Fils igualitaris: Cercavila invertida a Tavernes

Bea Gascón

Psicòloga de professió i fallera de Passeig de Tavernes per passió

Tot aquell que participava havia de fer-ho lluint la indumentària que per tradició correspondria al gènere contrari. Arxiu Joan Castelló

Durant uns anys la festa fallera a Tavernes de la Valldigna va ser més ampla i més divertida. Amb més germanor, amb més alegria i per damunt de tot amb una gran capacitat de fer broma i riure’ns de, moltes vegades, les nostres tradicions. Per desgràcia aquesta festivitat sols va durar 4 anys aquest i per a major desgràcia jo no la vaig poder disfrutar, ja que en aquells moments jo sols era “fallera de brusa”.

La festivitat de la qual vos parle es realitzava la vesprada del dia 16 de març en forma de cercavila de germanor de totes les falles del poble, sense lluir cap estendard ni cap insígnia, tots amb tots i acompanyats de la música de la xaranga que tant ens agrada a tota la gent que tenim estima per les falles.

La peculiaritat d’aquesta cercavila i festivitat és que era invertida. Tot aquell que participava havia de fer-ho lluint la indumentària que per tradició correspondria al gènere contrari. La festivitat va rebre el nom de cercavila invertida, ja que donava la volta a la indumentària establida per gènere i permetia una major flexibilitat a tot aquell que volguera participar. I ho van fer, durant els anys que va estar inclosa a la programació de festivitats de falles, molts fallers i falleres de totes les Falles del poble els quals per un dia podien desfilar pel poble lluint una vestimenta que en principi no és la tradicional pel seu gènere.

Recorde aquesta cercavila amb molta nostàlgia, ja que en ella es podia apreciar la germanor entre falles que en molts moments desapareix, sobretot el dia dels premis a la plaça major del poble. A més que omplia de festivitat i música un dia que ara queda relegat únicament a la plantà, un dia de serietat, esforç i feina.

Tot i que jo recorde amb molta estima aquests anys de cercavila invertida, alguna part de la població fallera no veia amb bons ulls aquesta festa, ja que la considerava una mena de Carnestoltes o falta de respecte a les tradicions. Per a mi res més lluny de la realitat. Doncs que són les falles sinó una forma de fer riure i sàtira de tot el que tenim al voltat? Aquest aprenentatge, la importància de la sàtira, l’he assolit del meu amic Juanan, company de professió i faller inesgotable del Raval, aquell amb qui vaig a vore l’exposició del ninot religiosament tots els anys i que sempre té la frase “falta més sàtira fallera i menys bonicor” a la boca. Quanta raó té i què falta fa la sàtira. Com a valencians si ens lleven la capacitat de fer riure i divertir-nos, què ens pot quedar?

La cercavila invertida va ser una tradició curta a Tavernes, sols va durar tres anys, de 2012 a 2014. Després va desaparéixer i la veritat és que no recorde massa bé el perquè. Per falta de gent no era, ja que aquesta festivitat reunia a més de 40 fallers de diferents comissions que durant unes hores oblidaven que els monuments que havien de plantar amb cura i traça l'endemà estarien competint pels mateixos premis.

D’aquesta cercavila actualment ens queda el record, i aquest tampoc és molt patent, ja que no hi ha massa registres i tot i que tots els fallers tenim a la ment algun record d’aquesta festivitat, pocs m’han sabut parlar de dades concretes com els anys durant els quals es va celebrar, el dia que es feia o quina quantitat de gent participava. D’altra banda pense, casualitat o no, que aquesta festivitat va obrir més la ment dels fallers i falleres, ja que anys més tard una de les falles a Tavernes va canviar els seus estatuts de manera que permet que qualsevol faller o fallera puga lluir la vestimenta que més s’ajuste a la seua personalitat o preferència, permetent que algunes falleres puguen lluir la vestimenta tradicional masculina si així ho consideren. Un altre canvi respecte a la vestimenta que podem considerar que va iniciar aquesta cercavila va ser l'implantat a la meua Falla on, mitjançant sessió extraordinària, es va votar per canviar la banda per una “caramba” com a distintiu identificatiu de la falla per a tots i totes.

La cercavila invertida, tot i que va durar pocs anys a la història fallera de Tavernes, va ser un punt d’inflexió que tal vegada va contribuir a modernitzar unes normes tradicionals establides en el passat i adequar la festa als canvis i al món actual.

Jo recorde amb estima aquells anys de germanor, risses i sàtira. Tant de bo tornar allí.

