CATÀLEG 2020
ELS LLIBRES DE L’AVENÇ
Literatures Assaig L’Accent
LITERATURES La sèrie Literatures, amb la memòria com a eix, combina l’edició d’autors catalans contemporanis amb la recuperació de clàssics de la literatura catalana i occidental dels segles XIX i XX.
NOVETAT RAÜL GARRIGASAIT País barroc 104 pàgines | 13 €
El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s’alcen per insultar un agent de l’Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l’avi de noranta anys s’enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l’Eixample, dormen en pau. Onze textos d’una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.
Raül Garrigasait és escriptor. La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi «El Setè Cel». En el camp de l’assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l’entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va, 2018), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i els perills i les potencialitats de la ira (La ira, 2020). Movent-se entre la narrativa i la reflexió, ha anat construint una obra que aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat. El llibre més personal de tots els que ha escrit.
Així comença País barroc: “Havíem quedat ben d’hora a l’hostal del Cap del Pla, a mig camí entre Solsona i la serra del Port del Comte. Per arribar-hi, després d’un seguit de revolts despietats, cal fer una recta que no s’acaba mai, entre camps i pastures, una recta que mira fixament els cingles, les muntanyes i la vastitud del cel. Al voltant, tot és tan llis que semblaria que no et moguessis, si no fos per algun roure i tres o quatre vaques que passen distretes.” 3
NOVETAT CHARLES DICKENS Postals d’Itàlia Traducció de Josep M. Muñoz Lloret 240 pàgines | 18 €
El juny del 1844, Charles Dickens inicia el seu viatge a Itàlia. Tot i la seva joventut, llavors ja és un escriptor consagrat, amb una carrera que havia començat de forma fulminant amb Els papers de Pickwick i Oliver Twist. Amb una família que no parava de créixer, i necessitat de nous arguments per a les novel·les, s’estableix durant un any a Gènova. D’allí, viatja per tot Itàlia, i va enviant a Anglaterra unes cartes extenses on descriu, amb una visió impregnada de romanticisme però també d’una fina ironia, un país enormement atractiu però també terriblement deixat i empobrit. Dickens no s’interessa tant pels monuments que visita com, sobretot, per la gent anònima que hi troba. Els capítols que dedica a Venècia, Roma i Nàpols són particularment remarcables, amb unes escenes que esdevenen inoblidables: un carnaval, l’execució d’un reu, una processó funerària, un sorteig de la loteria. Però també les fondes que troba pel camí, l’excursió al cim del Vesuvi o el pas dels Alps cap a Suïssa, són descrits d’una forma que romandrà per sempre en la memòria del lector. Charles Dickens (1812-1870) és el gran novel·lista de l’època victoriana a Anglaterra, i un dels que ha deixat més petja en els lectors de tot el món, amb llibres com David Copperfield, El casalot, Temps difícils o Grans esperances. En aquesta mateixa sèrie s’ha publicat Una història de dues ciutats (trad. Jordi Arbonès). Amb aquest llibre, inèdit fins ara en català, L’Avenç se suma a la commemoració del 150 aniversari de la seva mort.
“No hi ha cap altre escriptor que sigui més pintor i dibuixant que Dickens.” Vincent van Gogh
4
JOAN-DANIEL BEZSONOFF Les set vides d’un gat rus 456 pàgines | 23,50 € Les set vides d’un gat rus recupera, en un sol volum, els tres títols de la celebrada trilogia de memòries de joventut de Joan-Daniel Bezsonoff: Una educació francesa (2009), Les meues universitats (2012) i El fill del coronel (2017). Una edició especial amb un colofó de luxe, La Javanesa, un relat inèdit on l’autor explica la seva història d’amour fou.
Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és novel·lista. Les seves obres, sovint amb un rerefons històric, han obtingut un reconeixement creixent de la crítica i dels lectors. Amb La guerra dels cornuts (2004) va obtenir el premi Casero 2003 i el premi Mediterranée 2004, mentre que Les amnèsies de Déu (2005) va ser guardonada amb el premi Crexells, amb el premi Maria Àngels Anglada i amb el premi Salambó. Durant el 2008 va publicar el relat mensual a L’Avenç, que va constituir la base del primer llibre d’aquesta trilogia, Una educació francesa (Premi Lletra d’Or 2009).
