coberta Nel·lo_DEF_Maquetación 1 03/09/2021 13:47 Página 1
Julià Guillamon
EL TREN DE LA BRUIXA LA FOLLIA D’ALMAYER Simona Škrabec
TORNO DEL BOSC AMB LES MANS TENYIDES Gertrude Stein
AUTOBIOGRAFIA D’ALICE B. TOKLAS Terenci Moix
TERENCI ALS USA Joan-Daniel Bezsonoff
LES SET VIDES D’UN GAT RUS Charles Dickens
POSTALS D’ITÀLIA Joseph Roth
LA MARXA RADETZKY Joaquim Carbó
MALES SETMANES
Víctor Català
Com és que en altres països són capaços de conservar viva l’obra de certs autors i nosaltres no? Per què s’enorgulleixen del seu bagatge literari i el mantenen viu, mentre que nosaltres sovint semblem negar-lo o el menystenim, com si pertanyés a un passat que no val la pena recuperar perquè potser fa pudor de resclosit o tenim por de trobarhi una espardenya, una faixa o una barretina? Qui és el culpable d’aquesta enorme negligència? Els editors, els llibreters, les escoles, les institucions oficials, els mateixos lectors...?
ÉS TRIST MORIR SENSE HEREUS
Joseph Conrad
“Vetlleu pel foc... És molt trist morir sense hereus!”
DAVID NEL·LO
ALTRES TÍTOLS PUBLICATS
En aquest seguit de preguntes hi ha la llavor d’aquest llibre, on l’autor fa un recorregut ben personal, amb una mirada desproveïda de cap pretensió acadèmica, per una sèrie de noms imprescindibles del nostre llegat literari. De Víctor Català a Marian Vayreda, de Pompeu Fabra a J.M. Folch i Torres, d’Aurora Bertrana a Josep M. de Sagarra, passant per Teresa Pàmies. Uns escriptors amb qui estem en deute i que és important que no oblidem: «No podem permetre’ns de viure d’esquena al que van dir i escriure perquè, si no, no podrem entendre mai qui som.»
Edith Wharton
ETHAN FROME
THEMA FBA ISBN 978-84-18680-09-0
Patricia Highsmith
PETITS CONTES MISÒGINS
111 Literatures
DAVID NEL·LO
ÉS TRIST MORIR SENSE HEREUS
DAVID NEL·LO (Barcelona, 1959) és escriptor i traductor. En la seva dilatada i premiada trajectòria, ha conreat amb èxit tant la literatura infantil i juvenil com la narrativa per a adults. Va debutar en la literatura infantil amb L’Albert i els menjabrossa (premi Vaixell de Vapor 1994), i ha estat guardonat també per Ludwig i Frank (premi Josep M. Folch i Torres 2010) i La nova vida del senyor Rutin (premi Edebé 2014). Entre les seves novel·les juvenils trobem els llibres L’aposta (premi Columna Jove 2002), Contrajoc (premi Ciutat d’Olot 2007) i Guguengol (premi Ramon Muntaner 2009). La seva obra novel·lística ha estat repetidament premiada, amb obres com La geografia de les veus (premi Andròmina de narrativa 2006), El meu cor cap a tu per sempre (premi Marian Vayerda 2009), Setembre a Perugia (premi Roc Boronat 2011), Melissa & Nicole (premi Prudenci Bertrana 2017) i La segona vida del Marc (premi Gran Angular 2018). El 2019 va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi de novel·la per Les amistats traïdes. Les seves obres han estat traduïdes a llengües tan diverses com el castellà, francès, alemany, turc, coreà, rus, tagal, grec i portuguès.
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 2
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 3
ÉS TRIST MORIR SENSE HEREUS
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 4
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 5
David Nel·lo
ÉS TRIST MORIR SENSE HEREUS
L’AVENÇ Barcelona OMON
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 6
Barcelona, octubre de OMON © del text, David Nel·lo, OMON Drets d’edició negociats a través d’Asterisc Agents © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., OMON Mallorca, OON, sobreàtic MUMMU Barcelona Telèfon: VP=OQR=TV=ON www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat Es reserven tots els drets. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessita reproduir algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; VP=OTO=MQ=QT). L’Avenç forma part de l’Associació d’Editorials Independents Llegir en Català. Disseny i composició: L’Avenç Il·lustració de la coberta: Cementiri marí de l’Escala. © JMM/L’Avenç.
THEMA: FBA ISBN: VTUJUQJNUSUMJMVJM Dipòsit legal: _=NQVRVJOMON Imprès a Estugraf
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 7
q~ìä~
Introducció i subterfugis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La pedra a la sabata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els deutes generacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Treball de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cementiri marí de l’Escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els premis literaris i un deute personal: Marian Vayreda Pompeu Fabra, l’heroi, que no “l’hèroe”, de la llengua El mercat de Sant Antoni: l’empori de la literatura . . . Josep Maria Folch i Torres i Ramon Folch i Camarasa: museu i cartes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Interludi: dies plàcids a Visby . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La placidesa s’acaba: del mar Bàltic a l’oceà Pacífic . . . Un burgès europeu als tròpics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . No parlaré de Rodoreda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Testament inesperat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Terminus, tout le monde descend! . . . . . . . . . . . . . . . .
