han actuat en més de 30 països de tot el món i han participat amb més de 80 grups i músics molt coneguts com ara Gil Evans o Fletcher Henderson, tot dos compositors i pianistes de Jazz.

Neix l’any 1960 a Windom (Minnesota), un poble molt rural i petit on hi havia molt poca cultura musical. Va ser quan tenia 4 anys que va decidir que la música l’acompanyaria durant tota la vida. Evelyn Butler, una pianista de Chicago, va arribar a Minnesota i va començar a donar classes de piano als nens i nenes del poble. Va ser d’aquesta manera com Maria Schneider es va iniciar en el món de la música. Diu que Evelyn Butler va ser un gran referent per ella a l’hora de composar. Va ser qui li va transmetre el plaer i la llibertat que donava la música. A ella li deu el seu estil a un pas de la música clàssica i del Jazz.

Un dels aspectes més destacats de la música de Schneider és la quantitat de matisos, textures, colors i profunditats que utilitza en les seves composicions. La seva música té personalitat, una història, frases i ritmes.

A les seves obres hi ha una gran

M

influencia de la música clàssica, per la quantitat d’aspectes descriptius que utilitza. A través de la música, Schneider ens pretén explicar històries personals, quasi sempre basades en el passat, on parla d’amics, família i les persones que estima. “En realitat la meva música no parla de música, sinó dels meus records. La raó per la qual faig música és per expressar tot el que estimo. El que vull és transmetre a l’audiència el que hi ha dins meu”, afirma la directora a la revista Jaç (2007).

En aquests relats, els músics són com actors de teatre, i els solistes són els narradors de la història.

Afirma ser una gran fan de l’ornitologia. El que més li agrada és observar els ocells i identificar-ne la raça. És una fanàtica de la naturalesa i es nota en les seves composicions.

Fins i tot, en algun concert utilitza cants d’aus reals i ella toca un xiulet brasiler

que serveix per cridar els ocells.

L’any 1994 va presentar el seu primer disc anomenat “Evanescence” on va deixar clar el seu estil, que ha conservat fins a l’actualitat . En total ha publicat sis discos amb els quals ha tingut nou nominacions als premis Grammy, dos dels quals van sortir guanyadors. L’últim disc publicat s’anomena Sky Blue (2007). La majoria d’aquests discos es van vendre per Internet a través d’un sistema anomenat Artist Share, on els artistes venen directament les seves obres al comprador sense necessitar cap distribuïdora.

Això fa que els artistes obtinguin un major benefici i que hi hagi un contacte més directe amb els compradors. És commovedor veure com la música ben feta pot arribar a descriure tan clarament situacions, relats o experiències. Per a Maria Schneider, la música no és música si no ens explica res. ■

pDS_31

CULTURA

LA POESIA DE JOSEP MARIA DE SAGARRA I CASTELLARNAU (Barcelona, 5 de març de 1894- Barcelona, 27 de setembre de 1961) Mireia Masó i Cerdà

INTRODUCCIÓ. EN EL 50è ANIVERSARI DE LA SEVA MORT l dia 27 de setembre de 2011 es commemorava el cinquantenari del traspàs d’un dels autors clàssics de la literatura catalana del segle XX de l’alçada de Carles Riba, Josep Pla o Josep Carner.

Josep Maria de Sagarra és un dels escriptors més populars de les nostres lletres catalanes, posseïdor d’una extensa obra i, alhora, de gran qualitat que abasta la traducció (Shakespeare, Dante, Molière); la poesia (lírica, èpica i satírica); la novel·la, el teatre; la prosa narrativa; el periodisme.

L’11 de setembre de 2011-diada tan simbòlica per a Catalunya- Joan de Sagarra, el fill, des de les pàgines de La Vanguardia, en el seu article d’opinió dins La Terrassa, anomenat La “cultureta” continua fent de les seves, es lamentava que se li donés tan poca importància a la figura del seu pare justament quan es

E

32_pDS

complien 50 anys de la seva mort, a diferència d’altres autors clàssics del segle XX que sí van tenir un homenatge en tals circumstàncies, com han estat Carles Riba el 2009, o com Joan Maragall, en el 150è aniversari del seu naixement (2011). En aquest article, Joan de Sagarra, criticava que no s’hagués programat cap de les seves populars obres teatrals ni al Teatre Romea “la meva botiga” (com solia anomenar l’autor aquest teatre pel munt d’obres seves que s’hi estrenaren), ni al Teatre Lliure, ni tan sols al Teatre Nacional de Catalunya. És certament difícil ser català i no haver vist mai representada en el teatre, vista a televisió, llegida o esmentada L’Hostal de la Glòria o El Cafè de la Marina, per citar només un parell d’exemples d’obres de teatre.

Davant les repercussions crítiques que generà aquest article signat pel fill

de l’il·lustre escriptor català, el Conseller de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, prengué ràpidament la iniciativa, juntament amb la direcció teatral de Joan Oller, d’endegar un homenatge a Josep Maria de Sagarra, celebrat finalment el dia 24 de gener de 2012 al Palau de la Música Catalana, amb overbooking d’entrades gratuïtes ofertes des de diferents mitjans de comunicació, especialment a través de la premsa escrita i virtual (La Vanguardia, Ara, El Periódico, Avui, Vilaweb).

Com diu Joan de Sagarra, al seu pare “la popularitat li va venir, pel que sembla, dels seus versos –quan va estrenar, recitant-lo ell mateix, El poema de Nadal (1931) al Palau de la Música Catalana, i va haver de repetirlo l’endemà per donar satisfacció al nombrós públic que s’havia quedat al carrer i al del teatre, un teatre majoritàriament en vers”. 1

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

PERSONALITAT LITERÀRIA I INFLUÈNCIES

Tant de bo les autoritats culturals del Govern de la Generalitat haguessin tingut la suficient memòria històrica i cultural per no tornar a ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

Al meu parer, la celebració d’aquest homenatge va ser una solució de compromís per tal de rebatre les crítiques de Joan de Sagarra per la inacció cultural de les autoritats polítiques competents, totalment improvisada, mal organitzada i absolutament insuficient davant les nombrossísimes demandes d’un públic interessat per la figura del popular autor, un dels clàssics del segle XX. Qui signa aquest article va quedar ben decebuda en no poder aconseguir (ni havent matinat), cap invitació de les que El Periódico oferia un dia en concret per bescanviar per entrades gratuïtes a les taquilles del Palau de la Música, quan ja feia més de vint-i-quatre hores que estaven exhaurides.

Tanmateix, l’espectacle va resultar reeixit; consistí en la recitació de textos i adaptacions musicals de poemes de Josep Maria de Sagarra per destacats actors i actrius de l’escena catalana actual, com Montserrat Carulla, Vicki Peña, Josep Maria Pou; i cantants com Roger Mas i Sílvia Pérez Cruz.2 L’altre homenatge que se li féu a Josep Maria de Sagarra tingué lloc a Madrid el 13 de febrer de 2012, conduït per Lluís Permanyer a l’Ateneu científic, literari i artístic.

Com diu Domènec Guansé, Sagarra pertangué a la vella noblesa catalana, un estament tradicionalment girat d'esquenes al país i a la seva llengua.

Tots els biògrafs coincideixen a destacar el seu aspecte senyorial: «molt més que d'home de lletres o d'artista, tenia l'aire de senyoràs». Contràriament, Josep Pla, no exempt d’ironia i una d’aquelles “envegetes” que el caracteritzaven, en el retrat-caricatura que li dedica dins Homenots, el compara a un pastoret de xais, amb gos i sarró, sempre a punt de portar-se el flabiol als llavis. Amb unes anques hemisfèriques i folgades, calb, petit i gras. Tanmateix, afirma que la poesia li raja com una font i que està destinat a tenir un èxit immens: literalment, un èxit de masses3. I no s’equivocà. El seu vaticini fou plenament encertat, en part gràcies a Pla mateix, ja que fou ell qui descobrí a Sagarra els paisatges de la Costa Brava que tant el meravellaren i que foren una font d’inspiració inesgotable en tots els gèneres que conreà.

El fet cert, però, és que a l'inrevés de molts dels membres del seu estament social que no es comprometien amb la cultura catalana, Sagarra no solament no es girà d'esquenes a la llengua del país sinó que creà tot un patrimoni literari, que a través de l'oralitat -teatre, cançons, poemesarrelà amb força en la societat catalana del moment. Per una paradoxa d'explicació difícil, escriptor d'origen nobiliari, ha estat un dels autors més populars de la literatura catalana.4 Sagarra és autor d'una obra extensa i variada. Una obra que, amb un estil ric, acolorit i precís, tradueix un vitalisme que barreja molts dels plantejaments temàtics i tècnics del Modernisme (teatre) amb d'altres d'estrictament populars o vuitcentistes o, al contrari, amb d'altres de noucentistes (es formà en aquest

ambient). Entre els anys 1920 i 1936, recollí amb fidelitat algunes de les aspiracions més significatives d'una època, els feliços vint, període històric que tendia al cosmopolitisme més brillant i esportiu, les més entranyables d'una societat, la catalana, la qual cercava les seves formes més genuïnes d'emoció i de realització política. I, així, esdevingué un autèntic mite popular que, en molts d'aspectes, ocupà el lloc que havien deixat buit Frederic Soler (Pitarra), Verdaguer, Guimerà o Maragall. La part de la seva obra més important pertany al camp de la poesia i del teatre.

BIOGRAFIA ORÍGENS I INFANTESA Nascut l’any 1894 a Barcelona, al Barri Gòtic, provenia d'una família de la petita aristocràcia barcelonina amb profundes arrels pallareses i tarragonines per part de mare, Filomena de Castellarnau i de Lleopart, la qual morí quan ell tenia catorze anys, fet que el marcaria molt i suposaria el començament de la pèrdua de la innocència i la ingenuïtat. El seu pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, va consagrar la seva vida a la investigació històrica, i sigil·logràfica (història dels segells), de la qual és un referent mundial.

De la seva infantesa en destaca la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca antiga de quatre segles, i sobretot la finca de Santa Coloma de Gramenet on va entrar en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'era un apassionat, cosa que queda palesa en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Va començar el batxillerat a l'institut de Reus i el va acabar al col·legi dels Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on va donar a conèixer els seus versos de tema religiós o de tema històric, escrits indistintament en català i castellà. Només tenia quinze anys quan va publicar un

1

La “cultureta” continua fent de les seves, article de Joan de Sagarra a la Vanguardia, dins La Terrassa, 11 de setembre de 2011. http://www.vilaweb.cat/noticia/3970691/20120113/quan-joan-sagarra-por.html 3 Josep Pla,”Josep M. de Sagarra”. Dins Homenots, Quarta sèrie. Obra Completa, Vol.XXIX, Ed. Destino Barcelona, pàg. 10-11.

4 Domènech GUANSÉ. “Josep M. de Sagarra”. Dins Abans d'ara, (La Mirada), pàg. 168, Edicions Proa, Barcelona,1966.

2

pDS_33

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

sonet a La Il·lustració Catalana i uns poemes a La Revista Universitària. En aquesta època ja era lector del teatre de William Shakespeare, de les Vides paral·leles de Plutarc, dels poemes homèrics, del poeta renaixentista italià Ludovico Ariosto i de La Divina Comèdia del Dant; va adquirir, doncs, ben aviat una formació cultural sòlida.

Va ingressar a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i va formar part de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès i de les seves tertúlies literàries. L'any 1912 va guanyar el tercer accèssit a la Viola d'or i d'argent amb el poema La celestial ametista als Jocs Florals de Barcelona i el 1913 va guanyar l'Englantina d'or d'aquest certamen literari amb el poema Somni d'una nit d'hivern (Joan de l'Ós), que havia començat a gestar durant un viatge a Itàlia amb el seu pare.

De l’època en què estudià Dret conegué Carles Riba, i figures literàries tan oposades com Àngel Guimerà i Josep Carner. El fet de pertànyer a l’Institut d'Estudis Catalans, a La Veu de Catalunya, i a l'Ateneu Barcelonès, forjaren la base de poeta que Sagarra assoliria el 1914 amb el Primer llibre de poemes, amb la descoberta adolescent de la natura, amb un joc compensat de sensualitat i malenconia, escrit des de l'experiència personal.

Començava una carrera fulgurant i productiva que conreà tots els gèneres, només interrompuda per la guerra i l’exili. En aquells temps Sagarra estudiava per a ser diplomàtic, feina que podria compaginar bé amb la literatura. Finalment va triar el camí que més l’abellia: la literatura, de la qual va fer el seu modus vivendi. Com a dramaturg, s'estrena el 1917 al teatre Romea, amb Rondalla d'esparvers.

A partir d'aquí, i fins a l'esclat de la guerra Civil, se succeeixen els llibres de poemes i les obres de teatre, amb el rerefons constant de les col·laboracions periodístiques; i sense oblidar una dedicació -menor- a la literatura narrativa en prosa.

A Madrid, va intimar amb personatges destacats del moment i va conèixer les millors tertúlies literàries, com per exemple la del Café de Pombo, capitanejada per Ramón Gómez de la Serna i conegué també

34_pDS

José Ortega i Gasset, cervell del diari El Sol, qui era conscient que la carrera diplomàtica no satisfeia gens Sagarra i per això li va proposar la corresponsalia del diari a Berlín. Entre els anys de 1919 i 1921 va recórrer Txecoslovàquia, Polònia, Alemanya, Holanda...

Començava a ser conegut, ja que a part de l'Englantina d'or, havia publicat amb bona acollida el Primer llibre de poemes (1914) i El mal caçador (1915), havia estrenat al Teatre Romea Rondalla

Pau Garsaball, un dels grans actors que representà moltes obres de Josep M. Sagarra.

d'esparvers (1917) i fins i tot havia editat una novel·la, Paulina Buxareu (1919).

Decisiva en la seva obra fou la coneixença amb Josep Pla, fet que el consolidà com a escriptor. Pla el va convidar a la Costa Brava i li va descobrir la bellesa d'aquells paratges.

Aquest fet va inspirar el nou volum de poesies Cançons de rem i de vela. A poc a poc, l'èxit i la popularitat que de ben jove havia assolit va anar creixent, sobretot gràcies al fet que la seva producció es va diversificar en tots els gèneres, amb un català vivíssim que el va apropar al gran públic. Durant una bona colla d'anys va estrenar, amb gran èxit, una o dues obres l'any, i les seves novel·les van aconseguir tiratges mai assolits fins aleshores.

El 1923 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb el poema La balada del caminant. Entre el 1920 i el 1936, Sagarra va recollir

algunes de les aspiracions més significatives d'una època que tendia al cosmopolitisme més brillant: les aspiracions nacionals de la societat catalana que identificava en les seves obres les formes més genuïnes d'emoció. I, així, Sagarra va esdevenir un mite popular.

Era conscient del paper que estava duent a terme Pompeu Fabra i per això, com a escriptor, no va dubtar mai a tenir una gran cura del llenguatge. El seu bagatge cultural i el profund coneixement del país li permeteren d'exhibir una riquesa lèxica aclaparadora. Va revisar vells mites com El Comte Arnau (monumental poema èpic de 1928) o a donar el seu toc personal a tradicions, com ara el Poema de Nadal (1931), que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

Va rebre el Premi Fastenrath de poesia i va ser declarat Mestre en Gai Saber quan va guanyar novament l'Englantina d'or l'any 1931 amb el poema Abril. Més tard obté el Premi Crexells amb una de les novel·les més reeixides, Vida privada (1932), que constitueix una crònica meitat costumista meitat proustiana de la decadència de l'aristocràcia barcelonina.

Li van traduir, o es va traduir ell mateix, moltes comèdies al castellà, i, de les seves novel·les, All i Salobre va ser traduïda també al castellà i Paulina Buxareu, a l'italià.

En el camp del teatre, Sagarra va conrear també una gran varietat de gèneres, va estrenar comèdies, farses i sainets de costums.

En aquesta època va escriure cançons i també uns quants poemes van ser musicats per Amadeu Vives, Eduard Toldrà i Enric Morera. Va traduir obres de Goldoni, Molière i Pirandello.

Va conrear el periodisme, com a crític teatral, i com a articulista va col·laborar amb assiduïtat a La Publicitat i Mirador, i va aplegar algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperitiu (1937).

Va cultivar temibles epigrames i poemes satírics d'una comicitat esbojarrada, que durant una època publicava al setmanari El Be Negre.