Fils històrics: Els llibres d’aniversari de les comissions falleres

Javier Mozas Hernando

Associació d’Estudis Fallers i Arxiu-Biblioteca de JCF

Celebrar un aniversari per una comissió fallera implica fer un punt de reflexió comú dins d’eixe col·lectiu. Cal tirar la vista arrere, rebuscar en el camí recorregut i celebrar l’efemèride a l’altura de la fita històrica.

I dins de la celebració anual, fer un llibre d’aniversari és un dels apartats més importants. Perquè implica fer recapitulació de tot el viscut; ordenar els records, actes i vivències; fer de punt de retrobament en els casos que els i les components ja no formen part de la comissió; i sobretot recuperar la informació i documentació per plasmar-la en la publicació.

És important no confondre, i sobretot no fer en la mateixa publicació un llibret i un llibre d’aniversari el mateix exercici de la celebració. Són objectius i continguts diferenciats. El primer és el programa de festejos del que s’ha celebrat fins aquest moment... i només relacionar els actes i activitats que queden fins la cremà.

Però el llibre d’aniversari faller és un tipus de llibre d’història molt concret i local. Falles i història s’entrecreuen en una simbiosi on la trajectòria de la comissió ha de fer que cada llibre d’aniversari siga diferent dels llibres d’altres comissions, i per tant fer-ho amb continguts individualitzats. Per aquest motiu, ha de ser més ambiciós, una publicació de caràcter extraordinari com a notari de tots els exercicis fallers motiu de l’aniversari siguen 25 i algun dels seus múltiples. L’objectiu final i principal és que siga la publicació de referència de la mateixa comissió fallera.

Primerament, la comissió fallera ha de partir del seu llibre d’aniversari anterior, si és que ho va fer, per rescatar, reordenar o ampliar-los. Repetir no té sentit en fer l’esforç humà i econòmic. I si no, és una bona oportunitat per seleccionar i destacar la informació a plasmar.

No s’ha de convertir en una galeria de fotografies dels presidents i falleres majors, tant majors com infantils, ni de les falles plantades. Ha de ser la gran oportunitat per reflectir quin és el full de ruta que ha seguit la comissió fallera en eixos anys, l’argument que els ha guiat i que els fa diferents de la resta de comissions falleres, tant de la localitat, de la província i de la comunitat autònoma. Perquè si, tot i tindre un programa de festejos molt semblant, sempre hi ha alguna cosa que els fa diferents.

La publicació hauria de contindre complets tots els exercicis, inclús l’últim motiu de l’aniversari. Això comporta, efectivament, incloure totes les activitats realitzades inclús la cremà de la falla, i per tant acabar la publicació després d’aquesta. Però si s’ha fet el treball corresponent a temps, es pot tindre tot preparat i revisat, i incorporar el final de l’exercici només passar falles per poder tindre’l en abril o maig com a molt, tot i haver començat el nou any faller i com a cloenda de l’aniversari.

El model tradicional de publicació seria les galeries de presidents, falleres i falles plantades —o esbossos—, com he citat abans. Denota poc interés a fer el treball. Un altre model més elaborat seria fer un relat novel·lat seguint l’ordre cronològic dividit en etapes o no, amb inclusió de les fotografies esmentades abans i dels actes o activitats.

Però des de fa pocs anys, hi ha una tercera modalitat que explora en l’essència de cada comissió. Es tracta de, sense perdre la inclusió de les tradicionals fotografies, incloure apartats diferenciats per parlar dels actes o activitats o concursos que tenen una especial implicació o repercussió per a la comissió fallera. Un concurs o activitat que organitze, un premi que atorgue, siga anual o que haja sigut puntual en un exercici concret.

Per poder plasmar-ho a la publicació, cal fer el treball previ de recopilació, la tasca de recerca de la documentació i informació que ja us avance, no serà només uns dies ni setmanes sinó mesos. I quant més antiguitat es tinga —i aniversari se celebre—, més complicat serà el camí per la senzilla raó que fa moltes dècades no existien els casals, potser la intermitència de la mateixa comissió els primers anys, per celebrar actes i sobretot per guardar la documentació, però serà més complicat pel pas del temps per a recuperar la memòria dels més majors, sobretot des que ja no estan entre nosaltres.

A banda de la memòria col·lectiva de les persones, òbviament els llibres d’actes i els llibrets de falla com a font secundària, haurien de ser el principal punt de partida de tota recopilació documental. Però també es pot complimentar amb documents conservats en altres institucions

Llibret d’aniversari de la Falla La Bega (19622012). Arxiu Joan Castelló Lli

—arxius i biblioteques— amb les quals s’ha interactuat al llarg dels anys. Per exemple, l’arxiu històric del municipi i sobretot a l’arxiu i biblioteca de la Junta Local Fallera corresponents per motius administratius.

