Parlem_de_Sarria_69

EDITORIAL

sumari ACTUALITAT . La Universitat de Sarrià Ple infantil ACTIVITAT MUNICIPALMes de salut a Sarrià de Ter Connectet, xarxa de wimax per Sarrià 2ons tastets d’esports XXXVII homentatge a la vellesa 2009 Més serveis socials, més Sarrià Les competències i recursos municipals Aprenent, de l’aprenent OPINIÓ El Miem com a símptoma del govern i del PSC, a l’equador del mandat Continuem caminant ENTITATS 2a festa del soci de l’associació de veïns de Sarrià de Baix Bones i males notícies a sarrià de Dalt La cita del dia 1 de maig: Arrossada a la Rasa Visita al Parlament de Catalunya Reformes a l’esglèsia Misericòrdia DOSSIER D’HISTÒRIA Excavacions a la vil·la Romana del Pla de l’Horta CULTURA Àrea de cultura: Exposicions i teatre El menú de l’escriptor La Girona Banda Band Premis Literaris Sant Jordi 2009 “El viaje del elefante” José Saramago La lírica dels sentiments, cantaires ESPAI ESCOLAR AMPA Ceip Montserrat. Concurs Sant Jordi 2009 Escola Bressol Confetti Enricvinalles SALUT. La grip pel nou virus A (H1 N1) VIATGES. SSR (Sarrià sobre rodes) LA CUINA DEL XEF. El meu camí a Sant Jaume NATURA Curs d’escalada La ruta dels Molins Fariners ESPORTS. Handbol Esport per a tothom NEWS

4 8 12 13 14 16 17 20 21 23 26 27 28 30 31 32 33 39 44 45 47 49 50 52 57 59 60 62 64 66 67 70 73 74

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Marta Aymerich, Lluís Aymerich, Nil Quintana, Alejandra Bahí, Dolly Grau, Jordi Paretas, Sergi Torrentà, Raimon Cros, Esther Ferrero, Esther Portilla, AAVV Sarrià de Baix, AAVV Sarrià de Dalt, AAVV La Rasa, Albert Pijuan, Consell Pastoral, Lluís Palahí, Prese Serrano, Cristina Vicedo, Anna Ma, Fornells, Dani Cañigueral, Erika de Kettenburg, Engràcia Bramon, àngela Anarte, Clàudia Casero, Meritxell Lobato, Montse Lladó, Mònica Sala, Enric Sansalvador, Emili Marco, Francesc Ramió, Àlex Jaime, Guillem Mallolà, Quim Rodríguez.

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Passera de la riera Rimau. Foto: Roger Casero

PAS A PAS

L

a crònica del segon trimestre està curulla d'importants esdeveniments. Encara que la revista surti amb retard, recull els fets més importants i per tant ara és el moment també s' assaborir-los. Per exemple els articles sobre el futur Campus de Salut de Sarrià de Ter. És evident que el conveni de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb la UdG per situar la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria, la Biblioteca de Ciències de la Salut i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) al Mas Boscosa, significarà un canvi en la vida del nostre poble, per bé que ara ens costi d'imaginar. Cada vegada que comença un projecte o un equipament, les expectatives són altes i aquest és un projecte de llarg abast, que ajudarà a canviar el model econòmic del poble, però no és immediat. Va començar amb la voluntat política dels municipis de Girona i Sarrià de Ter l'any 2006 i, després de la signatura del conveni amb els propietaris dels terrenys, ara s'ha signat el conveni de cessió de la part dels terrenys per equipament públic a la UdG. Pas a pas, s'hi arribarà. Ara s'ha d'iniciar la tramitació de la modificació del pla parcial, després i abans d'edificar s'ha d'urbanitzar, primer els terrenys cedits. Encara que triguem a visualitzar-ho, algun dia es començarà a construir i serà una realitat.

Mentre, la vida quotidiana també té el seu reflex en la revista. Hi ha alguna notícia curiosa i divertida, com el plens infantils dels alumnes de cinquè i sisè de l'escola Montserrat i que ens comenten, divertits, l'alcalde Nil Quintana i l'alcaldessa Alejandra Bahí; la possibilitat de connectar-nos amb Wimax; les múltiples manifestacions associatives, amb sortides dominicals i activitats gastronòmiques; les opinions dels polítics sobre els afers municipals (Serveis Socials, Miem); la vida cultural i el recull dels treballs guanyadors dels premis Sant Jordi al CEIP Montserrat; les sortides saludables als espais naturals que ens són més propers; les recomanacions per fer front a la nova grip; l'activitat esportiva i un complet dossier d'història sobre el que s'ha trobat en les recents excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta.

A vegades la portada no s'adiu amb el tema principal, sinó en un de secundari. La imatge de refrescant passejada per la riera Xuncla, dóna la benvinguda a l'estiu mediterrani, calorós, xafogós i ressec.

Donarem la volta al calendari i la tardor i la primavera ens acostaran altra vegada a la riera humida, així com el final de l'estiu ens portarà la Festa Major.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

pDS_3

ACTUALITAT [La Universitat a Sarriàr

LA UNIVERSITAT A SARRIÀ Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Signatura del conveni de cessió dels terrenys de Mas Boscosa amb la Universitat de Girona. A la foto: Anna Pagans, alcaldessa de Girona, Albert Bou, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Anna Ma. Geli, rectora de la UdG, i Josep Ribas.

A

quest projecte ens posa al mapa. Al mapa acadèmic. Al mapa dels pobles que saben jugar les seves cartes i aprofitar les oportunitats. El campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter serà una realitat. Ara ja podem dir que, definitivament, la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya han apostat, sense cap mena de dubte, per Sarrià. Nosaltres ho havíem fet abans. Ho hem fet sempre. En tot moment hem pensat (i així ho expliquem arreu) que som la millor opció per acollir aquest pol acadèmiccientífic. Per situació estratègica, per proximitat a l'Hospital Josep Trueta, per comunicació, per l'oportunitat i condicions dels terrenys i per la possibilitat de crear un espai partint de zero. Per tot això, però també per intangibles com

4_pDS

és la voluntat del nostre municipi. I és que ara no sembla important, però cal recordar que hi havia altres ciutats que també volien per se el privilegi de rebre aquests equipaments. Aquesta vegada, ho hem aconseguit.

I finalment, signem amb la Universitat de Girona el conveni a través del qual, el poble de Sarrià cedirà els terrenys a la institució universitària. És el tret de sortida d'un projecte que, un cop acabat, aportarà milers d'estudiants de tot el món al nostre poble. En concret, aportem més de 20.000m2 per ubicar-hi la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació (IDIBGI). Tres infraestructures de primer ordre que, juntes, faran d'aquest espai el lloc que aglutinarà tota l'activitat formativa al voltant de les ciències de la salut. La interacció entre aquests

ACTUALITAT [La Universitat a Sarriàr

equipaments conjuntament amb l'Hospital Trueta crearan les sinergies necessàries per “fer campus”. Un campus universitari. Aquest és precisament el concepte, perquè més enllà d'aquestes tres peces, tot el sector estarà orientat a donar resposta a les necessitats de la universitat.

L'operació és completa. Té la vocació de crear gairebé un barri universitari. Tot un sector urbanístic lligat directament al campus. Perquè no estem parlant només dels terrenys que cedim a la UdG. De fet, el conjunt del sector fa 80.000 m2 de sòl, dels quals 20.000 m2 són per a la universitat. De la resta, hi haurà un 40% que es destinarà a equipaments privats per donar resposta a tots els serveis que demanden les facultats. Des de restaurants a llibreries. Des de residències d'estudiants a botigues. Evidentment, la titularitat d'aquests terrenys és privada però ja hem acordat amb els propietaris que serà conjuntament amb l'ajuntament i la mateixa UdG que buscarem el millor destí per aquests metres quadrats. I no només això, sinó que a més disposarem de 10.000m2 per poder-hi construir equipaments relacionats molt

directament amb l'àmbit de les Ciències de la Salut com poden ser col·legis professionals, centres d'investigació, espais per empreses sociosanitàries... Una hectàrea que reforçarà i ampliarà el de les facultats.

Es tracta, en conjunt, d'una decisió estratègica. Que no servirà només per poder dir que som un municipi universitari, sinó fins i tot per enfortir la nostra estructura econòmica. La inversió per part de les administracions serà molt important. Però també ho serà la inversió privada. I això, per descomptat, serà un gran impuls per a la nostra economia. Una economia que canvia i més en temps de crisi. I és precisament aquest temps el que hem d'aprofitar per sortir-ne transformats i per tant, enfortits. Doncs bé, és clar que apostar avui pels serveis de qualitat i d'alt valor afegit ens farà més potents. I encara és més evident que el campus de ciències de la salut i tota l'activitat econòmica al seu voltant serà una manera de crear riquesa a i per a Sarrià.

Riquesa econòmica però també riquesa acadèmica i investigadora. Els líders de les facultats de medicina, infermeria i l'Idibgi són grans profes-

sionals i persones de prestigi en el seu camp. Entre aquests hi ha la sarrianenca i amiga Marta Aymerich, (recentment nomenada directora de la Fundació UdG Medicina). Directius que aportaran la seva experiència als espais universitaris sarrianencs. I és que el que ens posa al mapa (com dèiem) no només serà el continent sinó també l'important contingut que s'hi desenvoluparà, el que ens donarà prestigi. Serem un centre de referència no només per a l'ensenyament.

En fi, es tracta d'una gran notícia pel present, però sobretot pel futur de Sarrià de Ter. No ha estat un camí planer, perquè hem hagut de negociar amb totes les parts (propietaris, UdG i Generalitat). I haig de destacar aquí, el treball fet des de l'ajuntament és clar (conjuntament amb el primer tinent d'alcalde, en Lluís Aymerich), però també la generositat dels propietaris, l'aposta clara de la Universitat mitjançant la seva rectora, l'Anna Maria Geli, i la força i la decisió mostrada per la que ha estat Comissionada d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, la Blanca Palmada.

Una conjunció d'interessos i esforços que ha anat, aquesta vegada, en benefici nostre. Hem d'estar, doncs, molt satisfets. Orgullosos d'haver sabut treballar la nostra candidatura i les nostres possibilitats. Estic més que convençut que amb els anys valorarem aquest projecte històric. El dia que els primers metges i metgesses, infermers i infermeres es llicenciïn a Sarrià, sabrem encara més que avui, que hem fet bé les coses.■

Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter i Anna Ma. Geli, rectora de la UdG. Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

pDS_5

ACTUALITAT [Sarrià, vila universitària

SARRIÀ, VILA UNIVERSITÀRIA Marta Aymerich i Martínez Directora UdG Medicina. Facultat de Medicina, Universitat de Girona

T

al com s'esmenta en la memòria de creació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, els estudis de medicina suposen un fort impuls per a tota la comunitat, amb beneficis tant per als ciutadans en general com, específicament, per als estudiants i els professionals vinculats a la docència, la recerca i l'atenció sanitària. Els estudis de medicina ajuden a generar el desenvolupament científic d'altres camps (com la biologia, la física, la química, les matemàtiques o l'enginyeria) i faciliten el creixement econòmic de la seva zona d'influència a través de la generació de llocs de treball de qualitat i de recursos econòmics.

La Facultat de Medicina és el que ha fet plantejar a la Universitat de Girona la creació d'un campus nou, el de ciències de la salut, del tot adjacent a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona i que és terme municipal de Sarrià de Ter. El campus comptarà a més de la Facultat de Medicina, amb l'Escola Universitària d'Infermeria, la Biblioteca de Ciències de la Salut i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, IdIBGi. Està previst que el darrer any (sisè curs) de la promoció d'estudiants que ha començat el curs 2008-2009 pugui portar-se a terme al nou campus. Per tant, l'any acadèmic 2013-2014 la Facultat de Medicina ja estarà operativa a Sarrià.

La Universitat de Girona ha encarat el curs 2008-2009 el repte de començar els estudis de medicina, però no només com una reivindicació territorial (és gairebé obvi que les universitats han d'actuar com a element d'atracció i generació de coneixement per complir els objectius de dinamització de l'activitat econòmica del seu entorn) sinó amb l'objectiu d'oferir un projecte únic. Neix així amb un mètode docent innovador, aplicant a la totalitat

6_pDS

del currículum l'aprenentatge basat en problemes (problem based learning, com es coneix internacionalment).

El pla d'estudis s'ha elaborat seguint els estàndards internacionals més avançats i, per tant, tenint en compte que un metge ha de ser necessàriament format en les següents set dimensions (l'ordre no indica prioritat): a) habilitats clíniques, b) fonaments científics, c) salut poblacional, d) valors i actituds professionals, e) pensament crític, f) gestió del coneixement i g) habilitats de comunicació.

Davant d'aquest repte, la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona té molt clar allò que vol ser. I vol ser una facultat innovadora, ambiciosa, internacional i solidària.

UNA FACULTAT INNOVADORA Incorporació d'una metodologia docent avançada, l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquesta metodologia es basa en la idea que el coneixement es memoritza millor quan s'adquireix en el mateix context en què ha de ser aplicat més tard. La implementació de l'ABP exigeix una planificació de la docència centrada en l'estudiant, organitzada en grups petits (10 alumnes per sessió) amb un tutor encarregat d'oferir suport en l'aprenentatge dels alumnes. Un cop plantejat el problema o cas clínic, els estudiants n'extreuen els objectius d'aprenentatge en la mateixa sessió d'una durada aproximada de dues hores. Posteriorment, individualment o en equip cerquen els recursos i continguts necessaris per a respondre als objectius d'aprenentatge. La resolució del cas es porta a terme 2-3 dies després i consisteix en la posada en comú del que el grup ha

treballat respecte als objectius. El tutor, treballant en equip amb la resta de l'equip docent ha hagut de dissenyar un cas o problema que focalitzi de manera precisa cap a l'obtenció dels objectius d'aprenentatge necessaris del mòdul. Durant el desenvolupament de l'ABP el tutor només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d'obtenir mitjançant el seu treball.

Amb aquesta metodologia docent es pretén que els estudis de medicina de la Universitat de Girona siguin: ● Uns estudis molt més centrats en

l'estudiant que en el professor. ● Uns estudis fonamentats en la resolució de problemes més que en la simple transmissió d'informació. Això fa que, davant d'un problema o una situació real, l'estudiant estigui obligat a adquirir les competències i els coneixe-

ACTUALITAT [Sarrià, vila universitària

ments necessaris per a la seva resolució. ● Uns estudis basats més en la integració de matèries afins que no en la divisió, moltes vegades artificial, de les disciplines acadèmiques. Això porta al disseny d'unitats d'aprenentatge per objectius que engloben matèries diferents, amb un conjunt d'objectius comuns. Això facilita que l'estudiant adquireixi una comprensió global d'aquelles disciplines troncals que estan íntimament relacionades.

UNA FACULTAT AMBICIOSA La Facultat de Medicina de la Universitat de Girona té l'ambició d'aconseguir un ensenyament de qualitat. La docència és una ciència en evolució contínua i, per tant, la facultat està absolutament oberta a la incorporació de nous mètodes i a la col·laboració amb altres universitats i facultats per fer d'aquesta una facultat d'alt nivell.

La facultat el que vol és cooperar i vol aprofitar els recursos que altres facultats i institucions públiques i privades puguin oferir. O, millor, el que vol la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona és coopetir, és a dir, la suma entre cooperar i competir, seguint el model de la triple hèlix de l'economia del coneixement. Aquesta triple hèlix inclou per una banda, generadors de coneixement com són les universitats, hospitals i centres de recerca, per l'altra, les empreses innovadores que disposen del potencial per explotar aquest coneixement i, en tercer lloc l'administració, que ha de facilitar la col·laboració entre els primers i els segons.

La facultat té ambició per la recerca útil, que millora la qualitat de vida i

és per això que la col·laboració entre universitat, empresa i administració ('triple hèlix') és necessària perquè els resultats de la recerca s'apliquin a la pràctica clínica i de salut pública. És per aquesta raó que hem volgut avançar-nos i comptar des de ben aviat amb el substrat necessari d'aquesta triple col·laboració: aquest primer curs ja s'ha creat UdG Medicina, una fundació que cerca la col·laboració publicoprivada amb el propòsit d'impulsar Girona com nucli de referència en biomedicina a través de les sinergies generades per l'ús compartit d'espais i per l'intercanvi d'idees i coneixements en docència, recerca i innovació.

UNA FACULTAT INTERNACIONAL Internacional de debò, és a dir, la mobilitat europea s'ha de donar per descomptada. Europa és el marc natural de relació i cal que aquesta mobilitat sigui la natural en ambdós sentits. La Facultat vol atraure talent d'arreu. Com a exemple inicial, cal esmentar que el degà, Ramon Brugada, tot i ser originàriament de Banyoles, portava setze anys als EUA i Canadà fent recerca i atenció sanitària punteres (en cardiologia). Com ell diu, es volen atraure estudiants i investigadors de tot el món perquè vinguin i coneguin la nostra manera de fer les coses, la nostra cultura i la nostra medicina, perquè ens aportin la seva visió i el seu coneixement i aprenguem plegats en projectes comuns. Igualment, la Facultat vol que els seus estudiants facin estades a d'altres centres, perquè aprenguin que hi ha altres maneres de treballar i altres cultures i ampliïn els seus coneixements al màxim que puguin.

Per fer estades internacionals és imprescindible l'anglès. Per mantenir una llengua aquesta s'ha d'usar. Si no s'usa, el nivell es perd. Des del primer any els estudiants han de consultar articles en anglès com a bibliografia i totes les optatives que s'ofereixen a cada curs són íntegrament en anglès.

A més, la fundació UdG Medicina ha previst crear un Consell cientificoacadèmic internacional d'alt nivell per assessorar els estudis de medicina en les línies estratègiques i, alhora, fer palesos els nínxols de coneixement que caldria omplir per situar-se en els primers llocs. Els membres d'aquest Consell seran triats d'entre persones de prestigi internacional reconegut en els àmbits de docència, recerca i innovació en ciències de la salut.

UNA FACULTAT SOLIDÀRIA Vol ser-ho contribuint modestament en el que es pugui a la disminució de l'anomenada paradoxa 90/10 i 10/90.

Aquesta paradoxa és la que deriva del fet que el 90% dels recursos es dediquen al 10% de la càrrega de malaltia del món (les que generen les malalties del primer món) i que només es dedica el 10% dels recursos de recerca al 90% de la càrrega de malaltia del món, la generada per les malalties endèmiques del tercer món, com la malària per exemple (probablement és la malaltia que més mortalitat i anys potencials de vida perduts genera al món).

La Facultat no vol només donar títols, desitja que tots els membres de la Facultat se sentin orgullosos de saber que aquesta cerca també millorar el seu entorn. Per això ja s'està treballant amb les institucions i amb l'Oficina de cooperació Internacional de la Universitat de Girona per engegar i trobar el suport a qualsevol iniciativa de salut pública i de cooperació i encoratjarem els estudiants a participar en aquestes iniciatives.

I tot això, la innovació, ambició, internacionalització i solidaritat de l'ensenyament de la medicina passarà a Sarrià. Amb aspiració global, però des de Sarrià. ■

pDS_7

ACTUALITAT [Ple infantil

Els representants dels alumnes de sisè del CEIP Montserrat varen celebrar un Ple Infantil el 12 de juny a la sala de plens.

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

LLIÇÓ DE DEMOCRÀCIA Lluís Aymerich i Viñals Primer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU

L

a definició i execució dels projectes municipals és la principal funció encomanada al govern municipal. Conscients d'aquesta tasca i de la importància que té la formació dels nostres infants i joves, durant aquest curs 2008-2009 l'actual equip de govern ha posat en funcionament una nova fórmula, no utilitzada fins ara, consistent en el desenvolupament dels programes anomenats “Escola per al civisme” i “Escola per a la democràcia”, els quals han estat valorats molt positivament per tots els sectors implicats (professorat, alumnes, pares i mares i ajuntament).

El primer dels programes, “Escola per al civisme”, consistia en l'activitat de patrullar els carrers del poble acompanyats per efectius de la nostra Policia Local i amb la col·laboració de les autoescoles del poble. Durant el recorregut pels carrers del poble, els nois i noies de cicle superior de l'escola varen poder comprovar sobre fets reals, el comportament cívic o incívic dels conductors i vianants.

El segon d'aquests programes era l'anomenat “Escola per a la democràcia”, el qual presentàrem conjuntament amb l'alcalde als alumnes de cinquè i sisè, amb la total implicació del professorat, autèntic artífex del programa.

Més que esmentar la satisfacció de les parts implicades i l'èxit de l'execució del programa, crec que és d'interès general ressenyar els detalls i procediment seguit tant en el curs de cinquè com en el de sisè:

8_pDS

De primer cal dir que les primeres feines realitzades pels mestres i les mestres, a banda d'explicar-los els principis de la democràcia, fou la de promoure les eleccions dels representants de llurs cursos i escollir els temes a debatre en la culminació del programa, que seria la simulació d'una sessió plenària. Com ens deia la Cap d'Estudis: “per triar els nostres onze representants vàrem celebrar eleccions, mitjançant el vot indirecte. En varen sortir elegits onze representants: sis nens i cinc nenes, tots formaven part del mateix partit PDST (Partit pel Desenvolupament de Sarrià de Ter), la qual cosa significa que n'han obtingut la majoria absoluta”.

Com a conseqüència d'aquests primers treballs varen ser elegides les següents persones amb els també següents càrrecs: Curs cinquè de primària Nil Quintana Alcalde Olga Palomares Tinent d'Alcalde i Regidora d'Hisenda Ariadna Cerro Regidora d'Ensenyament Raül Miguel Regidor de Cultura, Esports i Joventut Pau Iribarne Regidor de Festes Aleix Anguita Regidor d'Habitatge i Obres Públiques Miquel Pradas Regidor de Sanitat i Medi Ambient Judit Sances Regidora de Noves Tecnologies Aina Membrive Regidora de Seguretat Ciutadana Miki Ferreiro Regidor de Comerç i Turisme

ACTUALITAT [Ple infantil

Sergi de la Torre Regidor de Serveis Socials i Gent Gran La sessió plenària d'aquest curs (5è) tingué lloc a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el dia 11 de juny a les 10 del matí, amb l'assistència d'una administrativa municipal que exercint les funcions de secretària aixecà acta de la Sessió.

Els temes triats per l'alumnat d'aquest curs, debatuts i acordats pels seus representants, foren els següents: 1. Proposta d'aprovació de canviar els arbres de la plaça del Toro (plaça Emília Xargay) S'aprova per unanimitat.

2. Proposta d'aprovació per fer un pàrquing de bicicletes a l'Escola Montserrat.

S'aprova per majoria absoluta.

3. Proposta d'aprovació per la construcció d'un casal per a la gent gran en altres barris: S'aprova per unanimitat.

4. Proposta d'aprovació per la contractació de “serenos”.

S'aprova per unanimitat.

5. Precs i preguntes: en aquest torn obert de paraula, hi hagué molta participació i van sortir temes tan interessants com per exemple: Unir en un sol municipi els pobles de Sant Julià, Medinyà i Sarrià de Ter; alguns indrets del poble estan bruts de fulles i sobretot d'excrements de gossos i es proposa de denunciar i multar els infractors; es proposa arreglar els carrers

per evitar caigudes de les senyores que porten calçat amb talons; es proposa instal·lar plaques solars en els equipaments públics, però també es comenta el seu elevat cost; es proposa fer un grup de bici de muntanya i posar tanques en els parcs infantils; com a conseqüència d'una proposta de reduir la velocitat a 40 Km/h a l'avinguda de França, s'obre un debat sobre els límits de velocitat.

Pel que fa al sisè curs (el darrer de la primària) foren elegits: Alejandra Bahí A l c a l d e s s a , Govern Local, Informació i comunicació, Imatge Corporativa i Personal Àlvaro Esteban Tinent d'Alcalde.

Urbanisme i Habitatge Siouxie La Fuente Regidora d'Hisenda Laia Fernàndez Regidora de Sanitat Jordi Oliveras Regidor d'Esports Ivan Prieto Regidor de Mobilitat, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil Meritxell Lobato Regidora d'Ensenyament Arnau Segura Regidor de Cultura. Serveis Socials i Gent Gran Martí Brugué Regidor de Promoció Econòmica i Comerç Juanita Bejarano Regidor de Joventut i Noves Tecnologies Kevin Fernàndez Regidor de Festes, Participació Ciutadana i Barris El dia 12 de juny també a les 10 h es va celebrar la sessió plenària de

L'alcaldessa infantil, Alejandra Bahí, entrevistada per TVG

sisè a la sala de Plens de l'Ajuntament i també assistits d'una administrativa municipal, que exercí les funcions de secretària per aixecar acta del debat dirigit per l'Alcaldessa, i de les intervencions dels càrrecs electes en els temes proposats per l'alumnat del curs, els quals foren els següents: 1. Acords sobre necessitats sanitàries: Varen ser aprovades per unanimitat les propostes de la creació d'un servei d'assistència de Creu Roja durant els caps de setmana i la de l'ampliació d'atenció pediàtrica a les tardes de cada dia i per majoria absoluta s'acordà la proposta de fer més campanyes de donació de sang per tenir més existències en els Bancs de Sang.

2. Acords sobre medi ambient: Es va aprovar per unanimitat la proposta de proveir d'expenedors de bosses de plàstic i papereres pels excrements dels gossos.

3. Acords sobre mobilitat: Fou aprovada per unanimitat la proposta de millorar la senyalització viària i per majoria absoluta la proposta de construcció d'un carril bici que enllaci amb Girona, així com la prohibició de pintar grafitis en zones infantils i en senyals de trànsit, amb la proposta de disposar d'una paret expressa per això. En canvi no aconseguí la votació necessària per ser aprovada la proposta de reforçar la vigilància dels aparcaments en guals i l'adquisició d'una grua municipal pròpia, bàsicament amb l'argument de l'elevat cost que suposaria

El Ple infantil dels representants de cinquè de Primària es va celebrar el dia 11 de juny, essent alcalde Nil Quintana.

pDS_9

ACTUALITAT [Ple infantil

Fotos dels alumnes i dels regidors a la Sala de Plens de l'Ajuntament.

aquesta despesa, malgrat tot l'Alcaldessa demana l'opinió i cedeix la paraula a la Regidora d'Hisenda, la qual, amb un eclecticisme de bona política, afirma que s'estudiarà la proposta.

4. Acords sobre instal·lacions esportives: Tampoc aconseguiren els vots suficients per a la seva aprovació, les propostes de construcció d'un camp de futbol amb gespa artificial i la construcció d'una pista d'skate, també amb el mateix argument de l'elevat cost i la difícil situació actual a causa de la crisi econòmica que estem vivint.

5. Acords en matèria d'urbanisme: Amb l'argument que ja hi ha moltes zones verdes i zones de bosc, la proposta de fer més zones verdes no obté la suficient votació i queda rebutjada, en canvi s'aprova per unanimitat

10_pDS

la proposta de construir més parcs infantils.

6. Acords per a la dotació d'instal·lacions als barris: S'aprova per majoria absoluta la proposta de tancar els parcs infantils i per unanimitat la de fer una festa de carnestoltes juvenil.

7. Acords en matèria de cultura: S'aproven per majoria absoluta les propostes de la participació de nens i nenes en grups de teatre del poble i la de dotar la biblioteca amb més llibres per a joves.

8. Acords en matèria d'educació: Les propostes de fer activitats extraescolars per a nens i nenes en acabar l'horari escolar i la de treure els barracons del CEIP Montserrat i construir aules d'obra, foren aprovades per majoria absoluta. Per unanimitat s'a-

provà la proposta de pintar la façana de CEIP Montserrat.

9. Acords en matèria de joventut i noves tecnologies: Després d'un llarg debat, no es va poder aprovar per manca de vots la proposta de posar més ordinadors a la biblioteca, però sí que es va aprovat per majoria absoluta la proposta de la instal·lació WIFI. 10. Acords necessaris per a la promoció del poble, referents a neteja: Amb l'argument de provocar molta brutícia als carrers, per majoria absoluta va ser aprovada la proposta d'eliminar els arbres de fulla petita. També fou aprovada per majoria absoluta la proposta de netejar de bosses, papers i fulles els carrers i boscos de l'entorn i per unanimitat s'aprovà la proposta de col·locar plafons informatius als boscos i llocs d'interès.

ACTUALITAT [Ple infantil

11. Acords necessaris per a la informació i la imatge corporativa: S'aprova per majoria absoluta la proposta de l'Alcaldessa de proposar una jornada de reflexió amb alcaldes i alcaldesses dels pobles dels voltants sobre la possible afectació de l'ampliació de l'AP-7 i el TGV. Per unanimitat s'aprova la proposta de promoure els llocs històrics i d'interès del poble mitjançant fulletons dirigits a turistes i excursionistes del poble i de fora.

