setembre 2016 #2
Creació Escènica La revista de la
nau ivanow
sumari Editorial
3
La Ruta 40
4
beca despertalab Cia. Paradiso 99
6
Cia. El Martell
7
Carlos Perelló
7
Col·legi de teatre de BCN
8
xarxes de creació Red de teatros alternativos 10 La Nau Al món IETM
12
MUEstra estatal de JALISCO 13 Viver de creadors Maria g. Rovelló
14
Recuperem la història
15
joaquim benedí: et trobarem a faltar En tornar de vacances ens va arribar la trista notícia de la mort de Joaquim Benedí, veí del barri de la Sagrera i persona molt apreciada per tothom. A la Nau vam tenir la sort de comptar amb la seva col·laboració voluntària durant cinc anys. En Quim va ser un molt bon “relacions públiques” que atenia la gent que entrava a la Nau quan encara no teníem l’oficina a la planta baixa. I no deixava de fer-ho sempre amb un somriure. Nosaltres li teníem una estima especial i sempre li estarem agraïts per totes les hores que va dedicar-nos sense cap altre interès que el d’ajudar, fins i tot quan la seva salut ja era delicada. Des d’aquí volem fer arribar el nostre condol i agraïment a tota la família, en especial a la seva dona, la Marta, que en més d’una ocasió passava la tarda amb ell a la Nau per fer-li companyia. Quim: sempre et tindrem en el nostre record.
2 - La revista de la Nau Ivanow
editorial Comencem la temporada!! I quina millor manera de fer-ho que presentant-vos el número dos de la nostra revista, on podreu llegir amb detall tot el que ha anat passant els últims mesos a la Nau, com també alguns dels nostres projectes en marxa. Volem destacar, sobretot, un parell d'informacions. La primera, la trobada de la IETM (una xarxa internacional d'arts escèniques) que es realitzarà al novembre a València. Aquesta trobada comptarà amb la presència de més de 700 participants d’arreu del món que debatran sobre les arts escèniques. És un fet important que volem compartir amb vosaltres per animar-vos a participar-hi. Des de la Nau, hem format part del comitè organitzatiu i de continguts, tot aportant el nostre granet de sorra, cosa que ens ha fet viure i veure de prop el que serà aquesta trobada tan interessant. La segona novetat és l’acord que hem tancat amb la Secretaria de Cultura de Jalisco (Mèxic), que us detallem en les pàgines interiors, i que s'ha produït en el marc de la Muestra Teatral de Teatro. Hem creat un pont entre Jalisco i Catalunya per a la mobilitat de gestors i companyies que, com la IETM, s’emmarca dins l’estratègia d’internacionalització que per a la Nau Ivanow serà aquest curs un dels objectius estratègics.
Quan diem internacionalització no ens referim només al fet que la Nau Ivanow, com a projecte, estigui present arreu del món i en àmbits diversos, sinó que volem que les companyies catalanes tinguin una porta oberta a l’exterior on poder compartir el seu treball i donar-lo a conèixer. Aconseguir-ho, també ha de ser part de la nostra tasca com a centre de creació. Coneixerem una altra de les companyies residents a la Nau i també algunes de les institucions amb què col·laborem. Comencem, doncs, un nou curs carregat de bons propòsits i amb la mirada posada més enllà de les nostres fronteres, una mirada que ens portarà a fer un llarg camí de la mà de molts companys de viatge que a poc a poc us anirem presentant i que esperem que aneu seguint. Que comenci el viatge! Us hi apunteu?
La revista
de la
NAU IVANOW
www.nauivanow.com · info@nauivanow.com · @nauivanow c. Hondures, 30 · 08027 Barcelona
Exemplar gratuït Prohibida la seva venda
La Nau Ivanow no es fa responsable de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.
