Maria ( Un barri de sabó moll-Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana). Melania (Paraules des d'un oliver- Futbol de Ribera). Núria ( Senyora mort, carta de Miquel Garrigues- Els delfins) Judit (Un enigma i set tricornis-L’assassinat del Roger Ackroyd) Aaron (Amor fatal en decúbit supí-Guardeu-vos de somiar genives esdestegades). UN BARRIL DE SABÓ MOLL 1. En quin moment del dia passa la història del barril de sabó? La història passa a l'hora de dinar. 2. Qui explica la història del barril de sabó moll? La història és explicada per un narrador que sap el que passa al llarg de tota l'argumentació i que també dona pas quan algun personatge vol dir alguna cosa, sempre entre guionets. X (EL VELL CRISTÒFOL) 3. En quina persona està explicada aquesta història? Està explicada en tercera persona del singular. X (EN PRIMERA PERSONA) 4. Com era el temps aquell dia? Era un temps nuvolat que semblava que anés a ploure en qualsevol moment, l'obra ens diu " Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre... l'aire de tornada que esventava de dols". 5. Per què el cel era tan negre? Com que els homes de les mines feien esclatar dinamita i aquell dia feia un mal temps, amb l'aire feia que tota la pols que sortia de l’explosió s’escampés per tot el cel. X (PERQUÈ ESTAVA ENNUVOLAT, A PUNT DE PLOURE, COM AIXÍ ESDEVÉ) 6. On anaven les dones en aquell moment del dia? Les dones al migdia anaven cap a les mines per donar als homes el recapte. 7. Què era el Llampec? El Llampec es un dels quatre Llaüts que es troba a la mina Teresa. 8. Què descarregava la tripulació al molló del Pedret? En el molló del Pedret descarregaven un barril de sabó moll. 9. Com pujaven els productes que no es fabricaven a la vila? Els productes que no fabricaven els pujaven de per avall que ho feien els llaüts. 10. A quina zona de Catalunya s’esdevé la història? La història sorgeix a la zona de la ribera de l'Ebre. 11. Qui era el Pere Camps? Pere Camps es el patró de la tripulació. X (EL PATRÓ DEL LLAMPEC)
12. Quin caràcter tenia el Pere Camps? El caràcter de Pere Camps es d'una persona violenta, aspra i que traspuava mal fel. 13. Què ordena en Pere Camps al Florenci? Li ordena que porti el barril ple de sabó a la botiga de l'Adelaida. 14. Qui era la Gramola? És deia Marieta Peris, que era una persona xafardera i més llesta, sabuda i amb les cuixes més ufanoses de la vila. 15. Què estava fent la Gramola quan en Florenci rep l’ordre d’en Pere Camps? En el moment que en Pere Camps estava manant a en Florenci, la Gramola estava rentant la roba a quatre passes del Llampec. 16. On era la botiga de l’Adelaida? La botiga de l' Adelaida es troba a la punta de dalt del carreró Sant Francesc. 17. Com era el carreró de Sant Francesc? El carreró de Sant Francesc era un dels més costeruts que travessen la vila de dalt a baix. 18. Qui era la Clenxa? És la propietària d'una botiga, una dona que es burla de les coses que li estan passant a en Florenci. X (EN MIQUEL, EL BARBER) 19. Quins personatges s’escapen del poble amb algú? La Clenxa amb la dona del manescal del poble i Teodor amb la dona d'un gallinaire. X (L’ADELAIDA (AMB UN RECAPTADOR DE LA CONTRIBUCIÓ), LA CLENXA (AMB LA DONA D’UN MANESCAL) I EL TEODOR (AMB LA DONA D’UN GALLINAIRE) 20. Què dificulta encara més la feina del Florenci? X (LA PLUJA) 21. Qui són “la mitja dotzena llarga de gent del calendari” afectada pel renec del Florenci? X (ELS SANTS) 22. Qui va escoltar el renec del Florenci? Quan Florenci estava renegant, el va escoltar la Teresa. X (LA TERESA) 23. Què vol dir que semblava que tot “se n’anava a can Pistraus”? Vol dir que la tempesta acabaria amb el poble. 24. Per què s’esclafa el barril al cafè d’Alexandre? Perquè el barril baixava ràpidament pel carreró.
25. Què passa amb el sabó? X (QUE S’ESCAMPA I ES BARREJA AMB L’AIGUAT) 26. Fins on queda arrossegat el sabó del barril? El sabó del barril és arrossegat fins al riu. 27. Qui diu que en Florenci semblava Sísif? Un apotecari diu que Florenci s’assembla a Sisif. 28. Per què en Florenci semblava en Sísif? Ho diu perquè pensa amb el mite que diu que van castigar a Sísif a pujar una roca fins a dalt d'una muntanya i que desprès aquesta queia fins a baix perquè ell l'hagués de tornar a pujar. 29. Com li diuen al Florenci des de l’accident del barril? Des de l'accident del barril al Florenci el van anomenar el Sísif de la Ribera. 30. Al final del conte, què se sobreentén que ha passat amb el barril? Al final es sobreentén que el Florenci va deixar caure el barril expressament, perquè estava molt enfadat al veure al seu amo en Pere. LA PLAGA DE LA RIBERA 1. A qui escriu el protagonista del conte “La plaga de la Ribera”? El protagonista escriu la carta al senyor director de la presó de Lleida. 2. A què es dedica el Jeroni? És agutzil del poble. 3. Segons el Jeroni, com han de ser el pregons? Diu que cada pregó necessita el seu to de veu, la seva melodia i uns punts de força. 4. Què vol dir que l’edifici de la Casa de la Vila “se n’anava en sucs”? Vol dir que l'edifici estava en tan mal estat que s'anava caient poc a poc. 5. Què va passar amb el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? Que quan un grup de persones estaven reunits per fer un minut de silenci per la mort de la sogra d'un treballador (el secretari). X (QUE VA CEDIR I ES VA ENFONSAR) 6. On va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? El paviment va caure al jutjat del Municipi. 7. Qui va resultar ferit quan va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? Les persones que van resultar ferides van ser: el regidor de cultura i un testimoni ocular de l'assumpte de l'aviram.
