Música i Poble N.173 / 2013

Page 1



Música i Poble Sumari

Sumari Activitat federal 8 11 12 16

La FSMCV proposa incloure l’educació musical en la Constitució El WMC Kerkrade convida a la Banda Federal a participar en la seua edició de 2013 Entrevista a Rafa Garrigós, director de la Banda Federal El III Congrés arriba a la Vall d’Albaida

Actualitat 32 33

Les bandes de Borriana, Vilavella, Les Alqueries i Unió Vallduxense guanyen el certamen de Castelló Enguera, Godella, Massamagrell i Primitiva de Serra s’imposen en el Certamen de València

Opinió 52 54

“Competències i incompetències” per Josep F. Almería, president de la FSMCV. I Encuentro de Bandas. Teatros del Canal. Madrid por Xavi Bellón.

Comarques 57 a 82 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.

Partitures, discos, llibres… 84

Últimes novetats a les editorials musicals.

Convocatòries 85

Cursos, concursos, premis…

Agenda 90

MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 173 / 2013 Edita: FSMCV Comité de redacció: Josep Francesc Almería Serrano Ernest Llorens Climent Salvador Benavent Serena Cristina Quílez Porta (assessora tècnica) Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) Berta del Río (Camp de Morvedre) José A. García (Foia de Castalla) Begoña Navarro (Hoya de Buñol) Anna López (Horta Sud) Vicent Ruiz (Horta Nord) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Rafael Laguna (Vall dels Alcalans) Pedro Hernández (Vega Baja) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gràfiques Bolea Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X

La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria de Governació

Concerts per als pròxims mesos.

3


Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623

LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es

CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es


Música i poble Actualitat Música i Poble Breus

Breus València acull l’última de les reunions del projecte europeu - LLLE

La FSMCV s’adhereix un any més a la campanya Llegir en valencià

L

A

jecte europeu Learning in

també enguany a la

Later Life - Europe (LLLE)

campanya Llegir en valencià que vol fomentar la lectura i promocionar el valen-

en el que ve participant la

cià, en esta ocasió a través de les festes.

Federació durant els últims

La campanya impulsada per la Fundació Bromera consta d’una col·lecció d’11

messos. Després del treball

llibres que es distribuiran a partir del 23 de juny cada dissabte i diumenge amb el

desenvolupat a Turquia el passat mes d’abril, la ciutat de València ha sigut l’es-

diari Levante-EMV fins al 28 de juliol al preu simbòlic d’1euro (presentant el cupó

collida per finalitzar el projecte.

del diari; sense cupó: 4,5 euros), a excepció del primer que es llança de manera

Les delegacions de Polònia, França i Turquia treballen en les conclusions del

gratuïta el pròxim diumenge..

projecte europeu que promociona l’aprenentatge al llarg de la vida.

Cada llibre presenta una narració sobre una festa, i està escrit per un escriptor

A banda de les reunions, la FSMCV ha organitzat per als seus invitats una sèrie de

reconegut. Alhora, la campanya ofereix informacions complementàries sobre

visites a societats musicals així com l’asistència a concerts de distints tipus en

l’origen i les característiques de cada celebració, a més de bona cosa de reco-

poblacions de la Comunitat Valenciana. Els responsables europeus tindran també

manacions per a seguir llegint en valencià.

temps per fer un poc de turisme i conèixer millor la ciutat de València en la qual

Tots els detalls de la campanya es poden consultar a través de la seua pàgina

ja van celebrar una de les primeres reunions.

web: www.llegirenvalencia.org

a seu de la FSMCV

l’igual

acull del 26 al 30 de

en

juny l’última de les

que edicions

anteriors,

jornades de treball del pro-

la

Federació s’ha sumat

La FSMCV renova el conveni de trobades amb Berklee College of Music ofereix cursos per a la Diputació de Castelló membres de societats musicals

L

a FSMCV ha renovat amb la Diputació

castellonenca

un

conveni de col·laboració per a

promocionar trobades comarcals per

C

om l’any passat, la Conselleria de Governació i Berklee College of Music València han

signat un conveni que permetrà la in-

una quantitat de 51000 euros. 
El do-

tegració de les societats musicals de

cument ha sigut signat pel president

la Comunitat Valenciana en aquesta

provincial de Castelló de la FSMCV,

institució acadèmica.

Manuel Esbrí, i el secretari general de

Gràcies a aquest acord, a més de pro-

la Diputació, Manuel Pesudo.

fessionals de la música i estudiantes

Amb aquesta col·laboració ambdues

de nivells avançats de grau superior de música, poden participar membres de

entitats pretenen continuar promo-

les bandes de música de les societats musicals registrades en la Federació de

cionant les bandes de música de la

Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

província mitjançant l’organització de

En l’oferta formativa per a l’exercici 2013 de Berklee College of Music a València

trobadas en totes les comarques.

s’inclourà un curs d’arranjaments i composició per a bandes de música i un curs

Les trobades de 2013 seran: Alto Palancia en Azuébar el 13 de juliol; Plana Baixa

de direcció de banda. Ambdós es realitzaran del 8 al 12 de juliol de 2013 en les

en Artana el 20 de juliol; Els Ports en Albocàsser el 3 d’agost; Plana Baixa en La

instal·lacions que el centre té a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València,

Llosa el 25 d’agost; L’Alcalatén en Figueroles el 7 de setembre; Baix Maestrat en

al costat del Palau de les Arts. El termini de presentació de sol·licituds per a

Sant Jordi el 14 de setembre i Plana Alta en Castelló el 9 d’octubre.

participar en qualsevol dels cursos finalitza el 20 de juny.

5


Editorial

Música i poble Editorial

L

a Dirección Académica del III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana ha decidido, de común acuerdo con la Junta Directiva de la FSMCV y creemos que con muy buen criterio, aplazar la fecha de finalización del congreso y hacerla coincidir con el final del mes de julio de 2013. La tendencia creciente en la participación, a partir del mes de mayo, así lo aconsejaba y se habría renunciado a buen número de aportaciones si el evento congresual hubiera cerrado las puertas a la participación online al final del mes de junio, como estaba previsto. No obstante, y a pesar de que los registros de participación online superan ya las expectativas iniciales de la FSMCV, constituyendo un verdadero éxito si lo comparamos con la participación en los congresos presenciales anteriores, constatamos una inquietante ausencia en la participación de las estructuras comarcales de la propia federación. Probablemente se está perdiendo una inmejorable ocasión para exponer, con profundidad, los puntos de vista de las comarcas sobre nuestro colectivo y la propia estructura asociativa. Pocas excusas quedan cuando se han puesto todos los medios para que la participación de nuestro colectivo y de la estructura federal sea libre y masiva, tanto a nivel grupal como individual. ¿Qué alegaremos en esta ocasión…? En el plano educativo tenemos que felicitarnos por la reciente publicación del Decreto 91/2013, de 5 de junio, del Consell, por el que se regulan las escuelas de música de la Comunitat Valenciana, fruto del trabajo conjunto y el empuje de la FSMCV en la revisión, ampliación y mejora del modelo valenciano de este tipo de escuelas, de las que son titulares nuestras sociedades musicales asociadas. El objetivo del nuevo modelo es el de proporcionar más calidad y sostenibilidad a estos centros educativos, preservando su autonomía, reforzando la necesidad de incorporar un proyecto

6

educativo de centro a cada una de las escuelas que contemple la práctica grupal de la música, la personalización de la enseñanza y el enfoque del aprendizaje a lo largo de la vida como ejes principales de actuación. Por otra parte, el proyecto federal “Música contra el fracaso escolar” también ha llegado a un punto importante en su desarrollo, registrando numerosas adhesiones de los grupos parlamentarios a las propuestas de enmiendas que la FSMCV, junto a la COAEM ha presentado al proyecto de la nueva ley de educación (LOMCE). Especial mención tenemos que dar a la invitación de la Consellera d´Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a la FSMCV para mantener una reunión con el Ministro de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de España, en la que tendremos ocasión de presentar nuestra visión sobre el papel que debería jugar la enseñanza de la música en el sistema educativo, así como la incidencia de este aprendizaje en el rendimiento académico general, el absentismo y abandono escolar. Para ello, la FSMCV presentará al Ministro los resultados de prestigiosos estudios que corroboran esta hipótesis, algunos de ellos realizados en nuestro territorio. Son momentos importantes en la vida de nuestro movimiento asociativo, y solamente nos cabe recordar que todavía quedan temas pendientes que nuestra querida Generalitat parece no tener interés en desbloquear, pese a la insistencia de la FSMCV: la nueva sede social para la federación, comprometida en el convenio de 2005, las dotaciones para la plataforma tecnológica federal, comprometidas en el acuerdo de 2010 y el desarrollo de la comisión para el estudio de los expedientes BIC de las sociedades musicales. “Cavallers vergonya” !


Editorial

Música i poble Editorial

L

a Direcció Acadèmica del III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha decidit, de comú acord amb la Junta Directiva de la FSMCV i creiem que amb molt bon criteri, ajornar la data de finalització del congrés i fer-la coincidir amb el final del mes de juliol de 2013. La tendència creixent en la participació, a partir del mes de maig, així ho aconsellava i s’hauria renunciat a bon nombre d’aportacions si l’esdeveniment congressual haguera tancat les portes a la participació online al final del mes de juny, com estava previst. No obstant això, i a pesar que els registres de participació online superen ja les expectatives inicials de la FSMCV, constituint un veritable èxit si ho comparem amb la participació en els congressos presencials anteriors, constatem una inquietant absència en la participació de les estructures comarcals de la pròpia federació. Probablement s’està perdent una immillorable ocasió per a exposar, amb profunditat, els punts de vista de les comarques sobre el nostre col·lectiu i la pròpia estructura associativa. Poques excuses queden quan s’han posat tots els mitjans perquè la participació del nostre col·lectiu i de l’estructura federal siga lliure i massiva, tant a nivell grupal com a individual. Què al·legarem en aquesta ocasió…? En el plànol educatiu hem de felicitar-nos per la recent publicació del Decret 91/2013, de 5 de juny, del Consell, pel qual es regulen les escoles de música de la Comunitat Valenciana, fruit del treball conjunt i l’embranzida de la FSMCV en la revisió, ampliació i millora del model valencià d’aquest tipus d’escoles, de les quals són titulars nostres societats musicals associades. L’objectiu del nou model és el de proporcionar més qualitat i sostenibilitat a aquests centres educatius, preservant la seua autonomia, reforçant la necessitat d’incorporar un projecte educatiu de centre a cadascuna de les escoles que contemple la pràctica grupal de la música,

la personalització de l’ensenyament i l’enfocament de l’aprenentatge al llarg de la vida com a eixos principals d’actuació. D’altra banda, el projecte federal “Música contra el fracàs escolar” també ha arribat a un punt important en el seu desenvolupament, registrant nombroses adhesions dels grups parlamentaris a les propostes d’esmenes que la FSMCV, al costat de la COAEM ha presentat al projecte de la nova llei d’educació (LOMCE). Especial esment hem de donar a la invitació de la Consellera d´Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a la FSMCV per a mantenir una reunió amb el Ministre d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya, en la qual tindrem ocasió de presentar la nostra visió sobre el paper que hauria de jugar l’ensenyament de la música en el sistema educatiu, així com la incidència d’aquest aprenentatge en el rendiment acadèmic general, l’absentisme i abandó escolar. Per a açò, la FSMCV presentarà al Ministre els resultats de prestigiosos estudis que corroboren aquesta hipòtesi, alguns d’ells realitzats en el nostre territori. Són moments importants en la vida del nostre moviment associatiu, i solament ens cap recordar que encara queden temes pendents que la nostra volguda Generalitat sembla no tenir interès a desbloquejar, malgrat la insistència de la FSMCV: la nova seu social per a la federació, compromesa en el conveni de 2005, les dotacions per a la plataforma tecnològica federal, compromeses en l’acord de 2010 i el desenvolupament de la comissió per a l’estudi dels expedients BIC de les societats musicals. “Cavallers vergonya” !

7


Música i poble Activitat federal

Activitat federal

La FSMCV proposa incloure l’educació musical en la Constitució La FSMCV ha aportat al Govern prestigioses investigacions que conclouen que els alumnes que segueixen estudis d’educació musical obtenen millors resultats acadèmics

L

a FSMCV ha proposat incloure l’educació musical i els ensenyaments artístics, en un eventual canvi de la Constitució espanyola, pels

seus múltiples beneficis educatius i pedagògics. Per a això, ha iniciat diverses accions de sensibilització i de suport a la proposta que tindrà com destinataris als partits polítics, sindicats, associacions de professors de música i pares d’alumnes i societat en general. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que la Carta Magna garantisca una educació musical de qualitat en el sistema educatiu que siga tinguda en compte per les diferents lleis que pogueren desenvolupar-se en un futur. D’aquesta manera, aquesta educació no estaria sotmesa a vaivens legislatius i el Govern i les comunitats autònomes, dins de les seues respectives competències, vetlarien per promoure en l’escola la formació musical i defensarien l’accés a la pràctica

estimular les habilitats socials, intel·lectuals, creati-

nisteri d’Educació, Cultura i Esport, i van sol·licitar

musical especialment en xiquets i joves.

ves i desenvolupar i enriquir les seues vides.

audiència en el tràmit de la llei, juntament amb la

La FSMCV creu que les conclusions de prestigioses

Aquesta millora constitucional és un referent, segons

Societat per a l’Educació Musical de l’Estat Espanyol

que afirmen que els alumnes que segueixen estudis

la FSMCV, perquè el nou article va asseure les bases

(SEM-EE), al Consell d’Estat, que va exposar en el

d’educació musical obtenen millors resultats acadè-

per a l’enfortiment i promoció de l’educació musical

seu dictamen que la música i els ensenyaments ar-

mics i que la música és una eina eficaç contra el

de xiquets i joves, un objectiu que els cantons tam-

tístics encara quan “es convertisquen en optatives”

fracàs escolar són un argument de pes que podria

bé van donar. L’eliminació o reducció de la música i

la seua oferta “seguisca sent almenys obligatòria” i

generar un fàcil consens polític i social en aquesta

els ensenyaments artístics del sistema educatiu té

que es puga accedir a elles en “condicions d’igualtat

proposta.

precedents en països com Regne Unit i EE UU a la fi

en tot el territori nacional”.

Suïssa va aprovar en un referèndum amb el 72,7%

del segle XX però nombroses investigacions i estudis

Aquest plantejament de mínims del màxim òrgan

dels vots en 2012 una modificació constitucional que

van ajudar a definir els beneficis de la música com

consultiu del Govern ha provocat que estudiosos de

reforça la formació musical a partir de la iniciativa

part de la formació i van proporcionar arguments de

la matèria subratllen que l’actual plantejament de la

popular “joventut+música” que va obtenir el seu

base per a incorporar l’educació musical de nou en

LOMCE respecte a la música “és un error pedagògic

major suport (82,5%) en el cantó de Ginebra, ciutat

el pla d’estudis de l’ensenyament general.

de primera magnitud”.

que alberga les seus internacionals de les prestigio-

LOMCE i educació musical

COAEM va promoure un manifest en defensa de

ses propostes metodològiques en educació musical

En aquest sentit, la FSMCV i la Confederació d’Asso-

l’educació musical en l’ensenyament general davant

iniciades pels músics i pedagogs Jacques Dalcroze

ciacions d’Educació Musical (COAEM) han fet nom-

la LOMCE que subscriuen, fins al moment, més de

(1865-1950) i Edgar Willems (1890-1978). El Govern

broses aportacions a l’esborrany de la Llei Orgànica

60 associacions, sindicats d’ensenyament, entitats,

suís argumentava que la música permet als joves

de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) del Mi-

professionals i la FSMCV.

8


Música i poble Activitat federal

La Federació ha traslladat als partits polítics les esmenes a la LOMCE sobre l’educació musical Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, insta a José Ignacio Wert a “corregir com EE UU i Regne Unit l’eliminació o reducció de la música i els ensenyaments artístics del sistema educatiu”

S

eguint amb la iniciativa d’aconseguir que

apunta a dues conclusions d’aquests estudis per

ciativa” perquè diversos partits polítics han reac-

l’educació musical es considere una ma-

les quals aquestes esmenes haurien de ser tingu-

cionat amb rapidesa i l’han valorat positivament.

tèria troncal en la LOMCE, la Federació de

des compte: els estudiants que segueixen estudis

Almería insta a José Ignacio Wert, Ministre d’Edu-

Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

de formació musical tenen millors resultats acadè-

cació, Cultura i Esport, a “corregir, com ho va fer

(FSMCV) ha traslladat a tots els partits polítics amb

mics en llengua, matemàtiques, història i ciència

EE UU i Regne Unit a la llum d’aquestes investi-

representació en el Congrés dels Diputats esme-

i la música és una eficaç eina contra el fracàs i

gacions, l’eliminació o reducció de la música i els

nes a aquesta Llei i així defensar una adequada

l’absentisme escolar.

ensenyaments artístics del sistema educatiu”.

presència de la música per la seua incidència for-

Les esmenes pretenen que en educació primària

Així mateix, ha manifestat en esta línia, que “a

mativa i pedagògica en el tràmit pel qual passa el

i secundària l’educació artística siga una matèria

més de l’important factor pedagògic, el col·lectiu

Projecte de Llei durant el mes de juny. Un procés

troncal en lloc d’una assignatura específica de-

es veuria beneficiat per les ocupacions que podria

que a hores de tancar esta revista encara no havia

pendent de l’oferta educativa i en batxillerat que

generar la mesura”.

finalitzat.

es recupere la doble via d’arts plàstiques i escè-

La FSMCV presenta les mateixes esmenes a la

La proposta aportada per l’entitat federal inclou

niques, o bé, que la via d’arts siga més específica

llei que la Confederació d’Associacions d’Educa-

investigacions científiques, objectius i projectes

i es complete amb matèries troncals artístiques

ció Musical (COAEM) que tenen com precedent un

d’associacions relacionades amb l’educació musi-

i musicals i no solament de l’àmbit humanístic o

manifest que han donat suport 60.000 persones i

cal, iniciatives i opinions que justifiquen una ma-

estètic.

més de 400 entitats, sindicats, universitats i asso-

jor i eficaç presència de l’educació musical i els

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV,

ciacions, en representació de desenes de milers

ensenyaments artístics en el sistema educatiu i

espera obtenir “un ampli consens entorn de la ini-

de persones.

Manifest en defensa de l’educació musical

E

l passat 24 d’abril en l’Ateneu de Madrid, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), sindicats i

nombroses associacions van reivindicar una major i adequada presència de la música “per la seua efectivitat pedagògica” a través del “Manifest conjunt dels ensenyaments musicals i dels professionals de la música en defensa de l’educació musical en l’ensenyament general davant la LOMCE” presentat per la Confederació d’Associacions d’Educació Musical (COAEM). La taula va estar integrada, d’esquerra a dreta, per Fernando Palacios, José Luis García del Busto, Víctor Pliego, Nicolás Oriol, Rafael Jiménez, Josep Francesc Almería i Ana C López Segovia. En peu Oliva García.

9


Música i poble Activitat federal

La Banda Federal porta la música valenciana a Teatres del Canal de Madrid L’actuació de la Jove Banda Sinfònica de la FSMCV va constituir un èxit. La formació va rebre una gran acollida del públic madrileny.