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

LA GUERRA CIVIL I L'EXILI El 1936 li encomanen l'Himne de l'Olimpíada Popular. L'esclat de la guerra civil espanyola marca un abans i un després en la seva vida i en la seva obra. Gràcies al cònsol italià, que li professava una gran admiració arran de la publicació a La Veu de Catalunya, a partir de 1935, de la traducció en vers de La Divina Comèdia, va ajudar a fugir, entre d'altres, la seva germana que era mare superiora del Col·legi Jesús i Maria del carrer de Casp de Barcelona. Aquests fets i els seus versos satírics contra la FAI van provocar que la seva vida en aquell moment corrés perill. L'assassinat del seu amic Josep Maria Planes, director de El Be Negre, va resultar determinant perquè abandonés la ciutat.

Es va instal·lar al Port de la Selva, en companyia de l’olotina Mercè Devesa, la qual, des de feia cinc anys, era la seva promesa. Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l'època de la República, el va poder avisar que la seva vida corria perill, a causa dels esdeveniments del moment.

Així, entre l'octubre del 1936 i l'agost del 1940, va residir a l'estranger. El 1936 es va casar amb Mercè Devesa i, entre aquesta data i el 1938, va fer un llarg viatge de noces des de Marsella fins a Tahití i les illes de la Societat. Fruits d'aquesta experiència pels mars del sud són el poemari Entre l'equador i els tròpics

(1946) i el llibre de viatges La ruta blava, publicat primer en versió castellana el 1942 i, pòstumament, en l'original catalana el 1964.

El 1938 es va establir a París, on el 6 de gener de 1939 va néixer el seu fill Joan. En esclatar la guerra mundial, es va traslladar successivament a SaintSulpice-la-Pointe, Prada de Conflent i Banyuls de la Marenda, on es va dedicar, fonamentalment, a la traducció de La Divina Comèdia.

EL RETORN A CATALUNYA El 1940, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literària clandestina. Va ser membre (1942) de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb l'ajut d'alguns mecenes especialment Francesc Cambó- va enllestir la traducció en vers de La Divina Comèdia de Dant, reconeguda pels experts italians com la millor traducció d'aquesta obra a qualsevol llengua. També va traduir bona part (vint-ivuit obres) del teatre de Shakespeare i va escriure el seu darrer poema narratiu: El poema de Montserrat (1950), publicat inicialment amb força passatges censurats.

A partir de 1945, va començar les negociacions per reprendre el teatre en català. La reposició de L'Hostal de la Glòria va ser un èxit clamorós. A partir d'aquí s'anima a escriure alguns drames en prosa i d'inspiració existencialista que, malgrat l'interès, van obtenir poc ressò: El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948).

El públic no va entendre l'esforç de Sagarra per a adaptar-se als nous temps. Decebut, va decidir tornar a la vella fórmula del poema dramàtic que l'havia consagrat com a gran dramaturg i va estrenar algunes de les seves obres més famoses: L'hereu i la forastera (1949), Les vinyes del Priorat (1950), L'alcova vermella (1952).

Després de la lluita i la col·laboració que havia dut a terme en la resistència, desanimat, decideix abandonar-la progressivament i començar un període en el qual vol tornar a viure de l'escriptura, del teatre i del periodisme. Així, doncs, per diverses raons, de tipus econòmic o literari més que no pas d'ideològic, Sagarra va començar a col·laborar en publicacions més o menys oficials com el Diario de Barcelona (fins al 1957), a Destino (de 1951 a 1961) i a La Vanguardia (de 1957 a 1961), evidentment en castellà.

També va acceptar el càrrec de conseller de la Societat General d'Autors a Madrid. Aquestes col·laboracions van promoure algunes campanyes negatives que desqualificaven la seva persona i la seva obra i que van acabar fent-lo sentir marginat dels cercles culturals catalans durant una bona colla d'anys.

LA PLENITUD DE L'ESCRIPTOR L'any 1954, amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries –gènere poc conreat a Catalunya i que amb Sagarra assoleix una qualitat extraordinària– i decideix estrenar una de les obres que li tornaria l'èxit que havia perdut aquells darrers temps: La ferida lluminosa, un drama burgès d'intenció religiosa que va ser traduït al castellà, al portuguès i a l'anglès, va ser guardonat amb el Premio Nacional de Comedia i va ser portada al cinema dues vegades: el 1956, dirigida per Tullio Demicheli i doblada després al català, i el 1997, dirigida per José Luis Garci.5 Els dos darrers anys de la seva vida va escriure El senyor Perramon i El fiscal Requesens, versions molt personals de Molière i Nikolai Gógol, respectivament, fetes a mida per a l'actor còmic Joan Capri.

El govern espanyol, el 1960, li con-

pDS_35

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

del seu naixement, el 1994 es va iniciar la reedició de l'obra completa a l'Editorial 3 i 4 de València. Des d'institucions i entitats, es va recordar l'autor amb exposicions i actes diversos, i es van representar novament algunes de les seves obres dramàtiques, que de fet mai no han estat oblidades per grups de teatre aficionat de tot el país. Les seves traduccions del teatre de William Shakespeare són sovint les que utilitzen moltes companyies catalanes actuals per revisar el dramaturg més universalment representat.

L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, població amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat. cedeix la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El fet que acceptés la condecoració va fer rebrotar les crítiques dels sectors catalans de la resistència cultural per la seva actitud condescendent amb el règim franquista, motivada, d'altra banda, per la seva situació de supervivència econòmica.

LA DESAPARICIÓ I EL LLEGAT D'UN GRAN ESCRIPTOR L'any 1961, Josep Maria de Sagarra preparava una llarga estada a Roma, amb una subvenció de la Fundación Juan March, per a escriure una obra ambiciosa sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna i ostentar la corresponsalia especial de La Vanguardia i de Ya per enviar cròniques sobre el Concili Ecumènic Vaticà II, però un carcinoma li va provocar una llarga agonia que el va portar a la mort el 27 de setembre de 1961.

En commemoració del centenari 5

Potser amb la sola excepció de Jacint Verdaguer i a desgrat de les enveges i dels rebuigs de determinats cercles intel·lectuals i polítics, Sagarra ha estat l'únic poeta català autènticament popular, i no cal dir que un dels poquíssims escriptors que van aconseguir viure de la seva ploma. És l'únic poeta, després de Joan Maragall, que ha arribat àmpliament al gran públic.

Autor de gran vitalitat i riquesa idiomàtica, Sagarra és un autor d'estil força independent; mai no va participar dels afanys culturalistes del Noucentisme. La seva poesia és gairebé sempre subjectiva, i l'expressió, acolorida. A l'espontaneïtat del sentiment afegeix una abundor verbal característica. Els temes que li serveixen d'inspiració són molt diversos: van des de l'exaltació lírica de la natura fins a descripcions prosaiques i realis-

Llegiu l’entrevista a l'autor, de l'any 1954, publicada al Diario de Barcelona l'any 1971, amb motiu del seu 60è aniversari

6

Pixo a l'abim: al fons la mar blava, allà el cap de Begur, aquí el cap de la fava.

7

POESIA

tes, a vegades, gairebé barroeres (poesia satírica: Balada de Fra Rupert o altres).6 La part més interessant de la seva poètica, al meu parer, és la de les cançons. “La cançó és aquella mena de gràcia natural que surt de la boca de l’home per fer-li companyia les hores del treball i que l’home la recorda i la reprèn en aquells moments que descansa el cos i s’engresca l’ànim (…)”. 7 El gènere poètic de la cançó convoca una gran part de la producció lírica de Josep M. de Sagarra després del primer llibre, on convivia amb la balada, l'ègloga i altres formes. Tota una sèrie de reculls ho revelen ja en el títol: Cançons d'abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d'oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923) i Cançons de totes les hores (1925). El poeta desplega, en cadascun, una experiència o un estat d'esperit. Ho fa, en general, amb composicions estròfiques i de vers llarg, segons el model lliure de la cançó leopardiana; però també dóna entrada -si es vol per raons de correlata esquemes més populars i a temes que s'hi relacionen. La seva poesia s'allunya del camí dominant des del noucentisme: per una banda, l'actitud s'aproxima al meravellament maragallià davant la realitat; per l'altra, l'enlluernament per les paraules i la facilitat per una imatgeria en relleu l'allunyen de la contenció expressiva (la maragalliana i la posterior). L'altre interès del Sagarra poeta és el poema narratiu de to llegendari, que el durà a la composició llarga, amb arrels en la balada romàntica. El mal caçador (1915) i El comte Arnau (1928) reprenen dos motius dels quals Maragall havia donat l'última, essencial, visió. Ell desplega narrativament les dues llegendes, però no torna pas a l'heroi romàntic que desafia l'absolut, sinó que elimina tant com pot misteri i miracle i, en canvi, accentua els elements susceptibles d'un tractament realista que, sovint, es resol en pintoresquisme.

Ets fresca com una rosa, més puta que les gallines i pesada com la prosa de don Pere Coromines.

J.M.de Sagarra. “Les cançons de Port de la Selva”. Dins Cafè, Copa i Puro, pàg.16-17, Ed. Catalonia, Barcelona.

36_pDS

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

"[...] D'entre tots els escriptors que ens han donat una visió de la nostra terra -que és romàntica en Verdaguer, mítica en Maragall, senzillament idealitzada en Carner, civilitzada en Pla-, Sagarra és qui ens l'ha donada més real, i és perquè coneix molt bé els seus elements, la geologia, la botànica i la zoologia. Per això Sagarra és admirable i meravellós en les descripcions de la natura i, en canvi, no és tan afortunat quan prova de trancendir-la a nivells més alts, quan assaja de mitificar-la: sembla com si arrossegués, com si no sabés desprendre's, del seu caos i de la seva turbulència. Els personatges es confonen aleshores amb la mateixa terra i es desdibuixen. El mal caçador, per exemple, que pretén ésser a la vegada el poema del Montseny i el poema de la passió del protagonista, acaba essent simplement l'exaltació de la muntanya.

Com en el cas de Jacint Verdaguer, també en Josep Maria de Sagarra, la veritable força i gràcia de la seva obra rau en l'estil, en la llengua, que sap trametre aquest contacte directe amb la terra. Per una banda, el seu llenguatge és riquíssim, posseeix un vocabulari en el qual figuren els noms específics dels ocells, dels peixos, de les bestioles del bosc, dels arbres, de les plantes, de les herbes i de les flors, que ell coneixia a la vegada per experiència i científicament. Per l'altra, té una facilitat extraordinària per a crear locucions i imatges que semblen refranys, proverbis encunyats per la llengua al llarg de les centúries i que, a més, sap barrejar hàbilment amb els autèntics i després resulta molt difícil de detriar-los. És cert que, de vegades, ell n'abusa, que cau en l'estirabot, en la lleugeresa i en el ripi, és a dir, que és víctima de la seva mateixa facilitat -i d'això el lector se n'adona molt aviat-. Com en el cas de Verdaguer, el seu estil és, en conjunt, una troballa, però de passada ha donat origen a una retòrica que és fàcil

d'imitar. Malgrat aquests petits defectes -inevitables en els grans escriptors-, hom resta immediatament suggestionat pel seu estil sonor i exuberant, gairebé voluptuós, que oscil·la sense transició de la brutalitat a la tendresa, ple d'imatges espurnejants i d'una expressivitat tan viva, que deixa un regust de terra a la boca, envaeix amb l'olor de les flors i enlluerna amb els colors del paisatge." 8 Entre 1920-1926 fou un dels poetes més populars i reconeguts pels motius següents : 1) facilitat versificatòria 2) domini del vers i la perfecció formal 3) retorn a una tradició (seguint Verdaguer, Maragall, Maria AntòniaSalvà).

Josep Maria de Sagarra feia de la poesia l’expressió del plaer de viure, l’exaltació de la bellesa de la terra i la plasmació de les sensacions físiques.

Lluís Permanyer ratifica aquestes afirmacions9.

En els seus poemes descriu El Port de la Selva, a la Costa Brava, un dels paisatges centrals de la seva obra, tant en poesia com en teatre.

Sagarra resta bocabadat i entotsolat davant les meravelles dels paisatges de marina que li mostrà Josep Pla. En l’obra d’aquest autor hi ha un abans i un després en la seva temàtica, marcat per la presència del mar. La natura hi és present en tot moment, per bé que la primerenca sigui de secà, per influència dels paisatges de la seva infantesa i joventut.

A La rosa de cristall (1933) es percep un canvi que es confirmarà a Àncores i estrelles (1935, premi Joaquim Folguera): un to més contingut i intimista, menys descriptiu; una tendència a l'especulació metafísica a partir del sentiment amorós, l'ús del vers lliure; la consistència discursiva del jo poètic. Tot plegat fa Sagarra més pròxim al postsimbolisme d'aquests anys. Entre l'Equador i els Tròpics, enllestit el 1937 i no publicat fins al

1945, no divergeix essencialment d'aquesta tendència, a desgrat de la peculiaritat del motiu tahitià, directament procedent del viatge a la Polinèsia el 1936. Resseguir la consistència del jo poètic que es desplega en els diversos llibres posa de manifest uns elements de continuïtat en la visió del majoritàriament món (tenyida d'escepticisme) que caldria posar en relació amb la resta de l'obra i amb el fet que després del 1937 no hi hagués més reculls poètics.

PRINCIPALS OBRES DE POESIA10 Primer llibre de poemes, 1914, reed.

1996 El mal caçador, 1916, reed. 1915, 1916, 1925, 1957, 1962, 1996 Cançons d'abril i de novembre, 1918, reed. 1962, 1985, 1996 Cançons de taverna i d'oblit, 1922, reed. 1996 Cançons de rem i de vela, 1923, reed.

1937, 1947, 1962, 1962, 1985, 2002 Cançons de totes les hores, 1925, reed. 1985, 1996 El comte Arnau, 1928, reed. 1942, 1949, 1957, 2006 El poema de Nadal, 1931, reed. 1948, 1950, 1957, 1962, 1995, 2003, 2008 La rosa de cristall, 1933, reed. 1996, 1998 Àncores i estrelles, 1936, reed.1949, 1996, 1998 Entre l'equador i els tròpics, 1937, reed. 1947, 1996, 1998 El poema de Montserrat, 1956, reed.

1996, 1998.

Poemes satírics, 1989, reed. 1990, 1996, 2003.

UNA TRIA PERSONAL SOBRE LA POESIA LÍRICA DE SAGARRA La cançó va ser un gènere menor fins que als anys vint del segle passat va ser revitalitzada per poetes cultes com Josep Carner, Tomàs Garcés, Joaquim Folguera, J. Salvat Papasseit. La seva

8

(Antoni Comas. Pròleg a Llibre de lectura. Barcelona: Destino, 1974, p. 22-23) Sagarra mai no va ser un escriptor de torre de vori, sinó un home sensual, amb una necessitat absoluta de viure la vida amb una intensitat total. I aquest tarannà el va cultivar sense cap mena de fre ni d'autocensura. És per aquesta raó que en el seu cas la sàtira reflecteix amb naturalitat emocionant una força interna que li brolla. [...] El poble, els catalans, s'aprenien de memòria rodolins i quartetes, que repetien als amics i coneguts a cau d'orella. Gràcies a aquesta manera de fer he pogut ja arribar a documentar-me sobre aquest vessant, fins ara secret."

10 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-maria-de-sagarra 9

pDS_37

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

formació de sintagmes en què els elements gramaticals s’enllacen de tres en tres: no vull pensar, ni vull creure ni veure (cançó I).

Vegem ara aquestes característiques en exemples poètics concrets.

AIGUA-MARINA

per fixar els temes recurrents dels poemes. Solen ser refranys, tornades que remeten a les idees clau del poema (observeu el darrer quintet de cançó de pluja).

funció popular ha estat tradicionalment la d’acompanyar i entretenir en molts moments de la vida: els treballs al camp, els infants, l’amor, les feines quotidianes de la llar, etc. Com s’ha dit anteriorment, Sagarra fou un dels poetes més populars i reconeguts entre 1920-1926 per diferents raons: la seva facilitat versificatòria, el domini del vers i la perfecció formal, la gran riquesa idiomàtica que posseïa, i el retorn a una tradició que continuava l’encetada per Verdaguer, Maragall i altres.

Formes estròfiques, rima i tipus de versos En les seves cançons predomina la forma estròfica dels quartets i quintets en art major, amb el vers decasíl·lab; en art menor empra heptasíl·labs i hexasíl·labs que formen quartetes. I també els barreja.

