Escanea el código QR para conseguir tu regalo*
Nationale-Nederlanden colabora con ING para poder ofrecerte la hipoteca que necesitas, sin más vueltas.
Y además, solo por dejar tus datos y darnos tu consentimiento para que podamos contactarte… ¡te llevas una experiencia de regalo!
Escanea el código QR o ven a conocer nuestra oficina, Calle Josep Pla i Casadevall, 3-5, 43007 Tarragona o llámanos al 977 253 833, para conseguir tu regalo.*
Nationale-Nederlanden Vida, Compañía de Seguros y Reaseguros SAE y Nationale-Nederlanden, Compañía de Seguros y Reaseguros SAE, ambas con domicilio en Avenida de Bruselas, 16, 28180 Alcobendas (Madrid) actúa como agente de ING BANK NV, Sucursal en España, C/ Vía de los Poblados, 1F, 28033 Madrid, para la comercialización de las Hipotecas NARANJA de ING.
* Consulta las condiciones de la promoción en: https://www.nnespana.es/ads/hipotecas
977 075 961 Carrer Major, 55 - Salou
Horari: Tots els dies de 12.00 h a 01.00 h carbonicrestaurant
Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Pablo Fernández, Andrei Lupu i Javier Bonilla, van dinar al magnífic restaurant Car bonic, ubicat al carrer Major de Salou.
Aquest és un local ampli i ele gant, amb un disseny contempo
rani. Disposa de diversos espais i una bona separació entre tau les.
Us ofereixen diferents opcions, com ara les verdures, peixos i carns a la brasa, tot de màxima qualitat. A més, disposen de més de 150 referències de vi i
una extensa carta de cocteleria. Us ho recomanem per celebrar el dinar o sopar d’empresa, o per dinar en parella, família o grups d’amics.
El Carbonic estarà obert per Sant Esteve i Cap d’Any. Us es peren!
Carpaccio de costella de vaca madurada amb vinagre balsàmic i gelat de mostassa.
Pinya a la brasa amb crema cremada i gelat de rom.
En finalitzar el deliciós àpat, els jugadors del Nàstic van foto grafiar-se amb Jordi Perera, un dels propietaris del Carbonic.
Nadal més divertit Atraccions infantils
Del 3 de desembre al 8 de gener
Mercat Nadal
Del 5 al 10 de desembre
Cambrileja el Nadal Jocs gegants 17 i 18 de desembre
Nadal de Llum Videomapping
Del 16 de desembre al 4 de gener Tallers i infantilsjocs
Del 23 de desembre al 5 de gener
#CambrilsComerç #NadalCambrils
Més informació: www.cambrils.cat
Els Reis a Cambrils
Del 31 de desembre al 6 de gener
Per a un servidor sempre és un au tèntic plaer i un gran honor compartir xerrada i taula amb el president del Nàstic, Josep Maria Andreu. Ens ci tem amb ell a l’excel·lent restaurant Ca l’Eulàlia, ubicat al cor del Serrallo, per repassar diversos aspectes de l’actualitat del nostre club.
Bé presi, permeti’m començar par lant de l’últim partit de la tempora da anterior, jugat a Vigo contra el
Villarreal CF B, en la final del play off d’ascens a 2a A. Va ser aquell un dels dies més durs que ha viscut com a president del Nàstic? Sí, sense cap mena de dubte. Crec que aquest partit, i el de Llagostera (temporada 2013-14), han estat les dues decepcions més grans que he tingut com a president. Ja vaig dir en acabar aquell encontre, i ho continuo pensant ara, que ens van “prendre el pèl”, tant en l’aspecte esportiu com en l’institucional. Els factors externs
que van succeir durant el partit ens han perjudicat greument en el ves sant futbolístic i, evidentment, també en l’econòmic.
“L’estranya” actuació arbitral, per dir-ho de la forma més suau possi ble, va privar al Nàstic de tornar a LaLiga. És molt dur que un factor aliè t’allunyi de l’objectiu comú que te nien club, afició i ciutat...
Així és. Jo, quinze dies abans de dis putar-se el play off, vaig comentar-li a
la RFEF que s’havia de tornar al mo del anterior, d’un partit a casa i altre fora, tenint en compte que el tema COVID ja estava gairebé superat, i també que es juguessin els partits amb el suport de la tecnologia VAR. Però van dir-me que allò no era pos sible i que ja no érem a temps. Vam haver d’acceptar aquella decisió que, com s’ha demostrat, ens ha perjudi cat a tots els nivells.
Uns dies després d’aquell fatídic matx, vostè va publicar una carta a xarxes socials, tot dient que en cas d’haver aconseguit l’ascens a 2a A, hauria fet un “pas al costat” en el Consell d’Administració. I que com no s’havia assolit, havia de seguir al capdavant d’aquest per una qüestió de responsabilitat. Això és l’equiva lent a què continuarà com a presi dent fins que no retorni al Nàstic a LaLiga?
Bé, l’endemà d’aquell partit vaig presentar la meva dimissió com a membre de la Junta Directiva de la RFEF. No estava gens d’acord amb el que vam viure durant el play-off. Pen sa que el club es va veure obligat a fer una compra massiva d’entrades per jugar a Balaídos, el qual no és massa normal. Per altra banda, és cert que en cas d’haver aconseguit l’ascens, hauria fet aquest “pas al costat” dins el Consell d’Adminis tració. Hauria estat el moment ideal per fer-ho, amb el Nàstic altra vega da a LaLiga. Ara no sé què passarà, haurem d’esperar al final d’aquesta temporada per qualsevol decisió re ferent a això.
Vostè és un empresari d’èxit des de fa molts anys i està acostumat al fet que les coses li surtin com cal, en el vessant professional, a base d’es forç, sacrifici i dedicació. Li genera el futbol aquell punt de certa impotència, perquè es pot realitzar una gran tasca esportiva, econòmica i social des del Consell, però al final l’èxit depèn del fet que la “capritxo sa” pilota vulgui entrar?
Mira, el futbol és una empresa, però una empresa diferent de la conven cional. En el món laboral, si et sacrifi ques i prens les decisions adients és més senzill que les coses et surtin bé. Per contra, en el futbol depens del factor sort i de què la pilota vul gui entrar, efectivament. L’exemple més clar el vam patir nosaltres el dia en què l’Achille Emaná va fallar aquell penal contra el CD Leganés al Nou Estadi (temporada 2015-16). Si hagués marcat gol, el Nàstic hauria aconseguit l’ascens a 1a divisió, gai rebé segur.
Per altra banda, és aficionat del Nàstic des que era ben petit i anava al camp de l’Avinguda Catalunya per veure els partits dels Valero Serer (DEP), ‘Cinto’ López (DEP) i compan yia. Ha de ser complicat de vegades “separar” el Josep Maria Andreu pre sident, envers el Josep Maria Andreu aficionat, oi?
Home, com a president d’una insti tució com el Nàstic tens una respon sabilitat molt gran, i no pots prendre les decisions que prendria amb el ta rannà de l’aficionat. Per altra banda, alguns socis o seguidors d’un club,
quan perd el seu equip està una es tona trist, decebut o emprenyat, però després ja se li “oblida”. Un presi dent, per contra, té aquella ocupació i preocupació durant tota la setmana, i això repercuteix negativament en el vessant professional i en el personal, fins i tot.