Depèn de si té uns inicis de 75 o més anys, potser hi ha documentació a l’Arxiu Històric Municipal de València (AHMV), sobretot de la dècada dels quaranta del segle passat. La Biblioteca Valenciana situada a l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València, pot conservar per donació, algun dels llibrets de falla. I també hi haurà alguna notícia de premsa que parlen, encara que siga molt puntualment, de la comissió fallera.

Una comissió fallera és alhora una part indissoluble del seu barri. Tant a la seua fundació com a la seua trajectòria, els fallers són veïns i per tant el context urbà és el mateix per uns com altres són els mateixos. Per això és interessant i complementa la publicació si s’inclouen textos sobre la història del barri, d’algun edifici o monument destacat, i inclús fer menció de falles veïnes que hagen desaparegut però que segur han fet interacció amb la comissió.

El final del camí hauria de ser les primeres pàgines del llibre d’aniversari, on en l’apartat dels crèdits i copyright, s’hauria d’incloure els agraïments a totes les Institucions i persones que han aportat material o que han deixat fer còpia del material, siguen textos o fotografies o documents administratius.

Xàtiva en la història de les Falles

Rafa Tortosa i Garcia

la construcció de la porta, l’Ajuntament dirigeix un ofici al Rector en Jaime Buch perquè facilite i pose a la “disposició del mestre d’obra les dues columnes de fusta del retaule, procedents de l’altar major de l’Església dels Sants Joans, enderrocat en 1819 pel mal estat en què s’encontrava i que estava arruïnant-se a la casa Abadia, per a col·locar-les a la porta que es construeix en la línia de fortificació del Raval en el carrer València, i que poden servir per a adorn i seguretat del portal nou, que s’està construint”.

Per informacions posteriors, queda palés que les columnes es van col·locar en el portal, que una vegada finalitzat presentava un aspecte senyorial. Se la descriu d’ordre dòric en referència a les columnes d’aquest estil, de pedra de carreu, maçoneria i rajoles; l’ample del buit de la porta era de 3,60 metres, per on passaven les cavalleries i carros de transport.

El portal va ser un senyal d’identitat de la vila, molt apreciat pels cullerans, però va tindre una vida curta, ja que no va arribar a complir 50 anys.

En una notificació datada el 16 de maig de 1882 i dirigida al Governador Civil 1 , l’enginyer cap d’obres públiques de València informa el Capità General del següent: “la porta denominada de València, situada dins del quilòmetre 28 a l’entrada de la mateixa vila, hauria de quedar expedita per ser l’única via per al trànsit de viatgers i mercaderies. Per motius de la recaptació de consums, es

Ha quedado constituida provisionalmente la comisión de la falla que los vecinos de la plaza de Méndez Núñez piensan hacer para el próximo año 1933 […]. La Comisión organizadora trabaja con entusiasmo para que en marzo de 1933 sea una realidad la implantación de esta tradicional fiesta, a juzgar por la propaganda que realizará por los pueblos del contorno»1. Durant

1 El Demócrata, 9 d’abril de 1932.

El 2023, la Xàtiva fallera celebra el noranta aniversari de la plantà de les primeres falles acomboiades per una comissió. Com fem ressò al primer paràgraf, les comissions actuals de la Plaça de Santa Jaume i de la Plaça de la Trinitat —Méndez Núñez i Blasco Ibáñez en temps de la II República, respectivament—, van estar fundades l’abril de 1932 un fet destacat en la història fallera de la ciutat. A més a més, és important en el corpus de la història de les Falles, ja que la capital de la Costera serà una de les primeres poblacions junt Gandia, Borriana, Alzira o Alacant en expandir-se i consolidar-se la festa fallera.

És rellevant recalcar aquest fet per analitzar el fenomen de les Falles, una festa esdevinguda a partir d’una festivitat — festa de vespra abans que diada—, que en els seus inicis estava acotada en la ciutat de València i que, a poc a poc, va anar expandintse per tot el País Valencià. Noranta anys després, com ocorre a altres poblacions de tarannà faller, les Falles de Xàtiva estan consolidades com una festa gran en condicions similars als dies de festivitat dels patrons o la Fira d’Agost.