L’experimentació formal a què sotmet les seves composicions menen a un objectiu: aconseguir una sonoritat fonètica, una musicalitat i un ritme perfectes (observem la cadència de cançó de pluja que ens transmet el ritme musical de la pluja fina) La cançó en Sagarra opera amb estructures de simetria, de reiteració

11 12

38_pDS

La llengua poètica Josep Maria de Sagarra és un dels escriptors en llengua catalana amb més varietat de registres i un domini verbal més dilatat. L’anècdota que ell mateix reporta sobre aquest fet és que Pompeu Fabra llegia El Comte Arnau amb un llapis a la mà i prenent-ne notes11 o que Josep Pla digués d’ell que posseïa “el geni de la llengua”12 La poesia per a Josep M. de Sagarra transmet el plaer de viure, exaltació de la bellesa de la terra (muntanya o marina) i la plasmació de les sensacions físiques i sensorials (sinestèsies, metàfores, imatges, personificacions, anàfores i paral·lelismes) Transmet, per tant, el ritme de la vida; és la seva una poètica basada en la realitat i és precisament aquesta autenticitat el que em meravella. Llegir Sagarra és percebre com glateix la natura, com canvien els seus colors, les aromes, els sons; percebre l’aleteig d’un ocell i la remor constant de les onades que besen les ribes de les platges. I una de les coses que més em fascina és comprovar com aconsegueix que sembli tan senzill.

Com en tots els textos descriptius, hi predomina l’adjectivació (referida als colors de la natura) i l’enumeració.

I una precisió verbal exacta pel que fa als noms d’ocells, plantes, vents (hipònims). Aquest domini de la llengua s’evidencia en la tendència a la

Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d’aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra, i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem, i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles, i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment, i aquesta mica de vent, i el teu amor, transparent com una aigua-marina.

Josep Maria de SAGARRA, Obra poètica, Editorial Selecta, Barcelona, 1947. Àncores i estrelles, 1936.

Aquest és el poema que obre el recull titulat “Àncores i estrelles” 1936, escrit entre Calella de Palafrugell i el Port de la Selva, entre el juny i el setembre de 1935. Constitueix una reflexió aprofundida i transcendida del sentit de la vida.

D’aquesta manera el poeta es fa ressò del clima d’optimisme i catalanitat que es viu als anys vint i trenta, els feliços anys vint.

De nou trobem un Locus amoenus o paisatge idíl·lic, mariner, on aconseguir la plenitud de l’amor; és una invitació a viure el moment, el present és

Melcior Font. Josep Maria de Sagarra, Editorial Catalònia, Barcelona.

Josep Pla. Homenots, Quarta sèrie, Vol. XXIX, Obra Completa, Editorial Destino, Barcelona, 1975.

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

l’únic real; cal viure’l en llibertat, paraula clau per entendre el poema. No podem estimar si no ens sentim lliures, com el poeta quan analitza el procés de viure enamorat. Veiem símils dels objectes mariners (rem i escàlem), que ajuden a avançar en la vida, i abans no arribi la mort, el poeta defensa el dret d’haver navegat intensament en el mar d’amor, amb una invitació a viure amb plenitud cada instant de felicitat, Carpe Diem, deler sensual, esclat dels sentits.

Està format per quatre estrofes de diferent nombre de versos amb un metre també irregular. Si bé hi predominen els heptasíl·labs (narració), també en trobem de tetrasíl·labs, pentasíl·labs, octosíl·labs i algun decasíl·lab. Hi ha un certa regularitat de rima, bàsicament consonant i algun de lliure.

Les tres primeres estrofes combinen la quinteta i la quarteta en versos de metre divers. La primera estrofa, de nou versos, segueix l’esquema ababa, ccdd, mentre que la segona de quatre versos efef, i la tercera de cinc egjjg es produeix un encavalcament de rima: rem i fem (paronomàsia). La quarta estrofa està formada per sis versos gens habituals en la sexteta catalana; l’experimentació formal era un dels reptes poètics de Sagarra, ja que conferia al poema un to sincer i personal, juntament amb un llenguatge directe i planer.

L’estructura del poema es regeix per l’ús quasi exclusiu de l’infinitiu (llegir, no saber, creure, fer, jeure) i per una sintaxi basada en la repetició de la conjunció i a l’inici de molts versos (polisíndeton:“ i fer, i estimar, i aques-

ta mica de vent, i el teu amor transparent). Aquest recurs literari ens transmet una sensació d’acceleració, de desig de totalitat, de vitalisme exacerbat, de present. És com si el poeta digués “Ho vull tot”, tant el bo (amorrosa) com el no tan bo (espina), ja que en definitiva TOT és real, vital, forma part de nosaltres. És preciosa i emocionant l’estrofa on ho expressa amb la metàfora de la rosa: “Comprendre indistintament/rosa i espina;/i estimar aquest moment/i aquesta mica de vent/i el teu amor, transparent/com una aigua-marina/. Aquest versos, per a mi, amb aquesta càrrega d’autenticitat i vitalisme, són dels més bells que s’han escrit mai dins la nostra poesia.

CANÇÓ D’ABRIL Perquè tens la mirada blava i dolça, les dents menudes i els llavis inflats —violeta, pollanc, carlina i molsa—, perquè tens la mirada blava i dolça i acluques els ulls cansats.

Perquè és tan bell tenir-te dins dels braços quan t’esgarrifes del ponent —rosers que moren perfumats i lassos— perquè és tan bell tenir-te dins dels braços i veure com tremoles suaument.

Perquè m’has fet al cor que se’m moria la gràcia de la seda i del perfum —campaneta blava, fresca satalia—, perquè m’has fet al cor que se’m moria un gran país tot ple de llum.

Perquè quan el teu cos se m’afigura el pols se’m torna esgarriat i fort

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

—ocell que cantes dins la nit obscura—, perquè quan el teu cos se m’afigura tot el demés és apagat i mort.

Per això la meva ànima t’estima, i en perles i musica el pit es fon —oh prat molt verd, que es bressa i regalima—, per tot això el meu cor t’estima sobre totes les coses d’aquest món!

Josep Maria de SAGARRA, Obra poètica, Editorial Selecta, Barcelona, 1947 Dins Cançons d’abril i novembre, 1915-1917.

Ens trobem davant d’una cançó que m’agrada especialment per l’optimisme vital que transmet, com una invitació a la vida, al Carpe Diem: l’arribada de la primavera estacional (dins la qual estem, amb els canvis en la naturalesa que es deixondeix) i metafòrica (dins el cor del poeta com a conseqüència de l’enamorament).

Aquesta primavera s’exemplifica amb noms de flors (hipònims), ocells i arbres, elements de la natura que ressusciten, com el cor del poeta després del llanguiment del llarg i fosc hivern i de la solitud de l’ànima.

El poema està format per 5 estrofes (quintets) de 5 versos cadascun, decasíl·labs la majoria (per la presència d’hiats) però també amb algun octosíl·lab.

Els quatre primers quintets són la justificació o exposició de motius pels quals el poeta s’ha enamorat, per això tots comencen per l’anàfora o repetició “perquè...” . Els motius que ens dóna són físics “perquè tens la mirada blava i dolça/les dents menudes i els

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert tots els dies Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pDS_39

CULTURA [la poesia de josep maria de sagarra

llavis inflats”; físics i sensuals, o sia del desig més humà i mundà “perquè quan el teu cos se m’afigura/el pols se’m torna esgarriat i fort”; per com el fa sentir, en sortir del llanguiment hivernal, de la seva solitud “perquè m’has fet al cor que se’m moria/un gran país tot ple de llum ”. I la darrera estrofa és la conclusió: “per això la

meva ànima t’estima/i en perles i musica el pit es fon/ per tot això el meu cor t’estima/sobre totes les coses d’aquest món!”.

Trobem figures retòriques de repetició, com en els darrers poemes analitzats: anàfores, paral·lelismes, enumeracions i metàfores de flors que amaguen l’estimada, de la qual mai se’ns diu el nom, total anonimat de l’aimada, com és tradició en les cançons populars: violeta, pollanc, carlina i molsa/ rosers que moren perfumats i lassos/ campaneta blava, fresca satalia/ ocell que cantes dins la nit obscura/ oh, prat molt verd, que es bressa i regalima/.

En conclusió, la lírica de Sagarra té la seva expressió més popular i coneguda en la cançó, per bé que el poema narratiu de to llegendari, que el durà a la composició llarga, amb arrels en la

balada romàntica com El mal caçador (1915) i El comte Arnau (1928) van conrear molt èxit. I val la pena conèixer també la poesia satírica, de la qual hi trobem algun fragment a peu de pàgina en aquest article- en aquests darrers demostra els grans recursos expressius i la seva poca contencio expressiva, com també la seva independència literària- Com diu Lluís Permanyer (nota 9 a peu de pàgina), Josep Maria de Sagarra era una persona sensual i amb una necessitat de viure la vida amb plenitud. I aquest desig el vehicula a través de la seva ploma, i a més, pot viure de la literatura, desig inabastable per a molts escriptors actuals. Dit d’una altra manera: Sagarra fa el que millor sap fer i el que més li agrada fer, i a més és capaç de viure’n! Realment un afortunat. ■

BIBLIOGRAFIA Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila (Proa, les eines) Rosa Delor, Isabel Grifoll, Lluïsa Julià (Castellnou) Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.

Josep Maria de SAGARRA, Obra poètica, Editorial Selecta, Barcelona, 1947.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

40_pDS

CULTURA

JOSEP M. DE SAGARRA DRAMATURG Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Josep M. de Sagarra i de Castellarnau, nascut a Barcelona l’any 1894, va ser una de les figures més destacades de les lletres catalanes del segle XX. Enguany es commemoren els cinquanta anys de la seva mort. Poeta, periodista i sobretot autor d’obres de teatre que van ser representades a Catalunya i també en teatres de Madrid en la seva corresponent versió castellana, Sagarra és un autor que pot ser comparable a un dels altres grans de la literatura catalana d’aquest segle, Josep Carner. Pel que fa a les dues figures, es podrien establir alguns paral·lelismes.

JOSEP CARNER I JOSEP M. DE SAGARRA En primer terme el que podríem afirmar és que tots dos autors, Josep M. de Sagarra i Josep Carner, van conrear el gènere de la poesia com ningú, amb un domini de la llengua catalana i dels recursos de la musicalitat poètica de primera magnitud, cosa que no s’havia assolit en la nostra literatura des de l’obra lírica de Jacint Verdaguer. Josep Carner –vinculat i identificat de ple a l’estètica noucentista- va ser un creador fins i tot de paraules noves (neologismes) i tant la seva poesia com les seves traduccions posseeixen un dring lingüístic únic, excepcional.

Sagarra potser va indagar més en el català que aleshores es parlava i amb la llengua que el seu bon amic Pompeu Fabra va acabar d’afaiçonar. Les seves rimes esdevenen també un exercici insuperable.

Josep M. de Sagarra aconsegueix uns versos tal vegada més humans i potser menys màgics, menys alambinats i més reals que el seu contempo-

rani. Tots dos van ser també excel·lents traductors. Pensem que Josep M. de Sagarra va traduir el teatre de William Shakespeare al català, algunes obres de Molière, dels italians Carlo Goldoni i de Luigi Pirandello, a més de la monumental Divina Comèdia de Dante Alighieri, del poeta florentí del segle XIII, text que va publicar l’editorial Alpha l’any 1955.

Carner va traduir de l’anglès novel·les fonamentals de la prosa de Charles Dickens, de Mark Twain, de Daniel Defoe entre d’altres, de manera, doncs, que es podria fer un entre les obres paral·lelisme d’aquests dos gegants de les lletres catalanes. Sagarra, però, va excel·lir en la creació dramàtica i en certa manera ell és el continuador de la tradició teatral catalana que provenia dels darrers anys d’ençà dels èxits dramàtics d’Àngel Guimerà o de Serafí Pitarra. Sagarra va ser el continuador de la creació teatral de més èxit dels anys

anteriors a la República i també autor d’excepció en els anys grisos de la postguerra. L’any 1945, al teatre Apolo de Barcelona, es representa la primera obra en llengua catalana, la reposició d’una obra magistral de Sagarra, L’Hostal de la Glòria, que havia estat enllestida l’any 1932. Des del punt de vista del clímax dramàtic, Sagarra és l’autor català més brillant. Carner va escriure teatre, però en va escriure molt menys. Dedicat a la carrera consular i al periodisme, Josep Carner va fer de la literatura un complement de la seva vida, Sagarra en canvi –previ abandó també de la carrera diplomàtica- viu sempre de la literatura i es dedica plenament al teatre en les primeres dècades del segle XX, bo i obtenint uns rèdits de primer ordre amb el plantejament de drames romàntics en peces com Rondalla d’esparvers (1917), Marçal Prior (1926), La filla del Carmesí (1929), obres que esdevingueren els seus primers reconeixements en el gènere teatral. Anys després vindrien algunes

pDS_41

CULTURA [josep maria de sagarra, dramaturg

comèdies de costums també molt aplaudides i en la dècada dels anys trenta tingueren i tenen encara gran fortuna en les seves representacions drames com, Gardènia (1930), L’hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933) i una obra ja més costumista i amb un cert pintoresquisme barceloní, La rambla de les Floristes (1935), magníficament interpretada en els temps moderns per l’excepcional i admirada actriu Rosa Mª Sardà.

Quan Josep M. de Sagarra va tornar de l’exili va intentar impulsar novament les seves creacions artístiques, en alguns casos donant versions en llengua castellana, les quals van tenir molt èxit en els teatres de Madrid. Així de 1947 podríem destacar, La fortuna de Sílvia, Galatea (1948), La ferida lluminosa (1954), L’hereu i la forastera (1949), Les vinyes del Priorat (1950) i L’amor viu a dispesa (1952).

Josep M. de Sagarra va proposar-se viure professionalment de la literatura i ho va aconseguir. No va ser mai un escriptor de diumenge a la tarda. Els altres gèneres literaris i periodístics, Josep M. de Sagarra també els conrea però la seva producció més

fructífera i la més brillant és, sens dubte, el teatre. Va ser un home que bàsicament tota la seva vida la dedica al teatre, tant en la creació de les obres com en l’afaiçonament dramàtic dels personatges amb gran talent lingüístic i fluïdesa dels diàlegs. El crític francès René Doumic, membre de l’Acadèmia Francesa, va dir del teatre de Sagarra que, “la poesia teatral de Sagarra és com una font que raja a dolls i l’aigua cascavelleja i riu, bo i cantant, seguint el seu curs, sense deixar rastre. (...) L’espectador, encisat, es deixa endur pel ritme dels versos, que l’amoroseixen a flor de pell.” 1 I ja se sap que el gènere teatral quan obté èxits és molt més agraït des de tots els punts de vista que no pas el gènere de la narrativa o de la poesia. Els dos autors conreen tots els gèneres i si haguéssim de subratllar l’excel·lència dels dos, em quedaria amb els refinaments poètics, les percepcions i la subtil ironia de Josep Carner, home clau del noucentisme i l’extensió del teatre dramàtic de Josep M. de Sagarra. Escrivia Sagarra sobre l’ofici de dramaturg: “Escric teatre en vers perquè aquesta forma em serveix per a cenyir conceptes, perquè dintre la música del vers les paraules agafen més relleu i més color, són o més boniques o més patètiques; la vibració de les síl·labes dintre el vers produeix una emoció musical i fisiològica, molt difícil de precisar, però que la pràctica ha demostrat que no produeix mai el diàleg en prosa corrent. El vers ennobleix la paraula i a estones la denigra, la fa més intensa i fins de vegades més corpòria i més i més esmolada per anar a ferir directament els nervis de l’orella.”

HOMES I DONES DE LLETRES A L’EXILI En la carrera literària dels autors i autores que van trobar-se enmig de la guerra civil, el conflicte va truncar moltes vides, moltes aspiracions i va fer que molts intel·lectuals i homes i dones de lletres prenguessin rumbs diferents i molt dispersos. El cas dels dos més

grans poetes del segle XX català, Josep Carner i Josep M. de Sagarra, un cop esclata la guerra civil i el conflicte arriba a la seva fi amb la victòria feixista, tant l’un com l’altre han de romandre fora de la pàtria catalana. Carner, perquè era membre del cos diplomàtic espanyol, fidel a la causa republicana, i l’any 1939 es trobava a Bèlgica on s’havia casat amb la professora universitària Émile Noulet i on s’havia establert. Davant de la invasió dels nazis, Carner no va tenir més remei també que exiliar-se a Mèxic, on continuaria la seva tasca literària. Sagarra, en canvi, es trobava a Barcelona on l’any 1935 havia fet tractes amb el mecenes de la cultura catalana, Francesc Cambó, per enllestir la traducció i l’edició de la Divina Comèdia de Dante Alighieri als versos catalans (obra que es publicaria en edició de luxe l’any 1955). En els mesos previs a l’entrada a Barcelona dels nacionalfeixistes, el prolífic i brillant autor de teatre ha de marxar de mala manera de Catalunya. Josep M. de Sagarra, que va participar en l’escriptura dels textos patriòtics de l’Olimpíada Popular de Barcelona de l’any 1935, en produir-se l’aixecament feixista, va fer costat a la causa republicana, com relata la que ulteriorment fou la seva dona, Mercè Devesa, d’orígens olotins: “Jo no estava espantada.. Reconec que era una mica inconscient, i que l´única cosa que desitjava era no moure’m del costat d’en Josep i res més. Potser ell se n’adonava més. De fet vivíem a la lluna.Tot seguit es va lliurar en cos i ànima a la tasca humanitària com perillosíssima de salvar gent. Li ho permetia l’amistat que tenia amb molts polítics d’esquerres.” 2 Sagarra, doncs, mentre va durar el període revolucionari a Barcelona, pels seus contactes amb personatges influents, va ajudar a uns i altres a amagar-se o bé a exiliar-se a Itàlia, com el cas d’una de les seves germanes que era monja, la qual, juntament amb altres cinc religioses i gràcies a les gestions del poeta, van poder escapolir-se de la repressió anàrquica dels comitès de la FAI.