E

l debut de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) va ser tot un

èxit, a jutjar per la resposta del públic assistent al concert oferit a Teatres del Canal i pels mateixos músics i directors, que van baixar molt satisfets de l’escenari després de la seua actuació. El concert va tindre lloc el diumenge 5 de maig en el marc de la I Trobada de Bandes en Teatres del Canal, una jornada de portes obertes gratuïta i per a tots els públics en la qual van participar també distintes bandes de música i grups de metalls (quintets i quartets) des de les 11 del matí a les 10 de la nit. La Jove Banda Simfònica va compartir la trobada amb la Banda Vila de Algete, Banda de la Guàrdia Real, Banda Sinfònica Municipal de Madrid i la Banda Pare Antonio Soler de San Lorenzo del Escorial de la Comunitat de Madrid, entre altres formacions. La FSMCV va acudir a la capital amb aquesta selecció de 110 músics d’alt rendiment de 18 a 28 anys provinents de totes les comarques d’Alacant, Castellón i València. Aquest concert va ser el punt d’inici de la temporada sota la batuta del mestre Rafael Garrigós (1966, Énguera - València) que enguany assumeix la direcció artística. Els músics van preparar aquesta actuació en la localitat de Navajas (Castelló) on van assajar el repertori escollit per Garrigós per a este debut. Passacarrer per obrir boca Abans de la seua actuació en al Sala Roja de Teatres del Canal, la formació valenciana va fer un

rir una xicoteta mostra del que minuts després es

Invenciones para banda d’Amando Blanquer, con-

passacarrer pels voltants de l’auditori omplint de

podria escoltar dins del Teatre.

tinuant amb Per la flor del lliri blau del mestre

música els carrers adjacents. La música festera va

Repertori valencià

Rodrigo, el pasdoble Rocío de J. M. Molina i Los

fer les delícies dels oients que, de sobte, es tro-

Com no podia ser d’altra manera, el mestre Rafa

Madriles de M. Asins Arbó. El concert va concloure

baven a la formació desfilant per Madrid, perfec-

Garrigós va escollir un programa de concert en el

amb Portillo Andaluz, també de J. M. Molina i un

tament organitzada i al seu capdavant, el mestre

qual va predominar la música d’autors valencians.

auditori alçat en peu que va oferir entusiasmat els

Rafa Garrigós. Una bona manera d’obrir boca i ofe-

L’actuació de la Banda Federal va iniciar-se amb

seus aplaudiments a la jove formació valenciana.

10


Música i poble Activitat federal

El WMC Kerkrade convida a la Banda Federal a participar en la seua edició de 2013 Els músics valencians participaran en el programa WMC Young Generation en el marc d’aquest Certamen Internacional que se celebra del 4 al 28 de juliol.

L

a Jove Banda Simfònica de la FSMCV participarà per primera vegada en el World Music Contest (WMC) de Kerkrade després d’haver

estat convidada per l’organització per a prendre part, del 8 al 12 de juliol, en el programa WMC Young Generation. Es tracta d’un projecte que, en el marc general del Certamen, junta a joves músics de diferents països i cultures, perquè treballen junts diferents repertoris i sota la direcció de reconeguts professors. El projecte connecta el coneixement i l’experiència de professionals de renom amb el talent de joves i ambiciosos músics de diferents continents. A hores de tancar esta edició de la revista, conta amb el su-

Concerts a Holanda i Bèlgica

Voerendaal on compartirà un concert al costat de la

port econòmic de la Diputació de València.

Com és habitual abans dels concerts, la Banda Fede-

Banda de Limburg. Després d’una primera part a

Durant la seua estada en Kerkrade, els membres

ral prepararà el seu viatge a Holanda en una trobada

càrrec de la banda holandesa, li seguirà una sego-

de la Banda Federal treballaran dins d’una progra-

de treball que se celebrarà en la localitat de Navajas.

na en la qual actuaran junts la secció de fusta de

mació d’assajos generals i tallers per a seccions

Allí assajarà de la mà del seu director titular, Rafa

la Banda Federal al costat dels metalls i percussió

instrumentals impartits per especialistes, i oferiran

Garrigós, el repertori que oferiran en els tres con-

de la banda de Limburg, dirigits pel titular holandès.

tres concerts en diferents ciutats en una gira que

certs previstos.

La tercera part la protagonitzaran de nou els músics

els durà a tocar en escenaris d’Holanda i Bèlgica.

El primer concert tindrà lloc el 10 de juliol en la ciu-

valencians i en la quarta, i per a finalitzar, actuaran

El repertori de treball proposat pel prestigiós mú-

tat holandesa d’Eijsden, on la banda interpretarà un

junts la secció de metall i percussió de la Banda Fe-

sic i director holandés Jan Cober, director artístic

programa molt similar a l’oferit a Teatros del Canal

deral i la de fusta dels holandesos, en aquesta ocasió

del projecte, inclourà la Tercera Suite de Victoriano

de Madrid el passat mes de maig. En la primera part

dirigits per Rafa Garrigós.

Valencia i Gaelforce de Peter Graham. Al costat de

es podrà escoltar Invenciones para banda d’Amando

L’últim concert se celebrarà en Hasselt (Bèlgica) i en

la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, participaran

Blanquer i Per la flor del lliri blau de Joaquín Rodrigo.

aquesta ocasió, músics valencians i colombians ofe-

en aquesta trobada, la Banda Sinfònica Juvenil de la

En la segona, Los Madriles, de M. Asins Arbó, Portillo

riran una actuació molt similar a la realitzada amb

Xarxa d’Escoles de Música de Medellín (Colòmbia) i

andaluz de Juan M. Molina, Wink at you de Teo Apa-

els holandesos, en els quals actuaran diferents sec-

la Jeugdorkest van de Limburgse Bond van Muziek-

ricio i Mambo furioso de Brant Kärrick.

cions d’ambdues formacions dirigides pels directors

gezelschappen (Limburg, Holanda).

A l’endemà la Banda viatjarà a la propera ciutat de

titulars de les dues bandes. De nou una oportunitat magnífica per a interactuar artísticament sobre el repertori de Peter Graham i Victoriano Valencia. Concerts a Llíria i València Només un dia després del retorn de Kerkrade la Jove Banda Sinfònica de la FSMCV oferirà un concert en Llíria, dins del Congrés Iberoamericà de Compositors. I per a completar aquesta gira d’estiu, la formació actuarà en el Centre del Carme de València, en un concert patrocinat per Culturarts Generalitat.

11


Música i poble Activitat federal

Entrevista a Rafael Garrigós, director de la Banda Federal.

“Es necesario incrementar el intercambio de experiencias con otras realidades musicales” El director habla de su experiencia al frente de esta formación y de los proyectos que se están llevando a cabo en una temporada marcada por importantes conciertos como el de Madrid o la próxima participación en el WMC de Kerkrade. - Durante esta temporada, es el director artístico de la Joven Banda Sinfónica de la FSMCV. ¿Cómo está resultando esta experiencia? - La verdad es que es una experiencia increíble. Para cualquier director es muy gratificante trabajar con un grupo de jóvenes de gran nivel musical y con un comportamiento excelente. La buena organización por parte de la FSMCV, y el gran trabajo que hace Manolo Muñoz, responsable de la Banda, siempre pendiente de todos los detalles y sabiendo llevar con buen criterio a los chavales, facilita que todo fluya con normalidad, y que los pequeños problemas que surgen como resultado de movilizar a tanta gente, se resuelvan en tiempo record. - ¿Cuáles eran sus objetivos al comenzar a trabajar y qué cree que se está consiguiendo? - La Banda Federal es la representación de los músicos valencianos, de las bandas valencianas y

En cuanto a si se están cumpliendo los objetivos,

resulta un grupo de alto rendimiento musical ver-

de la música escrita por compositores valencianos.

creo que vamos por buen camino. Los músicos de

daderamente interesante.

Eso es una responsabilidad muy grande, que obli-

la banda federal son conscientes de la responsa-

- ¿Qué criterios tiene en cuenta a la hora de selec-

ga a hacer un trabajo que debe de ser de calidad y

bilidad de pertenecer a un grupo como este, que

cionar el repertorio a interpretar?

con una clara seña de identidad, Comunidad Valen-

implica hacer un trabajo basado en dar lo máximo,

- Como comentaba antes, yo creo que en su mayo-

ciana. Así, un objetivo primordial es ofrecer al pú-

cuidar los detalles y ser escrupuloso en la prepa-

ría debe ser un repertorio formado por obras com-

blico algo de lo que estamos muy orgullosos en la

ración de cada concierto.

puestas por compositores valencianos. Tenemos

Comunidad Valenciana: nuestra música y nuestros

- ¿Cómo definiría a los jóvenes músicos que for-

compositores en la Comunidad Valenciana que

músicos. Hacer música escrita preferentemente

man parte de esta plantilla?

están haciendo un gran trabajo para dotar de un

por compositores de la Comunidad Valenciana,

- Son jóvenes de 18 a 28 años, con muchas ga-

repertorio de buena música a las bandas, además,

que sea de calidad contrastada, y en la medida

nas de vivir experiencias interesantes, con ganas

algunos de ellos han tenido una evolución muy in-

de lo posible que no haya sido interpretada por la

de aprender, y ya con una madurez personal y

teresante en los últimos años que les ha llevado a

mayoría de los músicos pertenecientes a la banda

musical significativa. La mayoría están en grado

que su música sea un referente no solo en España,

federal, ya que así se favorece el conocimiento del

superior de música, y algunos con los estudios ter-

sino también en todo el mundo. Por otra parte, creo

repertorio por parte de los músicos, desarrollando

minados en los conservatorios, lo que les dota de

que es una labor de los directores investigar sobre

una importante labor formativa, aspecto éste, que

una capacidad técnica e interpretativa muy alta. Si

el repertorio para vientos y percusión de todas las

debe constituir un pilar fundamental en la Banda

a eso unimos el gran compromiso que tienen con

épocas, e intentar rescatar obras de calidad pero

Federal.

las actividades y conciertos de la Banda Federal,

que sean poco interpretadas; nunca olvido las pa-

12


Música i poble Activitat federal

labras de mi maestro de Dirección de Orquesta y Dirección de Coros del Conservatorio, D. José Luis López García, “huye de lo que toque todo el mundo…busca, investiga…”. Aunque creo que hay que estar a la última en el repertorio y no perder de vista a todos los que escriben música para banda en la actualidad, de vez en cuando hay que echar la vista atrás y volver a buscar en el cajón de las partituras de otras épocas para valorar su programación. Vivimos en una sociedad en la que, quizá influidos por los avances tecnológicos, parece que solo vale lo nuevo, lo último. En el primer concierto de la Banda Federal en Madrid programé obras como Invenciones para Banda de Amando Blanquer, que a pesar de su gran calidad ha sido muy poco interpretada; si no recuerdo mal, desde que fuera programada como obra obligada en la Sección de Honor del Certamen Internacional de

Quites del añorado maestro Talens, acompañados

fuera de nuestras fronteras, e intentaré poner

Valencia en 1995, sólo la ha vuelto a interpretar la

de numeroso púbico que estaba encantado de ver

todo de mi parte para dejar una buena imagen por

Banda Municipal de Valencia. O la maravillosa obra

una banda de la calidad de la Banda Federal ale-

donde pasemos, es nuestra responsabilidad como

Portillo Andaluz, compuesta en 1995 por Juan Ma-

grando la mañana del Domingo.

abanderados de nuestra tierra.

nuel Molina y que tan poca gente conoce. También

Después la actuación en la sala de conciertos ante

- Además de la Federal, dirige también otras for-

hemos disfrutado de Per la Flor del Lliri Blau del

un público entregado desde la primera obra, y que

maciones. ¿Cómo es su día a día al frente de las

maestro Rodrigo, o de la música del genial Asins

al final del concierto despidió a la Banda Federal

bandas de música valencianas?

Arbó (¿cuándo se hará una edición en condicio-

puesto en pie. El concierto acabó con dos bises,

- El trabajo en una banda amateur es un trabajo

nes de la sobresaliente obra para banda de Asins

L’Entrà de la Murta y Lo Cant del Valencià, que hi-

complejo, a veces las relaciones sociales determi-

Arbó?...).

cieron llorar a algún que otro músico valenciano

nan el resultado del trabajo artístico, y el director

Así y todo, la programación de la Banda Federal

residente en Madrid.

tiene que dejarse mucha energía en un ámbito que,

está limitada por los encuentros y conciertos que

- El próximo reto de la formación es asistir al WMC

aunque es importante cuidar, no debe suponer un

se realizan. A mí me encantaría tener muchos con-

Kerkrade ¿Cómo afronta este proyecto?

porcentaje tan grande del esfuerzo de su trabajo.

ciertos de la Banda Federal para poder programar

- El proyecto es muy interesante, y creo que va

Por otra parte, el modelo de funcionamiento del

música de todos los compositores que han hecho

a ser una experiencia increíble para los músicos

trabajo en las bandas en general no está sirviendo

y hacen música de calidad para banda, pero eso

de la Banda Federal. Daremos tres conciertos, uno

para los tiempos que vivimos. Estamos anclados

no puede ser.

en la localidad Alemana de Würselen el día 10 de

en un modelo de trabajo que viene de hace mu-

- El pasado mes de mayo la formación debutó

Julio, al día siguiente en Maastrich (Holanda), y

chos años, y hoy en día está siendo muy difícil mo-

en Madrid con un concierto en Teatros del Canal.

12 de Julio en la ciudad belga de Hasselt. Aparte

tivar a grupos de personas tan dispares e intereses

¿Cómo califica la actuación y qué acogida tuvo en-

tendremos antes unos días para preparar allí los

tan diferentes como los que forman las bandas de

tre el público madrileño?

conciertos, ya que en los conciertos de Maastrich y

música.

- Fue un encuentro increíble. En primer lugar el

Hasselt, habrá unas partes del concierto en las que

Intento buscar los recursos de los que dispongo

encuentro en el bonito pueblo de Navajas prepa-

algunos músicos de la Banda Federal interpretarán

para “enganchar” al mayor número de gente posi-

rando el concierto, donde la Banda Federal tiene

algunas obras con los músicos de las bandas de

ble en cada proyecto, e intentar que las cosas se

unas condiciones de trabajo excelentes. Después

Limburg y de la Red de Escuelas de Medellín (Co-

organicen de la mejor manera posible, buscando

el viaje a Madrid, y luego actuar en un teatro con

lombia). Además, por las tardes tendrán clases de

siempre la excelencia en cada detalle; si tu no das

una importante actividad cultural como es Teatros

instrumento con algunos de los mejores profeso-

importancia a las cosas, los que las ven tampoco

del Canal. Fue muy emotivo realizar un pequeño

res de cada especialidad.

lo harán. Siempre he pensado que cada vez que

pasacalle por algunas importantes calles de Ma-

Por otra parte, me ilusiona mucho poder ofrecer

subes al escenario tienes que dar lo máximo, sea

drid interpretando el gran pasodoble Tercio de

nuestra música y la calidad de nuestros músicos

donde sea, y sea el tipo de concierto que sea.

13


Música i poble Activitat federal

En la actualidad soy director de la Unión Musical

cimiento, y desde mi trabajo como profesor en el

mera vez que he estado allí y sé que la distancia,

de Canyada (Alicante) desde el año 2008, una ban-

Conservatorio de Alicante intento hacer valer los

principalmente por la orografía del territorio, pro-

da que me ha dado grandes satisfacciones perso-

recursos de los que dispongo para mejorar la ca-

duce un aislamiento de diferentes zonas del pais

nales. Hemos conseguido cuatro primeros premios

lidad de la educación musical. Respecto al World

respecto a otras regiones, lo que ha producido que

en importantes certámenes musicales y realizado

Festival of Creativity in Schools de San Remo

la evolución de las bandas en los diferentes terri-

numerosos conciertos y festivales. Pero el valor

(Italia), tengo que decir que fue una experiencia

torios haya sido de diferente manera. La región

de esta banda está en la gran calidad humana de

maravillosa. Estuve de jurado en la fase final del

de Nariño donde yo estuve tiene una gran tradi-

sus componentes, es difícil encontrar un grupo hu-

concurso mundial, donde concursaban chavales

ción de bandas pero su evolución está muy lejos

mano tan cohesionado, con un ambiente social de

de hasta 18 años en disciplinas de Danza, Música

de lo que conocemos en la Comunidad Valencia-

generosidad, altruismo, compañerismo y amistad

y Teatro. Yo estuve en el jurado de Música, y pude

na. Ahora mismo tienen voluntad y predisposición

como el de la Unión Musical de Canyada, algo que

comprobar el gran trabajo que se hace en mucho

para trabajar en el desarrollo de las bandas, y por

me hace feliz cada día.

países respecto a la música en colegios e institu-

ello demandan colaboración a los países con una

El día 16 de Junio, en el auditorio del ADDA de Ali-

tos. Aunque hay grandes profesionales en nuestro

mayor evolución y tradición.

cante hicimos el concierto en el que me despedía

pais que hacen un gran trabajo, creo que en este

- ¿Cómo valora las actividades de cooperación in-

como director de la Unión Musical de Agost, fue un

aspecto nos queda mucho camino por recorrer.

ternacional de la FSMCV en este sentido?

gran concierto y muy emotivo. La Unión Musical de

- Ha trabajado también en Colombia, ¿no es así?

- Yo creo que la FSMCV está haciendo una labor

Agost es una banda de un nivel extraordinario, con

- Ha sido una experiencia increíble. El gobierno de

impresionante en este aspecto, y así lo constatan

profesionales que forman parte de grandes agru-

Colombia está invirtiendo mucho dinero y esfuer-

los propios receptores de estos intercambios. Es

paciones profesionales e importantes conservato-

zos en acercar a los niños a la cultura y alejarlos

algo evidente que los intercambios culturales pro-

rios, y con la que he disfrutado mucho haciendo

de otras cosas que les hacen daño y les enseña un

ducen un enriquecimiento mutuo necesario para

música. Hemos ganado también cuatro primeros

modo de vida fácil y peligroso. Está facilitando la

el desarrollo en los diferentes ámbitos de la vida.

premios en grandes certámenes, y realizado mu-

creación de escuelas de música y bandas en los

En Valencia hemos tenido grandes bandas, pero

chas actividades de todo tipo. En Agost se respira

municipios y para ello necesita formar a directores

el hecho de tener que recorrer tantos kilómetros

música en cada rincón del pueblo, tiene dos gran-

de banda. Yo participé como profesor de dirección

para realizar cualquier tipo de intercambio con

des bandas, la Virgen de la Paz y la Unión Musical,

de bandas en el “I Seminario Internacional en For-

otras realidades musicales, ha hecho que, algo tan

y en cada celebración que se realiza en el pueblo

mación para Directores e Intérpretes de Bandas

común en otros países de centroeuropa, nosotros

se cuida la música y siempre acuden todos a ayu-

Musicales”, celebrado en San Juan de Pasto, en la

no tuviéramos la oportunidad de hacer. Hoy en día,

dar a su respectivas bandas.

región de Nariño, y organizado y patrocinado por la

en esta aldea global donde vivimos, debemos fa-

Es bueno que los directores no estemos un periodo

Gobernación de Nariño, el programa IBERORQUES-

vorecer en la medida de lo posible el intercambio

de tiempo demasiado largo en las bandas. Perio-

TAS-SEGIB de Madrid, y el Ministerio de Cultura

de ideas y propuestas. Hace poco compartía mesa

dos de cuatro o cinco años en los que el director

de Colombia. Al curso que yo impartí de dirección

redonda en Italia con el maestro Giampaolo Lazze-

ponga toda su energía y conocimientos, y después

de Bandas asistieron 50 directores venidos de

ri, presidente de la Federación Italiana de Bandas,

dejar paso a otros compañeros. Esto es bueno

muchas regiones de Colombia, y tengo que decir

Leonardo Laserra director de la Banda della Guar-

principalmente para la banda, porque los músicos

que me impresionó las ganas de aprender de los

dia di Finanza Italiana y Stefano Gatta director de

de las bandas amateurs necesitan constante mo-

maestros, el trato exquisito por parte de todos y la

la Banda Militare della Repubblica di San Marino,

tivación para mantener el pulso de la actividad, y

excelente organización del evento.

y un tema recurrente era la necesidad de los in-

también para el director, porque te obliga a estar

- ¿Están previstos más proyectos allí?

tercambios de experiencias musicales, tanto inter-

siempre preparándote y trabajando para nuevos

- Tanto la organización del Seminario como yo, es-

pretativas como organizativas.

proyectos.

tamos muy contentos de los resultados del curso,

- Tras la participación en el WMC de Kerkrade, la

- Desde el punto de vista pedagógico, desarrolla

y si todo va bien, volveré a trabajar con ellos en un

Banda Federal ofrecerá dos conciertos en julio. Sin

una importante labor formativa en distintos ám-

futuro. Tengo algunas propuestas de colaboración

duda, un intenso verano que dará paso a un mere-

bitos. Recientemente formó parte del jurado del

con la Banda Sinfónica de Nariño y con otras en-

cido descanso. ¿Ya hay calendario para el otoño?