No obstant, aquesta assimilació festiva, té un episodi semblant al segle XIX amb les falles promocionades per l’impressor i poeta Blai Bellver. De fet, aquell 1865, amb la falla de la Peixca de l’Aladroch plantada a la plaça de la Trinitat, serà l’any en què es plante la primera falla fora de la ciutat de València, esdeveniment que li valdrà a Xàtiva com ser la segona població a plantar falles dins de la història de la festa del foc.

Blai Bellver i els llibrets de falla

Si aquest fet és important, cal valorar amb més interés la publicació del llibret explicatiu de la falla La Creu del Matrimoni, escrit per Blai Bellver l’any 1866. Aquest llibret, com comenten els experts Jesús Huget i Antoni Ariño, és extraordinari, ja que en aquella època i en les següents, no trobem cap projecte literari similar a les falles de València, on cal remarcar l’enquadernació, el seu nombre de pàgines i la qualitat dels gravats inserits. A més a més, cal destacar el contingut literari de l’obra amb una enorme sàtira i crítica cap a la societat, els polítics i l’església. Cal recordar que aquest atreviment, excessiu per a l’època, valgué la prohibició del llibret així com de la plantà de la falla que magníficament relaciona i explica.

Si aquest llibre és important en la història de les Falles, els llibrets de falla editats per les comissions xativines també ho són. La tradició literària iniciada per l’impressor Bellver ha tingut un interessant assoliment en el col·lectiu faller de la ciutat al llarg de les distintes dècades en les quals s’han editat llibres; no obstant això, cal remarcar l’època dels finals del huitanta així com la dècada dels noranta, quant s’hi produïx una renovació en el contingut i concepció de la literatura fallera. Xàtiva ha estat un dels focus d’esta renovació gràcies a la tasca editorial de comissions falleres com la de Jaume I, República Argentina,

Benlloch-Alexandre VI i Ferroviària, les quals van conformar uns esplèndids llibrets on tenien cabuda les explicacions de la falla així com tota una sèrie d’acurats treballs artístics, literaris i d’investigació al voltant de la festa, la ciutat i la societat que han servit per a dignificar el vessant cultural de les Falles. A més a més, l’ús de la llengua va servir per a complir la seua normalització, una acció que va motivar la creació dels Premis per a l’Ús del Valencià en els llibrets de falla per part de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat l’any 1993, on els llibrets de falla de Xàtiva coparen els millors premis de les primeres edicions. XHF 2

Ni cal dir que d’aquest format de llibret de falla ha esdevingut el model actual —projectes literaris—, on altres falles s’han sumat a conrear excel·lent literatura fallera com puguen ser les comissions de Sant Feliu, Molina-Claret, Selgas, Abú Massaifa o J. R. Jiménez que han vist recompensat el seu esforç amb nombrosos premis.

La Romeria de Sant Josep

Si la literatura fallera és un dels trets característics de les falles de Xàtiva cal no oblidar la programació festiva del 19 de març amb la celebració d’una romeria des de l’ermita de Sant Josep per part del col·lectiu faller. En perspectiva, s’hi pot considerar com un esdeveniment interessant de connotacions històriques, ja que és el resultat d’una adaptació de l’acte festiu del Gremi de Fusters de la ciutat, el qual celebrava l’onomàstica del seu patró amb una missa a l’ermita i el posterior trasllat processional cap a la casa de l’agremiat que havia tingut la sort d’ostentar el càrrec de clavari major. Aquest important Gremi celebrava el dia de Sant Josep així com la vespra amb l’encesa d’alguna foguera a les portes de l’ermita del Bellveret. Inclús en 1922 van cremar la imatge de la Tortuga del Corpus, de la qual eren gestors els fusters, en forma de falla.

Hui en dia són els fallers i els fusters de Xàtiva els qui recreen aquesta antiga celebració amb l’acte litúrgic de missa major i la posterior romeria fins al centre de la ciutat, amb el fet de donar-li un sentit històric i tradicional a les Falles, tot un privilegi atés que només una desena de poblacions valencianes programen actes processionals en honor a Sant Josep, devoció al qual ha estat eclipsada per les distintes marededeus a les quals massivament s’ofrenen flors.

Artistes fallers

Al llarg de la història fallera hi ha hagut distintes persones que per la seua capacitat, interés, carisma o implicació han estat mereixedores de formar part de la història de les Falles. Ja hem parlat de Blai Bellver i de la seua aventura fallera allà pel segle XIX i ho podríem fer d’altres que han destacat a la història fallera Xàtiva, per ser iniciadors o promotors d’aquesta festa.

