coberta Lussu2_coberta NinaGorda.qxd 18/01/2016 13:39 Página 1
“El lector no trobarà, en aquest llibre, ni novel·la ni història. Són records personals, reordenats a la
Nikolai Leskov
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
bona de Déu i limitats a un any, d’entre els quatre de guerra en què vaig participar. Només he expli-
Santiago Rusiñol
EL CATALÀ DE LA MANXA Marian Vayreda
RECORDS DE LA DARRERA CARLINADA
No he recorregut a la fantasia sinó a la meva memòria, i he evocat la guerra tal i com nosaltres la vam viure realment, amb les idees i els sentiments d’aleshores. No es tracta, doncs, d’una obra de tesi: només vol ser un testimoni de la Gran Guerra.”
Émile Zola
Aquesta voluntat de l’autor, el polític antifeixista
LA BÈSTIA HUMANA
sard Emilio Lussu, l’ha convertit en un dels millors
Santiago Rusiñol
llibres publicats sobre la Primera Guerra Mundial.
LA ‘NIÑA GORDA’ “Dels llibres sobre la Primera Guerra Mundial, Homes Charles Dickens
UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS
com nosaltres és, per a mi, el més bonic. Dels molts que he llegit, estudiat i consultat, d’autors italians,
Honoré de Balzac
L’HOSTAL VERMELL Joseph Roth
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
austríacs, alemanys, francesos, anglesos, russos i americans, cap d’ells, exactament cap, m’ha commogut tant i m’ha fet sentir partícip de tot allò que l’autor explica.” (Mario Rigoni Stern)
Saul Bellow
ATRAPA EL DIA August Strindberg
TOT SOL Patricia Highsmith
CAROL
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC FA ISBN 978-84-88839-94-7
Literatures
HOMES COM NOSALTRES
cat el que he vist i m’ha colpit més intensament.
EMILIO LUSSU
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
EMILIO LUSSU
HOMES COM NOSALTRES Traducció de Teresa Muñoz Lloret
EMILIO LUSSU (Armungia, Sardenya, 1890-Roma, 1975) va ser un escriptor i polític italià. Diputat i dos cops ministre, va ser fundador del Partito Sardo d’Azione i del moviment antifeixista Giustizia e Libertà. Va prendre part com a oficial a la Primera Guerra Mundial, on va ser condecorat diverses vegades, i com a voluntari a la Guerra civil espanyola i a la Resistència italiana. El 1916 la seva brigada va ser enviada a les muntanyes entorn d’Asiago per crear un front que resistís l’avenç austríac. Aquesta experiència va inspirar a Lussu la seva obra mestra, Un anno sull’Altipiano (1938), escrita a Suïssa mentre estava convalescent d’una tuberculosi. Aquest llibre, que ara presentem en català amb el títol d’Homes com nosaltres, va ser adaptat al cinema per Francesco Rosi amb el títol de Uomini contro (1970). Teresa Muñoz Lloret (Barcelona, 1958), llicenciada en filologia catalana, és autora de la biografia Josep M. Castellet. Retrat de personatge en grup (2006). Com a traductora, ha guanyat el premi Vidal Alcover (2004) per la seva versió dels Contes de Primo Levi. Ha traduït, a més, Natalia Ginzburg, Antonio Tabucchi, Paolo Giordano i Italo Calvino. Per a L’Avenç ha traduït Les paraules són pedres, de Carlo Levi (2011).