12. Precs i preguntes: La Regidora d'Hisenda proposa congelar els impostos com a causa de l'actual crisi econòmica.

De forma resumida aquest fou el contingut dels dos plens infantils, dels quals se n'aixecà acta que fou remesa al Col·legi i a cada un dels elegits. Ja fora del que eren en si els plens, l'Alcalde i l'Alcaldessa respectivament, amb total domini de la Sala, varen concedir la paraula als assistents que la demanàrem. En les respectives intervencions es varen escoltar felicitacions i paraules d'agraïment als professors i nens i nenes de tot el cicle, però sobretot es va constatar que érem receptors d'una gran lliçó de democràcia.

Per descomptat, l'equip de govern municipal ha pres bona nota dels temes debatuts en ambdós plens infantils i malgrat la no vinculació d'aquests acords, cal dir que no s'ha tractat només d'una simple simulació del que seria un ple municipal, sinó d'un seguit d'idees i suggeriments que, si no estan en les previsions municipals i són de la seva competència, s'estudiaran detingudament per tal de poder ser atesos.■

ALCALDE PER UN DIA

TASTAR OFICIS

n dia a la tarda va venir l'alcalde i el regidor d'educació de Sarrià de Ter a l'escola Montserrat, a explicar-nos coses sobre com funcionava l'ajuntament al nostre poble.

Ens van proposar de fer un “ple” per saber com funcionaven i se sentien els polítics. Encara que molts companys com jo també ho vam fer per no fer classe aquell dia... “ aquell dia tocava mates!”.

Primer a classe vam fer unes votacions per veure quins 11 nois o noies sortirien escollits com a representants de l'ajuntament, i entre els que van sortir elegits van triar l'alcalde, que vaig ser jo.

Els altres representants es van repartir les responsabilitats dels diferents departaments (regidories).

Havíem d'anar ben vestits i jo li vaig agafar la seva millor corbata al meu pare.

Quan vam arribar a l'ajuntament cada representant o regidor tenia un cartell amb el seu nom a la taula.

Vam parlar d'uns temes concrets que ja teníem una mica preparats a classe sobre: salut, serveis socials, Mediambient, cultura i seguretat. I d'altres improvisats com ajuntar Sarrià de Ter i Sant Julia de Ramis que va fer molta gracia als polítics de veritat.

La política és molt difícil perquè has que posar-te d'acord amb molta gent!

Tot el ple es va gravar perquè sortís més tard a Ràdio Sarrià.

Jo i els meus companys ens ho vam passar molt bé i ara encara alguns dels meus companys em diuen de broma alcalde.

Espero que l'any que ho tornem a fer.

empre somiava en tastar oficis, en sentir la sensació de dedicar-me a cada un d'ells i llavors poder decidir. Però d'alcaldessa?. Bé, jo sí que m'hi havia plantejat. Sóc l'Alejandra Bahí de l'escola CEIP Montserrat i vaig tenir l'oportunitat de tastar l'ofici de ser un polític, una alcaldessa.

Gràcies a un projecte de l'Ajuntament que ha ofert als nois i noies de cinquè i sisè saber més sobre la democràcia, vaig saber com era un dia a la feina d'un alcalde i exactament a treballar el que era un ple. A l'escola vam triar 11 regidors i entre aquests varem triar a l'alcalde o alcaldessa, i aquest va ser el meu paper. A l'escola ens vam preparar molt bé la simulació del ple i vam treballar a fons cada proposta i cada tema. Al principi vaig pensar que el més divertit s'ho emportaven els altres, perquè ells tenien una pila de temes i jo només havia de posar ordre, però el regidor d'educació va venir a l'escola i em va portar un guió i vaig veure que no seria tan fàcil. Havia de fer vàries coses: donar el torn de paraula, posar a votació els temes i les propostes parlades, fer callar a qui no respectava el torn... tot el que sol fer un alcalde en un ple, però que jo encara no sabia com fer-ho exactament. Vaig passar molts nervis al ple però al final les paraules sortien soles. Quan tot just havia començat el ple va venir la Televisió de Girona a entrevistar-nos, vam haver de parar el ple perquè no es podien esperar i se'm va fer molt còmic perquè el regidor d'educació em xiuxiuejava que parés el ple quan jo volgués, que jo manava, i al final vaig acabar dient quelcom així: “aturem un moment aquest ple perquè ha vingut la televisió!”.

Primer va haver-hi un silenci neutral, però després tothom va esclatar a riure!. Quina vergonya! Quan vam acabar els membres del ple vam baixar al despatx de l'alcalde i ens vam fer una foto a la seva cadira, molt còmode, per cert!.

Vaig tenir vàries sensacions en aquell dia: satisfacció, nervis, alegria... Amb tot això he obert una porta per un futur a la política i m'interesso més per aquest nostre poble, Sarrià de Ter.

U

Nil Quintana López

S

Alejandra Bahí.

ACTIVITAT MUNICIPAL [[Mes de Salut a Sarrià de TerMes de la salut

MES DE SALUT A SARRIÀ DE TER Dolly Grau Regidora de Salut

Xerrada de la llevadora Mercè Lladó “com afrontar la menopausa”

U

n any més, el mes de maig s'ha celebrat a Sarrià de Ter el Mes de la Salut. Des de la regidoria de la Salut, aquest any vàrem creure que una de les millors polítiques que podíem adoptar des de l'ajuntament era ajudar a aprendre “bons hàbits”, a conscienciar la gent, que els bons costums ajuden a millorar la nostra qualitat de vida.

Des d'un primer moment, ens vàrem posar en contacte amb el CAP de Sarrià de Ter i cal dir, de bon principi, que la seva ajuda i col·laboració ha sigut total i per això ho aprofito, des d'aquí, per agrair-los la feina feta.

Dins del Mes de Salut s'han fet diferents activitats: ● Les parades al mercat, una per mirar la pressió arterial i el sucre, i l'altra per controlar la capacitat pulmonar i així aprofitar per explicar els efectes nocius del tabac.

Xerrada del Dr. Lluís Vicens

12_pDS

Caminada saludable a la Font del Molí Xuncla. Fotos : Dolly Grau

● Les caminades saludables: un dia es va anar al pou del glaç i l'altre a la font d'en Xuncla. Llavors vàrem esmorzar junts, per cert, un esmorzar saludable: pa amb oli, una poma i aigua. ● Un altre dia es va fer una caminada amb els alumnes de l'escola aprofitant així per ensenyar-los l'entorn, a practicar exercici i a esmorzar saludablement... per cert que molta mainada va descobrir aquest dia com n'és de bo el pa amb oli. No puc oblidar d'agrair a la Joana Rosdevall del grup de muntanya la seva col·laboració en totes les caminades.

- També vàrem fer tres xerrades, i val a dir que cap menys interessant que l'altra. La primera ens la va fer la Mercè Lladó i es titulava: “Com afrontar positivament la menopausa”; la segona ens la varen fer els doctors Lluís Vicens i Glòria Bassets sobre el tema: “Descobrint el cervell humà” i la

Xerrada de la Dra Izabella Rohlfs

tercera la Dra. Izabella Rohlfs de l'Institut Català de la Dona, sobre “Trenquem mites en temes de salut i gènere”. Aprofito per agrair-los a tots la seva col·laboració. ● Per acabar el Mes de la Salut, vàrem fer una caminada amb els alumnes, pares i mares de l'Escola Montserrat, que, és clar, va acabar amb un esmorzar saludable.

Creiem que amb totes aquestes activitats hem pogut apropar-nos a un ventall molt ampli de sarrianencs i que ho hem aprofitat per recordar-los bons hàbits i costums saludables, que tots sabem, però, que a vegades “oblidem”.

Si, com deia un col·laborador, amb aquest Mes de la Salut hem aconseguit que una persona deixi de fumar, o que una altra hagi començat a caminar o que potser alguna a partir d'ara es vigili més la pressió, ja ens donem per satisfets! ■

Sortida i esmorzar saludable amb els pares, mares i alumnes de l'escola Montserrat.

ACTIVITAT MUNICIPAL [Xarxa de wimax a Sarrià

CONNECTA'T,

XARXA DE WIMAX A SARRIÀ Jordi Paretas Regidor de Noves Tecnologies

E

m fa molta il·lusió poder parlar del sistema de connexió a internet wimax municipal. Feia mesos que hi anàvem al darrera. I com a regidor de noves tecnologies, això és clar, garantir un servei d'internet era una obsessió. Ara ja en disposem. Fa unes setmanes que ha entrat en funcionament aquest sistema. Temps enrere vam començar a negociar amb empreses dedicades a instal·lar la tecnologia necessària perquè tothom pogués accedir a internet amb unes condicions raonables. Finalment, MEGATEL ha estat l'operadora que millor ha entès la nostra filosofia i que al mateix temps garantia una millor oferta per al consumidor final. Un cop desplegada la tecnologia necessària, el passat dia 26 de juny vam organitzar una xerrada on es van explicar tots els detalls de l'oferta. Ja estava en funcionament el sistema.

Però anem a pams. El wimax és una tecnologia que permet connectar-se a internet sense fils. Funciona a través d'ones que es detecten mitjançant un receptor (petita antena) situada a l'exterior de la casa, que la trasllada a l'ordinador. De fet, avui en dia, gairebé tothom que està familiaritzat amb internet sap què són les connexions sense fils. Aquest sistema té un ample de banda d'1MB simètric (de baixada i pujada), una cobertura més que suficient per a connexions domèstiques normals. I no hi ha cap funció limitada, ni cap problema perquè es connecti al mateix moment molta gent. És el mateix, més o menys, del que ofereixen les grans operadores, però amb dos avantatges fonamentals: el preu i la proximitat del servei.

La connexió a internet costa 15

euros (més IVA) al mes. Un preu més que raonable ja que al mercat les ofertes solen estar al voltant, com a mínim, dels 40 euros. Hi ha la inversió inicial per comprar el kit d'instal·lació, és cert. Per als primers clients surt a 125 euros . Amb tot, una família si aposta pel sistema municipal es pot arribar a estalviar gairebé 400 euros a l'any. Un estalvi del que també en gaudirà l'ajuntament com a client i, per tant, també tots els contribuents.

Haig de comentar, també, que com la majoria de les ofertes al mercat, el Connecta't de Sarrià també ofereix telefonia fixa. Aquesta també, a un preu molt competitiu. La quota de línia és de 4,90 euros mensuals (assignació de número) i després 0,025 cèntims la trucada. La telefonia de veu és opcional i no va lligada a internet.

Aquestes són les connexions a nivell particular. Des del punt de vista públic, també cal dir que el Centre Cívic de la Cooperativa és des d'aquest estiu mateix una zona de connexió wifi gratuïta. És a dir, que si anem a la Cope a fer un cafè amb l'ordinador portàtil podrem consultar el mail gratuït. Un servei molt interessant per a un Centre Cívic.

Hem parlat del preu. Parlem també del que per mi és l'altre avantatge: la proximitat. És clar que una empresa amb seu a Cornellà de Terri, amb molta experiència muntant sistemes d'aquest estil i amb arrelament a Sarrià i que opera a través de la concessió municipal (per tant, amb estreta relació amb l'ajuntament) sempre podrà oferir una atenció més propera i individualitzada que qualsevol altra. Megatel disposa d'un servei d'atenció telefònica (de dilluns a divendres).

Precisament això és el que buscàvem amb aquesta iniciativa. Acostar les noves tecnologies a tots els sarrianencs. A aquells que encara no s'hi havien apropat per raons de preu, ara tenen una bona ocasió. A tots aquells a qui la factura d'internet els suposa una despesa massa elevada, ara tenen una nova alternativa. I per tothom, ara tenim un servei municipal de gestió privada, però que permet garantir l'ample de banda mínim necessari per a cada casa de Sarrià de Ter. Aquest era el nostre objectiu. ■

pDS_13

ACTIVITAT MUNICIPAL [2ns tasets d’esports

A 2ns TASTETS D'ESPORTS Jordi Paretas. Regidor d'Esports

A

mb la il·lusió intacta de la primera vegada, ens vàrem posar a treballar per fer els segons tastets d'esports. La primera edició va ser tot un èxit i les proves en són bones, els nens ens demanaven a nosaltres i a les escoles que repetíssim, que ens hi poséssim de valent per fer-los més atractius si cal.

Un any més els nostres objectius eren els mateixos, ● Impulsar la pràctica esportiva de les activitats que es poden realitzar al nostre municipi. ● Impulsar i promocionar les activitats que ofereixen les entitats esportives. ● Donar la possibilitat de practicar diferents esports tant d'equip com individuals. ● Passar un matí entretingut amb l'esport com a fil conductor. ● Fomentar l'esport en la seva vessant més participa abans que la

14_pDS

competitiva.

La manera de posar-los a l'abast dels nens també: ● Es crearan equips de 5 participants que jugaran a bàsquet, futbol sala, futbol, flag football i handbol entre ells agrupats per edats. ● En els descansos entre partit i partit, podran practicar altres esports individuals com tennis taula, quads, pista americana, golf o divertir-se amb el rocòdrom inflable. ● També hi haurà exhibicions de patinatge i gimnàstica.

I la manera d'implicar els nens també, ● Les inscripcions les podeu fer a les escoles CEIP Montserrat, Sagrat Cor “Dominiques”, CEIP Carme Auguet, IES Narcís Xifra, CEIP Sant Fe i als dos ajuntaments organitzadors.

Però aquest any teníem novetats importants, la més destacada el Flag football (futbol americà sense

De dalt a baix: Bàsquet, Flag football, Handbol i Patinatge.

Fotos: Jordi Paretas

ACTIVITAT MUNICIPAL [2ns tasets d’esports

D’esquerra a dreta i de baix a dalt: Gimnàstica rítmica, Rocòdrom, Golf, Quads i Pista americana / Fotos: Jordi Paretas

contacte), un esport que de la mà d'en Manel Iribarne s'està introduint amb molta empenta al nostre poble. Però no ens oblidem d'altres novetats també destacades, la pista americana perquè els nens disfrutessin de les estones entre partits i també la participació del Golf Girona amb una pista on els nens podien fer els seus primers forats.

La veritat és que no vàrem començar amb gaire bon peu, ja que el temps ens va fer una mala passada el

dia que teníem previst per fer els tastets. Quan ja tots els clubs i organitzadors estàvem a punt de començar, ens va sorprendre una pluja molt intensa que va fer que haguéssim de suspendre l'activitat i passar-la al dia 10 de maig, això ens va fer anar una mica mes de corcoll a l'hora de quadrar els equips i els horaris, ja que algun dels equips o no va poder venir o li faltaven efectius. Aquí, també cal dir-ho, el canvi va propiciar que nous nens s'hi apuntessin i ho poguéssim lligar.

A cap i a la fi, la il·lusió dels nens per l'esport és l'èxit d'aquests tastets i també el nostre objectiu, fer de l'esport una manera de viure saludable i

un entorn integrador per als nostres nens i futurs esportistes de Sarrià.

La participació va ser més alta que l'any passat, aproximadament en un 10 % , això ens fa molt contents. La implicació dels diferents clubs, tant de Sarrià com de Sant Julià, fa possible aquests tastets d'esports, uns tastets que també han de servir als clubs per engrescar aquells pocs nens de Sarrià que no practiquen cap esport, perquè es decideixin i comencin a fer-ne. O recollir esportistes d'altres pobles per enfortir el nostre teixit esportiu, un dels més important del nostre país en relació a esportistes per nombre d'habitants.■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_15

ACTIVITAT MUNICIPAL [XXXVII Homenatge a la vellesa 2009

XXXVII HOMENATGE A LA VELLESA 2009 Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de Gent Gran Susanna Vila, El Coro

U

De dalt a baix: El regidor Sergi Torrentà en l'inici de l'acte.

Anna Verdaguer rep el premi per ser la dona més gran que va assistir a la celebració.

Loreto Burrassó i Ramon Font, varen ser homenatjats per la seva trajectòria personal i la seva vinculació al poble.

Imatge del pavelló, engalanat pel dinar de germanor.

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

16_pDS

n any més ens vàrem reunir a Sarrià el primer diumenge de juny per celebrar tots junts aquesta festa tan esperada.

Una de les experiències que ens submergeix en una nova etapa de la nostra vida és la de convertir-nos en àvies o avis, un moment vital per al qual no sempre estem preparats i al qual no tothom accedeix de la mateixa manera. Hi ha qui experimenta una espècie de sensació de decrepitud i involució, mentre altres persones senten amb el nou estatus el renaixement d'il·lusions adormides.

Ser àvia o avi és una oportunitat única perquè sorgeixin moltes vivències positives. Es poden aprendre noves formes de conviure entre les tres generacions que han sorgit dintre de la pròpia família. Es pot aprofitar l'ocasió que brinden els néts per a estar en contacte amb altres formes de viure, de coneixements, de punts de vista, que enriqueixen els majors si estan oberts als canvis i a les noves formes de vida. Per això és tan important que, mentre ens ho permeti l'enrenou de la vida actual, s'organitzin reunions familiars amb qualsevol excusa per estar junts i gaudir del plaer de veure's,

escoltar-se i sentir-se mútuament. El millor homenatge que es pot fer als avis és oferir-los el plaer d'asseure's, com el dia de l'homenatge, en una taula amb els seus fills i els seus néts. En aquest escenari es plasmen els resultats d'històries personals moltes vegades plenes d'esforços i dificultats. És realment satisfactori poder oferir als avis la possibilitat que comprovin que la seva vida ha merescut la pena.

Aquest any els homenatjats foren el Sr. Ramon Font Melció i la Sra. Loreto Burrassó Ribot, ambdós per la seva trajectòria personal i la seva vinculació i contribució inestimable a la vida social del poble. També es va homenatjar la Sra. Anna Verdaguer Dorca i el Sr. Bernardino Castro Padilla com les persones més grans que van assistir a la celebració, i el Sr. Josep Garriga March com la persona més gran del poble.

I donem les gracies al Centre Parroquial Mossèn Domingo Casanelles i a l'Esplai de Jubilats de Sarrià de Ter pel seu treball en l'organització de l'Homenatge a la Vellesa, com també als Amics dels Gegants, els Cantaires de Sarrià de Ter, Flors Emilia Cristina, Jubilus Gerontologia i “La Caixa” per la seva col·laboració. ■

ACTIVITAT MUNICIPAL [Més serveis socials, més Sarrià

MÉS SERVEIS SOCIALS, MÉS SARRIÀ Sergi Torrentà Tinent d'alcalde de Serveis Socials

S

empre he pensat que aquest mitjà en què avui em llegiu no era un lloc per fer partidisme. Al contrari, d'alguna manera aquesta revista s'havia de preservar de les tensions polítiques municipals i tractar temes “sarrianencs” i no pas temes dels “partits sarrianencs”. De fet, jo formo part d'un grup municipal que, estant a l'oposició, mai havia aprofitat el seu espai al “Parlem de Sarrià” per desqualificar ni entrar en polèmiques polítiques. Per fer això, entenem, ja hi ha altres plataformes.

Tan se val. La qüestió és que en el passat número ens vam trobar amb un article on es criticava la decisió de l'Ajuntament de Sarrià de Ter d'integrar-nos en l'estructura del Consorci de Benestar del Gironès. Bé, fins ara no havia pres la determinació de comentar-ne els resultats i sobretot els motius pels quals es va optar per aquesta opció valenta, perquè volia fer bona aquella frase del President Montilla: “fets i no paraules” i esperar uns mesos per veure com funcionava la nova estructura abans de parlar-ne. Vist i llegit l'article a què faig referència, tothom entendrà no només que fem balanç sinó que analitzem punt per punt totes i cadascuna de les interpretacions que hi apareixen.

EL MOMENT: ENS ADAPTEM ALS NOUS TEMPS Passat aquestes setmanes de rodatge,doncs, ja és hora de començar a treure conclusions de la nostra integració al Consorci de Benestar del Gironès. Una decisió que ja vam apuntar en el nostre programa electoral (i per què ens vota la gent sinó és per complir el que prometem?) i que s'ha anat gestant al llarg d'aquests mesos. Mesos en els quals m'he reu-

pDS_17

ACTIVITAT MUNICIPAL [Més serveis socials

nit primer amb la consellera d'Acció Social, Sra. Carme Capdevila, amb el director dels Serveis Territorials del mateix departament, Sr. Josep Viñas, i finalment amb el conseller comarcal de Serveis Socials, Sr. Mateu Parera.

Amb ells vam començar a traçar el camí per poder fer el traspàs i poder gaudir de tots els avantatges i tots els serveis que, fins ara, no podíem gaudir.

Així, l'últim trimestre de l'any passat signàvem un acord que ens permetia introduir-nos en el Consorci.

Una decisió que no podíem endarrerir més perquè cada dia que passava perdíem oportunitats.

“No ser-hi ara [referint-se al Consorci] tal i com es planteja el mapa de serveis socials, podria ser sinònim de pèrdua d'oportunitats, sobretot pel que fa a la participació i desplegament de programes i recursos”. Aquesta afirmació no és nostra, no és de la consellera d'Acció Social, ni tan sols és del mateix Consorci. És una sentència del mateix grup de l'oposició. Reconeixent, doncs, la necessitat (i gairebé l'obligació) d'estar inserits en aquesta gran estructura comarcal.

De fet, els consorcis de serveis socials són avui, al nostre país, l'eix vertebrador de les polítiques socials.

La majoria de les comarques catalanes o bé ja en tenen o bé estan en tràmits per crear-lo. La Generalitat, a través del Departament d'Acció Social, fa servir l'estructura dels consorcis per tal d'arribar a tots els municipis i no ser-hi (al consorci) ens deixaria a fora de totes les accions d'aquest departament. D'això se'n diu pèrdua d'oportunitats i de recursos.

PER NO QUEDAR FORA DELS RECURSOS Per això no en podíem quedar fora,

18_pDS

perquè en realitat suposava quedar exclosos del repartiment de moltes iniciatives. L'alcalde feia un símil prou il·lustratiu: “Avui, no ser al consorci, és com anar en contradirecció per l'autopista”. És a dir, temerari. Teníem molt clar, doncs, que no ser-hi presents volia dir perdre oportunitats.

Oportunitats en programes i recursos: atenció a la gent gran, immigració i ciutadania, igualtat, etc. I així ho saben tots els municipis de la nostra comarca. Només nosaltres (i Girona, per raons de dimensions) no hi érem. Tota

El Coro. Foto Ajuntament de Sarrià de Ter

la resta sí. És a dir, 25 de 27. Per tant, el que ens hauríem de preguntar és com és que Sarrià de Ter era l'únic municipi que no en formava part?

El Serveis d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD), els cursos de protecció i autodefensa per a dones, els treballs comunitaris i intermediació cultural, l'ampliació del banc d'ajudes tècniques, el reforç del servei d'ajuda domiciliària amb un nou professional, l'Escola de Mares i Pares, l'ampliació del Servei d'Atenció a Domicili (SAD), gestor de la llei de la dependència... han estat serveis dels quals podem gaudir gràcies a ser membres del consorci. Igualment passa amb les teleassistències. El sistema que va adreçat a persones amb un nivell d'autonomia limitat i que permet una resposta immediata en cas d'alguna eventualitat amb què es puguin trobar. Fa dos

anys, quan vaig assumir aquesta regidoria, hi havia 10 famílies que gaudien de teleassistència. Avui, són 24. Fa dos anys, la col·locació de l'aparell costava 150 i la quota mensual per als usuaris era de 30 . Avui la instal·lació resulta a cost 0 i la quota per a les famílies resulta a 2,73 euros al mes. Una millora clara.

DAVANT LA CRISI: MÉS DINERS PER ALS SARRIANENCS En definitiva, no només no hem “eliminat els serveis socials”, sinó que els hem reforçat. Donem més serveis i ens costa menys. Perquè fins ara, la despesa per mantenir l'estructura professional que teníem a Sarrià era de 60.000 euros anuals.

Necessaris, sí, però molt superiors als 16.000 que haurem d'aportar al Consorci.

Un estalvi d'uns 44.000 que podrem destinar a altres coses. Com per exemple, a beques (escola bressol, estem estudiant per millorar-los ja el curs 20092010), ajuts familiars, el +70, etc.

En qualsevol cas, el que hem de pagar pels serveis que tindrem sempre serà menor que el que hem pagat fins ara. Per què? Perquè està estipulat que els ajuntaments (també Sarrià de Ter) paguin únicament 1/3 del cost. És a dir, que de la majoria de costos que comporten els Serveis Socials, un 66% se'n fa càrrec la Generalitat a través del Consorci. Estalviem diners i això sempre és important. I més ara que estem en una situació complexa en termes econòmics i socials.

La crisi és ben palesa i es manifesta en moltes famílies de Sarrià.

Davant d'aquesta situació: quina és la millor ajuda per a les persones que es troben en la situació més complicada? Evidentment, les ajudes directes.

Necessitem, doncs, recursos per

ACTIVITAT MUNICIPAL [Més serveis socials

poder-hi fer front. La diferència econòmica ens permetrà poder dedicar més diners a l'atenció directa, que és el que realment necessiten els veïns de Sarrià.

MÉS PROFESSIONALS QUE MAI AL NOSTRE SERVEI I tot això sense limitar ni reduir el servei, ans al contrari. Pel que fa a l'atenció primària (és a dir, la porta d'entrada al sistema de serveis socials), l'atenció professional és cada dia de la setmana. De dilluns a divendres de 10h a 14h i respecte a l'horari i hores de professionals d'atenció primària són 18 hores de treballador social i 18 d'educador social a la setmana, que era el que venia fent l'antic equip, si no més, ja que l'equip de Sarrià feia moltes altres coses que no només atenció individual al municipi.

seran més. Perquè ara ja puc anunciar que probablement a partir del setembre tindrem una UBASP, una àrea d'atenció social integrada únicament per Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, amb seu al nostre poble. Aquesta reformulació del mapa d'atenció ens permetrà disposar dels mateixos professionals però per a menys població.

Llegia en el darrer número d'aquesta revista que el grup de l'oposició municipal feia aquesta proposta: fer una àrea només entre Sarrià i Sant Julià.

Deien també que “aquesta opció requeria més temps (...) una major negociació política...”. Doncs bé, deu ser que ens hem pres el temps que tocava i que hem negociat bé, perquè hem aconseguit el que pel PSC era difícil (o impossible) d'aconseguir. I que de fet ja era un dels plantejaments que teníem a sobre la taula quan vam començar a parlar del traspàs dels serveis, i que havien quedat pendents.

UNA ÀREA A MIDA: NOMÉS SARRIÀ I SANT JULIÀ

UNA DECISIÓ VALENTA

Les ràtios són potents. Però encara ho

En resum, hem pres una decisió

valenta. De la mateixa manera que en el seu dia l'alcalde Sr. Josep Turbau va decidir crear uns serveis socials separats dels del Consell Comarcal (alternativa del tot comprensible llavors), avui no tenia cap sentit continuar fora del consorci. Ara bé, potser el més senzill per nosaltres hauria estat un “suma i segueix”. És a dir, continuar amb el “qui dia passa anys empeny” i en comptes de prendre determinacions, seguir apostant per un creixement insostenible. De fet, és clar que l'increment d'atenció i de serveis que els ajuntaments hem decidit prestar (+70, SAD, etc.) i els que hem de donar (llei de serveis socials, llei de la dependència, etc.) suposa uns costos cada vegada més importants. I per tant, el que és clar és que tard o d'hora, més d'hora que tard, hauríem hagut de buscar l'ajuda d'altres administracions per ferhi front. És el que hem fet: integrar-nos a una estructura més important, amb més recursos i més professionals, per donar més atenció i alhora estalviar diners per dedicar a ajudes directes. És a dir, ens hem reforçat. ■

pDS_19

ACTIVITAT MUNICIPAL [Les competències i els recursos municipals

LES COMPETÈNCIES I ELS RECURSOS MUNICIPALS Raimon Cros Regidor de Serveis Públics

L

a legislació del règim local estableix una llista de serveis mínims que han de prestar obligatòriament els municipis.

Es tracta d'una llista ordenada pel nombre d'habitants del municipi de manera que aquestes obligacions mínimes són majors en Ajuntaments mitjans i grans que en els petits.

De la mateixa manera aquesta legislació atribueix també als municipis la capacitat general d'iniciativa per promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics els quals contribueixin a satisfer les necessitats dels veïns. És aquesta doncs la realitat local actual, adquirir els serveis necessaris per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Els Ajuntaments en la seva majoria, atenen molts serveis, a més dels denominats essencials, municipis de menys de cinc mil habitants que atenen serveis com, serveis socials contemplat per a municipis de més de vint mil habitants, medi ambient cinquanta mil habitants, protecció civil, vint mil habitants etc.

Aquests són alguns exemples de les competències municipals i en conseqüència el cost econòmic que genera per als municipis denominats petits.

Per no sobrepassar aquest llindar dels cinc mil habitants és evident però que per satisfer les necessitats dels veïns els serveis són essencials en la seva majoria, sense distinció.

No és imprescindible disposar de policia local en aquests temps en que la inseguretat va en augment?

No és imprescindible disposar d'uns serveis socials de qualitat en temps de dificultats econòmiques?