No obstant, d’acord amb la seua importància i capacitat en la festa fallera, hi ha una figura clau: l’artista faller. Xàtiva ha estat bressol d’artistes que no només han plasmat el seu quefer als carrers i places de la bella ciutat de la Costera sinó que han exportat l’art per altres indrets del País Valencià i, en conseqüència, formen part de la història de les Falles.

Entre aquests privilegiats cal destacar l’artista faller Josep Martínez Mollà (Xàtiva, 1939), un dels afamats artesans que han participat exitosament en la secció especial de València entre 1963 i 2003, amb grans falles de les quals cal destacar les plantades al carrer de Xàtiva amb la Ferroviària i a les places de la Mercè, del Pilar i de Na Jordana, amb l’obtenció de tres primers premis (1973, 1977 i 1978).

A més a més, el seu treball s’hi manté en la memòria dels valencians i les valencianes amb les falles plantades a la plaça de l’Ajuntament entre 1990 i 1995 així com en 1998, de les quals destaquen els coronaments de la reproducció del David de Michelangelo, la figura del Tirant o la de la balladora Carmen. Martínez Mollà és un excel·lent escultor així com un destacat mestre d’artistes fallers, molts dels quals han passat com a aprenents pel seu obrador de la ciutat fallera i d’altres han sigut alumnes a l’escola del Gremi d’Artesans i Artistes Fallers.

Martínez Mollà també ha estat un referent per a altres artistes xativins que, per la seua trajectòria artística, formen part de la història fallera. Manolo Blanco i Sancho (Xàtiva, 1939) és un d’ells, ja que no és només l’artista més guardonat a les falles de Xàtiva sinó que ha triomfat allà on ha plantat les 131 falles. De fet, té primers premis de Gandia, Dénia, Alzira i Torrent. A més a més, la seua participació tardana a la secció especial de València li va reportar una experiència extraordinària amb les comissions de Sueca–Literat Azorín (1998, 1999 i 2006) i Malva-rosa (2005), on cal destacar la falla Estava inventada en la que Blanco aconseguí el tercer premi. També és rellevant el seu fill, Manuel J. Blanco Climent (Xàtiva, 1968), en la tasca de falles infantils on ha conreat èxits per tot arreu. A Xàtiva ha estat guanyador de dotze primers premis absoluts així com a l’especial de València, on ha participat en huit ocasions per a les falles del Pilar i Sueca – Literat Azorín, demarcació on ha obtingut tres primers premis (1995, 1998 i 1999). També ha plantat falles infantils a Alzira, Carcaixent, Dénia, Gandia i Silla, llocs on aconsegueix el màxim guardó a més del triomf l’any 2006 a l’especial de les fogueres d’Alacant a la demarcació de Foguerer Carolines.

Un altre artista xativí és Paco Roca i Chorques (Xàtiva, 1957), qui destaca per una obra molt característica tant en el modelatge com la pintura i amb la qual ha obtingut diversos guardons a Xàtiva i a altres poblacions, tant en falles grans com infantils. Destacar els primers premis de secció especial infantil a les Fogueres d’Alacant dels anys 2002 i 2004 amb la Foguera Séneca-Autobusos i la incursió en la secció especial infantil de València amb les falles de Na Jordana, Císcar-Borriana i Cuba-Literat Azorín. Nomenar també a Xavier Herrero Martínez, Josep Albiñana Garcia i Venancio Cimas Ribera, rellevants artistes fallers que han assolit l’èxit a la seua Xàtiva natal així com a altres indrets i han tingut l’ocasió de participar en la secció especial de València, màxim exponent de l’art faller.

Coda

Les falles de Xàtiva són un indret més del País d’allà on es planten Falles. La seua solera ha estat basada en distints i peculiars episodis fallers i per la perseverança de la gent fallera en promocionar, any rere any, la falla del barri i tot allò que l’envolta. Aquest comportament ha propiciat que les falles esdevinguen en festa consolidada amb el fet de ser el col·lectiu fester més gran de la capital de la Costera.

Com ocorre amb la mateixa ciutat, les falles de Xàtiva han estat i són un referent per la seua història i per la seua gent. No cal ser amant de les xifres ni de les estadístiques. La notorietat es fa amb dosi de tarannà i treball, mig almud d’atreviment i imaginació, un pessic de singularitat i una cabassada d’humilitat.

3 Filant La Vida

DDonar: Cedir la propietat (d’una cosa) gratuitament.

Donar fil: expressió que equival donar corda o confiança, com li donem a les comissions de més recent creació, o per a que un objecte tinga moviment i puga expressar-se, com és el cas de els titelles