XV World Festival of Creativity in Schools de San

tidades que todavía es pronto para ver en que se

- Respecto a las actividades después del verano,

Remo. ¿Qué nos puede contar de este proyecto?

concretan, pero la predisposición es buena.

de momento solo tenemos fecha para un concierto

- Abandoné mis estudios universitarios de Peda-

- ¿Qué diferencias y similitudes existen entre el

en el Palau de la Música de Valencia el sábado 5 de

gogía en la universidad por falta de tiempo, pero

mundo musical valenciano y el colombiano?

octubre y la participación en la Gala de la Música

siempre he tenido interés por esta área del cono-

- Yo no puedo hablar de toda Colombia, es la pri-

Valenciana de la FSMCV.

14


Música i poble Activitat federal

Governació destina més de 843.000 euros a la FSMCV i a la promoció de les societats musicals Cal recordar que moltes de les activitats que es portaran a terme estan contemplades en la Llei Valenciana de la Música.

E

l president de la FSMCV, Josep F. Almería, va suscriure el passat 6 de maig amb el conseller de Governació i Justícia, Serafín Castella-

no, dos convenis per valor de més de 843.000 euros. El primer d’ells correspon al conveni de col·laboració amb la FSMCV, dotat de 393.6790 euros, destinat a la realització de les activitats que organitza la Federació durant 2013, així com per al seu funcionament. Entre aquests projectes figuren la trobada i gira de concerts de la Banda Federal; la XIV Gala de la Música, Premis Euterpe; l’Assemblea General; el III Congrés de Societats Musicals i la Trobada d’Escoles de Música. Cal assenyalar que moltes d’aquestes activitats estan contemplades en la Llei Valenciana de la Música, que enguany compleix 15 anys. L’objectiu d’aquests convenis és donar suport les mesures de foment musical i de funcionament de la FSMCV amb el propòsit de potenciar les societats

euros, permetrà desenvolupar una nova edició de la

Durant la campanya de concerts d’intercanvis 2012

musicals de la Comunitat Valenciana.

campanya de concerts d’intercanvi entre les socie-

els concerts oferits per les Bandes Simfòniques,

Concerts d’intercanvis

tats musicals federades, l’objectiu dels quals és la

Bandes Juvenils, Corals i Orquestres de les societats

El segon conveni de col·laboració signat amb la Fe-

promoció musical i interrelació entre les diferents

musicals, en els quals van participar 22.500 músics,

deració de Societats Musicals, dotat amb 450.000

unitats artístiques de les mateixes.

van ser gaudits per més de 100.000 espectadors.

15


Música i poble Activitat federal

El III Congrés arriba a la Vall d’Albaida L’Aranya d’Albaida organitza una taula-col·loqui en el marc del seu 90é aniversari.

E

l dissabte 8 de juny es va realitzar la Taula

i que, tots treballaven per un mateix motiu sobre

directives, la declaració de Bé d’Interès Cultural a

Col·loqui sobre el III Congrés de Societats

les societats musicals: qui som, on estem i cap a

les societats musicals, nomenar la FSMCV com a

Musicals des d’una visió de la Vall d’Albai-

on anem. D’aquestes preguntes, llançades pel pre-

la 9a entitat de gestió de propietat intel·lectual a

da, organitzat per la comissió del 90é Aniversari

sident de la Federació, es podran respondre des-

Espanya, les relacions entre la música i la festa

de la Unió Musical d’Albaida l’Aranya. En aquesta

prés que totes les societats musicals valencianes

o noves formes de finançament van ser alguns

Taula es van posar de relleu les inquietuds que es

col·laboren en una enquesta sobre les qüestions

dels temes que també es van parlar i plasmar en

vol perseguir amb el III Congrés i com d’importants

plasmades en el III Congrés de Societats Musicals.

aquesta taula col·loqui per demostrar a les enti-

són els membres de les societats musicals per po-

Diferents qüestions que van des de les gestions en

tats públiques que la música i l’associacionisme

der arribar tots junt a un acord. Les personalitats

les juntes directives fins a l’activitat social i cul-

musical existent al País Valencià té un gran pes

que es van poder veure aquell dia foren de tots els

tural que desenvolupen les societats musicals al

en la societat i donar reflex a les societats que hi

àmbits de la música i de l’associacionisme musi-

País Valencià. Per què després, la Universitat de

ha molta feina per endavant, per obtenir els nos-

cal, com el president de la Federació, Josep Fran-

València, extraga les conclusions i posar al damunt

tres drets i les nostres ajudes econòmiques, però

cesc Almeria, el seu tresorer, Luís Vidal, o el vocal

quines són les diferents vies d’allò què volem ser

partint també de les inconveniències internes de

i músic de l’Aranya, Ximo Soler. A més, també van

en els pròxims 10 anys. I serà en aquest moment

cada societat.

participar membres que estan més professionalit-

on, no sols la FSMCV decidisca quines vies escollir,

Tan la comissió organitzadora del 90é Aniversa-

zats en el món de la música com el director de

sinó tots els membres del les Societats Musicals.

ri de la Unió Musical d’Albaida l’Aranya com els

l’Aranya, José Javier Sanz, el compositor, director i

A la Taula es va qüestionar en un principi què s’en-

ponents que van ser partícips d’aquesta taula col·

músic de l’Aranya, Mario Roig, i el historiador mu-

tén per músics i societats musicals. Aleshores, fou

loqui van agrair l’assistència al públic que es va

sical, Frederic Oriola.

el president de la Federació qui va respondre di-

interessar per aquestes qüestions que de vegades

El públic assistent escoltava arguments dels po-

ent que el nucli al qual va destinat les accions que

ens fa falta saber-ne més. Per això, moltes de les

nents que tan sols els separaven entre ells una pri-

es porten a terme en aquest III Congrés és aquell

propostes, conclusions o opinions que van llançar

ma línia. Es trobaven els ponents que es dediquen

músic aficionat que vol gaudir de la música. I per

membres de la taula i també part del públic es

amb la música, i aquells ponents que treballen per

aquesta raó, actualment, la Federació s’acosta

tindran en compte en el III Congrés de Societats

les societats i la música. Aquestes divergències

molt més a totes les societats musicals com a ele-

Musicals.

es feien evidents de seguida, quan se sabien els

ments associatius d’una cultura i d’una societat.

Josep R. Salmerón Guerrero

noms i els càrrecs dels membres de la taula. Tot

La presència dels gestors musicals en les juntes

Membre de la Comissió #90AnysAranya

16



Música i poble Activitat federal

Entrevista a Pablo Torrella, gerent de la FSMCV.

“Les societats musicals no trauen tot el partit possible als recursos que la FSMCV posa al seu abast” Especialitzat en gestió cultural i músic, Pablo Torrella, des de fa uns mesos el nou gerent de la Federació, ens dona la seua visió al voltant de la relació entre la FSMCV i els seus associats, a vegades allunyats d’un projecte més complex del que podria imaginar-se en un principi.

L

licenciat en Història de l’Art i Postgrau en Educació Artística i Museus a la Universitat de València, Pablo Torrella completa els

seus estudis amb el Màster en Gestió Cultural per la UPV, i diversos cursos i jornades de especialització en matèries relacionades amb la gestió cultural. Estudia al Conservatori Professional de Música de València i al Centre Musical Paternense, societat musical a la qual pertany, on realitza estudis fins a grau mitjà de violoncel amb el mestre Vicent Perelló. Ha treballat al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), i Acción Cultural Española. - Des del punt de vista de la gestió cultural, com definiríem una entitat com la Federació? - Per a definir una institució com la FSMCV des d’aquest punt de vista, pense que un terme adequat pot ser el de diversitat. Diversitat per la vari-

estos mesos envers la Federació ha sigut prou

arriba als propis membres dels seus associats, es

etat d’aspectes que des d’ella es gestionen i pels

important, ja que fins aleshores, únicament com

a dir, als socis i als músics de cadascuna de les

diversos fronts que atén. En aquest sentit, trobarí-

a membre d’una societat musical i músic, tenia

SSMM. En general, s’observa una distància i, en

em la labor de representativitat del col·lectiu que

una noció prou general d’aquesta com a entitat

alguns casos, una absència de coneixement de les

exerceix la FSMCV i la tasca d’interlocució que des

representativa de les Societats Musicals, així com

labors que duu a terme la Federació, una situació

d’ella es fa amb institucions publiques i privades,

un coneixement més limitat dels projectes que

que es podria millorar a través de la col·laboració

la dinamització d’aquest moviment a través de

impulsava. Ha sigut ara, des del si de l’organit-

entre emissor i receptor.

projectes culturals i educatius, la cerca de recur-

zació, quan m’he adonat de la intensitat amb la

- De totes les activitats i projectes que es desenvo-

sos i col·laboracions que possibiliten dur aquests

qual aquests s’implementen i de tots els diferents

lupen, quins destacaria especialment?

projectes a terme, la prestació de diversos serveis

àmbits culturals, socials i institucionals en els que

- Com comentàvem abans, la FSMCV té en mar-

als associats de forma directa o la difusió dins i

la FSMCV està present.

xa una àmplia diversitat de projectes i activitats i,

fora de les nostres fronteres del fenomen associa-

- Creu que la imatge que projecta l’entitat federal

en aquest sentit, és difícil destacar uns per sobre

tiu musical de la Comunitat Valenciana.

cara a l’exterior coincideix amb el que realment

d’uns altres. Així i tot, un element que considere

- Ja fa uns mesos que treballa com a gerent de la

és?

representatiu d’entre aquestos projectes és el de

FSMCV. Durant este temps, com ha canviat la seua

- En la meua opinió, la diferència estreba, més que

la Jove Banda Simfònica, per diverses raons: per

visió al voltant de la Federació?

entre el que projecta la entitat i el que realment és,

l’impacte directe que té en la potenciació de l’ex-

- El canvi de percepció que he experimentat en

entre el que des de la FSMCV es projecta i el que

periència professional dels músics integrants i dels

18


Música i poble Activitat federal

directors que per ella han passat, per la qualitat ar-

cipació d’aquest és millorable en alguns aspectes.

d’Organitzador, o persona física o entitat que pro-

tística assolida i l’aposta pel futur que representa,

Respecte a les causes, aquestes poden estar en

mou el mateix; el de Patrocinador, aquell que apor-

i per la imatge positiva i dinàmica que projecta del

una falta d’identificació amb el projecte comú que

ta recursos de qualsevol naturalesa per a la seua

nostre moviment, dins i fora del mateix.

suposa la FSMCV, malgrat que totes les SSMM es-

celebració; i el de Jurat, o encarregats de realitzar

Per altra banda, també voldria mencionar el III

tan adherides a ella de forma voluntària, i també

la valoració artística dels participants d’acord a la

Congrés de Societats Musicals, per la importància

en la consideració que els temes que s’exposen

metodologia establida per l’organitzador. Respecte

que té per a configurar el futur de l’associació, per

no coincideixen amb la identificació que moltes

a aquestos tres papers, la FSMCV mai pot exercir-

l’oportunitat que representa per a exposar i sentir

SSMM fan dels seus problemes. Una manera per

los en un certamen competitiu.

la diversitat de sensibilitats, opinions i veus que la

a incrementar eixa participació seria, en la línia de

Per contra, els papers que la Federació sí pot

formen, i poder afrontar, a partir d’elles, els reptes

treball que s’està desenvolupant, mostrar els be-

exercir en els Certàmens, a requeriment de l’or-

que se’ns presenten com a col·lectiu.

neficis que, directament o a mig i a llarg termini

ganitzador, són el d’Assessorament Tècnic, per a

- El Centre de Formació és una de les noves ves-

té abordar aquestos temes en profunditat, i vore

revisar les bases i aconsellar l’organitzador –qui

sants formatives que ha impulsat l’actual Junta

com eixos beneficis finalment connecten amb els

decideix– sobre aspectes generals; i la Prestació

Directiva. Quins objectius considera que es poden

problemes de base identificats per els associats.

de Serveis, pel que fa a la realització del control de

abastar amb la formació del col·lectiu de les soci-

- El III Congrés és precisament una oportunitat per

les plantilles en aquells certàmens que en les se-

etats musicals?

a que les persones que formen part de les socie-

ues bases així ho contemplen junt amb l’aplicació

- Amb la creació i desenvolupament d’aquest

tats musicals ajuden amb les seues aportacions a

del Reglament sobre Certàmens de la FSMCV, que

projecte es pot avançar en diversos aspectes de

la definició del seu futur. Quin missatge enviaria

és el document aprovat en Assemblea General al

la formació del col·lectiu: en la capacitació dels

vosté a la gent per tal que participara activament?

qual es fixa tota la normativa referent a aquestos

equips directius de les SSMM en àmbits com la

- En el temps que resta fins a la seua cloenda, pen-

esdeveniments quan conten amb la presència de

gestió, la implementació de noves tecnologies o

se que seria important que es considerara, per part

la FSMCV.

el coneixement del marc normatiu que les afecta;

de les persones que formen part i es relacionen

- Quins reptes li queden encara al moviment as-

també amb l’oferiment de eines i recursos per a la

amb les nostres SSMM, l’oportunitat que aquest

sociatiu musical valencià per a afrontar com cal

configuració del projecte educatiu de les escoles

congrés significa per a expressar la seua opinió

el segle XXI?

de música; i, de forma més general, amb cursos de

respecte als diversos àmbits en que s’estructura el

- Esta pregunta, així plantejada, tal volta seria

formació en camps complementaris com ara habi-

mateix, i per a que aquesta veu puga ser escoltada

més apropiat respondre-la a l’acabament del III

litats per a les relacions personals i institucionals,

i tinguda en compte en la gestió i desenvolupa-

Congrés, una vegada arreplegades totes les opini-

o tallers per a músics, professors i intèrprets.

ment dels projectes de la Federació. Que tinguen

ons exposades al mateix i una vegada la direcció

- Aprofiten les societats musicals els recursos que

també en ment el moment crucial que en molts

acadèmica realitze les consideracions oportunes

ofereix la FSMCV?

d’eixos temes es troba el col·lectiu, i la importància

després de l’anàlisi de les dades i els comentaris.

- D’una manera general podríem dir que les SSMM

de sumar esforços per a fer-lo més visible artística,

Malgrat això, en la meua opinió, tres serien els àm-

no trauen tot el partit possible als recursos que

educativa, social, i també econòmicament. I per a

bits en els que les SSMM haurien de centrar els

pel fet de la seua pertinença a la FSMCV tenen al

aquells que finalment no s’animen a plasmar per

seus esforços per a assegurar la seua pervivència

seu abast, si bé cal dir que hi ha diversos i bons

escrit la seua opinió, els convidaria a que aprofiten

i millorar les perspectives de futur. En primer lloc,

exemples del contrari. Tot això es reflexa i es pot

l’ocasió per escoltar, llegir i conèixer tota la infor-

regularitzar les seues estructures i avançar en el

comprovar en les dades de participació en les con-

mació que a la web del congrés està disponible,

compliment del marc legal que les afecta; per altra

vocatòries que es fan des de la FSMCV, en les con-

a que la visiten amb assiduïtat i accedisquen als

banda, cercar vies de finançament més diversi-

sultes de tipus jurídic, econòmic o educatiu que a

diversos continguts mostrats, on es reflexa la ri-

ficades i que aprofiten els recursos propis per a

diari es reben a les nostres oficines, així com en

quesa i la diversitat a l’àmbit de les nostres soci-

possibilitar un funcionament menys depenent de

les inscripcions a les jornades formatives i infor-

etats musicals.

les ajudes de les administracions públiques, les

matives que es celebren.

- Un paper a voltes poc entés entre les bandes de

quals no han d’oblidar la labor cultural i educati-

- En este temps també s’haurà adonat que la parti-

música és la funció de la Federació en els certà-

va que les SSMM fan en cada municipi, tasca que

cipació de les societats musicals en els temes que

mens. Podríem aclarir-lo?

s’ha de seguir incentivant. I, finalment, la professi-

les afecten és realment reduïda. A que motius creu

- Per tal d’aclarir les funcions que la FSMCV exer-

onalització i millora en la gestió d’aquestes SSMM,

que es deu? Com es podria incrementar?

ceix en els certàmens de música de banda, primer

sense perdre per això el component social i de

- Tot i que vaig avançant en el coneixement en pro-

hauríem de diferenciar les diferents figures o rols

voluntariat que ha caracteritzat històricament a

funditat del col·lectiu, sí m’he adonat que la parti-

que en ells apareixen. Els tres primers serien el

aquest moviment.

19


Música i poble Activitat federal

La sala MAG d’Elx ha acollit cinc actuacions del Circuit Concerts de la Federació El cicle continuarà a la tardor, amb més concerts, alguns d’ells en la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València.

M

ustang Art Gallery es va omplir de música una vegada més gràcies a l’Orquestra de Pols i Plectre de l’Ateneu Musical de La

Vila Joiosa que va protagonitzar l’última de les actuacions realitzades enguany a la Sala MAG d’Elx en el marc de la campanya Circuit Concerts de la FSMCV. La formació de La Vila va interpretar -a ritme de guitarres, bandurrias, laúd i percussió- temes dels coneguts Yasuo Kuwahara, Mikis Theodorakis, Alberto Iglesias o Joaquín Rodrigo, entre uns altres. El con-

Flehe Brass Quintet

Quartet de saxofons DSK

febrer), Segorbrass Quintet & Drums (21 de març) i

Segorbrass Quintet & Drums

Llevant Chamber Brass

Llevant Chamber Brass (5 d’abril).

de la inquietud dels seus integrants per explorar

Característiques dels grups

sonoritats diferents a les de la banda o l’orquestra,

Flehe Brass Quintet va començar la seua andadura

així com també per a créixer musicalment i de forma

en 2008 i ha realitzat nombroses actuacions entre

més independent. El grup està format per cinc joves

les quals destaquen una sèrie de concerts didàctics

músics (encara que posteriorment es va afegir un

oferits en el Palau de Congressos de Castelló per a

sisè) amb una àmplia formació musical en el con-

donar a conèixer la música a xiquets d’entre 8 i 16

servatori professional de música “Alt Palancia” de

anys. El grup continua la seua labor pedagògica al

Sogorb i Terol. Aquesta formació es va crear al no-

costat de la companyia Rocamboles Teatre en el pro-

vembre de 2010, amb l’ajuda de la Societat Musical

jecte “La Màquina del Temps”.

de Sogorb i gràcies a un gran nombre de persones.