20_pDS

Per tant, que és imprescindible i que no ho és?

En la mesura que els Ajuntaments van adquirint cada dia mes competències també s'agreuja la seva capacitat de poder-les complir, serveis que en temps de bonança econòmica són adquirits, sovint amb escàs coneixement de les pròpies limitacions, fent que la despesa local és dispari.

No hem d'oblidar que els serveis mínims o essencials per als municipis de menys de cinc mil habitants estan contemplats com el servei d'aigua potable i clavegueram, enllumenat públic, neteja viaria i recollida de residus, serveis funeraris, salubritat, esport, lleure i educació, aquests són serveis els quals denominem obligatoris o essencials. És evident que els Ajuntaments no han de conformar-se amb els serveis mínims. Els honora el fet i el desig de voler més i millors serveis per als veïns i veïnes del municipi, És aquí on els politics municipals han d'estar atents, donat que el finançament local té greus deficiències, fent-lo tant depenent de les famoses llicències de construcció per poder fer front a moltes de les despeses adquirides.

Adquirir serveis no és el problema si és fa amb responsabilitat, amb el coneixement necessari de les limitacions, contractar és molt positiu si és fa amb una negociació que millori clarament el preu i la qualitat del servei.

No és pot viure d'esquena a la realitat local, d'igual manera que és molt poc seriós fer demagògia dels plans de sanejament d'un Ajuntament, agreujar tant la situació de sobrecarrega de deute públic municipal creat tant a la lleugera en temps econòmicament millors, és una irres-

ponsabilitat. Pretendre que un municipi de menys de cinc mil habitants com és el cas de Sarrià de Ter continuí tenint les competències en exclusiva dels serveis socials i per tant fer front a la totalitat de la despesa del servei, ignorant durant anys la integració al consorci, és una temeritat insostenible que només pot defensar algú que està fora de la realitat local. Aquesta és una bona mostra de gestió de la despesa defensada pels qui realment practicaven això, gestió de la despesa.

Un clar exemple de sobrecarrega de despesa municipal molt evident també és la que és refereix a la despesa de personal. Si fem una comparativa de municipis amb un nombre d'habitants similar al de Sarrià de Ter ens adonarem que els municipis de la província que dediquen més pressupost a personal de l'Ajuntament, ( hi dediquen el 33%, mentre que la mitjana en la majoria de municipis està situada entre el 20 i el 25%), Sarrià hi dedica el 54% del pressupost. És per aquest motiu que des del primer dia l'Ajuntament ha iniciat un pla de sanejament que restitueixi aquesta situació de sobrecarrega insostenible.

Ara és temps per als bons mariners, ara toca redreçar aquesta situació de sobrecàrrega de la despesa. En moments difícils és quan realment la gestió ha de ser determinant a fi i efecte d'arribar a bon port. La realitat local passa per gestionar amb molt de rigor, a manca d'ingressos, els Ajuntaments han d'aguditzar tots els sentits, negociar molt bé els serveis i buscar diner públic de les diferents administracions. El treball dels responsables polítics s'ha de fer mes evident ara perquè és ara quan realment és posa de manifest la gestió responsable. ■

ACTIVITAT MUNICIPAL [Aprenent de l’aprenent

APRENENT DE L'APRENENT Esther Ferrero i Bosch

S

egons Ausbel, psicòleg, psicopedagog i pare de l'aprenentatge significatiu, contrari a l'aprenentatge memorístic, els nous continguts s'aprenen a partir de la significació que adquireixen per a nosaltres i que modifiquen d'una manera o una altra les nostres estructures mentals.

La màxima “Fent s'aprèn” és segurament l'expressió més simple Aprenent a l'àrea de desenvolupament local de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Foto: Esther Ferrero per explicar quelcom tan complex com és l'aprenentatge significatiu.

Fa relativament pocs anys que la figura de l'aprenent En tot cas, en la seva senzillesa radica l'objectiu de moltes tendències pedagògiques de l'aprenentatge en general i de era sense cap mena de dubte una excel·lent fórmula d'iniciació al món professional, sobretot en l'àmbit dels oficis. l'aprenentatge professional en especial.

Una de les praxis més habitual en què es tradueix No es feien grans plantejaments pedagògics, perquè la aquest aprenentatge professional és en els convenis de seva gran fonamentació era precisament d'iniciació al cospràctiques d'estudiants en empreses ordinàries, institu- tat del mestre. Veure, escoltar i practicar l'assaig-error des cions i administracions. Aquestes pràctiques són d'una res- del tutelatge de l'oficial, del mestre, fins que s'adquirien els ponsabilitat cabdal per part de les tres parts implicades, el coneixements i les destreses suficients per fer-se càrrec un professor tutor, l'alumne i el tutor de la pràctica en marc mateix de tot el procés.

No era només l'ofici el que s'aprenia al llarg dels anys d'alaboral, si realment es vol vetllar per l'acompliment del seu objectiu,. No es tracta només d'un principi d'intencions, ni quests procés, fer-se adult també formava part de l'aprenend'una formalitat acadèmica, ni en absolut de l'ocupació d'un tatge, no entès com una evolució pròpiament biològica, sinó lloc de treball sense retribució. Cada una de les tres parts des de l'assumpció d'eines i estratègies que li permetien ha d'assumir i ser conscient de la seva significació, de les maniobrar, negociar, decidir, projectar, en definitiva adquirir el seves limitacions i, sobretot, de l'oportunitat que suposa rol d'adult, que alhora el capacitava per a exercir plenament les tasques i compromisos que socialment s'esperaven d'ell. per a tots.

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_21

ACTIVITAT MUNICIPAL [Aprenent de l’aprenent

Els canvis entre el model de l'aprenent de fa ANOMENEM ALGUNES D'AQUESTES DIFERÈNCIES uns anys i el model de l'alumne en pràctiques Actualment Abans actual, són al meu entendre molt similars pel que fa als seus objectius finals, és a dir, aprenentatge Marc legal de referència, tant Usos i costums, acceptació d'una professió a partir de la praxis i l'adquisició educatiu com laboral social de la figura de l'aprenent del rol social d'adult a través del guiatge i de la tutela d'uns adults referencials. Alhora, però, hi ha Edat mínima 16 anys Aprenents a partir dels 9 anys diferències significatives que s'adscriuen més en Formalització escrita dels drets Formalització verbal dels comel marc general, que en la relació mestre-aprei deures de les tres parts impli- promisos, normes, drets i deunent. Entenent com a marc general tot allò que cades en el procés de l'apre- res implícits forma part de l'organització que dóna forma i posnentatge sibilitat aquestes pràctiques professionals, altraInici de les pràctiques amb una Inici de les pràctiques sense ment dit, la institucionalització del procés d'apreformació acadèmica prèvia i per coneixements previs ni teòrics, nentatge. tant amb coneixements teòrics ni pràctics Els qui exercim de referents d'alumnes en pràctiques, hem de prendre un compromís de És l'alumne qui escull la família Els aprenents no sempre escoreflexió que va més enllà del “què puc ensenyar i professional llien l'ofici, era una contraparticom ho he d'ensenyar” per arribar al “què puc da al no voler o no poder seguir estudiant aprendre i com ho he d'aprendre”.

La presència d'un “aprenent” vol dir tenir Organitzacions i cultures Organitzacions i cultures algú al costat que ha d'aprendre coses, però en empresarials complexes empresarials simples absolut s'ha de pressuposar que no sap coses, entenent que a més prové d'un marc formatiu en Temps reduït de pràctiques El temps de l'aprenentatge no tenia data definida el qual haurà adquirit coneixements especialitzats en l'àmbit de treball en què desenvoluparà les Alumnes com a suport a man- Clar rol d'aprenent. Les responpràctiques. Aquesta mateixa incertesa del que cances pròpies de l'organitza- sabilitats s'adquirien “in cressap i del que no sap ens pot posar en dubte a ció amb adquisició ràpida de cendo” al llarg del temps nosaltres mateixos i fer-nos plantejar les nostres responsabilitats pròpies limitacions, mancances formatives i/o Difícilment es fa carrera profes- Carrera professional sovint dins deficiències organitzatives, en definitiva, fer sional en el lloc on s'han portat de la mateixa organització on emergir punts febles, que en el dia a dia de la a terme les pràctiques es feia l'aprenentatge tasca professional els deixem adormits.

Davant d'això, penso que és un bon moment per a plantejar-nos què i com podem millorar la nostra pràctica, els nostres mètodes de treball, la a més, per un costat contribuirem positivament en la millora nostra formació, el clima en el treball, els fluxos de comuni- de l'organització en general i per l'altre podrem atendre amb cació, entre molts d'altres, entenent que no només en trau- més garanties d'èxit els futurs alumnes en pràctiques de la rem un bon fruit d'eficiència i millora professional, sinó que, nostra empresa. ■

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

22_pDS

OPINIÓ [El MIEM com a símptoma

EL MIEM COM A SÍMPTOMA DEL GOVERN I DEL PSC, A L'EQUADOR DEL MANDAT Per Roger Casero i Gumbau Regidor-portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter http://rogercasero.blogspot.com

E

ns trobem a l'equador d'aquest mandat (que no legislatura, doncs els ajuntaments, com sí fan els governs autonòmic i estatal, no legislem, no tenim la capacitat de dictar i aprovar lleis), que s'inicià a mitjans de juny de 2007 i que finalitzarà també a mitjans de l'any 2011. Al llarg d'aquests dos anys des del grup municipal del PSC hem seguit fidels als compromisos amb els nostres votants i amb els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, expressats no només al nostre programa electoral, també al discurs que vam fer el dia de la constitució del nou consistori i que hem anat expressant en paraules i, sobretot, en fets, al llarg d'aquests dos anys a través de la nostra feina a l'ajuntament. I el nostre compromís no és altre que mantenir sempre una visió crítica i alhora un esperit constructiu.

Coincidint amb la meitat del mandat el govern va proposar l'aprovació inicial del Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (en endavant el MIEM), un document necessari, imprescindible per a futures inversions en matèria d'instal·lacions esportives, que per mandat de la Generalitat de Catalunya tots els municipis han de redactar i aprovar. El MIEM és un document que primer ha de fer una anàlisi de la pràctica esportiva (federada i amateur) i de les instal·lacions esportives (públiques i privades) del municipi, per després planificar una sèrie d'accions i inversions de millora a 10-12 anys vista.

El MIEM i el seu procés de redacció i aprovació serveix, a mode d'exemple pràctica, per analitzar el paper que govern i oposició estem jugant, no només en aquest tema, sinó com a

símptoma al llarg del mandat. D'una manera resumida, queda clar que el govern planteja la seva acció de govern evitant i esquivant el diàleg i debat polític, tan dins el propi govern com sobretot amb el nostre grup, i evita, en la mesura que pot, el debat i participació ciutadana.

Seguim el procés del MIEM: des del primer moment en què vam saber que s'iniciaven els treballs per a la seva redacció, des del PSC de Sarrià de Ter ens vam oferir i posar a disposició del govern i, de manera més específica, de la regidoria d'esports, per participar activament en el procés, amb la voluntat d'aportar el nostre punt de vista, opinions i propostes. La regidoria d'esports, el govern, en cap moment ha volgut compartir ni debatre el contingut del MIEM; es va limitar, dies abans de la presentació pública als clubs esportius, a informar-nos del treball fet per l'equip redactor extern (Llop Gestió de l'Esport) contractat pel govern.

En la sessió ordinària del ple de l'ajuntament del mes de maig es va aprovar, per majoria i amb l'abstenció del grup municipal del PSC, la proposta inicial del MIEM) de Sarrià de Ter. Després d'estudiar el document, des del PSC de Sarrià de Ter ens vam abstenir en la proposta inicial per aquests motius: ● La detecció d'algunes mancances en la fase d'anàlisi del MIEM. ● La constatació que el document inicial era poc ambiciós i molt conservador en la majoria de les propostes (definint aquelles que fa dos anys els tres grups municipals ja preveiem). ● La mancança d'alguns equipaments i usos en les propostes. ● La confirmació que el MIEM ini-

cial es limita a consolidar les previsions, però no ens projecta d'una manera clara i valenta en matèria esportiva cap al futur. ● La no participació del nostre grup municipal en el procés d'elaboració, malgrat posar-nos a disposició del govern des del principi. ● La voluntat del PSC de presentar propostes de millora durant el període d'exposició pública.

Malgrat sempre hem manifestat la nostra voluntat de votar favorablement la proposta final del MIEM, entenent que és un document que requereix el màxim consens de tots es grups, fent-ne una valoració general positiva, en tant que podia esdevenir una eina per tenir una bona fotografia de la pràctica i les instal·lacions esportives a Sarrià de Ter, alhora que una oportunitat per projectar el nostre futur en clau de la pràctica de l'esport, no podíem votar-hi inicialment a favor si teníem previst fer-hi millores.

D'altra banda des del PSC de Sarrià de Ter vam valorar que en el procés de redacció més enllà dels clubs esportius i entitats que organitzen activitat física, no s'havia tingut en compte ni a les altres entitats, en especial les associacions de veïns, ni els veïns i veïnes que practiquen esport amateur.

En aquest sentit el PSC vam reparar aquesta mancança fent una reunió informativa per explicar el MIEM, el nostre posicionament i les nostres al·legacions a les entitats esportives i a les associacions de veïns del poble, fent arribar a aquestes darreres una informació que d'altra manera no haguessin tingut i possibilitant, amb la citada reunió, que una de les associacions de veïns presentés una al·legació en la línia d'una de les propostes

pDS_23

OPINIÓ [El MIEM com a símptoma

que contenia la nostra.

Així doncs, fidels al nostre compromís de visió crítica i esperit constructiu, des del PSC de Sarrià de Ter vam plantejar fins a 10 propostes de millora a la proposta inicial del MIEM, propostes en benefici del poble, potenciant la pràctica de l'esport, recuperant la pràctica d'esports que temps enrere s'havien practicat i potenciant i definint millor les zones esportives consolidades i futures.

Aquestes són les nostres 10 propostes de millora: 1. Enquesta sobre els hàbits fisicoesportius de la població de Sarrià de Ter Vam detectar que a la fase d'anàlisi hi mancava. Aquestes dades són especialment rellevants perquè ens aportarien una informació més fidel, menys intuïtiva i qualitativament i quantitativa molt important sobretot dels practicants d'esport i activitat física no vinculats a clubs i/o entitats.

Vam proposar que es fes l'enquesta o bé que s'extrapolessin les dades de la darrera enquesta del CCE (segons la Guia MIEM, punt 3.3.), sense que això suposés posposar l'aprovació definitiva, sinó que es formulés el compromís d'ampliar aquesta informació.

2. Camp de voleibol exterior Vam proposar que es construís un camp de voleibol exterior, ubicat a la zona dels pavellons. El voleibol és un joc d'equip i el camp estaria a prop dels esports d'equip, pel què podria utilitzarse per entrenaments dels equips i per l'equip de voleibol existent.

Podria suposar renunciar al camp de petanca previst al MIEM a la zona, però també vam proposar que es féssin camps de petanca en una ubicació diferent a Sarrià de Baix.

3. Nova zona esportiva al Passeig del Riu Vam proposar el trasllat de l'actual zona esportiva (porteries) a l'altre cos-

24_pDS

La plaça dels Vinyers on es podria construir una pista poliesportiva. Foto: Roger Casero

tat de la plaça, possibilitant ampliar l'espai entre porteries, compartint l'espai amb les cistelles de bàsquet, amb la possibilitat de pavimentar aquest espai i guanyant d'aquesta manera una nova pista poliesportiva a l'aire lliure.

A la zona propera al carrer Josep Pallach vam proposar ubicar-hi camps de petanca i un circuit de salut per a la gent gran, vinculant aquesta zona esportiva i activitats a les activitats de l'equipament municipal El Coro i de l'oficina de la gent gran de Sarrià de Ter, ampliant d'aquesta manera l'oferta d'activitat física per a la gent gran.

Amb aquesta nova esportiva es revitalitzaria l'espai del Passeig del Riu, esdevenint també un espai de relació intergeneracional de pràctica de l'esport i activitat física a l'aire lliure (infants, joves, adults i gent gran).

4. Dues pistes de tennis a la zona esportiva del Centre Cívic la Cooperativa Vam proposar construir dues pistes tancades, amb il·luminació artificial a la zona esportiva del Centre Cívic la Coo-

perativa. El control d'accés i la gestió es podria fer des del propi equipament municipal.

Aquesta proposta significaria fer una ordenació urbanística diferent, desplaçant l'actual espai de les cistelles de bàsquet en un altre espai dins la mateixa zona esportiva.

Cal valorar que amb les pistes de tennis recuperem un esport que s'havia practicat anys enrere a Sarrià de Ter, alhora que ampliem l'oferta d'activitat esportiva. És una activitat que pensem que pot tenir molta demanda.

5. Centre de senderisme i BTT a la zona esportiva del Centre Cívic la Cooperativa.

Vam proposar la ubicació d'un punt d'informació i un plànol de les rutes i itineraris, disposant d'una bomba pressió per botir rodes, caixa eines i farmaciola, punt d'aigua... Caldria marcar i mantenir bé els itineraris (com s'està fent) i marcar un circuit de footing. És una acció que podria anar vinculada també a les altres rutes i senders que transiten pel poble (Ruta del

OPINIÓ [El MIEM com a símptoma

Ter, camí de St. Jaume i la futura via verda) i relacionada amb l'activitat de restauració del municipi en general i del Centre Cívic en particular. La proposta potenciaria la interrelació entre la pràctica de l'esport i el turisme.

gués també la construcció d'una pista poliesportiva, amb possibilitat de ser, inicialment, coberta. Calia una major definició de la nova zona esportiva, tenint present també uns possibles usos d'aquests espais com a equipaments escolars.

6. Piscina coberta 8. Pista poliesportiva al Pla dels Vinyers Pel que fa a aquesta proposta, certament la més complexa, d'entrada caldria estudiar detingudament la proposta que al seu dia havia fet CiU, que consistia en cobrir i climatitzar la piscina actual. Caldria veure si el projecte és viable i si es podria fer ús de la piscina tot l'any. En aquest sentit no entenem com el grup de CiU, ara al govern, ha renunciat a una de les seves grans propostes, a debatre-la obertament i a posar sobre la taula el seu projecte; entenem que han prioritzat evitar entrar en conflicte amb l'altre grup del govern.

L'altre opció que vam plantejar és que es fes una previsió de piscina mancomunada amb altres municipis del sector nord del Gironès. Aquesta opció requeriria de negociació i pactes multi-laterals entre els diferents municipis per decidir-ne la possible ubicació, construcció i manteniment. Caldria seguir l'experiència dels municipis de Palamós, Vall-llobrega i Calonge. A més amb aquesta proposta s'introduiria la cooperació municipal com a valor afegit en la gestió d'equipaments esportius de caràcter supramunicipal.

7. Major definició nova zona esportiva Pla de Dalt En la proposta del MIEM es contempla el trasllat del camp de futbol a la nova zona esportiva del Pla de Dalt, però no es defineixen quins altres equipaments han de completar aquesta zona esportiva.

La proposta del MIEM també contempla la reforma de la pista poliesportiva actual de La Rasa, però no en preveu el seu posterior trasllat, acompanyant el trasllat del camp de futbol.

En aquest sentit vam proposar que el trasllat del camp de futbol inclo-

Estudiant el MIEM vam observar que no hi havia cap previsió d'actuació al barri del Pla dels Vinyers, que és precisament l'únic barri sense equipaments esportius, pel què vam proposar la construcció d'una pista poliesportiva a la zona d'equipaments municipal del sector.

9. Sala de musculació Vam proposar que es pogués habilitar una sala de musculació a la zona de pavellons (nova centralitat esportiva), donant així un major servei no només als equips dels diversos clubs esportius, sinó que oferint també aquesta oferta a la població en general. La ubicació d'aquesta sala de musculació també podria plantejar-se vinculada a una futura piscina coberta o a la nova zona esportiva del Pla de Dalt, vinculada al nou camp de futbol, 10. Excel·lència esportiva - tecnificació handbol Finalment vam proposar afegir, dins les línies estratègiques, l'aposta per l'excel·lència esportiva, acompanyant al MIEM la proposta de petició a la Federació Catalana d'Handbol de fer de Sarrià de Ter un Centre de tecnificació d'handbol al territori.

A nivell de comarques de Girona Sarrià de Ter aporta centralitat al triangle format per Banyoles, Bordils i Girona - Sarrià de Ter. La construcció d'un nou pavelló, a més, podria significar un revulsiu per reforçar aquesta proposta alhora que una oportunitat per obtenir finançament per a la seva construcció.

Aquestes 10 propostes són un exemple clar del treball del PSC de Sarrià de Ter a l'ajuntament, per la millora del nostre poble, en aquest cas

concret, en matèria de pràctica de l'esport i instal·lacions esportives. El nostre paper fora del govern, a l'oposició, és el d'aportar una visió crítica a les propostes del govern i sobretot mantenir el nostre esperit constructiu a través de les nostres propostes. A més, pel que fa al MIEM, des del PSC de Sarrià de Ter hem estat especialment generosos amb el govern, comprometent-nos a votar favorablement la proposta final del document abans de conèixer la sort o dissort de les nostres propostes plantejades, una generositat que no hem vist, no en el MIEM tampoc en moltes altres qüestions, al govern.

El MIEM, com el poble, seguirà el seu curs, però el seu procés d'elaboració haurà estat una oportunitat perduda per debatre, d'una manera oberta, com volem definir, pel que fa a l'esport, el futur del nostre poble, oportunitats que també perdem en altres temes i matèries... Al final no es tracta de valorar si el govern governa o no, sinó de com ho fa... com valorar també de quina manera i amb quina actitud planteja les seves visions i propostes l'oposició...

Pel que fa a nosaltres, el PSC de Sarrià de Ter, ens mantindrem fidels, els propers dos anys, al nostre compromís amb vosaltres, aportant la necessària visió crítica i l'imprescindible esperit constructiu.

EPÍLEG Per les informacions de les que disposem, i no precisament facilitades pel govern, possiblement a la tardor es confirmarà que el què vam proposar des del PSC pel que fa a la supressió dels serveis socials era l'opciò encertada: vam demanar més temps, que el govern no actués amb pressa i precipitadament, a fi d'esperar que des del propi Consorci de Benestar Social Gironès - Salt es constituís l'area bàsica de serveis socials entre els municipis de Sant Julià de Ramis i Medinyà i Sarrià de Ter, tal i com el PSC de Sarrià de Ter vam defensar. De seguir el nostre consell, el govern s'hauria estalviat més d'un mal de cap... El temps finalment ens donarà la raó... ■

pDS_25

OPINIÓ [“Continuem caminant”

“CONTINUEM CAMINANT” Esther Portilla i Benito Presidenta de la secció local d'ERC

U

n grup polític municipal, com el nostre, té evidentment la funció de treballar i vetllar pel nostre municipi. Ens pertoca crear un projecte polític i gestionar.

Però també som una entitat més del poble. Per això no només treballem per millorar Sarrià des de l'ajuntament, també tenim una petita part de responsabilitat (almenys ho veiem així) a l'hora de dinamitzar la vida local.

Som gent de poble i fem poble. És per això que aquest any hem volgut fer dos actes públics en el nostre municipi.

feina feta. Vull també donar les gràcies en nom de tots els meus companys, a la gent de Sarrià. A les més de 300 persones que ens van acompanyar. Esperem que el proper any ens puguem tornar a veure. Perquè és clar que seguirem, fent la nostra sardinada. Una festa del poble.

Aquest any, cal dir-ho, aquesta jornada ha coincidit amb l'equador de la legislatura. Hem fet dos anys de mandat i ens semblava que era més que oportú fer balanç d'aquests 24 mesos.

Com m'agrada dir: donar la cara. Per aquest motiu, des de la secció local

tura, Serveis Socials i Gent Gran) van explicar quins són els objectius marcats pel que resta de mandat. Van destacar l'esforç fet per “incrementar els serveis oferts als ciutadans sense augmentar-ne els costos”, cosa que s'ha acomplert com ho demostra el superàvit aconseguit el 2008 (369.000€).

Es va destacar la important feina feta amb el Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM), Pla d'Equipaments Culturals o el POUM .

Altres accions com la renovació dels serveis socials, les obres als edificis municipals (Coro, Coope i Ajuntament), el títol de bus +70, les millores a la L6, les ampliacions de l'Escola Bressol i el CEIP Montserrat, els festivals “Emergent” i “Fila 0, els Tastets d'Esports, les obres al Pavelló Municipal, etc.

Per acabar l'acte, l'alcalde, Roger Torrent, va dir que tot aquests èxits es deuen a la feina feta per tot el govern municipal. Va destacar “l'esforç, la lleialtat i la responsabiXerrada d'ERC per repassar la feina feta Sardinada popular per la Festa d'Esquerra, el vint de juny. litat” demostrada pels set durant els dos anys de govern municipal, Fotos: ERC regidors dels dos grups que al Coro. formen l'equip de govern. I Un d'ells, la Festa d'Esquerra, aquest d'Esquerra, vam organitzar el passat queda demostrat que la decisió del any ha estat el tercer any, i per tant ja divendres 12 de juny, un acte per repas- pacte del canvi (ERC i CiU) va ser encercomença a ser un referent clàssic a sar aquests dos anys al govern munici- tada. principis d'estiu. La festa no deixa de pal. La xerrada, celebrada al Coro, es Estem convençuts que fer balanç ser una activitat més, un sopar per a la titulava “Continuem caminant” i va ser- és un exercici molt sa. Estem convengent de Sarrià, sigui quina sigui la seva vir per repassar la feina feta fins ara, çuts que de tant en tant és bo parar i ideologia política. Volem compartir per valorar els compromisos complerts reflexionar sobre el que s'ha fet i el que amb tothom la nostra satisfacció per la del nostre programa electoral i final- es vol fer. És clar que tots i cadascun feina feta al cap de l'any. Hi ha ment desgranar els projectes de futur. dels ciutadans de Sarrià pot avaluar la moments per tot, moments per treba- En definitiva, cadascun dels quatre regi- tasca feta del govern. Però és evident, llar i moments per relaxar-se i passar- dors d'Esquerra van poder explicar en també, que a nosaltres ens pertocava, s'ho bé. La Festa d'Esquerra, doncs, és quin punt es troba cada una de les en una data assenyalada com aquesta, això: una festa. fer balanç. Com he dit abans: donar la seves respectives àrees.

La sardinada, com dèiem, ja és En Jordi Paretas (regidor d'Es- cara. I la conclusió és que encara ens una tradició. I ho és gràcies a l'esforç ports, Festes, Joventut i Noves Tecno- queda camp per córrer. Com diu l'alcalfet pels meus companys i companyes. logies), tot seguit per Raimon Cros de: “continuem caminant amb la volunOrganitzar sempre porta molta feina i (Serveis Públics, Participació i Barris) i tat d'acabar d'implementar el programa malgrat tot estic molt satisfeta de la en Sergi Torrentà (tinent d'alcalde, Cul- amb què vam començar la legislatura”.

26_pDS

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

2a FESTA DEL SOCI DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SARRIÀ DE BAIX Imatges de la trobada a la placeta.

Fotos: AAVV Sarrià de Baix

E

l proppassat 5 de juny del 2009, a la placeta de la Font va tenir lloc la 2a Festa del Soci de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix. Tots els socis hi van ser convidats i tots van poder gaudir d'una estoneta de música i degustar diferents coques, cava i refrescos... I amb tota l'empenta de la Junta i el suport dels veïns, a qui hem d'agrair la seva presència, vàrem assolir una gran afluència de socis, aconseguint fer una festa molt participativa i emocionant.

Aquest any 2009 farà dos anys de la nostra constitució com a Associació de Veïns. I des d'aleshores, aquesta associació no ha parat de treballar, pensant i estant sempre a disposició dels nostres veïns en les seves inquietuds i preocupacions. Sense deixar mai de participar en totes aquelles activitats proposades per l'Ajuntament de Sarrià de Ter a la nostra Associació, com ara el Carnaval, el Festival Emergent, la Fira del Paper, etc., i col·laborant amb d'altres entitats del nostre poble quan ens ho han demanat.

Alguna veu ens ha arribat dient que l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix no fa botifarrades, i és que entre d'altres entrebancs hi ha el de no solapar dates. Només dir que com a associació ja ens agrada la idea de fer-nos sentir en botifarrades, arrossades i d'altres trobades populars, però la primera i més important finalitat, que és el propòsit amb què es va crear aquesta associació, és la de treballar per a la millora de Sarrià de Baix i el nostre veïnat.

Us volem recordar que ens podeu fer arribar totes les vostres idees amb la seguretat que nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-les.

L'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià de Baix està a la vostra disposició als baixos de l'edifici Rafael Masó o al correu electrònic avsarriadebaix@sarriadeter.cat. ■

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_27

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Dalt

BONES I MALES NOTÍCIES A SARRIÀ DE DALT FESTA DE PRIMAVERA I REVETLLA D'ESTIU A SARRIÀ DE DALT

C

omençant per les bones notícies, expliquem que el diumenge 17 de maig es va celebrar la Festa de Primavera. Abans del dinar, la quitxalla i el jovent va participar amb ganes i il·lusió en la gimcana infantil i en el quovadis

juvenil.