8. Què calia fer abans d’enderrocar l’edifici per tornar-lo a construir? Calia buidar l'edifici de tots els objectes que hi havia dintre. 9. Què decideix l’alcalde que han de fer amb el que hi ha dins l’ajuntament? L'alcalde va decidir fer lots de totes les coses que hi havia en l'edifici. 10. Que li toca, al Jeroni? Ha en Jeroni li va tocar un lot de, el retrat del rei, l'arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que es deia la Plaga. 11. Qui és la Plaga de la Ribera? Era un noi jove que es volia dedicar professionalment al ofici de robar. X (UN PRESONER QUE TENIEN A LA GARJOLA, EN VALERIÀ, ÀLIES EL PLAGA DE LA RIBERA) 12. Per què la Plaga de la Ribera era a la garjola de la Casa de la Vila? Perquè feia 15 dies va robar un tractor que se li havia parat al mig de la plaça de l'església. 13. Com es diu la dona del Jeroni? La dona den Jeroni és diu Elisenda. 14. Què fa el Jeroni a la seva dona quan es posa tossuda? Segueix el consell del seu oncle Dalmau, que li deia que havia de estovar la badada fluixet. 15. Quin objecte de l’ajuntament els causa respecte i els provocava vergonya a casa? El quadre del rei que tenien a la seva habitació. 16. Quina mena de relació acaben establint amb la Plaga de la Ribera? El consideren com un membre més de la família ja que menja amb ells, veu la televisió quan ells també ho fan... 17. Què cuinava molt bé la Plaga de la Ribera? Cuinava molt bé sopa. 18. Quina habitació els pinta la Plaga de la Ribera? La Plaga ja havia pintat la cuina de la casa d’en Jeroni. 19. Quina habitació volia pintar-los de color gris perla la Plaga de la Ribera? L'habitació que ell volia pintar de color gris perla era la habitació que compartien en Jeroni i l'Elisenda. 20. Quina era la vocació que tenia la Plaga de la Ribera des de ben petit? La seva vocació era ser un lladre des de ben petit. 21. En canvi, per a què tenia traça? Tenia traça per les coses honrades.
22. Per què diu la Plaga de la Ribera que està fet “un tros de quòniam”? Vol dir que encara que ell vulgui ser un lladre professional sempre hi ha alguna cosa que fa que el que ha aconseguit quedi a mitges, o que sempre li surtin malament. 23. Quina formació demana el Jeroni per a la Plaga de la Ribera? En Jeroni demana que portin a la Plaga de la Ribera a la presó amb els delinqüents de veritat, perquè vegi com ser un d'ells. 24. On han de donar-li aquesta formació? A la presó. 25. En definitiva, quin sentit pensa el Valerià que té el seu àlies? Pensa que la persona que el va posar aquest àlies, no es va fixar en que no li encaixava amb la seva manera de ser. X (UN SENTIT IRÒNIC) ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA 1.
Qui explica la història del conte? La història està explicada pel vell Cristòfol.
2.
Amb qui estava barallat l’oncle Nicolau? Estava barallat amb l'oncle Soler.
3.