És conscient que vostè serà un per sonatge “etern” de la nostra enti tat? Ho dic perquè és el president en la història del Nàstic que ha acon seguit més ascensos, amb 3. Tenim la sensació que això no ho superarà ningú, eh? Almenys, a curt o mig ter mini.
Bé, mai se sap això, però està clar que no és gens senzill aconseguir 3 ascensos. La prova evident és que fins a la temporada 2000-01, en què l’equip va pujar a 2a A, vam estar molts anys jugant a 2a B i, fins i tot, un parell a 3a. Recordo que en finalit zar la 2004-05 vam fer una gran festa a la TAP, per celebrar que el Nàstic ju garia dues campanyes consecutives a 2a A per primera vegada, des de 1972 al 1976, període en què va es tar-hi quatre anys seguits.
Parlant de l’actualitat, l’equip va tenir un inici de campionat dubitatiu, però sembla que ja ha “entrat” en dinà mica positiva. De fet, a hores d’ara, estem a només un punt del play off. Sí, l’equip va millorant. Vam tenir un inici una mica complicat, però ara sembla que anem pel bon “camí”. Sincerament, penso que tenim millor plantilla que el curs anterior. Hem de lluitar per la primera posició i, per
tant, aconseguir l’ascens directe, o en el pitjor dels casos, assolir una de les places de play-off.
Si un analitza la plantilla del Nàstic arribarà a la conclusió que és de bona qualitat i que totes les demar cacions estan doblades. O el que és el mateix, un equip dissenyat per aconseguir l’ascens a 2a A...
Estic d’acord, tenim una bona plan tilla. De cara a aquesta temporada, teníem clar que havíem de renovar el contracte de Manu García i de la línia defensiva, que l’any passat va acon seguir 20 porteries a zero. Després, vam incorporar una sèrie de fitxatges que estem segurs, acabaran oferint un bon rendiment, tots ells. La con clusió és que tenim una plantilla ben competitiva i un bon cos tècnic, i que hem d’aspirar a tot. Hem fet un es forç econòmic des de la SAE, i això s’ha de reflectir dins del verd.
S’ha d’abandonar aquesta Primera Federación ja, eh presi? És una cate goria ruïnosa pels clubs! Totalment ruïnosa. La setmana pas sada hi va haver una reunió a Madrid i van sortir unes xifres que “parlen” per si soles. La temporada anterior els clubs de la Primera Federación van presentar entre tots uns 40 mi lions d’euros de deute, per tant, això és insostenible. La RFEF ha de re flexionar urgentment, perquè això no funciona de cap de les maneres.
Se sent decebut amb la RFEF, envers les característiques i avantatges econòmiques que van assegurar que tindria la categoria? Per això millor l’antiga 2a B en la qual, almenys, els desplaçaments eren més propers, amb tot el que allò implicava. A veure, a priori és una bona cate goria en l’aspecte esportiu. Però en el vessant econòmic no ha respost a les expectatives creades inicial ment, sobretot, pel que fa al tema audiovisual. Pensàvem que els clubs tindríem ingressos econòmics impor tants, però ja hem pogut comprovar que no ha estat així.
Per la viabilitat de la SAE, és obli gació tornar a LaLiga en finalitzar aquest curs 2022-23? Doncs nosaltres, tant la temporada
anterior com aquesta, hem dut a ter me un model esportiu de màximes aspiracions, amb el que això suposa en l’aspecte econòmic. Si no aconse guim l’ascens aquesta campanya, no sé si podrem ser tan ambiciosos per tercer any consecutiu. Si no pugem a 2a A, no es pot descartar que propo sem altre tipus de projecte, pensant a mantenir la categoria, simplement.
Tal com ens va confirmar en el seu moment el Director General de la SAE, Lluís Fàbregas, si no s’assoleix LaLiga en acabar la present tempo rada, s’haurà de realitzar una amplia ció de capital de la SAE. Li preocupa, aquesta possibilitat?
Bé, això ja està contemplat i aprovat. La temporada passada i aquesta, hem generat dèficit, i el Consell d’Ad ministració ja ho “cobreix” això, amb préstecs. En cas d’ascens, aquests diners es tornaran als consellers, com és lògic, i en cas que no, aquests diners que són préstecs es converti ran en aquesta ampliació de capital, que com et comentava, ja està previs ta i estipulada des del Consell.
Una satisfacció enorme serà el mo ment en què la ciutat esportiva ja estigui en marxa. Almenys, la prime ra fase programada.
Sí, ja estem pendents de l’últim trà mit; en el qual l’Ajuntament ens ha de donar el permís per començar les obres. De moment, ja hem fet els mo viments de terra i ara, només falten aquests permisos, per iniciar l’obra com a tal, en la qual inicialment tindrem 3 camps de gespa sintèti ca. Lamento que aquests permisos triguin tant a arribar, perquè estem desitjant que els nois del futbol base puguin gaudir de la ciutat esportiva, el més aviat possible. Malgrat això, sóc o vull ser optimista i espero que durant aquest mes de novembre o el de desembre, ja podrem començar a construir-la.
Els dies 11, 12 i 13 de novembre, s’ha celebrat a Tarragona, la fase in augural de LaLiga Genuine, i ha estat un èxit d’organització per part de la nostra entitat, de LaLiga i de BASF. Quin goig tot plegat, oi?
Sí, és una satisfacció enorme, per a tota la gent del Nàstic, veure com
ha evolucionat el nostre projecte Ge nuine. Des de LaLiga tenim el suport incondicional per ser la seu inaugu ral cada temporada i ja hem rebut la seva felicitació per com ha anat, tot plegat. També la gran majoria dels clubs participants ens han donat l’en horabona, per l’organització de l’es deveniment i de la competició, durant el cap de setmana. Estem molt orgu llosos pel fet que el Nàstic i Tarrago na siguin el bressol d’aquesta lliga i obra social tan meravellosa.
Recorda presi, quan el Rubén Alma zán i l’Álvaro Cano, li van comentar a la llotja del Nou Estadi, durant un Nastic-Elx (temporada 2015-16) que volien crear un equip de nois amb altres capacitats? Qui els hi anava a dir als tres, en el que es convertiria, tot això!
Doncs sí. Allò va començar com una il·lusió d’aquests nois i del Nàstic, i ja podem veure en el que s’ha convertit, al final. Ja hi formen part de LaLiga Genuine tots els clubs importants de l’estat i la veritat, ha superat to tes les expectatives, d’una forma ex traordinària. El Nàstic sempre ha de col·laborar amb totes les iniciatives socials que es presentin, i aquesta era una d’elles. Des d’aquí, voldria agrair la feina dels Voluntaris del Nàs tic i de BASF, perquè darrere d’aquest projecte, hi ha molta feina altruista d’aquestes persones.
Per acabar presi, aprofiti per enviar un missatge als nastiquers... Doncs vull agrair als socis del Nàs tic el seu suport incondicional i per la seva confiança cap a l’entitat. En tre tots, hem de retornar al Nàstic a LaLiga i estic convençut, que així passarà. I perquè no, tornar a la 1a divisió, com ja vam fer el 2006. Tarra gona és una ciutat de primera i hem d’intentar que el nostre equip, també ho sigui.