1

Vegeu CURET, Francesc, Història del teatre català, pàg. 567-573, Editorial Aedos, Barcelona, 1967.

2

PERMANYER, Lluís; Sagarra vist pels seus íntims, pàg. 79, Editorial Edhasa, Barcelona, 1982.

42_pDS

CULTURA [josep maria de sagarra, dramaturg

L’escriptor Maurici Serrahima, referint-se a les accions compromeses del poeta i traductor, va escriure: “...Sagarra que, per salvar béns –i encara més, persones-, s’havia compromès i es va arriscar molt. Aquesta va ser una de les raons que aviat van portar gent de les patrulles de control a voler-lo detenir. I per això, protegit per la Generalitat, va haver de passar la frontera.” 3 La cosa certa és que Josep M. de Sagarra, l’octubre de 1936, va haver de passar la frontera disfressat de pescador, per tal que els de la FAI no el detinguessin per burgès i persona de tarannà reconegudament benestant. Protegit per la policia de la Generalitat, va poder viatjar com va poder cap a París. L’escriptor, a França, hi tenia amics que havia fet a Barcelona, de manera que alguns d’ells –com els germans Tharaud- ajudaren Sagarra i Mercè Devesa a instal·lar-se a la ciutat de les llums. Mercè i Josep M. no estaven casats, i ho feren en una senzilla cerimònia civil a la ciutat de París el 22 de desembre de 1936. El convit sembla que el va pagar Josep Tarradelles. També per intervenció de Josep Tarradelles, conseller de la Generalitat de Catalunya, Sagarra va gaudir de la protecció econòmica de la institució tal i com s’havia fet per altres intel·lectuals catalans que havien anat a raure a França. Val a dir que a París Sagarra i Mercè Devesa mantingueren contactes amb molts catalans que anaren a parar a la ciutat en un exili naturalment- no desitjat. No eren 3

pocs. Per altra banda, des de París no se sabia quan s’acabaria la guerra espanyola i, un cop assabentats de la derrota republicana, l’esclat i l’expansió del feixisme alemany va alertar-los a tots. S’estaven esgotant els dies de certa calma a la ciutat del Sena.

Mercè Devesa i Josep M. de Sagarra, aconsellats pels seus amics francesos, decidiren no quedar-se a França (i van fer molt bé!) i projectaren un viatge a Tahití a fi i efecte de poder escriure algun llibre diferent, exòtic, amb el qual poder oferir en llengua catalana alguna cosa de ben original.

La pensada defensada pels amics francesos fou vital per a l’escriptor i la seva muller. D’una banda -i tal vegada sense ser-ne massa conscients- evitaven de nou l’enfrontament amb els vàndals del feixisme i per l’altra, sabent que Catalunya i Espanya estaven sota el jou franquista i anticatalanista, no tenien massa alternatives.

Tenien alguns diners i el suport d’amics francesos que els esperarien a Papeete; així, doncs, va ser com Josep M. de Sagarra i Mercè Devesa romangueren en les terres del tròpic uns quants mesos, una intensa lluna de mel en la qual l’escriptor va escriure dos llibres, La ruta blava, bellíssima narració de caràcter exòtic, i el recull de poemes Entre l’Equador i el Tròpic.

Retornats a París el juliol de 1937, van

seguir vivint a la ciutat de la llum on va néixer el seu fill Joan. Davant la declaració de guerra dels nazis a França i davant l’avenç imparable per terres franceses, Josep M. de Sagarra, molt a pesar seu, decideix tornar a la Catalunya manifassejada per Franco.

El retorn no va ser fàcil. Mercè Devesa, el petit Joan de Sagarra i el poeta van replegant-se per diverses ciutats de França fins que s’instal·len a la Catalunya Nord, a la vila de Prada de Conflent on hi havia altres notables famílies catalanes exiliades, Pau Casals, Pompeu Fabra i els Alavedra.

Llavors, els Sagarra anaren al bell indret mediterrani de Banyuls de la Marenda. Amb alguns contactes, la Mercè i el fill, poden passar a l’Espanya de Franco. Josep M. de Sagarra va haver de romandre a Banyuls per més temps perquè havia estat un autor massa conegut i en la Catalunya franquista la seva vida perillava. Després d’algunes gestions a l’interior, el poeta va poder tornar a Barcelona. Era el 30 d’agost de 1940, els nazis havien ocupat França.4 JOSEP M. DE SAGARRA, “NON GRAT” A LA CULTURA CATALANA OFICIAL? He volgut destacar una mica les vicissituds i el periple per França de Josep M. de Sagarra i els seus, perquè alguns elements de la cultureta catalana han volgut menystenir l’obra i els

SERRAHIMA, Maurici; Memòries de la guerra i de l’exili 1936-1937, pàg. 166-167, Edicions 62, Barcelona, 1978.

4

Podeu llegir el periple de Josep Mª de Sagarra a les pàgines 119-129 de PERMANYER, Lluís; Sagarra, vist pels seus íntims, Ed. Edhasa, 1982, Barcelona.

pDS_43

CULTURA [josep maria de sagarra, dramaturg

èxits literaris i teatrals de l’escriptor per certes envegetes i falsos testimonis. Sagarra ha estat un autor qüestionat, si va ser o no prou catalanista.

Quanta mesquinesa! Pensem que el periple de l’exili va marcar –com a d’altres- la seva trajectòria de reputat autor de teatre, escriptor, periodista i poeta en llengua catalana. Això ja seria prou per no qüestionar-lo. Tanmateix, en la nostra època d’estudiants de la cultura catalana a la universitat, s’ha de dir que ningú comentava ni explicava la gran literatura de Sagarra. Per què? Perquè no es va vincular a l’estètica i al moviment del noucentisme com Josep Carner o Guerau de Liost? Per què anava per lliure i va aconseguir viure de la literatura? Sigui com sigui, en la meva universitat van fer prevaldre l’obra de Carles Riba.

Sagarra, molt injustament, en quedà al marge. Per què no es llegeix ni s’analitza Sagarra en els programes d’educació secundària?

El poeta i dramaturg va patir l’exili i la repressió franquista com altres intel·lectuals i escriptors catalans: qui més qui menys. La seva vida fora de Catalunya no va ser fàcil. Posteriorment, després de l’exili, com a escriptor en llengua catalana no ho va tenir planer. Ningú ho tingué fàcil i qui més qui menys va haver de esquivar censures, censors i anticatalanistes furibunds. Tothom va haver de prendre

44_pDS

posicions i per sobreviure en l’ofici d’escriptor van haver defugir el règim o a vegades fins i tot fer la gara-gara al franquisme com van poder. Ho varen saber fer personatges com l’escriptor Josep Pla, que fent-se el pagès “sin gracejo castellano”, va treballar-se el seu estereotip i va aconseguir publicar la seva Obra Completa i, això sí, fer forat en una Catalunya desemparada culturalment i lingüística. I que quedi clar per a tots el lectors, que hi ha el Josep Pla d’abans de la guerra i el de després. També pintors com Salvador Dalí, qui amb les seves excentricitats i la seva barretina, va intentar mofar-se del règim, però va saber-se donar la consabuda publicitat, la qual li proporcionà substanciosos rèdits. I qui dubta que Dalí és un català universal?

Quant a Josep M. de Sagarra, val a dir que uns anys després de la guerra va conrear grans èxits amb el seu teatre en castellà a Madrid. Això sembla que esdevingué el gran pecat de Sagarra durant la grisa postguerra, cosa que alguns no li van poder perdonar mai, però alguns –mesquins ells- no saben que la primera obra de teatre representada en llengua catalana a Barcelona l’any 1945 –com hem avançat- va ser una obra de Sagarra. Qui és, però, el pur en la supervivència de la cultura catalana dels anys del franquisme? ■

CANÇÓ A Josep Carner Les garbes dormen al camp.

Déu els do bona dormida.

Segueix la guatlla el reclam -la niarada avorrida.

Juliol ens duu l’aram dins la posta beneïda.

Les garbes dormen al camp, que la sega ja és finida.

El repòs del verd fullam a l’ocellada convida.

Les garbes dormen al camp, garbes seques sense vida.

Passa l’euga com un llamp sense fer cas de la brida.

Les garbes dormen al camp i l’ombra l’ha esfereïda.

Ai, encara servo el ram i l’estimada és partida...

Les garbes dormen al camp, Déu els do bona dormida!

Juliol, 1914 Josep M. de Sagarra

espai 2.0

CULTURA

Foursquare, o quan l’on és tan important com el què!

Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

Internet és, cada vegada més, SoLoMo, un terme que aquest any 2012 està fent fortuna!

SoLoMo és la suma de tres conceptes clau per entendre l’internet d’avui: Social, Local i Mòbil. nternet és social; una de les característiques de l’internet d’avui és que és social; les xarxes socials han viscut els darrers anys la seva etapa daurada, amb l’explosió primer de Facebook i després amb l’eclosió de Twitter. Ens socialitzem també a través d’internet, establim relacions, compartim opinions, expressem emocions...

Internet és local o, en altres paraules, la geolocalització és, d’un temps ençà, una de les noves realitats d’internet. Ja no es tracta només de compartir continguts, sinó d’informar, si volem, des d’on els compartim, de geolocalitzar la nostra posició, de dir: “sóc aquí!”

I

Internet és mòbil, ara més que mai, i ja per sempre més, internet és i serà mòbil. Els dispositius mòbils, “tablets” i telèfons -dits- intel·ligents (smartphones) ens permeten portar internet amunt i avall. La dissociació internet-ordinador ha estat només un pas per associar internet a altres dispositius: primer el telèfon mòbil, després les “tablets”, ara els televisors... l’internet de les coses truca a la porta.

No entrarem avui en profunditat a descriure el terme SoLoMo però sí que ens serveix, aquest concepte, per descriure una aplicació mòbil que respon i s’hi adapta a la perfecció: el Foursquare.

Foursquare és una xarxa social de geolocalització, és a dir, una xarxa social que no només et permet compartir continguts amb les teves amistats o seguidors, sinó que sobretot permet fer-ho geolocalitzant la teva posició, sempre, naturalment, que la vulguis revelar!

La geolocalització de continguts compartits a les xarxes socials no és

una exclusiva de Foursquare, Twitter i Facebook també tenen els seus sistemes de geolocalització, però l’experiència de Foursquare és, sense cap mena de dubte, més divertida; fins i tot, si voleu, més estimulant!

L’ús de Foursquare està lligat als dispositius mòbils, tot i que també té la versió web. Descarregada l’aplicació al dispositiu mòbil i donant d’alta el nostre perfil el primer que podem fer a Foursquare és vincular el nostre perfil als perfils que tinguem de Facebook i/o Twitter. Vinculant el nostre perfil de Foursquare als altres allò que hi publiquem també es publicarà en aquelles.

De la mateixa manera, i aquest és un possible segon pas, el què podem fer és començar a seguir altres perfils de Foursquare, precisament els que ja tenim en les altres dues xarxes socials.

Essencialment el què els usuaris fan a Foursquare són “check-in”. Quan volem fer un “check-in” l’aplicació ens mostra la nostra, sempre que tinguem activada la geolocalització del nostre

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

pDS_45

CULTURA [espai 2.0

dispositiu via gps, la nostra localització i un seguit de “llocs” ja donats d’alta al nostre d’entre els quals podrem seleccionar el lloc on siguem, ja sigui una localitat (per exemple Sarrià de Ter), un barri (per exemple el Pla de l’Horta), un equipament (per exemple la Biblioteca Emília Xargay), un parc públic (per exemple el parc de la Cooperativa), una botiga, un hotel, un bar, un restaurant...

Del que es tracta és de compartir un contingut que, d’una manera o altra, està vinculat amb la posició que geolocalitzem. Si estem gaudint d’un partit d’handbol podem compartir un comentari, també afegir-hi una fotografia, geolocalitzant la nostra posició al Pavelló de la UES. D’aquesta manera la gent que ens segueix, a Foursquare i a les altres xarxes socials si les hem vinculat, veuran no només el nostre comentari sinó que també veuran des d’on l’hem fet!

I si el lloc, espai, població, equipament, negoci que volem geolocalitzar no hi és, nosaltres mateixos podem

46_pDS

donar-lo d’alta.

Per donar valor a cada “check-in” Foursquare té un sistema de puntuació per cada “check-in” que fem, punts que es van sumant establint un rànking entre la gent que segueixes. I amb la reiteració de “check-in” en un mateix lloc pots acabar-se esdevenint el “Mayor” (l’alcalde del lloc). A mesura que es van fent “check-in” es van desactivant diferents “badges” (insígnies”) que pots anar col·leccionant. Totes aquestes qüestions dels punts, les alcaldies i les insígnies no són més que un estímul competitiu sense cap més valor que el què cada un li vulgui donar.

El que sí té valor de Foursquare són els “tips”, comentaris o recomanacions sobre un lloc en qüestió, que fan els usuaris, de manera que pots veure què han comentat d’altres usuaris, per exemple, en el restaurant en el qual ja has començat a mirar la carta...

Foursquare també funciona com a cercador de llocs (negocis, restaurants, equipaments...) que tinguem al voltant; amb la funció “explorar”

podem trobar, fent una tria segmentada per categories, el millor local de copes on acabar la nit!

I és precisament des de la perspectiva dels potencials llocs, empreses, equipaments, administracions, negocis, etc que Foursquare és també una eina més de promoció de llur activitat. Estar registrat a Foursquare els dóna una major visibilitat i hi ha qui fins i tot fa promocions comercials en funció als “check-in” fets o “badges” desbloquejats. A Sarrià de Ter qui fa promocions via Foursquare és, per exemple, el Centre de Visitants.

Foursquare es pot vincular a Twitter i Facebook, però hi ha d’altres eines web que també es poden vincular a Foursquare, com per exemple l’exitosa aplicació de filtres per a fotografies Instagram, permetent d’aquesta manera geolocalitzar la fotografia feta i el comentari que l’acompanya.

Foursquare, creada l’any 2009, ha superat aquest any 2012 els 20 milions d’usuaris. El què deia, SoLoMo!■

CULTURA

“L’ART DE NO AMARGAR-SE LA VIDA: les claus del canvi psicològic i la transformació personal” de Rafael Santandreu Eva Martinez Escobosa

Rafael Santandreu és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en Psicologia clínica al “Centro di Terapia Strategica de Arezzo” (Itàlia) i va treballar amb el terapeuta Giorge Nardone.

a ser professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona durant quatre anys.

Va ser redactor en cap de la revista de divulgació en psicologia “Mente Sana” de RBA durant 3 anys, revista del meu admirat Jorge Bucay.

En l’actualitat és formador en psicologia al Col·legi oficial de Metges de Barcelona i també exerceix com a psicòleg a la seva consulta de Barcelona.

Aquest llibre es divideix en tres parts, de les quals n’he extret algunes idees rellevants.

V

Primera part: LES BASES • Canviar és possible, però requereix un esforç constant.

• Transformar-se en algú positiu és bàsic per poder tenir una vida plena.

• Les emocions sorgeixen de determinats pensaments que poden ser positius i poden generar alegria i satisfacció, o negatius i poden originar ràbia, tristesa, depressió, ansietat i ira.

• Les creences irracionals, és a dir,

les idees negatives són falses, inútils i ens creen patiment. Es transmeten per influència social i aquestes idees causen problemes emocionals a les persones.

• Cal aprendre a avaluar les coses que ens passen de manera realista i objectiva i esdevindrem més valents i calmats.