Per què s’havien barallat tots dos? S'havien barallat per culpa d'una partida de botifarra, ja que tots dos eren parella i van perdre per culpa de l'oncle Soler. 4. Amb quin esdeveniment coincidia l’enterrament de l’oncle Nicolau? Coincidia amb el partit de futbol més important de l'any, perquè jugava el seu equip contra el Masos de Cinca. 5. Qui havia mort el dia abans del partit de futbol? Abans del partit de futbol havia mort l'oncle Nicolau. 6. Quin caràcter tenia l’oncle Nicolau? Era un bon home, un tros de pa que mai s'enfadava amb ningú. 7. Qui no era a la vila el dia de l’enterrament? El dia de l'enterrament no es trobava a la vila el rector. (EL RECTOR ES DIU MOSSÈN SILVESTRE) 8. Quina relació se sobreentén que hi ha entre l’estanquera de Balaguer i mossèn Silvestre? Aparenta que la relació que tenien no era bona o gaire bona. X (UNA RELACIÓ AMOROSA)
9. Al final, quin capellà ha d’oficiar l’enterrament? L'enterrament va ser oficiat pel capellà de Vallperdiu. 10. A quina hora diu el capellà que ha de ser l’enterrament? Diu que l'enterrament ha de ser a les cinc en punt de la tarda del diumenge. 11. Quin problema tenia l’hora de l’enterrament? El problema era que l'enterrament coincidia amb el partit de futbol. 12. Per què la Clenxa diu que “La mort és una bandarra”? Perquè ella es riu de la mort. (MÉS CONCRETAMENT, SE’N RIU DEL FET QUE CONINCIDIA EL PARTIT AMB L’ENTERRAMENT) 13. Per què a penes no se sentia el capellà a l’enterrament? Perquè la veu del capellà era molt esquifida i no s'escoltava amb els crits de les persones que estaven mirant el partit de futbol. 14. Per què en Pere Savina va anomenar el gol del dominus vobiscum el que va ser el seu equip? Perquè l'altre equip va marcar el seu segon gol quan el capellà estava fent les oracions a la plaça, va dir la paraula dominus vobiscum, i per això el va anomenar d'aquesta manera. 15. Qui és l’únic que crida “gol” a l’enterrament? L'única persona que crida "gol" a l'enterrament va ser un escolanet. 16. Qui va clavar el gol del requiescat in pace? Els de Masos de Cinca. 17. Quants anys fa d’aquell enterrament? Fa vint anys de l'enterrament. 18. Qui va fer aturar l’enterrament a la vora del camí per acabar de veure el partit? L'enterrament va ser aturat pel fill gran de l'oncle Nicolau. 19. Qui va guanyar el partit? L’equip de la vila va guanyar el partit. 20. Per què hi va haver tanta multitud, al cementiri? Perquè després de que el partit acabes els espectadors, jugadors i l’àrbitre van anar a acomiadar-se per últim cop de l'oncle Nicolau. PARAULES DES D’UN OLIVER 1. Qui és l’amo de l’oliver des d’on parla el protagonista del conte? L’amo de l’oliver és l’Isidre.
2.
Per què el qui parla està a punt de caure quan es presenta l’altre?
Perquè fa cops de bastó a l’oliver perquè aquest caigui. X (TÉ UN ENSURT PERQUÈ ARRIBA SILENCIOSAMENT) 3. Què està fent el qui parla a dalt de l’oliver? Collint les olives damunt de l’oliver perquè l’Isidre no dóna abast havent d’encarregar-se de la seva botiga. 4. Segons el qui parla, qui es dedica a robar als camps? Segons el qui parla, els que roben son els “forasterots”, aquells qui venen de tot arreu. 5. Qui són “els del tricorni”? “Els del tricorni” son aquells qui fan de guàrdies. X (GUÀRDIA CIVIL) 6. Quants sacs d’olives té la collita d’aquell bocí de terra? “Un munt de sacs d’olives (gairebé cinquanta dobles)” X (VINT SACS DOBLES) 7. Quant d’oli se’n podrà extreure? Se’n podrà extreure tant oli com per abastir un any sencer. 8. Per què se suposa que l’amo no es preocupa pel seu bocí de terra? Perquè s’ha d’encarregar de portar la seva botiga. 9. Com es diu la dona de qui parla a la història? Basilissa 10. Què li havia d’explicar la dona a l’amo del camp? Que el qui parla havia de collir-li la collita d’olives perquè sinó se li farien malbé. 11. On van anar plegats l’amo del camp i el qui parla? A la guerra contra els feixistes. 12. Per què se suposa que li està canviant l’expressió de la cara, a l’amo, mentre sent el protagonista? Perquè no se’l creu i pensa que li està robant la collita. 13. Què és el que no ha fet la dona del qui parla, la qual cosa ha provocat el malentès? La Basilissa no ha dit l’Isidre que el protagonista s’encarregaria de collir-li les olives. 14. Què acaba fent l’amo al protagonista? L’etziba cops de bastó a l’oliver perquè aquest caigui. 15.
Segons el protagonista, en què s’equivoca l’amo?
L’amo creu que el protagonista li està robant la seva collita. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES 1. Qui explica aquesta història? Un vell anomenat Cristòfol. X (EL CRONISTA) 2. En quina persona està explicada la història? En tercera persona. 3. Quin ofici té el Víctor Cardona, el primer testimoni de la correguda? En Victor Cardona treballa en un taller de ferrer. 4. Qui és la Florida? La Florida és la somera de Juliet de Peris. 5. Quins tres testimonis estan en desacord amb l’hora en què va passar l’Elies per davant la porta del taller del Víctor Cardona? Estaven desacord el forner de la fleca, Victor Cardona i Juliet de Peris. 6. Per què és important saber si aquell dia bufava el cerç o la garbinada? Per saber si l’Elies tindria el vent a favor o en contra. 7. A qui atropella l’Elies en donar la volta pel cantó de la rectoria? Atropella a en Jaume Vilanova. 8. Quin detall de la indumentària de l’Elies no se li va escapar al Jaume Vilanova? En Jaume Vilanova sempre mira com va calçada la gent per veure quant de temps tardaran en trencar-se les sabates 9. Què li passa a la dona de l’Elies des de fa un parell de mesos? Està malalta 10. Com es diu la dona de l’Elies? Joana 11. Quina és la característica que defineix la manera de ser de l’Elies? Era una persona adinerada però que tenia el control del que la Joana disposava per gastar. (ÉS UN AVAR) 12. Per què diuen que la seva dona és una màrtir? Perquè sempre, d’una manera o una altra, es troba malaltissa. X (PERQUÈ L’ELIES LI ESTIMATA ELS DINERS, MALGRAT QUE EN TÉ) 13. Per què se suposa que l’Elies no ha de comptar amb cap simpatia per part de l’estanquer?