Pel dinar es varen servir uns 270 plats d'arròs i de pollastre a la brasa. Per les postres tothom va poder menjar i repetir de coca de pinyons i crema.

Aquest any, després del dinar, l'esbart dansaire de Fontcoberta ens va fer gaudir durant una bona estona d'un variat repertori de danses tradicionals catalanes. Mentrestant, en set cassoles de fang es cremava el rom juntament amb els altres ingredients necessaris per fer un bon cremat: talls de poma, llimona, sucre, canyella i brandy. Tot en la proporció adequada i elaborat amb la direcció i supervisió dels experts: el senyor Domingo Infante i el senyor Jordi Pujades. El resultat final: tots els assistents varen poder degustar un exquisit cremat que estava “al punt”.

I pràcticament un mes i escaig després, a tornarhi! El dissabte 27 de juny varem celebrar la Revetlla d'Estiu. Aquest any ens havíem decidit per servir un bon entremès, un plat de carn a la brasa i un gelat de postres. Després del sopar, com en els anys anteriors, el conjunt Nova Gamma va amenitzar la vetllada amb un animat ball de revetlla. Finalment, moments abans de la mitja part, varem repartir coca de crema i pinyons regada amb moscatell. En aquesta festa varem ajuntar a la vora de 360 persones que participaren d'una agradable revetlla.

LA FONT DEL MOLÍ D'EN XUNCLA JA NO RAJA I a la setmana següent de la revetlla vingueren les Un bon cremat i com a novetat, l'actuació de l'esbart dansaire de males notícies: la font del molí d'en Xuncla deixà de Fontcoberta per la Festa de la Primavera . Fotos: Joan Puigmal rajar.

Fa més de cinquanta anys es va donar forma a aquesta peculiar font que tenia els seus tres raigs d'aigua brollant a dins mateix de la riera. Quan es va començar a parlar del traçat del Tren d'Alta Velocitat a la zona de Sarrià de Dalt molts veïns de Sarrià ja temien que aquestes obres podrien afectar a la deu de la font. Després de més de mig segle sense que s'hagi assecat mai, essent ara precisament quan s'ha estroncat la deu de la font del Molí d'en Xuncla, la causa l'hem de relacionar necessàriament amb els moviments de terres i del subsòl que s'estan efectuant per les obres del TAV. El sentiment de molts dels veïns del poble és de desànim. Era habitual que periòdicament aquestes persones agafessin les garrafes buides i a peu, en bicicleta o en cotxe anessin a omplir-les d'aigua a la font. Sovint mentre esperaven que poc a poc les garrafes s'omplissin feien petar la xerrada amb els que esperaven el seu torn. Tots saben que difícilment tornarà a brollar aigua d'aquesta font i que no es tornaran a repetir aquestes escenes.

28_pDS

Dues imatges que ens mostren la font del molí, actualment sense aigua, i tal com rajava el mes de juny. Fotos: Joan Puigmal.

Precisament, fa unes setmanes es podia llegir en el diari El Punt del dia 23 de juliol, un article d'opinió de Núria Esponellà en el qual es comentava, entre altres coses, el contrast de les imatges de postal presentades en el recent programa televisiu de TV3 “El paisatge favorit de Catalunya” amb la realitat que amaga el paisatge català, malmès per les infraestructures. L'arti-

cle feia especial referència a les obres del TAV, com queda recalcat en aquesta frase: “Resulta que des de l'aire només hem vist paisatges favorits, però ningú no ens ha mostrat les clivelles i els traus que amaga el territori. Ni l'agonia dels pagesos, ni les ferides que deixarà el TAV.”.

I com que les males notícies no

venen mai soles, també aquests dies observem molts pins de pinedes properes a Sarrià de Dalt amb la totalitat o bona part del les seves fulles seques.

Aquest fenomen està evolucionant ràpidament i juntament amb l'estroncament de la font del Molí d'en Xuncla ens mostra la fragilitat de la natura i ens fa pensar en quines en poden ser les causes. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_29

ENTITATS [AA.VV. La Rasa

LA CITA DEL DIA 1 DE MAIG

ARROSSADA A LA RASA

La paella gran format on es cou un arròs boníssim. Foto: AAVV La Rasa

a recepta per fer un bon arròs és sempre senzilla. Els ingredients són clars : arròs, gambes, carn, una bona picada, ceba, alls, ... Però el secret que porta a lligar tots els ingredients i que quedi un plat senzill i deliciós no és fàcil.

La feina del dia 1 comença ben aviat al matí. Unes quantes persones baixen al local i es dediquen a la desagraïda feina de tallar les cebes ben petites, trinxar alls, pebrots, treure el bigoti a les gambes ... Així ja tenim una part de la feina feta i els ingredients preparats per només abocar-los dins de la gran paella.

El Sr. Pedro Martínez és un mestre alhora de cuinar una bona paella.

Ell es lleva ben d'hora i va cuinant mica en mica tots els ingredients que formaran part del plat principal del dia.

No sé quin és el seu secret perquè quedi tan bo, tot tan ben cuit al seu punt, ... Tothom sap fer una paella a

L

30_pDS

casa seva però mai no ens queda igual que a ell !!!

Per tal que el dia sigui un èxit implica una feinada de part de tothom.

Anar a comprar els ingredients, demanar a l'Ajuntament que ens porti les taules i cadires, repartir els cartells informant de l'esdeveniment, ... La gent s'ha d'anar apuntant durant els dies previs per reservar una cadira i un bon plat d'arròs. El mateix dia 1 baixen uns quants veïns del barri a donar un cop de mà en la col·locació de les taules, cadires i els tendals que faran que no ens quedem “cuits” sota el sol.

El tiquet de l'àpat et dona dret al plat d'arròs, pa, vi, aigua i postres. Tot i que els comensals sempre es porten un aperitiu per fer més lleugera l'espera per al plat principal. A totes les taules surten amanides, olives, patates, embotits diversos, ... Tot per esperar l'arròs. Quan tothom ha acabat de menjar arriben les postres. Habitualment es tracta d'un vaset de gelat per ajudar a baixar el dinar, però tothom es

porta alguna cosa de casa com coca, galetes, “retorcidos”, o alguna altra llaminadura casolana per acabar d'acompanyar el cafè i fer feliços els més llaminers.

Quan tot el que és menjar s'ha acabat és el moment de moure l'esquelet per cremar les calories acumulades. Ara és el moment en que l'Edu Arribas surt a tocar i cantar per fer moure el personal. La música diverteix a tothom : tan els que ballen com els que miren els balladors. És una bona fi de festa apta per a tots els públics i que s'allarga fins tard. Un dia de diversió sana per compartir amb amics i veïns i que ens deixa una molt bona agradable sensació i ganes de tornar-hi.

Ja només ens queda convidar a tothom a participar-hi. Enguany hem tingut un nombre molt elevat de participants. Però sempre hi ha lloc per a més persones i esperem que l'any que ve siguem encara més. Animeuvos a venir i compartir un agradable dia amb nosaltres!■

ENTITATS [AA.VV. Pla del Vinyers

VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYA Albert Pijuan Associació de Veïns del Pla dels Vinyers

E

l passat 3 de maig, l'Associació de Veïns del Pla dels Vinyers va organitzar una excursió a Barcelona que va incloure una visita al Parlament de Catalunya.

Vam comptar amb l'acompanyament d'un guia turístic oficial durant tota la visita a Barcelona, que va passar pels principals punts d'interès de la ciutat. Al migdia, després de visitar Montjuïc, vam entrar al Poble Espanyol on vam dinar i passejar. A la tarda, després de completar la visita amb un nou recorregut en autocar, vam iniciar el camí de tornada.

En la visita al Parlament, organitzada amb la col·laboració del nostre veí Fidel Rincón, vam poder comptar amb l'acompanyament de la diputada Elena Ribera, que ens va fer de guia i ens va mostrar les dependències mentre ens explicava el funcionament de la cambra legislativa catalana i les activitats

Escales del Parlament de Catalunya. / Foto: Manel Carrillo

que s'hi porten a terme.

El viatge es va fer en autocar, amb sortida de la plaça dels Vinyers i parada per esmorzar a Malgrat de Mar. Aquest és el primer cop que l'Associació de Veïns organitza una excur-

sió, i la bona acollida que ha tingut ens anima a intentar repetir l'activitat.

Aquestes excursions són obertes a tothom, però els socis de l'associació tenen prioritat en la inscripció i un petit descompte en el preu. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_31

ENTITATS [Consell Pastoral

El campanar de l'església necessita una intervenció ràpida. / Foto: A.Vila

REFORMES A L’ESGLÉSIA MISERICÒRDIA Consell Pastoral

L’

any 2005 els sarrianencs i sarrianenques vam celebrar que l'església dedicada a Nostra Senyora de la Misericòrdia feia 200 anys. Concretament s'havia fet la primera missa el dia de Nadal de 1805.

200 anys són molts i des de llavors ha plogut molt. La nostra església parroquial situada a Sarrià de Baix no ho ha tingut gens fàcil, tal com podem veure en el recull dels fets més destacables que es va fer el desembre del 2005: Any 1791: 11 d'octubre, acord de construcció de l'església.

Any 1800: 7 de juliol, permís del bisbe per construir.

Any 1805: 22 de desembre, església coberta, primer bateig. 25 de desembre, celebració del primer Nadal.

Anys del 1808 al 1814: destrucció de l'església, guerra del Francès (setges de Girona). Una part es converteix en cementiri.

Any 1809: Consagració i delimitació parroquial.

Anys del 1936-1939: Guerra Civil espanyola, més destrucció.

Any 1950: Visita pastoral del bisbe Cartañà. Manifesta la necessitat de reconstruir l'església.

Any 1959: Campanya popular per a la reconstrucció.

Any 1969: Reformes litúrgiques decretades pel Concili Vaticà II. Es construeix l'altar nou.

Any 1981: Consagració de l'altar reformat (bisbe Camprodon), que guarda relíquies de santa Joaquima Vedruna i el beat Francesc Coll (el proper 11 d'octubre serà declarat Sant).

L'església ha estat i és un espai de pregària i reunió, però també ha servit de refugi en moments delicats, ha

32_pDS

estat i és un lloc de festa (amb concerts), un indret de trobada,… En els seus locals hem après un munt de jocs, cançons, manualitats,… Ens han servit per conèixer nova gent, per fer amics,… L'església i la seva plaça (avui gairebé sempre un pàrquing) ens ha ofert un munt d'experiències i de moments de joia que ens costa detallar.

El seu campanar, avui molt malmès, ens assenyala que ja som a casa en el nostre dia a dia i en les nostres vacances.

Tot plegat no són només pedres, la nostra història va lligada a la nostra església. Malgrat que en diferents etapes s'han anat fent reformes i millores, el pas dels anys es deixa veure en diferents racons de l'edificació. En aquests moments el campanar necessita una intervenció ràpida i una part del teulat central també. El projecte està força endavant i s'està parlant amb diferents entitats (Bisbat, Ajuntament, Diputació,…) per mirar de poder entre tots sufragar l'import de les obres. Tot i això sembla que de moment no s'arriba a tot.

Nosaltres no defallim i es faran diferents col·lectes extraordinàries per ajudar en les obres i altres accions que estan en estudi. La generositat i l'estimació de tots per les coses que formen part de la nostra vida sempre ha permès superar les dificultats. És per això que sabem que més aviat o més tard aconseguirem diferents donatius o aportacions per tirar endavant la restauració de la nostra església.

Es poden fer donatius en les diferents col·lectes, directament al mossèn o a algun membre del Consell Parroquial o al compte que la parròquia té a l'oficina de “la Caixa” al carrer Major (si algú necessita un rebut per desgravar a hisenda ho pot demanar al mossèn).

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració.

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

EXCAVACIONS A LA VIL·LA ROMANA DEL PLA DE L'HORTA

EL PROPIETARI DE LA PLANA DE SARRIÀ EN ÈPOCA ANTIGA Lluís Palahí Grimal

a Universitat de Girona treballa des de fa molts anys en l'estudi del territori en època antiga i l'any 2008 va iniciar un ambiciós projecte d'I+D+I amb l'objectiu d'analitzar les transformacions del nord-est peninsular al llarg del s.I a.C., moment cabdal per a la història del territori, ja que s'hi aprecia el procés de transició que condueix de les velles estructures socials, polítiques, econòmiques i culturals ibèriques cap a les que va imposant el poder nouvingut de Roma . És en aquest context que l'any 2008 es varen iniciar els treballs d'excavació a la vil·la romana del Pla de l'Horta. Bé, podríem dir en realitat que es varen reiniciar, ja que l'existència de les restes d'una vil·la romana a l'indret era coneguda des de l'any 1970, quan durant les obres de construcció d'un bloc de pisos es varen posar al descobert les restes de tot un seguit de murs, estructures i, sobretot, paviments de mosaic. Després d'una intervenció d'urgència que tenia com a principal objectiu recuperar els esmentats mosaics, que foren extrets, les restes descobertes es varen tornar a colgar, integrant-les en una zona d'esbarjo i desplaçant l'edifici projectat a un indret proper.

L

LA SITUACIÓ DE LA VIL·LA Per entendre la vil·la cal comprendre la mentalitat de les classes privilegiades de la societat romana. Els grans prohoms de les ciutats eren a la vegada destacades personalitats de la vida política i social i importants homes de

Planta general d ela zona excavada amb la indicació dels àmbits descrits al text.

negocis, molts dels quals basaven la seva riquesa en la possessió i explotació de la terra. Per aquests personatges resultava cabdal projectar una adequada imatge de si mateixos, era el que s'ha denominat com l'autorepresentació, és a dir, la manera com es relacionaven amb els seus conciutadans i eren vistos per aquests. En aquest context la riquesa i poder d'aquests personatges no s'expressava solament en les aportacions que feien a la ciutat en forma de donació d'edificis (banys, temples...), o de donacions com el repartiment de queviures, o l'organització de jocs i espectacles per a la gent, sinó també a través de la seva casa. Aquesta era un reflex del seu propietari i la seva riquesa i magnificència eren un reflex del seu poder.

Això no es limitava a una rica ornamentació, sinó que creava la necessitat d'uns espais molt determinats (sales de recepció i reunions, espais de lleure, banys...), que requerien una gran

quantitat d'espai per desenvolupar-se correctament. Ciutats com Gerunda presentaven forts impediments per construir-hi grans cases, sobretot per la limitació d'espai, sempre constrenyida per les muralles i pels mateixos carrers que impedien el creixement en extensió dels habitatges. Per això els grans i rics personatges de la ciutat solien construir les seves residències a l'exterior del recinte murat de la ciutat. Això els permetia traslladar-se diàriament a la ciutat per realitzar-hi les tasques inherent als seus càrrecs i negocis i al mateix temps disposar d'espai suficient per construir una casa “adequada” a les seves necessitats d'autorepresentació. Aquestes són les conegudes com a vil·les suburbanes.

En elles hi és present, com a quasi totes les vil·les, la vessant productiva, amb instal·lacions per la recollida i transformació dels productes del camp, però hi pren una gran importància la casa.

pDS_33

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

LA VIL·LA DEL PLA DE L'HORTA ÉS UN EXEMPLE CLAR DEL QUE EREN LES VIL·LES SUBURBANES, TANT PER UBICACIÓ COM PER ESTRUCTURA La zona del que actualment és Sarrià era un terreny pràcticament sense edificar, ocupat per camps, amb un camí que venint del nord resseguia el que actualment és el carrer Major del poble, travessava el riu per la zona on actualment se situa el pont de l'Aigua i resseguia l'actual Pont Major fins arribar a la ciutat, a la qual entrava pel portal de Sobreportes, que no en va era coneguda antigament com la porta de les Gàl·lies.

Treballs d'excavació Aquest camí era conegut pels romans com la Via Augusta i era el l'entorn d'un pati central. Aquest, envolprincipal eix de comunicació nord-sud tat per tres dels seus costats per sende la península Ibèrica i lloc de pas gles ambulacres o passadissos portiobligat per viatgers i comerciants. La cats, estava presidit per la banda de situació de la vil·la a la zona del Pla de migdia per un nimfeu. Als costats est i l'Horta, lleugerament elevada respecte nord del pati se situaven tot un seguit al riu i la via, la feia clarament visible de grans estances, pavimentades amb per tot aquell que s'apropés a la ciutat mosaic, destinades a menjadors (triclide Gerunda. La gran quantitat d'edifi- nia) i sales d'estar. Per contra, a les bancacions que composaven la vil·la, amb des sud i oest, encara en excavació, el edificis de caire industrial a la zona pati apareix com un element clos, aïllat baixa i la gran casa presidint el conjunt, del que hi ha més enllà, però amb unes no feien altra cosa que mostrar la portes que facilitaven la connexió amb riquesa econòmica i l'alt nivell social els espais exteriors.

La zona del pati era un espai aïllat, del propietari. A més, el lloc triat, molt a prop d'una riera i contra la vessant al qual s'accedia des d'un segon pati d'un turó, aportava a la casa altres ele- situat a l'est travessant un passadís ments com la disponibilitat d'aigua i pavimentat amb mosaic. A la dreta del una certa protecció contra els agents visitant que accedia al sector se situanaturals, en aquest darrer cas reforça- va primer una gran estança (A5), pavida per l'existència de tot un seguit d'e- mentada amb opus signinum, que predificis industrials que l'envoltaven i sentava la seva porta principal a l'est i arreceraven, fent-la visible però al que sembla que estaria relacionada amb les tasques domèstiques de la mateix temps protegint-la. casa. A la banda esquerra li quedaven dues estances més (A1 i 2). Aquestes LES EXCAVACIONS grans habitacions varen ser excavades Els treballs iniciats l'any 2008 estan en bona part als anys setanta i tenien posant al descobert una part de la casa paviments de mosaics que varen ser del propietari dins el gran complex que extrets en aquells moments. Es tracta representava la vil·la del Pla de l'Horta. de triclinis, sales menjador per rebre Les restes posades al descobert fins els convidats i celebrar-hi sopars amb ara configuren un conjunt en aparença els amics. Avançant pel passadís (A4) homogeni d'estances distribuïdes a s'arribava al pati. Com ja hem dit,

34_pDS

aquest estava dotat de tres passadissos, dos dels quals almenys (nord i est) pavimentats amb mosaic. A la zona central del pati, pavimentada amb opus signinum, s'hi ubicava un gran nimfeu. Aquesta font monumental ocupava tot el frontal de migdia del pati i presentava una forma allargassada on s'alternaven les zones curvilínies amb estructures quadrangulars.

Aquesta font, que devia anar ornamentada amb escultures i jocs d'aigua, constituïa un decorat, un rerefons pensat per ser observat des de les sales situades a tramuntana. Aquestes són dues grans sales (A15 i A8/10) pavimentades amb mosaic i amb una funció similar a les que es disposaven a llevant, espais de descans on el propietari i els seus amics podien gaudir del descans, d'un bon àpat i una amena conversa mentre al pati amb el rerefons del nimfeu es desenvolupaven espectacles musicals, de teatre o de ball. Al nord de l'àmbit 15 i connectat per una porta amb aquest se situa una de les estances més peculiars de les excavades fins ara. Es tracta d'una sala circular, de rajols, dotada d'hipocaust. Aquesta mena de sales són molt habituals en context termals, emprades com a saunes (sudatorium).

El problema, en aquest cas, és que les estances excavades fins ara i que es

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Vista general del sector excavat des de l'est

relacionen directament amb aquest espai no tenen un ús termal i per tant sembla que caldrà cercar una altra interpretació per la sala. Massa petita per ser un menjador, segurament es tracta d'una sala calefactada de caire privat, destinada a lloc de descans a l'hivern, un espai polivalent, resguardat i calent on mantenir converses privades i íntimes o llegir. Entre els àmbits 10 i 5 un passadís permetia anar cap a la zona nord fora del pati.

Aquest passadís va ser posteriorment tapiat, potser en el mateix moment en què l'àmbit 8/10 va ser dividit pel centre creant dues petites habitacions.

Aquesta divisió es va fer de forma barroera i el nou mur es va construir directament sobre el mosaic, en aquests moments ja inutilitzat. També una porta que comunicava aquestes cambres amb l'àmbit 15 va ser tapiada. Totes aquestes reformes es devien produir en un moment tardà dins la història de la vil·la, en el qual el nimfeu i les sales del seu entorn ja no com-

plien la seva funció original. Ho demostra el mosaic del passadís (A4) que va ser reparat, però no ja amb noves tessel·les sinó col·locant fragments d'opus signinum com a pegat allà on el paviment original apareixia malmès.

Fora del pati, a la banda oest, s'ha començat a excavar una estructura quadrangular de grans dimensions, folrada en opus signinum i que inicialment havíem interpretat com a part d'un conjunt termal, pensant que es tractaria d'una piscina d'aigua freda (natatio). L'excavació realitzada fins ara, encara parcial, sembla descartar aquesta interpretació, atesa l'escassa profunditat de l'estructura, el pendent del seu paviment i ,sobretot, la seva relació amb una segona estructura allargassada, disposada a migdia i amb la que es connectava a través d'una canalització. Aquest sector ara per ara planteja més preguntes que no respostes. Les dues estructures connectades semblen indicar una circulació de líquids, idea reforçada per l'existència en la més meridional de les

dues d'uns possibles brolladors a la banda sud. Fins que no s'acabi l'excavació no podrem saber si es tracta d'instal·lacions de caire industrial, és a dir, uns dipòsits per la decantació de líquids, o d'elements ornamentals d'un segon pati d'esbarjo, o sigui, un segon nimfeu. Sigui com sigui, dues coses són segures. Per una banda, l'existència d'una porta que comunicava aquesta zona amb el passadís A4 (posteriorment tapiada) demostra que no es tracta d'espais aïllats i separats. Per altra banda, sabem que en un moment donat tot el sector va ser esborrat, es varen cobrir els dos dipòsits i es va col·locar un paviment d'opus signinum que va cobrir tot el sector. Aquesta important reforma va implicar l'elevació del nivell de circulació de la zona gairebé un metre i mig, quedant molt més alta que el sector del pati. Això no solament es va fer aquí, sinó que la presència d'aquesta elevació del nivell també es detecta a la zona situada a l'oest de l'àmbit circular (A19).

pDS_35

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Vista general del pati amb el nimfeu al fons des de l'interior de l'A15

Restes del mosaic de l'A10 malmès per la construcció d'un nou mur

Sondeig realitzat entre els A4 i 1, on s'aprecia la gran quantitat de murs i estructures que marquen els canvis en la forma de l'edifici.

CINC CENTS ANYS D'HISTÒRIA I UNA EVOLUCIÓ COMPLEXA El que hem descrit fins ara correspon a una visió simple i coherent del que era aquest sector de la casa i la seva evolució, però la realitat és molt més complexa i tot just comencem a intuirla. Els diferents sondeigs realitzats a les habitacions, per sota dels paviments actualment conservats, ens han mostrat una evolució de l'edifici molt més complicada del que podria semblar a primer cop d'ull. Vegem alguns exemples en aquest estadi encara primari de la investigació.

A l'interior de l'àmbit 1 es varen localitzar dos murs (un al centre de la cambra i l'altre integrat com a fona-

36_pDS

mentació del mur est), que corresponen al moment fundacional de l'edifici.

A diferència de tots els altres murs de la vil·la que empren el morter com a element aglutinador, aquests estan lligats amb fang i són les úniques restes trobades fins ara de la vil·la original, un assentament que hem de remuntar a mitjans del s.I a.C., molt poc després de la fundació de la ciutat de Gerunda i que mostra com els primers habitants de la ciutat ràpidament varen repartirse el territori de l'entorn i el varen ocupar per la seva explotació.

Per apreciar la complexitat estructural de l'edifici no cal canviar d'habitació. Al mateix àmbit 1 i al passadís 4 situat immediatament al nord trobem elements que ens mostren

Detall del mosaic del passadís A4.

com va anar canviant la fesomia de l'edifici. Adossat al mur de pedra i fang es va construir una estructura allargassada, dividida interiorment per murets de rajols i emprant grans rajoles planes com a paviment, la utilitat de la qual encara no ens resulta clara. Aquesta estructura, que empra ja el morter com a element aglutinador, és anterior al canvi radical que es va produir a la vil·la, segurament en època augustal (al canvi d'era), quan l'edifici original va ser completament destruït i al damunt es va construir una nova vil·la, més gran, sòlida i luxosa, amb parets de morter. Però fins i tot després d'aquesta gran reconstrucció, la seva aparença encara no era la que podem apreciar avui dia. El passadís 4 no existia i per

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

tant l'àmbit 1 era més gran. El seu paviment era d'opus signinum. La troballa d'un tram de canalització provinent del nord i que es dirigeix cap al pati, ens indica que segurament en aquests moments ja existia el nimfeu, que aprofitaria la canal o com a portadora d'aigua o, més probablement, com a desguàs.

Però també l'estructura del pati era diferent. En aquests moments la zona que actualment ocupa el passadís nord (A4) era ocupada per una sala amb paviment d'opus signinum decorat amb tessel·les negres que fan un dibuix de rombes. Tampoc el passadís est existia i el nimfeu era més llarg. De fet si es mira la planta de la font s'aprecia com aquesta per la banda oest comença amb una estructura quadrada, després agafa una forma convexa, la zona central és rectilínia i acaba amb

passadís (A3). Per tant, el que va succeir és que en el moment en què es va fer una de les reformes del sector que va implicar la construcció de l'àmbit 1 i del passadís A3, es va haver de tallar part del nimfeu. Per mantenir una falsa sensació visual de simetria es va construir una segona estructura quadrangular al nou extrem est, de tal forma que per l'espectador situat a una de les cambres de la banda nord el nimfeu presentava un acabat similar en els seus dos extrems.

I aquí no acaba la història. La construcció dels passadissos i de l'A1 amb la seva configuració final, ja amb el paviment de mosaic, va suposar l'eliminació de part de la canalització que travessava la zona de nord a sud.

Aquesta ja no entrava al pati com feia antigament i s'hi va afegir un nou tram en direcció sud .

modestos d'opus signinum.

Aquesta successió de canvis i reformes es pot fer extensible a totes les altres estances excavades. Podem veure'n alguns exemples.

Els àmbits 8-10 varen patir també algunes transformacions. Per una banda el paviment de mosaic descobert en aquesta zona no era el sòl original, ja que per sota es conserven restes d'un paviment d'opus signinum més antic. A més, en una reforma posterior es va dividir l'espai en dues cambres diferents i es va tapiar la porta que comunicava aquestes cambres amb l'àmbit 15.

Com a darrera dada val a dir que el final de la vil·la no va ser el final de l'ocupació del lloc. En diversos espais, sobretot a la zona sud de l'edifici, s'han localitzat murs construïts al damunt dels nivells d'abandonament, mostrant una “vida entre ruïnes”, és a dir, que un cop l'edifici ja estava abandonat i mig enderrocat es varen aprofitar alguns dels murs que es conservaven dempeus com a tancament de noves construccions, moltes vegades simples barraques d'una sola habitació ocupades pels treballadors que seguien conreant i explotant el territori.

REFLEXIÓ FINAL

Restes de l'hipocaust (sistema de calefacció) de l'àmbit circular (A19)

una altra forma convexa a la qual s'ha afegit al davant una estructura quadrada. En realitat aquesta no devia ser la seva aparença original. El nimfeu devia ser simètric, com de fet solen ser majoritàriament en època romana excepte si hi ha problemes d'espai.

L'extrem est se situaria on ara hi ha el

I tampoc seria aquesta la configuració final de l'espai, ja que sabem que, com a mínim, el sector va patir una reforma més quan va deixar de ser un espai privilegiat per l'oci i es va aprofitar per construir-hi cambres més modestes, eliminant els mosaics o reparant-los amb paviments més

Les dues campanyes realitzades a la vil·la del Pla de l'Horta han permès posar al descobert una superfície superior als 800 metres quadrats. Les estructures aparegudes ens dibuixen una zona d'esbarjo i descans del propietari. En un moment que hem de situar al s. II d. C. (sobretot atenent a la tipologia dels mosaics), la zona adquireix la seva configuració més plena, amb un pati presidit per un gran nimfeu i al voltant del qual s'articulaven tot un seguit d'estances destinades a menjadors, sales d'aparat i zones de descans. Però els sondeigs realitzats demostren que ens trobem davant una realitat molt més complexa.

Per començar ha quedat clarament establert que la vil·la té el seu origen en època republicana, probablement en una data no massa allunyada de la data de fundació de la ciutat de

pDS_37

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Gerunda. L'edifici va ser completament reformat en època augustal, substituint els antics paraments de pedra i fang per un ús massiu del morter.