Tant de bo, presi! Així ho esperem i desitgem, tots plegats. En finalitzar l’entrevista, ja va arribar el moment de gaudir dels deliciosos plats que ofereix el fantàstic restaurant Ca l’Eulàlia, on ja podeu reservar el vos tre dinar o sopar d’empresa. Molt recomanable!
Nacho González
Temporada 1975-76. En la imatge veiem els fitxatges que va realitzar el Nàstic aquell curs, en el qual l’equip grana jugava a 2a divisió.
A dalt: Romero, Gallardo, Rodri, Pedraza. A baix: Herrera, Sánchez-Picón i Bañeras.
El porter andalús, Manu García, va rebre el guardó que l’acredita com a millor meta de la passada temporada al grup II de Primera Federación. Els guardons entregats per Golsmedia, compten amb la col·laboració de la RFEF.
barbacoa de les instal·lacions per a tots els participants i públic en general, amb DJ pre sent tota la jornada.
El Gimnàstic de Tarragona or ganitza un torneig de futbol 7 per a tots els socis, aficionats i penyistes de l’entitat que es disputarà durant tota la jorna da del dissabte 3 de desembre al camp de gespa artificial de La Budallera.
Les inscripcions ja es poden realitzar a les oficines del Nou Estadi Costa Daurada, en hora ri de dilluns a divendres de 9 a 13.30 i de 16 a 19 hores, o trucant al telèfon 977 215 103. El preu per equip és de 100 € (places limitades) i la data lí mit per apuntar-se és el dijous 1 desembre.
La recaptació íntegra es des tinarà a les penyes del Nàstic per subvencionar part dels desplaçaments i entrades a estadis rivals durant la present temporada.
L’equip Juvenil Base de gimnàs tica rítmica del Club Gimnàstic de Tarragona va pujar al primer esglaó del podi en la Final de Copa Catalana Conjunts Base N7, celebrada al Pavelló Nou
Els equips estaran formats per un màxim de 12 jugado res i jugadors i es disputaran un mínim de 3 partits. Els ins crits rebran un welcome pack i una entrada pel duel Nàstic – CE Sabadell del dia següent. A més, s’habilitarà la zona de Congost de Manresa.
La competició ha comptat amb 32 equips d’arreu de Catalunya i la prova final va destacar pel gran nivell de tots els conjunts
participants en la categoria ju venil, on l’equip grana s’ha im posat als 15 millors equips cata lans participants en la fase final.
Per la seva banda, el conjunt Sènior Absolut del Nàstic també s’ha proclamat campió de la 2a Fase de Copa Catalana.
Finalment, el conjunt Júnior V ha quedat en 5a posició i els conjunts d’Infantil V, no van po der competir per causes extra esportives.
Nom complet José Manuel Gómez Meneses
Data de naixement 31 - 12 - 1991
Lloc de naixement Torrejón de Ardoz (Madrid)
Equips com a jugador
- CD Guadalajara (3a divisió)
- CP Villarobledo (3a divisió)
- CD Castelló (3a divisió)
- Zamora CF (3a divisió)
- At. Mancha Real (2a B)
- AD Mérida (2a B)
- Linares Dep. (2a B i Primera Federación)
- Gimnàstic (Primera Federación)
Josema Gómez és un experimen tat i corpulent central esquerrà, arribat al Nàstic aquest estiu pro cedent del Linares Deportivo. Es tracta d’un futbolista amb un bon peu i un poderós joc aeri que ja està començant a demostrar els motius del seu fitxatge, pel club grana. Parlem amb ell, tot just fi nalitza una sessió d’entrenament.
En quin club vas començar a jugar, en la teva etapa formativa? Doncs vaig començar en la AD To rrejón, que és l’equip del meu po ble. Després vaig anar jugant per altres clubs de la zona, però ja en edat juvenil, vaig jugar al CD Gua dalajara i al Rayo Majadahonda, que estaven en la Divisió d’honor.
I en la teva etapa de futbol base, sempre vas jugar de central? Ho
dic perquè per les teves condi cions futbolístiques i físiques, probablement vas fer-ho en algun moment com a davanter centre. Doncs fins als 12 o 13 anys sem pre vaig jugar d’extrem esquerre perquè encara no havia crescut, com ho faria uns anys més tard. Després, ja em van ubicar de la teral esquerre, però des dels 15 anys vaig jugar sempre de central.
Durant la teva carrera, has passat per clubs importants com l’AD Alcorcón, CD Castelló o Mérida AD. Però on vas oferir un millor rendiment fou al Linares Deportivo, oi? De fet, vas pertàn yer a aquest equip durant 5 temporades, ni més ni menys. Si, crec que és on vaig tenir un mi llor rendiment. Potser, pel fet que ja vaig arribar allà amb certa ex
periència i una edat més madura. El director esportiu d’aquest club era Miguel Linares, amb qui tenia molt bona relació i que sempre va mostrar-me molta confiança. Jo em vaig sentir ben còmode en aquesta entitat, tant en el futbolístic, com en el personal.
De fet, el curs anterior vas dur a terme un any extraordinari. Creus que has assolit el teu millor mo ment, pel que fa a la confiança i maduresa en el teu futbol?
Penso que ja vaig tenir un gran ren diment, ara fa dues temporades, en la que vam disputar el play off d’ascens a 2a A, contra la SD Amo rebieta. Aquell any em vaig sentir especialment bé sobre el terreny de joc, i vaig continuar amb aques tes sensacions positives, la cam panya següent.
Una de les teves característiques que es valora molt és el fet que si guis central esquerrà, perquè n’hi ha molt pocs...
És veritat, no n’hi ha masses, gai rebé tots els centrals són dretans. Fins i tot, al màxim nivell passa això. Jugant pel perfil esquerre de la defensa em trobo molt còmode per realitzar qualsevol acció tècni ca amb la pilota als peus, o alguna cobertura per aquella banda.
Quina va ser la teva sensació, quan aquest estiu va contactar amb tu David Comamala, per ofe rir-te el fitxatge pel Nàstic? Vaig rebre ofertes d’altres clubs importants de la Primera Federa
ción, però quan el meu represen tant em va comentar que existia una del Nàstic, li vaig dir que vo lia venir aquí, sí o sí. Aquesta és una entitat molt històrica i no vaig dubtar que el meu lloc estava a Ta rragona, i estic segur que no m’he equivocat.
Quin club i quin vestidor t’has tro bat, Josema? És tot millor del que esperaves?
Molt millor, sincerament. El club té una estructura de superior catego ria, es nota en moltíssims detalls. I els companys m’han sorprès, per la seva qualitat humana. Quan arri bes a un nou entorn, tens dubtes sobre com et trobaràs, però des del primer dia m’han fet sentir molt bé, i els hi vull agrair des d’aquí.
Inicialment, no vas tenir minuts. Però a base de constància i feina diària, has aconseguit capgirar la teva situació individual. Satisfet amb el rendiment que estàs mos trant, o encara consideres que el pots millorar?
Estic satisfet, però em conec i es tic convençut que encara puc anar a més. A cada partit que passa, m’estic trobant millor i amb més confiança. Per altra banda, l’equip està oferint una millor versió, per tant, tot es fa més senzill d’aques ta manera.
A Las Gaunas vas aconseguir el teu primer gol amb la samarreta grana. Tenint en compte el teu poderós joc aeri, interpreto que cada temporada aconsegueixes 4
o 5 gols, en les accions a pilota aturada.