Perquè l’Elies no és un home fumador, per tant l’estanquer no en treu beneficis d’ell. 14. Qui persegueix l’Elies durant una part de la correguda? El persegueix un gos. (MÉS CONCRETAMENT, EL GOS DEL BASTER) 15. Quina feina fa el sastre els caps de setmana? És dedica a fer de contrabaix dins d’una orquestra. 16. Fins on corre l’Elies? Corre fins la porta del cafè Silveri. X (FINS ON ÉS L’ORDINARI DE LLEIDA, QUE ESTÀ A PUNT DE MARXAR) 17. Què ha dit el metge sobre la salut de la Joana? Què no duraria més que un migdia perquè no hi ha res a fer-hi. 18. Per què ha corregut tan extraordinàriament l’Elies? Per dir que les medicines ja no farien falta. 19. Què demostra la correguda de l’Elies pel que fa al seu caràcter? La correguda de l’Elies demostra que és molt avar, li dona potser massa importància als diners. (TAMBÉ, QUE ES PREOCUPA MÉS PELS DINERS QUE PER LA DONA) 20. Ordena cronològicament les professions dels testimonis de la correguda d’Elies: estanquer, ferrer, forner, fruitera, ordinari, sabater, sastre. El ferrer, el forner, el sabater, la fruitera, l’estanquer, el sastre i l’ordinari. FUTBOL DE RIBERA 1. Què reprodueix la foto del 1958 penjada al Cafè de la Granota? Reprodueix l’equip de futbol de la Vila del poble. 2. Qui va explicar al narrador la història del conte? El vell anomenat Cristòfol. 3. Quants anys fa de l’esdeveniment que explica el conte? Fa vint anys. 4. Quines professions tenien els components de l’equip de la foto? Llauters, miners, calafats, paletes i miners. (LLAUTERS, CALAFATS, MINAIRES, UN BOTIGUER I UN PALETA) 5. On havien decidit construir el camp de futbol? Havien decidit construir-lo a l’hort de Ramon de Tamariu. 6. Quins rius confluïen al lloc on van decidir construir el camp de futbol? El riu Ebre i el riu Segre.
7. On anaven a parar les pilotes que es perdien per llevant o per una de les bandes? Les pilotes anaven a parar a l’Ebre o al Segre, tot depèn. 8. Com recuperaven les pilotes que es perdien durant els partits? Les pilotes que quedaven properes les recuperava amb un sabre llarg, i les més allunyades amb un bot. (UN ENCARREGAT, AMB UN SALABRE DE MANER MOLT LLARG I UN BOT) 9. Què deia una llegenda sobre el que feien amb els àrbitres? Què els llançaven al riu quan no els agradava la feina que feien. 10. D’on eren els contrincants del dia del partit en què van fer la foto? De Monegres 11. Quina mena de futbol practicava l’equip visitant el dia del partit en què van fer la foto? Atacaven a les cames dels contrincants en comptes de jugar net. 12. Com van marcar el segon gol els forasters aquell dia de la foto? Amb un penal contra l’equip de la localitat. 13. Contra qui cridaven al poble quan els forasters van fer el segon gol? Cridaven fent comentaris antifeixistes contra l’Estat. 14. Quin va ser el resultat final del partit? Finalment van quedar 6-2 15. Per què el camp va quedar inundat amb un pam d’aigua? Perquè el Segre i l’Ebre es van desbordar. (PERQUÈ ES VA INFLAR EL SEGRE, L’AIGUA ES VA EMBASSAR A L’EBRE I VA ACABAR INUNDANT EL CAMP) 16. Per què aquesta circumstància va jugar en contra dels forasters? Perquè no estaven acostumats a veure tanta aigua i van quedar impactats. 17. Per què aquesta circumstància va jugar a favor de l’equip local? Perquè sentien l’aigua com un factor natural, que formava part de les seves vides mentre els forasters s’espantaven. SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES 1.
A qui dicta la carta en Miquel Garrigues? A la mort. X (AL MIQUEL DALMAU, LA CLENXA, QUE SAP ESCRIURE)