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Pรกgina 2
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Pรกgina 3
HOMES COM NOSALTRES
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Pรกgina 4
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 5
Emilio Lussu
HOMES COM NOSALTRES (UN ANY A L’ALTIPLÀ) Introducció de Mario Rigoni Stern
Traducció de Teresa Muñoz Lloret
L’AVENÇ Barcelona 2016
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 6
Títol original: Un anno sull’altipiano (1938)
Barcelona, febrer de 2016 © del text, hereus d’Emilio Lussu © de la traducció, Teresa Muñoz Lloret © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2016 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Il·lustració de la coberta: Imatge de l’exposició «Il Fronte Veneto della Grande Guerra» al Museu Le Carceri, Asiago. BIC: FA ISBN: 978-84-88839-94-7 Ref. aven075 Dipòsit legal: B. 2505-2016 Imprès a Liberdúplex
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 7
Introducció
Dels llibres sobre la Primera Guerra Mundial, Homes com nosaltres (Un any a l’altiplà) d’Emilio Lussu és, per a mi, el més bonic. Dels molts que he llegit, estudiat i consultat, d’autors italians, austríacs, alemanys, francesos, anglesos, russos i americans, cap d’ells, exactament cap, m’ha commogut i m’ha fet sentir partícip de tot allò que l’autor explica. ¿Potser perquè he nascut a l’altiplà en un casa reconstruïda damunt les runes que Lussu havia vist el 1917? ¿Potser perquè anava a caçar galls salvatges i perdius de roca a les muntanyes de Zebio, Fior i Castelgomberto, i des d’allà dalt he vist tantes vegades com sortia el sol i la plana i el mar llunyà s’il·luminaven? ¿Potser perquè encara vaig a caminar a la vall de Nos amb el meu gos? Corria l’any 1953 quan vaig llegir per primera vegada el llibre. Me l’havia dut un cosí de Pàdua. La coberta era modesta i el paper més aviat groc; havia estat editat a Roma per Giulio Einaudi quan encara estàvem ocupats pels alemanys. Vaig escriure: «... em vaig posar a llegir-lo com l’ós s’abraona a la mel, desatenent fins i tot els deures d’hospitalitat. La meva sorpresa va ser gran. Potser la més gran que he tingut com a lector: aquelles pàgines parlaven de fets esdevinguts en les meves muntanyes durant la Gran Guerra i, concretament, en una muntanya que conec com l’hort de casa...» 7
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 8
El cosí que m’havia portat el llibre em va presentar els Trentin: la senyora Beppa i els fills de Silvio, i va ser a través d’ells que vaig arribar a Emilio Lussu. Al llarg de la meva vida he topat amb algun gran capità: són homes poc comuns, de gran ascendent, en primer lloc exigents amb ells mateixos, que manen sense fer soroll, que saben afrontar amb la força de la raó les situacions més dramàtiques i difícils, a qui no agraden les «gestes heroiques», que coneixen el valor de cada existència i que viuen la història. Entre els autèntics capitans, Emilio Lussu ha estat el més gran. Rei pastor, noble caçador, domador de cavalls, home polític a primera línia en els moments més importants de la història d’Itàlia d’aquest segle, narrador simple com un clàssic antic, però per a mi capità. I prou. De manera que, quan encara avui vaig a caminar pels llocs que ens descriu, és com si vingués amb mi per repetir-me coses que no ha escrit, per explicar-me sobre el terreny les accions de la Brigada Sàsser en aquell any a l’altiplà. No va escriure aquest llibre com un dietari, ni com un assaig històric, ni com una provatura literària: es va limitar a indicar els fets amb paraules com si ho expliqués als seus parents, als tziu, els seus mestres de pagès, homes balentes: «Aquest és el meu clan —em deia—, on l’honor i la paraula tenen el màxim valor». Pàgines com aquestes no podien néixer sinó d’un estat d’ànim determinat. Això ho vaig entendre de seguida però més tard, quan me’n va parlar i vaig llegir les altres coses que havia escrit, tot se’m va fer encara més clar. Escriure’l se li havia convertit en una necessitat: i no perquè Salvemini l’hagués estimulat, ni perquè se sentís escriptor ni, molt menys, literat; sinó perquè era lluny de la seva Sardenya, perquè en aquell moment de la seva vida no actuava al costat dels seus companys exiliats a França, sinó que es trobava forçat a una llarga convalescència a Suïssa, on l’havien operat dels pulmons a causa 8