Edició: Nau Ivanow Foto portada i contraportada: Roser Blanch. Fotografies: Col·legi de Teatre de Barcelona, Roser Blanch, Jordi Buxó, Kiku Piñol, Roger Martrat i David Marin. Col·laboració: La Ruta 40, Col·legi de Teatre de Barcelona, Jacobo Pallarés, Maria G. Rovelló. La revista de la Nau
Ivanow - 3
la ruta 40
Teatre de text, artesà i amb una mirada contemporània ∆
Detall d'una escena de La Col·lecció, de Harold Pinter
A
questa va ser, després de donar-hi moltes voltes, la definició de la nostra línia de treball. No va ser el punt de partida, sinó una definició que hem anat trobant pel camí. Un camí breu però intens de 5 anys i 8 espectacles. El que ens va unir, d’entrada, va ser la inquietud per generar projectes propis i una sensibilitat comú envers una sèrie de temes, autors o estètiques. L’«obligació» de les etiquetes va venir més tard. L’origen de La Ruta 40 es remunta a l’estiu de 2011, quan Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla coincidim al taller d’Andrés Lima a l’Obrador de la Sala Beckett. Ja ens coneixíem de la nostra etapa formativa al Col·legi de Teatre de Barcelona, tot i ser de promocions diferents. Però va ser aquell estiu quan va començar a gestar-se la companyia, tot prenent el nom de la mítica ruta 40 de l’Argentina, que l’Albert havia visitat feia poc. En el moment de crear, una companyia independent es presenta davant un desert, que pot ser hostil però també fascinant. I d’aquesta metàfora del paisatge patagònic i de la incertesa de si anem o no a enlloc, vam néixer.
4 - La revista de la Nau Ivanow
Som tres actors amb inquietuds per la direcció, però els equips varien molt i sempre estan al servei de l’espectacle. No busquem obres només per a nosaltres tres. Decidim què volem fer i després definim equips i comptem amb col·laboracions d’altres autors, actors o directors. Dels vuit espectacles estrenats fins ara, alguns han sigut encàrrecs de textos expressament escrits per a nosaltres, i altres, processos de creació o posades en escena de textos, tant clàssics com contemporanis. En alguns casos les col·laboracions s’han repetit, com amb l’Albert Arribas, de qui vam estrenar a La Seca Selecció i El cant de la Gorgona. També amb Mentidera Teatre, amb qui vam estrenar El Balneari, de Marc Artigau, a Temporada Alta, un festival en què hem participat en diverses ocasions. En el camí, s’han incorporat a la companyia dues col·laboradores habituals i imprescindibles: Xesca Salvà (espai escènic i vestuari) i Maria G. Rovelló (producció i distribució). Amb aquestes noves incorporacions a l’estructura, hem pogut crear espectacles cada cop més ambiciosos i més sostenibles econòmicament, i hem generat l’interès i la confiança del Departament de
companyia resident
∆
Albert Prat. Sergi Torrecilla i Alberto Díaz
∆
Assaig a la Nau Ivanow
«Vam néixer de la metàfora del paisatge patagònic i de la incertesa de si anem o no a enlloc.»
Temporada 2016/17 A començament d’octubre estrenem Cúbit, de Josep Maria Miró, al Festival Temporada Alta. Al maig farem temporada amb Cúbit al Teatre Lliure de Barcelona. Al novembre reprenem la gira d’El llarg dinar de Nadal per acabar celebrant el Nadal a El Maldà (del 15 de desembre al 15 de gener), on superarem la fita de les 100 funcions. Més informació a: www.laruta40.net ∆
Fotografia promocional de l'obra Cúbit, de Josep Maria Miró
Cultura de la Generalitat i de sales en què teníem moltes ganes d’actuar com la Sala Beckett, on vam portar La col·lecció, de Harold Pinter, o el Maldà, que va acollir l'estrena El llarg dinar de Nadal, de Thorton Wilder, el nostre major èxit de crítica i públic fins al moment, guanyador del Premi Butaca 2015 a Millor Espectacle de Petit Format, i que ens continua donant moltes alegries. En el nostre creixement com a companyia hi ha hagut dos còmplices imprescindibles. D’una banda, la Nau Ivanow, on hem pogut treballar sempre amb llibertat i comoditat des dels nostres inicis fins ara, i on som ja oficialment companyia resident. D’altra banda, la Sala La Planeta de Girona, que va produir el nostre primer espectacle, Fa una mica de soroll, de Romina Paula, i que ara torna a confiar en nosaltres coproduint Cúbit,
de Josep Maria Miró, una nova col·laboració molt desitjada, amb una obra intel·ligent i inquietant sobre la construcció i la destrucció de la memòria. Es podrà veure al Teatre Lliure, on l’any 2012 també vam estrenar la peça breu To Ramona, d’Albert Prat. Seguirem, amb pas ferm, acumulant fites. Som fills de la ruta. La Ruta 40 La Ruta 40 és una de les companyies residents de la Nau Ivanow. Des dels seus inicis, hem pogut veure i compartir els seus processos de creació i de creixement com a companyia. També és un dels principals actius en el treball de la Nau amb el territori, ja que treballen amb les companyies de teatre no professionals del barri de la Sagrera.