El pati amb el nimfeu podrien pertànyer ja a aquest moment tan reculat de l'existència de la vil·la, potser amb una estructura més senzilla, formada per un pati amb una o dues grans sales d'aparat situades a la banda nord, una de les quals almenys aniria pavimentada amb un paviment d'opus signinum decorat amb tessel·les negres Ja hem dit que sembla que és al s. II d. C. quan aquest pati adquireix la seva configuració més completa i unitària i es connecta a la resta de la vil·la per un passadís que travessa d'est a oest tot el sector. Tot i això, en una fase posterior, el sector va canviar radicalment de funcionalitat. Els mosaics es reparen amb pegats d'opus signinum i es basteixen nous murs directament sobre els antics mosaics. A això caldria afegir les restes d'escòria de ferro localitzades al pati i la redecoració

38_pDS

d'alguns àmbits amb arrebossats modestos que porten a pensar en una funció més utilitària o industrial per aquest sector en els darrers moments d'existència de la vil·la.

Aquest fenomen cal relacionar-lo també amb l'obliteració del praefurnium que alimentava l'A19 i l'elevació del nivell de circulació de tota la zona nordoest amb l'obliteració d'elements com la gran estructura que encara no sabem si és piscina o dipòsit i el tancament d'algunes portes aïllant aquest pati de tot el sector occidental i meridional.

Com es pot apreciar, l'excavació ha aportat algunes explicacions però ha posat sobre la taula moltes més incògnites. Solament la continuació de la investigació, amb noves excavacions i un estudi molt profund de les estructures i materials descoberts, permetrà anar clarificant aquest trencaclosques tan apassionant que és la vil·la del Pla de l'Horta i a partir d'ell la vida dels nostres avantpassats en època antiga.

UN DARRER COMENTARI. LA CONSERVACIÓ El projecte d'investigació no s'acaba amb l'excavació del jaciment. Posar al descobert un patrimoni tan important com la vil·la del Pla de l'Horta comporta unes responsabilitats referents a la seva conservació i, si és possible, la seva adequació per fer-lo accessible a tota la ciutadania, nacional i estrangera, interessada en la cultura i el patrimoni. Per això, un cop finalitzada la campanya d'excavacions d'enguany s'han iniciat els treballs de consolidació de la vil·la. Aquests treballs s'han iniciat amb la consolidació de les pintures i arrebossats dels murs (els estucs) i dels paviments de mosaic, els elements més delicats dels posats al descobert fins ara. Aquests treballs resulten essencials si volem conservar allò que cada any anem posant al descobert. ■

cultura CULTURA

ÀREA DE CULTURA: espectacles, exposicions, cursos, literatura, la flama del Canigó, Fons Artístic de Sarrià, biblioteca Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura Presen Serrano, Centre Cívic La Cooperativa. / Anna Mª Fornells, Biblioteca Emília Xargay

Fila Zero

E

n el marc del centre parroquial i amb l'ajuda dels seus membres, un any més es va celebrar el FILA ZERO, que va constar de música i teatre.

El cicle d'aquest any va començar amb la GIRONA BANDA BAND, una curiosa banda de més de 50 músics de totes les edats i tots els nivells musicals, que units sota la batuta del director fa que soni de meravella. Cal destacar la tasca del director per unir tanta gent i, amb la diversitat que hi ha, perquè aquesta orquestra rutlli.

En l'últim espectacle de la temporada vam optar per un monologuista, Nando Masaneda i la seva “De cap a nap i de nap a peus”, una comèdia surrealista dins el teatre de l'absurd, carregada de disbarats i de missatges que no toquen ni a dalt ni a baix, però sí que toquen al mig, i de manera ben tocada.

Un any més, contents d'aquesta nova edició i ja preparant amb entusiasme la propera ■

EXPOSICIONS

"L'alienació de l’estranger Del 30 d'abril al 22 de maig a la Sala Patronat

A

questa exposició de l'artista Mazanec Radu Paul és el projecte guanyador d'un accèssit de la BecaAjuda Fundació Fita.

Amb un clar predomini del color sobre les formes, les obres de Mazanec Radu Paul establien un evident contrast entre elles. Mentre unes oferien la seva visió d'homes i dones en el seu entorn quotidià, ple de colors i detalls, altres presentaven rostres humans entre ombres, gairebé apuntats, sense massa definició, només intuïts. Aquí els colors triats eren el negre i el gris en tots els

seus matisos.

Elements humans, però també de naturals com els arbres i les flors, sorgien de les obres de Radu Paul amb un realisme que sobtava perquè no provenia precisament de les línies i les formes, sinó del propi color.■

“Oriol Garcia,dibuixant de còmic” Del 28 de maig al 17 de juny a la Sala Patronat

na completa exposició organitzada arran del Festival del Còmic de Torroella de Montgrí i l'Estartit 2008, on es va retre un homenatge al reconegut dibuixant Oriol García.

La integraven més d'una vintena de plafons que reproduïen els seus dibuixos. Cavallers, espases, reis, malvats i drags imprimien de dinamisme la sala Patronat amb les seves accions. Banderes i escuts ens transportaven a un món d'èpiques batalles, mentre els textos ens parlaven d'honors, lleialtat i valor.

L'Oriol García posa la seva genial traça de dibuixant al servei de l'univers imaginatiu dels contes. ■

U

pDS_39

cultura DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

“DesconcertART” Del 16 d'abril al 15 de maig a la sala gran del Centre Cívic La Cooperativa

E

l 16 d´abril es va inaugurar l´exposició DesconcertART de l´artista gironina Isabel Rodríguez. La presentació de l´acte va anar a càrrec del 1r tinent d'alcalde Lluís Aymerich.

Amb una cinquantena d´assistents a l´acte, l'artista va explicar com havia gaudit preparant les obres i alhora fentne el muntatge a la sala d´exposicions.

Va agrair al poble de Sarrià de Ter l'oportunitat que li havia donat d'exposar en el Centre Cívic.

La seva obra va estar exposada

del 16 d´abril al 29 de maig.

Era la seva primera exposició, encara que la seva trajectòria en la pintura abraça des de la joventut.

Mabel, aquest és el seu sobrenom artístic, ens ha fet gaudir d'una sala d'exposicions dividida en petits racons, cada espai dels quals respirava un art diferent; racons esotèrics, ètnics, africans i ambients que movien a la relaxació.

L'artista va omplir la sala de

colors especials barrejant l'art en paper i l'art floral, i el resultat va ser respirar un ambient d'harmonia que et feia recórrer a poc a poc cada espai i observar en cada quadre allò que la seva autora volia transmetre.■

Cloenda del curs 2008-2009

E

l dimarts 30 de juny es va celebrar a l'edifici El Coro la cloenda de cursos i tallers 2008-2009. Es va celebrar el tancament dels tallers de l´Oficina de la Gent Gran juntament amb la cloenda del curs de Formació d´Adults del centre cívic La Cooperativa.

L'acte es va iniciar explicant un conte i a la vegada representant-lo gràficament.

L´alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent va tancar l´acte felicitant els assistents per la seva participació en les activitats i els va encoratjar a continuar en aquesta línia de participació en les activitats portades a terme en el poble. Tot seguit, l´alcalde de Sarrià va fer entrega dels diplomes dels cursos i tallers.

El treball conjunt de l´Oficina de la Gent Gran i el curs de Formació d´Adults té un bagatge de tres anys. La col·laboració ha estat fructífera perquè ha creat una major difusió i participació de les activitats portades a terme en els dos espais, és a dir, els usuaris del curs de formació del Centre Cívic assisteixen als tallers del Coro i els del Coro assisteixen a activitats puntuals del Centre Cívic.

40_pDS

Fent una valoració dels cursos i tallers del Centre Cívic La Cooperativa podríem constatar que cada any tenim més alumnes i també els usuaris ens fan demanda de xerrades o tallers concrets.

Aquest curs han passat per les nostres aules uns 160 alumnes aproximadament. Les edats són variades, des dels més menuts amb el curs de cuina infantil i la xerrada d´astronomia “Hi havia una vegada... un munt d´estrelles” , de mitjana edat amb els cursos de cuina, informàtica avançada i anglès, i d´edats més avançades amb els cursos de pintura, tall i confecció, informàtica básica, entre d´altres.

S´han introduït cursos nous com el de Photoshop, cuina infantil, l´Escola de Teatre del Gironès, taller de Defensa Personal per a Dones, taller de Bisuteria i un curs d´Introducció a la fiscalitat d´autònoms i societats civils, organitzat pel Col·legi d´Ambientòlegs de Girona.

Des de l´àrea de Cultura hi ha una preocupació constant per oferir, a través del Centre Cívic, un ampli ventall d´activitats noves i originals a tota la població.

Les xerrades portades a terme han estat dirigides a tots els sectors de la població. Per als nens i nenes del

CEIP Montserrat es va fer la xerrada “Gradua´t en Energia” portada a terme pel Col·legi d´Ambientòlegs de Girona.

Per poder orientar les mares i pares sobre el tema actual d´internet es va fer la xerrada “Internet Segura” a càrrec de Mossos d´Esquadra i en col·laboració amb l´AMPA del CEIP Montserrat i l´AMPA de l´IES Narcís Xifra.

I per la tercera edat es va portar a terme la xerrada “Penses o et llences” a càrrec de la Policia Local de Sarrià de Ter, i “Prevenció de delictes al domicili” a càrrec de Mossos d´Esquadra.

En les exposicions, com cada any ha ha participat la comunitat educativa del poble, l´escola Montserrat i l´escola bressol Confetti al mes de març en les Jornades de la Dona Treballadora.

També hem gaudit del fotògraf saltenc Martí Artalejo i de l´artista gironina Isabel Rodríguez.

L´oferta de cursos, tallers, exposicions i xerrades ha estat àmplia, intentant poder incloure diversos temes i que fossin de l´interès de tots els sarrianencs.

Us convidem al nou curs 20092010 i a visitar la renovació del Centre Cívic amb una nova imatge i un nou punt de benvinguda a la planta baixa. ■

CULTURA

Premis Sant Jordi 2009 ls premis literaris Sant Jordi han complert gairebé 3 dècades i han consolidat un any més l'àmplia participació d'escriptors novells vinguts des de tots els territoris de parla catalana.

També els premis en les categories infantils s'han convertit en una bona eina educativa. Un any més el CEIP Montserrat s'ha engrescat a col·laborar amb l'Ajuntament en l'organització d'uns lluïts premis literaris per a tots els alumnes del centre, tot i que s'hi poden presentar també nens i nenes que no estiguin escolaritzats a Sarrià. Es van lliurar els premis el divendres 24 d'abril a la tarda a l'escola Montserrat. Els guanyadors de les diferents categories van recollir orgullosos el seu premi enmig dels aplaudiments dels seus companys de classe, de tota la comunitat educativa i també de pares, mares i avis. I per acabar, el grup “Fefe i companyia” van oferir un espectacle de música i danses on tots els nens van participar.

Pel que fa a la participació en les categories literàries per a adults, no és cap tòpic comentar l'excel·lent nivell de qualitat de la majoria de treballs presentats enguany, i l'extens currículum dels guanyadors ho demostra.

Guanyadors i finalistes d'altres certàmens i amb algunes obres editades, els guardonats dels Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter solen ser persones

E

amb una gran inquietud per la literatura que, sense ser professionals, volen compartir amb el públic en general la seva visió creativa.

El moment en què es lliuren els premis és molt important per a tots ells. A les seves obres han bolcat molts sentiments. S'han esmerçat per trobar la paraula justa, per comunicar, per Josep Ma. Sansalvador i l'alcalde Roger Torrent amb els tres guanyaestablir el fràgil pont dors dels Premis St.Jordi 2009. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter entre l'escriptor i els seus lectors. Premis literaris com el Josep M. Sansalvador. Un a un, van de Sarrià suposen un reconeixement a ser entregats per l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, tots els premis. En tots els seus esforços.

L'àrea de Cultura va començar a la categoria de Narrativa el guanyador pensar, doncs, a trobar un escenari va ser el valencià Santiago Diaz i Cano adient per celebrar el que no deixa de per l'obra “L'OLOR DE LA MORT”. ser una festa de la literatura, i per En la de Poesia, el barceloní Albert donar l'oportunitat als guardonats de Garcia Elena per l'obra “CONTROL DE compartir amb tots els assistents a MOT” i en l'apartat d'Haikus-sms, en l'acte la seva alegria i gratitud. Així, el Francesc Orenes i Navarro de Sant dissabte 25 d'abril es van lliurar els Julià de Vilatorta. En tots els casos els premis de la 29a edició del concurs premiats van llegir fragments de les literari Sant Jordi, als jardins de l'Hotel seves obres. I en el cas dels Haikus, Nord Gironí. I ho va fer en el transcurs en Francesc Orenes va fer també una d'un agradable esmorzar en què els interessant introducció al món d'aparticipants del concurs, regidors de questa especial escriptura originària l'ajuntament i públic assistent van del Japó i va embadalir tots els assisxerrar distesament sobre tot de temes tents. El violoncel d'Helena Tikhmanovich va cloure l'acte interpretant breus literaris i culturals.

L'acte va ser presentat i conduït fragments musicals i “El cant dels de manera magistral pel sarrianenc ocells” del mestre Pau Casals. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_41

cultura

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Fons artístic La Flama de Sarrià del Canigó

E

l Doctor Josep Garriga i March, nascut el 1909 (per tant, enguany fa cent anys) ha estat, a part del metge del poble durant molts anys, compositor de sardanes. És per això que en l'any del seu centenari, la seva família conjuntament amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter ha pactat cedir part de l'arxiu documental familiar recollit al llarg de tots aquests anys al municipi. El gruix dels documents fan referència principalment a les partitures de les sardanes creades pel Dr. Garriga i altres documents gràfics i escrits d'interès històric municipal, com poden ser fotografies que repassen la vida sarrianenca al llarg del segle XX. Pel que respecta a la vessant musical, cal dir que una part de les sardanes compostes pel Dr. Garriga (12 en total) estan dedicades a diferents espais o fets del poble. Per això té un valor important el gest fet pels successors de Josep Garriga, ja que així serà el munici-

pi qui podrà difondre el llegat i propiciar el gaudi públic de l'esmentada col·lecció mitjançant la seva integració al Fons Cultural i Documental del municipi de Sarrià de Ter. Val a dir que en aquest sentit l'ajuntament es compromet - en el document de cessió- a tractar la col·lecció objecte de donació com una unitat i identificar-lo en tot moment amb la denominació de FONS Dr. JOSEP GARRIGA i MARCH, efectuar-ne la catalogació, la descripció i evidentment facilitar el coneixement de la col·lecció. Seguint aquesta línia de difusió i promoció de l'obra del Dr. Garriga, l'Ajuntament de Sarrià de Ter està preparant un acte de reconeixement que se celebrarà aquest any del centenari.

Igualment, l'experiència feta amb la família Garriga es vol ampliar a altres casos del municipi amb l'objectiu de recollir el màxim del patrimoni històric i social, de manera que es puguin garantir les millors condicions de conservació, catalogació i difusió.■

U

n any més vàrem rebre La Flama del Canigó, acompanyats per la música dels Amics dels Gegants i de la mà del grup excursionista de Sant Julià de Ramis. Aquest any el recorregut era diferent perquè es va optar per anar a buscar la flama a Girona i després portar-la cap a Sarrià i finalitzant a Sant Julià de Ramis. La flama, des de fa segles, encén totes les fogueres arreu dels territoris de parla catalana, del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l'Alguer. En un any marcat per les polèmiques al voltant de la cultura del foc i on en algunes poblacions perilla la celebració de revetlles populars per la futura normativa europea, ara més que mai hem d'unir esforços i entre tots lluitar perquè Sant Joan sigui declarada Festa Nacional dels Països Catalans.

Com és habitual va ser un acte senzill on es simbolitza la donació de la flama a les diferents Associacions de Veïns del poble. El regidor de Cultura, Sergi Torrentà, va presentar el petit acte i l'alcalde, Roger Torrent, va dedicar unes paraules a aqueta estimada festa de tots. ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

42_pDS

CULTURA

Biblioteca Emília Xargay a Biblioteca de Sarrià de Ter, conjuntament amb les de Girona i Salt, ha editat una guia de carrers on figuraran els noms de diferents personatges representatius del poble tant per les seves qualitats humanes, com també pel seu relleu històric que ha significat per al poble. Per aquest motiu es mereixen ser recordats.

A Sarrià els personatges escollits són: Emília Xargay, Paulí Torras i Agustí Riera. Una artista, un industrial i un metge/polític, respectivament.

Cadascun d'ells va ser molt rellevant, i ha deixat una empremta important al nostre poble.

El nomenclàtor o noms dels carrers han anat canviant al pas del temps ( s'han anat modificant segons el punt de vista dels règims que aquest poble i la resta del territori, han anant patint).

L'alteració en la nomenclatura es produí amb la proclamació de la Segona República i sobretot amb l'acabament de la Guerra Civil, que implicà a tots els pobles de Catalunya molts canvis en els noms de carrers. Finalment amb la democràcia es van regularitzar i traduir al català.

A Sarrià, sense anar més lluny, la gent més gran encara recorda quan la carretera de França es deia Avenida de la Victoria, re-batejada evidentment pels guanyadors de la Guerra Civil i també el carrer Major quan era la Calle de José Antonio i ara el Carrer Major.

Així doncs us convidem a que passeu per la Biblioteca i pugueu gaudir d'aquesta guia que servirà per “orientar-vos” i descobrir millor la identitat dels personatges que hi figuren, i dels que hi han figurat en el poble de Sarrià de Ter.

L

NOVETATS LITERÀRIES LA TRILOGIA MIL·LENIUM

invasió soviètica, la guerra, els talibans i l'arribada dels nord-americans com a teló de fons.

LA MANO DE FÁTIMA Idelfonso Falcones

Stieg Larsson Es tracta d'una saga de ficció, però amb una gran part de la veritat. Destaquem els seus originals personatges i en especial la seva protagonista, una heroïna moderna, la Lisbeth Salander que, juntament amb en Mikael Blomkvist, temible periodista d'articles que sacsegen la societat sueca, ens faran viure moments emocionants.

L'ÚLTIM HOME QUE PARLAVA CATALÀ.

Carles Casajuana Una història sobre la vida que fan dos novel·listes catalans, un que escriu en català i l'altre amb castellà, i els dos defensen l'opció que han triat. En definitiva es tracta d'una reflexió sobre el bilingüisme, la nostra identitat, i l'estat de la nostra llen-

gua. Si mai desaparegués el català, Com seria l'últim home que el parlés?

MIL SOLS ESPLÈNDIDS Khaled Hosseini

Una apassionant història d'un jove morisc en l'Andalusia del segle XVI, atrapat entre dues regions i dos amors. El llibre pretén reflectir la tragèdia del poble morisc ara que es compleix el quart centenari de la seva expulsió d'Espanya. Unes 300.000 persones van haver de marxar d'un regne que encara no havia superat la foscor medieval. ■ Un extraordinari relat de la vida de dues generacions unides tràgicament per la guerra, de l'amistat entre dues dones, i d'un amor que sobreviu a totes les adversitats. La

pDS_43

cultura

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

El Menú de l’escriptor a Sarrià Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

i actualment dirigeix La Nova, de la qual ens va presentar una recent i actualitzada versió digital. Margenat ha estat, també, guionista de sèries d'animació per televisió i fa dos anys va publicar la seva novel·la juvenil El treJosep M. Sansalvador va presentar Xavier Margenat el sor del Ter, que narra set de maig, a la sala Patronat. un periple d'aventures i amistat al llarg de la l menú de l'escriptor conca del nostre riu. és una proposta priL'autor convidat va parlar dels maveral que les seus projectes literaris immediats, biblioteques de Giro- de les noves tecnologies adaptana, Salt i Sarrià orga- des als usos de la informació i la nitzen conjuntament en forma de docència, i de la importància del cicle de xerrades. Diferents autors bloc com a instrument de difusió són convocats a parlar de la seva de l'obra, de recull de material relaobra, de les seves lectures, de la cionat i de mitjà de connexió amb seva visió del món. En aquesta oca- els lectors. sió la proposició de la xarxa de A banda de la xerrada a Sarrià, biblioteques s'ha encaminat cap al el cicle va constar de sis sessions món de la tecnologia de la informa- més celebrades en establiments ció i cap a nous registres d'expres- bibliotecaris entre el 29 d'abril i l'11 sió literària. Sota el títol de Blocs i de juny. Cada sessió tenia un espeliteraratura, diversos blocaires - rit monogràfic i es van poder escriptors, periodistes, crítics …- degustar blocs d'àmbits periodíshan estat convocats a explicar-se, a tics, d'opinió i de crítica literària, explicar-nos qui són i què fan a tra- sobre cinema, sobre música, sobre vés d'aquests diaris o quaderns vir- el món editorial i sobre la visió tuals anomenats blocs (o blogs). femenina de la blogosfera. ■ A la Biblioteca Emília Xargay, de Sarrià, s'hi ha acollit la segona xerrada del cicle. El convidat ha estat Xavier Margenat (eltresordelter.blogspot.com), un autor de Salt, especialista en literatura infantil i juvenil.

Ha col·laborat en revistes d'àmbit local (La Farga, on va formar part del consell de redacció)

E

El públic assistent a la xerrada. / Fotos: A.Vila

44_pDS

CULTURA

La Girona Banda Band Dani Cañigueral Viñals

E

l dissabte 9 de Maig a les 22h al Teatre del Centre Cultural i Parroquial Mn va Domingo Casanelles tenir lloc un concert a càrrec de la Girona Banda Band dins del cicle d'espectacles Fila 0.

El públic, segons em diuen, van gaudir d'allò més de la música plena i acolorida que ofereix una banda d'unes 50 persones. Es van tocar peces de tota mena i per a diferents gustos. A continuació us el passo el repertori detallat: Aquesta banda de música va néixer l'abril de 2005 amb la voluntat de crear una formació estable de banda (deficitari a Girona) i de donar la possibilitat de tocar junts a diferents perfils de músics. La idea doncs era dotar a Girona i rodalies d'una agrupació musical oberta tant a estudiants com a professionals i altres aficionats joves i adults que volen fer música.

Aquesta proposta era un pèl arriscada ja que s'hi va aplegar un col·lectiu d'allò més heterogeni. Des del principi a la banda tant hi ha nens que inicien els seus estudis musicals, jubilats que fa temps que no toquen, adults que sempre havien volgut tocar un instrument i ara s'animen a provarho, joves estudiants de música i amb experiència i adults que ja havien tocat en altres bandes... Això esdevenia una aposta valenta i engrescadora i que ha donat bons fruits. Una de les claus ha estat la bona planifica-

Actuació de la banda de música, amb el director Lluís Yera.

ció tant de l'Ajuntament, a través dels Centres cívics de Girona com de l'escola de Música Municipal i la bona predisposició i acollida d'altres escoles de música i dels participants en general. Un altre factor clau per a l'èxit ha estat l'elecció del director, un experimentat dinamitzador de bandes i de Corals de Terrassa, en Lluís Yera.

Ell sap portar aquest grup creant un ambient de complicitat compartida i alhora aporta el grau d'exigència creixent necessari.

Els que ens han estat seguint han pogut veure una millora constant fins al moment en que estem actualment.

Crec que molts estarien d'acord amb mi al dir que ja ens podem comparar amb moltes bandes de les que ja hi ha amb tradició arreu de Catalunya.

El repertori de la Girona Banda Band sempre ha estat molt variat.

Com a mostra us podria dir que hem

tocat moltes bandes sonores de pel·lícules (Harry Potter, La guerra de les galàxies, Els set magnífics, La llista d' Schindler...), composicions clàssiques ( Faust, danses de Bartok, Nessum Dorma, Els planetes...), suits i clàssics per a banda, clàssics de jazz, rock... (Bohemian Rapsody de Queen, Oh when the saints!, Meet Mr Joplin, In the Mood... ), peces de banda i marxes (fanfàrries i marxes de tota mena), cançons de Nadal, cançons tradicionals catalanes (els segadors, la Dama de Mallorca... ), sardanes, i dues cantates amb corals.

Els nostres Concerts són molt variats. Toquem en algunes festes de barri però també en les millors sales com teatres, auditoris i fins i tot al Palau de la Música. Hem col·laborat amb diferents entitats, ajuntaments i escoles de música de diferents indrets.

pDS_45

cultura Els concerts que hem fet molts han estat en ciutats i pobles com Vidreres, Llinars de Vallès, Badalona, St Gregori, Vilablareix, Girona (diferents barris), Sarrià de Ter... També hem fet concerts amb col·laboracions com ara amb l'Escola de música de Girona, amb l'escola de Música de St. Gregori i amb diferents escoles de música de Barcelona i de Terrassa.

Hem fet un interessant intercanvi amb la banda de Música de Ablitas a Navarra que ens va permetre fer una sortida molt interessant a Tudela . Altres concerts els hem fet en diades especials han estat per exemple en l'obertura al públic de l'Auditori de Girona, en les jornades de donadors de sang, en les jornades del voluntariat i en l'exposició de miniatures històriques. A més tenim concerts fixes com cada 21 de juny (dia de la música), el concert de bandes de Fires, el concert anual en l'exposició de flors i el concert de Nadal. També hem tocat en la diada de l'11 de setembre del 2007. Estem molt orgullosos d'haver participat també en dues cantates, una amb col·laboració amb escoles de Terrassa i l'altra amb escoles de Barcelona. Aquesta última ens va facilitar l'oportunitat i satisfacció de poder tocar al Palau de la Música.

Com veieu parlo de la banda en primera persona ja que tinc el plaer de formar-hi part. El meu germà, en Lluís, feia temps que aprenia a tocar el clarinet i em va dir que s'estava intentant formar una banda amb tota mena de músics i oberta a tothom. Jo li vaig contestar que no sabia tocar cap instrument de banda; bé, toco alguns instruments però de banda cap, i ell em va animar a provar la trompeta ja que n'havia comprada una feia poc a bon preu. Així va ser que em vaig presen-

46_pDS

La Girona Banda Band va néixer l’abril del 2005 i aplega a 50 persones.

La Girona Banda Band al Palau de la Música.

tar amb la trompeta el primer dia d'assaig i de seguida em vaig sentir acollit, amb un lloc per a tocar. Ara puc dir que he après a tocar la trompeta gràcies a la banda i a tots els que m'han estat animant i donant consells. Amb tot això vull exemplificar l'estil i l'acollida que dóna la banda a tots els que s'hi afegeixen. També estic content de veure com famílies senceres estan tocant a la banda. Cada any tenim noves incorporacions i això ens ajuda molt a poder creixent tant a nivell musical com a nivell de grup.

Actualment els nostres projectes són donar-nos a conèixer més i promocionar la música de la banda arreu de les comarques gironines. Penseu

que la banda és una de les poques formacions que pot tocar tota mena gèneres musicals. També tenim interès en conscienciar a la gent i a les institucions del valor tant important que tenen en l'educació les formacions musicals com la nostra.

Penseu que la música eixample els cors, ens fa més sensibles, creatius i comunicatius. En molts països ja ho saben i per això l'educació musical i la promoció de les formacions musicals està molt atesa per les administracions. Si mirem en altres llocs i ja no només d'Europa, si no d'Espanya veurem que en els nostres pobles i ciutats encara ens queda molt camí a fer. Posem-nos-hi ja!!! ■

CULTURA

Els escriptors Santiago Diaz Cano, Albert García Elena i Francesc Orenes guanyadors dels premis literaris d' enguany. Foto: Roger Casero

Premis Literaris Sant Jordi 2009 Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

primers de juliol, tornàvem cap a casa després de passar uns dies en terres andaluses.

Havíem retallat camí fent drecera per una part de La Manxa i havia quedat enrere el castell d'Almansa, escenari de cèlebre i trista batalla. (Quan el mal ve d'Almasa, a tots nos alcansa…). Uns quilòmetres més cap aquí, ja en territori valencià, corríem per l'autovia i pensava en un encàrrec pendent: encara havia de redactar aquest article per a Parlem de Sarrià. De cop, vaig poder comprovar que el paisatge de la comarca de la Safor, a les envistes de Gandia, és exactament el que descriu Santiago Diaz i Cano a la seva narració L'olor de la mort, guanyadora de l'apartat de narrativa dels Premis Sant Jordi

A

2009 a Sarrià. Un escenari assolellat i lluminós, esquitxat de casetes i explotacions agrícoles, muntanyes a l'horitzó, amb extenses plantacions de tarongers, alguns xiprers que fan de tallavents i senyorials palmeres col·locades amb exactitud apamada.

Santiago Diaz i Cano -altra vegada un autor de les comarques del sud resulta vencedor en els nostres Premis Sant Jordi -, compagina la docència amb la literatura. Simultanieja el castellà amb el català i és participant habitual dels concursos literaris, dels quals ha guanyat una colla. Des del seu bloc L'escurçó, ens té al corrent dels seus contes, articles i poemes. L'olor de la mort, obra seleccionada enguany, està escrita amb un accent del sud que enamora. És una peça de molt bon llegir, de narrativa breu i àgil, que

enganxa des del primer capítol. O del darrer, ja que l'autor ofereix al lector l'opció de triar el punt d'inici de lectura. És possible llegir-la per ordre cronològic o bé fent una regressió temporal. Es tracta d'una peça de literatura negra, enquadrable entre el thriler i el drama rural, que parla de relacions familiars espesses i de personalitats tèrboles.