V NP OM OV PQ PT QU SO TO UU VU NMU NOM NPS NQU
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 8
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 9
INTRODUCCIÓ I SUBTERFUGIS
Aquest llibre el vaig escriure ja fa temps, amb un altre títol i una altra forma. De fet, ni tan sols diria que és exactament el mateix, si bé el fons, el moll de l’os, no ha canviat. Aleshores era una pretesa investigació d’un detectiu anomenat Ignoramus, i el subtítol era «un cas literari». L’original va fer uns quants tombs i finalment va anar a parar a la taula de Josep Maria Muñoz, director de la revista L’Avenç. Amb el Josep Maria ens coneixem, com qui diu, de tota la vida, tots dos vam anar plegats a l’escola Isabel de Villena, quan fèiem primària. Per tant, quan el veig o parlo amb ell, avui dia, no puc per menys de veure encara el nen que era ell, als vuit o nou anys. Un cop va haver llegit el text, el Josep Maria em va fer una sèrie de comentaris pertinents, però el més important i revelador va ser el de preguntar-me per què m’havia escudat darrere d’aquest narrador fictici anomenat Ignoramus, que l’únic que feia era nosa i que, a més, desorientava el lector. Allò em va fer rumiar molt. Per què ho havia fet? Crec que era un subterfugi per no donar la cara, per no tenir la valentia de sostenir una sèrie de conviccions o d’expressar opinions pròpies, que venien directament de mi, del David Nel·lo. I això per què? Sense posar-me pesat o freudià de pacotilla, em sembla que entenc la raó d’aquesta estratègia literària. Jo no he anat mai a la universitat. Amb prou feines vaig acabar la secundària. Vaig ser V
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 10
allò que es coneix vulgarment com «un fracàs escolar». Molts pensarien que això em dona un estatus de pària en el món intel·lectual. El cert és que ignoro el món acadèmic i les seves regles. De fet, quan assisteixo a actes de caràcter acadèmic tinc tendència a avorrir-me i penso que sovint hi ha una sèrie de tics i manerismes que es mengen el contingut, per interessant que pugui ser. Però és clar, una cosa és la meva percepció i una altra és tenir la gosadia d’emetre opinions sobre el panorama literari del nostre país. Amb quin dret ho faria jo? Fa uns vint-i-cinc anys que escric llibres de ficció. He escrit molt perquè escric de pressa, amb frisança, amb delit, i això m’ha donat la perspectiva del corredor de fons. He vist com contemporanis meus escrivien un únic llibre i després desapareixien de l’escena. Però jo he perseverat. Això m’ha reportat moltes satisfaccions i un cert reconeixement públic que es fa visible amb moltes publicacions i una bona colla de premis literaris. Però a banda del que feia, del que escrivia, també llegia i llegia i llegia… En tots aquests anys he reflexionat entorn del que significa escriure, del que persegueix l’escriptor, del que funciona i del que no funciona en les estratègies literàries. Aquestes serien, doncs, les meves credencials a l’hora d’opinar sobre la nostra literatura. Encara queda, però, la qüestió de saber si això pot tenir cap interès. M’atreviria a dir que sí perquè, a diferència de les anàlisis acadèmiques, el que jo pugui dir sorgeix de la meva observació directa que contrasto amb els meus esforços i el meu entossudiment quan escric la meva pròpia obra. És a dir, que la meva visió no substituirà mai ni farà ombra a assajos més formals o més teòrics; és un camí de raonament paral·lel. Agafem-nos-ho així: un escriptor contempla al seu voltant i reflexiona sobre el que han fet altres autors del seu país que han escrit en la mateixa llengua. Miro enrere i ho faig sense ira. Perquè no visc a l’Anglaterra dels anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial, sinó a la Catalunya del segle ññá. NM
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 11
No pertanyo al grup d’aquells «angry young men». Tampoc no soc el dramaturg John Osborne. *** Al principi he dit que això ho vaig escriure fa uns anys. Durant aquest període, el nostre país ha viscut una sèrie d’esdeveniments que han trastocat enormement la situació del nostre poble, fets de caràcter polític, sobretot. Però quan semblava que la cosa ja era prou complicada, algú altre s’ha volgut afegir a la festa; és una convidada que s’ha presentat per sorpresa i que té un nom lleig, Covid, i un cognom d’adolescent: NV. Això em fa pensar en aquell acudit jueu: Un home va a veure el rabí per demanar-li consell. Li explica que a casa són molta colla i que la vida familiar se li fa insuportable. El rabí li diu que el que ha de fer és comprar una cabra i ficar-la dins de casa, a conviure amb ells. El pobre home no acaba d’entendre-ho però li fa cas. Al cap de dues setmanes torna a visitar el rabí, i aquest li pregunta com li va la vida. «Molt malament», li respon l’home. Llavors el rabí li diu que ja es pot vendre la cabra, i que al cap d’uns dies, el vagi a veure. «I ara, doncs, com van les coses?», li demana llavors el rabí. «Com una seda», li contesta l’altre. Què no donaríem nosaltres per desfer-nos del virus, com l’home jueu que es desfà de la cabra. Però temo que la Covid ha vingut per quedar-se una bona temporada. I mentrestant fem el que podem per viure en aquesta realitat que, de vegades, sembla que sigui d’un altre món. Per desgràcia, una de les màximes afectades en aquest panorama pandèmic ha estat la Cultura, que, en el nostre país, es tracta com si fos la parenta pobra i molesta, la primera de la qual es pot prescindir quan les coses van mal dades. Com és que esmento això en un llibre que parla de literatura? La literatura, com qualsevol manifestació cultural, viu imNN
tripa_nello_mida petita literatures 03/09/2021 13:30 Página 12
mersa en una realitat viva i concreta. No és un univers emancipat, impermeable a les misèries i les grandeses dels homes i de les dones que viuen en aquest món. Per tant, quan avui mirem el que van escriure els nostres antecessors, ho observem des de la nostra perspectiva actual, tenyida, matisada i influïda pel nostre present convuls i confús.