Sí, més o menys aquesta és la xifra de gols que aconsegueixo sempre. A més, amb l’experiència acumulada, cada vegada és més factible aconseguir-los, perquè saps on buscar la posició adient. Tinc la sensació que aquesta tem porada podré aportar-li al Nàstic un bon nombre de gols.
El Nàstic té “l’obligació” d’acon seguir l’ascens a 2a A. Aquest fet, creus que és positiu o negatiu, pel rendiment de l’equip?
Sense dubte, ha de ser quelcom positiu. Quan un jugador arriba a aquest club, ja sap quin és l’objec tiu i l’exigència existent. Això ens ha de servir com a motivació i no com un factor negatiu o una pres sió afegida.
Per acabar; com t’estàs trobant a Tarragona, en el vessant humà? Molt bé, la veritat. Jo sóc una per sona ben tranquil·la, i tant la meva parella com jo, estem còmodes aquí. Tenim el nostre pis al costat de l’estadi i ens sentim molt feliços a Tarragona, en tots els sentits.
Doncs ens alegrem que així sigui. Aquest és el cas d’un d’aquells futbolistes que tot entrenador vol a la seva plantilla, ja que “fa equip i vestidor” i a més, ja està demostrant del que és capaç des del terreny de joc. Molts èxits vestit de grana, Josema!
...en la història del Nàstic, només Fernando García-Ramos ha aconseguit ascensos com a jugador i entrenador?
Com a jugador: 1971 - 72, a 2a divisió. Com a entrenador: 1986 - 87, a 2a B.
Fou jugador del Nàstic del 1966 al 1968 i del 1969 al 1972 (en dues etapes). Va disputar 117 partits i va marcar 14 gols vestit de grana. Fou entrenador del Nàstic del 1986 al 1988.
El tarragoní Miguel Palanca fou futbolista del Nàstic en dues etapes: la primera va ser la temporada 2015-16, la del “gairebé” ascens a 1a divisió. La segona, a partir del mercat hivernal de la 2018-19. Recordarem la seva època com a jugador grana des de la terrassa del formidable restaurant-maris queria l’Àncora del Serrallo.
Vas arribar al Nàstic la temporada 2015-16 amb l’equip a 2a A. Se gur que signar per l’entitat grana, fou un motiu de gran orgull com a tarragoní que ets...
Doncs sí. Ja portava uns anys a prop de fitxar pel Nàstic, però per unes circumstàncies o altres no s’acabava mai de concretar. Per exemple, quan jugava al RCE Espanyol B, Ricardo Resta (exdi rector esportiu del Nàstic) va re unir-se amb el meu pare perquè volia que arribés cedit, però l’Es panyol no em va deixar. Fins a la
2015-16 no es va donar i d’aque lla manera, vaig complir el somni de jugar en l’equip de la meva ciutat, i en el que el meu pare és història viva.
Aquell era el Nàstic dels Manolo Reina, Gerard Valentín, Xisco Cam pos, Manolo Martínez, Pablo Marí, Xavi Molina, Mossa, David Rocha, Tejera, Jean Luc, Juan Muñiz, Ema ná, Naranjo, De la Espada... Va ser fàcil per a tu, acoblar-te a aquell vestidor?
Doncs va ser molt senzill, la veritat. Amb Xisco Campos ja vaig compar tir vestidor al CD Castelló, contra Manolo Reina i Achille Emaná ja havia jugat diversos cops i els co neixia, amb Xavi Molina tenia bona relació d’anys enrere... Hi havia un gran grup humà i tots anàvem a una, dins i fora del verd.
Vau estar ben a prop de fer his tòria, eh? Aquell ascens a 1a di
visió, hauria estat meravellós pels jugadors, pel club i per l’afició!
Si, va ser una autèntica llàstima. Aquell grup de jugadors ja portava una bona dinàmica, amb l’ascens ce la temporada anterior. Fou un any preciós en tots els sentits, però malauradament, ens vam que dar “a un pas” de fer història.
Creus que a l’equip, li va poder la pressió en la recta final del cam pionat, o fins i tot, en el play off contra el CA Osasuna?
És complicat dir si va ser per aquest motiu, tot i que en un play off és molt important l’estat d’ànim del grup. La realitat és que l’Osasuna fou superior a nosaltres en els dos partits i ens van “passar per so bre”. Nosaltres ja hauríem d’haver aconseguit l’ascens en finalitzar el campionat regular, perquè ens ho mereixíem.
Parlant del teu cas particular, recor
dem un gol extraordinari que vas aconseguir al Nou Estadi, en aquell “boig” partit contra el Cordova CF (4 a 4, fou el resultat final). És un dels més bonics que vas marcar du rant la teva carrera esportiva?
Doncs segurament, dels més bo nics que vaig marcar mai. Recordo que va centrar Juan Muñiz i Iago Bouzón la volia rematar, però no va arribar-hi. Sortosament, la pilota em va “caure” a mi, perquè vaig en galtar-la des de fora de l’àrea i va entrar amb molta potència.
El míster aquell curs, era Vicente Moreno. Què ens pots explicar d’ell, en el vessant tècnic i humà? Bé, com a entrenador era ben exi gent, amb ell mateix i amb tots no saltres i cuidava molt els detalls. Ens va transmetre una implicació màxima per la samarreta, així que el record que tinc d’ell, és fantàstic. I com a persona, fou molt educat, cordial i correcte amb tothom, ja que tractava a tots els futbolistes per igual. Una gran part de l’èxit d’aquell equip, es va donar per la tasca extraordinària del míster.
Després d’aquella campanya, tens experiències futbolístiques a Polònia, Xipre i l’Índia, però el gener del 2019 tornes al Nàstic. Et va quedar la sensació que amb l’equip que es va formar durant el mercat hivernal, s’hauria pogut evitar el descens?
Sí, vaig tenir aquella sensació. El club va fer un gran esforç, per fi txar a jugadors que augmentaven el nivell de la plantilla. Si analitzem
l’equip que hi havia a partir del mercat d’hivern, era per salvar-se “de carrer”. Malgrat això, la dinàmi ca negativa de la primera volta ens va passar factura, a tots plegats.
Aquell descens, segur que et va afectar molt. T’ha quedat aquella “eina clavada”, oi?
Home, a la vida sempre et “mar quen” més les coses negatives, que no aquelles que podries haver aconseguit, i finalment no asso leixes, com seria el cas de l’any en què gairebé pugem a 1a divisió. Jo sóc molt ambiciós i competitiu, tant en el futbol com en la vida i un cop he “penjat les botes”, he de re conèixer que em fa molt mal haver viscut aquell descens en primera persona, clar que sí.
Vas ser un futbolista amb bona qualitat tècnica, visió de la juga da i bon peu. Però quina creus que era la teva demarcació ideal?
Doncs quan jugava en el futbol base de l’Espanyol, sempre vaig jugar com a davanter centre. Però quan vaig fitxar pel Castilla, Ju len Lopetegui (en aquell moment, l’entrenador del filial blanc) em va ubicar com a extrem dret. Després vaig tenir l’honor de jugar aquell Barça-R. Madrid al Camp Nou, tam bé d’extrem i va quedar el concepte que jo era un home de banda, però penso que on oferia un millor nivell, era dins de l’àrea, a prop del gol.