La revista de la Nau
Ivanow - 5
despertalab L
a Nau Ivanow i la Sala Atrium organitzen el Cicle de creació escènica DespertaLab amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent. A través del cicle, es posa a l’abast dels artistes i les companyies l’espai i les condicions tècniques adients per a la creació, la producció, la comunicació-difusió i l’exhibició d’una obra teatral.
1r Premi - Cia. Paradiso 99
NO HI HA BOSC A SARAJEVO Un franctirador serbi busca retrobar-se amb una dona bosniana a qui va estimar abans de l’inici de la guerra. Ens trobem a la guerra de Bòsnia de 1992. Estem a la ciutat assetjada de Sarajevo, on ningú pot entrar ni sortir i on morir és més fàcil que sobreviure. Cap dels dos amants pot ser el mateix ara que la mort els rodeja, però existeix alguna part de la seva humanitat perduda, com a víctimes o botxins, que puguin recuperar en retrobar-se? Tornaran a trobar-se? Al seu voltant, un soldat de l'ONU i un corresponsal de premsa es converteixen en testimonis i protagonistes al mateix temps del terror de la guerra. Allà plou cendra constantment, i aquí, a Barcelona, assistim a les Olimpíades, impassibles a la guerra.
∆
∆
∆
Assajos a la segona planta de la Nau
Fotografies de l'obra a la Sala Atrium
6 - La revista de la Nau Ivanow
Cartells promocionals de l'obra
∆
beca de creació escènica 2016 2n Premi - Cia. El Martell
Y-X O LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES Si esteu llegint això és que ens estimeu. O que heu sentit alguna espècie d’atracció inesperada per una obra amb un títol tan desafortunat com Y-X (o La fidelitat dels cignes negres) i esteu intentant esbrinar de què tracta. O potser és que esteu secretament enamorats d’algun dels nostres actors i, per tal de tenir tema de conversa i quedar bé, us voleu assegurar que entendreu l’espectacle. Sigui com sigui, si esteu llegint aquesta sinopsi feta per encàrrec i a altes hores de la nit intentant combinar això del teatre amb qualsevol altra feina precària, és perquè heu sentit un impuls, per petit que sigui, vinculat a l’amor. Si és així, si heu sentit amor, amor vertader -el de les pel·lícules de Hollywood o el dels contes de fades-, només us fa falta seguir el vostre instint i venir a veure YX, un caramelet romàntic que hem cuinat a foc lent. Això sí, si realment ens estimeu, més val que no torneu mai més al teatre i que no goseu anar a veure, no goseu ni somiar amb cap altre espectacle. Sou el nostre públic i, si ho féssiu, ens sentiríem profundament traïts. I ploraríem. Molt. I ploraríem. Molt.
∆
Assajos de Dramaburg a la Nau Ivanow
3r Premi - Carlos
perelló
DRAMABURG “Bien-unidos ¡Bienvenidos a aquí! A la Gala de nuestra reconstrucción. A la reforma de nuestra identidad. Al diseño del deseo común. A la consolidación de la certeza a través de la forma de las cosas. La forma no es trivial. El conocimiento de la forma es la clave de la sabiduría. ¿Para qué venir hoy hasta aquí? ¡Para trascender!” Un jove periodista es capbussa dins les entranyes de l'esdeveniment més glamurós de l’any. Retransmetent en directe per a tot el món, vol, amb una única pregunta, despullar l’estrella principal de l’espectacle, deixant en evidència la seva superficialitat i inconsciència. Però la gala convertirà la puresa del periodista en part de l'espectacle, la corromprà i la utilitzarà per mantenir l’audiència al màxim fins a un final explosiu.
