Portada_mansfield_02.qxd
14/07/2011
Emili Manzano
Pinyols d’aubercoc Georges Perec
Ellis Island
PÆgina 1
Aquestes històries, que integren el primer llibre publicat per l’autora, l’any 1911, van ser inspirades per la seva estada en un balneari de Baviera, on la seva mare l’havia enviat el 1909 després d’una sèrie de relacions sexuals escandaloses per a l’època que van desembocar en un matrimoni “inadequat” i en un embaràs
Joan-Daniel Bezsonoff
extramatrimonial, que es va interrompre precisament durant la seva estada a la “pensió alemanya”. La majo-
Joe Brainard
Me’n recordo
ria dels tretze relats reflecteixen la relació entre els clients alemanys de la pensió –que mengen constant-
Jordi Puntí
Els castellans Carlo Levi
Les paraules són pedres Tres viatges a Sicília
ment, suen i parlen de les seves malalties– i la jove narradora anglesa, reservada i exigent, però alhora vulnerable, que comenta amb sarcasme el seu xoc amb els alemanys a causa del menyspreu d’ella pels “valors tradicionals”. De fet, la majoria de les histò-
Georges Perec
W o el record de la infantesa Fèlix Fanés
ries parlen de la incomunicació: sobretot entre homes i dones, però també entre classes socials i entre cultures. El poder de les imatges i l’habilitat amb què
Diari de guerra
les utilitza és el que connecta més clarament En una
Nova York, tardor 2001
pensió alemanya amb l’obra posterior de Mansfield.
www.rballibres.com
Literatures
Katherine Mansfield
En una pensió alemanya
Katherine Mansfield (Wellington, Nova Zelanda, 1888 - Fontaineblau, França, 1923) se’n va anar de molt jove a estudiar violoncel a Londres, on va entrar en contacte amb el grup de Bloomsbury. Va tenir una vida breu i agitada, amb diver-
En una pensió alemanya
Una educació francesa
Katherine Mansfield
Títols publicats
12:00
ses relacions tant amb homes com amb dones. Va viure també a Itàlia, Suïssa i França, on morí de tuberculosi als 35 anys. És autora de nombrosos relats, diaris i poemes (alguns dels quals publicats després de la seva mort), entre els quals sobresurten els reculls Bliss i La Garden Party, que en fan una de les contistes més importants del segle XX.
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 2
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 3
Katherine Mansfield
EN UNA PENSIÓ ALEMANYA Traducció d’Anna Llisterri
L’AVENÇ Barcelona 2011
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 4
Barcelona, setembre 2011 Títol original: In a German Pension (1911) © de la traducció, Anna Llisterri i Boix © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2011 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat
Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la coberta: Natàlia Báscones Il·lustració de la coberta: Katherine Mansfield a la seva casa de West Kensington a Londres el 1913 (detall). Fotografia d’Ida Baker. Alexander Turnbull Library, Nova Zelanda. Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-55-8 Ref. aven035 Dipòsit legal: B. Imprès a
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 5
TAULA
Alemanys a taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El baró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La germana de la baronessa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Frau Fischer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Frau Brechenmacher va a un casament . . . . . . . . . . . . . L’ànima moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A can Lehmann . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El ‘Luft Bad’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un natalici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Nena Que Estava Cansada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Senyora d’Idees Avançades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’oscil·lació del pèndol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Una foguerada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7 13 19 27 35 45 57 67 73 87 97 111 125
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 6
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 7
ALEMANYS A TAULA
Van dipositar les sopes de pa a la taula. –Ah –va dir el Herr Rat, tot inclinant-se damunt la taula per mirar a l’interior de la sopera–, això és justament el que necessito. Fa uns quants dies que no estic bé del magen*. Sopa de pa, i just amb la consistència que cal. Jo sóc força bon cuiner –va dir, i es va girar cap a mi. –Que interessant –vaig dir, intentant dotar la veu de la quantitat justa d’entusiasme. –I tant! Quan hom no està casat esdevé una necessitat. Per la part que em toca, he tingut tot el que volia de les dones sense passar pel matrimoni. –Es va posar el tovalló al coll i va bufar el plat de sopes mentre parlava.– Ara, a les nou, em preparo un esmorzar anglès, però no gaire abundant. Quatre llesques de pa, dos ous, dos talls de pernil, un plat de sopes, dues tasses de te… per vostès això no és res. Va asseverar aquest fet amb tanta vehemència que no vaig tenir valor per desmentir-lo. De sobte tots els ulls es van girar cap a mi. Vaig tenir la sensació de suportar la càrrega de l’extravagant esmorzar nacional, jo, que al matí em prenia una tassa de cafè mentre em cordava la brusa. * Estómac, en alemany (N. de la T.)
