Andreu Mayayo Josep Solé Barberà, advocat
La veu del PSUC Xavier Benguerel Memòries (1905-1940)
Barcelona 1939 El camp de concentració d’Horta Joan-Lluís Marfany
Llengua, nació i diglòssia Federico Vázquez Osuna
La justícia durant la Guerra Civil El Tribunal de Cassació de Catalunya
www.rballibres.com
Historia
Una tragèdia francesa
Aram Monfort
L’alliberament de França, el 1944, no va ser només una batalla decisiva entre les exèrcits aliats i els alemanys, sinó que va ser també el final d’una despiatada guerra civil entre francesos. En aquest llibre, construït com una tragèdia grega, Tzvetan Todorov reconstrueix un episodi poc conegut d’aquesta guerra civil, que va tenir lloc durant l’estiu de 1944 en un poble situat al centre de França. Els seus personatges són els resistents, els milicians i col·laboradors, i la població civil, amb l’exèrcit alemany al fons. El llibre planteja qüestions al voltant de represàlies i d’orgulls, d’heroismes modestos i de misèria humana.
Tzvetan Todorov
Últims títols publicats
Tzvetan Todorov
Una tragèdia francesa
Tzvetan Todorov és un prolífic escriptor francès d’origen búlgar, actual director d’investigacions al Centre National de la Recherche Scientifique (París), crític, historiador i filòsof, Premi Príncep d’Astúries 2008 de Ciències Socials. És autor, entre d’altres, de Memoria del mal, tentación del bien (2002), La literatura en perill (2007) i El miedo a los bárbaros (2008).
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:18
PÆgina 3
Tzvetan Todorov
UNA TRAGÈDIA FRANCESA ESCENES DE GUERRA CIVIL (estiu del 1944)
L’AVENÇ Barcelona 2009
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:18
PÆgina 4
Barcelona, setembre 2009
Títol original: Une tragédie française. Été 44 : scènes de guerre civile © Editions du Seuil, 1994 i 2004. © de la traducció, Lourdes Bigorra Cervelló © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2009 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la col·lecció: Toni Miserachs Fotografia de la coberta: Un hort d’una vila de la vora del riu Loire, 1944. © Henri Cartier-Bresson/Magnum Photos/CONTACTO Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-31-2 Ref. AVEN015 Dipòsit legal: Imprès a
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:39
PÆgina 5
taula
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7
UNA TRAGÈDIA FRANCESA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
Els personatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
Acte i. L’alçament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La decisió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un dia molt tranquil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’atac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La contraofensiva es prepara. . . . . . . . . . . . . . . . . . Triomf breu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La retirada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La repressió alemanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La revenja dels milicians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15 15 29 34 40 40 48 50 53 57
Acte ii. Les negociacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El tracte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A la recerca del maquis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els hostatges a Vichy . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Surcouf a La Creuse. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Primers contactes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Amb el cap de la milícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Amb el cap del maquis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les negociacions s’encallen. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
63 63 65 69 72 77 82 85 90
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:39
PÆgina 6
Trobada amb la Surcouf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’intercanvi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
93 95
Acte iii. Els càstigs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partida de la Surcouf. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mort i deportació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’execució dels milicians. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La ràtzia contra els jueus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els pous de Guerry. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
99 99 103 109 112 121
Epíleg. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Destins. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Una tragèdia francesa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
133 133 138
Fonts i agraïments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
153
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:18
PÆgina 7
PRÒLEG
Un matí, en obrir el diari, hi vaig trobar, amb gran sorpresa, el nom de la ciutat de Saint-Amand-Montrond. Hi apareixia amb motiu d’uns fets antics, una matança particularment indignant que datava de l’època de l’ocupació. La meva sorpresa tenia dos motius independents. El primer, totalment fortuït, era que el meu diari i jo ens trobàvem, en aquell mateix moment, als voltants de Saint-Amand, on m’havia instal·lat per passar-hi un any. El segon, menys anecdòtic, era que a la premsa «nacional» no es parla mai de Saint-Amand. Aquesta ciutat s’enorgulleix, vés a saber per què, de la seva situació al centre geogràfic de França (més exactament, hi ha unes quantes poblacions del voltant que es disputen aquest privilegi), però de tota manera aquesta informació no és suficient per atreure l’atenció continuada dels grans mitjans de comunicació. Saint-Amand, afectada com tantes altres poblacions mitjanes per la indolència general, només sembla destacar per l’absència de qualsevol esdeveniment important: és realment un indret tranquil on, com se sol dir, no hi passa mai res. És possible que aquí, cinquanta anys enrere, hagués tingut lloc un esdeveniment particularment memorable? I jo, que visito sovint la regió des de fa vint anys, com és que no n’he sentit a parlar mai? Hi havia prou motius per despertar la meva curiositat. 7