• Hi ha dos entrebancs inicials al canvi terapèutic: el mite de la bondat de la preocupació i el mite del tot s’hi val en el terreny dels sentiments.

Segona part: EL MÈTODE • Analitzar i detectar les creences irracionals i crear noves creences racionals.

• La clau d’aquesta transformació és perseverar, persistir en una manera d’ésser.

• L’origen de la terribilitis són les necessitats inventades. És la tendència a avaluar les coses com a dolentes o terribles quan no ho són.

• Visualitzar-se sense necessitats és un altre mètode per obtenir filosofia racional.

• L’estrès ens pot fer pensar en la nostra mort i és una bona mesura preventiva de les ansietats quotidianes.

• Les persones amb paràlisis poden tenir una vida emocionant. La qüestió és no queixar-se i fixar-se en el que podem ser capaços de fer. Cita com a exemples de superació els casos de l’actor Christopher Reeve o el físic Stephen Hawking.

Tercera part: APLICACIONS PRÀCTIQUES • La soledat i l’avorriment no han de ser sensacions molt desagradables, depèn de tu mateix/a.

• La dificultat a l’hora de prendre decisions s’origina al terribilitzar sobre les conseqüències negatives dels errors. Cal pensar sempre en positiu.

• La vergonya i la por a fer el ridícul es perden al enfrontar-nos-hi.

• No necessitem l’aprovació dels altres.

• Ningú no és perfecte ni nosaltres ni els altres.

• La clau de les bones relacions és “demanar a cadascú el que pugui donar”.

pDS_47

CULTURA [l’art de no amagar-se la vida

• Evitar entrar en les neures dels altres. Les millors estratègies són l’amor, l’humor i el surrealisme.

• Si volem aconseguir alguna cosa dels altres, és millor seduir-los perquè ho facin.

• Cometre errors és normal i positiu. Dels errors n’aprenem coses.

Les adversitats són inevitables i les hem d’acceptar.

• Cal fer les coses per plaer.

• La salut és important, però no cal preocupar-se massa.

• La felicitat depèn de la nostra salut mental.

• No s’ha de mirar el passat amb nostàlgia.

• Cal valorar les coses que tenim a prop.

• “No s’ha de tenir por a res perquè no hi ha res a témer” • La bona autoestima es basa en convèncer’s que tots valem.

• Cal acceptar incondicionalment als altres per acceptar-nos a nosaltres mateixos.

• La bona assertivitat consisteix a no veure’s mai atacat i no tenir problemes perquè ens critiquin.

• Hi ha dues condicions bàsiques per millorar: treballar i obrir la ment.

• És millor treballar en l’àmbit cognitiu que conductual.

Aquest llibre de psicologia cognitiva ens dóna les claus del canvi psicològic i la transformació personal de la nostra manera de pensar i actuar per poder ser més feliços, veure les coses de manera positiva, esdevenir persones emocionalment fortes i ens presenta els casos pràctics tant de la seva consulta com de la seva història personal.

He trobat el llibre interessant des del principi fins al final, però el capítol 10 “Modelatge” m’ha impactat molt.

L’autor exposa els casos de superació de l’actor Christopher Reeve i el físic Stephen Hawking i ambdós t’arriben tant al cor que arribes a la conclusió

que has de gaudir de la vida intensament.

Felicito a l’autor del llibre per l’èxit assolit i perquè d’ençà que es va publicar a finals de novembre de 2011, s’ha mantingut a les primeres posicions de les llistes de llibres més venuts.

Us el recomano perquè dóna molt de positivisme i moltes eines per créixer personalment. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

48_pDS

OPINIÓ [PSC

EL CENTRE DE VISITANTS: 1 any, 10.200 visites Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

Foto: Quim Llunell

El Centre de Visitants que el Consell Comarcal del Gironès té a Sarrià de Ter ha celebrat, aquest passat mes de març, el seu primer aniversari: per molts anys!

P

er molts anys? La pregunta no és gratuïta i la podem interpretar de moltes maneres. En qualsevol cas penso que la pregunta és del tot necessària, com continua essent necessari preguntarnos si, un any després, Sarrià de Ter necessita aquest equipament i si el sector del turisme del Gironès necessita aquest equipament de promoció del turisme a Sarrià de Ter. El Centre de Visitants té garantida la seva continuïtat, si les coses (la crisi,

s’entén) no es compliquen més durant els propers 4 anys, temps en què ha de demostrar que és econòmicament viable.

I aquí és on rau una de les principals qüestions a fer-nos: és econòmicament viable el Centre de Visitants?

FEM NÚMEROS Quan el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Sarrià de Ter van presentar-nos aquest projecte ens van dir que l’objectiu era assolir 30.000 visitants/any.

pDS_49

OPINIÓ [PSC

Després ens van dir, des de l’ens comarcal, que per a garantir la viabilitat econòmica de l’equipament caldrien uns 25.000 visitants/any i finalment ens van dir que pels primers anys de funcionament rebaixaven l’objectiu de visitants una tercera part, és a dir, 20.000 visitants cada any.

Durant el seu primer any el Centre de Visitants ha tingut 10.200 visitants; visitants no són gent que entra a l’edifici i que fa ús de l’espai gastronòmic o de l’espai d’informació, de botiga o d’exposició, el visitant és el qui, pagant, fa ús de l’espai d’interpretació del territori, situat a la primera planta.

10.200 visitants en un any són molta gent, no ho negaré, però és poc més de la meitat del previst per al primer any i queden molt llunys dels 25.000 visitants per a garantir-ne la viabilitat econòmica, i més lluny encara dels 30.000 anunciats a “bombo i plateret” quan ens van “vendre” el projecte.

VIABILITAT SOCIAL I VIABILITAT ECONÒMICA Els equipaments públics han de complir sempre una doble viabilitat: la social i l’econòmica.

Els equipaments públics han de respondre a una necessitat social: les escoles, al dret a l’educació; els poliesportius, a la promoció de l’esport; les biblioteques, al foment de la lectura; els centres cívics, al foment de la cultura i la formació... i tots ells contribueixen a la cohesió social.

Però no tots els equipaments públics, no totes les infraestructures

50_pDS

que es promouen i es construeixen des de les administracions públiques responen a una necessitat social; a vegades responen a necessitats polítiques... Amb la complexa situació de crisi han aflorat equipaments i infraestructures que, una vegada inaugurats, han estat infrautilitzats, quan no ni tan sols han entrat en funcionament.

Els equipaments públics han de ser econòmicament viables, aquesta és una qüestió que afecta directament al seu manteniment, més que no pas a la seva inversió. De res serveix construir una biblioteca, per exemple, si una vegada construïda no es pot obrir perquè no es pot mantenir.

Des de la perspectiva de Sarrià de Ter, el Centre de Visitants no era, ni és ni serà una necessitat; les nostres necessitats van per altres camins, són altres les prioritats que tenim. No negaré que no ens pugui ser d’utilitat, però és, per a la majoria dels qui l’han trepitjat, com un centre cívic més. La majoria d’activitats que s’hi programen, bé es podrien programar, també, en altres equipaments.

Val a dir, a tall de recordatori, que la cessió gratuïta dels 800 m2 per 25 anys que a Sarrià de Ter vam fer al Consell Comarcal ens va privar d’un equipament cultural projectat, l’Auditori, així com va restar espai de dipòsit a la nova biblioteca. Amb la cessió vam renunciar a necessitats del nostre municipi per donar cobertura a les necessitats polítiques del Consell Comarcal.

I seguint amb la viabilitat social, un darrer interrogant: és aquest i, sobre-

tot, és amb aquesta ubicació l’equipament de promoció del turisme al Gironès que necessita el sector turístic de la nostra comarca? Aquesta és una pregunta que jo no puc respondre, però hom té la sensació que hi ha més dubtes que certeses.

Pel que fa a la viabilitat econòmica, els números, com ja hem vist, parlen per si sols: de seguir amb aquesta tònica, aquest equipament no serà, per a l’ens comarcal, econòmicament viable. La crisi econòmica, diuen els responsables comarcals... però el cert és que la crisi ja hi era quan es va cedir l’espai, ja hi era quan es va inaugurar...

I amb la mateixa crisi hi ha altres equipaments turístics que han augmentat el seu nombre de visitants...

Però no és només el nombre de visitants; també se’ns parlava d’estimular el sector turístic de la comarca, però jo em pregunto: quants llocs de treball directes ha generat l’activitat del Centre de Visitants? I llocs de treball indirectes? Quin ha estat l’impacte que ha tingut el sector turístic de la comarca?

D’altra banda, des de la perspectiva de Sarrià de Ter, la cessió d’aquest espai no ens reporta, directament, cap benefici econòmic, la cessió va ser gratuïta. I indirectament tot és molt difús...

Per a l’economia de Sarrià de Ter, ben segur que és més lucrativa l’activitat de fleca i cafeteria que hi ha just al costat del Centre de Visitants.

El Centre de Visitants ha celebrat el seu primer aniversari; amb una viabilitat social i econòmica més que dubtables ha celebrat un any... Per molts anys? ■

OPINIÓ [temes importants per a sarrià de ter

TEMES IMPORTANTS PER A SARRIÀ DE TER Lluís Aymerich Viñals

En un municipi com el de Sarrià de Ter, és molt important que l’alcalde i els regidors del seu ajuntament estiguin pendents del dia a dia dels seus habitants, dels que neixen proporcionant-los-hi una cerimònia de benvinguda i dels que moren, assistint al seu comiat, encara que sigui a la cerimònia religiosa de l’enterrament. Però hi ha altres temes que no sé si no mereixen més atenció, però sí que els cal una especial dedicació per forjar el futur del nostres poble.

S

eria molt fàcil ser governant d’un poble dedicantse només a gestionar el dia a dia procurant que tot estigui en ordre, però deixant de banda la planificació del seu futur. Crec que és aquí on radica la dificultat de la tasca de govern d’un poble i cal una visió clara de la situació geogràfica, econòmica, financera, social, urbanística, associativa, etc. tant del propi municipi com dels de l’entorn, per a prendre les decisions necessàries i adequades pel ser o no ser del poble.

Respecte d’aquests temes importants n’hi ha alguns que cal tenir en compte i que considero bàsics per la identitat del nostre municipi.

TREN D’ALTA VELOCITAT, CONVENCIONAL I DE MERCADERIES Quan encara era alcalde el senyor Turbau i posteriorment amb els successius alcaldes, tots els sarrianencs teníem una preocupació constant en contra de les decisions de les administracions superiors i era el pas del Tren d’Alta Velocitat pel nostre municipi. Tot

Túnel de l’AVE a la muntanya de Montagut. Foto: Lluís Aymerich.

el poble es va unir en un sola veu per aconseguir el mínim impacte d’aquesta infraestructura que, sortosament, és una fita ja assolida. Posteriorment han sorgit altres entrebancs d’àmbit estatal en els quals la unanimitat en la seva solució ha estat més discutible, sense arribar a aconseguir-la satisfactòriament, és l’ampliació de l’AP-7 a vuit carrils al seu pas per Sarrià de Ter, però encara hi ha altres grans obres que ens amenacen i que sembla que des de Sarrià de Ter no se’ls dóna la importància que té realment. Senyors, no es pot abaixar mai la guàrdia, ni tan sols amb una batalla acabada, guanyada o no.

Ja fa temps que venim denunciant la possibilitat que el tren de mercaderies ens sigui una altra barrera pel nostre municipi i també pel de Sant Julià de Ramis, almenys així està previst en el PITC (Pla d’Infraestructures i Transports de Catalunya). Però és que darrerament encara s’ha agreujat aquest

tema perquè ara, degut a les dificultats econòmiques i vista la més que segura impossibilitat de soterrar el tren convencional al seu pas per Girona, es proposa desviar-lo pels terrenys reservats pel tren de mercaderies en el municipi de Salt, la qual cosa comporta indefectiblement el pas de la via per Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. L’Ajuntament de Salt amb el seu alcalde al capdavant ja ha fet sentir la seva veu contrària a aquesta proposta, en canvi els consistoris de Sarrià i Sant Julià han restat callats com si la cosa no anés amb ells.

Si continuem en aquesta línia, no ens estranyi que a curt o llarg termini, des de la porta de casa veiem passar el tren convencional i el de mercaderies, sense poder parlar amb els nostres veïns del davant. Als nostres alcaldes els exigim que, a més d’estar vetllant per l’arribada, el comiat i el benestar diari dels nostres veïns, es preocupin també pel futur i la planificació del nostre territori.

pDS_51

OPINIÓ [temes importants per a sarrià de ter

vegin els resultats. Tot i així, encara seran pocs els esforços que es puguin fer en La construcció de la Faculaquest sentit, i vist el tat de Medicina, l´Escola debat que (amb d’Infermeria i l’Institut l’excusa de ser més d’Investigació Biomèdica eficaços econòmicade Girona (IDIBGI), insment) s’ha reobert tal·lacions per les quals darrerament sobre la Sarrià de Ter ha aconseguit reorganització territoobtenir i cedir els terrenys rial dels municipis, calCal treballar amb força per evitar que l’Hospital Trueta canviï adequats, està en perill. drà tenir en compte d’ubicació. Foto: Lluís Aymerich.

Això és degut a una visió aquest altre concepte realista per part de l’actual govern de la la nostra existència, aportant el que que esmentaré a continuació Generalitat de Catalunya i de tenim de valors positius a aquesta àrea l’Ajuntament de Girona, aparcant un urbana de Girona, tot i formant-ne part, SARRIÀ DE TER – SANT JULIÀ DE projecte (considerat per molts com a serem nosaltres mateixos amb plena RAMIS faraònic) d’enderroc i nova construcció identitat; pel contrari si ens quedem de l’hospital,. Però cal treballar insis- de braços plegats i per evitar confron- Els esforços que es dediquin a la protentment i amb força per evitar que tacions acceptem tranquil·lament les moció econòmica sempre seran pocs, l’Hospital de referència del territori iniciatives proposades per la ciutat i els vull dir que l’activitat econòmica ha de (l’Hospital Josep Trueta) canviï pobles amb més poder, perdrem tota ser el motor que faci viure i reviure el d’ubicació. Perquè una cosa és que es forma autèntica de ser, per passar a poble, no podem romandre impassimalbaratin els fons públics amb ser un complement dels nostres veïns bles a aquesta eina tan important, com l’esfondrament de l’actual hospital i la generadors d’activitat econòmica i tampoc podem restar absents al debat que recentment s’ha reobert per fer seva nova construcció en els mateixos constituint el seu dormitori. més eficaços els municipis catalans i terrenys, i l’altra és transformar l’edifici existent en una instal·lació més PROMOCIÓ ECONÒMICA que fa referència a la necessitat d’una moderna i adequada a les noves tecno- DE SARRIÀ determinada dimensió demogràfica logies mèdiques, aprofitant tot allò que per a l’existència d’un municipi amb té de bo i fent l’ampliació de nova Així doncs es tracta que, sigui com ajuntament. No vull pas apel·lar a raoconstrucció que calgui. Aquesta és la sigui, hem d’aprofitar la nostra situació naments demogràfics, però si a altres fórmula adient per preservar tot allò geogràfica per a ser generadors arguments d’eficàcia, de necessitat pel qual Sarrià de Ter ha estat treballant d’activitat econòmica com ja s’havia urbanística, de veïnatge i fins i tot amb il·lusió, per col·locar-se en el iniciat amb gestions i actuacions diver- d’idiosincràsia, per considerar que mapa universitari de Girona. Insisteixo, ses, com són la cessió dels terrenys Sarrià i Sant Julià junts, mitjançant cal força i perseverança per fer per a la Facultat de Medicina i l’IDIBGI qualsevol forma jurídica (mancomunid’aquesta qüestió un element essen- que al seu voltant generaria activitat tat, agrupació, etc.) poden establir intel·lectual, de recerca i empresarial plantejaments que crec imprescindicial per la construcció de Sarrià. en el camp biomèdic; a la creació bles per no ser devorats per municipis SARRIÀ DE TER DORMITORI DE d’atractius per a activitats turístiques; més poderosos, en compliment de a la potenciació de l’avinguda de Fran- qualsevol hipotètica imposició legal. La GIRONA ça com a eix comercial de l’entrada potenciació dels nostres pobles i els He dit moltes vegades i de tothom és nord de Girona etc. Esperem que en nostres esforços són necessaris per sabut i acceptat que, per bé o per mal, breu es facin realitat les promeses desenvolupar una planificació conjunta estem situats en l’àrea urbana de Giro- electorals fetes pel grup municipal al que ens pugui oferir a nosaltres mateina i totes aquestes qüestions que es govern, segons les quals aquest seria xos i a l’exterior, un autèntic desenvoplantegen, ben o mal gestionades són el mandat en el qual la promoció eco- lupament econòmic creant activitat i les que han de determinar la construc- nòmica tindria un autèntic pes en el llocs de treball i evitant la duplicitat de ció d’un Sarrià lliure i autònom: O som municipi. Fa poc, després d’un any despeses. Cal que en aquest camp actius i ens defensem dels greuges d’haver engegat l’esmentada promesa s’actuï amb promptitud i diligència, que des de fora se’ns infligeix, o res- electoral, vàrem llegir que la UdG esta- sense esperar que des de dalt ens vintem amb els braços plegats sense fer va treballant en un estudi sobre el des- gui imposada una altra solució que potres per distingir-nos i acatar tot allò que envolupament econòmic de l’eix de ser no agradaria a ningú i que seria la ens vingui imposat des de la ciutat l’avinguda de França a què hem fet definitiva desaparició de la identitat dominant. Si ens reivindiquem i exigim referència, tant de bo, ben aviat se’n dels nostres municipis. ■ FACULTAT DE MEDICINA ADSCRITA A L’HOSPITAL DE REFERÈNCIA

52_pDS

QUADERN D APUN TS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

“Banderita, tu eres roja. Banderita, tu eres gualda” A finals de trimestre la premsa va publicar una notícia de bandera. De la bandera espanyola que un jove va fer onejar al balcó consistorial després d’enfilars’hi pujant per la façana fent d’èmul d’Spiderman. Sembla que, després d’una nit de gresca, li van venir ganes de fer voleiar la bandera de l’estat fent companyia a la catalana i a la local i no se’n va poder estar. “Una escalada més festiva que reivindicativa”: així ho qualificava El Punt-Avui. Se li va imposar una multa de 900 euros que van quedar en 450 en haver-la pagat en període bonificat, però hauria estat molt interessant que hagués presentat recurs. Un advocat que li hauria portat el litigi de molt bon grat hauria estat el mític Ángel Escolano, antic candidat del PP a l’alcaldia que, en casos així, s’apunta a un bombardeig.