2. Com tenen els ulls els Garrigues del carrer Major i els del carrer Nou?
Tenen els ulls desaparellats de color: un blau cel i l’altre negre. L’única diferència és que els Garrigues del carrer Major tenen negre l’ull esquerre mentre que els Garrigues del carrer Nou tenen negre l’ull dret. 3. Quins Garrigues tenen el pèl de panolla i neixen amb sis dits a cada peu? Tots els Garrigues. 4. Per què hi ha uns Garrigues que s’anomenen Cruïlles? Perquè miren amb un ull a Xerta i l’altre a Tivenys, és a dir, no miren al mateix punt amb els dos ulls (estrabisme). 5. Què feia el barquer de la vila? Se’n va encarregar de controlar el timó i de dominar la mula per tal d’impedir més desgràcies, ja que l’embarcació estava plena de gent. X (TRAVESSAR ALLÒ QUE CALGUÉS A L’ALTRE COSTAT DEL RIU) 6. A què s’ha dedicat sempre la família d’en Miquel Garrigues? Han estat barquers de la vila. 7. Què va decidir construir el govern al riu, davant de la vila? Un pont. 8. Quant anys van trigar a enllestir les obres? Quasi tres anys. 9. Què significaven aquestes obres per al Miquel Garrigues i els seus descendents? La fi del seu ofici de barquer. 10. Qui és el senyor Honorat? És l’apotecari. 11. Què representava el quadre que el senyor Honorat ensenya al Miquel Garrigues? La barca de Miquel Garrigues. (UNA BARCA IGUAL QUE LA DEL MIQUEL, AMB TOT DE GENT NUA, I UN VELL DE BARBES BLANQUES CONDUINT-LA) 12. Per què el senyor Honorat va voler ensenyar el quadre al Miquel Garrigues? Perquè havia pintat la barca d’en Miquel Garrigues i li volia preguntar si trobava que l’embarcació era com cal. 13. Quin mite representa el quadre? Es tracta del mite grec en el qual Caront, personatge de la mitologia grega, és l’encarregat de de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. 14. Quin dubte té el Miquel Garrigues pel que fa al mite que representa el quadre? Es pregunta que potser aquest mite sí que és cert i que les ànimes dels difunts han de travessar un riu molt ample amb una barca per arribar al lloc on viuen els morts.
15. Per què escriu en Miquel Garrigues a la mort? Per demanar-li que quan arribi l’hora de la seva mort, i en el cas que sigui cert que han d’anar amb barca fins el lloc on viuen els morts, li doni la plaça de barquer. 16. En Miquel Garrigues vol treure l’ofici a Caront? No, però en el quadre de l’apotecari el va veure vell i pensa que no li aniria malament que algú el rellevés del servei de tant en tant, encara que només fossin els dies festius. 17. Per quan deixa escrita la carta? Per quan arribi l’hora de la seva mort. (VOL QUE LA HI CUSSIN A LA SOLAPA DEL VESTIT D’AMORTALLAR QUAN MORI) PRELUDI DE TRASPÀS 1. Qui està morint-se al conte? L’àvia. 2. Per què acudeixen les dones a vetllar-la? Per tal de fer-li passar millor el mal tràngol de la mort. 3. Quina habilitat té la tia Ramona? Té la mà trencada en agonies. X (LA TIA RAMONA HO RECORDA ABSOLUTAMENT TOT) 4. Què vol dir que el senyor Honorat ha escalfat el llit de la tia Ramona manta vegada? Que han mantingut relacions diverses vegades. 5. Com es deia el marit de l’àvia? Joaquim. 6. Quin arbre volia plantar al pati? Una figuera. 7. Per què l’àvia no volia plantar cap arbre al pati? Perquè taparia el sol, no li deixaria lloc per estendre la bugada i les arrels li esquerdarien les parets. 8. Quina relació de parentiu hi ha entre l’àvia i la tia Ramona? Eren cunyades, és a dir, la tia Ramona era germana d’en Joaquim, el marit de l’àvia. 9. Què va passar quan l’avi va plantar l’arbre?
Que l’àvia la va serrar. X (QUE EFECTIVAMENT, NO VA PODER ESTENDRE LA BUGADA AL PATI I LES ARRELS DE LA FIGUERA VAN ESQUERDAR LES PARETS DEL GALLINER) 10. Quan va tallar l’àvia la soca de l’arbre? Ho va fer després d’haver covat el seu ressentiment durant anys i panys per la qüestió de la figuera, just un quart d’hora després que l’avi hagués mort. 11. Com va reaccionar l’avi mort quan l’àvia va tallar l’arbre? Es va encarcarar de mala manera. 12. Per què se suposa que l’àvia té por de morir-se? Perquè sap que el seu marit l’espera fa quinze anys per demanar-li comptes. 13. Per què l’àvia només té oberta la nineta embogida de l’ull dret? Perquè una malaltia li va assecar i li quedà mort. ELS DELFINS 1. En quina persona està escrit el conte? En primera persona del singular. 2. Quan es clavaven totes les mirades en el protagonista del conte? Quan avançava fins a les grades de l’altar major on hi havia el túmul voltat de canelobres i girava cap a l’esquerre per dirigir-se a al família del difunt per donar el condol. 3. A quins bancs es dirigia el protagonista del conte? Als bancs davanters en els quals es trobaven els familiars del Constatí Cirera. 4. Quina fórmula fan servir per donar el condol? Us acompanyo en el sentiment. 5. Quina relació hi havia hagut entre la dona del mort i el protagonista del conte? Feia quaranta-cinc anys que havien ballat tres vegades seguides. 6. Quin és el privilegi que té el protagonista del conte? És el primer a passar a donar el condol als familiars del difunt. 7. Què ha fet el protagonista del conte cada cop que algú ha intentat avançar-se a ell? Va fer entendre a la gent amb el seu exemple que allò no es podia fer de qualsevol manera i que ell era la persona imprescindible per a posar ordre en aquell batibull. X (FER-LI LA TRAVETA) 8. Quines persones han intentat avançar-se a ell? En Ramon Granera i dos més.