Santiago Diaz va ser present a Sarrià el dia del lliurament de premis i es va declarar un resistent cultural i literari, ja que en el seu país la llengua (diguem-ne catalana o que en diguin valenciana), passa per unes dificultats notables i és víctima d'asfíxia. En això, l'opinió de Díaz coincidia plenament amb la d'Albert Garcia Elena, de Barcelona, premiat en l'apartat de poesia, pel poemari Control de mot. Albert Gar-

pDS_47

cultura cia, que també va acudir a Sarrià a rebre el seu guardó, expressava igualment preocupació pel futur del català, i el posava com a bé cultural objecte d'atenció prioritària.

Control de mot, en efecte: tots els mots del poemari estan sota un estricte i rigorós control. Els poemes són precisos, ben mesurats i no exempts d'ironia. En molts d'ells hi ha detalls impregnats de tecnologia, en cap cas òrfena de sentiments.

El públic assistent als premis literaris en el jardí de l'Hotel Nord Gironí.

Albert Garcia Elena és Foto: Ajuntament Sarrià de Ter un altre autor assidu del calendari de concursos i mètric perfecte, d'aquelles que fan compamb un palmarès farcit d'èxits. La seva tar les síl·labes amb els dits. Com a bons obra ha fet un gir, fa uns anys, cap a la haikús, són minimalistes i diàfans, i poesia, però el nom d'Albert Garcia sona expressen la serenor obtinguda de la fort en el món de la microliteratura. Fun- contemplació de la natura i el firmament. cionari de professió, és autor de microDíaz, Garcia Elena i Orenes: tres contes extraordinàriament concentrats, autors de tres àmbits distints del panorad'històries brevíssimes despullades de ma cultural dels Països Catalans. Tres qualsevol ornament sobrer, però que autors premiats magnífics -escollits sota tenen la capacitat de donar un cop de el criteri del jurat format per Víctor Gonpuny literari al lector, amb poquíssimes zàlez, Gerard Bagué i Josep M. Fonalleparaules. ras-, de la companyia i dels comentaris També en el camp poètic però com dels quals hem pogut gaudir a l'acte de una especialitat independent, s'havia lliurament de premis celebrat el dia 25 convocat per segon any la modalitat d'abril en el transcurs d'un esmorzar lited'haikús, aquelles composicions poèti- rari al jardí de l'hotel Nord Gironí. Un nou ques breus, de tres versos i rigor mètric, format per als premis Sant Jordi de 2009, que beuen de les fonts de la poesia japo- l'edició que fa vint-i-nou del certamen i nesa. La convocatòria del premi d'haikús, que ha decidit desmarcar l'apartat infantil amb la possibilitat de trametre'ls per de la secció adulta. L'any vinent en farà SMS i correu electrònic, es vol adreçar trenta. Si hi ha sort i els pressupostos ho especialment al sector més jove dels cre- permeten, serà el moment de veure adors literaris. Però en aquesta ocasió el imprès un vell somni: una selecció de les guanyador ha estat Francesc Orenes i millors obres narratives guanyadores de Navarro, de Sant Julià de Vilatorta, un totes aquestes convocatòries en forma de professor universitari de Belles Arts jubi- llibre. Pel coneixement que en tinc, per lat, especialista en el món de la creació les pessigades que n'he pogut llegir artística i expert en ex-libris. D'ençà de la durant els darrers anys, m'atreveixo a seva retirada del món docent, el senyor apostar amb força pel volum que en Orenes es dedica a la jardineria i a la lite- resulti. Reunint-hi autors com Josep ratura, i assegura que de feina no n'hi Valor, Núria Martí, Òscar Palazón, Ramon falta mai. En la seva obra Des de casa Pardina, Carme Cabús i tants d'altres… estant, recull de cinc peces previst a les serà sens dubte un recull que ultrapassi bases del concurs, l'autor posa de mani- l'àmbit d'interès estrictament local, per fest el seu mestratge poètic i la joventut convertir-se en un senyor volum amb d'esperit que el porta a confegir bells hai- presència de grans plomes de la narrativa kús. Són cinc composicions de cànon catalana actual. Endavant les atxes! ■

48_pDS

CULTURA

“EL VIAJE DEL ELEFANTE”

José Saramago Àngel Garcia om al comissari Montalbano de l'últim llibre que vaig llegir de Camilleri, potser l'edat ja comença a passarme factura. Sento parlar de Facebok, Twitter, Wii o PSP i em sento com un dinosaure a qui encara agrada passar el temps fent aquesta cosa tan antiga que és llegir llibres impresos en paper. Obrir-los, sentir-ne l'aroma de la tinta i capbussar-me en les històries que s'hi expliquen. És potser per això que m'acabo de submergir en l'apassionant món del meu admirat José Saramago i la seva última aventura literària: El viaje del elefante.

Al segle XVI el rei Joan III de Portugal ofereix al seu cosí Maximilià II, arxiduc d'Àustria, un curiós i extravagant obsequi: un elefant asiàtic. El llibre, reescrivint uns fets reals, és el relat del viatge d'aquest elefant des de Lisboa fins a Viena passant per Valladolid, ciutat de residència de l'aleshores regent d'Espanya.

Des de les primeres pàgines, la fina ironia, l'humor, la saviesa i la tendresa es barregen amb l'habitual mestratge del premi Nobel de l'any 1998.

El viatge transcorre amb més o menys fluïdesa fins a la frontera amb Espanya, on un destacament de l'exèrcit austríac pretén escortar l'obsequi fins a la ciutat de Valladolid. La fràgil susceptibilitat, com sempre a flor de pell, estarà a punt d'enfrontar dos exèrcits per la irrellevant tasca de supervisar el trasllat d'un elefant...

L'expedició continua per terres castellanes fins al port de Roses, on embarquen direcció a Gènova. Un cop allà, travessen la península itàlica fins a Venècia, on afrontaran el difícil repte de superar els Alps Dolomites fins a Bolzano i Insbruck, i després passant per Linz per arribar finalment a la capital de l'imperi, Viena.

C

Si bé el protagonista de l'obra és l'elefant Salomón, rebatejat per l'arxiduc com a Solimán, el personatge que ens enamora és el seu cuidador, el cornac indi Subhro, també rebatejat per l'arxiduc com a Fritz. És un home pacient i obedient, un pèl ignorant amb els protocols, però ple de saviesa assolida amb tants d'anys de cuidador d'elefants; un home

carregat de sentit comú en un entorn on la tropa fantasieja amb la glòria militar a costa de Salomón, els clergues s'entesten a inventar algun miracle i els reis fatxendegen tant com poden. És tal la seva bonhomia que la complicitat entre ell i el lector és immediata.

Una novel·la -l'autor prefereix dir-ne un conte llarg-coral, on el protagonista no és humà, però sí que ho és la condició humana, els lligams i relacions que s'estableixen entre les persones quan es veuen obligades a conviure en situacions forçades.

Les freqüents disquisicions i subordinades tan pròpies de Saramago, no freqüenten gaire en aquest llibre. Per tant, una delícia i un divertiment que es llegeix en un tres i no res.

(Com he dit en alguna altra ocasió, prefereixo la versió castellana a la catalana, perquè és traduïda per l'esposa de l'autor, Pilar del Rio, convertint-se d'aquesta manera en una quasi segona versió original.) ■

pDS_49

cultura

Pel Cant de germanor final es va triar Wimoweh i Visca la Música!. Fotos: Roser Puigdemont

La lírica dels sentiments Erika de Kettenburg. CANTAIRES DE SARRIÀ

A

la trobada d’ enguany, i en el discurs de presentació, jo mateixa glosava: la música és la màxima expressió dels sentiments.

Quan s’expressa el cant, la melodia, el ritme ..., davant nostre se’ns presenta quelcom particular que s’endinsa dins nostre per mitjà dels sentits, perquè la seva percepció és tan sols sensorial, l’art dels sentiments.

Les notes, entrellaçades per compassos i que amb la seva cadència dibuixen qualsevol polifonia, composició, estil, ...; és cert que han estat escrites. No obstant, així com podem contemplar durant anys, segles..., una obra d’art escultòrica, pictòrica, ... damunt un temple, una tela, una figura, etc., o per altra banda podem assaborir la lectura d’una obra mestra de la literatura universal, d’un llibre d’aventures curull d’imaginació, de la passió

50_pDS

pel misteri, únicament quan els mots s’encadenen sobre les pàgines del llibre que descobrim quan tenim el goig de tenir-lo entre les mans; o encara per altra banda davant una pantalla podem observar móns fantàstics creats per l’art de la cinematografia; per copsar la música, no la podem pintar sobre un quadre, ni escriure en un llibre, ni projectar davant una pantalla; per gaudir-la l’hem d’escoltar, no la podem veure ni tocar. El que la fa especial per damunt de totes les arts, de tots els llenguatges i de totes les fronteres, és precisament el fet que és intangible i efímera. Quan el virtuós, l’ infant, la mare que feineja a casa o quan estima amb una cançó de bressol, una colla d’amics que s’encomanen alegria, notes i cants; deixen d’interpretar, la música desapareix.

Quan l’aflicció, la violència i els conflictes ens aclaparen, es dissol el cantaire, el músic, els instruments ..., la

música desapareix.

Malgrat això i el seu caràcter intangible i fugaç, té una capacitat i força extraordinàries, gairebé insuperables, per explorar fins a la profunditat del nostre cor, i inevitablement, sense poder-la deturar, ens evoca records i vivències, sentiments de joia, de romanticisme, de ràbia, de misteri, de confort, de silenci, de pau, de germanor i humanitat, ...

I aquest sentiment de germanor és el que ens uneix i cada any ens condueix al Cantaires de Sarrià a organitzar la Trobada de Corals a l’església de Sant Pau, de Sarrià de Ter, aquest any la cinquena. De les terres de l’Empordà, al seu curs pel Fluvià, Coral les Veus del Fluvià, i de la plana del Gironès, Cor de Montjuïc i Cantaires de Sarrià. Tonades de tota mena; tradicionals catalanes, tradicionals maorís, del Brasil, polifonies del renaixement, .... fins arribar al cant de germanor que

CULTURA

A dalt a l’esquerra Coral Veus del Fluvià A dalt a la dreta Cor de Montjuic

ca, amb la seva primera edició a França, estenent-se posteriorment a 250 ciutats de 120 països i amb els següents objectius condicionants: la Festa de la Música és abans que res una festa popular gratuïta que s’obre a tots els músics (amateurs i professionals) que vulguin participar-hi, combina tots les gèneres, se celebra a L’església de Sant Pau va tornar a ser el 20 de juny l’escenari de la trobada de Corals, amb els Canl’aire lliure cada 21 de taires de Sarrià fent d’amfitrions. juny, i es dirigeix a tot tipus de públic amb l’objectiu de popularitzar la ens unia a tots el cantaires de les Vet aquí doncs, la poesia, la líricorals damunt el mateix escenari, amb ca,... que la música és la màxima pràctica musical i familiaritzar a tots l’original “Wimoweh”, tradicional sud- expressió dels sentiments; i que cal els joves i adults de totes les condiafricana, i l’encertada elecció de gaudir-la, escoltar-la, cantar-la (ni que cions socials a través de les diferents “Visca la Música”, de Praetorius. Altra sigui fent galls!), fomentar-la, ensen- expressions musicals. Per segon any, vegada un nivell excel·lent i senti- yar-la, aplicar-la amb els amics, la famí- els Cantaires de Sarrià hi van participar ments d’alegria i satisfacció, que ens lia, la feina!, l’escola, els hospitals, ... oferint un magnífic concert a la van portar a tots junts, cantants i Així ho va entendre el ministre de cul- Plaça. Mercaders de Girona, amb un assistents, vers un merescut berenar tura francès Jack Lang, quan l’any ample i variat repertori i amb èxit de farcit de gresca i dolçaines.

1981 va impulsar la Festa de la Músi- públic. Visca la Música!■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_51

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

CONCURS SANT JORDI -2009 Engràcia Bramon i Ayats. Cap d'estudis CEIP Montserrat

P

er commemorar alguns fets històrics celebrem els anys internacionals. Enguany, i lligats a aquestes celebracions, els treballs tant dels Jocs Florals del CEIP Montserrat com del Concurs Literari convocat per l'ajuntament en les categories infantils anaven sobre astronomia, ja que el 2009 és l'any internacional de l'astronomia; sobre Charles Darwin, en commemoració del 2n. centenari del naixement del científic; Narcís Monturiol, amb motiu del 150è aniversari de l'Ictineu i Francesc Macià, amb motiu dels 75 anys de la seva mort i els 150 del seu naixement.

La participació dels nens i nenes de l'escola va ser molt important, cal deixar palesa la gran quantitat de treballs tant de prosa com de poesia que van presentar des dels més petits fins als més grans. Alguns, com podreu veure, molt originals, i tret d'un primer premi que se'n va anar cap a Terrassa, els altres es van quedar per als alumnes de l'escola. Per tant, la més sincera felicitació a totes i tots els alumnes que amb tanta il·lusió any rere any ens sorprenen amb les seves creacions literàries i posen cada cop més difícil la tasca del jurat.

Els treballs guanyadors han estat:

CATEGORIA MITJANS (DE 6 A 9 ANYS) PROSA ÀNGELA ANARTE RUIZ SERGI ALBARRAN RINCÓN AINOA JIMÉNEZ SOLÍS M MERCÈ SANSALVADOR BOADAS FIDEL ESCOBAR SERRANO FARNÉS SANMARTÍ FERNÁNDEZ

Una estrella blava Rebombori al sistema solar El meu viatge amb les estrelles En Monturiol inventa En Fidel i en Darwin van a les illes Galápagos Les estrelles

POESIA CLAUDIA CASERO CANYIGUERAL AINA MAGRET VILA ADAMAURI CÁMARA Accèsit: CARLES VIDAL ASENCIO

President Francesc Macià L'univers La lluna blanca Darwin

CATEGORIA GRANS (DE 10 A 12 ANYS) PROSA ALEJANDRA BAHÍ OSSA LAIA AYMERICH VIVAS ARIADNA ROMANS TORRENT OLGA PALOMARES VARGAS

Un viatge en el temps El coratge de les constel·lacions Carta a la universitat d'història La lluna i els enamorats

POESIA MERITXELL LOBATO GONZÁLEZ ARIADNA SAÑUDO FONSECA AINA MEMBRIBE RIVERO LÍDIA ESCOLÀ TOLMO

Els oficis de l'univers L'estrella polar L'irresistible amor de la lluna i el sol Les estrelles

El repartiment de premis es va fer el dia 24 d'abril al pati de l'escola i va concloure amb una gran actuació musical.

FELICITATS A TOTS I A TOTES !

52_pDS

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

UNA ESTRELLA BLAVA Àngela Anarte ixò és i no és una estrella que ara viu al Planeta Terra. Abans vivia al Planeta Mart. Si voleu saber qui és, sóc jo, l'estrella Berta i sóc diferent de les altres estrelles.

Totes es riuen de mi perquè elles són de color groc i jo sóc blava. Totes em diuen: Farem una festa només per a grogues” o “Blava, ves a jugar amb les nines mentre nosaltres ens ocupem de coses importants”. Però a mi, a la Berta, això no em preocupa. Jo tinc un somni i confio en que es compleixi: vull anar a la Terra. Ara recordo que fa anys va venir un terrestre i em va dir que treballava d'astronauta i que algun dia tornaria i em portaria a visitar la Terra. I cada dia l'he estat esperant però mai torna. Bé, ja és hora d'anar a dormir.

Bona nit, fins demà.

Quan estava dormint vaig notar que algú m'agafava!!!!. Em vaig espantar molt, molt, molt i vaig obrir els ulls. Era l'astronauta!!!!Em vaig posar molt contenta i vaig pujar al coet. Ell em va dir: –“Em dic Neil Amstrong” Jo vaig dir emocionada: –“Fa molts anys que no et veia, gràcies per venir-me a buscar” Ell em va dir que era l'estrella més bonica del món i que les altres es burlaven perquè tenien enveja. També em va dir que aniríem a veure el mar, la muntanya, etc. Vaig mirar per la finestra, n'hi havia milions d'estrelles i també n'hi havia molts planetes, ja érem a punt d'arribar a la Terra, la vaig mirar amb els ulls ben oberts.

Gran part del planeta era de color blau i l'altre marró o verd.

Quan la vaig veure em vaig enamorar a l'instant. De sobte, vaig sentir: “BRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!”. Havíem tocat Terra. Vaig sortir molt contenta del coet i com que era tan petita ningú em veia. El Neil em va pujar a una cosa molt estranya anomenada “cotxe”. El “cotxe” tenia una rodona que si l'apretaves feia “piiiii”. Finalment vam sortir i vaig veure un munt de sorra i al final de tot hi havia un líquid blau que anava fent onades. El Neil em va dir: –“Aquesta cosa tan bonica es diu mar” Jo vaig respondre: –“S'assembla molt al nom del meu planeta: Mart”

A

Ens varem quedar uns dies allà, apropo del mar i després em va portar a la muntanya anomenada Everest i deia que quan fóssim a dalt ho veuríem tot. I tenia raó, perquè quan vam ser a dalt, vèiem una cosa que es deia Torre Eiffel, una altra cosa molt maca que es deia Taj Mahal, era preciós! Ah, i també vèiem unes lletres enormes que deien “HOLLYWOOD”.

Ens varem quedar uns quants dies a la Terra i vam visitar molts indrets, però un dia, el Neil em va dir que ja era hora de tornar a casa. Jo em vaig posar una mica trista perquè volia tornar amb les estrelles grogues. Llavors el Neil em va dir que coneixia a les estrelles de la Terra i que eren molt bones i a més eren blaves!, Vaig dir que preferia anar-me'n amb les estrelles de la Terra. El Neil em va agafar i em va tirar a l'aire i em vaig quedar enganxada al cel. Des de llavors, com que cada dia la terra roda puc veure totes les coses maques del món. De vegades venen homes en un coet. Ai! Em deixava una cosa: he fet moltes amigues i tot això és tan veritat com si hagués passat. ■

Àngela Anarte

PRESIDENT FRANCESC MACIÀ Claudia Casero

E

ra polític militar i president de la Generalitat, i va morir envoltat, per la gent que se sentia estimat.

Va néixer a Vilafranca del Penedès, al mil vuit-cents cinquanta-nou, va morir al mil nou-cents trenta-tres, hi va haver un president nou.

A Catalunya li deien l'avi, tothom sap que era molt savi, quan el van enterrar, molta gent hi va anar.

Per a mi és un tema interessant, ja que és un personatge important, m'agradaria que tothom el pogués estudiar, així a més persones li podria agradar. ■

Diferents imatges de l'entrega de premis del concurs literari Sant Jordi a l'escola Montserrat. Fotos: CEIP Montserrat

pDS_53

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

Alejandra Bahí

UN VIATGE EN EL TEMPS

Actuació del grup Fefe i companyia.

Alejandra Bahí i havia una vegada una nena que es deia Anna, tenia 12 anys, era alta i prima com la seva mare, tenia els cabells ondulats i llargs, d'un color roig i els ulls verds ; a l'escola era una de les millors alumnes, sempre treia excel·lents, però és clar, ser llesta tenia conseqüències, com que et deixessin de banda o que si alguna vegada baixaves una mica la nota els pares et venien amb aquell rotllo de que estàs més pels amics que pels llibres, encara que en realitat no en tens, o que et fixes massa en els nois. Tant se val, sempre buscaven algun motiu per renyar-la. L'Anna tenia una germana que es deia Marta i era tot el contrari que ella. La Marta també tenia 12 anys, era alta i prima com l'Anna, tenia els cabells rossos, llisos i llargs; els seus ulls eren d'un color blau clar com el cel i tenia les faccions de la seva mare. No era tan llesta com la seva germana ja que sempre aprovava just, tenia el seu grup d'amigues que sempre es ficaven en algun embolic i quan estava a punt de sortir-ne, ja es ficava en algun altre. A la Marta quan baixava la nota l'animaven a que tornés a pujar-la i no eren tan estrictes com amb l'Anna, per això a vegades hi havia una mica de conflicte entre les dues germanes.

Un dia, com qualsevol altre, per ser mes exacte el divendres 4 de gener de 2007 l'Anna es va aixecar a les 7:00 per estudiar una mica més perquè aquell matí tenia control de Castellà i encara que sabés que l'apro-

H

54_pDS

varia tenia l'atac de nervis de sempre. En canvi la Marta es va aixecar tranquil·lament a les 8:00, era lo just per posar-se guapa, arreglar-se i marxar cap a la parada, ja que a ella no li importava l'examen, amb les seves amigues i els seus aspirants en feia prou perquè era totalment superficial o almenys això aparentava. Cap de les dues sabia que a l'acabar el dia i aixecar-se al matí següent viurien una aventura inoblidable, un aventura inesperada. Eren les 10:00 del dissabte següent l'Anna ja estava en peu, com sempre, li agradava fer els deures el dissabte al matí, en canvi la Marta encara dormia perquè ella solia despertar-se cap a les onze i deixava els deures sempre per ultima hora. Eren les 12:00 estaven esmorzades i per fi la Marta havia acabat de fer els deures així que l'Anna es va animar a proposar-li anar amb bici pel parc perquè els pares havien marxat a comprar. La Marta de mala manera va acceptar i van baixar al garatge a buscar les bicis. L'Anna va arribar primera i va al·lucinar, hi havia un submarí enmig del garatge, mentre venia la Marta el va examinar i el va saber reconèixer era l'Ictineu I fet per Narcís Monturiol i Estarriol el creador del primer submarí amb propulsió mecànica, en aquell instant la Marta va arribar i l'Anna li va haver d'explicar de qui era el submarí però es que amb la Marta qualsevol al·lucina ja que l'ú-

nic que se li va acudir contestar va ser: -Qui es aquest tiu?

La Marta que sempre va a la seva, va entrar dintre el submarí i es va escandalitzar perquè va veure a en Narcís Monturiol. En sentir els crits l'Anna va entrar i..., com podia ser?.

En Narcís havia mort feia 122 anys i ella ho havia estat estudiant, havia llegit la seva biografia així que això era impossible! Però és clar a la Marta sempre se li acudeixen de les seves i va dir: –Potser és un submarí i màquina del temps a la vegada!

–Com vols que ho sigui no siguis boja!-li va contestar l'Anna.

En sentir la discussió en Narcís va dir: –Tranquil·litat noies, tranquil·litat.

–Calla! - van dir les dues a la vegada.

–A veure, algú ha afegit al meu submarí un aparell que permet viatjar pel temps i ara s'ha espatllat i va on vol, no hi ha qui l'aturi!-Va dir en Narcís ensopegant-se amb les paraules.

–Ho veus! Ara no sembla pas una cosa impossible, no? Si ho diu un científic... –va dir empipada la Marta.

En aquell moment el “submarí màquina del temps” es va posar en marxa i tots hi eren dintre! Estàvem

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

viatjant sense destinació, a algun lloc, a algun any desconegut o gairebé podíem dir en direcció a la mort. Va haver-hi uns segons de moviment i llavors un instant de silenci. Paamm, Pufff, Ruum! Es va sentir fins que de cop es va obrir la porta del submarí.

Tots van sortir. Es trobaven a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra estàvem davant, just davant Charles Robert Darwin l'home que havia explicat que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

L'Anna ja no va saber què pensar, fins i tot va arribar a donar-se dos cops a la cara per comprovar que no era un somni. Mentre, la Marta ja li explicava els fets a en Darwin, que la va prendre per boja. En aquell instant l'Anna és va adonar que havien tornat al segle XIX, estava veient carros portats per cavalls i dones amb els vestits de l'Edat Moderna per la finestra de la casa d'en Darwin. A ella li hagués agradat analitzar cada cosa pas a pas, li hagués agradat que en Darwin mateix li expliqués l'evolució de la vida però no hi havia temps havia d'aconseguir tornar a casa. Entre tots, al final van aconseguir convèncer a en Darwin de que existia la màquina del temps i que d'alguna manera l'havien d'arreglar perquè tothom pogués tornar al seu

segle i al seu any de vida. Van pujarhi tots per buscar on es trobava exactament la màquina del temps i així poder arreglar-la però just en aquell instant...

Paamm, Pufff, Ruum! La màquina del temps s'havia tornat a posar en marxa, per sort tenien les eines necessàries perquè la màquina tornés a funcionar. El que els preocupava més, era que la màquina els portés als anys del dinosaure o acabessin en un desert del Sàhara. Però va ser pitjor encara, quan es va acabar l'intens soroll tots van obrir el ulls i per les finestres del “submarí-màquina del temps” es veien estrelles! Estaven en mig de l'espai sense tocar a la superfície, estaven a l'aire, volant! A la Marta només pensar que en qualsevol moment podien trobar-se amb un forat negre o que els pogués tocar un meteorit li feia venir un mareig insuportable. En Narcís que volia donar ànims va dir: -Mireu noies, el millor de tot això és que quan torneu a casa podreu presumir amb les amigues de que heu vist els astres tant a prop com un astronauta o que heu pogut observar els planetes mai vistos per ningú. Tant se val. Hi ha molts avantatges! Heu de buscar el positiu a les coses!!!

-Però també hi ha molts desavantatges!-Va dir la Marta de mal humorPodem caure a l'espai sense fons i morir per la velocitat que tindrem, es a dir, quedarem rostits. O també podem topar contra alguna cosa que se'ns

empassi i no tornem a sortir-ne. A i espera també hi ha la crua realitat, de que no sortim d'aquí, així que només queda esperar la mort segura!

En Darwin va parlar perquè l'havia ofès la resposta de la Marta: -Creus que en algun punt de la meva investigació, no vaig pensar que moriria?, Creus que no vaig optar a l'opció de rendir-me?, Creus que tot va ser molt fàcil en la meva vida?-en Darwin començava a parlar molt empipat- Mira maca la meva mare va morir quan només tenia 8 anys! Creus que vaig passar una bona infància sense ella? La mare que tothom desitja però que no tots tenen, eh, ho creus? Amb l'edat que tens hauries de ser una de les persones més positives del món i encara així potser ets de les que més contamines amb negativitat.

-Ho sento, jo,jo,jo no volia ofendre a ningú, perdoni'm... -va dir balbucejant la Marta.

Dementre, l'Anna i en Narcís no havien perdut temps en aquella discussió i havien començat a arreglar el “submarí-màquina del temps”, que no fos cas que caiguessin al buit en el que gairebé es trobaven. De tant en tant se sentia a en Darwin parlant sol, deia coses com: “m'agradaria tornar a aquella època quan anava en el Beagle, quan descobria món, quan guanyava coneixements!”

O se sentia a la Marta donar cops de peu. A l'Anna li donava la sensació de que la Marta estava guanyant consciència desprès de les paraules que havia pronunciat en Darwin cap a ella i de que algun dia s'adonaria del pesada que pot arribar a ser o del malament que pot arribar a fer sentir als altres amb els seus gestos i les seves

pDS_55

Meritxell Lobató

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

accions. Van estar-hi tantes hores que no les va voler ni comptar però l'Anna sabia que allò estava donant els seus fruits i que aviat podrien tornar a casa.

Per fi, semblava que tot tornava a estar en marxa, que controlaven la màquina, que tot estava en ordre. La Marta i en Darwin dormien, a saber en que somiaven potser la Marta pensava en els seus admiradors i en Darwin en alguna cosa més per desxifrar però el que importava era que tot començava a funcionar.

En Narcís per fi va trobar el botó d'inici de la màquina i el va pitjar. Es va sentir el Paamm, Pufff, Ruum! de sempre però en canvi va sortir una pantalleta on havien de posar el destinatari i l'any al que volien anar, van pensar que el millor seria passar primer per on havien recollit a en Darwin. Així que dit i fet van enllestir motors i es van posar en marxa. A l'arribar, en Darwin, va donar un obsequi a les dues noies; era un llibret on hi havia escrites una a una cada història que li havia explicat en John Edmonstone un esclau negre alliberat. Eren històries emocionants sobre la selva tropical i Amèrica del Sud que havien motivat molt a en Darwin per posar com a prova que els negres i els europeus estaven i estan estretament relacionats tot i les diferències superficials entre ells. A l'Anna li va semblar que allò anava molt dirigit cap a la Marta era una cosa que potser l'ajudaria a rectificar la seva actitud i deixar de ser tan superficial. Es van acomiadar i van tornar a emprendre el camí ara s'havia de prendre una decisió molt important: que les dues joves

56_pDS

es quedessin amb la màquina del temps això si, amb responsabilitat o que se la quedés en Narcís i naturalment desapareixeria ja que un invent d'aquest volum i importància científica podria revolucionar el món de les tecnologies i fins i tot el recorregut de la història.

