9 minute read

EXPLICAC IÓ falla infantil 2023

-Bua un gegant! -va exclamar. Balma estava al·lucinada, cada persona en qui s’ensopegava era més espectacular que l’anterior. A mesura que més s’aproximava al gegant, més magnífica pareixia la seua estatura, però semblava que ningú s’immutava per la seua presència. Ella no entenia com era possible açò. Una volta es va ficar a la seua altura es va sentir insignificant. I no va dubtar a parlar en aquella mole.

- Hola! Soc Balma, com et diuen?

Advertisement

- Hola Balma, soc Miquel Tombatossals -va respondre el gegant a la salutació amablement.

- Encantada Miquel. Què estàs llegint?

- El meu llibre preferit. Cigronet.

- Cigronet? No et pega gens. En veritat no et pega gens la lectura -va afirmar la xiqueta.

- I per què no? -va preguntar sorprès el gegant.

- Puix perquè els gegants sou terrorífics. Mengeu persones, teniu mal humor i vos agrada destrossar coses -va afirmar Balma com si fora experta en el camp dels gegants.

- Puix pareix que estàs enganyada. Per a mostra un botó -va contestar Miquel.

- Estic ben segura que no. He llegit molt sobre el tema i la vostra ferocitat sol ser brutal -es va reafirmar la xiqueta.

- Si tu ho dius... Jo estic ací molt tranquil i ganes de menjar-te no en tinc cap.

- Jo pense que estàs dissimulant, si em descuide segur que tractes de menjar-me -va dir Balma.

- Què segura estàs! Però si ens acabem de conèixer! -va exclamar el gegant.

- Perquè tots els gegants sou iguals i vos agraden les mateixes coses.

- Això són estereotips! I els he patit tota la meua vida. Però jo no soc així, a mi m’agrada llegir, pintar i ajudar a tots el que m’ho demanen -va protestar Miquel.

- Segur que eres un gegant? -va preguntar la xiqueta.

- A la vista està! Per culpa de les llegendes i els contes infantils com el de Jack i les faves màgiques tota la vida m’han tractat com si fora tal com tu deies. La gent fugia de mi, no aconseguia tindre amics perquè tots pensaven que anava a fer-me una torrà amb ells com a menú, no m’han deixat entrar a ciutats per por que ho fera tot tabac. I jo pregunte: per què la gent assumeix tantes coses si no em coneix?

- Oh! Vaja! Puix perquè de tota la vida els gegants sou així.

- No, de tota la vida creieu que els gegants som així, però no és cert. Com t’he dit jo tinc una gran sensibilitat -va respondre Miquel-, per sort quan vaig aplegar ací tot va canviar, ací tots som iguals dins de la nostra diversitat, no jutgem a les persones sense conèixer-les abans. Quina penses què és la meua faena ací? -li va preguntar a Balma.

- Evidentment, eres l’encarregat del muntatge de la carpa -va respondre la xiqueta.

- T’equivoques! M’has tornat a estereotipar! Soc l’encarregat del contacontes! I tots els xiquets acaben encantats!

- Mai ho hauria pensat! -es va sorprendre Balma.

- T’aconselle que no jutges a la gent sense conèixer-la o per la seua aparença, perquè et pots equivocar. Hi ha persones meravelloses, que pel seu aspecte no ens arrimarien a elles i no sabem el que ens podem aplegar a perdre -va aconsellar el gegant.

- Ho tindré en compte. Ara me n’he d’anar. Gràcies per la conversa. Ens vegem d’aviat -es va acomiadar Balma.

- Adeu, xiqueta -es va acomiadar el gegant.

Balma va continuar el seu camí, girant-se a cada moment per vore com el gegant es feia cada volta més menut a mesura que s’allunyava. Encara no podia creure’s haver conversat amb ell, i que els gegants no foren tan roïns i ferotges com havia llegit als contes. Sense bé saber com va aplegar fins a la porta d’una tenda de tela. A l’alçar el cap va vore un cartell on ficava “Descobreix el teu futur, Madame Aveugle, pitonissa miop”. A cada costat del cartell hi havia dos fanalets que a dures penes l’il·luminaven. Des de l’interior d’aquesta tenda va sonar una veu dèbil, tremolosa i amb un marcat accent francés que la cridava: ¨passa xiqueta, t’estava esperant¨-tornaren a dir des de dins la tenda. Balma va aguaitar, però no va ser capaç de distingir res.