GUSTAU MUÑOZ El vertigen dels dies. Notes per un dietari 232 pàgines | 18 € El sentit d’aquestes notes per a un dietari és la interrogació. La indagació sobre el present en clau històrica i sobre el passat en clau de present. Amb el teló de fons del trajecte accidentat del País Valencià, aquestes notes tenen un abast d’indagació col·lectiva, en el terreny polític i social, però també tenen un sentit d’indagació personal, amb un visible component autobiogràfic. Perquè, al capdavall, com diu el lema feminista, allò que és personal és polític. Gustau Muñoz (València, 1951) és economista, assagista i traductor. Activista cultural i cívic. És codirector de la revista L’Espill i col·laborador de L’Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a Publicacions de la Universitat de València. Autor, entre altres, dels llibres Intervencions, A l’inici del segle i Herència d’una època. 5
SIMONA ŠKRABEC Torno del bosc amb les mans tenyides 192 pàgines | 16,50 € Torno del bosc amb les mans tenyides és un recull d’impressions, reflexions i sensacions que neixen arran dels múltiples viatges de l’autora. Un meravellós mostrari de postals literàries on la natura desperta els sentiments, on les escenes quotidianes evoquen records i olors, on les sensacions conflueixen en paisatges tenyits de melangia i on afloren experiències que parlen de pèrdua, d’identitat, de desarrelament. Škrabec emprèn el viatge com a recerca i no com a retorn. Simona Škrabec és una assagista, crítica literària i traductora nascuda a Ljubljana (Eslovènia) el 1968, que des de la dècada dels 90 resideix a Barcelona. Llicenciada en filologia alemanya i en literatura comparada per la Universitat de Ljubljana, es va doctorar en literatura comparada per la UAB el 2002 amb la tesi Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa. És autora de L’estirp de la solitud (2002), L’atzar de la lluita (2005) i Una pàtria prestada (2017). Ha traduït més de trenta llibres —domina el català, el castellà, l’alemany, l’anglès, el francès i el serbocroat. Exerceix la crítica literària a diversos mitjans, i de forma destacada a L’Avenç.
GERTRUDE STEIN Autobiografia d’Alice B. Toklas Traducció d’Assumpta Camps 288 pàgines | 19,50 € Sota el pretext d'escriure les memòries d'Alice B. Toklas, la seva íntima amiga, secretària i confident, Gertrude Stein no només explica la història de la seva pròpia vida sinó que ens ofereix una crònica excepcional de trenta anys de vida parisenca.
Gertrude Stein (Allegheny, Pennsilvània, 1874-Neuilly-sur-Seine, França, 1946) va estudiar psicologia a Harvard i medicina en la Universitat Johns Hopkins (Baltimore). En 1903 es va instal·lar a París i va convertir la seva residència en punt de trobada d’escriptors i artistes i pintors d’avantguarda. Com a escriptora, va conrear nombrosos gèneres des de l’existencialisme avantguardista o crear-ne un de nou a partir de retrats. A banda de l’Autobiografia d’Alice B. Toklas (1933), entre les seves obres més notables destaca Three lifes (1909). 6
EN PREPARACIÓ
JOSEPH ROTH
Literatures
La marxa de Radetzky Traducció de Jaume Creus del Castillo La millor novel·la de Joseph Roth constitueix una crònica, elegíaca però també amb ironia, de la decadència i caiguda de l'Imperi austrohongarès, explicada a través de la història de tres generacions de la família Trotta, soldats professionals i buròcrates de carrera. Un món d'ahir que desapareix amb la Primera Guerra Mundial.
JOSEP M. FONALLERAS
L’Accent
Tot el que hi veig Il·lustracions de Marc Vicens John Berger deia que l'art no serveix per explicar el que és misteriós, però sí que serveix per descobrir-ho. En aquest llibre Josep M. Fonalleras comparteix amb el lector el que ha vist abans i després de la mirada a les obres d'art que l'acompanyen. Un recorregut molt personal de silencis i converses amb pintures, estàtues i monuments, places i carrers. Data de publicació: novembre 2020.
AUGUST STRINDBERG
L’Accent
Tot sol Traducció de Carolina Moreno Tena Per un escriptor, la soledat es consubstancial a la creació. Hipersensible, l’home que ha retornat a la seva ciutat després d’anys d’absència, escruta la seva vida al carrer, es seus veïns, els seus records i, també, és clar, s’examina a ell mateix. Reedició dins la col·lecció L’Accent. Data de publicació: novembre 2020.
