P O R TAV E U D E L PA R T I T S O C I A L I S TA U N I F I C AT D E C ATA L U N YA V I U
febrer 2006 nº 65
Un cert renaixement de l'esquerra combativa davant les polítiques reaccionàries
CANVI DE TENDÈNCIA?
No fa encara quinze anys, la tesi bastardament hegeliana de Francis Fukuyama, «hem arribat al final de la història», només era contestada per una esquerra que gairebé tothom creia residual. Al capitalisme triomfant arreu ja no li calia el recurs extrem de les dictadures militars per mantenir dins del sistema mundial d’explotació les societats perifèriques d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Domesticades per la força d’una repressió sense límits durant els decennis precedents i privades d’una alternativa política clara per la desfeta generalitzada dels partits i moviments de l’esquerra anticapitalista, les classes subalternes de la perifèria apareixien resignades a tolerar que l’explotació fos administrada «pacíficament» per governs sortits de processos electorals més o menys homologables amb els dels països centrals del sistema.
Als propis Estats Units, el govern de Clinton semblava reeditar el gir cap al centre (que no a l’esquerra) que havia suposat el kennedisme al començament dels anys seixanta. El desenvolupament de la Unió Europea donava la impressió de fer de contrapès pacífic a l’hegemonia mundial nordamericana, un cop desfet el bloc soviètic i esvaïda l’amenaça d’una apocalipsi nuclear. Però heus aquí que l’any 2001 tornen a la Casa Blanca els sectors més dretans de l’espectre polític nordamericà, directament vinculats a les grans empreses del sector energètic, i la veritable natura del sistema es revela brutalment a arrel dels atemptats de l’onze de setembre de 2001. No es que abans no hi haguessin proves de la continuïtat del procés de dominació social a escala planetària: gir neoliberal de la política
econòmica de l’UE; restauració capitalista salvatge en l’antic bloc soviètic; enfonsament en el caos econòmic i militar de bon nombre de països africans; fallida general d’un grapat d’economies d’Amèrica Llatina; intervenció militar de l’OTAN a l’antiga Iugoslàvia, precedida de la instigació alemanya al seu desmembrament... Però la cantilena de les «intervencions humanitàries» i el «protagonisme de la societat civil» mantenia endormiscades moltes consciències, que van arribar a aplaudir el bombardeig de Belgrad com si les atrocitats comeses per tropes sèrbies a Bòsnia ho justifiquessin. De fet, tot sembla indicar que l’estratègia dels Estats Units i els seus aliats, bel·licista en política exterior, i antidemocràtica i antisocial en política interior (els Estats Units, tècnicament, han deixat de ser un Estat de dret, amb la supressió de l’habeas
2. MUNICIPAL: EL COMPANY FRANCESC FERNANDEZ ES EXPULSAT COM REGIDOR DEL GRUP D'ICV-EUIA A BADALONA; 3. PARTIT: LA DIGNITAT COMUNISTA DE LOPEZ RAIMUNDO 6 POLITICA: EUSKADI, EL LLARG CAMI CAP A LA PAU 7. OPINIO: LA HISTORIETA DEL MES 9. INTERNACIONAL: ELECCIONS A XILE I A BOLIVIA; XINA, LA LLUITA DE CLASSES I ALTRES PROBLEMES