L’interior de la tenda només estava il·luminat per dues espelmes que li donaven un aspecte lúgubre. “Passa, passa, sense por” -tornà a repetir la veu. Balma finalment va decidir fer cas a la veu i va passar a l’interior. Una volta dins la tenda, i quan els seus ulls s’acostumaren a la foscor, va ser capaç de distingir una tauleta de braser vestida amb faldons. A sobre la tauleta estaven les dues espelmes que il·luminaven la sala, una esfera que resplendia, així com un conjunt de cartes i anells diversos. A l’altra banda de la taula va vore una velleta, aquesta tenia el nas aguilenc, una berruga a una de les ales del nas i el rostre molt arrugat. Portava els cabells coberts per un mocador morat rematat per nombroses monedes. A més, un enorme collar al pit i unes ulleres de cul de got eren el seu tret més característic.

- Ja era hora Asunción! Porte una bona estona esperant que em portes els calamars -li va dir la velleta.

- Pense que s’ha confós, a mi no em diuen Asunción -va respondre Balma.

- Doncs, no portes el meu entrepà de calamars?

- No, jo passava per ací... Bo, si és pitonissa hauria de saber que anava a aplegar fins ací, no cal que li ho diga.

- Madame Aveugle no és una pitonissa qualsevol, no veu el futur, eixa no és la seua especialitat -li va dir la iaieta.

- Doncs, en el cartell posa que endevina el futur! Quina estafa! -va protestar Balma.

- No, jo recorde el passat i observe el present. Els meus problemes de visió distorsionaren la meua capacitat. El cartell... puix un reclam promocional -va explicar la doneta.

- Que recordes el passat i observes el present? Quines capacitats més inútils! Segur que et mors de fam. El passat, passat està i el present es viu! Eres una pitonissa sense trellat! -va respondre burleta la xiqueta.

- T’enganyes xiqueta! Qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo! Moltes voltes som esclaus del passat, hi ha records dolorosos que es queden enquistats que condicionen el nostre present. A més, amb una simple mirada, t’adones de moltes coses del present -va explicar de nou la velleta.

- I diga’m, que li diu el meu present?

- El teu present em diu que no saps on anar, que estàs en un moment de canvi i molt d’estrés personal. Els motius, si observe en la bola el teu passat, en un no res els podria esbrinar -va afirmar convençuda la pitonissa.

- Ualaaa! Tens poders màgics! Ho has encertat tot! -va exclamar sorpresa Balma.

- Pots creure això o puc dir-te la veritat -li va dir.

- I quina és la veritat? -es va interessar.

- La veritat és que he vist la teua maleta, els teus ulls vidriosos i el nas vermell, que em diuen que fa poc has plorat.

- Sí, això és veritat -va afirmar la xiqueta- Podries intentar endevinar que serà de mi?

- Això excedeix les meues capacitats! Però un consell te vaig a donar, el present marca el futur abans de convertir-se en passat, medita les teues decisions abans de prendre-les, i tal volta el teu camí trobaràs.

- Moltes gràcies pel consell i per la conversa, ara crec que me n’he d’anar -es va acomiadar la xiqueta

- Molta sort Balma, ens vegem d’aviat -li va respondre. I un núvol de fum la va envoltar sense que la poguera tornar a vore.

La xiqueta va eixir de la tenda pensant en allò que li havia dit la velleta, però va parar en sec una volta es tornava a trobar a l’exterior. “Un moment” -va pensar- “Com sabia el meu nom si jo no li l’he dit?” -es va dir a ella mateixa. El seu primer impuls va ser tornar a entrar en la tenda de la pitonissa, però en un moment de reflexió va decidir que allò no era el millor, la resposta que li donara possiblement li fera por.

Aquella conversa l’havia trasbalsada i deixat un poc de mal cos. Per tal de calmar-se, va decidir cercar els animals. Pensava que si estava en un circ hi hauria grans feres. “Què era un circ sense animals?” -es va reafirmar en els seus pensaments. Va traure la seua vena investigadora i mirant a terra es va ficar a buscar empremtes d’animals, tal volta trobara alguna d’elefant que la portara a la zona d’animals. En eixa tasca estava quan va sentir cantar...