∆
Fotografia promocional de l'obra Y-Z
Dramaburg és una reflexió sobre la civilització de l’espectacle. Sobre com convertim en producte tot allò que queda pur i natural en nosaltres, i que ens converteix en còmplices i turistes de la destrucció del nostre món. La revista de la Nau
Ivanow - 7
collegi · de teatre de bcn
∆
G
isela Krenn és la directora del Col·legi de Teatre de Barcelona, un espai de professionalització i referent pedagògic en l’àmbit teatral. Què s’enduen els joves que han passat pel Col·legi? Lluitem perquè adquireixin la consciència que l'ofici requereix, art i passió, però també compromís i disciplina. Quines noves tendències exploreu des del centre en l’estudi teatral? El fet de ser un centre privat ens facilita la incorporació ràpida dels professionals que investiguen per poder compartir-hi el seu creixement. Què li falta al teatre, avui? Una figura jurídica de protecció laboral perquè els que comencen puguin desenvolupar els seus projectes.
8 - La revista de la Nau Ivanow
Gisela Krenn (tercera per la dreta) amb la comissió avaluadora
El risc és present en les produccions que neixen dins el Col·legi? El risc és sempre present en el fet teatral, forma part de la seva seducció i una escola és un espai on s'ha de treballar amb llibertat d’equivocar-se. El Col·legi
ha de ser un espai on oferir als joves
artistes eines per investigar i desenvolupar idees?
És fonamental que adquireixin eines per poder crear i parlar amb veu pròpia, cada generació té necessitat d'expressar les seves inquietuds i l'escola té l'obligació de ser-ne impulsora i acollidora. Quin
és l’equilibri entre la teoria i la pràctica en
el teatre?
La teoria per a l'actor és la racionalització de la pràctica, per la qual cosa la resposta poètica a la pregunta seria que l'equilibri està en la pràctica justa de la teoria.
entrevista a gisela krenn
∆
Signatura del conveni de col·laboració entre el Col·legi i la Nau
La
col·laboració amb la
Nau Ivanow,
que posa a la
vostra disposició l’espai d’exhibició de la
Fàbrica
de
Creació, ha estat beneficiosa? Ha estat fantàstica. El fet que puguin presentar els seus primers treballs en un espai professional els fa créixer i crear uns vincles amb la Nau Ivanow que els seran de gran ajuda en el seu futur. Què
suposa per als professionals i estudiants de
Nau Ivanow? Significa una porta oberta per construir i veure construir. Un lloc d'intercanvi de necessitats i inquietuds artístiques. teatre un espai com la
El
valor
afegit
que
aporta
el
Col·legi
a
la
dramatúrgia catalana és visible en l’escena teatral?
Afortunadament podem dir que sí. Tant en les companyies emergents com en les de llarg recorregut podem trobar professionals formats al Col·legi de Teatre que mantenen l'esperit de creació, risc i competència que se'ls va inculcar . Quin
grau
d’homologació
tenen
els
estudis
de
formació teatral?