Quin és el millor record que et queda de la teva etapa a l’entitat grana? Recordo amb molt d’afecte el pri
mer gol que vaig aconseguir amb el Nàstic. Va ser al Nou Estadi, en un partit de Copa del Rei, contra el Girona FC. Jordi Calavera va centrar-me des de la banda dreta i jo, vaig rematar a gol. Fou un mo ment molt especial i emocionant, perquè vaig dedicar-li a la meva filla Clàudia, que estava a punt de néixer.
El teu pare Santi Palanca és lle genda d’aquest club, no oblidem que és el màxim golejador històric del Nou Estadi. Segur que això sig nifica un gran orgull per a tu, eh?
Em sento molt orgullós del meu pare, clar que sí. Ser el màxim gole jador de l’estadi d’un club històric com el Nàstic, ja ho diu tot. Jo no vaig tenir la sort de veure’l jugar, òbviament, però la gent que si ho va fer, sempre m’han dit el gran fut bolista que fou. Aquest rècord gole jador, crec que és impossible que el superi ningú en el futur, tal com està el futbol avui en dia.
Tot un crack el Miguel, i un dels nostres. Després de l’entrevista vam continuar parlant de futbol i de projectes futurs i, des d’aquí li desitgem tota la sort del món. I òbviament vam delectar-nos amb les opcions gastronòmiques que ofereixen a l’Àncora del Serrallo on, per cert, podeu celebrar el vostre dinar o sopar d’empresa. Us ho suggerim!
El Gimnàstic de Tarragona convi da als socis i aficionats de l’en titat a la presentació del llibre Nou Estadi: cinquanta anys fent història, escrit per l’historiador grana Enric Pujol i Cayuelas.
L’acte de presentació tindrà lloc el dilluns 21 de novembre, a les 19.30 h, al vestíbul del Teatre Ta rragona (Rambla Nova, 11).
La periodista de Tarragona Rà dio, Tere Ortega, serà l’encarrega da de presentar l’acte on intervin drà el propi escriptor, Enric Pujol, i el president de l’entitat, Josep Maria Andreu.
El Málaga CF, equip de LaLiga SmartBank, serà el rival grana en la segona eliminatòria de la Copa del Rey.
El conjunt andalús visitarà el Nou Estadi Costa Daurada la penúltima setmana de desem bre (20, 21 o 22, dia i hora per confirmar) en el que serà l’últim partit oficial de l’any 2022 al Temple Grana.
A partir de la convocatòria qual sevol accionista podrà obtenir, de forma immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a l’aprovació de la Jun ta, així com l’Informe de Gestió i l’Informe d’Auditoria.
El Consell d’Administració del Gim nàstic de Tarragona, SAD informa que la Junta General Ordinària i Extraordinària se celebrarà el 13 de desembre de 2022, a les 19.00
hores, a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona, en primera convocatòria i si escau, l’endemà a la mateixa hora i lloc en segona convocatòria.
Per assistir a la Junta General serà necessari presentar el DNI i la targeta d’assistència, que po den obtenir en les oficines de la Societat. En cas de persones jurí diques el seu representant haurà d’aportar els poders que l’acredi tin. Per a les delegacions de vot haurà d’aportar còpia del DNI del delegant.
en la sessió celebrada el dilluns 14 a La Riera de Gaià. L’activitat va servir per la formació i poste rior participació a la Trobada Te rritorials que es celebrarà al des embre.
El Planter Grana va ser protago nista en la sessió d’entrenament de les seleccions territorials mas culines sub-12 i sub-13 del Tarra
gonès. En el cas de la sub-12, els jugadors de l’Infantil C del Nàstic: Daniel Gené, Sergi Cacho, Pol Pa llarés i Joel Luque van participar
Per la seva part, al combinat ta rragoní de la sub-13, el nombre de jugadors grana va arribar fins als sis membres: Adrià Alasà, Walid Chellay, Yago Lapuente, Juan Ca milo Garcia, Didac Morillas i Sergi Estorach van ser els represen tants en l’entrenament del dilluns al Camp de Futbol Escola Camp Joliu, instal·lacions de la Nàstic Sports Academy. En aquest cas, la trobada també va servir per ini ciar la preparació per la Trobada Territorials de desembre.
Nom complet Maurizio Pochettino Grippaldi
Data de naixement 30 - 3 - 2001
Lloc de naixement Barcelona
Equips com a jugador
- Watford FC (Championship)
- Gimnàstic (Primera Federación)
Maurizio Pochettino és altre dels fitxatges del Nàstic 202223, tot arribant al nostre club procedent del Watford FC. Parlem d’un jove extrem, amb unes condicions extraordinàries per la pràctica del futbol i que, de ben segur, li oferirà treball, com promís i professionalitat al nos tre equip. Dialoguem amb ell a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada.
Vas començar a jugar al CP Sa rrià. Com recordes aquells inicis futbolístics?
Així és. Vaig començar en aquest club quan tenia 6 o 7 anys i amb 10, vaig fitxar pel Club Júnior 1917 de Sant Cugat del Vallès. En aquest equip vaig estar-hi fins que amb 12 anys, vaig anar a Anglate rra, en concret al Southampton FC.
Vas notar un canvi en l’estil de joc a Anglaterra, envers el futbol que es practica aquí?
Home, sobretot el canvi més gran que vaig notar va ser passar de jugar de futbol 7, a futbol 11. De petits, no hi ha massa diferència en els estils de joc. De fet, tota la meva formació de futbol 11 la vaig rebre a Anglaterra.
Posteriorment de l’etapa al Sou thampton FC, vas signar pel Tottenham Hostpur FC, per jugar en el seu juvenil i el filial. Seria fan tàstic per a tu arribar a un club tan important, oi? Sí, per a mi va significar una ex periència extraordinària. Vaig per tànyer a aquest club durant 5 o 6 anys i només tinc bons records i paraules d’agraïment envers l’entitat. Allà vaig aprendre molts
conceptes i vaig gaudir del futbol.
La teva etapa a Anglaterra es “tanca” al Watford FC, amb el que vas debutar a la Champions hip la temporada 2020-21. Quina va ser la teva sensació en aquell instant?
Doncs fou un moment que no oblidaré mai. La llàstima és que encara estàvem jugant a porta tancada pel tema COVID, així que no vaig poder gaudir de l’ambient espectacular que genera el públic anglès. El partit es va disputar a l’estadi del Brentford FC, que és nou i molt bonic, i hauria estat fan tàstic jugar allà amb les graderies plenes d’espectadors. Tot i així, aquell dia el recordo amb molt d’afecte, com no.
Aquest estiu has arribat al Nàstic, un club històric i amb objectius ambiciosos. Segur que aquests dos aspectes han estat claus per tal d’incorporar-te al club grana. Està clar. Després de tants anys a Anglaterra, tornar a la meva terra era una idea que em seduïa i en el moment que vaig rebre l’interès del Nàstic, no m’ho vaig pensar ni dos cops. Aquest club mereix es tar a LaLiga i lluitarem amb totes les forces per retornar-lo, el més aviat possible.
Com t’estàs trobant a la nostra entitat, Maurizio?
Molt bé, sincerament. Ha estat molt senzill adaptar-me. Els com panys són persones excel·lents
i m’han facilitat aquest procés d’acoblació. Potser, el que més m’ha costat són els costums en la vida diària, perquè he viscut a Anglaterra tots aquests anys que comentàvem, però ja m’he tornat a adaptar a l’estil de vida d’aquí.