9. Per què diu que el seu privilegi és una “responsabilitat” molt carregosa? Perquè sovint li arriben comentaris verinosos de l’estil: que si en tal enterrament va dir més paraules de condol que en tal altre, que si tal dia no portava corbata i tal altre sí... I això li resulta ingrat. X (PERQUÈ ESTÀ OBLIGAT A MANTENIR L’ORDRE I ACTUAR DE FORMA EQUÀNIME) 10. Per què pensa que l’adroguer del carrer Major no és digne d’ocupar el seu lloc? Perquè és massa baixet, li falta corpenta i els del dol s’haurien d’ajupir. 11. Per què pensa que el ferrer no és digne d’ocupar el seu lloc? Té presència, tot i que no tant com ell, però és bast i un pèl tibat. 12. Per què pensa que el llaüter no es digne d’ocupar el seu lloc? Perquè en els enterraments de la gent important és més efusiu que en els altres. 13. Per què el conte es titula “Els delfins”? Perquè el terme delfí s’utilitza per referir-se al successor designat per a un càrrec, utilitzat antigament per la monarquia francesa. UN ENIGMA I SET TRICORNIS 1. Quants guàrdia civils hi havia a la vila als anys seixanta? 7 guàrdia civils 2. Què caracteritzava físicament el sergent comandant del post? Que pesava casi cent quilos. 3. Què caracteritzava físicament el guàrdia Epifanio Torrijos, la Broca? El caracteritza que era escanyolit però ferreny. 4. Qui feia aparicions espectrals i sobtades i sempre estava investigant? Epifanio Torrijos. (EL BROCA) 5. Qui era la Salomé? Era la cotorra del poble. 6. Qui explica la història del conte? La història del conte l'explica Cristòfol. 7. Quines activitats delictives o clandestines descobreix el Broca a través dels confidents? La dona de Ceferítenia un nou amant, els viatges de les tripulacions a Tortosa i altres llocs de per avall de l’Ebre on feien negocis il·legals, les visites de Cristòfol a la Marieta, l’enamorament de Tomàs de Valldabó d’un defensa del Barça...
8. Per què havien estat apallissats en Joan Rius, en Pere Sabata i en Manuel la Lloca? Per l'informe del qual es parla. X (PER TREURE’LS INFORMACIÓ) 9. Què havia passat al camp de futbol que havia provocat la investigació? Primer que l’equip contrari va creuar el camp per poder marcar gol i quan van sentir un xiulet, el jugador es van enfrontar a l’àrbitre i més tard un segon xiulet va fer parar el partit. 10. Què significa l’expressió “l’àrbitre pirata”? Vol dir que ningú coneix a l'àrbitre i que el que provoca es que el joc no vagi normalment. X (ÀRBITRE FALS, QUE ACTUA IL·LEGALMENT, SENSE SER-HO) 11. Què havia aconseguit aquest misteriós personatge amb les seves aparicions? Va aconseguir que els guàrdies civils detinguessin a moltes persones. X (PARAR LA JUGADA DEL GOL I NEUTRALITZAR L’AMENAÇA) 12. A qui va confessar l’àrbitre misteriós que era ell qui xiulava al mig dels partits? Ho va confessar al mossèn Silvestre. 13. Per què aquest home no volia que l’àrbitre misteriós se’n penedís i deixés de xiular al mig dels partits? Perquè d'ell depenia el futur de la vila, i que el futur de la vila es decidiria en el partit de futbol. X (PERQUÈ ERA FANÀTIC DE L’EQUIP LOCAL I AQUESTES INTERVENCIONS L’AFAVORIEN) 14. Quin és el primer argument que li dóna perquè no deixi de xiular als partits? El primer argument que li dóna es que el mal son que havia tingut era degut a que havia tingut un sopar pesat. X (QUE UNA IMITACIÓ TAN BONA DEL XIULET DE L’ÀRBITRE NO PODIA SER MÉS QUE UN DESIGNI DELA PROVIDÈNCIA) 15. Quin és el segon argument que li dóna perquè no deixi de xiular als partits? El segon argument que dóna és que a ell li havien donat el do de poder xiular com els àrbitres per evitar el descens de categoria de l’equip local. X (QUE SI L’EQUIP ANAVA AL CLOT, LA GENT ACABARIA PERDENT INTERÈS PEL FUTBOL I ES DEDICARIA A LA POLÍTICA) 16. Quina por tenia l’àrbitre misteriós, a banda de la por de l’infern? Tenia por de ser enxampat. 17. Què fan en Cristòfol Vallcorna i el capellà perquè l’àrbitre fals continuï xiulant sense que l’enxampi el Broca? Apallissar-lo. 18. Quins homes van a “donar memòria” d’algun conegut a la Marieta Peris? En Cristòfol, el mossèn Silvestre i el guàrdia Epifano la Broca.