∆
Tallers dels alumnes del Col·legi a la Nau Ivanow
L'any escolar 2015/2016 vam acollir la primera promoció que en acabar els estudis tindrà el títol oficial de Tècnic superior en tècniques d'actuació teatral. Ha estat i és un camí complicat, però per ara hem aconseguit que els estudiants siguin reconeguts per la Generalitat com a tals i amb tots els drets. La revista de la Nau
Ivanow - 9
xarxes de creació L a Red de Teatros Alternativos, de la que la Nau forma parte, fue desde siempre la punta de lanza de la contracultura, apoyo de figuras emergentes, de vanguardia, de creación escénica alternativa, moderna… Siempre cercana, caldo de cultivo, promotor, impulsor, creador, albacea de las nuevas dramaturgias. Pero nunca con exclusividad, por fortuna. La Red de Teatros Alternativos crea su discurso en torno a esta corriente de artes escénicas porque es parte de esta corriente. Y como tal crea unas infraestructuras acordes para dinamizar el hecho escénico en esta dirección. Desde hace un año la mayor parte de nuestras energías están puestas en Europa, cómo abordarla, cómo ser parte, cómo internacionalizar nuestros proyectos como red. Los miembros de la Red de Teatros Alternativos ya iniciaron en su momento un recorrido de internacionalización de sus proyectos: Hacia Europa. Nuestros socios han sido beneficiarios de los anteriores Programas Cultura de la Unión Europea, han trabajado en distintos Europe Creative (actuales Programa
∆
Jacobo Pallarés i Marta Oliveres en la trobada de la Red a la Nau
Cultura de la agencia europea), los Erasmus Plus. Se han
Ivanow el 2015
creado sinergias con Portugal, Italia, Francia, Inglaterra
La plataforma tratará de impulsar las emergencias escénicas y las nuevas dramaturgias y conectarlas con los creadores que siguen trabajando en esta línea pero que ya tienen un recorrido largo. Y además con la mirada puesta en Europa y desde Europa.
y Noruega. Se han organizado festivales internacionales a pequeña y mediana escala.
Hacia Iberoamérica. Se ha participado en numerosas convocatorias de Iberescena, en el Fonca, programaciones de espectáculos iberoamericanos y residencias de compañías en nuestras salas. Este es un camino emprendido hace mucho tiempo, más fácil de gestionar por la lengua pero más complejo por cuestiones económicas.
Nuestro recorrido internacional hace ya tiempo que empezó de manera individual, como opción de cada socio para enfrentarse a una situación artística determinada pero también como opción para enfrentarse a esta situación de crisis. Podemos entender que como Red, en estos momentos, estamos inmersos en tres caminos abiertos serios y fuertes: 1. Los encuentros de otoño 2016 de la IETM en Valencia. 2. Nuestro proyecto de plataformas dentro de los programas culturales Europe Creative de la Unión Europea, con
La idea es conectar las nuevas, y no tan nuevas, corrientes emergentes y de vanguardia a nivel europeo. Crear una plataforma para vehicularlas o presentarlas o exponerlas o darles más audiencias y facilitar herramientas para comunicarlas, gestionarlas y crear espacios de residencia y laboratorios artísticos para estimularlas, impulsarlas, dinamizarlas, conectarlas, analizarlas y sobre todo ponerlas en valor.
Año Cero
de la
Red. Debe generar crítica, diálogo,
acercamientos entre los creadores, instituciones públicas y las compañías excelentes del circuito. Los ciudadanos de una ciudad deben tener el privilegio de ver la punta de lanza de la cultura en su ciudad, no importando dónde sino qué y cómo.
el título provisional Avant-garde performing arts. Un proyecto con cerca de 13 centros culturales de más de 10 países europeos.
3. La remodelación de un circuito a tres años (el circuito de la Red de Teatros Alternativos) como modelo de proyecto para la plataforma y como semilla orgánica para estabilizar la idea de internacionalización artística.
10 - La revista de la Nau Ivanow
El Circuito debe tener una plusvalía artística distinta, diferenciadora a la propia de cada proyecto de cada ciudad. Debe repercutir sobre la ciudad o intentarlo. Para ello hay que revestirlo de condicionantes distintos a los habituales. Trabajar con herramientas, tácticas nuevas o diferentes.