El millor del cas, però, són les reaccions de certs mitjans hispànics. Feu un Google, que riureu.

forts lligams amb el marxisme i el pacifisme, alhora que cercava connexions amb el budisme, el judaïsme o l’Islam. Artista plàstic ocasional, cineasta circumstancial, escriptor ben poc prolífic, la personalitat de Damià Escuder serà recordada per ser un dels introductors del moviment hippy, de la cultura underground i del culte del zen al nostre país.

Nascut a Sarrià de Ter, la seva vida va transcórrer bàsicament a Girona i a Barcelona. És difícil concretar i catalogar la seva obra (“Va enraonar més que no va escriure”, afirma Manuel Costa-Pau a Revista de Girona) però serà recordat per ser el primer i l´últim hippy, filosofia de vida a la qual es va mantenir fidel sempre més..

La premsa local és notícia El divendres 10 de febrer, el suplement Girona de La Vanguardia (que ve a ser com una revista local de tirada i distribució

formidables, pels reportatges, personatges i qüestions que toca) va dedicar unes pàgines a les publicacions locals, als soferts periòdics que s’editen a la majoria de poblacions amb ànim informatiu, cultural, històric i de crònica ciutadana. Sota els titulars Premsa amiga i Notaris del dia a dia, la periodista Judit Pujadó va parlar essencialment de quatre capçaleres destacades: Sol Ixent, de Cadaqués; Revista de Palafrugell; Àncora, de Sant Feliu de Guíxols i aquesta nostra/vostra Parlem de Sarrià. Totes vivim de les mateixes inquietuds, totes patim dels mateixos mals i totes tenim molt clar el que volem i ens convé. Aquella edició del suplement Girona, amb una foto de generoses dimensions, obra d’Inma Sainz de Baranda, on hi sortia el consell de redacció gairebé en pes –feiem patxoca!ens donà visibilitat, va representar un reconeixement a la nostra tasca i una injecció de moral de força centímetres cúbics.

Gràcies!.■

El primer i últim hippy La seva mort va ser notícia l’estiu passat, en publicarse’n necrològiques als mitjans de comunicació. N’han aparegut semblances i reportatges en revistes i és de justícia que nosaltres també li dediquem unes línies. Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934-Girona, 2011) va ser una d’aquelles personalitats complexes, inclassificables, d’etiquetage impossible, que va destacar per la seva militància antifranquistes –va passar per la presó en diverses ocasions-, en l’àmbit de la ciència, de les arts, de la filosofia i de la teologia. De fonaments cristians, molt vinculat a l’abadia de Montserrat, va estendre

pDS_53

ESPAI ESCOLAR [Confetti

Grup de la classe de l’aula dels cocodrils

ARRIBA

El Carnestoltes A L’ESCOLA BRESSOL

A

quest curs 20112012 l’equip docent va decidir que tots els infants de l’escola es disfressarien de pallassos.

Durant tota la setmana el Rei Carnestoltes ens va donar una consigna, que educadores i infants havíem de seguir: Dilluns 13: venir a l’escola amb la cara pintada.

Dimarts 14: un pentinat diferent.

Dimecres 15: un mocador o corbata.

Dijous 16: vestits d’un sol color.

Divendres 17: un mitjó de cada color.

També varem tenir a l’entrada de l’escola el gegant en Quimet.

L’Ariadna (a dalt) i l’Arnau (a baix) de l’aula dels coales

54_pDS

Cada dia els infants el podien veure a qualsevol hora.

LA DISFRESSA Un parell de setmanes abans vam començar a elaborar la disfressa.

Com cada any vam demanar la col·laboració als pares/mares demanant-los una samarreta blanca.

Cada nen/a estampava les seves mans a la samarreta amb colors diferents.

Les educadores van retallar gomets rodons de colors diferents que també anaven enganxats a la samarreta.

Un altre complement que vam fer va ser una “pajarita” grossa de paper que ens la vam posar com una corbata.

ESPAI ESCOLAR [Confetti

L’Abril i en Joan de l’aula dels coales

La Daniela i l’Hugo de l’aula dels cocodrils

Els infants van omplir unes ampolles petites amb fesolets i van enganxar-hi gomets, ja teníem fetes les maraques per fer fressa!

Aquesta proposta va ser molt enriquidora per a tots els infants, ja que ells mateixos van elaborar la seva pròpia disfressa.

El divendres 17 de febrer a les quatre de la tarda vam celebrar juntament amb les famílies la Gran Festa de Carnestoltes.

Quan els pares/mares arribaven

a l’aula, posaven la disfressa al seu nen/a.

I una vegada tots disfressats vam sortir fora l’escola on ens esperaven els grallers i en Quimet (gegant petitó), tot fent una cercavila fins a la plaça de l’Iglú.

Després de molt ballar vam agafar gana i tots plegats vam tornar a l’escola on ens esperava una bona xocolata desfeta amb melindros que ens havien preparat la Ramona i la Pepi.

N’hi havia per llepar-se els dits!

Bon profit!!!per a tots/es. ■

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS

10% Descompte en material escolar durant els mesos de juliol i agost Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

pDS_55

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

“Dones per la Pau” L'EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT A LES X JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER Comissió de ciutadania Escola Montserrat. Sarrià de Ter

Com cada any, l’Escola Montserrat ha participat a les jornades de la dona de Sarrià de Ter. Enguany l’objectiu general ha estat conèixer el paper de la dona a favor de la pau. Per aquest motiu cada curs ha estudiat la vida i l’obra d’una dona reconeguda internacionalment per la seva tasca en aquest camp. Moltes de les dones estudiades havien rebut el Premi Nobel de la Pau.

56_pDS

questes dones en la seva lluita per la no-violència han treballat des de diferents vessants i en diferents llocs del món. Tenim representades dones de diversos continents i de diferents èpoques. El seu treball va des de la lluita contra la pobresa, la defensa dels drets de les dones, la cura del medi ambient, la llibertat d’expressió, l’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere o de conflictes bèl·lics, el suport als desfavorits, l’educació a favor de la pau mostrant que la violència no és la resposta i la creació de polítiques que afavoreixen tots aquests aspectes. Tot plegat per fer una societat millor.

A

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

TAT: DIADES HAN ES LES DONES ESTU

PREMIS U TI CA IFI GN TREBALL SI 1992 ÍS baixadora PA I Nobel de la Pau NA DO RS CU ora indígenes i am ns fe De ala 1979 de la UNESCO Menchu / Guatem Nobel de la Pau de bona voluntat P3 A Rigoberta a di l’Ín a 1979 és pobres Nobel de la Pau s Defensora dels m so ge ia pa òn ls ed pe ac rra /M te 1982 sa de Calcuta ls pobres i de la Nobel de la Pau P3 B Mare Tere Lluita a favor de Índia / n ha at t nn en ga Ja 20 03 mal l desarmam Nobel de la Pau P4 A Krishnam Lluita a favor de nts fa in l de s et dr ls 20 08 al / Suècia ets humans i de Nobel Alternatiu P4 B Alva Mird Defensora dels dr n Ira i 2006 adi / u Creu de sant Jord P4 C Shirin Eb Activista per la Pa na El d’ t ta ni er at gi / Somàlia que creà la m P5 A Asha Ha Mestra i filantropa a ïss Su / z en nd Eide a favor de la Pau P5 B Elisabeth Política/ activista és la resposta n ta Pakis 2011 que la violència no sa fen de Benazir Bhutto / e qu Nobel de la Pau a ist 1r A Activ sió (USA) es ts pr se ex us d’ t ch ta sa er as M llib / 2011 mans i Loreta Filipov Nobel de la Pau 1r B Activista drets hu ció ca du l’e de i s en ne 2011 Karman / Iem l dret de les do Nobel de la Pau 2n A Tawakul Política a favor de ia èr Lib / u 1946 af rle de la Pa Nobel de la Pau 2n B Ellen J. Si Activista a favor ia èr a pacifist 1991 Gbowee / Lib Nobel de la Pau lista, escriptora i 2n C Leymah n (USA) Sindica s sto an m Bo / Hu s lch et Ba Dr 20 04 a dels Emily Greene Nobel de la Pau 3r A Política i defensor rd” Ve ró tu in ia “C àn a rm ist Bi i/ 1910 oviment ecolog Aung San Suu Ky Nobel de la Pau 3r B Fundadora del m tre la violència ba m a co ny r Ke pe / u ai Pa th 1905 ora de la Wangari Maa Nobel de la Pau 4t A Activista i educad ) SA (U rk Yo 1931 ista Cora Weiss / Nova Nobel de la Pau 4t B Novel·lista i pacif igrants m a im ag r Pr / pe a er lid ttn ol n Su ses d’ac 5è A Bertha Vo Fundadora de ca lència eville (USA) rd Ce / s m s víctimes de vio da Ad Jane 5è B eball per les done Tr Suissa Monika Hauser / 6è

Aquest treball, com ja és habitual, s’ha reflectit en uns murals elaborats pels alumnes. Hem tingut cura de mantenir una unitat estètica en aquesta tasca i de potenciar la creativitat plàstica.

Cada classe de primària ha preparat una presentació oral de la dona estudiada a l’aula. Els representants escollits, el 9 de març, dia de la inauguració de l’exposició a la Cooperativa de Sarrià de Ter, van fer la lectura del més significatiu de cadascuna de les dones treballades.

L’exposició es mantindrà oberta fins al dia 31 de març. Esperem que hàgiu gaudit amb la visita! ■

pDS_57

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

COMUNICAT SOBRE EL TRANSPORT ESCOLAR A SARRIÀ DE TER

Escola Montserrat està ubicada en un àmbit fora del nucli urbà.

Aquesta situació ha estat durant tots aquest temps, beneficiosa pels alumnes i tota la comunitat educativa en general perquè ens ha permès gaudir d’una escola enclavada en entorn natural privilegiat. Tanmateix, precisament aquesta ubicació de l’escola ha comportat seriosos problemes d’accessibilitat incrementats darrerament a causa de les obres de l’AVE i de l'ampliació de l'AP-7 i N-II. Les dificultats per poder dirigir-s’hi a peu des de la majoria de punts del municipi, (alguns d’ells a més de mitja hora caminant) i alhora la manca d’espai per a la correcta gestió del trànsit rodat ha fet que fos imprescindible el transport escolar per poder accedir-hi.

Fins aquest curs aquesta problemàtica ha estat resolta satisfactòriament per a les famílies de Sarrià de Ter gràcies al servei d’autobusos gratuïts que el Consell Comar-

L’

Fotos Escola Montserrat

58_pDS

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

cal del Gironès ha posat a disposició de les famílies de Sarrià de Ter donades les especials condicions de situació de l’escola i en compliment del Decret 161/1996, de 14 de maig.

Tant per part del Consell Escolar com per part de l’Ajuntament i del Departament d’Ensenyament, ens han comunicat que a partir del curs 2012/13 el transport haurà de ser de copagament, fet que suposarà que les famílies hauran d'abonar 1'5 euros per dia i plaça, quantitat que per algunes famílies de dos o més alumnes representarà una despesa difícilment assumible, si a això hi afegim la despesa del menjador que, donada la llunyania de l’escola, és gairebé obligatòria en alguns casos.

L’AMPA de l’escola Montserrat volem manifestar la nostra disconformitat davant aquesta mesura que trenca la situació garantida des de 1996 i en conseqüència retalla un servei que ha servit per pal·liar el greuge que patien els alumnes, així ho hem manifestat davant dels representants del Consell Comarcal del Gironès i del Departament d’Ensenyament ja que considerem que les particularitats especials de l’escola fan completament justificat mantenir el transport escolar gratuït per als alumnes de l’Escola Montserrat i demanem al Consell Comarcal i al Departament d’Ensenyament que reconsiderin la seva posició i mantinguin la gratuïtat al transport escolar per a tots els alumnes de Sarrià de Ter. ■

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es pDS_59

SALUT [hàbits de vida saludable

Els hàbits de vida saludable Dra. Irina Ivanova. Resident 4art any Medicina Familiar i Comunitària Emili Marco. Metge de família

Últimament se sent parlar molt dels hàbits de vida saludable. Els metges, els programes i anuncis de la televisió, la ràdio tothom parla del tema, però ... realment tots sabem ha que es refereixen?

Avui us proposem actualitzar els coneixements que poden arribar a ser unes eines molt útils per millorar la qualitat de les nostres vides i allargar-les.

QUÈ CONSIDEREM COM ELS HÀBITS DE VIDA SALUDABLE? 1. Dieta sana i equilibrada.

2. No fumar 3. Realitzar exercici físic 4. Mantenir el pes corporal normal.

5. Evitar consum excessiu d'alcohol.

6. Evitar consum de drogues 7. Prendre el sol amb moderació 8. Evitar relacions sexuals de risc, usar preservatiu.

9. Utilitzar el cinturó de seguretat al cotxe.

10. Evitar l'estrès 11. Respectar les hores de son.

DIETA SALUDABLE L'alimentació té un important paper en la cardiopatia isquèmica, alguns tipus de càncer, la diabetis mellitus, la hipertensió, la malaltia cerebrovascular i l'obesitat.

Tota alimentació equilibrada ha de ser sempre completa i incorporar els 7 nutrients essencials: proteïnes (principalment vegetals), greixos, hidrats de carboni, fibra, aigua, vitamines i minerals.

Beure més de 1,5 litres d'aigua al dia; menjar 5 porcions de fruita diaris; menjar peix del que el seu greix és ric en greixos omega-3 necessaris per controlar el colesterol; disminuir consum de greixos animals; preferir formatges frescos i menjar menys formatges curats; no abusar del consum de farinacis;

60_pDS

fer diversos menjars al dia.

Esmorzar sempre - és la pedra angular d'una alimentació saludable. Menjar lentament per donar oportunitat al cos de digerir els aliments adequadament i aconseguir la sacietat.

Cuinar amb una mínima quantitat de sal. Són consells senzills i fàcils de realitzar però que poden marcar un canvi significatiu en el nostre benestar.

Un punt important de tenir en compte és el consum d'alcohol. Es considera com a consum perillós o de risc quan la ingesta setmanal sigui superior a 280 g en l'home (28 U) o 170 g en la dona (17 U).

Es considera desitjable reduir el consum per sota de límits més segurs, com 170 g en l'home (17 U) i 100 g en la dona (11 U). També s'ha de considerar perillós consumir 50 g (5 U) en 24 h, una o més vegades al mes.