19. Qui era l’àrbitre pirata? Era el sergent comandant de Post de la vila. 20. En algun moment de la lectura has pensat que qui xiulava era la Salomé? No. 21. Per què el conte es diu “Un enigma i set tricornis”? Un enigma i set tricornis fa referència a l’àrbitre pirata de la temporada del 60 i els set tricornis als set destinats a la vila. (L’ENIGMA ES REFEREIX A LA IDENTITAT DE QUI XIULAVA COM UN ÀRBITRE I ELS SET TRICORNIS ES REFEREIXEN ALS BARRETS DE TRES PUNTES PROPIS DE LA GUÀRDIA CIVIL ESPANYOLA, QUE N’EREN SET PERQUÈ HI HAVIA SET GUÀRDIA CIVILS) AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES 1. Qui és el desconegut que veu el sereno de la vila eixint de la casa del costat de la ferreteria de Bonifaç Torres? El desconegut que veu el sereno de la vila és Manuel de Lloca. 2. Què va escriure l’Horaci Campells, el sereno de la vila, durant quaranta anys? Va escriure el seu diari. 3. Quan l’escrivia? L’escrivia de cinc a sis del matí. 4. On es trobava el sereno abans de trobar aquella figura desconeguda sota els porxos de l’Arrupit? En una alcova femenina, en el tercer pis de la caserna de la guàrdia civil. 5. En quin estat estava el desconegut aquella nit i altres vegades anteriorment? Estabornit, nafrat, fet un pedatxo. 6. Qui diu “Visca la gresca, / visca la gresca / i el tafanari / de la Francesca”? Salomé, la cotorra. 7. A què es refereix la Lloca quan parla de les “maleïdes cebes”? A les cebes que va robar de la horta del Pasqual. (I UN VEÍ EL VA DELATAR A LA GUÀRDIA CIVIL) 8. A qui ajudava a fer de lladre la Lloca? Al seu pare. 9. Què li passarà a la Lloca si no fa de confident de la guàrdia civil? Que el portaran a la presó. 10. A part de la guàrdia civil, qui estossina la Lloca? Els comunistes, anarquistes, caçadors de la colla del Negre, el senyor rector i en Pere Sabina.
11. Quina informació ha d’aconseguir la Lloca si no vol que el sergent el peli viu? Dir-li els noms dels qui preparen la vaga que volen fer a la mina del Segre la setmana següent. 12. Què vol la Lloca de l’Horaci? Que li digui els noms dels que ho organitzen, ja que el seu cunyat treballa a la mina i potser li hauria dit o n’estava informat. 13. Com l’amenaça perquè li expliqui el que vol? Li diu que si no l’hi explica, es ficaria al llit amb la seva senyora. X (LI DIU QUE EL SERGENT PODRIA ASSABENTAR-SE QUE L’HORACI ES FICA AL LLIT DE LA SEVA DONA) 14. Qui és l’últim a pegar a la Lloca aquella nit? El mateix Horaci Campells, deprés d’amenaçar-lo d’aquesta manera. 15. Amb quina polisèmia juga el títol del conte? Manat de cebes, són els bulbs que desencadenen la història. Quan algú s’emporta una ceba també vol dir que l’han pagat. (AMB EL NOM DELS BULB QUE ES MENGEN I EL NOM QUE REBEN ELS COPS VIOLENTS) L’ASSANINAT DEL ROGER ACKROYD 1. A qui dispara amb l’escopeta el narrador del conte? Dispara a Teodor de Peris. 2. A qui explica la història? L’explica a en Sebastià, amic i jutge. 3. Què fa aquest interlocutor amb un llapis? Fa picar-lo contra la taula de manera que fa una remor molesta pel narrador. 4. Quin tipus de novel·les li agraden, al narrador? Li agraden les novel·les de detectius. 5. Quin llibre havia encetat el narrador la nit abans dels esdeveniments? L’Assasinat del Roger Ackroyd. 6. Qui és l’autora del llibre? Agatha Christie. 7. Com es diu la dona del narrador? Es diu Dorotea. 8. Com es diu el narrador? Damià.
9. Què vol dir que el llibre de seguida el va fer “ensalivar”? Que li va agradar des del començament i no volia parar de llegar-lo. 10. Per què està a punt d’escanyar la dona a la nit? Perquè li deia que parés de llegir, que era tard. (LI INTERROMP LA LECTURA) 11. Quan aconsegeuix adormir-se aquella nit? Devien ser les tres de la matinada. 12. Qui és el protagonista de la novel·la que llegeix el narrador? L’Hèrcules Poirot. 13. Quan es posa a llegir el llibre a la porta de casa, qui és el primer que li interromp la lectura? El Xapa. 14. Per què aquest personatge deixa de molestar-lo? Perquè ell estava dintre d’una camioneta mentre estava parlant amb en Damià, se’n va haver d’anar perquè barrava el pas a un camió. 15. Qui és la segona persona que el molesta, quan llegeix a la porta de casa? La Dorotea, se li havia cremat el que tenia al foc i va cridar-lo. 16. Qui estava assegut davant per davant del narrador a l’altre costat de la plaça? En Teodor. 17. Què deixa el cunyat del narrador a l’entrada de casa, mentre comprava tabac a l’estanc? El morral i l’escopeta. 18. On anava el seu cunyat després de comprar tabac? De cacera. 19. Què és el que -després sabrem- que se suposa que estava preparant el Teodor? Per dir-li qui és l’assassí del Roger Ackroyd. 20. Quantes vegades s’acosta al narrador en Teodor des des de l’altra banda de la plaça? S’hi va acostar tres vegades. 21. Què li diu el Teodor al narrador de la història? Li diu el nom de l’assassí de la novel·la que està llegint. “ L’assassí és el doctor Sheppard”. 22. Què fa llavors el narrador de la història? Va engegar-li una escopetada amb l’escopeta del seu cunyat. 23. Per què se salva el Teodor?