Ja hem pogut comprovar que ets un jugador molt vertical, amb molta velocitat i un bon peu. Aquestes són les característi ques necessàries per ser un bon extrem, eh?
Si, podríem dir que són les virtuts necessàries per jugar “per fora”. Em considero un extrem pur, ja que em sento còmode jugant al costat de la línia lateral i per la meva banda natural. Malgrat això, jugaré encantat allà on decideixi el míster, òbviament.
De moment, no estàs tenint tots els minuts de joc que desitjaries, però segur que treballes de valent en el dia a dia per capgirar aquesta situació, oi? Totalment. Jo treballo en cada entrenament al cent per cent, per aconseguir la confiança de l’en trenador. Evidentment, vull tenir més minuts i lluitaré per asso lir-los i d’aquesta manera, ajudar a l’equip des del verd
L’equip ja va oferint millors sen sacions i aconseguint resultats positius. El veus preparat pel que arriba en el successiu? Sense dubte, estem preparats. Hem treballat de valent des de la
pretemporada, i ara comencem a “recollir els fruits”. Això era qües tió de temps, perquè vam patir moltes lesions i vam arribar una sèrie de fitxatges. Entre un motiu i l’altre, no acabàvem d’agafar el ritme adient, però ara ja podem veure que tot funciona molt millor.
A nivell grupal, l’objectiu és l’ascens. Però quin seria el teu, en el vessant particular?
El que busco, com et comentava, és poder ajudar a l’equip des del terreny de joc, en tot el possible. El nostre objectiu és l’ascens. En tre tots ho hem d’aconseguir.
Segur que per a tu, és un orgull i un honor, ser fill de qui ets. Però consideres que això t’ha generat pressió afegida, durant la teva ca rrera esportiva?
Doncs si, per a mi és un orgull im mens ser el seu fill. Això té molts aspectes positius, però segons com, també algun de negatiu. Jo intento veure-ho com una moti vació i no com una “motxilla” de pressió. El que vull és fer honor del cognom, a base de professio nalitat, treball i actitud.
He de dir que vaig quedar impac tat amb la personalitat del Mau rizio, per la seva educació, humilitat i seny. A un noi amb aquest tarannà, només li pots desitjar el millor, perquè s’ho mereix. Molta sort al Nàstic, Maurizio!
Nacho González
Almazán i Álvaro Cano, els va per metre aconseguir la segona posició del show més genuí. Una edició que va proclamar a la UD Almería com el millor.
La tercera i última jornada, també al complex de Salou, va veure com el Nàstic s’acomiadava amb victòria en imposar-se 3-1 a la Fundación Málaga.
La fase tarragonina de la 5a edició de LaLiga Genuine Santander és mo tiu de satisfacció per tots els parti cipants. Els 44 equips, el Voluntariat Grana, l’organització, els escenaris escollits, les famílies, els cente nars d’aficionats… Tots han gaudit d’aquesta competició única i fantàs tica que hem viscut al nostre territori.
La inauguració es va fer al Nou Es tadi Costa Daurada amb la desfilada dels 44 equips participants i els par laments del president de LaLiga, Ja vier Tebas, i el president del Gimnàs tic de Tarragona, SAD, Josep Maria Andreu. Així va començar el cap de setmana de futbol i agermanament
entre els protagonistes; per conti nuar l’esport al Futbol Salou Sports Center amb un total de 66 partits disputats entre els més de 700 ju gadors, amb els suport dels més de 300 voluntaris locals, que han parti cipat activament en aquest inici de temporada 2022-2023.
El Nàstic Genuine, dirigit per Rafel Magrinyà, va veure com el Córdoba CF i l’Elche CF el superaven en els partits de dissabte per un resultat de 0-3. Després de la competició, el Centre de Convencions de PortA ventura World va acollir la final de la 2a edició del Genuine Talent. L’ac tuació dels capitans grana, Rubén
Cal destacar l’excel·lent feina dels voluntaris provinent dels diferents col·lectius: col·laboradors de BASF, Voluntariat Grana BASF, Col·legi Sant Pau Apòstol, Institut Antoni Martí Franquès, Col·legi Dominiques Tarragona, Col·legi Mare Nostrum, La Salle Tarragona i Camp Joliu. Tots ells han format part del Volun tariat Grana, que impulsa el club i BASF, encarregant-se del suport a les 44 expedicions que s’han aple gat al torneig.
Disputada aquesta primera fase, la següent es dividirà entre Barce lona i Bilbao, amb el RCD Espanyol i l’Athletic Club com a equips am fitrions en els mesos de febrer i març.
La meva anècdota i punt d’inflexió més important va ser al començament del meu camí a Tarragona. Després d’aterrar a la ciutat, acabat de sortir de l’equip on em vaig formar (Hércules C.F) en una edat important per a mi, ja havia acumulat amb 23 anys experiència tant al camp com al vestidor d’un club amb aspiracions iguals. Les trucades de Xavi Bartolo i de Josep Maria Andreu van fer que el Nàstic fos la plaça gran per fer el salt.
El mal començament que va tenir l’equip i la meva irregu laritat van fer questionar-me si la decisió que havia pres era la correcta, ja que m’havia tret de la meva zona de confort a Alacant. El meu excés va provocar aldarulls al camp amb els meus companys. Recordo un servei inicial en un partidet que vaig anar amb tot i em vaig “empor tar”el llavi del meu estimat Buades. La “inflada” que ens vam donar Pinilla i jo en un altre partit després d’una discussió en un entrenament, en el qual el míster, Jordi Vinyals, ens va fer fora del vestidor. Aquest últim esdeve niment és el que va provocar que el míster m’enviés a la “cambra de pensar” durant 6 setmanes.
Vaig reaparèixer en un partit contra el Mallorca B a l’Es
tadi Lluis Sitjar, i estàvem vuitens a la classificació i la si tuació era límit pel cos tècnic. L’entrenador va donar-me l’oportunitat de tornar a l’equip. Vaig sortir i vaig provocar el penal. En aquell moment vaig veure la possibilitat de poder-lo llançar, marcar i demostrar a tots que era un d’ells. Però no va ser així. Vaig fer el xut amb totes les ganes i la ràbia que portava dins meu. Era de nit, amb boirina, i recordo que en el moment de xutar vaig veure que la pilota se n’anava fora. Però no fora de porteria, fora de l’estadi!. Vaig voler rebentar la porteria i el que gairebé vaig fer, va ser trencar el marcador.
El meu xip va canviar molt per la segona oportunitat que em va donar el cos tècnic, per la confiança cega del presi que em deia que jo era ADN d’aquest club, i també pels meus companys que van tenir la santa virtut d’aguan tar-me i reconduir-me del mal camí. Recordeu que aquella temporada vam pujar de categoria i jo ho vaig fer per do ble vegada, perquè també ho vaig fer en l’humà. Aquesta campanya pot ser el calc, amb un final com aquell i vull demanar a l’afició i a l’equip never walk alone. Visca el Nàstic i gràcies Tarragona!
al 2007 i del 2014 al 2017.Manolo Martínez (temporada 2006-07, 1a divisió). Amb la revista Força Nàstic.