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 9
d’una malaltia contreta a la presó. I és allà, entre les muntanyes dels Grisons que li recordaven les muntanyes de l’altiplà, en l’obligada immobilitat, que sorgeix de la seva ploma amb memòria viva Homes com nosaltres. Òbviament un llibre d’aquesta mena, escrit per un exiliat que havia fugit del confinament, i en aquella època —era l’any 1936—, no podia ser publicat a Itàlia; va sortir a París el 1938, a les Edizioni Italiane di Cultura. Molt pocs el van llegir. Giulio Einaudi el va donar a conèixer després de l’alliberació de Roma, quan la seva editorial va poder recuperar l’activitat. Però aleshores tampoc no van ser gaires a llegir-lo; aquell 1945 Itàlia vivia altres grans esdeveniments i Lussu participava activament en la Resistència. Va ser reeditat a Torí el 1960 i, finalment, crítics, historiadors i lectors el van descobrir. Ara, els joves d’avui dia, per als quals la Gran Guerra és més lluny que la lluna, troben en aquest llibre el que els textos escolars no expliquen, el que els professors no ensenyen, el que la televisió no programa. I tampoc el cinema. Uomini contro [la pel·lícula de Francesco Rosi, 1970, inspirada en el llibre de Lussu] no és Homes com nosaltres. Un dia, a Roma, després d’haver vist la pel·lícula amb ell i amb Rosi, mentre l’acompanyava a la plaça Adriana, em va dir com si pensés en veu alta: «... tu ja ho saps, a la guerra de tant en tant fins i tot cantàvem...» I és cantant Un ramet de flors, mentre puja per primera vegada a l’altiplà aquell juny de 1916, que la Brigada Sàsser troba els refugiats que han abandonat les seves cases a la fúria de la guerra: «La nostra columna va cessar els cants i es va produir el silenci». La resta és escrita a les pàgines que segueixen i que es mantindran per sempre més en la història de la nostra Itàlia. Mario Rigoni Stern Febrer del 2000 9
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Pรกgina 10
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 11
Breu nota històrica
Homes com nosaltres narra els fets en què, entre el juny del 1916 i el juliol del 1917, va participar la Brigada Sàsser —151è i 152è regiments d’infanteria— gairebé formada del tot per soldats sards. Lussu, a l’inici d’aquesta història, era tinent assistent segon del 3r batalló del 151è regiment. Arran de la gran ofensiva austrohongaresa, coneguda com a «Expedició punitiva», iniciada l’alba del 15 de maig i prolongada durant un mes, la Sàsser va ser traslladada ràpidament a l’altiplà de Sette Comune i el 5 de juny, a Monte Fior, va entrar en combat amb els decisius bosnians hercegovins, de la força d’assalt de la 6a Divisió austrohongaresa comandada pel príncep de Schömburg-Hortastein. I va ser una batalla èpica entre els bosnians, que des de la banda alta de la muntanya havien albirat la llacuna i Venècia, i els sards de la Sàsser i els soldats alpins dels batallons Morbegno, Val Maira, Argentera i Monviso. Els assalts i els contraatacs van durar tres dies; després va arribar una relativa treva i la nit del 24 al 25 de juny els austríacs es van retirar a una línia de resistència prèviament triada. Però per a ells també va significar el fracàs de l’ofensiva que hauria hagut de decidir el destí d’Itàlia. El 3 de juny, marxant cap a la mort, els soldats d’infanteria de la Sàsser en l’escenari tètric de la vall de Frenzela s’havien trobat amb les dones de Valstagna que, mostrant-los els fills al 11
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 12