Perquè en comptes de matar a en Teodor, la bala toca a en Joanet Cistella i en Damià, de l’ensurt, es desmaia. X (PERQUÈ REP EL TRET LA SOMERA DE JOANET CISTELLA, QUE PASSA CORRENT ENTREMIG) 24. Quantes vegades diu el narrador al Sebastià que no faci sorolls amb el llapis a la taula? Ho diu quatre vegades. X (CINC COPS) AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ 1. On era el senyor Gervasi Fenolleda a mitjanit a l’inici del conte? Estava al seu despatx. 2. A què es dedicava professionalment el senyor Gervasi Fenolleda? Era propietari de Lignits de l’Ebre, SL. 3. Com era la butaca on es desplomà el senyor Gervasi Fenolleda? Era gran i de cuiro vermell. També era força resistent. 4. Quin problema tenia amb els cabells en Gervasi Fenolleda? Que s’estava quedant calb. 5. De qui hi havia retrats al seu despatx? Dels mascles Fenolleda. 6. Quina era l’única roba que portava en aquell moment? Només portava mitjons i camisa. 7. Quines tres dones s’imagina que s’esfarrifarien si el veiessin? La Natàlia, la minyona de confiança de la casa; la Júlia, la seva dona; i la Julieta, la seva filla. 8. Quina paraula li crema al cervell perquè considera que el defineix i l’angoixa? Un adúlter (que viola la fe conjugal). 9. On era la seva roba? Escampada pel despatx. 10. Quin element de l’habitació es resisteix a mirar? Al sofà. 11. On dormia la seva família en aquell moment? Al pis de dalt. 12. Quin ocell apareix retratat al quadre d’un dels mascles Fenolleda? Un papagai. 13. Amb qui havia mantingut relacions sexuals la vella Natàlia?
Amb uns quants dels Fenolleda mascles. 14. Què hi ha al sofà del despatx realment? Una fotografia d’una dona, Claudia Cardinale. 15. Què fa el Gervasi amb l’antic punyal berberisc que havia servit de tallapapers? Li forada el pit de la Claudia a la fotografía. 16. Que s’extreu de la comparació entre els anteriors mascles de la família i el senyor Gervasi? Que tots eren rebels i havien fet alguna alguna de grossa, a en Gervasi el veia com un totxo. X (ELS ALTRES HOMES, SI MÉS NO, HAVIEN ESTAT ADÚLTERS AMB DONES REALS; L’ÚLTIM DELS FENOLLEDA MOSTRA LA DEGRADACIÓ DE LA DINASTIA) 17. Què significa “decúbit supí”? Estirat panxa enlaire. X (POSICIÓ DEL COS AJAGUT D’ESQUENA) GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDESTEGADES 1. Al principi del conte on puja la Gabriela Cabanelles i el seu fill, en Carles? Pugen a un autocar. (DE LÍNIA CAP A LLEIDA) 2. Quin és l’ofici del Marcel·lí Monegre? És patró d’un llaüt. (DEL LLAÜT DE SANTA BÀRBARA) 3. Amb qui està casat? Amb la Gabriela Cabanelles. 4. On li diu el vell Tobies que ha de fer un viatge? A Tortosa. 5. Per què li agrada la idea d’anar a aquella ciutat? Perquè veuria a la Paulina. 6. Qui diu la frase “Marcel·lí, dimoni, ho fas millor que un rei!”? La Paulina. 7. Qui és la vella Carlota? La mare d’en Marcel·lí. 8. Quin és el neguit que té la Gabriela? La salut del seu fill, en Carles. 9. Des de quan s’han distanciat la Gabriela i el Marcel·lí? Des del naixement d’en Carles. 10. Per què s’han distanciat la Gabriela i el Marcel·lí?
Perquè la Gabriela creu que el seu fill està malalt i està obsessionada amb això. X (PERQUÈ LA GABRIELA JA NOMÉS TENIA ULLS PER AL SEU FILL I ABSORBIA TOTA L’ATENCIÓ DE LA MARE) 11. Què és el que la Carlota té por que no recordi el seu fill? Anar a rebre la Gabriela i el seu fill. 12. Quina obsessió té el cobrador de l’autocar? Pensa que els americans llençaran una bomba atòmica a Corea. 13. Què li deien tots a la Gabriela del temor per la salut del seu fill? Que no li passava res, eren manies seves. 14. Qui era l’única persona que compartia les seves temors? L’única que les compartia era l’Adelaida. 15. Qui era l’Adelaida? La mare de la Gabriela. 16. Quin malson havia tingut l’Adelaida? Somia que li cauen els queixals i li sagnen les genives. 17. Quin significat atribuïa l’Adelaida a aquell somni? Una mort pròxima d’un familiar. 18. En quina mena d’històries creia l’Adelaida? En histories sobre bruixes i malediccions. 19. Què té muntat a sobre de la calaixera l’Adelaida? Una imatge de guix de la patrona de la vila. (UNA MENA D’ALTAR AMB IMATGES RELIGIOSES I ESPELMES) 20. A qui se suposa que ha anat a visitar la Gabriela a Lleida? A un metge. 21. Què ha encarregat la Carlota a la Gabriela per al seu fill? Una navalla d’afaitar. 22. A qui ha visitat realment la Gabriela a Lleida? A una bruixa. 23. Què és el que se suposa que pateix el fill de la Gabriela? Un malefici. 24. Com havia de descobrir la Gabriela qui estava fent mal al nen? Aquesta persona seria la primera que s’acostés a besar el nen quan ells arribessin a la vila. 25. Què vol fer la Gabriela amb la persona que fa mal al seu fill?
Vol matar-la.