7
8
9
ASSAIG La sèrie Assaig dedica un atenció especial a la història contemporània de Catalunya, des d’aproximacions i vessants diferents, amb un especial èmfasi en períodes com la guerra civil i l’exili republicà, l’antifranquisme i la transició democràtica.
JORDI MUÑOZ
Principi de realitat Una proposta per a l’endemà del Procés 224 pàgines | 17,50 € Tercera edició Escrit per un dels politòlegs que més finament ha analitzat el Procés independentista de Catalunya, aquest assaig indaga sobre les causes de la revolta democràtica catalana, analitza la resposta que ha obtingut de l’estat, es pregunta per què Catalunya no és independent i reflexiona sobre el futur. Un balanç crític imprescindible per a l’hora actual. Jordi Muñoz Mendoza (València, 1979) és politòleg. Establert a Barcelona des de 1998, es va doctorar en ciència política per la Universitat Pompeu Fabra. Treballa com a professor a la Universitat de Barcelona (UB) i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Ha fet estades de recerca a universitats com Goteborg, Yale i Essex. Forma part del grup de recerca en Institucions i Economia Política (IPERG). La seva recerca se centra en el comportament polític i la política comparada. És autor del llibre La construcción política de la identidad española: ¿del nacionalcatolicismo al patriotismo democrático? (CIS, 2012).
MARGARIDA CASACUBERTA
Víctor Català, l’escriptora emmascarada 224 pàgines | 17,50 € |
8,99 €
Aquest assaig incideix en una renovada comprensió d’una escriptora que, per protegir-se, va haver d’utilitzar no només un pseudònim masculí, sinó una sèrie de màscares. D’ell sorgeix una valuosa nova interpretació de l’obra d’una escriptora el reconeixement i influència no ha deixat de créixer en els últims anys. Margarida Casacuberta i Rocarols (Olot, 1964) és professora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol, del qual ha editat les obres publicades a L’Avenç. També ha traduït del francès Zola, Perec i Némirovsky. Dirigeix la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània de Santa Coloma de Farners, la Càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme i la Càtedra M. Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de Patrimoni Literari. És membre del Consell de Redacció de L’Avenç i del Consell d'Administració del Teatre Nacional de Catalunya. 11
JOSEP M. CASTELLET, JOSEP FERRATER MORA, JOAN FUSTER, JOAQUIM MOLAS I BALTASAR PORCEL
Debat sobre [la] cultura catalana 176 pàgines | 17 € Cinquanta anys després d’aquell debat, i en un context social, econòmic i polític marcadament diferent, la vigència i la necessitat d’examinar els temes plantejats en aquelles sessions segueix sent d’un interès i d’una actualitat indubtables per a una cultura que s’ha seguit definint a si mateixa com a “singular i universal”. L’escriptor Josep M. Castellet (Barcelona 1926-2014) era el 1967 director literari d’Edicions 62; el filòsof Josep Ferrater Mora (Barcelona 1912-1991), exiliat des del 1939, feia de professor al Bryn Mawr College de Pennsilvània, EUA; l’escriptor Joan Fuster (Sueca, València 1922-1992) havia publicat ja, el 1962, el seu influent assaig Nosaltres, els valencians; Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015), historiador de la literatura, feia classe als Estudis Universitaris Catalans; i Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca 1937-Barcelona 2009) ja tenia una llarga carrera dins el periodisme i obra publicada. L’edició del text ha anat a càrrec del professor Jordi Cerdà de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat una iniciativa de l’Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
MARIA CAMPILLO (ED.)
Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 344 pàgines | 21 € El pas de la frontera cap a França constitueix el primer acte de l’exili del 1939. Els testimonis que han deixat els seus protagonistes tenen un indubtable valor històric i literari per al nostre país; i construeixen un gran relat d’autoria múltiple sobre una de les experiències més decisives que poden afectar la condició humana. Aquesta nova edició incorpora índexs onomàstic i toponímic, així com un mapa de les rutes de l’exili.