seu pas, cridaven: «Salveu les nostres criatures!» «Immoi che semus nos», havia contestat una veu entre les files. Ara arribem nosaltres. Els batallons alpins s’havien dirigit cap a l’Ortigara i la Sàsser es va tornar a trobar a primera línia als vessants de Monte Zebio. Ara eren ells qui atacaven, però inútilment: les metralladores dins de cavernes excavades a la roca i els múltiples i embolicats filats de filferro espinós aturaven qualsevol intent d’atac. Cap a finals d’octubre es va preparar una ofensiva italiana amb l’objectiu de recuperar com a mínim les posicions conquerides el 1915, però aquell hivern una sobtada i abundant nevada va enterrar homes i trinxeres. La primavera següent, els calorosos dies de maig i la desfeta de la neu, van causar molts problemes sanitaris i riscos d’epidèmies: el desgel va descobrir les desfetes de la guerra i els cadàvers de molts soldats insepults. Fins i tot s’havien esquinçat els sacs de terra que protegien les trinxeres, i es van esfondrar els refugis construïts durant l’hivern amb terra, pedres i neu. El 10 de juny de 1917 es va iniciar l’ofensiva preparada pels comandaments superiors. Va ser la batalla coneguda amb el nom d’Ortigara en què van prendre part dos cossos de l’exèrcit en un front de 14 quilòmetres. La missió de la Sàsser va consistir a atacar les bases molt ben proveïdes de defenses i metralladores de Monte Zebio. Els combats van ser molt durs. Els sards al Zebio i els soldats alpins a l’Ortigara van aconseguir conquerir les trinxeres adversàries, defensades per tota mena de filats espinosos. Després es va fer el silenci. Una esgarrifança encara recorre els membres de qui, avui, camina per damunt d’aquelles pedres destrossades. M.R.S.
12
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 13
Prefaci
Vaig escriure Homes com nosaltres entre el 1936 i el 1937, en un sanatori de Clavadel, damunt de Davos. M’havia retirat allà a causa de l’agreujament de la malaltia pulmonar que vaig contraure a la presó, que no havia millorat durant el confinament a Lipari i que, després de l’evasió, havia desatès a França. Decidit a resoldre-ho, m’havia sotmès a una operació quirúrgica més aviat complicada i la recuperació m’imposava un llarg període d’immobilitat. Però, tot i així, no hauria escrit mai el llibre, sense la insistència de Gaetano Salvemini. Des del 1921, arran de les evocacions que fèiem plegats de la guerra, ell m’havia demanat que escrivís un llibre: «el llibre», en deia en les seves cartes. A l’exili, «el llibre» s’havia convertit en una mena de lletra de canvi que li devia. A partir d’un moment determinat, seguint el fil d’una idea que em rondava pel cap des que havia llegit Del Principe di Nicolò Machiavelli de Federico Chabod, vaig tenir la gosadia de presumir que escrivia sobre el «Príncep». El dia que en vaig parlar a Salvemini, la nostra amistat va córrer el seriós risc d’entrar en crisi. Era «el llibre» el que ell em demanava, i no pas divagacions sobre el secretari florentí. D’aquesta manera va néixer el text sobre la guerra. Vaig enviar el manuscrit a Salvemini, que era a Londres, a finals de maig del 1937, i em va contestar amb un telegrama d’uns quants centenars de paraules: el meu amic s’havia aplacat. 13
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 Página 14
La primera edició italiana va sortir a París (Edizioni Italiane di Cultura) a començaments de l’any 1938, la segona a Itàlia (Einaudi) el 1945, després de l’alliberament. Rellegint aquest testimoni de la guerra, que vaig deixar intacte després de la seva primera redacció, penso en Salvemini i és a ell a qui dedico aquesta edició. Emilio Lussu Roma, setembre de 1960.
El lector no trobarà, en aquest llibre, ni novel·la ni història. Són records personals, reordenats a la bona de Déu i limitats a un any, d’entre els quatre de guerra en què vaig participar. Només he explicat el que he vist i m’ha colpit més intensament. No he recorregut a la fantasia sinó a la meva memòria; i els meus companys d’armes, tot i que a través d’alguns noms transformats, reconeixeran fàcilment homes i fets. M’he desprès fins i tot de la meva experiència posterior i he evocat la guerra tal i com nosaltres la vam viure realment, amb les idees i els sentiments d’aleshores. No es tracta, doncs, d’una obra de tesi: només vol ser un testimoni italià de la Gran Guerra. No existeixen, a Itàlia, ni tampoc a França, Alemanya o Anglaterra, llibres sobre la guerra. I aquest tampoc no s’hauria escrit mai, sense un període de repòs forçat. Clavadel-Davos, abril de 1937.