7
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 8
–Res de res –va exclamar Herr Hoffmann de Berlín–. Ach, quan vaig estar a Anglaterra sí que menjava, als matins. –Va aixecar els ulls i el bigoti, mentre s’eixugava les restes de sopes de l’americana i l’armilla. –De debò que mengen tant? –va preguntar Fräulein Stiegelauer–. Sopes, pa de forner, carn de porc, te i cafè, compota de fruita, mel, ous, peix fred i ronyons, peix calent i fetge? I les senyores en mengen, també, fins i tot elles? –És cert. Jo mateix ho vaig observar, quan vivia en un hotel de Leicester Square –va exclamar el Herr Rat–. Era un bon hotel, però no sabien fer bé el te… Ara, que… –Ah, això és una cosa que sí que sé fer –vaig dir tot rient alegrement–. Faig un te molt bo. El gran secret és escalfar la tetera. –Escalfar la tetera –va interrompre el Herr Rat, mentre apartava el plat de sopes–. Per a què escalfa la tetera? Ha, ha, ha! Molt bona! Suposo que la tetera no es menja, oi? Em va clavar els ulls blaus i freds amb una expressió que suggeria un miler d’invasions premeditades. –Així doncs, aquest és el gran secret del seu te anglès? L’únic que fa és escalfar la tetera. Jo volia dir que allò era només el moviment preliminar, però no vaig saber com traduir-ho, i per tant vaig callar. El criat va portar vedella, amb xucrut i patates. –Menjo xucrut amb molt de gust –va dir el Viatger del Nord d’Alemanya–, però ara n’he menjat tanta que no la puc retenir. Immediatament em veig obligat a… –Quin dia més bonic –vaig exclamar tot girant-me cap a Fräulein Stiegelauer–. S’ha llevat d’hora? –A les cinc he caminat deu minuts per l’herba mullada. I altre cop al llit. A dos quarts de sis m’he adormit i m’he despertat a les set, i aleshores m’he rentat «per sobre». I altre cop al llit. A les vuit m’he posat una cataplasma d’aigua fre8
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 9
da i a dos quarts de nou m’he begut una tassa d’infusió de menta. A les nou he pres una mica de malta i he començat la «cura». Passi’m la xucrut, si us plau. Vostè no en menja? –No, gràcies. Encara la trobo una mica massa forta. –És veritat –va preguntar la Vídua mentre s’escurava les dents amb una agulla de monyo– que és vegetariana, vostè? –Doncs sí; fa tres anys que no menjo carn. –Im-possible! I té fills? –No. –Exacte, ja ho veu, aquí és on aniran a parar tots vostès! Qui ha sentit a dir mai que es puguin tenir fills menjant només verdura? És impossible. Però ara a Anglaterra ja no tenen mai famílies nombroses; suposo que estan massa ocupades fent de sufragistes. Jo he tingut nou fills, i tots són vius, gràcies a Déu. Unes criatures ben maques i sanes… tot i que després del naixement del primer vaig haver de… –És fantàstic! –vaig exclamar. –Fantàstic –va dir la Vídua amb menyspreu, mentre tornava a clavar l’agulla al monyo que duia en equilibri dalt de tot del cap–. I ara! Una amiga meva en va tenir quatre de cop. El seu marit en va estar tan content que va convidar els amics a sopar i els va fer posar damunt la taula. Ella en va estar molt orgullosa, és clar. –Alemanya –va retronar la veu del Viatger, mentre mossegava el voltant d’una patata que havia travessat amb el ganivet– és el bressol de la Família. El va seguir un silenci admiratiu. Van canviar els plats abans de portar el bou amb groselles i espinacs. Els comensals van netejar els ganivets amb trossos de pa negre i s’hi van tornar a posar. –Quant de temps romandrà aquí? –em va preguntar el Herr Rat.