Quartet DSK és un grup de saxofons que es va fundar

Els integrants de Llevant Chamber Brass han format

Orquestra de Pols i Plectre

en 2008 i ha actuat en diversos municipis posant

part de diferents grups de música de cambra durant

a l’associació Ateneu Musical de La Vila Joiosa. La

en escena diversos estils musicals. Ha rebut primers

diversos anys en els quals han actuat a la Comunitat

formació té el seu començament en 2007. Conso-

premis en el Concurs de Música de Cambra “Ciutat

Valenciana i Catalunya. Este estiu participaran en el

lidada en tota la província, la formació celebra un

de Burrriana” i en el Concurs Nacional de Música de

Festival Internacional Italian Brass Week.

festival anual de música de cambra des de 2007. És

Càmera “Ciutat de La’Vall d Uixò”.

Finalment, l’Orquestra de Pols i Plectre de’l Ateneu

membre de la Federació Alacantina d’Orquestres de

Segorbrass és una agrupació musical que va nàixer

Musical és un projecte que sorgeix de la incorporació

Plectro “Mar i Muntanya”.

cert va tindre lloc el passat 30 de maig com a tancament a este cicle de concerts en la sala alacantina. Una entitat, la Mustang Art Gallery (MAG) que s’ha compromés amb la iniciativa federal nascuda amb l’objectiu d’afavorir la difusió i promoció de grups de cambra i instrumentals amateurs de xicotet format pertanyents a les societats musicals federades. Abans dels músics de l’Orquestra de Pols i Plectre de l’Ateneu Musical de La Vila Joiosa, l’escenari de la sala MAG d’Elx va ser ocupat per Flehe Brass Quintet (31 de gener), el quartet de saxofons DSK (28 de

20


Música i poble Activitat federal

La FSMCV informa al col·lectiu sobre propietat intel·lectual, IVA i el conveni signat amb CEDRO Les societats musicals han tingut l’oportunitat d’assistir a tres jornades informatives realitzades a Quart de Poblet, Alacant i Sant Joan de Moró.

A

mb la finalitat d’informar a les societats musicals federades sobre les últimes novetats fiscals que afecten a aquest tipus d’en-

titats, la FSMCV va organitzar tres reunions, una en cada província, a les quals va assistir un important nombre de societats musicals d’Alacant, Castelló i València. La primera reunió es va realitzar el dissabte 18 de maig en el Club Diari Informació d’Alacant. El dissabte 25 la trobada se celebrà en el C. C. El Casino de Quart de Poblet i el dissabte 1 de juny en l’Ajuntament de Sant Joan de Moró. El tresorer de la Federació, Luis Vidal, va ser l’encarregat d’explicar els canvis més recents sobre fiscalitat i IVA i resoldre els dubtes que les pròpies societats musicals van plantejar. A més, la Federació va informar del recent acord que ha signat amb el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) amb la finalitat de sensibilitzar al col·lectiu de les societats musicals de les seues

de la Junta Directiva federal, i de Patricia Riera,

Es per això que la FSMCV té la intenció de continu-

obligacions segons la legislació vigent en matèria

Cap de Delegació, i Tomás de Miguel, Cap de Zona

ar celebrant altres jornades del mateix tipus des-

de propietat intel·lectual.

(CEDRO).

prés de l’estiu amb l’objectiu d’incidir en els temes

En cadascuna de les reunions es va informar de

Molta participació

que van motivar la majoria de les intervencions

les obligacions que comporta aquesta Llei i les

Les tres reunions van registrar un gran nivell de

dels assistents. Precisament, una de les qüestions

opcions per a complir-la per part de les societats

participació. En concret, un 42% de les societats

en les quals les societats musicals van mostrar el

musicals. Els dubtes en aquest sentit van ser di-

federades van assistir a les jornades amb un o

seu interès va ser el tractament de les distintes

sipats de la mà de Ximo Soler, advocat i membre

més representants. Així, a la celebrada a Alacant

fonts de renta obtingudes per les societats musi-

hi van assistir més de 90 persones pertanyents

cals en l’Impost sobre societats, el tractament fis-

a 51 societats musicals, quasi el 37% de la pro-

cal i laboral de les quantitats percebudes pels mú-

víncia. La de Quart de Poblet va contar amb unes

sics participants en les actuacions musicals i de la

225 persones de 135 societats musicals, el 41,6%

resta de despeses suportades, els criteris a tindre

del global de València. Finalment, 82 membres de

en conte a l’hora de qualificar la relació laboral o

juntes directives de 42 societats musicals, el que

no dels professors de les escoles d’educands, etc.

suposa més del 53% de les bandes de Castelló,

Cal assenyalar que tota la informació donada en

van participar en la reunió celebrada a Sant Joan

estes jornades formatives sobre fiscalitat, propie-

de Moró. A més a més, totes elles van omplir una

tat intel·lectual i conveni amb CEDRO es troba a

enquesta elaborada per la FSMCV al voltant de les

disposició de les societats musicals en la pàgina

qüestions plantejades a les jornades i als temes

web de la FSMCV (Servicis a l’associat/ Programes

que més preocupen a les societats musicals.

i arxius).

21


Música i poble Activitat federal

Buenas prácticas en derechos de autor en las sociedades musicales En marzo del 2013, la FSMCV y CEDRO firmaron un convenio de colaboración con el fin principal de informar sobre los principios del derecho de autor a las sociedades musicales, así como presentar las soluciones que CEDRO puede aportarles para que puedan cumplir, de forma ágil y sencilla, con el marco legal vigente en materia de reproducción de partituras.

C

EDRO, el Centro Español de Derechos Re-

sus socios sino también los de los autores y edito-

prográficos, www.cedro.org, es la asocia-

res de más de 34 países, a través de convenios de

ción de autores y editores de libros, par-

representación recíproca con entidades similares

tituras musicales, revistas y periódicos, editadas

de otros países.

en cualquier medio y soporte. Esta organización se

Repertorio

creó en 1987 para defender y gestionar de forma

Esta asociación cuenta con más de 21.000 asocia-

colectiva los derechos de propiedad intelectual de

dos, entre autores y editoriales. Entre los primeros

tipo patrimonial del sector editorial (reproducción,

se encuentran escritores y traductores de todo tipo

transformación, comunicación pública y distribu-

de obras (literarias, científicas, técnicas, educati-

ción) y es la única existente en España que lleva

vas, de información, divulgación, partituras, etc.),

a cabo esta función para los autores y editores de

así como periodistas y autores de artículos y otros

culturales y de revistas profesionales y especializa-

obra texto.

trabajos para publicaciones periódicas.

das) y de prensa.

La misión de CEDRO es mejorar las condiciones de

Las editoriales socias cubren todos los géneros y

En lo que a edición musical se refiere, CEDRO

trabajo de los creadores de la cultura escrita (escri-

los temas, desde los libros de ficción hasta los ma-

representa en España a prácticamente el cien

tores, traductores, periodistas y editores), a la vez

nuales universitarios y los libros de texto, pasando

por cien de las editoriales de música impresa y a

que facilita a las organizaciones el acceso legal a

por el ensayo, la obra científico-técnica, los diccio-

otras tantas de otros países. Esto, en número, hace

libros, revistas, partituras y otras publicaciones.

narios y enciclopedias, etc. También representa a

que su repertorio de partituras supere la cifra de

CEDRO no solo gestiona en España los derechos de

las editoriales de publicaciones periódicas (revistas

13.000. Colaboración FSMCV y CEDRO En marzo del 2013, la FSMCV y CEDRO firmaron un convenio de colaboración con el fin principal de informar sobre los principios del derecho de autor a las sociedades musicales, así como presentar las soluciones que CEDRO puede aportarles para que puedan cumplir, de forma ágil y sencilla, con el marco legal vigente en materia de reproducción de partituras. Este acuerdo se ha alcanzado, fundamentalmente, por la especial sensibilidad que este sector manifiesta hacia todas las cuestiones relacionadas con la propiedad intelectual, no solamente en lo que se refiere al cumplimiento de la normativa al respecto como usuarios de obras protegidas por el derecho de autor (sobre todo partituras), sino también como titulares de estos derechos, en la medida que sus músicos pueden ostentar derechos como artistas

22


Música i poble Activitat federal

intérpretes o ejecutantes de las grabaciones de

bandas fotocopias de partituras.

a través del sello “copia con licencia de CEDRO”,

las actuaciones que realizan. Desde la firma de

Para que esta actividad se lleve a cabo de una

como un agente cultural responsable con la pro-

este convenio, los órganos de gobierno de la Fe-

forma responsable con los derechos de propiedad

piedad intelectual.

deración, al igual que sus asociados, han recibido

intelectual CEDRO dispone de una solución sencilla

Esta buena práctica también puede ser asumi-

formación e información de CEDRO sobre derechos

y que permite que estas organizaciones cumplan

da por las escuelas de música de las sociedades

de autor. Así por ejemplo, CEDRO estuvo presente

con la legislación al respecto.

mediante una licencia específica que autoriza las

en la Asamblea Intercomarcal (máximo órgano de

Mediante una licencia se autoriza legalmente, en

fotocopias de partituras y de fragmentos de otro

representación a la que acuden miembros de la

nombre de los correspondientes titulares de dere-

tipo de obra que se realicen exclusivamente para

Junta Directiva de la FSMCV y los presidentes pro-

chos, la fotocopia de las partituras de su repertorio

el estudio personal o colectivo de los alumnos y a

vinciales), en los Comités Provinciales y también en

y la distribución de las copias entre los músicos de

partir de originales previamente adquiridos por la

las reuniones celebradas con las sociedades musi-

la sociedad musical, siempre a partir de originales

escuela de música.

cales de cada provincia.

adquiridos legalmente.

El precio de estas autorizaciones está también en

Buenas prácticas con sello de calidad

De esta forma, la licencia de CEDRO, similar a la de

consonancia con el de otros países. Para las ban-

Debido a la particularidad del mercado de la obra

otros países, se ha convertido en la solución para

das de música, el precio se calcula mediante la

musical impresa, es sumamente importante man-

que las sociedades musicales puedan reproducir

suma de un fijo y una cantidad por músico, que

tener un justo equilibrio entre la explotación prima-

legalmente las partituras que necesitan para sus

varía en función del número total de integrantes de

ria (o mercado primario) de las obras (vía su venta

bandas, a la vez que los autores y editores de esas

la banda. Para las escuelas, el precio de la autori-

o alquiler autorizado por el titular) y la explotación

obras son remunerados por esas copias.

zación depende del número de alumnos.

o mercado secundario que determinado tipo de

Desde CEDRO explican que contar con esta licencia

Gracias a estas licencias, las sociedades musica-

usuarios necesita realizar de este tipo de obras.

es una buena práctica a través de la cual los músi-

les pueden obtener la seguridad jurídica necesa-

En el caso de las sociedades musicales se hace pa-

cos aprenden a reconocer y valorar los contenidos

ria para llevar a cabo su actividad y actuar de una

tente que éstas suelen necesitar para el desarrollo

que utilizan y comparten, así mismo la sociedad

forma respetuosa con la creación y los derechos

de su actividad distribuir entre los músicos de sus

musical obtiene un elemento de reconocimiento ,

de autor.

En marxa la campanya d’activitats comarcals Després de la signatura dels convenis amb la Conselleria de Governació, la FSMCV ha iniciat els distints projectes que estaven pendents d’esta dotació de recursos econòmics.

E

ntre estos projectes figura la campanya d’activitats comarcals que tots els anys impulsa la Federació per tal de promoure la

interrelació entre les distintes societats musicals d’una mateixa comarca a través d’activitats com ara trobades d’escoles de música, encontres de bandes, jornades de formació, etc Encara que el termini per presentar les sol·licituds va finalitzar l’1 de juny, moltes comarques ja l’han portat a terme, com és el cas de la Trobada d’Escoles de Música d’Els Serrans, realitzada enguany en el poble de Gestalgar el passat mes de maig o l’Encontre de Bandes Juvenils de l’Horta Sud, fet al Barri del Crist el dia 22 de juny. Entre els projectes presentats pels presidents comarcals de la FSMCV figuren activitats de caràcter

informàtica musical, gestió, taller de jazz o música

musical, trobades de bandes i d’escoles de música

formatiu (curs sobre arxius de societats musicals,

moderna) i altres com concursos d’interpretació

i educands, etc.

23


Música i poble Activitat federal

Almería demana el trasllat de competències a educació i cultura en el Día de la Música Valenciana La celebració va consistir, com ja és habitual, en tres concerts a Alacant, Castelló i València a càrrec de les agrupacions guanyadores del Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana de 2012.

E

l president de la FSMCV, Josep F. Almería, va

organitzada per la conselleria de Governació i Justí-

felbunyol, guanyadora de la primera secció, va inter-

apel·lar a la coherència del Consell i va dema-

cia i CulturArts va contar amb la participació de les

pretar l’obra Marcha burlesca de Manuel Palau, obra

nar el trasllat de les seues competències de la

societats musicals guanyadores de la XXXIV edició

escollida per a commemorar aquest dia i el 120º

conselleria de Governació a la d’Educació, Cultura i

del Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana

aniversari del naixement del compositor d’Alfara del

Esport en la celebració del Dia de la Música Valenci-

celebrada a Xest a l’octubre de 2012: Unió Musical

Patriarca (València, 1893-1967).

ana que va tenir lloc el 28 d’abril en el Palau dels Arts

de Higueruelas, Societat Musical L’Esperança de

La figura de Manuel Palau cobrarà impuls amb la

Reina Sofia de València. Una petició acordada en el

Sant Vicent del Raspeig, Unió Musical La Esmeralda

cessió dels seus fons documentals i bibliogràfics

consell intercomarcal de la Federació celebrat a Les

d’Almassora i Societat Musical La Primitiva de Ra-

a la Generalitat Valenciana. La Unitat de Música de

Alqueries (Castelló).

felbunyol.

CulturArts digitalitzarà els materials audiovisuals i

Almería va valorar el paper del conseller Serafí Cas-

Al concert de València van seguir altres dos amb el

registres sonors inèdits, i la Biblioteca Valenciana

tellano des que en 2010 arribara a un acord amb la

mateix repertori en l’Auditori de la Diputació d’Ala-

custodiarà el fons manuscrit i imprès. A més, amb-

Federació i va instar al Consell a realitzar la “modi-

cant (ADDA) i el Palau de Congressos de Castelló el 5

dós organismes ho incorporaran als seus catàlegs

ficació pressupostària” per a pal·liar la rebaixa d’un

i el 12 de maig respectivament.

en línia, el que obrirà noves vies d’estudi i difusió de

milió d’euros a les escoles de música en 2012.

Durante els tres concerts commemoratius, la banda

l’obra aquest gran compositor, segons la conselleria

La commemoració del Dia de la Música Valenciana

simfònica de la Societat Musical La Primitiva de Ra-

de Governació.

El Consell celebra l’homenatge al músic aficionat

E

l Palau de la Generalitat l’Homenatge al Músic Aficionat, que es va celebrar amb motiu del Dia de la Música Valenciana i que va contar

amb la preséncia del president de la FSMCV, Josep F. Almería, i diversos membres de la Junta Directiva. En aquest acte es va retre homenatge a tots els músics aficionats, que amb diferents edats i experiències i amb el nexe comú de la música i la tradició, segueixen “duent aqueix sentiment d’alegria, talent i sobretot pertinença a la nostra societat a través de les bandes”. Un total de 3 músics veterans i 3 músics joves pertanyents a societats musicals federades van rebre aquest reconeixement en representació dels més de 40.000 músics de la Comunitat Valenciana. Els músics veterans homenatjats són Ismael Pérez Vidal (1930) de la Societat Instructiva Musical Romanense de La Romana; Vicente Alfonso García (1934) de la

de Xeresa. Per la seua banda, els joves músics són

Aymimir (2001) del Centre Instructiu d’Art i Cultura

Unió Musical Santa Cecília d’Onda i Antonio Caste-

Juan Tortosa Carrillo (2000) de la Societat Instructiva

de La Vall d’Uixó i Jorge Lledó Llinares (2003) de la

lló Blanquer (1926) de la Societat Inst. Unió Musical

Musical Romanense de La Romana; Hèctor Ferrer

UAM Sant Francesc de Borja de Gandia.

24


Música i poble Activitat federal

Quasi 400 societats musicals tornen a participar enguany en la campanya d’intercanvis musicals Des del passat 17 de maig els concerts inunden totes les comarques valencianes.

D

esprés del conveni de col·laboració subscrit amb la Conselleria de Governació, la Campanya d’Intercanvis Musicals 2013 està en ple

desenvolupament. Des del passat 17 de maig, quan va començar la campanya, i fins al 30 de setembre, quan finalitze, quasi 400 societats musicals oferiran aquestes actuacions a través de les seues bandes de música, orquestres, cors, grups de cambra o conjunts instrumentals. Tot i això tenint en conte que encara no s’han pagat els concerts d’intercanvis de 2012 i que els de 2011 es van abonar fa molt poquet. Pràcticament tots els caps de setmana fins a setembre l’agenda d’activitats de les societats musicals inclou algun concert dins de esta campanya, que

teriors, el que demostra la continuïtat d’un projecte

L’objectiu fonamental d’aquests concerts és el de la

complix el seu X aniversari, donat que quasi 400 so-

iniciat que en principi organitzava l’Institut Valencià

promoció musical i la interrelació entre les diferents

cietats musicals de tota la Comunitat han presentat

de la Música i que, des de fa dos anys, porta a terme

societats musicals de la Comunitat Valenciana inte-

la seua sol·licitud de participació en les oficines de la

la Conselleria de Governació amb la col·laboració de

grades en la FSMCV. Per a això la Conselleria desti-

Federació. Una quantitat molt similar a edicions an-

la FSMCV.

narà una dotació econòmica de 450.000 euros.

La FSMCV participa a Llíria en un seminari sobre el futur de l’educació musical en el nostre país

L

a seu de la Unió Musical de Llíria va acollir dissabte 15 de juny un seminari organitzat per la Societat per a l’Educació Musical de l’Es-

tat Espanyol (SEM-EE) i que va contar amb la col· laboració i participació de la FSMCV. Precisament el seu president, Josep F. Almeria, hi va assistir a la jornada Sota el títol El futur de l’educació musical en el nostre país: Iniciatives i nous projectes, al llarg de la jornada es van plantejar iniciatives que permeten la millora de l’actual sistema educatiu musical. Per a això els assistents van poder escoltar a reconeguts especialistes i experts en la matèria, entre ells el professor de la Universitat de València i assessor educatiu de la FSMCV, Remigi Morant.

25


Música i poble Activitat federal

La ciutat de Borriana acollirà la Gala de la Música Valenciana en 2013 El lliurament dels Premis Euterpe es trasllada enguany a la província de Castelló. Concretament, a Borriana. Després de la presentació de les candidatures, el procés està en marxa per tal de seleccionat les persones i entitats que enguany rebran estos guardons que complixen la seua XII edició.

S

i l’any passat va ser l’Auditori ADDA d’Alacant el lloc escollit per tal de lliurar els Premis Euterpe, enguany la Junta Directiva de la

FSMCV va decidir que en 2013 siga la província de Castelló la que presida la Gala de la Música Valenciana. D’esta manera la ciutat de Borriana acollirà en octubre l’esdeveniment més important de la música i de la cultura valenciana, que abandona per segona vegada la ciutat de València, on s’ha celebrat durant una dècada. El procés de selecció de les persones i entitats que enguany rebran estos guardons ja està en marxa. Després de la publicació de les bases i de l’apertura del procés de presentació de candidatures, la comissió encarregada de portar endavant el projecte treballa ja en la designació dels membres de cadascuna de les comissions que hauran de triar entre les candidatures presentades.