14
tripa_lussu_mida petita literatures 20/01/2016 8:43 PĂĄgina 15
J’ai plus de souvenirs que si j’avais mille ans. Baudelaire
coberta Lussu2_coberta NinaGorda.qxd 18/01/2016 13:39 Página 1
“El lector no trobarà, en aquest llibre, ni novel·la ni història. Són records personals, reordenats a la
Nikolai Leskov
LADY MACBETH DEL DISTRICTE DE MTSENSK
bona de Déu i limitats a un any, d’entre els quatre de guerra en què vaig participar. Només he expli-
Santiago Rusiñol
EL CATALÀ DE LA MANXA Marian Vayreda
RECORDS DE LA DARRERA CARLINADA
No he recorregut a la fantasia sinó a la meva memòria, i he evocat la guerra tal i com nosaltres la vam viure realment, amb les idees i els sentiments d’aleshores. No es tracta, doncs, d’una obra de tesi: només vol ser un testimoni de la Gran Guerra.”
Émile Zola
Aquesta voluntat de l’autor, el polític antifeixista
LA BÈSTIA HUMANA
sard Emilio Lussu, l’ha convertit en un dels millors
Santiago Rusiñol
llibres publicats sobre la Primera Guerra Mundial.
LA ‘NIÑA GORDA’ “Dels llibres sobre la Primera Guerra Mundial, Homes Charles Dickens
UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS
com nosaltres és, per a mi, el més bonic. Dels molts que he llegit, estudiat i consultat, d’autors italians,
Honoré de Balzac
L’HOSTAL VERMELL Joseph Roth
LA CRIPTA DELS CAPUTXINS
austríacs, alemanys, francesos, anglesos, russos i americans, cap d’ells, exactament cap, m’ha commogut tant i m’ha fet sentir partícip de tot allò que l’autor explica.” (Mario Rigoni Stern)
Saul Bellow
ATRAPA EL DIA August Strindberg
TOT SOL Patricia Highsmith
CAROL
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC FA ISBN 978-84-88839-94-7
Literatures
HOMES COM NOSALTRES
cat el que he vist i m’ha colpit més intensament.
EMILIO LUSSU
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
EMILIO LUSSU
HOMES COM NOSALTRES Traducció de Teresa Muñoz Lloret
EMILIO LUSSU (Armungia, Sardenya, 1890-Roma, 1975) va ser un escriptor i polític italià. Diputat i dos cops ministre, va ser fundador del Partito Sardo d’Azione i del moviment antifeixista Giustizia e Libertà. Va prendre part com a oficial a la Primera Guerra Mundial, on va ser condecorat diverses vegades, i com a voluntari a la Guerra civil espanyola i a la Resistència italiana. El 1916 la seva brigada va ser enviada a les muntanyes entorn d’Asiago per crear un front que resistís l’avenç austríac. Aquesta experiència va inspirar a Lussu la seva obra mestra, Un anno sull’Altipiano (1938), escrita a Suïssa mentre estava convalescent d’una tuberculosi. Aquest llibre, que ara presentem en català amb el títol d’Homes com nosaltres, va ser adaptat al cinema per Francesco Rosi amb el títol de Uomini contro (1970). Teresa Muñoz Lloret (Barcelona, 1958), llicenciada en filologia catalana, és autora de la biografia Josep M. Castellet. Retrat de personatge en grup (2006). Com a traductora, ha guanyat el premi Vidal Alcover (2004) per la seva versió dels Contes de Primo Levi. Ha traduït, a més, Natalia Ginzburg, Antonio Tabucchi, Paolo Giordano i Italo Calvino. Per a L’Avenç ha traduït Les paraules són pedres, de Carlo Levi (2011).