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:18
PÆgina 8
Vaig preguntar a la gent del meu voltant: ningú no estava al corrent dels fets. Vaig anar a la biblioteca de la ciutat: n’havien sentit a parlar, res més. Durant l’estiu del 1944, a Saint-Amand van arrestar uns quants jueus i després els van matar als pous de Guerry, no gaire lluny d’allà. Tanmateix, em van poder indicar algunes referències: un «relat viscut» publicat a l’època, un fulletó commemoratiu i els treballs d’un historiador de la resistència local. Aquests textos contenien molts noms que per a mi eren desconeguts, i en vaig voler saber més coses; em van remetre a altres llibres. De mica en mica, em vaig adonar que la matança en qüestió no s’havia produït en aquell moment i en aquell indret sense motiu, sinó que més aviat era el resultat d’un seguit d’esdeveniments no menys dramàtics, que aquell mateix estiu l’havien precedit. Al cap d’uns dies, no en tenia prou amb haver llegit les poques pàgines que explicaven els diversos episodis d’aquesta història. Amb una amiga filla de la regió, vaig decidir investigar i interrogar diversos contemporanis i testimonis d’aquestes peripècies. I així em van arribar a les mans uns manuscrits inèdits. Vaig anar a llegir la premsa regional de l’època, tant la diària com la setmanal, i vaig passar uns quants dies als arxius del Departament i de l’Estat, deslligant els cordills de lligalls polsegosos. Ja no em podia treure aquella història del cap. És cert que sembla il·lustrar d’una manera prou gràfica una pàgina de la història recent de França, l’Alliberament de 1944, tal com es va viure lluny de la línia de front. Curiosament, aquí la guerra dels francesos contra els alemanys passa a segon terme, mentre el primer pla de l’escenari és ocupat per la guerra civil implacable que enfronta milicians i resistents, francesos contra francesos. Els alemanys no són del tot absents en aquesta història, però els pertoquen uns papers limitats. D’una banda, les seves institucions encarnen la ideologia feixista que els milicians invoquen (sense Alemanya, la milícia no hauria existit mai), i també imposen una interpretació de l’antise8
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:18
PÆgina 9
mitisme, encarnat per la Gestapo, que arriba fins a la destrucció física dels jueus. De l’altra, l’exèrcit alemany proporciona la força bruta, indispensable per a executar uns projectes que es decideixen en un altre lloc. Però, en general, els responsables del que va passar són francesos i ben francesos. A Saint-Amand, la història de l’alliberament mostra també les implicacions complexes del desembarcament, el paper de vegades ingrat que va assumir la resistència, les relacions tenses entre resistència interior i forces exteriors, entre resistents i població civil, i d’altra banda, entre resistents comunistes i no comunistes o –la qual cosa no sempre és el mateix– entre ultres i moderats. També il·lustra, amb les execucions que en marquen la fase final, la possibilitat de desenllaços tràgics, és a dir, de les matances impressionants, encara que no siguin les pitjors, de què seria testimoni l’estiu del 1944. Una història que, per acabar, incita a iniciar un debat ètic, ja que, a diferència d’altres episodis de l’Alliberament o de l’ocupació, no mostra només la confrontació d’entitats abstractes –els «alemanys», els «col·laboracionistes», els «resistents», la «població civil»–, a més, posa uns individus en confrontació amb uns altres i, per tant, posa en joc les responsabilitats personals. En assabentar-me dels seus destins, vaig adquirir la certesa que quan s’invoca aquest període era imperatiu superar tant l’hagiografia dels «vencedors» (que, tanmateix, és tan apropiada en les celebracions oficials) com la seva pariona inversa, la denigració sistemàtica; i el mateix podríem dir dels «vençuts». En lloc d’un món en blanc i negre, davant dels meus ulls es revelaven un seguit de posicions diferenciades, d’actes concrets cada un dels quals mereixeria una avaluació a part. Però això no era l’única cosa de la història de SaintAmand que explicava el meu interès. Al capdavall, gairebé qualsevol història, per poc que s’hi furgui una mica, pot adquirir un caràcter exemplar. Alguna altra cosa feia que els esdeveniments de Saint-Amand fossin, com a mínim per a mi, 9
tripa Todorov.qxd
14/07/2009
12:18
PÆgina 10
particularment impressionants. No podia desempallegar-me de la sensació que algú havia concebut i articulat totes aquestes accions, a la manera d’un autor de tragèdia. No sóc creient, no he estat mai en contacte amb la Providència ni amb el Creador, i tanmateix, aquí tot tenia lloc com si algú hagués volgut produir una forma estèticament perfecta. Aquesta forma era, incontestablement, una tragèdia, malgrat alguns intermedis d’alleujament provisional o fins i tot de distensió còmica, perquè, un cop fet el primer pas, tot semblava encadenar-se amb un rigor implacable, amb una fatalitat esfereïdora i, al mateix temps, perquè les causes de la desgràcia no eren contingents i no es podien individualitzar, ja que el mal emanava del bé mateix, semblava inevitable. Durant força temps vaig dubtar sobre la forma exacta que calia donar a aquest relat exemplar. Com que no sóc Shakespeare, de seguida vaig renunciar a la que hauria estat més escaient, la tragèdia pròpiament dita. Em vaig acontentar a redactar una reconstrucció dels esdeveniments, tal com se m’havien revelat al final de les meves recerques. Per tant, aquesta reconstrucció es basa en els records, publicats o anònims, de diversos testimonis, dels quals podreu trobar la llista al final del meu relat. He fet tot el que he pogut per establir la veritat dels fets, però, precisament per haver passat molt de temps buscant-la, sé perfectament que al capdavall és fràgil i que demà podria conèixer nous detalls o noves implicacions dels actes que descric, que se m’han escapat i que modificarien la construcció en el seu conjunt. Per tant, cal llegir tot el que segueix amb aquesta restricció explícita: «segons l’estat actual dels meus coneixements»...
10