9
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 10
–No ho sé exactament. He de tornar a ser a Londres pel setembre. –I per descomptat visitarà Munic, oi? –Em temo que no tindré temps. És important no interrompre la meva «cura», sap? –Però per força ha d’anar a Munic. Si no va a Munic no haurà vist res d’Alemanya. Tots les Exposicions, tota la vida de l’Art i l’Ànima d’Alemanya són a Munic. Hi ha el Festival Wagner a l’agost, i Mozart, i una col·lecció de pintura japonesa… i també hi ha la cervesa! No es pot saber què és la bona cervesa sense haver estat a Munic. Vaja, si allà veig senyores elegants cada tarda, senyores elegants, li ho asseguro, que en beuen gots així d’alts. –Va indicar amb la mà l’alçada d’una bona gerra de rentamans, i jo li vaig somriure. –Si bec una gran quantitat de cervesa de Munic suo molt –va dir Herr Hoffmann–. Quan sóc aquí, a fora als camps o abans de prendre els banys, suo, però m’agrada; però a la ciutat no és el mateix. Instat per aquest pensament, es va eixugar el coll i la cara amb el tovalló i es va netejar les orelles amb molt de compte. Van dur a taula una plata de vidre amb compota d’albercoc. –Ah, fruita! –va dir Fräulein Stiegelauer–. És molt necessària per a la salut. Aquest matí el metge m’ha dit que, com més fruita mengi, millor. Va seguir el consell de forma ben palesa. El Viatger va dir: –Suposo que vostès també tenen por d’una invasió, eh? Ah, això està bé. He estat llegint sobre totes les jugades dels anglesos en un diari. Ho ha vist? –Sí. –Vaig seure ben dreta.– Li asseguro que no tenim por. –Bé, doncs n’haurien de tenir –va dir el Herr Rat–. No tenen cap mena d’exèrcit… només uns quants nanets amb les venes plenes de verí de nicotina. 10
tripa Mansfield.qxd
14/07/2011
11:50
PÆgina 11
–No tingui por –va dir Herr Hoffmann–. No volem Anglaterra. Si la volguéssim, ens l’hauríem quedat fa molt de temps. De debò, no els volem. Va fer oscil·lar amb desimboltura la cullera, tot mirant a través meu com si jo fos una nena petita a la qual podia manar que es quedés o marxés quan a ell li vingués de gust. –Ben segur que nosaltres no volem Alemanya –vaig dir. –Aquest matí he pres un bany de seient. Després, aquesta tarda he de prendre un bany de genolls i un de braços –va explicar el Herr Rat–; després faig una hora d’exercicis i ja he acabat la feina. Una copa de vi i un parell de panets amb quatre sardines… Els van servir pastís de cirera amb nata. –Quin és el plat preferit del seu marit? –va preguntar la Vídua. –De fet no ho sé –vaig contestar. –De debò que no ho sap? Quan fa que són casats? –Tres anys. –Però no ho pot dir seriosament, això! És impossible haver estat la mestressa de casa seva durant una setmana sense saber una cosa així. –Mai no li ho he preguntat; no és gens exigent amb el menjar. Hi va haver una pausa. Tots em van mirar, fent que no amb el cap, amb les boques plenes de pinyols de cirera. –No és estrany que a Anglaterra es repeteixi la terrible situació de París –va dir la Vídua mentre plegava el tovalló–. Com pot esperar conservar el marit una dona si després de tres anys de casats no sap quin és el seu plat preferit? –Mahlzeit!* –Mahlzeit! Vaig tancar la porta en sortir. * Bon profit, en alemany (N. de la T.)
11