“...Neeessum Dorma, Neeesum Dorma...” escoltava com cantava una veu de tenor tan bonica i impressionant com la que en el seu temps li havien dit que tenia Pavarotti. Aquella melodia venia de la part de darrere de la carpa i decidida va anar a buscar a l’amo d’aquella veu. Segur que era un home extraordinari. Seguint les notes de la música a poc a poc va anar aproximant-se. “O pura principessa...” -continuava la cançó, fins que seguint el cant va aplegar i es va trobar una escena dantesca. Encara que la seua capacitat de sorpresa minvava a mesura que anava coneixent a gent del circ, no estava preparada per a assimilar el que els seus ulls li mostraven! Era una sirena en una situació estranyament còmica! Encaixada en un barril es trobava una sirena obesa, mentre dos homenets tractaven de traure-la d’aquell embolic. Mentre es trobava en aquella situació estava aprofitant per a afinar la veu i cantar de manera resignada.

- Disculpeu que vos moleste, aquesta és la zona d’animals?

- Animals?- li va respondre la sirena amb veu ronca i masculinaEls únics animals que voràs a aquest circ són els de la piranya orquestra que veus ací al costat -va continuar, assenyalat al seu costat.

La xiqueta va girar el cap per tal de vore-la, descobrint un gran caragol on un peix disfressat de pallasso tocava un acordió mentre una estrella de mar feia palmes i un eriçó de mar es menejava al ritme de la música de l’acordió.

“D’acord, açò sí que no ho esperava. Però pot ser més al·lucinant? Com haurien sigut capaços d’ensinistrar aquells animals, i a més que tingueren sentit del ritme! I no només això, una melodia que se’t clavava al cap i no podies parar de taral·larejar! Este circ és una cafrà!” -va pensar. Tornant a girar-se cap a la sirena, es va presentar i li va preguntar pel nom.

- Soc la meravellosa Telxínoe Royal, sirena cantant d’òpera que en el món no trobaràs ninguna igual -es va presentar en una veu molt greu.

-Telxínoe Royal? Quin nom més estrany tens! A més per a ser una sirena tens una veu molt greu.

- Eres un poc impertinent xiqueta, que no t’han ensenyat maneres? El meu nom és grec, i significa goig del cor. I si la meua veu és greu, és perquè soc una sirena trans.

- I és la més bonica que pugues trobar -va interrompre un homenet barbut que clarament estava enamorat d’ella

- Aii com em vol el meu Fran! Jo també et vull, el meu dolç enamorat -li va respondre.

- Sirena trans? No sabien que existissin -es va sorprendre.

-Igual que hi ha xiquetes en pilila i xiquets en vulva, en el món aquàtic dels sirens açò és igual. Jo vaig nàixer siré, però mai en el meu cos em vaig sentir identificat. Per desgràcia, el món submarí és molt tradicional i ni els meus pares ni germans em volgueren acceptar. Els insults i menyspreus eren constants, tots em donaren l’esquena i em deixaren al marge de la societat. No tenia drets i com una ciutadana de segona em tractaven.

- Vaja! Quina història més trista! Degué ser molt dur tot el que passares -va empatitzar amb ella la xiqueta.

- Sí, no t’ho puc negar. Però per sort, ací tot és diferent, tots som iguals dins de la nostra diversitat. A més no puc queixar-me perquè l’amor he trobat. Veritat amor meu? -li va dir a l’homenet barbut.

- Certament, bonica meua. Ací no ens importa com sigues, tots els tipus de parella són ben acceptats, perquè si dues persones es volen i s’estimen de veritat, què importa la resta? -va continuar l’homenet.

- Mai ho havia pensat així, però que bonic el que m’acabeu de contar. Però per curiositat, com una sirena acaba cantant òpera?

- Com bé sabràs, des de l’antiguitat les sirenes han sigut famoses pel seu cant, i jo no volia ser menys i dins de les meues condicions vocals era l’estil que millor s’acoblava, i ací estic -va respondre.

- No vull fer-me molt pesada, però i dins del barril, com t’has embussat?- va preguntar Balma.

- D’açò té la culpa el maleït polp que tinc com a mascota, que és molt bromista ell. S’ha clavat dins del barril i quan he anat a traure’l, s’ha escorregut entre els meus dits i m’ha espentat dins. I ara amb la inestimable ajuda del meu Fran i el seu ajudant, puix estan tractant de traure’m. Alguna cosa més que vullgues saber? -li va preguntar Telxínoe.

- No, no et lleve ja més temps, et deixe assajar. Moltes gràcies per la teua paciència, tens una veu espectacular, es va despedir Balma.