Així que en Narcís va decidir regalar a les noies la màquina del temps. Sabut això, van tornar a emprendre el camí, i ara cap a Figueres, el lloc de residència de'n Narcís. En arribarhi en Narcís també les va voler obsequiar amb una cosa però no era una cosa material sinó paraules, paraules que a l'Anna i a la Marta els hi van arribar molt endins: –Com a home em coneixereu poc, però en aquests pocs dies he viscut una gran aventura amb vosaltres, una aventura que ha donat fruit a una amistat inesperada i ha eliminat barreres entre vosaltres, diferències i sentiments amargs que teníeu dintre vostre i que ara ja no serà res més que aire perdut pel camí.

Alguns s'han adonat que el superficial no és l'únic que hi ha a la vida, que tothom té sentiments que barrejats donen una fusió entre amistat i voluntat per millorar-nos individualment.... Bé m'he d'acomiadar i fins un altre.

Les noies van arribar sanes i estalvies a casa era com si d'aquell dissabte 5 de gener no hagués passat ni un minut més, com si el temps s'hagués aturat perquè elles aprenguessin a triar l'elecció correcta en la vida. Era com si ningú s'hagués adonat que havien marxat i si rumiaven una mica més podien adonarse de que tenien el món just davant i que els hi quedava molt per descobrir. ■

ELS OFICIS DE L'UNIVERS Meritxell Lobato

A

mi m'agradaria ser arquera i tirar una fletxa en dalt Amb una corda lligada, i un planeta atrapar.

És molt maco visitar, l'espai i somiar, que algun dia podràs pujar-lo a mirar.

A mi m'agradaria també, ser cantant, i cantar a la lluna, quant s'està enamorant.

Jo voldria ser pallasso, i divertir al sol.

Així que ens faci claror, i una mica d'escalfor.

I També voldria ser, ballarina i ballar sobre els planetes, i als extraterrestres saludar.

I a més vaquera, per muntar-me a sobre dels estels, i donar una volteta.

Així és com us demostro, lo molt que me l'estimo.

Perquè és molt formós veure-ho gairebé tot. ■

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

MÉS QUE UNA FESTA DE FI DE CURS Montse Lladó AMPA CEIP Montserrat

H

a estat un final de curs ben tronat.

I en aquest precís moment, la pluja es va autoconvidar “Llamps i trons!”, que diria el capità Had- i, en servir el primer plat, va començar a plovinejar i com dock, el company de Tintín. L'excitació del que seguint la darrera predicció meteorològica érem al pati final de curs va superar de bon tros la sota el cel de núvols... ens varem mullar... però varem tempesta que se'ns va tirar a sobre el pas- resistir! Les ganes de passar-nos-ho bé va guanyar la partisat 19 de juny a Sarrià de Ter... L'AMPA havia anunciat que da a l'aigua que baixava. Després de les postres, es varen no es portessin globus ni pistoles d'aigua (som una escola lliurar els quatre premis als tres millor pastissos i al més oriverda!)... i ens varem mullar igualment! ginal del tradicional concurs de pastissos anual.

L'esforç dels organitzadors per mantenir el màxim A continuació, sota els paraigües improvisats i els paradels actes programats es sols desafiants, es van reparva veure recompensat per tir regals a tots els nens i la col·laboració dels nois i nenes, de P3 fins als més noies, dels mares i pares, grans, que aquest any mardels mestres i de tots els xen de l'Escola, els de 6è. que varen posar el seu graI, ARA, EL CAPÍTOL net de sorra per fer ben DELS AGRAÏMENTS lluïda la festa que ha tancat aquest curs 2008-09, L'AMPA vol ressaltar l'esmalgrat que el temps ens forç que es fa cada any per va voler fer la guitza, però poder dur a terme la festa no ho va aconseguir del de fi de curs i que tot estigui tot! a punt per aquell dia, el d'aEls tallers que es van bans per preparar-ho tot i la fer al voltant del menjar recollida del de després... saludable, de les fruites i que aquesta edició, tot i ploverdures; els jocs de vent, s'ha de fer. cucanya i els partits de futL'AMPA vol agrair als bol i bàsquet, degut a la col·laboradors i establipluja, es van traslladar al ments del municipi els pavelló municipal de regals que aporten per als Sarrià, tot i respectant-me premis del concurs de pasl'horari previst al progratissos i coques; és una partima. cipació desinteressada que Quan el temps ens va volem destacar pel seu valor donar un respir i després solidari (en breu estaran de fer les consultes pertipublicats en aquest bloc). nents al MiniMolina del Els jocs de mans de David el Mag varen despertar l'atenció dels nens i nenes.

Per acabar, igualment, temps de l'aeroport -que Els tallers es varen fer la voltant del menjar saludable.Fotos: David González l'AMPA vol agrair als pares i ens va assegurar que no plouria més- varem arriscar-nos a preparar el sopar tal i com mares que, sense formar part de l'organització de la festa, teníem programat, ja que la previsió era que la pluja no hi van ajudar a recollir i els que van aguantar el tipus, fent evident “que al mal temps bona cara”, perquè, a banda de tornaria.

Els jocs de mans amb coloms i les espurnes de foc de sopar, hi havia alumnes que celebraven la seva darrera David el Mag [http://www.davidelmag.com] i el seu festa a la nostra escola. Ja s'han fet grans!

Tot estava a punt per ser un èxit i encara que és el “Espectacle somnis” va captivar als nens (i als adults, també!); després vindrien els ritmes del funky de les nenes segon any consecutiu que ens plou i queda deslluïda per de l'Escola, un 10!; i, ja tot seguit, el sopar de germanor de aquest fet... no passa res, encara en vindran moltes més tota la comunitat educativa, preparat amb carinyo -com amb o -esperem- sense pluja. A la tercera serà la vençuda i el bon temps guanyarà! ■ sempre- per l'equip de cuina: Isabel, Paqui i Anna.

pDS_57

ESPAI ESCOLAR [escola bressol confetti

JUGUEM I EXPERIMENTEM AMB AIGUA Per Mònica Sala Educadora EBM CONFETTI

J

a tenim l'estiu aquí i amb ell l'arribada de la calor.

Durant el mes de juny a l'escola preparem diferents activitats d'aigua.

A l'aula de les motos (mòdul) hi ha 7 infants d'1-2 anys i 4 de 23 anys.

I vam oferir-los una proposta que els va agradar molt.

Com a material: - safates plenes d'aigua (cada dos infants) - dues ampolles, dos embuts i dues culleres per safata.

Les educadores havíem preparat prèviament aquest material sota el porxo de fusta que tenim davant l'aula. Quan els nens/es van sortir, van anar de seguida cap a les safates.

QUÈ VAN FER ELS INFANTS? Al principi tots van començar a omplir les ampolles amb les culleres. Alguns, quan la tenien plena la buidaven a terra.

Les educadores els anàvem observant i vèiem que no feien cas dels embuts. Els vam donar una idea de per què servien, però només els van agafar els més grans.

Els va agradar veure com baixava l'aigua a través de l'embut i com s'anava omplint l'ampolla.

58_pDS

Verbalitzaven algunes de les seves accions: Mira, m'he mullat!

Està fresqueta!

També van utilitzar la seva imaginació i creativitat: una de les nenes del grup de 2-3 anys va col·locar una cullera arrodonida i de color blau com a tap de l'ampolla i va dir: És un biberó!

Mentre els més petits esquitxaven amb les mans dins de la safata, es rentaven la cara, les mans, les cames, els braços…

Buidaven les ampolles plenes d'aigua a terra i esquitxaven amb els peus, alhora que sentien el soroll que feien.

Cap infant fa el mateix, podríem estar hores observant-los i sempre ens sorprendrien.

Aquesta proposta va durar gairebé mitja hora, després les educadores vàrem recollir el material perquè els infants de les altres aules començaven a sortir al pati.

La concentració i la tranquil·litat van ser presents durant tota l'estona. ■

Fotos: EBM Confetti

ESPAI ESCOLAR ESPAI [ampa ESCOLAR confetti

ENRICVINALLES Enric Sansalvador

R

ecordeu el número 67, on presentava les Enricvinalles?

He de reconèixer que quan va sortir la revista molta gent em felicitava. Espero que aquestes tinguin tant èxit com les anteriors.

Això sí, algunes no són sobre Sarrià, per tant hi haureu de rumiar més.

Aquí les teniu: La marca de bolígrafs que més vola, de 5 lletres.

La noia més policíaca, de 5 lletres.

(Pilot)

(Mossa)

Aguantes aquella peça de roba interior, de 7 lletres.

El corredor de motos més ros i afirmatiu, de 5 lletres.

(Sostens)

(Rossi)

L'aixequen les aus en veure la tassa de l'esmorzar, de 3 lletres.

El club futbolístic més present a les tavernes i saludable, de 6 lletres.

(vol)

(Barça)

L'home anglès més magnètic, de 4 lletres.

La sèrie de televisió més pitxitxi, de 9 lletres.

(Iman)

(Crackovia)

El signe matemàtic més musical, de 5 lletres. (resta)

Indret que és a Girona, Barcelona, Galícia, Navarra i Alacant, de 6 lletres.

El licor més amic d'en Harry Potter, de 3 lletres.

(Sarrià)

(Ron)

Advertiment a la tercera edat, de 4 lletres (Avís)

pDS_59

SALUT [La grip pel nou virus A (H1 N1)

LA GRIP PEL NOU VIRUS A (H1 N1) Emili Marco Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat la fase 6 de pandèmia en relació amb la grip A (H1N1) com a conseqüència del seu grau de propagació mundial i no perquè s'hagi produït un agreujament de la malaltia.

Es declara una pandèmia quan es troba evidència d'una «transmissió comunitària» extensa, és a dir, quan el virus circula lliurement entre la població general sense que s'hagi de vincular a un antecedent epidemiològic de viatge ni de contacte amb una persona afectada.

Fins a aquest moment, la grip A(H1N1) s'ha estès per tot el món, però és lleu en la majoria de les persones afectades. En aquesta fase 6, el Departament de Salut persisteix en els seus esforços per limitar-ne la propagació a Catalunya i se centra a: 1. reduir la quantitat de persones afectades.

2. reduir-ne la transmissió.

3. garantir l'assistència sanitària de les persones afectades.

4. augmentar al màxim la cura de les persones malaltes.

5. protegir els col·lectius més vulnerables.

L'

QUÈ ÉS LA GRIP A? És un virus anomenat parainfluenza (H1N1) que produeix una malaltia respiratòria que es troba habitualment en els porcs, encara que la poden tenir les aus i últimament els humans, Durant els últims 10 anys no s'havia detectat cap cas en éssers humans en el Regne Unit. El virus que s'ha identificat en aquest brot és una soca H1N1 d'influenza tipus A. Té una barreja de material genètic del virus infuenza humà, porcí i aviar. La influenza A (H1N1) és la mateixa soca que causa els brots estacionals de grip en els humans.

60_pDS

COM ES CONTAGIA UNA PERSONA DE GRIP A?

Es creu que la transmissió d'aquest nou virus de grip A succeeix de la mateixa forma que la grip estacional i, al ser diferent d'aquesta, significa que la majoria de la gent no presenta immunitat i, per tant, es pot propagar molt ràpidament de persona a persona.

ÉS DIFERENT LA GRIP A DE LA GRIP NORMAL? Els símptomes de la grip A són similars als de la grip normal.

Com hem dit abans, la majoria de la gent no presenta immunitat contra la grip A, així que tothom corre el risc de contagiar-se, fins i tot la gent sana, els joves, les persones grans i els nens. Per tant, a conseqüència de tot el que hem exposat, s'ha convertit en una pandèmia, és a dir, un brot mundial que es propaga ràpidament.

Durant el 2006 abundaren les notícies sobre la grip aviar.

Els virus de la grip són minúsculs. Es propaguen entre la gent en forma de gotes d'aigua que surten del nas i de la boca quan tossim o esternudem.

Aquestes gotes són les que poden entrar en altres persones al respirar i així contagiar-se del virus. També a través de la suor, les gotes poden contagiar mitjançant les superfícies de contacte.

Tots els virus del refredat i de la grip es propaguen de la mateixa manera, inclosa la grip A.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE LA GRIP A? Es tracta d'una MALALTIA FEBRIL acompanyada d'un o mes dels següents símptomes: MANCA DE GANA, TOS, MAL DE COLL, MUCOSITAT O SECRECIÓ NASAL, DOLOR A LES EXTREMITATS I/O ARTICULACIONS, MAL DE CAP, NÀUSEES, VÒMITS I DIARREA

QUÈ FAIG SI CREC QUE TINC LA GRIP A? 1r. No atabalar-se.

2n. Contactar amb el metge o pediatre de família i seguir les seves indicacions.

EN QUÈ ES DIFERENCIA DE LA GRIP A?

COM TRACTEN LA GRIP A ELS METGES?

Les persones que es contagiaren amb la grip aviar van ser infectades per aus i no per altres persones.

El nou tipus de grip A és una soca diferent del virus. Pot transmetre's ràpidament de persona a persona, cosa que fa que augmenti el risc que es converteixi en pandèmia, com ja succeeix actualment.

Si vostè presenta símptomes de grip, el seu metge li farà algunes preguntes per veure si es tracta d'una grip A. Pot ser que el seu metge decideixi agafar-li unes mostres de frotis de nas i gola i/o donar-li fàrmacs antivirals que poden ajudar-lo a recuperar-se més aviat i a reduir el risc de complicacions si es donen dins les primeres 48

SALUT [La grip pel nou virus A (H1 N1)

hores (aquests fàrmacs pel tractament de la grip A es donen segons uns criteris de protocol del Departament de Salut). Es desaconsella comprar aquests medicaments per INTERNET, perquè és la principal entrada de medicaments falsificats.

CAL INGRÉS HOSPITALARI? Si esteu malalts, podreu tornar a casa vostra o us ingressaran en el mateix hospital, segons els vostres símptomes i el vostre estat general. En la majoria de casos, l'afectació es força lleu i no és necessari l'ingrés a l'hospital

QUÈ ÉS UN MEDICAMENT FALSIFICAT? Aquell que en l'etiqueta inclou de manera deliberada i fraudulenta informació falsa sobre la seva identitat i la del seu fabricant. Sovint es presenta com un medicament legal, però: 1. No se'n coneix l'origen.

2. No se'n coneix la composició real.

3. Ha estat fabricat, etiquetat i/o distribuït fraudulentament.

4. No hi ha garantia de la seva qualitat, seguretat ni eficàcia.

QUÈ PUC FER PER EVITAR LA SEVA PROPAGACIÓ?

Una bona higiene és molt important per protegir-se un mateix i els altres de la grip 1. Porti sempre mocadors de paper.

2. Utilitzi mocadors nets per tapar la boca i el nas quan esternudi.

3. Llençar els mocadors de paper a les escombraries després de fer-los servir.

4. Rentar-se sovint les mans amb sabó i aigua calenta.

5. Rentar amb freqüència les superfícies dures com les encimeres de la cuina, neveres i els poms de las portes utilitzant un producte de neteja normal i un drap rebutjable.

CÓM S'ESTÀ GESTIONANT LA SITUACIÓ?

Els governs i els metges han fet previsions per la pandèmia d'una grip durant molts anys. Els científics tenen molta documentació per fer front a la situació.

L'Organització Mundial de la Salut està supervisant de prop els casos de la grip porcina que hi ha a tot el món i proporciona actualitzacions diàries als governs.

SI M'HE POSAT LA VACUNA DE LA GRIP ESTIC PROTEGIT? Si porta la vacuna de la grip estacional, probablement no estigui protegit contra la grip A. La grip A és un tipus diferent de virus.

Els científics estan treballant per desenvolupar una vacuna contra la grip A i les autoritats sanitàries preveuen que pugui estar disponible en uns mesos.

ÉS ACONSELLABLE VIATJAR A ALTRES PAÏSOS?

S'ha d'informar en el Ministeri d'Assumptes Exteriors o a través de les autoritats sanitàries sobre quina és l'última situació abans de viatjar a qualsevol país que s'hagi vist afectat per la grip A. 1. Si viatja a un país afectat, s'ha d'assegurar de seguir els consells d'una bona higiene normal per impedir la propagació dels gèrmens.

2. Si ha viatjat a un país afectat, no fa falta que s'aïlli, però vigili bé l'aparició de símptomes. Si n'apareixen, quedi's a casa i posi's en contacte amb el metge de família.

PUC CONTAGIAR-ME DE LA GRIP PORCINA PER MENJAR PORC? No. Com ha deixat clar l'OMS, no pot contagiar-se de grip A per menjar porc o derivats del porc.

QUÈ MÉS PUC FER? Assegurar-se d'estar ben informat de les últimes recomanacions de les autoritats sanitàries i de les recomanacions del CAP. ■

pDS_61

VIATGES [Sarrià sobre rodes

SSR (SARRIÀ SOBRE RODES)

Foto de grup a la Vall d'en Bas.

Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

S

i no fos pels problemes d'agenda que provoca el fet de tenir dues criatures en edat escolar i extraescolar, que formen part d'una família i que participen en activitats que se solen convocar en diumenge, creieu-me que ens apuntaríem molt més sovint a les sortides dominicals que organitza aquesta ben avinguda colla motorista sarrianenca. De fet, per tal d'anar en moto jo m'apunto a un bombardeig. Val la pena per l'ambient cordial que s'hi viu en compartir una jornada sobre rodes, val la pena per la possibilitat de descobrir racons interessants del país. I val la pena per la magnificència gastronòmica que es gaudeix a les hores dels àpats.

62_pDS

El diumenge 24 de maig n'hi va haver una de bona i, amb tota la sort de cares, ens hi vam poder afegir. Val a dir que, tot i tractar-se de sortides en moto, hi ha molts participants que van en cotxe, tot darrera, cosa que facilita extraordinàriament l'ambient familiar.

La sortida de l'expedició es va fer des del pavelló de Sarrià i una cinquantena d'excursionistes vam enfilar la carretera cap a la Garrotxa -via Anglès- per fer parada i fonda a la Cooperativa de la Vall d'en Bas: esmorzar. El segon trajecte de la jornada va servir per inaugurar els túnels de Bracons, gran i recent obra d'enginyeria que ha vingut a facilitar la comunicació rodada entre la Garrotxa i Osona. Cal reconèixer que es travessa l'antic coll de Bracons en un obrir i tancar d'ulls. De seguida s'és a Sant Pere de Torelló.

L'objectiu d'aquesta ruta era arribar a la vila de Manlleu, amb la qual el Ter ens uneix, precisament per poder visitar el Museu Industrial del Ter, situat a l'antiga factoria de filatures de Can Sanglas (d'on era originària, precisament, la família que més tard es dedicà a la fabricació de les mítiques motos Sanglas, les de la Guàrdia Civil d'aquell temps). Aquest museu de Manlleu està molt ben abillat i la visita que hi vam realitzar pot donar indicacions valuoses de cara a anar pensat com podria ser el futur Museu del Paper de Sarrià. Més que un museu (entès com a dipòsit d'obres i peces valuoses), cal que sigui vist com a un centre d'interpretació. Per una part, hi ha una planta dedicada a l'entorn natural del riu: l'aigua, el cabal, la fauna, la vegetació fluvial, la difícil convivència

VIATGES [Sarrià sobre rodes

entre natura i progrés… Per altra part, s'hi pot conèixer el potentíssim passat industrial de la zona i l'aprofitament de l'energia que el riu brindava.

Aquesta fàbrica -i algunes d'altres- se situaven en un canal lateral del Ter, construït pensant en l'aprofitament de la força de l'aigua. S'hi poden veure encara instal·lacions energètiques i fabrils pròpies, la maquinària i la producció que s'hi feia, eines, vehicles industrials … tot relacionat amb la manufactura dels filats i del tèxtil.

Pel fet de situar-se en una zona on hi hagué una gran implantació de colònies industrials, en un altre àmbit del museu s'hi recreen ambients que il·lustren de manera molt didàctica com era la vida dels obrers en l'entorn fàbrica-colònia. Una visita molt interessant, pro-

pera i absolutament recomanable, tenint en compte la presència del riu que també ens banya, la nostra realitat industrial i una variant, a Sarrià, del model de colònia industrial.

Arribat migdia, es va seguir camí cap al Collsacabra, via Cantonigròs i Rupit, per parar a dinar en un restaurant que no es caracteritza pas per les racions esquifides. Ca! Vam haver de fer un xic de migdiada i tot, abans de pujar altra vegada a les motos i continuar fins al Santuari de Nostra Senyora de la Salut per gaudir de la muntanya i del paisatge. La tornada a casa, pel grup més agosarat, va incloure l'episodi d'una roda rebentada en una Harley i el consegüent retard.

Res d'important: anar en moto ja és això. El que compta és arribar, arribar bé.■ El Museu Industrial del Ter es situa a l'antiga factoria de can Sanglas de Manlleu. Fotos: Josep Ma. Sansalvador

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_63

LA CUINA DEL XEF

EL MEU CAMÍ DE SANT JAUME Francesc Ramió i Vila el meu record de petit em vénen al cap les escenes de gent caminant per camins molt plans i llargs, amb un fons d'inacabables camps de blat, amb un cel amb grans núvols i una calor implacable i el sol que treia el cap per un costat d'aquests núvols. Eren escenes del NO·DO, l'informatiu cinematogràfic que sempre acompanyava les sessions de cine, que consistien en dues pel·lícules i el NO·DO; eren les sessions de quan jo era petit al cinema de can Xargay i a tots els cines de dues sessions del país. Aquestes escenes sempre s'acompanyaven de comentaris fets amb una veu greu i grandiloqüent, que explicaven la grandesa i el sacrifici de la gent que feia el camí de Sant Jaume. Poca cosa més podria afegir al meu llunyà record del “Camino de Santiago”.

Molts anys més tard, cada cop que anava a casa del meu sogre, a Astúries, en creuar part de Castella veia gent caminat amb motxilles, també en bicicleta, grups amb cavall i fins i tot un altre amb un burret. En veure-ho, la meva muller em comentà: mira són els que fan el camí de Sant Jaume. Jo no m'ho creia i li vaig dir: però això no és un invent franquista?

Ella, que estava acostumada, de tota la vida d'anar a Astúries, a veure els pelegrins, cosa que havia provocat que el seu pare els hi hagués anat explicant tot el que significava el camí de Sant Jaume, em va treure de l'error. A mi em venien de cop tots els records de quan era petit, els records dels reportatges del NO·DO, reportatges que jo sempre havia lligat a les idees triomfalistes del franquisme; tot això em va despertar la curiositat i poc a poc vaig anar descobrint tot un món impressionant del qual no sabia res.

Des de l'any 814, any en què es va descobrir la tomba de l'apòstol Jaume, va començar a tot Europa un pelegrinatge a la tomba, però no és fins a partir del segle XII que gràcies a

D

64_pDS

les publicacions dels monjos de Cluny, en el seu moment un dels centres culturals més importants del mon cristià, que el pelegrinatge es fa multitudinari, motivat pel fet de poder aconseguir les indulgències plenàries als qui feien el camí, o el perdó dels qui el feien com a penitència. Tant és així, que la paraula pelegrí servia en un principi només per definir el que va a Santiago de Compostela, ja que el que va a Roma es diu “Romero” i el que va a Jerusalem “Palmero”. Al llarg dels temps, però, la paraula s'ha fet extensiva a tots el que van col·lectivament a fer una visita a algun Santuari o a algun Sant determinat. Aquest corrent és tan fort que ha resistit el pas dels segles i encara avui és vigent i molt viu, tant es així que el Camí ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Davant de tot això, la meva muller tenia, feia temps, el cuc a l'estómac de fer el Camí, i no ha estat fins aquesta Setmana Santa que uns amics li varen proposar fer-ne una part, ja que ells fan 100 km cada any, varen començar a Roncesvalles fa anys i l'acabaran l'any vinent, que coincideix amb Any Sant. Com que per aconseguir La Compostela, o sigui les indulgències plenàries, s'han de fer els últims 100 km a peu o amb cavall, perquè si és amb bicicleta són 200 km, doncs ja ens anava bé, perquè entre els 100 km d'enguany i els 50 restants, ja podíem tenir La Compostela, i així va ser com ens vàrem decidir.

El primer que férem en arribar al primer punt de Galícia d'on partiríem l'endemà, va ser comprar la carta, llibret o com es digui, on es posen les teves dates i se segella la primera casella per un centre autoritzat, església, alberg, etc. Aquí es pot sol·licitar la cartilla al Bisbat o encarregar-la a qualsevol mossèn. A partir d'aquest moment a cada parada o a qualsevol església, alberg, centre d'acollida, bar, restaurant, hotel o centre d'informació turística o del Camí es van segellant caselles per, d'alguna manera, demostrar que has fet el Camí. De fet es pot fer trampa, o sigui segellar la cartilla

però no fer el Camí a peu, encara que això és un engany a tu mateix, perquè el repte és amb tu, no per demostrar res a ningú, per tant segur que si es fa trampa no t'aixeques al mati amb la sensació de la feina feta.

Quant fas el Camí tens molt de temps per pensar, ja que a la velocitat que vas és de 4 km per hora com a màxim i com que, malgrat tot, vas sol, perquè tothom camina al seu ritme i això fa que amb el grup que vas acabis distanciant-te un de l'altre, un del primers pensaments que tens és preguntar-te per què el faig i per què el fan, el Camí? Realment les motivacions crec que podem dir que són tantes com persones fan el camí, crec que ben pocs per motius religiosos, sinó més aviat pel fet d'entrar en un corrent constant al llarg de la historia i saber que tu també formes part d'aquest corrent. Aquesta és la raó que moltes persones i molt llunyanes ajuntin energies per un objectiu comú, arribar. Però sí que una cosa és semblant a tots, el comportament dels que el fan; s'imposa la companyonia, la solidaritat, l'educació, l'amistat i una certa alegria.

Una salutació habitual entre pelegrins és l'exclamació Ultreia, aquesta paraula ve de la frase del Codex Calixtinus “ Ultre Ia Es Sus Eia !, Deus Adjuva nos ! “ (Anem més lluny, anem més enlaire, Déu, ajuda'ns ). De fet actualment l'exclamació vindria a significar ànims!, vinga, tu pots!, ja quasi hi som!. etc., En canvi la salutació de la gent de la terra que et trobes pel camí sempre és la mateixa: “Buen camino!” . En fi, que cada km. que fas estàs més cansat, però molt més satisfet . Però em sembla a mi que sobretot el Camí és una cura d'humilitat, per uns dies et desprens de totes les teves coses i costums habituals, per fer-lo amb unes condicions molt diferents a les que estàs acostumat; dormint en pensions i hostals senzills ( no en albergs, ja que no agafen reserves i a la nostra edat no ens volíem arriscar a quedar sense lloc per dormir), menjant els menús de peregrí, que quasi tots eren iguals:

LA CUINA DEL XEF

1. Caldo gallego, ensalada mixta ó ensalada de pasta.

2. Bistec con patatas, huevos fritos con chorizo y patatas ó carne o lengua estofada 3. Tarta santiago, tarta de queso ó fruta El preu variava de 7 a 10 euros dependent del lloc.

En fi, que es una experiència molt recomanable, sempre pensant que no és una diversió, cosa impossible veient com s'acaba al final de cada etapa, amb nafres, butllofes incloses tendinitis, etc. No en va a tots els pobles hi ha centres de quiromassatgistes, però al matí següent tornes estar a punt i en camí. També és un gran reforç les “Pulperias” que et trobes a les poblacions on et quedes a dormir, és un plaer trobar-te davant d'un plat de fusta ple de pop tendre amb la sal gruixuda, el pebre vermell picant i un bon raig d'oli d'oliva per anar-hi sucant el boníssim i consistent pa gallec; també hi ajuden les empanades de tonyina, molt bones...

A continuació us explico breument tres receptes genuïnament gallegues:

El caldo gallego

És un brou que es fa amb un bon tros de panxeta salada, uns ossos d'espinada salats, patates, mongetes seques, “berzas”, es un tipus de col que no cabdella mai, la podem substituir per una bona col i un xoriç, i una cosa que aquí ja quasi no fem servir, “el unto”, el sagí (amb aquest gust personalment no puc, el ranci m'ofèn) .

Se serveix tot barrejat al mateix plat amb un tros de cansalada i un tros de xoriç.

El “ pulpo a feira “ Realment no té secret si el pop és bo. Per trist que sembli, els pops roquers d'aquí la costa no serveixen ja que difícilment tenen ni la mateix

mida, ni la mateixa textura.

En una olla grossa plena d'aigua, si es vol amb una fulla de llor per aromatitzar, posarem el pop ben a poc a poc, aguantant-lo pel cap i deixant-lo anar suaument a dins de l'aigua bullent i el deixaren bullir un minut, el traurem i repetirem l'operació tres cops i al final el deixarem bullint uns 45 minuts, però això no és matemàtic, per tant l'anirem punxant a les potes més gruixudes fins que el trobem tendre; també cal tenir en compte que si és congelat aconseguirem que sigui mes tendre .