Maria Campillo (Alhama de Aragón, 1953) ha estat, fins a la seva jubilació recent, professora de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i és vicedirectora del CEDID (Centre d’Estudis sobre Democràcies i Dictadures). Ha publicat estudis d’història cultural, entre els quals Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939 (1994), i sobre diferents períodes i autors de la literatura catalana del segle XX. Ha fet diverses contribucions a l’estudi de la narrativa dels exiliats, n’ha editat correspondència, i va ser assessora científica de l’exposició “Literatures de l’exili” produïda pel CCCB de Barcelona l’any 2005. És membre del consell de redacció de L’Avenç. 12
CATÀLEG GENERAL 2007-2020 Jordi AMAT, Un país a l’ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995).
Marc ANDREU ACEBAL, Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana. Marc ANDREU ACEBAL, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i
la reconstrucció de Barcelona. Maria Àngels ANGLADA, Les Closes. Maria Àngels ANGLADA, Sandàlies d’escuma. Jaume AYATS, Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional. Honoré de BALZAC, L’hostal vermell. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Honoré de BALZAC, El coronel Chabert. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Saul BELLOW, Atrapa el dia. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. Xavier BENGUEREL, Memòries (1905-1940). Pròleg de Pere Calders. Joan-Daniel BEZSONOFF, Les set vides d’un gat rus. Jordi BORJA, Cartes de lluny i de prop. Incerteses i propostes de reconstrucció
democràtica. Enric BOU, Desviacions. Proses de viatge. Joe BRAINARD, Me’n recordo. Josep CALVET, Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. Maria CAMPILLO (ed.), La Brigada del Vidre. Cròniques del front (1936-1939). Maria CAMPILLO (ed.), Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939. Mireia CAPDEVILA i Francesc VILANOVA, Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945). Margarida CASACUBERTA, Víctor Català, l’escriptora emmascarada. Francesc CASARES, Compromís amb la justícia. Memòries d’un advocat laboralista
(1958-1978). Jordi CASTELLANOS, Literatura i societat. La construcció d’una cultura nacional.
Josep M. CASTELLET; Josep FERRATER MORA; Joan FUSTER; Joaquim MOLAS; Baltasar PORCEL, Debat sobre [la] cultura catalana. Rosa CONGOST, Les lliçons d’història. El jove Pierre Vilar (1924-1939). Joseph CONRAD, La follia d’Almayer. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Joseph CONRAD, La línia d’ombra. Traducció de Marta Bes Oliva. Joseph CONRAD, Memòria personal. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Benjamin CONSTANT, Adolphe. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Charles DICKENS, Postals d’Itàlia. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Charles DICKENS, Una història de dues ciutats. Traducció de Jordi Arbonès. Andreu DOMINGO, Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat
nacional.
13
Fèlix FANÉS, Diari de guerra. Nova York, tardor 2011. Sharon G. FELDMAN, A l’ull de l’huracà. Teatre català contemporani Traducció de Pere Bramon i Neil Charlton. Félix FÉNÉON, Notícies de tres ratlles. Traducció de Joan-Lluís Lluís. Josep M. FONALLERAS, Tot el que hi veig. Il·lustracions de Marc Vicens. Raül GARRIGASAIT, País Barroc. Carles GERHARD, Dues guerres i un exili. Memòries. Pròleg de Borja de Riquer. Jaume GUILLAMET (ed.), El desafiament català. Un relat internacional de la Transició. Jaume GUILLAMET, L’Empordà dels escriptors. Julià GUILLAMON, El tren de la bruixa. Julià GUILLAMON, El barrio de la Plata. Julià GUILLAMON, El barri de la Plata. Peter HANDKE, Infelicitat perfecta. Traducció de Marta Pera Cucurell. Patricia HIGHSMITH, Carol. Traducció de Montserrat Morera. Henry JAMES, Els papers d’Aspern. Traducció de Joan Sellent. Franz KAFKA, Carta al pare. Traducció de Ricard Torrents. Heinrich von KLEIST, Michael Kohlhaas. Traducció de Jaume Creus. Nikolai LESKOV, Lady Macbeth del districte de