L’any 1933, un cop restablerta la Generalitat pel govern de la II República, la conselleria d’esport va instaurar la Copa de Catalunya. De fet el primer i segon any només la disputaren els setze millors equips del país.
L’any 1935 es va obrir a tots els equips federats que s’ha guessin inscrit previ pagament de 50 pessetes. El Nàstic l’any següent es va apuntar i passaria quatre eliminatòries abans de caure a quarts de final a mans del Barça.
El Nàstic va sortir afavorit en el sorteig de camp en las les quatre primeres eliminatòries a partit únic, perquè totes es van jugar a l’Avinguda de Catalunya. Els granes van passar per la pedra al Reus D. 1-0 amb gol de Cor tés; l’Amposta 5-1, gols de Saperas (3) i Gasulla (2); al CE Júpiter 2-1 gols de Herrero i López, i finalment al RCE Espanyol 3-1, marcant López, Palou i Cortés.
Pels quarts de final van quedar classificats CE Europa, UE Sants, FC Barcelona, Nàstic, CE Sabadell, CF Terras sa, Joventut Republicana (Lleida) i CE Manresa. El sor teig el va aparellar amb el Barça, que a la final resultaria guanyador l’imposar-se al CE Europa per 3-2.
El dijous 11 de juny de 1936 el Nàstic viatjava al camp de Les Corts per disputar l’anada amb les baixes dels davanters Palou i Gasulla i del defensa Dispés, que al
Equip del Barça de la temporada 1935-36.
no ser professionals no van desplaçar-se per motius la borals.
A més l’àrbitre Angel Casterlenas va afavorir al Barça al donar un gol en fora de joc i xiular un penal inexistent (se gons les cròniques), al final un contundent 7-0 deixava la eliminatòria encarrilada per l’equip culer.
El diumenge següent 14 de juny es van aplegar a l’Avin guda Catalunya, malgrat el resultat de l’anada i la forta pluja, uns quatre mil espectadors. El públic es va enfa da molt al comprovar que el Barça havia portat l’equip suplent i per mes inri va alinear dos jugadors infantils, Nieto i García.
Tal com publicava Diari de Tarragona en crònica escrita en català, el Nàstic va fer el millor partit de la temporada empatant a dos, gols locals de Cortés i Saperas i els fo rasters de Polo i Torredeflot. Aquestes van ser les alinea cions, Nàstic: Senzano; Dispés, Recasens, Guillemat; Sala, López, Llopis, Gasulla, Saperas, Cortés i Palou.
El Barça va alinear a Llorens; Babot, Aubach, Prats, Bar dina, Polo, Torredeflot, Nieto, García, Inglés i Elías. Va arbitrar el col·legiat de Barcelona Ramón Esteve. Amb la recaptació es van poder pagar les tres mesades que devien als jugadors granes.
La dreta de L’esquerra de El xut de El remat de cap de El dribling de La tècnica de La visió de joc de La velocitat de La intensitat de La potència de La personalitat de El carisma de El teu ídol de la infantesa
kToker tarragoní i nastiquer, Javi Guijas; la influencer internacional amb Síndrome de Down, La Cate; i per finalitzar, el tècnic Mauricio Pochettino, com a convidat es pecial, va dedicar unes paraules molt properes a tot l’equip Genui ne.
El Centre de Convencions de Por tAventura World va ser l’escenari escollit per la presentació oficial dels jugadors i tècnics del Nàstic Genuine; i gairebé 300 membres del Voluntariat Grana BASF van acompanyar als 700 jugadors que van jugar la Fase Tarragona de LaLiga Genuine Santander, que aquesta temporada celebra la cin quena edició de la competició.
La jornada va comptar amb molts participants. Com el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, que va voler agrair la tasca a tots els voluntaris, BASF, Fundación LaLiga i PortAventura World, tot
declarant que “el Nàstic Genuine continua sent el millor equip de la història del Nàstic”. Mentre que el responsable de Recursos Humans de BASF a Tarragona, Carlos Loren, va destacar que “la relació de valors és absoluta. Una empresa només pot créixer si hi ha treball en equip, il·lusió, passió… són valors fonamentals per l’èxit personal, social i, obvia ment, empresarial”. A més de la intervenció de representants de Fundación LaLiga i PortAventura World,
Entre les sorpreses: el primer equip del Nàstic al complet; el Ti
El Voluntariat Grana BASF que participarà en la Fase Tarrago na de LaLiga Genuine Santander 2022-2023 està composat pel següents col·lectius i estudiants dels centres: Col·laboradors de BASF, Voluntariat Grana BASF, Col·legi Sant Pau Apòstol, Institut Antoni Martí Franquès, Col·legi Dominiques Tarragona, Col·legi Mare Nostrum, La Salle Tarra gona i Camp Joliu. Tots ells han rebut les últimes indicacions pel cap de setmana per part de la coordinadora, Bito Fuster.
Durant l’acte, Javi Bonilla, jugador del primer equip que ha celebrat els 100 partits oficials de grana, també va ser sorprès amb un ví deo i una samarreta commemo rativa entregada pel president Josep Maria Andreu.
Porters: Alfonso Pastor, Cheickh Sarr, Pablo García. Defenses: Galas, Aarón, Oscar Gil, Yac Diori, Manu Sánchez, Salva Ruiz, Iago Indias. Migcampistes: Kochorashvili, Cristian, Carles, Kandoussi, Pablo Hernández, Calavera, Antón.
Davanters: Dani Romera, Cubillas, Koné, Fabrício, De León, Jorge Fernández, Raúl Sánchez, Nacho Gimeno.
Any fundació: 1922 - Estadi: Nuevo Castalia - Aforament: 15.500
President: Haralabos Voulgaris - Entrenador: Rubén Torrecilla
Porters: Sergi Puig, Víctor Vidal, Carles Segura. Defenses: Pau Resta, Juanmi Carrión, César Morgado, Guillem Molina, Ismael Athuman, Pelayo Suárez, Eudald Vergés, Adán Gurdiel, Marc Vargas. Migcampistes: Sergi Altimira, Joanet, Alex Gualda, Sergio Montero, Sergi García, Armando Corbalán, Àlex Sala, David Astals, Jaume Piñol.
Davanters: Moha Keita, Christian Dieste, Juan Delgado, Pau Victor, Alberto Fernández.
Any fundació: 1922 - Estadi: Nuevo Castalia - Aforament: 15.500
President: Haralabos Voulgaris - Entrenador: Rubén Torrecilla
* En negreta els exjugadors del Nàstic
És un honor poder escriure sobre els meus records, ja llunyans, del que ha significat i significa el Nàstic per a mi.
En un primer flash mental em ve al cap una imatge del porter Echezarreta rebutjant espectacularment amb els punys. També recordo el multitudinari enterrament que passava pel meu carrer. Havia mort Fonoll, porter del 1er equip i internacional juvenil que va traspassar per un trau matisme fortuït en un partit. També recordo, al costat del meu pare, un Nàstic 3 - Sants 2. Era el primer partit de 3a divisió de la temporada 1953/54, categoria en la que vam passar 19 temporades amb frustrades promocions d’as cens, amb Valero Serer, Enrique Aguilar, el porter Juanito, els germans Llobet, els Navarro i un llarg etc.