El podem acompanyar amb patates bullides ( cachelos), però si tenim un bon pa per anar sucant l'oli i el pebre vermell en què hem amanit el pop, encara és millor.

Empanada de tonyina Farem una massa amb 1 kg de farina, 1 got d'aigua tèbia, 1 got d'oli també tebi ( el podem escalfar al microones), 1 got de llet també tebi i un ou enter. La pastarem fins que es desenganxi de les mans i sigui una massa fina i compacta. Arribat aquest moment la deixarem reposar dins un bol, tapat amb film perquè no agafi crosta, durant una hora; no, no m'he oblidat del llevat, no cal posar-n'hi, però si es vol n'hi podem posar una mica perquè la pasta quedi un xic més esponjosa.

Un cop fet tot això dividirem la pasta amb dues meitats iguals, una l'estendrem amb un corrou i servirà per cobrir la llauna on courem l'empanada, després farem el farcit amb

600 g de tonyina de llauna escorreguda, una ceba molt grossa, que l'haurem estovada al foc amb una mica d'oli, un cop tallada a rodanxes fines, 5 ous bullits, una mica de pebrot escalivat, o uns quants pebrots del “piquillo” de llauna, i una llauna de puré de tomata crua.

Un cop posat el farcit, estendrem l'altre meitat de pasta que tenim guardada i ho cobrirem, amb els dits enganxarem la pasta de sota amb la de sobre fins que quedi tot ben segellat, amb les miques de pasta que ens quedarà de fer les peces rectangulars per posar a la llauna, podem fer ornaments pel cim de l'empanada, flors tiretes, etc.

Abans de posar-la a coure la pintarem amb un rovell batut amb una mica d'aigua i ja estarà llesta per posar al forn, el temps de cocció depèn molt del tipus de forn, però cal coure-la a uns 200ºC fins que quedi ben daurada. ■ ambé em fa goig comentarvos el gran plaer que m'ha representat assistir a la missa de Rams al monestir de Samos (ordre de San Benet, com els monjos de Montserrat). Valia la pena fer quilòmetres per veure una església de grans dimensions d'origen romànic, amb elements gòtics i finalment estructura barroca, reconstruïda el 1951 després d'un incendi, i escoltar dues corals de cent persones cantant el “motete “ Ave Verum“ inclòs a la missa en fa major de Mozart, el Glòria de la Missa de Coronació també de Mozart o l'Al·leluia de Vivaldi. Ha estat un experiència realment poc habitual i molt gratificant.

Des de fa un parell d'anys la Generalitat ha posat en marxa la recuperació de la ruta catalana del Camí, i fa pocs mesos han posat a Sarrià la senyalització pertinent. És bo saber per on passa i així els diumenges al mati poder anar fen un trosset del Camí. Per si us interessa, com que el camí històricament creuava el Ter pel Pont de l'Aigua, i jo estic situat a la cantonada del pont, sapigueu que a l'hotel ja tenim el nostre segell del Camí i que és a la vostra disposició. ■

T

pDS_65

NATURA [Curs d’escalada

Imatges de les diferents activitats que es fan al Cau, amb els monitors Aniol i Dani i membres del Grup Muntanya Sarrià. Fotos: Agustin Jaime

CURS D'ESCALADA Àlex Jaime Fernández Grup Muntanya Sarrià

A

lguns nens i nenes de diferents edats del Grup de Muntanya Sarrià ens hem trobat cada dilluns de 6 a 7 de la tarda al Cau per fer un curs d'escalada. Els nostres monitors es diuen Dani i Aniol i ens han ensenyat moltes coses sobre la muntanya i l'escalada.

Al Cau tenim un rocòdrom on en Dani ens ha ensenyat tècniques d'escalada. També podem anar-hi altres dies amb algun adult i divertirnos fent escalada.

L'Aniol també ens ha ensenyat a llegir mapes, a fer funcionar una brúixola, a fer nusos, a muntar una tenda.

També hem fet excursions pels voltants del Cau i diferents jocs, ens

66_pDS

ho hem passat molt bé ! A final de curs hem fet un berenar tots junts i ens han regalat un mapa i una brúixola perquè practiquem.

Amb el Grup de Muntanya Sarrià fem moltes excursions a diferents muntanyes i també hem pujat muntanyes molt altes. Aquest any hem pujat muntanyes nevades, ha sigut una passada! Hem pogut fer un iglú i ens ho hem passat molt bé fent guerres de neu, era tant divertit que els grans també s'apuntaven.

També hem anat a dormir a un refugi i a fer acampades a la muntanya amb tenda.

L'Estel, en Gerard i en Marc amb els Teppa van pujar a l'Himalàia, nosaltres ens anem entrenant per poder fe també altres cims. Veniu, us ho passareu molt bé! ■

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

ITINERARI DE LA VALL DE LA RIERA XUNCLA

La ruta dels Molins Fariners

La nova passera sobre la riera Rimau facilita enormement la ruta. Foto: Roger Casero

Assumpció Vila www.avilasimon.blogspot.com

L

a ruta sarrianenca per la vall de la riera Xuncla, des que es va senyalitzar, l'any 2004, amb el temps ha guanyat en popularitat i en accessibilitat. La idea de fer aquesta ruta va sorgir d'un col·lectiu que anava observant amb preocupació com la riera perdia cabal.

Així, l'alcalde Josep Turbau, el biòleg Ivan Bustamante, membres del Grup Muntanya Sarrià i membres de la

revista Parlem de Sarrià, ens vàrem interessar per apropar-nos a la riera.

Amb aquestes múltiples sortides, diguem-ne d'inspecció, es va anar perfilant el recorregut. Des de la revista es va investigar el patrimoni etnològic, els molins fariners que es troben al llarg del seu recorregut (revista núm.

41 ), però el document més important va ser el projecte elaborat l'any 2003 per un grup d'estudiants de ciències mediambientals de la Universitat de

Girona, en el qual es proposava fer la Ruta dels Molins Fariners, amb la idea de crear “un itinerari de descoberta pel patrimoni cultural i natural de la conca Rimau-Xuncla. Aquesta proposta servirà com a eina de dinamització socioeconòmica i permetrà valoritzar el territori”.

L'estudi realitzat per les aleshores estudiants, Mònica Fantini, Marta Santaeulària, Myriam Serrano i Estel Turbau, va servir de base a l'Ivan Bus-

pDS_67

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

tamante per dibuixar els circuits, el que anomenem les tres anelles o tres rutes dels molins fariners que passen bàsicament pels municipis de Sarrià de Ter i Sant Gregori, amb un petit tram del municipi de Sant Julià de Ramis. L'Ajuntament de Sarrià de Ter va proposar al Consell Comarcal del Gironès la senyalització d'aquesta ruta (amb banderoles i escuts explicatius), i l'Ajuntament de Sant Gregori va editar, l'any 2006 una guia amb les tres rutes, però sense senyalitzar adequadament les que pertanyen al seu municipi.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter ha millorat recentment la senyalització de la ruta del nostre municipi (la que anomenem ruta III), i ha col·locat pedres per creuar amb comoditat la riera Xuncla a l'alçada de la resclosa de Rimau, prop del molí d'en Tomàs.

En la sortida del mes de maig organitzada per l'AMPA del CEIP Montserrat, vàrem poder observar com és de fàcil seguir l'itinerari sense perdre´s ni mullar-se els peus.

L'itinerari s'inicia a l'escola Montserrat. El lloc és de fàcil accés i de bon aparcar, sobretot en dies festius. Hi ha dos plafons explicatius. En una ortofoto s'ha dibuixat en groc l'itinerari, de cap a 5 quilòmetres. S'observen els principals edificis que s'aniran trobant i els camins per on es passa. L'altre plafó ens il·lustra sobre la vegetació i la fauna que trobarem en aquell indret.

El plafó estava previst que es col·loqués prop de la font d'en Perpinyà, però aquí segueix.

Comencem a caminar cap a l'església de Sant Pau o de Sarrià de Dalt.

L'església data del segle XI, de factura

68_pDS

romànica, però va ser molt malmesa per la Guerra del Francès. A dintre s'hi conserva una llosa del s. XIV i diverses làpides.

Com a moltes esglésies romàniques situades prop de la Via Augusta porta el nom del sant que va propagar el cristianisme per Europa. D'altres elements que hem de destacar són l'altar i el faristol del presbiteri dissenyats per l'escultor Domènec Fita i els murals que són del pintor Joan Orihuel.

En el nucli de l'església, el que seria la sagrera, trobem a mà esquerra can Tomàs, masia coneguda actualment per can Vinyals. És un mas important, ja relacionat en el fogatge de l'any 1497, que va pertànyer a un noble amb títol de “ciutadà honrat de Barcelona”. A la dreta, en l'antiga casa parroquial de l'església hi ha l'escola de la Fundació Ramon Noguera.

Davant de l'església de Sant Pau, un camí a l'esquerra baixa cap al molí i a la riera. Al començament és asfaltat, però després es converteix en una bonica pista que travessa un alzinar i camps de cereals. El molí de can Tomàs no es visita, ja que està habitat.

Quan arribem al final del camí torcem a la dreta i arribem a la resclosa de Rimau, on el molí d'en Tomàs prenia l'aigua per funcionar. La vegetació amaga la mateixa resclosa, el bagant, i el rec. Ara, amb les pedres, no fa ànsia creuar la riera.

En un temps no gaire llunyà, els nens i nenes de Sarrià de Ter ens banyàvem en aquest indret, i ens capbussàvem dins la resclosa. Anys d'abocaments incontrolats de les granges d'aus de can Pérez, ens varen allunyar d'aquest espai. Ara l'aigua de la riera Rimau baixa neta i clara, i probablement permetria el bany si es pogués netejar el fons de la resclosa.

A l'altre costat de la riera, un corriol a mà esquerra ens portarà a l'espectacular salt del “timbarro”, situat just al costat del molí d'en Tomàs. L'aigua que sobra del rec del molí baixa per un bagant i també s'uneix al salt d'aigua. El salt, de més de sis metres, s'ha de veure quan la riera baixa amb força. La gorga també està neta, després de les llevantades d'aquest any que varen augmentar el cabal i s'emportaren els llots del fons.

Al voltant hi creixen les ortigues, però també plataners i verns, els arbres de ribera.

Des d'aquí es veu el molí d'en Tomàs. És un edifici clàssic de planta rectangular, de tres pisos. A la planta de baix, el carcabà, amb la roda que feia girar les moles. A la planta del

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

La sortida organitzada per l'AMPA del CEIP Montserrat del 31 de maig, va aplegar a un nombrós grup. Ens vàrem aturar a cadascun dels espais més interessants, com el Salt del Timbarro i els Molins Fariners, i vàrem gaudir d'una esplèndida passejada. Fotos: Roger Casero

mig, l'espai de treball, el conjunt de mola sotana, mola volandera i tremuja per fer la mòlta i al pis superior l'habitatge del moliner. Adossada a la casa es veu la bassa, que emmagatzemava l'aigua que provenia del rec i que deixava caure l'aigua en el pou que anava directament al carcabà. La casa, ja fóra d'ús com a molí, està habitada i ben conservada.

Quan sortim de la “platja” del salt del timbarro, veiem les runes de can Sais. Més endavant travessem per un antic pont de pedra, allà on un dia l'Eduard Coll ens va ensenyar que hi havia la Font d'en Perpinyà, una surgència dins la petita riera, un afluent de la riera de Xuncla. Seguim endavant, creuant antics camps de conreu i arribem a l'antiga masia de can Xuncla.

El mas consta de dos habitatges: un de més antic, amb volta de pedra, que darrerament es feia servir com a quadra per als animals i un de més recent, de finals del segle XIX. Al costat de la casa hi creix un lilà de notables dimensions i cap a la riera, un xiprer altiu.

Des d'aquí la riera ja deixa el nom de Rimau, i es coneix habitualment com Xuncla. Veiem a l'altra banda, l'església de Sant Pau i la masia de can Mates. Seguim caminant, entrem en un altre alzinar i deixem a mà dreta un camí que ens portaria a can Bellvitge i a cal Cisteller. Aviat, quan trobem el camí asfaltat veiem can Marieta. La pista ens portarà de cap al molí d'en Xuncla. Abans, un trencant a l'esquerra indica l'antiga masia de can Rovira, i davant dels camps de conreu, ja veiem can Camós.

El molí d'en Xuncla està abandonat, però una recent reforma l'ha con-

solidat. Com el molí d'en Tomàs, és de planta rectangular de tres pisos. La resclosa és aigües amunt, a can Camós, i el rec travessa la carretera, des on observem la bassa, ara plena de runa i vegetació. En l'època medieval el monar d'en Xuncla pertanyia a la col·legiata de Sant Feliu de Girona, i se'n tenen referències des de l'any 1250. A primers del segle XX, el propietari, Lluís Perich, va construir-hi un edifici annex per fer farina blanca, amb un sistema de torns de fusta per classificar la farina. A mitjans del segle passat, el molí es va incendiar i part de l'habitatge es va malmetre. Al costat de la bassa hi ha un petit salt d'aigua, també de travertí, com molts que trobem al llarg de la riera.

Fins fa poc, aquest molí era molt popular per la font d'en Xuncla, coneguda també com 'La font dels tres brocs'. Ara la font no raja i es creu no es deu a la sequera sinó a les obres del túnel del TAV. Des del molí d'en Xuncla, el camí comença a pujar per anar a Can Camós. Travessem el viaducte de l'autopista i veiem l'esplèndida masia.

Seguim per darrera la casa, pel bosquet de can Tomàs, darrera l'escola i l'antiga estació d'aigües de Sarrià de Ter. Passem per davant can Mates i ja veiem l'escola Montserrat, el punt de partida de la nostra petita excursió. ■

pDS_69

ESPORTS

L'EQUIP INFANTIL DE LA UES CAMPIÓ DE PRIMERA CATALANA Guillem Mallola UES

ls dies 6 i 7 de juny es va disputar al pavelló de la Unió Esportiva Sarrià, el TOP-8 de la Primera Catalana Infantil Masculina, amb la participació dels vuit millors equips de la categoria. La UES es va proclamar campió derrotant clarament el Sagrat Cor a quarts de final , després va guanyar la Cooperativa a les

E

semifinals i finalment es va imposar a la final al Parets davant d'unes 200 persones que omplien el pavelló Sarrià I. Va ser un cap de setmana molt intens tant pel que fa als joves jugadors com per als familiars i aficionats dels vuit equips participants, feia goig veure l'ambient d'handbol que es respirava al pavelló sarrianenc.

L'equip infantil de la UES, està format per: Martí Arnau, Arnau Casamitjana, Sergi Palomares, Enric Fernández, Jordi Barea, Pau Creixans, Adrià Serrano, Pau Guitart, David Herrera, Arnau Rovira, Jordi Reixach, Pau Torrent, Sergi Mach i Pere Arnau, el entrenadors són en Marc Vilar, l'Edgar Castellanos i en Carlos Morales. ■

ELS ALEVINS DE LA UES PARTICIPEN AL CAMPIONAT DE CATALUNYA

L

'equip d’alevins de la Unió Esportiva Sarrià es va desplaçar el passat 14 de Juny a Mataró per disputar el campionat de Catalunya de la categoria, després de proclamar-se campió del campionat gironí, la UES va caure eliminada a quarts de final davant del Sagrat Cor després d’un partit molt igualat, s'ha de felicitar a aquests nens perquè van plantar cara en tot

70_pDS

moment en el que era, per la majoria d'ells, la seva primera experiència jugant fora de les comarques gironines.

L'equip aleví de la UES que es va desplaçar a Mataró està format per: Pau Torrent, Sergi Mach, Pere Arnau, Albert Diaz, Pol Diaz, Tomàs Cullell, David Mach, Biel Fuster i està entrenat per en Josep Aymerich i en Pau Aymerich. ■

ESPORTS

GRAN ÈXIT DELS EQUIPS DE LA UES A LES FINALS DE COPA DELEGACIÓ

E

ls equips Juvenil, 3a Catalana Sènior i 1ª Nacional Sènior es varen proclamar campions de la Copa Delegació en les seves respectives categories, l'equip juvenil es va imposar en una emocionant final al Llagostera després d'una pròrroga, l'equip de 3a Catalana Sènior va superar al Lloret amb un gol als instants finals del partit i el primer equip sarrianenc es va imposar al GEiEG en la seva final.

Amb aquestes tres victòries, la Unió Esportiva Sarrià es va convertir en el gran dominador de la competició i va refermar la seva condició d'equip capdavanter de l'handbol gironí.

L'entrega de trofeus es va fer durant el sopar organitzat per La Federació Gironina a l'Hotel Fornells Parc, en aquest mateix sopar es va fer entrega del premi al millor jugador sènior gironí al porter del primer equip de la UES Manolo Nieto. ■

SOPAR DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2009/2010 l dia 13 de juny es va celebrar el sopar cloenda de la temporada 2009/2010, al sopar hi varen assistir tots els jugadors, tècnics, familiars, amics,., de la UES, en total més de 300 persones.

Durant el sopar es va fer un reconeixement als jugadors i a la junta directiva sortint presidida per Josep M. Casamitjana a qui se li va entregar una placa.

Voldria aprofitar aquestes línies per agrair a tota la gent que, desinteressadament, ha col·laborat en la preparació d'aquest sopar així com en altres activitats del club. ■

E

pDS_71

ESPORTS

CASAL D'ESTIU 2009

ACABEM UNA TEMPORADA I JA PREPAREM LA PRÒXIMA

quest any la UES organitza el casal d'estiu que es farà entre els dies 1 i 10 setembre. Aquesta activitat estarà adreçada a tots els nens i nenes de entre 4 i 10 anys. En aquest casal es combinarà l'activitat esportiva amb manualitats, jocs,... ■

a temporada 2008/2009 ha estat una temporada plena d'èxits però no ens podem adormir i ja pensem en la següent: nous entrenadors, nous jugadors i nous reptes, sempre amb la mateixa filosofia:

A

L

“No només formen jugadors d'handbol, també formem persones”.

Esperem poder comptar amb tots vosaltres per la propera temporada, perquè al cap i a la fi la Unió Esportiva Sarrià som tots!!■

OBJECTIUS ASSOLITS

L

a temporada que acabem de finalitzar ha estat positiva, tots els equips han assolit els objectius fixats: el Benjamí Athletic ha experimentat una projecció espectacular durant la temporada amb molts nens que era el seu primer any de jugador. El Benjamí A s'ha mostrat com un dels millors equips gironins de la categoria, l'Aleví B ha complert els objectius fixats amb una progressió adequada; l'Aleví A ha aconseguit el Campionat Gironí i va disputar el Campionat de Catalunya, l'Infantil ha completat un any rodó quedant campió gironí i campió de la Primera Catalana, el Cadet, després d'un inici dubitatiu ha acabat la temporada d'una manera excel·lent, el Juvenil després d'un any irregular ha finalitzat la temporada de manera brillant amb el títol de Copa Delegació, l'equip Sènior de Terce-

72_pDS

ra Catalana, amb un equip amb un gruix de gent molt jove, ha quedat enquadrat a meitat de la taula i ha aconseguit la Copa Delegació, l'equip Sènior de Primera Catalana no va entrar a la fase d'ascens per un sol punt i va aconseguir la permanència unes quantes jornades abans del final i per el que fa a l'equip Sènior de Primera Nacional va tenir un inici de temporada difícil, però va fer una segona volta espectacular i va aconseguir el títol de Copa Federació.

Podem dir que, en l'aspecte esportiu, la Unió Esportiva Sarrià es pot mostrar satisfeta amb la temporada que acaba, però hem de continuar treballant per que la temporada que ve sigui encara millor.

Voldria agrair als jugadors, entrenadors, delegats, familiars, afició,... per l'esforç realitzat durant la temporada i les alegries que ens han donat. ■

ESPORTS [Esport per a tothom

Piscina Municipal. Foto: Roger Casero

ESPORT PER A TOTHOM Quim Rodríguez i Vidal questa passada primavera vaig tenir l'ocasió de participar en una trobada a Roses amb diversos alcaldes, alcaldesses i regidors socialistes per parlar del món de l'esport, sobretot en l'àmbit municipal i supramunicipal, i vàrem visitar algunes de les seves instal·lacions: una magnífica piscina coberta, ben gestionada i que va ser planificada tenint en compte una població d'uns 20.000 habitants, que amb poc més d'un 10% d'associats pot ser viable, i vàrem trepitjar un camp de gespa artificial, que després de 4 anys de vida cal refer de nou.

Aquests i d'altres equipaments van posar de manifest, en el primer cas, com és d'important buscar cooperació entre els municipis veïns i fer un programa de promoció -escolars, gent gran, competicions, convenis amb entitats...-, i en el segon cas (camp verd), que és preferible, de vegades, esperar a tenir els ajuts necessaris per fer una obra ben feta amb garantia i perdurabilitat.

Uns i altres coincidíem en la necessitat de disposar d'una bona planificació esportiva per saber on som i cap on volem anar. La Generalitat de Catalunya, aquests últims anys està fent un esforç per tal que els municipis

A

disposin del MIEM, el mapa d'equipaments i instal·lacions esportives del municipi, que ha de ser l'eina de planificació que ha de permetre al municipi determinar les seves necessitats en política esportiva. Algunes poblacions han apostat per disposar de manera pròpia o compartida entre municipis, d'un tècnic d'esports que es faci responsable del seguiment del MIEM, que planifiqui activitats, que informi els clubs i entitats dels ajuts i programes, que els ajudi administrativament i que assessori l'àrea d'esports.

He tingut l'ocasió de conèixer el MIEM de Sarrià que ha proposat l'Ajuntament i les al·legacions en forma d'aportacions que ha presentat el grup municipal socialista. El MIEM és una bona oportunitat per fer-hi participar tots els agents socials de la població: clubs esportius, entitats, associacions veïnals...i recollir-hi les inquietuds de la població. Les necessitats creixents de l'esport federat, però també de l'esport ciutadà, per a totes les franges d'edat, han de poder reflectir-se en aquest document que vol tenir vocació de millora i disseny de noves estratègies. Sarrià té moltes fortaleses: un sistema esportiu equilibrat, l'existència d'un consell municipal d'esports, la implicació de les entitats esportives i

un ric teixit associatiu; a més ha gaudit d'una dinàmica esportiva històrica amb persones que hi han dedicat esforços, tal com s'ha reconegut en les més altes instàncies esportives de Catalunya; però també ara és el moment de les noves oportunitats i de planificar d'una manera decidida, pensant en els propers anys, i fer les reserves de sòl necessari per a nous equipaments, millorar-ne alguns dels existents, pensar en la gent gran i les seves necessitats, dissenyar circuits per anar a caminar amb més seguretat i millor accessibilitat, pensar en activitats per als adults, i fer efectives altres bones idees que he vist en el MIEM. Aquest és el moment de l'esport per a tothom. Són d'admirar les persones que gairebé diàriament practiquen algun tipus d'esport (adults amb bicicleta, persones grans que van a caminar), tot això es podria complementar amb l'ajut del Pla d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) que promou la Secretaria General de l'Esport i el Departament de Salut del govern de la Generalitat de Catalunya, destinat a combatre el sedentarisme entre la població adulta. El PAFES estableix aconsellar i prescriure fer esport en els centres d'atenció primària (CAP) amb la finalitat d'aconseguir que sigui una eina terapèutica d'utilització habitual i, alhora, de promoció de la salut. Hi ha diverses localitats gironines que ja s'hi han adscrit (Girona, Palamós, Palafrugell, Olot, Banyoles, Ripoll, Figueres, Blanes, Campdevànol, Anglès i Peralada.)

Estudis recents han tornat a posar de manifest que gairebé un 60% de les persones adultes no fa prou activitat física sostinguda durant tres o més cops a la setmana (i sabem que molts joves tampoc), per això a més dels esports de competició hem de cercar activitats que engresquin els joves més sedentaris (el programa Pla Català de l'Esport a l'Escola ofereix un ventall de possibilitats nascudes de les mateixes propostes dels joves) i animar els més grans a caminar 30 o 40 minuts diaris a pas lleuger, però mantenint una bona conversa amb els acompanyants.

Estic segur que a Sarrià aprofitareu l'ocasió que el MIEM us ofereix ■

pDS_73

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Només hi ha dues coses importants a la vida. La primera és el sexe, i la segona no la recordo.

Woody Allen

El 69 Anem a fer un 69. En una trobada especial, ens hem reunit tots els col·laboradors del TSN i hem decidit fer un 69. Un bon amic m'ha dit: suposo que vosaltres, els del News, ja mirareu d'estar a l'altura. Doncs mira, no és gota fàcil. I menys encara amb pressions externes, quan tothom espera de tu que donis la talla. Cal concentrar-se, pensar bé allò que es vol fer, posar-hi tots els sentits i tenir una certa gràcia per complaure tothom i no decebre ningú.

Ja us ho dic: fer un nº 69 no és fàcil.

Ni el 68 ni el 67 ni tots els anteriors tampoc.

Però no dubteu que mirarem d'estar a l'altura.

Sam Enfot, Cap (i cua) de redacció Crisi Com a publicació responsable que som, no podíem defugir la nostra obligació de donar una explicació clara i entenedora dels motius de l'actual crisi econòmica. No hem pogut.

Només ens vénen al cap els quatre tòpics de sempre: Que si els diaris exageren i no n'hi ha per tant, que si els bancs continuen tenint beneficis, que si els més grans s'han enriquit, que si pagarem el “pato” els de sempre...

Hem anat a trobar les explicacions dels polítics i la informació no millora gaire: per a uns, al poder, el pitjor ja ha passat i ja estem sortint del forat; per als altres, a l'oposició, la culpa és dels socialistes.

Ho sentim. No ens n'hem sortit.

Mirarem d'estudiar-ho una mica més i la propera crisi ja us l'explicarem.

Marc Franc, Col·laborador en crisi.

Tecnologia La meva estimada companyia de telefonia mòbil m'envia sovint, massa

74_pDS

sovint, missatges oferint-me no sé quins estranys regals, ofertes i reduïdíssimes tarifes que no acabo d'entendre. Fart, un dia vaig decidir contestar dient-los que no m'enviessin més missatges i engegant-los a pastar fang. La resposta immediata va ser: “gràcies per posar-se en contacte amb nosaltres.”

I és que els que som analògics sovint oblidem que estem parlant amb una màquina i les màquines encara que les engeguis no hi entenen de subtileses.

Lluís Antich, TSN, Usuari Mobilitat i patrimoni Com per art d'encanteri han desaparegut dos dels tres ressalts (popularment dits truc-trucs) que hi havia a la carretera de Sarrià de Dalt.

Ho aplaudim i en el seu moment ja vam criticar la seva instal·lació. Ara bé: si el preu que n'hem de pagar és la supressió de la font de can Nadal i el trinxament de tot l'entorn, sisplau que ens tornin a posar els truc-trucs.

Encara que hàgim de patir aquella sotragada als ronyons i la fuetada a les cervicals.

Jaume Retruc, TSN, Sarrià de Dalt.

Veïns El president de la Txeneralitat valenciana, Paquito Camps el Chocolatero, ha oblidat on compra els seus vestits. És comprensible. Aquest home ha de tenir el cap en altres coses: que si unes obres aquí, que si uns contractes allà, que si unes comissions, que si unes fires, que si unes falles.

Com voleu que sàpiga qui els hi compra i qui ho paga? Home...!

Visenteta Barberà, TSN, València.

Moral Silvio Berlusconi, Il Cavallieri, demostra que és molt poc cavallieri i

és enxampat distraient-se amb jovenetes amb pocs anys i poca roba i mitja Europa s'escandalitza.

La mateixa mitja Europa que no s'escandalitza per la seva política social i les seves declaracions vexatòries davant el fenomen de l'emigració.

Fins quan aquesta doble moral?

Luigi Pizza, TSN, Roma.

Pla de l'Horta Continuen a bon ritme les excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta.

Segons investigacions que ha pogut fer l'equip del TSN, sembla que les estances trobades podrien pertànyer a un patrici anomenat Papirius Sarianus, nom força comú a l'època. De confirmar-se aquest extrem, ens trobaríem davant d'una troballa de gran valor històric i que potser explicaria el posterior arrelament al poble de la indústria paperera.

No podem encara refermar aquesta possibilitat, però seguirem investigant amb el rigor que sempre ha caracteritzat aquesta publicació, i quan tinguem noves dades us les farem saber.

Marc Juli, TSN, Pla de l'Horta.

La reivindicació Continuem sense tenir notícies que ens facin pensar en la immediatesa de l'eliminació de la gallina. Les resolucions de l'ajuntament no serveixen de res perquè falta la comissió, la subcomissió, l'informe, el tècnic delegat, la documentació prèvia, l'estudi d'impacte i no sé quantes collonades més.

I és que és de tots sabut que quan el poder s'amara de burocràcia, és capaç de fer difícil una cosa tan senzilla com treure un tros infecte de pedra.

Ho seguirem dient a la nostra manera, fort i clar: la gallina a la cassola!

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484