En general, no s’haurien de superar les 3 U al dia en l’home i 2 U/dia les dones. (1 U. equival a un got petit de vi, una canya de cervesa, 1 copa de xerez, 35 cc d’alcohol d’alta graduació com whisky o cognac, una copa de cava) Cal recordar que un no canvia els seus hàbits d’alimentació perquè el seu metge l'hi ha dit, sinó per que quan la persona realitza un canvi adequat se sent millor, tant físic com mentalment i gaudeix d'una manera sana de viure.

No és una obligació, és una forma de millorar la salut i benestar.

ACTIVITAT FÍSICA Es recomana fer exercici físic com a mínim mitja hora 3 vegades a la setmana. Pujar per les escales en lloc d'utilitzar l'ascensor, caminar amb certa rapidesa ajudarà a mantenir-se en forma.

TABAC Recorda, que el tabac danya tant la teva salut com de les persones que t'envolten.

No cal desanimar-te si has intentat deixar de fumar i no ho has aconseguit. Sempre tens l'opció d’acudir al teu metge o infermera del CAP que t’ajudarà.

Dormir cada dia de 7-8 hores, evitar l'estrès, fer les coses que més gaudeixes t’ajudaran a viure més i millor. ■ ALIMENTS RECOMANABLES Fruites, verdures, llegums Llet, iogurts desnatats Formatge fresc Peix Sacarina i edulcorants Refrescos light Aigua (més de 1,5 l / dia), Infusions.

ALIMENTS DE CONSUM REDUÏT Embotits, cansalada Llet, iogurts sencers Mantega formatge curat carns Sucre, mel Refrescos ensucrats Alcohol

VIATGES [Tenerife

Un viatge peculiar a Tenerife Àngel Garcia

L’ARRIBADA l primer que ens sorprèn en arribar a Tenerife (Tenerife tiene / seguro de sol, deia una casposa cançoneta dels anys seixanta) és la calamarsada que tenyeix els carres de blanc i la neu que enfarina els turons dels voltants. El segon és la pedra tosca: a Olot tenim quatre grederes i ens sentim tan cofois quan les veiem i en canvi aquí n’hi ha per tot arreu. El tercer és la variabilitat del clima: en 60 Km. que hi ha entre l’aeroport de Los Rodeos i la Playa de las Américas tenim pluja, sol, altre cop pluja i un temporal de vent fred i humit de ponent que no para de bufar. Segur que hem arribat a Tenerife? Les llargues esperes a l’aeroport, les més de tres hores de vol amb els genolls empotrats al seient del davant i, sobretot, les etiquetes que pengen de les maletes ho confirmen. La inusual

E

nevada en un mes de març és recollida amb profusió pels mitjans locals i menys pels de caràcter estatal. L’hotel, no avesat a aquestes contingències fredorenques, no disposa de calefacció i des de recepció ens ofereixen, amables, un parell de mantetes.

Caldrà esperar l’endemà per veure si el clima canvia i tot torna als tòpics habituals.

LA GOMERA Els 50 Km. que separen Tenerife de La Gomera amb “petites” onades de més de dos metres i un fort temporal de vent se’ns fan eterns. Per sort la previsió d’un parell d’anoracs impropis per l’època i el lloc, alleugen la situació.

Alguns guiris amb calça curta eviten les inclemències com poden a la cafeteria del vaixell.

La petita població de San Sebastián de La Gomera, capital de l’illa, amb uns vuit o deu mil habitants és

d’aspecte colonial, trencat només per algunes construccions modernes però discretes que no arriben a desfer la màgia del lloc. Aquí s’hi aturà Cristòfol Colom camí de les Índies per proveirse d’aigua i queviures, essent famosa la Casa de l’Aguada, del pou de la qual se suposa que es va abastir. L’aspecte de l’illa és sorprenent. Constituïda per roca basàltica, és una gran muntanya (un volcà) que emergeix del mar amb una altitud màxima d’uns 1500m. des d’on es despengen nombrosos i profunds barrancs que cobreixen tot el perímetre de l’illa. Al centre, en el punt més alt, hi ha el Parque Nacional del Garajonay, declarat patrimoni de la humanitat pel l’UNESCO. La seva massa forestal, singular i exuberant, està formada per laurisilva, una antiga espècie de llorer, i per erica arborea, uns brucs gegantins que poden arribar a assolir els 15 o 20 metres d’alçària, essent el sotabosc ple d’espectaculars falgueres. El clima

pDS_61

VIATGES [Tenerife

L’ambient és fred i el plugim assegurat.

Els “gomeros”, com els de Lepe, són sovint motiu d’acudits i de burla.

Sembla ser que els primers que van anar a Tenerife van quedar bocabadats amb els grans carrers, els edificis alts, amb tot allò que en diem modernitat.

L’excusa estava servida. Com a Sarrià que es deia temps enrere: “sembla que baixis de la Mota”, segons m’explicava fa temps l’amic Tià. Doncs això.

A l’hora de dinar tenim l’oportunitat de conèixer en viu el conegut “silbo gomero” un peculiar llenguatge a base de xiulets que la complicada orografia de l’illa va imposar als seus habitants.

El “silbo” simula el so de les paraules i és fàcil d’entendre què han dit si primer t’han dit què volien dir... Considerat patrimoni Intangible de la Humanitat, el seu aprenentatge és obligatori a les escoles públiques.

La Gomera és una illa màgica que ens atrapa i ens enamora.

EL SUD-OEST

i per tant també la vegetació, vénen determinats pels vents alisis que aporten humitat constant a les parts més altes de l’illa, contribuint d’aquesta manera també a la singularitat del trajecte: si al port i fins a mitja muntanya on la vegetació és escassa i seca, hi pot fer sol, més amunt una espessa i densa boira ho embolcalla tot.

62_pDS

La Playa de las Américas és un vesper d’hotels, botigues i restaurants, una mena de Lloret sense cap interès paisatgístic. Els afores i tota la costa oest, fins arribar a Los Gigantes, és farcida de plantacions de plataners disposades en petites terrasses que des de ran de mar pugen fins a mitja muntanya.

A Los Gigantes gaudim d’una magnífica panoràmica de tots els penyasegats fins la Punta de Teno, l’extrem més NO de l’illa. Des d’aquí una tortuosa carretera voreja perillosament els barrancs de lava per portar-nos fins a Masca, una petita població de no més de vuitanta habitants, situada en un enclavament meravellós amb vistes espectaculars sobre els estimballs amb l’atlàntic al fons. Una visió sobrecollidora i esplèndida que ens deixa bocabadats. Seguim camí fins a Garachico, ja a la costa nord, una petita vila que fou arrasada per una erupció volcànica l’any 1706 destruint la quasi totalitat de la població. Resten dempeus amb prou feines una casa, part del port, que quedà reduït a la meitat i el castell de San Miguel.

Garachico és una població de petites cases arrenglerades en els estrets carrers, que conserven una harmonia

excepcional. En una petita plaça, al costat mateix de la única casa que va resistir l’envestida de la lava, s’aixeca un monument al Motín del Vino. L’any 1667 els nadius es van revoltar contra el monopoli britànic dels seus vins, esberlant totes i cadascuna de les bótes de vi que la companyia britànica controlava: s’acabava el monopoli i començava el lliure comerç.

De Garachico ens adrecem a Icod de los Vinos on es pot contemplar el famós Drago Milenario, una espècie endèmica de l’illa i que en aquest cas se li atribueixen uns 800 anys d’antiguitat.

EL NORD-EST Quatre dies després de la singular nevada les carreteres d’accés al Teide continuen tallades. Fins i tot al sud, de clima sec i càlid, els turons segueixen enfarinats, així que deixem la pujada per un altre dia i fem cap a la capital.

Santa Cruz de Tenerife és una gran ciutat, de més de 200.000 habitants, cosmopolita i per tant sense gaire encant localista. La gran plaça d’España (amb un obelisc central homenatge a “los caidos”!!), l’extens parc de García Sanabria, amb una gran diversitat d’arbres, la petita i encisadora plaça del Príncipe de Astúrias i els singulars edificis que l’envolten, són els aspectes més destacables. L’Auditorio de l’arquitecte Santiago Calatrava, esplèndid, és còpia de tants altres que hom podria veure a qualsevol lloc del món: Sta. Cruz, València o Sidney...

La Playa de las Teresitas és la única de tota l’illa que gaudeix d’arenes daurades. El secret?: les van fer portar expressament del desert del Sàhara. I també aquí hi ha la seva anècdota.

Entre Tenerife i Gran Canaria hi ha hagut sempre una certa rivalitat. Els canaris havien de dragar una platja i van oferir la sorra als guanches. Naturalment s’hi van oposar: ells havien de ser més i la van portar del desert. Poc temps després, un columnista canari insinuava que aquella sorra podia ser insalubre per estar farcida de larves d’escorpins del desert. L’eterna rivalitat estava novament alimentada.

San Cristóbal de la Laguna, catalogada per l’UNESCO com a Bé Cultural i patrimoni de la Humanitat, té un cen-

VIATGES [Tenerife

tre perfectament conservat de ciutat colonial no fortificada. Els seus carrers rectilinis, amplis i espaiosos, ens mostren elements arquitectònics que recorden el seu passat aristocràtic. Les seves cases de colors vius amb grans balconades de fusta treballada recorden Garachico però amb una amplitud i elegància especial.

Des d’allà anem a la zona d’Anaga i a la petita població de Taganana i altre cop els adjectius es queden curts per expressar la grandiositat dels paisatge: profunds barrancs que baixen fins a ran de mar i crestes altíssimes, sempre de lava, que es retallen sobre el blau del cel. La serralada de Las Mercedes, a la qual pertanyen, és d’una bellesa inigualable.

De tornada ens aturem a La Candelaria, població de la costa E. on hi ha l’església dedicada a la patrona de l’illa i que té al seu davant unes monumentals estàtues fetes en lava dels “menceyes” guerrers guanches que regien el territori en temps de la conquesta.

Amb el ressorgiment del sentiment nacional, molts nens porten els noms d’algun d’aquests herois: Beneharo, Acaymo, Bencomo, etc.

PUJANT AL TEIDE Amb les carreteres ja accessibles, pugem al Teide des del sud per Guia de Isora. A partir dels 1500m. ja comencen a haver-hi clapes de neu a les raconades més ombrívoles i el paisatge és de pins amb un sotabosc petit, florit i arrapat a la lava. Entre la cota 1800 i 2000 desapareix tota vegetació i ens trobem amb una planúria, Las Cañadas del Teide, de grans masses de pedra tosca, negra, lluent, com si la caldera acabés d’explotar. Si l’expressió “mar de lava” té algun sentit és en aquest lloc on adquireix la seva màxima dimensió.

Més amunt el paisatge és més suau, si això és possible en aquest entorn, fins arribar a la base del telefèric que puja fins a uns 200m. del crater. Un vigilant del parc ens explica que la neu és habitual al Teide durant tot l’hivern (són vora 4000m.!) però el singular d’aquesta nevada és la cota tan baixa i les dates tardanes. Si fa no fa

com la de casa nostra ara fa un parell d’anys. Després llença la seva teoria “científica”: el terratrèmol del Japó ha desplaçat l’eix de la Terra i això ho podria explicar... La tornada pel Valle de la Orotava, la cara N., és ben diferent.

Boscos amb grans pivets i neu abundant fins més avall de la cota 1000, on algunes famílies s’hi han acostat per trepitjar neu.

La Orotava és una ciutat senyorial amb edificis neoclàssics i romàntics com l’ajuntament, el Liceo o l’església de La Concepción d’estil barroc. A destacar els jardins del Marquesado de la Quinta Roja propietat d’una família no cristiana que en no deixar-los enterrar un fill en el cementiri de la vila, va optar per construir un esplèndid jardí amb un mausoleu al capdamunt. Els carrers serens i senyorials acullen multitud de cases nobles de gran bellesa, com la Casa de los Siete Balcones, mig botiga d’artesania mig museu etnogràfic. El museu-jardí botànic és excepcional.

FENT UN TOMB Voltem amunt i avall i anem a parar al Barranco del Infierno, prop d’Adeje, a la costa O., una fondalada agresta i espectacular que, per raons de les darreres tempestes, roman tancada al públic. Ens conformem doncs d’admirar la seva grandiositat des d’un petit mirador. Visitem les plantacions de plataners, cada cop més escasses, que encara no han estat engolides per la munió d’hotels que creixen com bolets i acabem dinant peix fresquíssim acompanyat de les inevitables “papas arrugás” amb “mojo” en un petit poblet pescador, San Miguel de Tajao, que resisteix heroicament la

invasió turística. Els habitants de l’illa, els guanches, són afables, carinyosos i xerraires. Per poc que els donis peu, allarguen les explicacions amb anècdotes personals, amb històries viscudes o amb detalls que enriqueixen la consulta.

Moltes de les anècdotes que aquí explico són fruit d’aquestes xerrades.

(Els hotels són un microcosmos especial. A Tenerife hi ha un lloc publicitat per tota l’illa, el Loro Parque, que no hem visitat i és que per veure lloros no calia sortir de l’hotel: un home que al matí s’inflava de formatge blau i al vespre vestia esmòquing per sopar; un altre amb la cara cremada pel sol i tot l’entorn dels ulls ben blanc; una amb dos dits de maquillatge a la cara de bon matí per menjar-se unes torradetes amb mantega i amb cava. Lloros, uns quants i també alguna petarda...)

Passejant, comprant i voltant, ens acostem a Playa San Juan, un petit llogarret costaner no gaire prostituït pels grans hotels amb un bonic passeig vora la costa formada, naturalment, per grans roques volcàniques que adopten formes capricioses i on els crancs disputen l’espai als nombrosos llangardaixos, els primers que veiem en tota l’illa. Els carrers aquí com a totes les poblacions de l’illa són costeruts: per passejar-hi cal tenir bones cames. Bones cames i bona manxa.

I al vespre esperar el taxi camí de l’aeroport, facturar, esperar l’avió, en fi, totes aquelles coses tan avorrides que cal fer quan s’acaben les vacances...

Les idees preconcebudes sempre són dolentes. Hom s’imaginava Tenerife, més enllà del Teide, com un lloc de sol i platja (ai! els tòpics) i hem descobert una illa plena de racons farcits d’encant, singular i meravellosa. ■

pDS_63

NATURA [curses d’orientació

Curses d’orientació Joan Molas

En els darrers anys l’excursionisme ha viscut la incorporació d’activitats que consisteixen en barrejar l’excursionisme amb criteris competitius com podrien ser els de l’atletisme. És d’aquí on surten proves com les curses de muntanya i les d’esquí de muntanya.

Una altra modalitat que ha sorgit amb gran força al nord d’Europa són les curses d’orientació.

es curses d’orientació són competicions atlètiques de camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, però amb l’obligació de passar per uns controls (fites) assenyalats en un mapa. Qui passa per tots el controls en menys temps guanya.

Abans de començar, el corredor rep un mapa del terreny, en el qual hi ha marcats el triangle de sortida i els cercles dels controls per on ha de passar. També rebrà una targeta de control amb unes indicacions simbòliques referents a la situació de cada fita, a la qual hi podrà accedir ajudant-se amb una brúixola. En arribar a la fita el participant verificarà el número de la mateixa i perforarà la casella pertinent de la

L

targeta amb la pinça. En aquest moment podrà orientar-se cap a la següent fita prenent com a referència el cercle de la fita en què es troba.

En una mateixa cursa hi ha diferents categories que es diversifiquen per grups d’edat, des de júniors fins a veterans. Realitzen circuits diferents variant la distància a recórrer, el desnivell a superar, el nombre de controls pels quals s’ha de passar i la dificultat tècnica per arribar a cadascun d’ells.

A més hi ha diverses categories de Promoció per a tota aquella gent que és la primera vegada que s’aventura a les curses d'orientació. En

aquestes categories el recorregut és apte per a tot el públic amb una dificultat mínima per a la localització dels controls i amb la possibilitat de fer-ho en companyia dels amics i de la família. No és necessari l’ús de brúixola per a la realització del recorregut.

L’orientació es practica preferentment en un paratge natural, bosc o muntanya que ofereixi un terreny variat. És una fórmula ideal per descobrir llocs nous, aprofitar el teu temps lliure i és la manera més divertida per estar en forma. És un esport fet per tothom, per a tota la família, tant per grans com per petits.

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com 64_pDS

NATURA [curses d’orientació

A diferència d’altres esports que es poden practicar en recintes poliesportius, l’orientació no requereix aquests tipus d’instal·lacions, però si que necessita les seves “instal·lacions” que són els mapes. Els mapes que s’utilitzen en orientació són molt específics i detallats, dibuixats per cartògrafs especialistes i seguint una normativa internacional dictada per la IOF (International Orienteering Federation) L’orientació ajuda a desenvolupar l’individu tant esportivament i formativa com intel·lectualment i social,

“pensar i córrer” és el seu lema. Trobar tots els controls del mapa en el mínim temps possible exigeix disciplina, equilibri de velocitat i resistència, força i agilitat... És un esport net: més enllà de les rivalitats el corredor va sol amb el seu repte, contra ell mateix i el temps.