Mtsensk. Traducció de Jaume Creus. Joan-Lluís LLUÍS, Els invisibles. Emilio LUSSU, Homes com nosaltres. Traducció de Teresa Muñoz Lloret. Katherine MANSFIELD, Diaris. Traducció de Marta Pera Cucurell. Katherine MANSFIELD, En una pensió alemanya. Traducció d’Anna Llisterri. Emili MANZANO, Pinyols d’aubercoc. Joan-Lluís MARFANY, Llengua, nació i diglòssia. José Luis MARTÍN RAMOS, Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939. José Luis MARTÍN RAMOS, La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937. Andreu MAYAYO, La veu del PSUC. Josep Solé Barberà, advocat. Carme MOLINERO i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme
(1956-1981). Aram MONFORT, Barcelona 1939. El camp de concentració d’Horta Gustau MUÑOZ, El vertigen dels dies. Notes per a un dietari. Jaume MUÑOZ JOFRE, Perseguint la llibertat. La construcció de l’espai socialista a
Catalunya, 1945-1982. Jordi MUÑOZ, Principi de realitat. Una proposta per l’endemà del Procès. Josep M. MUÑOZ (ed), Els Quatre Presidents. Entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i
Montilla. Irène NÉMIROVSKY, La vida de Txèkhov. Traducció de Margarida Casacuberta. Georges PEREC, L’Eclipsi. Versió d’Adrià Pujol Cruells Fernando PESSOA, Escrits sobre Catalunya i Ibèria. Traducció de Víctor Martínez-Gil. Adrià PUJOL CRUELLS, Els barcelonins.
14
Jordi PUNTÍ, Els castellans. Thomas de QUINCEY, Els últims dies d’Immanuel Kant. Traducció de Josep M. Muñoz
Lloret. Ferran REQUEJO, Camins de democràcia. De l’autonomia a la independència. Esteve RIAMBAU, Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil. Eduard RIU-BARRERA (ed.), Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS
(1920-1941). Judith ROHRER, La nova escola catalana. Arquitectura i política a l’època del
Modernisme (1888-1906). Joseph ROTH, La marxa de Radetzky. Traducció de Jaume Creus. Joseph ROTH, Viatge a Rússia. Traducció de Jaume Creus. Joseph ROTH, El pes fals. Història d’un inspector de pesos i mesures
Traducció de Jaume Creus. Joseph ROTH, La cripta dels caputxins. Traducció de Jaume Creus. Joseph ROTH, Job. Història d’un home senzill. Traducció de Judith Vilar. Santiago RUSIÑOL, Teatre polèmic. Pròleg de Margarida Casacuberta. Santiago RUSIÑOL, En Josepet de Sant Celoni. Santiago RUSIÑOL, La ‘niña gorda’. Santiago RUSIÑOL, El català de la Manxa. Santiago RUSIÑOL, Màximes i mals pensaments. Joan SANTANACH (ed.), Llull x Llull. Una antologia de textos de Ramon Llull. Antoni SEGURA, Euskadi, crònica d’una desesperança. Simona ŠKRABEC, Torno del bosc amb les mans tenyides. Lluís SOLÀ, La paraula i el món. Assaigs sobre poesia. Robert L. STEVENSON, L’emigrant amateur. Traducció d’Anna Llisterri. August STRINDBERG, Tot sol. Traducció de Carolina Moreno Tena. August STRINDBERG, La gent de Hemsö. Traducció de Carolina Moreno Tena. Marina SUBIRATS, Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials
al tombant del segle XXI. Josep TERMES, Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Joan TODÓ, L’horitzó primer. Marian VAYREDA, Records de la darrera carlinada. Federico VÁZQUEZ OSUNA, Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat
a Catalunya (1931-1944). Federico VÁZQUEZ OSUNA, La justícia durant la Guerra Civil. El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939). Virginia WOOLF, Flush. Traducció de Jordi Fernando. Émile ZOLA, La bèstia humana. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret.
Tot el catàleg, informació i continguts extres a
www.elsllibresdelavenc.cat 15
Una editorial que conjuga literatura i assaig, memòria personal i memòria col·lectiva, reconstrucció del passat i mirada sobre el present
L’Avenç SL Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona 93 245 79 21 www.lavenc.cat Contacte Núria Iceta ¡ niceta@lavenc.cat ¡ 610 40 72 09 Distribució RBA llibres ¡ 902 213 413 www.elsllibresdelavenc.cat revistalavenc @L_Avenc editorial_lavenc L’Avenç forma part de l’Associació d’Editorials Independents Llegir en Català
www.llegirencatala.cat