Un curs sobre por escènica, pròxima convocatòria del Centre d’Estudis de la FSMCV

P

or a l’eixir a escena? Tremolor de mans?

cologia Clínica i psicòleg especialitzat en la interpre-

Suor? Ansietat? Mal humor, irritabilidad…?

tació musical i Director del Màster pràctic de teràpia

Segur que més d’un músic ha patit aquests

de la conducta del Col·legi de Psicòlegs de València.

símptomes en alguna ocasió i fins i tot habitual-

Guillermo és un estudiós d’aquest tema i ha publicat

ment… o tal vegada algun dels seus alumnes o

diversos llibres sobre això –alguns premiats per la

alumnes els patisquen.

pròpia FSMCV amb premis Euterpe- i impartit infini-

Amb l’objectiu de superar tot açò i d’ajudar als pro-

tat de cursos i conferències en conservatoris, esco-

fessors que tenen alumnes amb estos problemes, el

les de música, societats musicals, etc.

Centre d’Estudis de la FSMCV ha organitzat un curs

Cal assenyalar que durant l’última trobada de la Jove

baix el títol Com superar la por escènica.

Banda Simfònica de la FSMCV celebrada a Navajas,

El curs que es porta a terme durant els dies 21, 22,

el músics de la formació van poder gaudir d’una

28 i 29 de juny de 2013, està impartit per Guillermo

classe magistral a càrrec de Dalia qui els va explicar

Dalia Cirujeda, llicenciat per la facultat de Psicologia

alguns temes bàsics a l’hora d’afrontar la por es-

de la Universitat de València. Es especialista en Psi-

cènica.

26



Música i poble Activitat federal

Conclou el segon cicle de concerts al Palau de les Arts en el que han participat 24 bandes de música El públic valencià ha pogut gaudir de 12 concerts que van iniciar-se el passat 20 d’abril i s’han perllongat fins el 25 de maig.

U

n total de 24 bandes de música de la Comu-

donant una vegada més mostra de la seua qualitat

Primitiva de Serra, Sociedad Artístico Musical de

nitat Valenciana han participat en el segon

artística i musical.

Castellnovo, Sociedad ‘La Familiar’ de Benisanó,

cicle d’actuacions de les Bandes a les Arts

Les societats musicals que han participat a la Sala

Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Oliveral,

en el Palau de les Arts Reina Sofia que s’ha celebrat

L’Auditori del Palau de Les Arts han sigut, a banda

Unión Musical L’Aurora de Sella, Agrupació Musi-

des del mes d’abril fins al de maig en dos escenaris

de les mencionades del concert inaugural, la So-

cal de Senyera, Sociedad Musical de Geldo i Unió

del coliseu valencià: l’Auditori i la Sala Martin i Soler,

cietat Juventut Musical de Faura, la Unió Musical

Musical Santa Cecilia de Teresa.

com ja va fer-se en la primera edició l’any passat.

d’Alaquàs, la Societat Musical La Primitiva Seta-

Estos concerts compten amb un pressupost de

El concert inaugural va tindre lloc el dissabte 20

bense de Xátiva, el Centre Artístic Musical de Mon-

30.000 euros de la Conselleria per a la seua orga-

d’abril i en ell van participar les bandes simfòniques

cada, la Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas,

nització. Encara que les condicions de participació

de l’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primiti-

la Societat Musical de Calp, el CIAC de La Vall d’

per part de les bandes són millorables, donat que

va de Llíria i la Unió Musical de Lliria.

Uixó i la Societat Filarmònica Alteanense d’Altea.

el Palau no assumeix cap de les despeses que su-

A continuació, es van organitzar 12 concerts prota-

Per la seua banda, la Sala Martín i Soler del Palau

posa la intervenció de les bandes, en general des

gonitzats per bandes de societats musicals federa-

de Les Arts va acollir els concerts de la Unión Mu-

de les agrupacions es valora positivament la possi-

des que van ser seleccionades per sorteig entre tots

sical Amor al arte de Benlloch, Agrupació Cultural

bilitat d’actuar en un espai emblemàtic i de renom

els membres de la FSMCV.

Amics de la Música d’Alfafar, Sociedad La Magda-

com el Palau de les Arts Reina Sofia.

Així, s’ha pogut gaudir de formacions grans, amb

lena de Tibi, Associació Barri del Crist de Quart de

Recordem que esta iniciativa recull una reivindica-

més de 90 músics, i també d’altres més xicoque-

Poblet, Agrupació La Rectoría de Benimeli, Centro

ció històrica de la FSMCV que va reclamar que la

tes. Totes elles han realitzat magnífiques actuacions

Musical Tendetes de Valencia, Societat Musical La

música de banda sonara en Les Arts.

28




Música i poble Activitat federal

El Museu Valencià d’Etnologia tanca el cicle Arriben Bandes amb un èxit de participació Més de 5500 assistents, 1500 músics i 3600 minuts de música és el balanç dels concerts del Retrobem organitzats en el Museu com a complement a l’exposició Arriben Bandes

U

na trentena de bandes de la ciutat de Valèn-

Fuente de San Luis, Agrupació Musical de Benicalap,

bandes que han apropat al públic que hi ha volgut

cia han participat en el cicle d’actuacions

Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí, Asociación

assistir a les mateixes, temes d’interés en relació al

organitzat pel Museu d’Etnologia de València.

Cultural Allegro, Societat Musical Unió de Pescadors,

món de les societats musicals a càrrec de persones

D’esta manera, el Museu ha complementat amb mú-

Societat Musical de Malilla, Societat Ateneo Musical

especialitzades. Així, durant estes encontres, en els

sica l’exposició Arriben bandes que es va inaugurar

del Port, Societat Musical dels Orriols i Agrupació

quals també ha col·laborat l’IVM, s’ha parlat dels

el passat 22 de novembre i en la que ha col·laborat

Musical Sant Isidre.

gran fites del repertori bandístic valencià, dels nous

la FSMCV. El balanç dels concerts no potser més

Xerrades al voltant de les bandes

reptes de l’associacionisme bandístic, de composi-

positiu: més de 5500 assistents, 1500 músics i 3600

A més de l’exposició i els concerts, des del Museu

ció per a banda, de música festera i, inclús, de la

minuts de música.

s’han portat a terme cinc xerrades al voltant de les

relació entre el jazz i les bandes de música.

Els concerts van tindre lloc del 2 de febrer al 15 de juny, normalment dos per cap de setmana, un el dissabte per la vesprada i el segon diumenges de matí. Integrats en la campanya Retrobem la Nostra Música de la Diputació Provincial de València, han servit per incrementar encara més l’oferta musical de la ciutat durant els caps de setmana així com per a oferir a les formacions participants la possibilitat d’actuar en un marc tan bonic com el Saló Alfons el Magnànim o els Jardins de la Beneficència. Les formacions de la ciutat de València que han format part d’este calendari d’actuacions han sigut les bandes de la Societat Musical Poblats Marítims, Societat Musical La Unió de Tres Forques, Societat Instructiu Musical El Palmar, Societat Musical Amics de la Música de Benifaraig, Unión Musical Santa Cecilia de Castellar-Oliveral, Centre de Música i Dansa de Natzaret, Agrupació Musical de Massarrojos , Associació Musical Banda Els Doctors, Agrupació Musical Santa Cecilia del Grao, Banda Musical de Campanar, Associació Musical La Torre, Associació Música Jove de València, Agrupació Musical San José Pignatello, Agrupació Musical Gayano Lluch, Asociación Cultural Falla General-Barroso, Centre Instructiu Musical badna Parroquial de Torrefiel, Centre Instructiu Tendetes, Centre Instructiu Musical de Castellar-Oliveral, Agrupació Musical Patraix, Sociedad Instructiva del Obrero Agrícola y Musical de Benimanet, Centre Instructiu Musical Benimaclet, Agrupación Carrera

31


Música i poble Actualitat

Actualitat

Les bandes de Borriana, Vilavella, Les Alqueries i Unió Vallduxense guanyen el certamen de Castelló L’Auditori de Castelló va acollir les audicions d’esta nova edició durant l’últim cap de setmana d’abril.

E

l Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de Castelló que es va celebrat els dies 27 i 28 d’abril en l’Auditori de Castelló es

va saldar amb el triomf de les bandes de Borriana, Vilavella, Les Alqueries i Unió Musical Vallduxense. En la primera secció, el Primer Premi i Menció d’Honor va recaure en l’Agrupació Filarmónica Borrianenca de Borriana (329,5 punts), mentre que la Societat Musical de Sogorb (320,5 punts) va obtenir també un primer premi. El Primer Premi i Menció d’Honor de la segona categoria va ser per a l’Agrupació Musical Artística Santa Cecilia de La Vilavella (328,5 punts). La Unió Musical de Betxi (323,5 punts) va obtenir el Primer Premi, mentre que tres agrupacions van arribar el Segon Premi: Societat Artístic Musical de Castellnovo (309 punts), Agrupació Musical Vila de Calig (302,5 punts)

La banda de Borriana.

i Societat Musical “Santa Cecilia” de La Jana (296,5 punts). En tercera secció el Primer Premi i Menció d’Honor va ser per a la Societat Unió Musical Alqueriense de Les Alqueries (349,5 punts). La Unió Musical Santa Cecilia de Xilxes (336 punts) va obtenir també un primer premi, mentre que dues bandes van obtenir el tercer premi: la Banda Santa Cecilia de Sant Mateu (259 punts) i l’Associació Musical Filarmònica Rossellana de Rossell (256 punts).

Els músics de Vilavella.

En la quarta secció el Primer Premi i Menció d’Honor

tres vegades el certamen provincial.

va ser per a la Unión Musical Vallduxense de La Vall

Obres obligades

d’Uixó (322 punts).

Durant el certamen es va poder escoltar com obres

Més guardons

obligades Self-Destruction d’Alejandro Escuder Gon-

A més el premi a la millor interpretació d’una obra

zález (quarta secció), el poema sinfònic de David

lliure de compositor valencià va ser per a la Societat

Penadés Fasanar La Fortalesa (tercera categoria), la

Unió Musical Alqueriense de Les Alqueries, mentre

suite D’un passat en Present d’Ildefons San Cristóbal

que el titular de la banda de Borriana Juan Luis Tur

Ferriz (segona) i Temps d’Esperança de Juan-Fran-

Gómez va rebre el premi al director que ha guanyat

cisco Plasencia Civera (primera secció).

32

L’Agrupació de Les Alqueries.

La Unió Musical Vallduxense.


Música i poble Actualitat

Enguera, Godella, Massamagrell i Primitiva de Serra s’imposen en el Certamen de València El certamen, celebrat al Palau de la Música de València, es va retransmetre en directe per Internet.

E

l Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de València que es va celebrar els dies 18 i 19 de maig en el Palau de la Mú-

sica de València va concloure amb el triomf de les bandes d’Enguera, Godella, Massamagrell i Primitiva de Serra. En la primera secció, el Primer Premi i Menció d’Honor va recaure en la Unió Musical Sta. Cecilia d’Enguera amb 380,5 punts, mentre que Unió Protectora de Vallada i La Armónica de San Antonio van obtindre un segon premi amb 304 punts cadascuna. El Primer Premi i Menció d’Honor de la segona categoria va ser per al Casino Musical de Godella (353,5 ptos). La Societat Musical Eslava d’Albuixech (312,5 punts), la Unió Musical de Catarroja (312,5 punts) i Unió Musical de Quartell (291 punts) van obtindre un Segon Premi. El Tercer Premi va ser per a l’Associa-

Una de les bandes participants en esta edició, durant un moment de la seua actuació.

ció Música Jove de València. En tercera secció el Primer Premi i Menció d’Honor va ser per a la Unió Musical de Massamagrell amb 357, 5 punts. També va obtindre un Primer Premi la Societat Protectora d’Antella amb 323 punts, mentres que dos bandes van obtindre el Segon Premi: la Unió de Pescadors de València (313,5) i l’Associació Musical Daimusense de Daimús (297,5). El Tercer

Enguera es va imposar en primera secció.

Els músics de Godella guanyaren en segona.

prop de 15.000 afeccionats procedents de tota Es-

La tercera secció va ser per a Massamagrell.

La Primitiva de Serra recull el premi de quarta.

panya i d’altres 40 països de la Unió Europea, Llati-

les webs de RTVV i la Federació de Societats Musi-

la província.

noamèrica i Amèrica del Nord van seguir la retrans-

cals de la Comunitat Valenciana, portals i webs de

A aquest seguiment per internet, cal sumar l’impacte

missió en directe del concurs des de la web-TV de

les agrupacions participants, televisions locals amb

obtingut en la plataforma de microblog Twitter amb

la Diputació de València www.diputv.dival.es, des de

plataforma on-line i diferents mitjans digitals de tota

l’etiqueta #certamenbandasdipu.

Premi va ser per a la Unió Musical de Jalance. En la quarta secció el Primer Premi i Menció d’Honor va ser per a la Primitiva de Serra amb 336,5 punts. La Unió Musical de L’Alqueria de la Comtessa i l’Associació Musical Sant Blai de Potries, van obtindre un Primer Premi amb 331 i 330, 5 punts respectivament. Certamen per Internet Les noves tecnologies van afavorir un any més que

33


Música i poble Actualitat

Bandas de tres continentes participan este año en el Certamen Internacional Ciudad de Valencia El Certamen ha sido incluido en el “Año de Japón en España”y por ello incluirá la participación de la Nagoya University of Arts Flute Orchestra.

C

omienza una nueva edición del Certamen Internacional de Bandas de Música “Ciudad de Valencia”, ya en su 127 edición, y que es

sin duda la referencia mundial, tanto por su calidad, prestigio y por la indudable trascendencia que ha atesorado a lo largo de su fecunda historia. Del 18 al 21 de julio del presente año, se podrá disfrutar de un Certamen que este año acentúa aún más si cabe su marcado carácter internacional, puesto que nos visitan bandas de tres continentes distintos como son Asia, América y por supuesto Europa. Por segunda vez en su historia, el Certamen tiene su sede en el Palau de la Música, con todas las ventajas acústicas, de logística y de infraestructuras que posee, cimentadas a lo largo de sus 25 años de extraordinaria vida musical. Y es que en la Sala Iturbi, testigo de excepción de tantos hitos artísticos, se podrá disfrutar durante cuatro intensos días, del

lenciana, 4 de las provincias de Cuenca, Jaén, Pon-

de la Nagoya University of Arts Flute Orchestra, una

trabajo, de la ilusión, y del marcado espíritu de com-

tevedra y Ciudad Real, y 2 extranjeras, 1 de Singapur

espectacular orquesta de flautas, con 40 músicos en

petición de todos los participantes en la fase de con-

y otra de Austria. Una variedad de procedencias que

el escenario que abarcan toda la familia de flautas.

curso. Pero también de la gran calidad de las cuatro

se ratifica en las 4 bandas invitadas, como son la

Desde el comité organizador se ha trabajado con

agrupaciones invitadas, que actuarán cada noche

Big Band de Andalucía, La Nagoya University of arts

mucha ilusión, para seguir mejorando los conteni-

clausurando una de las secciones del Certamen,

Flute Orchestra, la Banda Sinfónica Juvenil “Simón

dos, y sobre todo, para introducir nuevas propuestas

mientras los miembros del jurado deliberan sobre

Bolivar” de Venezuela, y por supuesto, como brillante

que incidan en esa premisa fundamental que es la

las actuaciones del día.

colofón, nuestra querida y centenaria Banda Munici-

calidad. Por ello, y a partir de esta edición, todas las

De las 21 bandas que se presentan a concurso en

pal de Valencia.

bandas usarán la misma percusión para obtener un

esta edición, 15 de ellas son de la Comunidad Va-

El jurado, de sobrado prestigio, está compuesto por

Certamen más ágil, y que acorte considerablemente

compositores y directores de enorme relevancia, co-

los tiempos en el cambio entre las bandas.

menzando por uno de los grandes maestros, Cristó-

La Presidenta del Palau de la Música y Concejala

bal Halffter, que fue Medalla del Palau en 2005 y de

Delegada de la Orquesta de Valencia y de la Banda

quién se estrenó en España su ópera Lázaro, con la

Municipal, Mayrén Beneyto, desea “que todas las

Orquesta de Valencia. Un jurado en el que también

bandas de música presentes, las de nuestra tierra, y

están presentes Douglas Bostock, Dirk de Caluwe,

a aquellas que participan de otros lugares de España

Pascual Osa, e Hilario Extremiana, todos ellos espe-

y del extranjero, den lo mejor de sí en las diferen-

cialistas nacionales e internacionales vinculados al

tes secciones. Como también invito a todos los que

mundo de las bandas de música.

aman la música de bandas, y a aquellos que no la

Asimismo, el Certamen ha sido incluido en el “Año de

conocen, a que asistan al Palau de la Música, porque

Japón en España”, (400 Años de Intercambio Hispa-

en el mes de julio, y en Valencia, se celebra el mejor

no-Japonés), y por ello contará con la participación

certamen de bandas del mundo”.

34


La ciudad de Valencia se llena de música

E

n la pasada edición del Certamen, pudimos disfrutar de diversas actuaciones musicales fuera del Palau de la Música, que fueron un rotundo éxito, y que acercaron el concurso a los ciudadanos, llenando de colorido

y de la mejor música de viento diversos lugares emblemáticos de la ciudad de Valencia. Este año se ha seguido incidiendo en en este aspecto, y por ello se ha organizado una serie de tres conciertos, que suponen una especie certamen previo, y que se desarrollará íntegramente en el Mercado de Colón de Valencia. De esta manera, en el bello recinto modernista, concretamente los días 15, 16 y 17 de julio, a las 20.00 horas, se sucederán actuaciones de enorme calidad. La primera de ellas, el día 15, será la International Percussion Ensemble Festival de Estados Unidos, que aporta presencia internacional, y que incide en un carácter enfocado a la percusión, con multitud de instrumentos de esta familia, destacando las cinco marimbas, además de diversos Xilófonos y Vibráfonos. El martes 16 de julio será la dedicada al mundo del jazz, con una Big Band de reciente creación pero de una gran calidad, como es la Big Band Casino Musical de Godella. Una formación que cuenta entre sus filas con reconocidos jazzistas valencianos, que han hecho posible que esta formación sea considerada en muy poco tiempo, como una de las mejores agrupaciones de este género en nuestra comunidad. En la última cita, y como preámbulo al Certamen, podremos asistir a la actuación de la Agrupació de Veterans de la Ribera del Xúquer, que interpretará el miércoles 17 de julio un concierto de sabor valenciano y tradicional, en el que se podrá disfrutar con esta veterana banda de música, que une las melodías más conocidas del repertorio valenciano, con algunas de las piezas más conocidas de los mejores compositores nacionales. De esta manera, música y arquitectura darán una magnífica bienvenida “al mejor Certamen del mundo”.


Música i poble Actualitat

Llíria acull el V Congrés Iberoamericà de Compositors, Directores i Arregladors de Bandes L’organització ha convidat a la Banda Federal a oferir un concert el diumenge 14 de juliol.