red de teatros alternativos
∆
Equip de la Red de Teatros Alternativos a la terrassa de la Nau Ivanow, el 2015
El Circuito viejo es una extensión de un pensamiento de otra época, como son las ayudas y las instituciones públicas, por lo que hay que adelantarse al cambio. El Circuito con otras fórmulas podría ser más transparente, más claro, más participativo, más excelente, más dinámico, más productivo, más atractivo, más complejo... y más arriesgado. Pero con unas posibilidades de plusvalías artísticas inimaginables, de cara al sector e instituciones, una Red que rompe con lo anterior, que propone nuevas herramientas de trabajo, la participación, que sale de la endogamia, que se acerca a la calle, que trabaja codo con codo con sus pares creadores…
«Los ciudadanos de una ciudad deben tener el privilegio de ver la punta de lanza de la cultura en su ciudad.» Queremos que se presente, o por lo menos que sea seleccionado, lo novedoso, lo contemporáneo, la vanguardia, las nuevas tendencias, lo excelente. Que lo que se presente y lo que sea seleccionado sea lo de más calidad. Teatro contemporáneo de calidad. Que seamos prescriptores de artes escénicas o que sepamos que lo que viene tiene excelencia, calidad, riesgo,
vanguardia, novedad. Que los espectadores puedan ver un espectáculo que compite en calidad con los mejores espectáculos que programemos, que vean un HALLAZGO (aunque no sea nuevo el creador). El nuevo Circuito debe invitar al DESCUBRIMIENTO DE UN ESPECTÁCULO EXCELENTE. Darle responsabilidad a la compañía, mucha responsabilidad, y a la sala. Y así el Circuito puede ocurrir en otros lugares públicos. En las plazas, zaguanes, ríos, murallas, coches… y también en las salas. Pero siempre dejaremos presente que los MEDIADORES serán las salas y la Red. Que es un CIRCUITO DE LA RED. Que sea una fiesta, una especie de acontecimiento. Invertir dinero en esta nueva estructura de posicionamiento. Cada función será una fiesta, un acontecimiento.
Debemos ABRIR LAS PUERTAS. Jacobo Pallarés Codirector de Proyecto inestable President de la Red de Teatros Alternativos La revista de la Nau
Ivanow - 11
la nau al món
IETM
Red Internacional de Artes Escénicas Contemporáneas (IETM) ¿Pero qué es la IETM? Es una red compuesta por alrededor de 500 organizaciones de artes escénicas y miembros individuales de las artes escénicas contemporáneas internacionales: teatro, danza, circo, formas de arte en vivo interdisciplinares, nuevos medios. Los miembros son festivales, compañías, productores, teatros, centros de investigación y recursos, universidades y cuerpos institucionales.
E
ntendamos primero de manera simple la situación en la que viven las artes escénicas españolas: una situación límite, una situación de debilidad estructural, una situación de desconfianza hacia el sector público y de plena dependencia del mismo. Pero también una situación artística de efervescencia, de vanguardia y de plena creatividad.
La IETM tiene como objetivos estimular la calidad, desarrollo y contextos de las artes escénicas contemporáneas en un ambiente global iniciando y facilitando el trabajo profesional en red y la comunicación, el intercambio dinámico de información, transferencia de conocimiento y presentaciones de ejemplos de buenas prácticas.
Estas dos situaciones, que son caldo perfecto para crear una serie de encrucijadas explosivas, nos definirán como sector para los siguientes años; dependiendo de los caminos y decisiones que tomemos en estos cruciales momentos seremos una cosa u otra. La IETM Valencia nos permitirá analizar, experimentar, simular, reflexionar sobre los distintos caminos por emprender e imaginar nuevas rutas.
La IETM dota a las artes escénicas profesionales de información, conocimiento, aptitudes y contactos que son necesarios para trabajar en el campo de las artes escénicas contemporáneas a través de las fronteras nacionales.
Una encrucijada nos coloca en un lugar de decisión; de aventura y de misterio, pero también de responsabilidad. Hay que elegir un camino. Y esa elección, como proyectos artísticos, emociona y da miedo a partes iguales. La IETM realiza dos reuniones plenarias cada año en diferentes ciudades europeas, y reuniones más pequeñas alrededor de todo el mundo. Las de 2015 han tenido lugar en Budapest y Bergamo. El encuentro de 2016 de primavera, que antecede al de Valencia, tendrá lugar en Amsterdam. La IETM comisiona publicaciones y proyectos de investigación, facilita la comunicación y distribución de información, y defiende el valor de las artes escénicas. A partir de 2015 la IETM ofrece dos programas de desarrollo profesional: Campus IETM, una escuela de verano para jóvenes profesionales y el Programa de Intercambio Profesional (solo para miembros de la IETM).
