EXPLICAC IÓ falla infantil 2023

que ben perfilada la tinc. Això si, no puc dir que fora fàcil, perquè el meu em va costar, però mira fins a l’amor he trobat. -va acabar de contar la dona.

- Una història de superació molt bonica! Però, si esteu enamorats, per què està ell encadenat?

- Ah! Això és el nou número del meu benvolgut faquir, ha vist les actuacions d’Houdini i volia provar de fer aquest. Bo xiqueta, no pots anar sola pel món! Anem a cridar a la policia perquè et porte a un lloc segur -li va dir.

- La policia? No aniré mai a un reformatori ni a un centre residencial. Eixe no és un lloc per a mi -i Balma va eixir corrents el més ràpid que les seues cames li permetien fins a allunyar-se d’aquella caravana i la dona barbuda. Va córrer una bona estona i finalment va perdre de vista la caravana. Una volta es va sentir sana i estalvia, exhalant dificultosament, notava que li faltava l’aire i damunt li havia entrat set. Per sort, casualment havia parat a les portes de la taverna, i va entrar per un got d’aigua.

A l’interior de la taverna no hi havia molta gent, certament estava un poc desangelada, però una escena va captar l’atenció de la xiqueta. Al fons de la taverna, hi havia una tauleta formada amb un caixó i un tauler d’escacs. Però açò no és el que va captar la seua atenció, sinó els seus jugadors. D’un costat, un home panxut, rude i amb pinta de mafiós, de l’altre un boxejador amb barret de pallasso que tenia un monet sobre la seua espatlla. A més, entre els dos es trobava un violinista que amb la seua música donava un toc de tensió a la partida. Com els mosquits atrets per la llum fluorescent, Balma es va aproximar cap a la partida. Quan estava a poques petjades del tauler el violinista, li va dir: “Ni se t’ocórrega obrir la boca, estan concentrats, vine al meu costat i no destorbes”. La xiqueta va obeir i es va ficar a observar la partida al costat d’aquell home. Aquest, veient com estava de fascinada la xiqueta li va dir si volia saber que era el més interessant de la partida. La xiqueta com no podia ser d’altra manera va acceptar.

En un to de veu molt baix li va dir: “Realment, qui està jugant la partida és el moment”.

- No em digues! -va expressar Balma en un crit.

- Shhhh, necessite concentració. Va dir l’home gros.

En veu baixa i dirigint-se al violinista li va dir: “I el boxejador? Què no sap jugar?”

- Gianni? Ell sap comunicar-se a la seua manera amb el monet, però malauradament no és molt intel·ligent -li va respondre el violinista.

-I això? Què li va passar? -va preguntar curiosa Balma.

- La història de Gianni causa calfreds, jo en conèixer-la vaig entendre que la realitat supera la ficció i que hi ha gent malvada al món.

- No em digues! Me la pots contar? -va insistir la xiqueta.

- Quan Gianni va nàixer, portava un nuc al coll del cordó umbilical, per uns moments i sense que el metge poguera fer res es va quedar sense oxigen al cervell. En un primer moment no sabien com l’hauria afectat aquest fet, ni quines capacitats tindria el nounat, però egoistament pensant en ells mateixos els pares el donaren en adopció. Malauradament, des del primer any de vida veiessin que la intel·ligència del xiquet estava afectada. I ja saps com és aquesta societat, ningú vol adoptar a xiquets en necessitats especials. La seua sort va canviar el dia que el circ va aplegar a la seua ciutat. Ací on el veus tan rude, Giusseppe té un cor que no li cap al pit. Com fa a totes les ciutats on anem, va anar a l’orfenat local a repartir unes entrades per als xiquets sense llar. Allí va trobar a Gianni, quedant enamorat d’aquell xiquet i disposat d’oferir-li una llar i ser un pare per a ell. Va fer els papers i ací el va portar. Gianni no parlava, però es sabia expressar a la seua manera. A poc a poc, descobrirem que tenia altres capacitats. Era molt divertit, tenia un gran sentit de l’humor i molta creativitat. A qualsevol que passava un mal moment, ell és capaç de pujar-li l’ànim. Perquè, saps què? Ací té una família i tots l’estimem. No importa com sigues, tots som iguals dins de la nostra diversitat.

- Wow! M’has deixat bocabadada! No sé què dir! -En eixe moment, Balma s’adonà que en aquell circ tot el món era acceptat, no importava com foren, allí tots tenien una llar i a més un gran sentit de comunitat.

- Em podries dir on està el cap del circ? -li va preguntar al violinista.

- Per què? Què vols saber d’ell? - li va respondre en una nova pregunta.

- Coses meues, però per favor, pots dir-me on està -va insistir la xiqueta.

- Només ixes a la dreta, a uns quants metres d’ací, només la vegues reconeixeràs la seua caravana.

- Gràcies! -i sense dir res més va eixir a la cerca del cap del circ. Seguint les instruccions del violinista, va entrar amb gran entusiasme a la que ella creia que era la caravana principal.

- Xiqueta, quin esglai m’has donat! No veus que estic treballant! -va dir un vell ple de tatuatges mentre fumava un puro.

- Karabassobsky, no sigues tan grunyidor -va renyir una xica esvelta, guapa i amb més tatuatges que el vellet.

- No és vosté el senyor Rigoletto? -va preguntar la xiqueta al vell.

- Rigoletto? Jo no conec a cap Rigoletto. Ves-te’n d’ací! I no molestes més -va contestar Karabassobsky.

- Calla ja, iaio rabut. Deixa-mos parlar a les dones, que entre nosaltres ens entenem. Conta’m xiqueta, com et diuen?

- Soc Balma -va respondre la xiqueta.

- Encantada Balma, jo soc Atenea. Conta’m, per què busques a Rigordini? -va preguntar curiosa la dona.

- Puix perquè soc òrfena, i no tinc on anar, ningú m’estima i damunt està esta maleïda malaltia que em fa paréixer a una