D

el 13 al 17 de juliol se celebrarà a Llíria el V Congrés Iberoamericà de Compositors, Directors i Arregladors de Bandes Sinfòniques

i Ensembles. L’esdeveniment té les seues arrels en la ciutat de Tatui (Sao Paulo, Brasil) i va nàixer amb la filosofia d’intercanviar i compartir experiències i actuar en conjunt per a desenvolupar l’univers de les Bandes a Iberoamèrica. El Congrés s’inaugurarà el 13 de juliol amb un concert a càrrec de la Unió Musical de Llíria. Dirigida per Enrique Artiga interpretarà obres de José Suñer-

diumenge 14 de juliol a les 17 hores, després de re-

d’Albalat de la Ribera, SIM Santa Cecilia de Cullera,

Oriola, Manuel Morales Martínez i Ferrer Ferrán.

gressar del WMC de Kerkrade (Holanda), actuarà en

La Primitiva de Rafelbunyol i Ateneu Musical de Cu-

Concert de la Banda Federal

el Congrés sota la direcció de Rafa Garrigós.

llera. El programa es completarà amb les actuacions

La Jove Banda Sinfònica de la FSMCV ha estat

En total tindran lloc 10 concerts. A més de les bandes

de la Camerata de Sopros Silva Dionísio (Lisboa, Por-

convidada a participar en aquesta trobada. Així, el

esmentades, participaran l’Ateneu Musical i Cultural

tugal) i el quartet de saxos valencià Púrpura Pansa.

Un congrés internacional analitzarà a València la història del jazz a Espanya Se celebrarà en novembre, organitzat per CulturArts i la Fundació Autor de la SGAE.

E

n Espanya, a diferència d’altres països veïns,

nal i enfocament multidisciplinar, i al llarg de les se-

són escassos els estudis sobre l’arribada i

ues tres jornades, especialistes i músics abordaran

desenvolupament del jazz local, malgrat que

qüestions com l’arribada del jazz a Europa i la seua

prompte farà un segle que convivim amb aquest gè-

entrada a Espanya a inicis del segle XX, les peculi-

nere, origen de tota la música moderna. Per a posar

aritats de la seua consolidació en diferents ciutats i

remei a aquesta manca, la subdirecció general de

territoris, l’assimilació del jazz des d’altres tradicions

Música de CulturArts - Generalitat Valenciana i la

musicals, la recepció per part del públic i els mitjans

Fundació Autor de la SGAE han organitzat el I Con-

de comunicació o la influència d’alguns músics des-

grés Internacional Jazz a Espanya en col·laboració

tacats en el seu desenvolupament, entre unes altres.

amb la Universitat de València i la Universitat Poli-

Les taules rodones i ponències tindran el seu com-

tècnica de València. La trobada, que se celebrarà

plement en els concerts celebrats en la Universitat

entre els dies 28 i 30 de novembre de 2013, perme-

Politècnica de València, dins del seu tradicional fes-

trà actualitzar i presentar a la comunitat científica la

tival Novembre, a més de jam sessions en diferents

congrés internacional tampoc és casual, ja que en

investigació més recent sobre la història i presència

clubs de la ciutat i una exposició sobre la memòria

els últims 25 anys la cantera de músics especialit-

del jazz en el nostre país de la mà dels especialistes

gràfica d’aquest gènere musical que acollirà la Uni-

zats en la música de jazz ha crescut notablement i

i protagonistes d’aquest gènere.

versitat de València en les sales de La Nau, organit-

la nostra escena és una de les més actives i reco-

Jazz a Espanya és el primer congrés que es dedica a

zada en col·laboració amb la Fundació Ebbe Traberg.

negudes tant en la resta d’Espanya com en l’àmbit

aquest tema en el nostre país. Té vocació internacio-

D’altra banda, l’elecció de València com seu d’aquest

internacional.

36


Música i poble Actualitat

La Nova de Xàtiva aconsegueix el 1er premi en el I Certamen de Música Festera d’Agost En esta primera edició van participar tres agrupacions valencianes.

L

a localitat d’Agost va celebrar el dissabte 8

El segon, amb 188 punts, va ser per a la Societat

El jurat va estar compost per Joan Enric Canet Todolí,

de juny el Certamen de Música Festera. En

Artístic Musical “La Vall” de Càrcer dirigida per Juan

José Lozano Rodriguez i José Luis Molina Gomis.

aquesta primera edició la Societat Musical “La

Carlos Sempere Bomboí, i el tercer, amb 186 punts,

Després del certamen, i mentre el jurat deliberava,

Nova” de Xàtiva va aconseguir el primer premi sota

per a la Unió Musical de Benidorm i el seu director

va actuar fora de concurs la Unió Musical d’Agost,

la direcció de David Penadés Fasanar.

Miguel Angel Mas Pérez.

baix la direcció del seu titular Rafa Garrigós.

La música de cinema sonarà de nou el próxim 27 de juliol a la ciutat de Cullera La ciutat de la Ribera Baixa torna a organitzar una nova edició del seu certamen.

L

a IV edición del Certamen Nacional de Bandas

mente en esta ciudad de la Ribera.

de Música de Cine Ciudad de Cullera “Memo-

Un total de tres formaciones participan en esta cuar-

rial Rafael Talens Pelló” tendrá lugar el sábado

ta edición, y subirán al escenario en el siguiente

27 de julio en los Jardines del Mercado Municipal.

orden: la Asociación Musical “Manuel de Falla” de

En esta ocasión, y como desde hace tres años, las

Illescas (Toledo), la Banda de Música de Villamayor

composiciones más conocidaa de las bandas sono-

(Salamanca) y la Unió Musical de Benimodo.

ras del mundo de cine, serán las protagonistas de

El pasodoble La Cañada, de Rafael Talens Pelló, a

esta competición artística que viene a completar la

quien está dedicado el certamen, será una de las

mente, además de las que escojan de libre elección

intensa actividad musical que se organiza anual-

piezas que las formaciones interpreten obligatoria-

hasta completar un tiempo máximo de 30 minutos.

37


Música i poble Actualitat

Bandes de música, la gènesi de la democratització de la cultura musical Elvira Asensi presenta al Museu Valencià d’Etnologia el seu llibre Música, mestre!.

E

lvira Asensi (Llíria, 1981), doctora en Història per la Universitat de València, va presentar dimecres 22 de maig el seu llibre Música,

mestre!, en una concorreguda sala de l’exposició “Arriben Bandes” del Museu d’Etnologia acompanyada pel seu director Joan Seguí, Pedro Ruiz, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València i Josep Francesc Almería, president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Ruiz va abundar en la idea que exposa en el pròleg del llibre “Amb la seua formació d’historiadora i la seua afició ben primerenca per la música, Elvira Asensi ha contribuït a unir dos àmbits que no han de continuar ignorant-se, ni estar tan separats com sovint ocorre en el nostre marc universitari”. Almería, va agrair el treball a Asensi i va remar-

en un procés en què interactuen manifestacions prò-

car el paper social i educatiu de les 541 societats

pies de la cultura d’elit i de la cultura popular. Les

musicals, el primer agent cultural de la Comunitat

bandes, juntament amb els cors, jugaren un notori

Valenciana segons la Universitat de València. A més,

paper protagonista en aquests canvis al final del se-

va manifestar que s’aprofundirà la col·laboració amb

gle XIX i principi del XX. Però no eren unes bandes

les universitats, va subratllar “el paper de l’educació

qualssevol: estaven formades per amateurs i havien

musical en el sistema educatiu pels seus múltiples

nascut lluny dels focus culturals de les grans ciutats.

beneficis educatius i pedagògics” i va recordar que

Sostingudes per la societat civil, es convertiren, al

“la FSMCV ha proposat incloure-la en la Constitució”

caliu del dinamisme competitiu aportat per un munt

tal com va fer Suïssa l’any passat.

de concursos musicals, en motor artístic i en un dels

Com es diu al llibre, la música és un art que ha estat

senyals d’identitat valenciana per excel·lència.

sovint obviat per la historiografia. La història de la

Sobre l’autora

música s’ha convertit en una mena de terreny autò-

Elvira Asensi Silvestre (Llíria, 1981) és doctora en

nom conreat pels musicòlegs i defugit negligentment

Història per la Universitat de València. Els seus es-

pels historiadors. Música, mestre! pretén contribuir a

tudis se centren en l’associacionisme musical del

la correcció d’aquest estrany desinterès i acostar-se

segle XIX, concretament en l’anàlisi de la gènesi, el

al fenomen musical des d’una metodologia deutora

desenvolupament i la projecció identitària de les

dels nous corrents d’història cultural, cada vegada

bandes de música valencianes. Ha realitzat estades

menys indiferents a aquesta manifestació artística.

d’investigació en la Universitat de Barcelona amb el

Saz. En 2011 li van concedir el premi d’investigació

Agafant com a fil conductor les bandes de música

Dr. Jaume Carbonell i en l’Instituto Complutense de

Joan Coromines, patrocinat per la Societat Coral El

valencianes, el llibre ens endinsa en un període de

Ciencias Musicales de Madrid amb el Dr. Emilio Ca-

Micalet de València. Ha estat professora associada

transformacions socials que fan possible el progres-

sares. Des de 2006 participa en diferents projectes

del Departament d’Història Contemporània de la Uni-

siu accés de molta gent a una cultura musical que

d’investigació al voltant de la construcció identitària

versitat de València i de la Unitat de Turisme i Educa-

barreja components universals amb altres de locals,

de la regió i la nació, sota la direcció del Dr. Ismael

ció de Florida Universitària (Catarroja).

38


Música i poble Actualitat

Més de 200 músics clausuren el festival Ensems dirigits per Andrés Valero-Castells

E

l XXXV Festival Internacional de Música Contemporània Ensems de CulturArts clausurava el passat 2 de juny la seua 35 edició amb un

espectacular concert a càrrec de 200 músics dirigits per Andrés Valero-Castells. Més de 250 persones van omplir el claustre gòtic del Centre del Carme. El director general de CulturArts, Manuel Tomás, i el president de la FSMCV, Josep Almeria, van assistir al concert oferit per les bandes simfòniques del Centre Artístic Musical de Montcada, la del Conservatori d’aquesta localitat i La Lírica de Silla. Baix el títol La idea del Nord, la XXXV edició, que es va celebrar del 29 de maig al 2 de juny, va oferir deu estrenes absolutes, música de huit països, donant cabuda a propostes de molt divers signe, des de l’electrònica i la imatge fins a la música per a banda. El certamen també va incloure la XXV edició de les Trobades sobre Composició Musical que a través de

tir-se en un recurs educatiu complementari per als

sobre Composició Musical, secció que ha inclòs en-

distintes taules redones van reunir autors, intèrprets,

estudiants de música”.

guany el Seminari Permanent de Composició, en el

gestors i crítics per a analitzar el futur del sector.

El Centre del Carme ha segut novament seu principal

que han participat jovens creadors espanyols i da-

Per al director general de CulturArts, Manuel Tomás,

dels concerts i de taules redones sobre l’actualitat i

nesos i les obres del qual han segut estrenades en

“el festival, a més de fomentar la creativitat, l’expe-

el futur de la música contemporània i sobre la do-

el festival. El Conservatori Superior Joaquín Rodrigo

rimentació i la difusió de la música contemporània,

cumentació musical, mentre que l’Institut Francés

i el Play Club de Russafa van rebre també concerts i

pretén establir ponts amb el món acadèmic i conver-

va albergar la vint-i-cinquena edició de les Trobades

altres activitats.

José Miguel Fayos estrena una obra en l’Auditori Nacional de Música de Madrid

E

l passat 15 de juny, en l’Auditori Nacional

L’obra pretén ser un homenatge als ritus ancestrals

de música de Madrid, renia lloc l’estrena de

de tribus mil·lenàries de tot el món, des de l’Amazo-

l’última peça del compositor valencià José

nas fins a la Polinèsia, passant per Àfrica i Europa.

Miguel Fayos “Tribal elements”, interpretada per la

José Miguel Fayos, que ha guanyat diversos premis

Banda de Música de Pinto (Madrid) dirigida per José

de composició, entre ells el Premi Extraordinari Fi

R. Pascual-Vilaplana, qui va actuar com director con-

de Carrera en l’especialitat de Composició, Primer

vidat per a aquesta ocasió. La peça està dedicada a

Premi en el II Concurs Internacional de composició

la Banda Municipal de Música de Pinto (Madrid) i al

“Ciutat de Torrevella”, i enguany, l’European Musi-

seu director José Antonio Blasco. Per a l’autor “és un

cal Creation Workshop, és en l’actualitat professor

grandísim honor poder estrenar en un dels Auditoris

d’Harmonia i Anàlisi del Conservatori de Música de

més importants d’Europa i de contar per a l’ocasió

Xàbia, de l’Escola de Música Comarcal de la Vall

amb uns músics i un director excepcionals”.

d´Albaida i director de la banda A. M de Pego.

39


Música i poble Actualitat

El centenario del maestro-director D. José Ferriz Llorens (1I) Por Francisco Díaz Ferrer.

E

n 1943, concretamente el 30 de mayo, tuvo lugar en el Teatro Principal, a las once de la noche, el primer concierto dado por la Or-

questa Municipal de Valencia (1). Feliz efeméride que venía a reivindicar el trabajo de muchas voluntades y esfuerzos sin fin; otro rasgo de lo que se canta de nuestro Himno Regional (2): “Para ofrendar nuevas glorias a España…”, otro hito cultural del que da razón setenta años en este 2013. La idea de crear la mencionada orquesta fue de un paisano -¡mira por dónde!- de José Ferriz. Se trata de José Moreno Gans, el autor de las Pinceladas goyescas. Y pilotando a los músicos D. Juan Lamotte de Grignon, hasta 1947, sucediéndole en su cargo el alemán Hans von Benda, que había sido titular de la Filarmónica de Berlín. Después de esta introducción, podemos escribir

Valencia se fija en él, refrendo que le llega por los

el Carnegie Hall de Nueva York el 15 de diciembre

sobre el Maestro Ferriz: En primer lugar, su trabajo

méritos contraídos en razón de su brillante trabajo,

de 1893.

como violinista, dando recitales en calidad de solista

le ofrece dirigir a la Orquesta Municipal, de la que es

Segunda parte.- En primer lugar, Ferriz dirigió Los

o integrándose en agrupaciones de cámara y sinfó-

violín principal, y durante doce años lo ratifica en el

Preludios de Liszt, un poema sinfónico inspirado en

nicas. De la primera, fue relevante, en el panorama

puesto de subdirector.

las Meditaciones poéticas de Lamartine. Tanto éste

musical valenciano, el hecho de ser el fundador del

De inmediato, la Banda Municipal tuvo a su alcan-

como Liszt fueron dos prototipos del periodo román-

Trío Ferriz, llamándose por su primer apellido: Ferriz,

ce una programación de acuerdo con los gustos del

tico en Europa.

Soriano y Machancoses, aunque más adelante se in-

público y, más todavía, si se desplazaba fuera de la

La música española estuvo representada por Triana,

tegraron otros componentes que también aportaron

capital, aquilatando la capacidad del oyente para

título final del Segundo Cuaderno de la Suite Iberia

la correspondiente eficacia interpretativa.

asimilar un concierto que no es “de su banda”.

de Isaac Albéniz. Esta vez fue en versión orquestal,

Las inquietudes de D. José le llevaron a profundi-

Un ejemplo fue el acontecimiento que se produjo,

dado que el original se escribió para piano.

zar en el estudio de la dirección musical. Asiste a

el 10 de abril de 1953, cuando la Sociedad Musi-

Quedaba el final. Ferriz, quizá sabedor de los gustos

los cursos internacionales de Siena (Italia) e Hilver-

cal La Artística de Buñol, inauguraba oficialmente

del respetable (5), les “obsequió” con la obertura de

sum (Holanda), bajo la orientación de los maestros

su Cinema Montecarlo (4). A las 11 de la noche

Tannhauser de Richard Wagner (6).

Ferdinand Leitner (3) y Paul van Kempen. Tal fue su

actuaba, para dar más brillantez a ese acto, la Or-

La Orquesta y el Director recibieron la “felicitación”,

capacidad de asimilación, que dirigió las audiciones

questa Municipal de Valencia dirigida por el Maes-

es decir, los incesantes aplausos por el trabajo cultu-

públicas al terminar aquellos.

tro José Ferriz, quien puso en el atril las siguientes

ral que habían desarrollado durante la velada.

Violín concertino de la Orquesta Sinfónica, creada

obras:

Anteriormente, desde julio de 1950 hasta terminar el

por el Maestro Izquierdo, tenía muchas posibilidades

Primera parte.- Guillermo Tell (Obertura) de Rossini y

mes de noviembre de 1951, D. José estuvo al frente

de alcanzar el escalafón superior, máxime cuando

Sinfonía núm. 5 (del Nuevo Mundo), de Antonin Dvo-

del Ateneo Musical y de Enseñanza Banda Primitiva

el autor de Un día de Pascua en Catarroja (fallecido

rak (entonces no se había corregido el malentendi-

de Liria. Su solvencia ayudó a la misma a conseguir

en 1951), dejaba vacante la plaza de director de la

do hasta que se catalogó la citada Sinfonía como la

el nivel de superación para afrontar los sucesivos re-

mencionada Orquesta, a la que Ferriz fue invitado a

Novena, llevando ésta el mismo subtítulo). El estreno

tos en los que estuvo presente, incluso cuando salía

ponerse al frente de la misma. El Ayuntamiento de

de tan admirada composición musical, se celebró en

al extranjero.

40


Música i poble Actualitat

El 1 de febrero de 1952, tomaba posesión como Di-

Homenaje a Chapí –fantasía sobre motivos musica-

de La Armónica… Y el Maestro Ferriz fue contratado

rector de La Primitiva de Liria, D. José Mª Cervera

les de las zarzuelas del villenense-, cuyo autor es

por la Orquesta Nacional de El Cairo (Egipto), donde

Lloret, que desde 1945 hasta 1951, lo había sido del

Mariano San Miguel Urcelay (1879-1935), fundador,

impartió su magisterio por espacio de tres años.

Ateneo Musical La Armónica de Buñol, que en 1953

en 1916, de la revista Harmonía, la cual se extinguió

contrató a D. José Ferriz Llorens para asumir tempo-

en el año 1960. También fue un reputado transcriptor

ralmente la vacante dejada por el Maestro Cervera,

de música para bandas. Con la suite Acuarelas cam-

Notas:

si bien se produce un interregno en el cual se ocu-

pesinas, que compuso el malogrado Emilio Cebrián

(1) El concierto de presentación de la Orquesta Muni-

pa de la dirección de La Armónica D. José Mª Llopis

Ruiz (Toledo, 1900-Liria (Valencia), 1943) finalizó “el

cipal se celebró en la noche del 24 de junio de 1943

Hernández.

primer acto”.

en la plaza de la Virgen, con la colaboración de la

Ferriz dejó en Buñol la impronta de su propia respon-

La Segunda Parte constaba de las siguientes obras:

Coral Polifónica, bajo la dirección del Maestro Juan

sabilidad en los ensayos con la banda y más aún en

Concierto núm. 2 en mi menor para oboe y banda, de

Lamotte de Grignon.

los conciertos a la que dirigía, o sea, a la agrupación

Fermín Ruiz Escobés (1850-1918) y de la segunda

(2) Igualmente llamado Himno de la Comunidad Va-

buñolense, en la que cesó, poniendo fin a su conti-

suite de La Arlesiana, de Georges Bizet, broche final

lenciana.

nuidad, el 1 de enero de 1963.

de un programa a medida de muchos melómanos

(3) Ferdinand Leitner (Berlín, 1912-Zurich, 1996). Di-

Fue en el llamado Concierto de Año Nuevo, cuando

que aplaudieron el esfuerzo de un colectivo, sobre-

rigió el estreno de la ópera The Rake’s Progress (Vida

se despedía de sus músicos con los que había te-

saliendo en éste un joven Enrique Masmano, solista

de un libertino), de Igor Stravinsky.

nido, de antemano, la comunicación adecuada para

de oboe; y otro tanto hizo Francisco Carreño Garrido,

(4) Fue la sede oficial del programa Música 92 y por

programar las composiciones que se iban a escu-

con la flauta, en la expresión musical de la composi-

ende de la Orquesta de Cámara Valenciana.

char en el susodicho concierto.

ción de Bizet (1838-1875).