12 - La revista de la Nau Ivanow
Las reuniones de la IETM ayudan a artistas y operadores culturales a enriquecer sus redes de trabajo profesionales, a encontrar socios para futuros proyectos, a intercambiar ideas y experiencias, a ganar nuevo conocimiento y aptitudes y descubrir nuevos paisajes artísticos. Y para concluir, creo que hay que empezar a pensar complejo, entender que las artes escénicas son un ecosistema complejo, que cada elemento es diverso y que necesita conectarse con el resto de elementos para su supervivencia. Y que para trabajar en las Artes Escénicas en red, en el sector privado y, sobre todo, en el sector público hay que hacerlo a partir de pensamientos y planes a largo plazo. Y la internacionalización es un estímulo importante e interesante para este ecosistema y para mantener un pensamiento a largo plazo. Y en eso está la Red de Teatros Alternativos.
Jacobo Pallarés
Director de la IETM València
Muestra Estatal
de
Teatro
T
ot just acabem d'aterrar. No fa ni 24 hores que hem tornat de la nostra tercera aventura transoceànica (la primera va ser a Xile fa tres anys) i no hem volgut deixar passar ni sol un dia per explicar-vos què hi hem anat a fer i que passarà d'ara endavant amb aquest pont que hem establert amb Mèxic. En el marc de la 20a MET (Muestra Estatal de Teatro) de Jalisco que va tenir lloc de l'1 a l'11 de setembre de 2016 a Guadalajara (Mèxic), se celebrava la segona trobada de creadors de l'estat i la primera trobada d’espais escènics independents. Després de gairebé un any de converses i trobades per Skype amb Gabriela Escatel, coordinadora de teatre de la Secretaria de Cultura de Jalisco, que va conèixer la Nau en una visita a Barcelona, vam ser convidats a participar en aquests dos fòrums.
«Aquesta trobada ha servit per tancar un conveni d’intercanvi internacional amb la Secretaria de Cultura del Estado de Jalisco, per a la mobilitat de gestors i companyies.» En el primer fòrum es van treballar les condicions laborals i els aspectes legals dels artistes i treballadors de la cultura, les problemàtiques i els buits legals, entre altres temes, i es van buscar estratègies de reflexió col·lectiva per fer front comú. El segon, la trobada d’espais escènics independents, tenia justament l'objectiu de conèixer quins espais independents hi haa l'estat de Jalisco, com treballen, quines problemàtiques tenen i com poder crear eines i recursos per a la supervivència, i, si es creu oportú, crear una xarxa d’espais d'àmbit local, estatal o nacional. Ha estat una tasca complicada. La realitat de molts d’aquests espais és força crua; el buit jurídic local converteix en gairebé un miracle la possible legalització a la ciutat, però la valoració amb què vam acabar va ser molt positiva. Les ganes de fer equip, de treballar per mirar de solucionar aquest i d’altres problemes, i la concreció de diversos projectes a realitzar entre tots, van fer que marxéssim amb molt bones sensacions. A més de compartir la nostra tasca i de participar en els debats aportant una mica la nostra experiència, el viatge també ha servit per tancar un conveni d’intercanvi internacional amb la Secretaria de Cultura del Estado de Jalisco, per a la mobilitat de gestors i companyies dels dos països.
Aquest conveni es concreta en dos projectes: d'una banda, fruit de l’experiència de la trobada d’espais, s'estableix un intercanvi en el camp de la gestió cultural pel qual es convidarà un espai a una petita estada a la Nau Ivanow, per conèixer la gestió del nostre espai, i que servirà per facilitar el contacte amb altres centres de la ciutat i del país. I d'altra banda, un intercanvi en el terreny artístic que anirà en els dos sentits: - Una companyia de Jalisco presentarà el seu projecte dins el marc del Cicle de creació escènica DespertaLab. La Secretaria farà arribar la convocatòria perquè les companyies de Jalisco s'hi puguin presentar i se n'escollirà una que farà residència a la Nau i després exhibirà el seu espectacle. -Una companyia resident de la Nau serà convidada a participar en la MET 2017. És només un petit primer pas, però estem molt contents que el pont ja sigui una realitat i que haguem concretat la internacionalització de la Nau Ivanow i les companyies del país.