L’orientació permet un contacte directe amb la natura, el sol, les i olors, i a vegades el clima, la pluja, la neu, el fang, el fred...

Es desenvolupen tot tipus d’habilitats psíquiques i físiques: empenta i control del ritme, coneixements tècnics i habilitat tàctica, imaginació i criteri propi, serenitat, confiança i seguretat personal, autocontrol malgrat els nervis o el desànim... Agili-

tat mental, concentració, percepció i memorització, mentalitat analítica, presa de decisions, reflexos i execució precisa.

Per tot això, l’orientació és un esport diferent i alhora un joc, lluny de tota agressivitat representa un model de conducta i una escola de joc net.

També fomenta les relacions intergeneracionals i fins i tot familiars, doncs és practicable a totes les edats i a tots les nivells. En definitiva l’orientació és un esport d’alta competició, aventura però també de lleure i distracció, sense contraindicacions.

L’aprenentatge és amè i la competició entusiasta.

Degut al interès mostrat per diverses persones del grup de muntanya, tenim la intenció d’organitzar una prova de aquest tipus per la Festa Major. Esperem que tingui un bon ressò. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_65

ues ESPORTS [UES

Final de temporada

ls equips benjamins A i B, en etapa d’aprenentatge, ha realitzat enguany una evolució positiva. El progressos en la pràctica del nostre esport, són més que evidents i auguren un futur ple d’èxits i esport del bo a Sarrià.

L’equip aleví A ha aconseguit una meritòria classificació per disputar la fase final catalana, que la juguen els deu millors equips del nostre país.

L’aleví B, format per una barreja de jugadors de primer any i benjamins, ha quedat quart al campionat gironí, fet que demostra que el treball realitzat ha estat d’allò més satisfactori.

Els infantils, quarts a Lliga Catalana, van fer el sector a Lleó pel Campionat d’Espanya, aconseguint una meritòria tercera posició.

L’equip infantil B, format per jugadors de primer any, va aconseguir la cinquena posició al campionat de lliga

E

de Primera Catalana.

L’equip cadet, quart a la fase regular de Lliga Catalana, va ser eliminat a quarts de final del top 8 per classificar-se pels campionats d’Espanya. Una veritable llàstima, ja que l’esforç dels nostres jugadors no va ser recompensat. Segur que a la copa tindran més sort.

Els juvenils, quedaren cinquens a la fase regular i, malgrat ésser eliminats abans de poder anar a la fase sector dels campionats d’Espanya, han realitzat una temporada digna de menció, que de ben segur acabarà amb una molt bona actuació a la Copa Catalana.

L’equip sènior de 3a preferent aconseguí a falta d’una jornada la permanència, gràcies a les quatre victòries seguides de final de temporada.

L’equip de Lliga Catalana, s’ha mantingut també a la seva categoria, consolidant l’ascens obtingut la passada temporada i aconseguint l’objectiu de

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

lluitar per no tornar a baixar. Cal destacar la participació activa en l’equip d’alguns jugadors de l’equip juvenil, cosa que ens omple de satisfacció.

L’equip de Primera Nacional ha realitzat una campanya més que meritòria. La pèrdua de molts dels jugadors que eren titulars la passada temporada, preveien un any ple de dificultats, però al final la permanència s’ha aconseguit, no sense esforç. Cal destacar però la feina feta aquest any, i que l’equip ha anat clarament de menys a més. La participació a la Copa Catalana tancarà aquesta primera temporada de Josep Espar a les regnes del primer equip, esperem que això sigui per molts anys.

Finalment, cal destacar que l’equip de fèmines del nostre club ha començat a jugar els primers partits i a participar en alguns tornejos. Segur que l’esport femení tindrà continuïtat al nostre club. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

66_pDS

ues

ESPORTS [UES

Primera cursa popular de la Unió Esportiva Sarrià

La sortida dels més petits i el moment de la sortida de la I Cursa Popular de Sarrià de Ter

l diumenge 20 maig se celebrà per primera vegada una cursa popular organitzada pel nostre club. El recorregut, amb una llargada aproximada de 6 quilòmetres pels sèniors i un pels juniors, començava i acabava

E

al pavelló, i discorria per un circuit urbà degudament senyalitzat. Cal destacar la participació de més d’un centenar d’esportistes de totes les edats, que van inaugurar aquesta nova activitat que segur tindrà continuïtat els propers anys.

En categoria sènior masculina, els guanyadors foren Sergi Urzai, Francisco Jiménez i Marc Capell. Pel que fa a les noies, la primera classificada fou la Judith Parella, i darrera seu arribaren la Rosa Dachs i la Sandra Fàbrega .■

pDS_67

ues ESPORTS

Sector infantil campionats d’Espanya El dissabte a la tarda, jugadors i familiars, van poder gaudir de la ciutat de Lleó tot visitant la magnifica catedral gòtica de la ciutat i la famosíssima Casa Botines de l’arquitecte català Antoni Gaudí.

L’Infantil A de la UES en el moment de la recollida del trofeu

l tercer cap de setmana de juny es disputa a León la fase sector del Campionat d’Espanya en la seva categoria infantil. Els jugadors, familiars i seguidors de l’equip d’aquesta categoria, van viatjar a la bonica vila lleonesa per participar en aquest campionat.

E

PRIMER PARTIT 18-5-2012 El primer partit del sector, fou el més difícil de jugar. L’equip local es va veure afavorit per un arbitratge massa casolà. Els nervis i la pressió de jugar un partit tan important, van fer que les imprecisions se succeïssin durant bona part del partit. Finalment, però els joves jugadors sarrianencs, van saber sobreposar-se i caure amb el cap ben alt. El resultat (Maristas Ademar 44- U.E.Sarrià 24) va ser del tot enganyós, ja que ni l’Ademar va fer tants mèrits ni el Sarrià tans pocs.

La permissivitat dels àrbitres amb el joc dur del rival en la primera part, va deixar tocats als nostres jugadors. Tot i això, van exhibir el bon joc amb que ens han premiat al llarg de la lliga regular, i els madrilenys no van poder aconseguir ampliar l’avantatge que havien aconseguit al primer temps.

Les jugades d’estratègia i les accions individuals dels primeres línies, juntament amb la bona actuació de la porteria, va agradar als afeccionats presents al partit, i van fer que el Sarrià mostrés una cara molt diferent a la donada fins aquell moment. L’equip s’anava despertant i començava a mostrar el que sabia i podia fer. Tot i el gran esforç, el resultat fina fou Vírgen de Europa (Madrid) 32- U.E.Sarrià 22

TERCER PARTIT 20-05-2012 U.E.sarrià 36- Cangas (Galicia) 29 En el tercer partit del sector, ens vam enfrontar al segon millor equip de Galícia. En Sergi Baguer i en “Pitu” Triadú van fer un bon treball de motivació després de la segona part del partit contra els madrilenys.

Els nostres van sortir amb ganes de tancar el sector amb una victòria, i en cap moment van donar opció a l’equip gallec d’emportar-se el partit.

Ja a la primera part es va començar a guanya, aconseguint avantatges de fins a 12 gols.

Durant la segona part se succeïren els canvis, i tots els jugador van poder participar d’una treballada victòria, en un magnífic partit de cloenda.

El merescut tercer lloc va fer que el president de la federació Lleonesa i el president de l’Ademar de Lleó ens lliuressin el trofeu de tercers classificats.

Cal felicitar a aquests jugadors per la magnífica actuació durant el campionat, per la perspicàcia a l’hora de vendre punts de llibres, coques, pinxos i altres llaminadures d’elaboració casolana per finançar el cap de setmana a terres lleoneses, i gràcies a tots els qui d’alguna manera o altra vàreu col·laborar a fer-ho possible. ■

SEGON PARTIT 19-05-2012 El dia següent encara amb el desencís del partit anterior i, físicament una mica tocats, els nostres jugadors es van enfrontar al campió de Madrid. Els madrilenys, físicament més forts, van ser contrarestats pels nostres infantils, amb rapidesa, efectivitat en el contraatac i tirs de mitja distància de l’Albert Díaz i en Biel Fuster.

68_pDS

Pares i aficionats que es varen desplaçar a León per animar a la UES.

ues

ESPORTS

L’equip de noies i la “Lloret Cup”

El femení de la UES saludant a la afició.

i hi ha un fet remarcable aquesta temporada és el magnífic debut de l’equip femení de la UES. Entre els dies 1 i 4 d’abril les noies van disputar el torneig internacional vila de Lloret.

L’expectació fou màxima, més de setanta seguidors del nostre club es desplaçaren a terres selvatanes per veure el debut de les noies, que no van decebre. Primer partit i primera victòria. El rival fou Loughborough University , i malgrat els nervis eren a flor de pell abans de començar el partit, quan el xiulet es va deixar sentir la tremolor va deixar pas al bon joc, que va fer que les noies s’enduguessin una victòria

S

de mèrit davant les rivals angleses.

El segon partit les nostres jugadores mai es van donar per vençudes i, malgrat perdre contra l’experimentat equip de l’handbol DAS, mai donaren el partit per perdut, mostrant un Aficionats de la UES desplaçats a Lloret. imatge de lluita i sacrifici pròpies de jugadores de El joc desplegat per aquest equip i primer nivell. el suport rebut per l’afició, van fer que Finalment, i després de encreuar- el regust de boca que va quedar fos se amb els equips de l’altre grup parti- més que agradable, per aquest motiu cipant el torneig, la UES va assolir una estem segurs que aquest equip té un tercera posició ben merescuda. futur més que prometedor. ■

pDS_69

wolves

ESPORTS

Sarrià de Ter tindrà un equip de Futbol Americà la propera temporada

ls Wolves creen l’American Football School, quetindrà sis seccions entre el Flag Football (sense contacte) i el Futbol Americà (contacte)

E

Els Wolves Sarrià de Ter posen en marxa a partir de la temporada 2012-2013 una Escola de Futbol Americà que contempla totes les categories base d’aquest esport amb l’objectiu principal de formar i promocionar el futbol americà a la zona del Gironès.

L’escola tindrà 4 categories de Flag Football (Futbol Americà sense contacte) a partir dels 8 anys, les categories seran Flag Sub11 (8 a 10 anys), Flag Sub13 (11-12 anys), Flag Sub15 (13-14 anys) i Flag Sub17 (15-16 anys), els Wolves també tenen un equip de Flag Open (+16 anys).

Els Wolves ja fa tres anys que disposen d’equips de Flag Football en les categories base amb una trentena de jugadors i actualment són campions de Catalunya en Sub13 i Sub15.

La gran novetat de l’escola per a la propera temporada serà per tant la incorporació d’equips de Futbol Americà (contacte). Els Wolves estrenaran les categories Cadet (1516 anys) i Júnior (17-18 anys).

Una de les principals característiques d’aquest esport és que admet tant a jugadors corpulents i forts com a jugadors petits i àgils; tothom pot tenir una posició adequada dins de l’equip.

Un dels objectius d’aquesta nova secció serà disposar de prou jugadors per a poder disputar en breu les competicions oficials de la Federació Catalana de Futbol Americà.■

TFA Sports, patrocinador principal i col·laborador de l’escola empresa de material esportiu de Futbol Americà TFA (Todo Futbol Americano) serà el patrocinador principal i col·laborador amb la creació de l’escola de futbol americà dels Wolves.

L’empresa dotarà l’escola de tot el material necessari per a la millor formació dels jugadors, des del material més bàsic com les pilotes o els flags, fins al més específic del futbol americà, com els dummies per entrenar placatges, paracaigudes de velocitat i altre material específic d’entrenament i perfeccionament del joc..■

L’

70_pDS

Un nou camp de gespa artificial a Sarrià de Ter merican Football School es posarà en marxa a la tardor coincidint amb l’estrena del nou camp de gespa artificial de Sarrià de Ter, aquest fet permetrà disposar d’unes excel·lents instal·lacions esportives, tant per la pràctica del Flag Football com del Futbol Americà.■

A

Informació i Inscripcions Els Wolves Sarrià de Ter obren ja les inscripcions de l’escola de futbol americà per a la temporada2012-2013, la informació i inscripcions es poden fer al telèfon 618 377 220 o al mail wolves@sarriadeter.cat. ■

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

El patrimoni és un conjunt de béns. El matrimoni un conjunt de mals.

Editorial

D’ençà que es va aprovar al Congrés, obedients com som, hem aplicat la Reforma Laboral a la nostra redacció. Ens hem reduït les hores, ens hem triplicat el sou, ens hem allargat les vacances i hem apujat les indemnitzacions per acomiadament.

Més encara: hem prohibit l’acomiadament. Com és possible? ens preguntareu.

-Com és possible?

Doncs molt senzill: som tan cabuts que ens agrada portar la contrària sempre. I, malgrat les retallades, aquí ens teniu, més xirois que mai.

(A més, augmentar-nos el sou, fins i tot triplicar-lo, tampoc no suposava cap despesa extra. Que tot se us ha d’explicar, eh?)

Sam Enfot, Redactor en Cap. Interior

Felip·puig, conseller de les Coses de Dintre, també anomenades d’Interior, disposat a acabar amb la violència, els aldarulls i fins i tot la resistència pacífica, no només està disposat a utilitzar pilotes de goma, gasos lacrimògens i mànegues d’aigua, sinó que a partir d’ara ens obligarà a anar amb el DNI a la boca.

Com en els millors temps, vaja.

Tot sigui per la pau social i la convergència.

Vull dir la connivència. O sigui, la convivència.

(No sé en què estaria pensant).

Felip Turó, TSN, Gendarme.

Govern Les reiterades metàfores o analogies nàutiques del president Artur Plus , han esperonat l’equip d’investigació del TSN i podem descartar, categòricament, que en Popeye hagi

estat fitxat com a assessor d’imatge.

De res.

Pere Piula, TSN, Investigador.

Frau El Gobienno de la Nasión, per tal de combatre el frau fiscal, ens prohibeix pagar en efectiu 2.500 €.

Llàstima. Avesats com estàvem a pagar els carajillos amb bitllets de 2.500, ara ho haurem de fer amb calderilla. (O xavalla, per ser normatius).

No estaria de més que si el Gobienno vol combatre el frau, s’interessés també per saber on amaguen els calés algunes de les grans fortunes com en Botín i companyia.

Marc Franc, TSN, Analista.

Autobombo Apuntàvem aquí ara fa 12 anys (The Sarrià News nº 35 novembredesembre 2000) la possibilitat de crear la Gran Avinguda de la Manifestació on, prèvia cita concertada a l’Oficina del Manifestant, els assistents podrien exercir el seu dret sense causar molèsties al conjunt de la ciutat, amb unes tanques d’arbrat mòbil adaptables a la densitat i llargària de la mani i amb la venda o lloguer de xiulets i pancartes a l’entrada.

Sembla que les mesures del departament i el Ministerio d’Interior volen anar en aquest sentit.

No volem fer-nos autobombo ni anar de víctimes, però mai no se’ns reconeixerà prou la feina que estem fent per aquest país, en la diagnosi dels problemes i en la proposta de solucions enginyoses i encertades.

Nolasc A Gat TSN, Becari.

E. Jardiel Poncela.

Rtllds Per combatre les retallades pressupostàries d’aquesta revista (beveu Colacau) ens hem vist obligats (prengui Pep Sicola) a incrementar el nombre (cerveses Boritz) d’anunciants, mirant de no rebaixar (compri a El Tall Britànic) la qualitat del producte (supermercats Mercadina).

No estem segurs (vingui al Carrer Fur) d’haver-ho aconseguit.

Miquel Spot, (llegiu el Punt-Demà). TSN. Curiositats Descobert un home que comprava el diari. L’equip d’investigació del TSN ha descobert una persona que compra el diari cada dia. Preguntat sobre aquesta actitud, l’home no ha sabut donar cap explicació coherent.

-No ho sé. Jo em pensava...

Home! Po l’amor de dios! Faci anar el ratolí! Que a internet hi és tot!

Maria Digital, TSN.com.

La reivindicació S’han fet públiques les bases del concurs per enderrocar d’una vegada l’àguila franquista del Pont altrament dita la gallina.

Els interessats les podreu consultar aquí mateix ben aviat o en alguna pàgina web que ara no recordo.

samenfot.blogspot.com

pDS_71