Pràcticament a l’acabar els meus estudis, el Nàstic can viava d’escenari i de categoria, ascendíem a 2a divisió i dèiem adeu a aquells inoblidables diumenges de futbol amb el meu pare, i poc després amb el meu germà An tonio, amb calor, fred, pluja, vent, olor de linimento “eslò
He seguit al Gimnástic per molts camps. Des de l’Europa, Tortosa, La Cava, fins al Bernabéu, l’antic Vicente Calde rón, La Romareda, Colombino, Ciutat de València, Camp d’Esports de Lleida i La Catedral de San Mamés. Sense petulància puc dir que conec els camps de futbol de quasi tota Espanya. Un record pel meu pare exdirectiu i soci que em posar el “verí” nastiquer en vena, i també al meu on cle Emilio Vives, expresident i exdirectiu que va col·laborar portant-me amb el seu cotxe a infinitat de desplaçaments.
Els anys passen, però el cep queda perquè noves genera cions vegin madurar el fruit de tenir el Nàstic al cor i dalt, sempre amunt!
Tot va començar al voltant del 2015 quan se suposava que els jocs del Me diterrani se celebrarien al 2017. Ales hores, per la feina que tenia en aquell moment, disposava de molt de temps lliure i vaig pensar que la meva dona i jo ens podíem fer voluntaris. Ho vam estar parlant i, finalment, vam decidir que només em faria voluntari jo. En aquell temps la nostra filla, la Paula, només tenia set anys.
Al principi va ser una etapa molt bo nica, ja que fèiem diferents cursos de primers auxilis, prevenció d’incendis... Tot avalat per professionals i amb el lliurament del teu diploma oficial. Su per xulo!
En aquest moment va sorgir la idea de participar en alguns partits del Nàstic com a prova pilot. Era una manera de començar a interactuar amb públic de debò, però a petita escala, ja que enca ra no sabíem quina magnitud tindrien els jocs.
En arribar els jocs, la meva filla Paula ja tenia 10 anys, i jo vaig exercir la fun ció de xofer. La setmana prèvia i pos
terior als jocs vaig fer diversos viatges a l’aeroport de Barcelona i, també, a l’estació de l’AVE del Camp de Tarrago na per recollir i portar diferents perso nalitats dels jocs del Mediterrani.
Durant la setmana que van durar els jocs van assignar-me a la vicepresiden ta del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani. Una dona de Síria que viatjava amb el seu marit. He de dir que el meu nivell d’anglès és justet, i el sirià no cal ni dir-ho... Aleshores, com vaig poder li vaig dir: “la meva filla Paula parla anglès millor que jo, si et sembla ens podria acompanyar”. Dit i fet. Va venir amb nosaltres durant tota la setmana que van durar els jocs. Anàvem de pavelló a pavelló fent els lliuraments de medalles als vencedors de les diferents disciplines.
En acabar els jocs ens vam quedar tots una mica buits, però com de manera esporàdica ja fèiem diferents volunta riats amb el Nàstic es va començar la transició de voluntariat dels Jocs del Mediterrani cap al voluntariat grana. Portàvem al voltant de 5 anys en els torns rotant per les diferents portes de
l’estadi i participant en les diferents accions que organitzen les diferents seccions del club (he arribat a fer, fins i tot, de Pare Noel!).
Estic molt feliç de viure el Nàstic des de dins, conviure amb diferents tre balladors del club, jardiners, mante niment, la gent de la ràdio... A més a més, sempre vaig amb la meva filla Paula, que li encanta el voluntariat i el Nàstic. El que més ens agrada és quan l’equip juga fora i hi ha marea grana. El club organitza els diferents autocars i nosaltres ens encarreguem de passar llista dels aficionats per no deixar-nos ningú a “terra”. L’ambient en els des plaçaments, sobretot en l’anada, és el més divertit. La tornada depèn del resultat de l’equip.
Però passi el que passi, sigui de la manera que sigui... La nostra sang és grana!!!
Fins al final, força Gimnàstic!!!
A natació! Em deien els meus pa res... però jo veia al meu germà que anava al futbol i jo també volia donar patades a la pilota! Un dia, li vaig dir a la meva mare que no volia tornar a natació, que jo el que volia era ju gar a futbol! Recordo perfectament aquell dia, que vam pujar al muni cipal de la Devesa de la Ràpita (el meu poble natal) i vaig veure tants nens entrenant. Vam anar a l’equip de nois més petits (jo tenia 5 anys) i la meva mare li diu a l’entrenador...
- A què les nenes no poden jugar a futbol?
Per sort meva, l’entrenador va con testar: - I tant que poden jugar! Vinga que s’hi posi!
Per mi va ser com si hagueren vingut els reis mags! Vaig posar-me amb
tots a entrenar i des de llavors que no ho he deixat mai.
Vaig jugar fins als 13 anys al meu poble, amb els nois, que la veritat em tenien com una més! Després ja no podia continuar i vaig anar al Femení Tortosa-Ebre, a nacional. Allò ja començava a ser el que sempre havia imaginat... Molt nivell futbolís tic, viatges, compromís...
Un cop va passar aquesta època, ja vaig passar al futbol 7, als pobles del voltant, ja que era molt difícil tro bar equip femení...
Farà un any vam tornar al futbol 11, al qual pensava que mai més tornaria a jugar. Vaig jugar a la Ra pitenca, tot i que jugar vaig poder poc, ja que una lesió de genoll, em va deixar pràcticament més de mitja
competició fora dels terrenys de joc. Actualment, estic al Nàstic, un club on crec que han apostat pel futbol femení. A nivell de cos tècnic, tenim de tot, cosa que mai havia disposat de tanta gent i la veritat que és un autèntic privilegi a les categories que estem! Ara, que ja em queda poc per “retirar-me futbolísticament” estic gaudint al màxim veient com s’està posant l’esport femení a tots els nivells.
Des d’aquí, només puc convidar a totes les noies que vulguin jugar que ho facin, sense por al que diran, que lluitin pels seus somnis i sobretot que ho donin tot perquè el futbol fe mení continuï creixent com fins ara! 1,2,3 Nàstic Femení!
Club Gimnàstic
Botiga - Museu Nàstic
Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT
FCC Medio Ambiente Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant La Sardineta Restaurant Solric Restaurant Palau del Baró Restaurant El Gordo 2 Restaurant Arrieta Restaurant Ca l’Eulalia Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi Uniocasió Anitials Nationale Nederlanden Estanc Casc Antic
Clínica Vitaldent
Clínica Dental Albiol GTS Cars Verma Maderas Martorell Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama Fast Wash FIC Suministros Get Unreal Creative Rent By Media Pro Centre psicològic Benavet Rooms Tgn Pub Oxid Iperbé Galaga Tattoo Studio Zona Mobel Clínica Rigo
Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros Gran Penya Barcelonista Tgn Capuccino
Direcció: Nacho González
Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD
Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD
Disseny i maquetació: Daniel M. Jorba
Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD Impressió: Indugraf Offset
TURISME
Carrer Major Rambla Nova
CAMBRILS
Ajuntament de Cambrils Patronat de Turisme de Cambrils
Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant Miramar Restaurant Llop de Mar
Restaurant La Goleta Restaurant Carbonic Castillo de Javier Tennis Salou H2o
ALTAFULLA
Hotel Gran Claustre Morabito Beach Club
BERÀ Restaurant Les Guatlles
Clos Figueras
Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdeta rragona.cat