(5) Se notaba la labor de D. Luis Ayllón al frente de

En la Primera Parte: L’entrà de la murta, de D. Sal-

Pasó algún tiempo y D. José Ferriz Llorens fue nom-

La Artística.

vador Giner y Vidal, el patriarca de la música valen-

brado Director Perpetuo Honorario a propuesta de la

(6) En este año 2013, se celebra el II centenario del

ciana; Black, el payaso, del prolífico Pablo Sorozábal;

Presidencia y con la aprobación de la Junta General

nacimiento de dicho compositor.

41


Música i poble Actualitat

El clarinete bajo, ese gran desconocido “No es un saxofón negro, es un clarinete bajo”. Por Daniel Belloví. Master en clarinete bajo por el Koninklijk Vlaams Conservatorium de Amberes (Bélgica). Miembro “Duo Antwerp” (Clarinete bajo & Marimba).

C

uántas veces nos hemos tenido que oír los

mana”, en clave de fa con la música escrita un tono

intérpretes de clarinete bajo, incluso dentro

más alto que sus sonidos reales.

del ámbito musical, “Qué saxofón más raro”

El clarinete bajo posee una longitud de 1,4 m, el do-

o “¿Tocas un saxofón negro?”

ble de la de un clarinete normal, por lo que resultaría

El clarinete bajo no es un saxofón negro conforme ha

imposible de manejar si el tubo no se curvara, pre-

pensado o todavía piensa mucha gente, tampoco es

sentando un cuerpo de madera, habitualmente éba-

ese instrumento grande de madera y metal que suele

no o granadilla, y una campana y un tudel metálicos.

ser pesado de articulaciones y de tesitura limitada.

No se sabe a ciencia cierta quién fue el primero en

Habitualmente en nuestras sociedades musicales los

construirlo, pero en Alemania se encontró el más an-

directores sienten que cuando alguien tiene que to-

tiguo que se conoce, con una única llave, en Bélgica

car el clarinete bajo, tiene que ser un músico “norma-

encontramos otro que ya posee una forma parecida

lito”, que ya no estudie, o una persona mayor sin mu-

al clarinete bajo actual pero con tres llaves y otro

chas ambiciones, sin pensar que el clarinete bajo en

instrumento más en Suiza con alguna llave más,

muchas ocasiones es y será un instrumento solista.

haciéndonos pensar que ya es de finales del siglo

Los compositores españoles hasta hace bien poco

XVIII. Entre finales del siglo XVIII y principios del XIX,

veían al clarinete bajo como un clarinete grande

el clarinete bajo adoptó la forma de un fagot, con la

parecido al afinado en Si b, cayendo en desuso y

pero más lento y pesado no apto para grandes vir-

campana del instrumento hacia arriba y una afina-

siendo reemplazado por este último, empleándolo

tuosismos ni para pasajes difíciles, aprovechable en

ción más que aceptable en sus más de tres octavas.

Richard Wagner como solista en su opera Lohengrin.

su tesitura más grave, dejando de utilizarlo en el re-

Desfontelles vuelve a darle forma de saxofón a prin-

Originariamente su utilización se limitaba a las ban-

gistro medio, agudo y sobre agudo porque existe la

cipios del siglo XIX y Papalini, crea un clarinete bajo

das militares y a las formaciones de viento, agru-

creencia generalizada de que su sonido es pobre en

en forma de serpiente con el objetivo de reducir la

paciones en las que solía doblar las voces de otros

esos registros y de difícil emisión.

longitud del tubo, aunque la gran mayoría de los fa-

vientos o los sustituía cuando no se disponía de ins-

El clarinete bajo es un instrumento de la familia de

bricantes de esta época le siguen dando la forma de

trumentos de tesitura baja.

viento madera, inventado a mediados del siglo XVIII,

fagot. Hacia mediados del siglo XIX fue Louis Augus-

Desde que en 1834 el compositor Saverio Merca-

concretamente entre 1730 y 1750 como comple-

te Buffet desarrolló un clarinete bajo con la campana

dante introdujera el Glicibarifono, antecesor del cla-

mento a la familia de los clarinetes. Su extensión

hacia abajo, en colaboración con el clarinetista Isaac

rinete bajo en la Orquesta Sinfónica con el estreno

sonora es de casi cinco octavas aunque su regis-

Dacosta, siendo Adolphe Sax, afamado constructor

de su ópera Emma di Antiochia, han sido muchos los

tro sonoro óptimo se encuentra en torno a las tres y

de instrumentos belga, el que le introdujo varias

compositores a lo largo de la historia de la música

media. La extensión habitual es: del Mi b 2 al Sol 5,

mejoras técnicas al clarinete bajo, fabricándose a

que han incluido al clarinete bajo en la orquesta sin-

aunque la práctica totalidad de los clarinetes Bajos

finales del siglo XIX clarinetes bajos en más de 10

fónica con un papel relevante, destacando a Giaco-

que se fabrican hoy en día son instrumentos que lle-

países diferentes.

mo Meyerbeer, Richard Wagner, Franz Liszt, Giaco-

gan al Do 2, siendo su sonido dulce y rico, más grave

A principios del siglo XX el clarinete bajo ya poseía

mo Puccini, Richard Strauss, Maurice Ravel, Dimitri

y potente que el del clarinete soprano en si bemol,

17 llaves, comenzándose a fabricar los primeros mo-

Shostakovich, Sergei Prokofiev o Igor Stravinsky.

poseyendo una amplia gama dinámica, desde el mí-

delos que descendían hasta el Do grave, añadiéndo-

A mediados del siglo XX, cambió su utilización como

nimo pianissimo al máximo fortissimo.

sele llaves para facilitar su ejecución hasta las ac-

instrumento “secundario” y se afirmó como instru-

La música para el clarinete bajo se escribe normal-

tuales 30 más o menos dependiendo del fabricante

mento solista. La emergencia de nuevas tendencias

mente en clave de sol y suena una novena inferior a

y del modelo de clarinete bajo, si desciende hasta el

y estilos musicales, así como la afirmación de unas

lo escrito, esta es conocida como “notación france-

Do grave o si sólo llega hasta el Mi b.

características técnicas y constructivas estables,

sa”, otros compositores han usado la “notación ale-

En el siglo XIX se fabricó un clarinete bajo en La muy

provocaron que numerosos compositores como

42


Música i poble Actualitat

Karlheinz Stockhausen, Bruno Maderna, Franco Do-

conciertos y clases magistrales por todo el mundo,

para clarinete bajo y percusión de Salvador Brotons

natoni, Iannis Xenaxis, o Isang Yun experimentaran

dedicándole un gran número de compositores al Duo

(1990), entre muchas otras.

nuevos recursos sonoros y contribuyeran a hacer de

Bohemi di Praga, innumerables obras nuevas que

Hoy en día poco a poco el clarinete bajo se está

su sonoridad grave y rica un elemento clave de la

forman hoy por hoy parte del repertorio obligatorio

abriendo un hueco como instrumento solista gra-

música contemporánea. El virtuosismo de destaca-

del clarinete bajo.

cias a que algunos compositores y Asociaciones de

dos intérpretes y especialistas han hecho el resto.

Todos conocemos la importancia que tiene el cla-

Compositores están empezando a conocer las posi-

El primer recital íntegro con el clarinete bajo como

rinete bajo dentro de las formaciones más conoci-

bilidades que ofrece este bello instrumento que tanto

instrumento solista fue interpretado el 24 de marzo

das como son la orquesta sinfónica y la banda de

tiempo ha sido “ese gran desconocido”. Entre todos

de 1955 por el que es considerado como el padre de

música, teniendo también un papel importante en la

ellos hay que destacar la apuesta que este año ha

todos los grandes clarinetistas bajos de la actuali-

música de cámara, no solo como base del cuarteto

realizado COSICOVA, Asociación de Compositores

dad, Josef Horak.

de clarinetes, sino como miembro en igualdad de

Valencianos, dedicándole al clarinete bajo a través

Josef Horak, (República Checa, 1931-2005) tuvo que

condiciones e importancia con el resto de compo-

de sus compositores asociados varios estrenos en

coger el clarinete bajo por casualidad en una graba-

nentes en diversas formaciones como ocurre en el

un recital para clarinete bajo y piano a realizar en No-

ción de la Orquesta Sinfónica en la que trabajaba,

Sexteto de Jean Françaix o en el Sexteto Mladi de

viembre del presente año en el Palau de la Música de

enamorándose en ese preciso instante de ese bello

Leos Janacek, ambos originales para clarinete bajo

Valencia y que tendré el honor de poder interpretar

e ignorado instrumento. Empezó a especializarse,

y quinteto de viento o el Septeto de Paul Hindemith

como solista de clarinete bajo.

investigando las posibilidades del registro agudo, lle-

original para quinteto de viento, trompeta y clarinete

Animo a todos aquellos músicos, directores, compo-

gando a conseguir un rango de casi cinco octavas en

bajo, o los Quintetos para clarinete bajo y cuarteto de

sitores, clarinetistas o no, a que consideren al clarine-

el clarinete bajo. Uno de los problemas que tuvo que

cuerdas Fantasy Quintet de York Bowen, Zebus de

te bajo como el instrumento que es con su personali-

afrontar al comienzo fue la falta de repertorio original:

Johan Favoreel o Da Uno a Cinque de Frits Celis en-

dad y sus características propias, tan cercanas y a la

solo contaba con la sonata de Othmar Schoeck, escri-

tre otras obras de cámara de las combinaciones más

vez alejadas de lo que es un clarinete convencional,

ta en 1927-28, por lo que tuvo que hacer transcripcio-

curiosas y el interminable y desconocido repertorio

y a todos aquellos que quieran conocerlo a fondo,

nes y arreglos de obras escritas para cello o clarinete.

original para clarinete bajo y piano.

con todas sus posibilidades y particularidades, les

A lo largo de su carrera más de 500 obras han sido

Son innumerables los compositores que le han de-

recomiendo que consulten a algún especialista en el

escritas exclusivamente para este intrépido músico

dicado sus obras al clarinete bajo en todo el mundo,

clarinete bajo y si no tienen cerca o no conocen per-

checo, quien dio a conocer el clarinete bajo al mundo.

Theo Leovendie, Dietrich Erdmann, Todd Goodman

sonalmente a ninguno, consulten el libro “El clarinete

En el año 1959, Horák acababa de tocar para la radio

escriben Conciertos para clarinete bajo y orquesta, y

bajo” del gran clarinetista bajo Harry Sparnaay, al que

alemana el sexteto de viento Mládí de Leos Janacek,

Jonathan Russell le compone un concierto para dos

agradezco su colaboración para realizar este artículo,

y mientras se relajaba con sus compañeros, mos-

clarinetes Bajos y orquesta.

al igual que le doy también las gracias al que ha sido

trándoles algunas de las notas agudas que podía ob-

También como instrumento solista acompañado por

y es mi gran maestro de clarinete bajo y amigo per-

tener con el clarinete bajo, le interrumpió un hombre

Banda de Música destacamos a compositores de la

sonal desde hace ya 20 años, el maestro Jan Guns,

bastante maduro preguntándole: ¿Puede tocar más

talla de Kees Vlak con su Concerto for bass Clarinet

al que le tengo que agradecer todo lo que sé sobre el

agudo y más fuerte? ¿Puede tocar pianissimo? ¿Qué

and Harmony Band, Jan Hadermann Spotlights on

clarinete bajo, la manera de tocar, la concepción del

obras interpreta en el clarinete bajo? Definitivamente

the Bass Clarinet, Jan van der Roost Tre Sentimenti,

instrumento, el repertorio y sobre todo el cariño hacia

Horák había llamado la atención de este individuo.

o los españoles Nino Díaz Octubre, Francisco Bort

este cautivador instrumento que es el clarinete bajo.

“Solo toco transcripciones porque no existen obras

Carambola o José Alamá Con Cierto Sentido.

Para finalizar, comentar que en España, al igual que

originales” le respondió Josef, para escuchar inme-

Entre todas las obras compuestas a finales del siglo

en la mayoría de países de Europa y casi en la prácti-

diatamente un consejo del visitante: “¡Toque la So-

XX en las que participa el clarinete bajo, destacan

ca totalidad del mundo el clarinete bajo se puede es-

nata para fagot y piano de Hindemith!”. -¿Existe al-

especialmente aquellas en las que el instrumento se

tudiar oficialmente en los Conservatorios Superiores

guna transcripción? Preguntó inocentemente Josef,

combina con la percusión. Entre todos los elemen-

o Universidades como instrumento secundario den-

“Oh, Hindemith se sentirá contento si usted la toca.

tos de esta familia, parece que es la marimba la que

tro de la especialidad de clarinete, pudiendo realizar

¡Yo soy Paul Hindemith!”.

mejor liga con el clarinete bajo. Así parece demos-

estudios específicos con su titulación de Master co-

A pesar de fundar diversos grupos de cámara inter-

trarse en obras como la Sonata for Bass Clarinet and

rrespondiente en clarinete bajo sólo en países como

pretando obras nuevas y ganando varios premios,

Percussión de Patrick Drazen (1979), Duo, op. 220

Bélgica y Holanda. Una lástima ya que creo al igual

Josef Horak será recordado por el “Duo Bohemi di

form Marimba and Bass Clarinet, de Tauno Marttinen

que muchos compañeros profesionales, que el clari-

Praga”, formado con la pianista Emma Kovárnová

(1983), From far and near para marimba y clarinete

nete bajo se merece realmente una especialización

y con el que consiguió los mayores éxitos, dando

bajo de Wilfried Westerlinck (1990) o Diàlegs Subtils

de sus estudios independiente.

43


Música i poble Actualitat

Dos símbols i un concert La bandera de la Unió Musical d’Alcoi Un concert en moviment L’Himne de Festes d’Alcoi Per Vicent A. Agulló Pérez. Una manifestació intensa, una exteriorització tumultuosa i desbordant impossible de fer desaparèixer, ... i al mateix temps, un sentiment dolç, tranquil, reflexiu i profund que va fins al fons del nostre ser, del nostre cor, dels nostres sentits, són les sensacions que sentim en determinades etapes de la nostra vida.

I

aquestes sensacions les vaig viure en un dia molt

serveix de distintiu a tots els músics que pertanyen

da per la lletra M de

assenyalat en Alcoi, el dia en que els músics mar-

a aquests col·lectius, encara més, vincula al voltant

Musical. En la part

quen l’inici de les festes en honor a Sant Jordi.

d’ella a un conjunt de persones que gaudeixen de la

superior de l’em-

Com tindrem ocasió de comprovar, aquest treball

música i de l’univers particular de la seua societat

blema està escrit

consta de tres parts. La primera, versa sobre la

musical.

“UNIÓN

bandera de la Societat Unió Musical d’Alcoi, sím-

Habitualment, les banderes de les societats musicals

i en la part inferior,

bol representatiu d’una entitat musical. La segona

tenen un nexe en comú. En el llenç, figuren el nom

“ALCOY”. L’inrevés

part, descriu les emocions que vaig sentir al portar la

de l’entitat i apareixen motius musicals artísticament

de color blau clar, té

bandera de la meua banda en el desfile del Dia dels

brodats com la lira, el clarinet, l’any de fundació o de

brodat amb fil dau-

Músics de l’any 2011, i no podríem acabar aquest

la confecció de la bandera, les fulles de llorer, l’escut

rat l’any de la seua

treball sense parlar dels autors de la música i de la

de la població, la imatge de la nostra patrona San-

confecció, “AÑO 1955”. Finalment, en la cimera de

lletra del nostre Himne de Festes, símbol d’Alcoi i

ta Cecilia i en les nostres terres, l’escut dels quatre

l’asta destaca l’escut de l’entitat en metall platejat.

dels alcoians.

pals de gules en camper daurat, etc. En la cimera de

Vostès es preguntaran perquè aquesta Societat Mu-

Considere important ressaltar l’ordre en que està

l’asta, sobreïx la lira o altre motiu artístic musical. Cal

sical, fundada en 1905, té una bandera confeccio-

escrit aquest article, ja que la BANDERA, és la que

destacar també el colorit i la importància que donen

nada 50 anys després?. La resposta és la següent:

encapçala el CONCERT EN MOVIMENT del DIA DELS

als estendards, els corbatins o llaços de participació

amb motiu de la seua participació en el Certamen

MÚSICS, que són, els que interpreten acompanyats

en els diferents esdeveniments en que han actuat,

de Bandes Civils celebrat a Xàtiva el 20 d’agost de

de milers de veus l’HIMNE DE FESTES D’ALCOI.

(Certàmens, festivals de música, entitats festeres,

1955, (en el qual va guanyar el Primer Premi baix la

EL SÍMBOL

etc.). En definitiva, totes les banderes atresoren una

direcció del seu mestre Juan Torregrosa Sevila), va

El símbol és una forma de mostrar una sèrie de pen-

simbologia semblant tan pels distintius musicals

ser necessari contar urgentment amb una bandera

saments més o menys abstractes, serveixen per a

com per les peculiaritats socials o poblacionals.

pròpia. L’ensenya, encarregada a Angelita Rico cone-

transmetre concepcions amb trets associats i soci-

Amb aquesta introducció, la bandera de la Societat

guda i detallista brodadora alcoiana, va ser confec-

alment acceptats i són aquells que representen els

Unió Musical d’Alcoi, a més d’algunes característi-

cionada en tres dies i respecte a la seua asta metàl·

seus valors, metes i història distingint-se dels altres,

ques comuns descrites anteriorment, conta amb les

lica, cal destacar la seua cimera amb la lira i les

així mateix, aglutinen als seus membres creant un

següents peculiaritats: l’anvers, confeccionada en

fulles de llorer, que li va donar forma l’artesà Alberto

sentiment de pertinença.

seda, és de color roig carmesí i dintre del cercle que

Domínguez amb un minuciós i excel·lent treball.