David Marin
Director de la Nau Ivanow
La revista de la Nau
Ivanow - 13
viver E
maria g. rovelló
l maig del 2016 va fer un any que formo part del Viver de Creadors de la Nau Ivanow i també va fer un any que vaig iniciar el meu projecte professional. L’objectiu del projecte és ajudar les companyies a professionalitzar-se, realitzant un seguiment i acompanyament al procés de creació, i donant suport als aspectes econòmics, de producció i d’organització. Les tasques generals són les de realització de pressupostos, calendarització del procés de creació i de gira, sol·licitud de subvencions, obtenció de recursos, coordinació, full de ruta de gira, així com la distribució dels espectacles per tal de donar més vida a la creació realitzada. Treballo i col·laboro amb diferents companyies. Realitzo la coordinació de la companyia Dei Furbi; col·laboro amb Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, amb la presentació i justificació de subvencions; formo part de La Ruta 40 (resident a la Nau Ivanow), porto la producció de la companyia i dels espectacles i també la distribució. Amb La Ruta 40 estrenarem un nou espectacle a Temporada Alta 2016, Cúbit, de Josep Maria Miró, que es podrà veure al Teatre Lliure al maig del 2017, com haureu vist en aquest número de la revista.
«Formar part del Viver de Creadors permet gaudir d'una xarxa de contactes, comptar amb assessorament i utilitzar diferents espais de treball, sigui d'oficina o per assajar.» També realitzo la producció de projectes concrets com F.R.A.U., espectacle d’Albert Arribas (Centaure Produccions) que va rebre el Premi Quim Masó i que es va estrenar el 22 de juliol al Grec. És un espectacle de set hores que s’acosta a la violència, sovint extrema, del món literari d’Albert Balasch. Així, doncs, aquests són els principals projectes amb els quals estic treballant actualment, tot i que col·laboro amb altres companyies i projectes. Tenir la possibilitat de formar part del Viver de Creadors permet gaudir d'una xarxa de contactes molt útils, comptar amb assessorament i utilitzar diferents espais de treball, ja siguin per dur-hi a terme feines d’oficina o per assajar.
Maria G. Rovelló
Producció d'Arts Escèniques
14 - La revista de la Nau Ivanow
∆
L'equip de La Ruta 40
Volem recuperar un fragment de la memòria de la Sagrera El desembre del 2017 la Nau Ivanow farà 20 anys. Han estat dues dècades en què l’edifici i el projecte de la Nau han canviat tant o més que el nostre barri. Ara que s’apropa aquesta efemèride força significativa, volem començar a recuperar la història de la Ivanow, una fàbrica que dels anys 50 als 90 va ser un dels motors industrials del nostre barri i que avui dia és, i vol seguir sent, un dels motors culturals del barri i de la ciutat.
Comencem a preparar un llibre de celebració del 20è aniversari de la Nau Ivanow, i és per això que demanem la vostra col·laboració: fem una crida al veïnat del barri o de la ciutat que tingui imatges, alguna història per explicar o records de les empreses que van tenir la seva seu a la Nau (Pinturas Ivanow, Burberry’s, Kevin & Kevin,...) perquè ens les faci arribar i participi de manera activa en la recuperació d’aquest aspecte de la història de la Sagrera. Si teniu imatges, ens les podeu enviar per correu electrònic a nauivanow@gmail.com, o bé podeu passar per les nostres oficines i al moment les digitalitzarem i us les podreu endur. Si teniu històries o records, també podeu venir i, tot compartint un cafè, estarem molt contents de sentir-vos i recollir el que ens expliqueu per poder-ho reflectir en el llibre. Així, doncs, us esperem amb les portes obertes per recollir el passat i a la vegada afrontar el futur. La revista de la Nau
Ivanow - 15