coberta Nel·lo_DEF_Maquetación 1 03/09/2021 13:47 Página 1
Julià Guillamon
EL TREN DE LA BRUIXA LA FOLLIA D’ALMAYER Simona Škrabec
TORNO DEL BOSC AMB LES MANS TENYIDES Gertrude Stein
AUTOBIOGRAFIA D’ALICE B. TOKLAS Terenci Moix
TERENCI ALS USA Joan-Daniel Bezsonoff
LES SET VIDES D’UN GAT RUS Charles Dickens
POSTALS D’ITÀLIA Joseph Roth
LA MARXA RADETZKY Joaquim Carbó
MALES SETMANES
Víctor Català
Com és que en altres països són capaços de conservar viva l’obra de certs autors i nosaltres no? Per què s’enorgulleixen del seu bagatge literari i el mantenen viu, mentre que nosaltres sovint semblem negar-lo o el menystenim, com si pertanyés a un passat que no val la pena recuperar perquè potser fa pudor de resclosit o tenim por de trobarhi una espardenya, una faixa o una barretina? Qui és el culpable d’aquesta enorme negligència? Els editors, els llibreters, les escoles, les institucions oficials, els mateixos lectors...?
ÉS TRIST MORIR SENSE HEREUS
Joseph Conrad
“Vetlleu pel foc... És molt trist morir sense hereus!”
DAVID NEL·LO
ALTRES TÍTOLS PUBLICATS
En aquest seguit de preguntes hi ha la llavor d’aquest llibre, on l’autor fa un recorregut ben personal, amb una mirada desproveïda de cap pretensió acadèmica, per una sèrie de noms imprescindibles del nostre llegat literari. De Víctor Català a Marian Vayreda, de Pompeu Fabra a J.M. Folch i Torres, d’Aurora Bertrana a Josep M. de Sagarra, passant per Teresa Pàmies. Uns escriptors amb qui estem en deute i que és important que no oblidem: «No podem permetre’ns de viure d’esquena al que van dir i escriure perquè, si no, no podrem entendre mai qui som.»
Edith Wharton
ETHAN FROME
THEMA FBA ISBN 978-84-18680-09-0
Patricia Highsmith
PETITS CONTES MISÒGINS
111 Literatures
DAVID NEL·LO
ÉS TRIST MORIR SENSE HEREUS
DAVID NEL·LO (Barcelona, 1959) és escriptor i traductor. En la seva dilatada i premiada trajectòria, ha conreat amb èxit tant la literatura infantil i juvenil com la narrativa per a adults. Va debutar en la literatura infantil amb L’Albert i els menjabrossa (premi Vaixell de Vapor 1994), i ha estat guardonat també per Ludwig i Frank (premi Josep M. Folch i Torres 2010) i La nova vida del senyor Rutin (premi Edebé 2014). Entre les seves novel·les juvenils trobem els llibres L’aposta (premi Columna Jove 2002), Contrajoc (premi Ciutat d’Olot 2007) i Guguengol (premi Ramon Muntaner 2009). La seva obra novel·lística ha estat repetidament premiada, amb obres com La geografia de les veus (premi Andròmina de narrativa 2006), El meu cor cap a tu per sempre (premi Marian Vayerda 2009), Setembre a Perugia (premi Roc Boronat 2011), Melissa & Nicole (premi Prudenci Bertrana 2017) i La segona vida del Marc (premi Gran Angular 2018). El 2019 va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi de novel·la per Les amistats traïdes. Les seves obres han estat traduïdes a llengües tan diverses com el castellà, francès, alemany, turc, coreà, rus, tagal, grec i portuguès.