LA BANDERA – Símbol representatiu d’una Soci-

està brodat en fil daurat, apareixen els tres elements

Un dia abans del certamen i en la seu de la Sociedad

etat Musical

tradicionals de l’escut heràldic d’Alcoi, com són la

El Trabajo, la bandera va se beneïda pel Reverend

La bandera d’una Societat Musical no és només un

corona, les ales i el losange amb les quatres barres

Capellà de l’Església de Santa María José Gadea

llenç que està subjecte per un dels seus costats a un

de la corona d’Aragó, en la part central flanquejada

Vicent i apadrinada per la Sra. Ramona Rico Mira,

pal o a una asta, aquest símbol és més que un objec-

amb dos fulles de llorer unides per un llaç blau, figu-

(Viuda de Tadeo Juan Amorós, fundador i membre

te físic, ja que carregat d’un important valor emotiu,

ra una lira amb la U que simbolitza la Unió travessa-

destacat de la banda), i pel Sr. Francisco Agulló Ga-

44

MUSICAL”


Música i poble Actualitat

dea, (aleshores Primer Tro de la Filà Llana i president de la Sociedad Apolo). En el mateix acte, es van unir a l’asta de la bandera dos llaços d’honor, l’un donat per la Sociedad El Trabajo (seu de la banda en aquell moment) i l’altre concedit per la Filà Llana. Sense oblidar el període en la que els músics de la banda “fèiem música” sense tindre la seua pròpia bandera, cal reiterar que l’estendard estrenat en l’any 1955, ha sigut i és part viva de la seua història. Així doncs, tan en èpoques difícils, penúries econòmiques, canvis forçosos de seus, les sensibles perdudes d’amics músics, etc. com en temps de premis i guardons en els que cal destacar els quatre Primers Premis seguits guanyats en els Certàmens patrocinats per la Diputació d’Alacant, sense oblidar els guardons en Cocentaina, Benidorm, Villena, Murcia, etc., i els concerts en Madrid, València, Albacete, Lisboa, Elda, Prat de Llobregat, etc., la idiosincràsia

Fotografia de l’Avda. País Valencià. Visual Producciones

dels músics de la banda ens ha fet anar sempre en-

que finalitza en l’entranyable “bandeja” amb la in-

unes mínimes variacions, “surt al carrer”. De fet, eixe

davant i així arribar a una gran commemoració en

terpretació del nostre Himne de Festes.

any unes bandes de música van començar la Fiesta

l’any 2005, em refereix al Primer Centenari de la

No obstant, el trajecte del desfile a sofert variacions.

del Pasodoble en l’Hospital Civil d’Oliver, continuant

seua fundació, període en el que vam gaudir d’una

Sabem que La Fiesta del Pasodoble se celebra des

pel carrer dels Alçamora, L’Alameda (en aquell temps

extensa programació d’activitats socials, culturals,

de fa més d’un segle i que en l’any 1917, l’itine-

Avda. de José Antonio), Pont de Sant Jordi, carrer de

educatives i clar està, musicals.

rari ve ser el mateix que es fa actualment, però no

Sant Tomàs fins a la Plaça d’Espanya a la que també

Finalment vull ressaltar la cordial convivència in-

sempre ha sigut així. En un temps, els músics de

arribaven les altres bandes que eixien per la Avda.

interrompuda des de l’any 1947 de la banda amb

les bandes començaven el desfile des del Parterre

del Generalísimo, (actualment l’Avinguda del País

la Filà Llana, prova d’aquesta relació és el títol de

cap a la Plaça d’Espanya, continuant pel carrer de

Valencià) i carrer de Sant Llorenç,

Llanero de Honor que ostenta orgullosament aquesta

Sant Nicolau fins arribar a la Glorieta, on en el seu

En la primavera de 1982, arran de la commemora-

Societat Musical.

“Templete” concursaven en els Certàmens musicals.

ció del PRIMER CENTENARI DE LA MÚSICA FESTE-

UN CONCERT EN MOVIMENT – El desfile del Dia

Crec interessant transcriure el següent fragment

RA, i presentat per José Almeria Gisbert, membre

dels Músics i els Certàmens Musicals

de La Revista de Fiestas de l’any 1950: A las seis

de la Federació Valenciana de Societats Musicals,

La música, a més de ser una manifestació cultural i

y media de la tarde, FIESTA DEL PASODOBLE en

es va celebrar en la Glorieta un Certamen Musical

artística, és el fruit d’una intuïció creativa, que s’ex-

cuyo desfile tomarán parte las Bandas de música de

rememorant aquest esdeveniment i en el que van

pressa en el temps i en l’espai. La finalitat d’aquest

comparsas que se inscriban para este interesante

participar quatre Societats Musicals, una d’elles, la

art és despertar una experiència en l’home, estimu-

concurso, que finalizará en el Paseo de la Glorieta.

Societat Musical “Mestre Orts” de Gaianes, per la

lant el seu camp perceptiu i expressant sentiments,

Se otorgarán diversos premios en metálico a las que

mort del seu director va interpretar fora de concurs,

pensaments i idees.

resulten mejor calificadas. Continuant amb la parti-

l’obra obligada del Certamen, el pasdoble Musical

Com vaig dir en una ocasió l’aroma de les festes de

cipació de les bandes en els certàmens, podem dir

Apolo del compositor Amando Blanquer Ponsoda,

Sant Jordi comença a flairar-se pertot arreu, és una

que algunes edicions es van celebrar en la Plaça de

les altres Societats Musicals concursants van ser la

fragància que s’escampa, però sobretot, fa sentir

bous de la ciutat, com la de l’any 1931, en que van

Unió Musical de Beniarrés, la Unió Artística Musical

ganes de fruir d’aquesta essència, precisament en

concursar dos dies consecutius (20 i 21 d’abril), amb

d’Ontinyent i la Unió Musical de Cocentaina. Posteri-

un acte tan rellevant en Alcoi com és el Desfile de

la particularitat de que les bandes guardonades Da-

orment a l’hora del desfile de bandes, unes societats

Bandes del Dia dels Músics, en que aquests, (músics

ran grandes conciertos en lugares que designará la

musicals el van començar des de la Glorieta i la res-

d’Alcoi i d’altres poblacions), ofereixen al públic amb

Comisión Municipal de Fiestas.

ta per l’Avinguda del País Valencià per confluir totes

la interpretació de diversos pasdobles, un Concert en

En l’any 1965, per diverses causes se suprimeix la

elles en la “bandeja”, on abans de la interpretació

Moviment, concert que comença en l’Avinguda del

habitual celebració del Certamen Musical, i és des

del pasdoble CENTENARI Mahomet del mestre Cantó

País Valencià, continua pel carrer de Sant Llorenç i

d’aquesta data, quan el format actual del desfile amb

i de l’Himne de Festes, van rebre les banderes un

45


Música i poble Actualitat

llaç commemoratiu del Primer Centenari, a més cada

nas” y fuese un tal Barrachinisky su autor, en vez

societat musical va ser obsequiada amb una artística

de Barrachina, esta “Suite” se hubiera oído en todo

medalla.

el mundo. Amb esta frase del compositor Pablo So-

El divendres 13 de maig de 2011, (per raons de

rozábal Mariezcurrena vull encapçalar el meu petit

calendari, les festes en honor a Sant Jordi es van

homenatge a Gonzalo Barrachina Sellés, autor de

celebrar en maig), a les 7,30 de la vesprada, al final

la música de l’Himne de Festes d’Alcoi.

de l’Avinguda del País Valencià va començar el Con-

Gonzalo Barrachina va néixer a Alcoi el 29 de setem-

cert en Moviment amb la participació de quasi totes

bre de 1869. Els seus pares el van instruir en l’art de

les societats musicals que conviuen amb les filaes

la música, alumne avantatjat de José Jordá Valor i

aquests dies tan meravellosos per a tots nosaltres,

Rafael Valor Andrés, en 1887 es va traslladar a Ma-

i que amb la interpretació d’un atractiu repertori de

drid per a continuar els seus estudis musicals baix

pasdobles, obri el primer acte de la Trilogia Festera.

que resulta impossible de fer desaparèixer.

la tutela dels prestigiosos professors d’harmonia i

Allí, envoltat dels meus amics músics, espere amb

GENS UNA SUMUS: Del Dia dels Músics i de la Nit

composició del Conservatori de Madrid, l’alcoià Juan

impaciència el moment de portar l’ensenya musi-

de l’Olla, com també de la Fiesta del Pasodoble o de

Cantó Francés, (Autor d’obres com Andante y Polo-

cal de la banda en el desfile, poc temps després, el

la Nit de les panxes buides s’ha escrit i s’ha parlat

nesa i el pasdoble Mahomet) i Valentín Arín Goenaga.

mestre de la banda, Francesc Xavier Martínez Mar-

molt, només vull destacar la integració dels músics

A Madrid compaginava els seus estudis d’harmonia i

tínez, dona l’entrada al pasdoble Suspiros del Serpis

amb la festa, amb els festers i amb tots els alcoians i

composició amb actuacions d’instrumentista d’oboè.

de José Carbonell García (director de la banda en

proclamar que tots “FORMEM UNA GRAN FAMILIA” o

En 1893 va guanyar el Primer Premi en la especi-

l’any 1927), des d’eixe moment i amb una perfecta

com diríem en llatí “GENS UNA SUMUS”.

alitat d’oboè en el Conservatori de Madrid, (el seu

harmonia, les notes flueixen màgiques, sense estri-

L’HIMNE DE FESTES – Símbol d’Alcoi i dels alco-

professor era Fermín Ruis Escobés). i va obtenir per

dències, matisant cada passatge, i jo amb la bandera

ians

oposició una plaça en l’Orquestra de la Sociedad de

desplegada al muscle i al pas de la música em dei-

Adés he fet referència al significat de la bandera

Conciertos de Madrid, dirigida per Tomás Bretón Her-

xe guiar per ella, tranquil·lament, amb una sensació

de la Societat Unió Musical d’Alcoi i del Concert en

nández, (autor d’entre altre obres de la sarsuela La

reflexiva i profunda que arriba fins al fons del meu

Moviment que ofereixen els músics en el desfile. A

Verbena de la Paloma). En l’any 1897 li van atorgar

cor. De sobte, els aplaudiments que la gent d’Alcoi

continuació vaig a parlar d’un altre símbol d’identifi-

el Premí de Composició del Conservatori Madrileny.

premia amb entusiasme als músics, em desborda,

cació, l’Himne de Festes d’Alcoi.

Després de viure a la capital on va treballar amb els

com també les mostres de suport, d’estima i de cari-

Tots nosaltres sabem que quan interpretem un him-

reconeguts compositors Vicente Arregui Garay, Con-

nyo de tota la meua família, començant per la meua

ne, be de forma cantada, amb un instrument musi-

rado del Campo Zabaleta i Ruperto Chapí Lorente.

mare Carmen, ma tia Amparo, d’Inma, de Ludmila i

cal, també quan la taral·legem o simplement quan

Va tornar a la seua ciutat on va fundar en 1905 la

Joan, de Mª Carmen i Quico, de Susana, de Dolma,

la memoritzem sense traure-la a l’exterior, estem

Sociedad de Conciertos de Alcoy. Des de l’any 1912

de Silvia i Jordi i de Mariola i Blai, també les mostres

expressant sentiments d’alegria, d’entusiasme o de

fins a la seua mort ocorreguda el dia 1 de maig de

de cordialitat i d’afecte dels amics, amb tot això i

fervor, així mateix podem expressar sensacions de

1916, va ocupar el primer faristol de la Corporación

captivat per l’esperit de la música i de la festa, al

tristesa o malenconia, ja que un himne és una com-

Musical Nueva del Iris de Alcoy.

llarg del trajecte i amb una gran emoció, continue

posició emblemàtica d’una col·lectivitat, a més, la

Dintre de la seua producció musical cal ressaltar un

gaudint d’aquesta fragància fins arribar a la “bande-

representació musical i literària d’un esdeveniment

Himno a Alcoy amb lletra de José Abad Carbonell i

ja” on esperen milers de veus per estimar i cantar el

pel qual s’identifiquen i uneixen entre si les perso-

cantat el dia 21 d’abril de 1911 amb la intervenció de

nostre Himne de Festes, ... llavors, Jordi Pérez Mar-

nes que la interpreten. Tanmateix, un himne pot estar

més de mil veus d’infants d’Alcoi. Va compondre en-

tínez, Sant Jordiet en aquest any li dóna la batuta al

dedicat a un Déu, a un sant o a un heroi, pot com-

tre altres pasdobles els titulats Gratitud, Goya, Majas

músic Juan Ponsoda Plá director de l’Himne i aquest,

memorar una victòria o inclús també un fet luctuós o

i Majos, aquest últim estrenat pocs dies després de la

dalt del podi i amb energia marca el seu inici, ales-

una derrota en una batalla o en una guerra.

seua defunció, i el destacat Ecos de Levante, inspirat

hores, tots els alcoians com jo “sentim” que la nostra

Tal com he dit, aquesta part versa sobre els autors

en cants populars d’Alcoi en el que sobreïx el solo

ànima s’agita per la música, per les notes SOL, LA,

de l’Himne de Festes d’Alcoi, el compositor Gonzalo

d’oboè, estrenat i dirigit per ell mateix en l’any 1912.

SI, DO, MI ... inicials de l’obra, i una sensació intensa

Barrachina Selles, l’autor de la lletra en llengua cas-

El mestre Barrachina també va compondre sarsueles

esclata amb NOSTRA FESTA JA ... seguits amb els

tellana, el poeta i periodista Eugenio Moltó Botella

com Los Viejos Compadres o La Bella Zaida amb la

VISCA!, que combinat tot això amb la solemnitat del

i el traductor de la mateixa lletra al nostre idioma,

composició “Sig” de la que més endavant parlarem.

so de les campanes de l’Església de Santa María ens

l’escriptor Josep Sanç i Moia.

Composicions d’aire oriental com Romance Morisco,

fan viure una tumultuosa i desbordant experiència

Si las Escenas Levantinas se titulasen “Caucasia-

i la dansa morisca Árabe y Gitano, obra pòstuma de

46


Música i poble Actualitat

l’autor, dedicada a la ballarina Carmen Tórtola Valencia, investigadora, especialista i antropòloga en danses orientals, (aquesta obra es va estrenar en 1916 en la Glorieta i va ser interpretada en l’entrada de moros de l’any 1917). Composicions per a veu i piano com Trist Record o Eterna Canción. Per a petita orquestra: Zambra Gitana en l’any 1903. Òperes, com Almila, creada per a xiquets. La Música Nova va estrenar per Santa Cecilia de 1909 la Missa a dos veus amb els meravellosos continguts del Benedictus i del Gloria. Menció especial mereixen els poemes simfònics, Los Encantos de Merlín i La Venta de los Gatos (1911), inspirat aquest últim en la llegenda del poeta sevillà Gustavo Adolfo Bécquer i estrenat per la Orquesta Sinfónica de Sevilla. Adés transcrivia les paraules de Pablo Sorozábal sobre la meravellosa suite Escenas Levantinas, ra-

Fotografia de Benito Sáex, cedida per la Filà Ligeros.

tificant aquesta opinió podem dir sense por de equi-

humans, i en aquest cas en l’ànima dels alcoians,

tòlica editat a Málaga.

vocar-nos gens que la partitura descriu genialment

per crear els versos del nostre Himne, es va elegir al

En l’any 1902, es trasllada a Bilbao on dirigeix La

amb un estil dolç i tranquil i al mateix temps enèrgic

poeta, escriptor i periodista nascut a Alcoi, Eugenio

Gaceta del Norte, signa cròniques, editorials i arti-

i dinàmic, l’aroma del nostre camp i els costums del

Moltó Botella.

cles. Des de l’any 1910 es fa càrrec de la gerència

nostre poble. Està composada originalment per a

“... doblemente alcoyano, por nacimiento y por sim-

del mateix periòdic fins el 23 de juliol de 1934, dia

Orquestra amb els moviments Ball de velles, Conte

patía, consagró a nuestro pueblo lo más diáfano,

que li sorprèn la mort. En memòria seua transcric

d’infants, En la trilla o Cant de batre i Dansa caracte-

íntimo y cultivado de su inspiración. Si algún día se

un fragment que li dediquen els seus companys del

rística. En l’any 1906, Julio Laporta Hellín, transcriu

quiere medir la capacidad de nostalgia alcoyana, se

rotatiu: ... su pluma ágil, florida (con su gran alma de

per a gran banda aquesta obra i posteriorment, José

habrá de acudir a este varón nuestro”. Aquesta frase

poeta), delicada, brillante, hizo artículos y crónicas

Gisbert Andrés instrumenta el primer temps de la

de l’humanista i escriptor Adrián Miró García descriu

deliciosas, exquisitas, magníficas. Era de una rique-

suite titulada En la Romeria. Vull ressenyar l’espec-

fidelment a l’autor de la lletra de l’Himne de Festes.

za de expresión y de una galanura y elegancia de

tacular “solo” de trompa del Cant de batre, on recrea

Eugenio Moltó Botella naix el 15 de març de 1862,

frase insuperables. Lo que salía de su pluma siempre

meravellosament un fragment del que posteriorment

estudia a València el batxillerat i la carrera d’advocat

era bello, reuniendo todas las cualidades de la belle-

seria el nostre Himne de Festes.

a Madrid. Posteriorment ja en Alcoi, exerceix els càr-

za. Como poeta era espléndido.

Com a síntesi, cal destacar la coherència de Gonzalo

recs de fiscal, jutge municipal i durant un període curt

De la seua alcoiania podem donar fe per la qualitat de

Barrachina i la seua obra musical, la fidelitat a una

de temps, va ser regidor de l’Ajuntament de la ciutat.

les obres que va escriure. Cal ressenyar l’apunt líric

manera d’entendre l’art de compondre, amb un gran

És membre del Círculo Industrial de Alcoy i de la So-

titulat Mariola, l’extens poema que relata l’epidèmia

poder expressiu, ric en timbres, matisos i una clara

ciedad El Oriente també d’Alcoi, i és en aquest temps,

de còlera que va colpejar a Alcoi en 1885 titulat La

influència del post-romanticisme, i per descomptat,

quan comença la seua tasca d’escriptor i periodista.

Epidemia. Els poemes A San Jorge i A La Ciudad de

d’unes atractives i meravelloses al·lusions a la mú-

És destacable la seua agilitat i la seua personalitat

Alcoy. En els Certámenes Científico-Literarios de Al-

sica moresca. Naturalment, va tindre una evolució,

periodística, primerament de redactor amb el periò-

coy, va guanyar la Flor Natural en l’any 1914 amb el

un progressiu domini de la tècnica compositiva, amb

dic El Eco de Alcoy i posteriorment dirigint juntament

poema Alma alcoyana. En 1921, per commemorar el III

tot, quan escoltem la seua música, sabem que el seu

amb Remigio Vilaplana Gisbert, el periòdic bisetma-

Centenari del Patronatge de Sant Mauro (Patró d’Alcoi

art respon a una música original i pròpia, i aquesta

nal La Lucha. Durant un temps col·labora amb una

juntament amb Sant Jordi i la Mare de Déu dels Lliris)

música no és el producte d’una tessitura forçada, per

revista caricaturista alcoiana titulada La Gilí. Degut a

escriu el càntic titulat Tu fe te ha salvado, on acon-

això, l’obra de Gonzalo Barrachina està plena d’una

la seua disposició i competència és ràpidament re-

segueix la Flor Natural. En l’any 1927 i amb Canto a

fecunda i original inspiració.

conegut com a periodista, escriptor i poeta. Dirigeix

Alcoy guanya el premi establert pel Cònsol de Bolívia.

Bé sabem que tots els himnes necessiten una lletra

a Cadis el periòdic local El Observador i col·labora

Si fins ara hem parlat dels autors de la música i de

per a aprofundir millor en la ment de tots els sers

assíduament amb El Debate, diari de tendència ca-

la lletra, no seria just oblidar a Josep Sanç i Moia,

47


Música i poble Actualitat

poeta i escriptor nascut a Alcoi el 22 de novembre de

a tots els alcoians tan per la qualitat musical com

imprevisión del Sr. Presidente de la Comisión de Fi-

1884, festivitat de la nostra patrona Santa Cecilia i

pel sentiment que despertava, per aquest motiu la

estas fue tan grande en la organización de este acto

que va traduir la lletra al nostre idioma.

Associació de Sant Jordi en Assemblea General

que, si se hubiera propuesto fracasar el estreno de

Aquest escriptor des de molt xicotet va viure fora d’Al-

Ordinària de 25 de febrer de 1917 i a proposta del

dicho Himno, no hubiera hecho más para lograrlo ...

coi, però com li va dir a l’historiador i escriptor Adrián

seu president, Francisco Laporta Gisbert va aprovar

No obstant això, la interpretació va ser llargament

Miró García ... això sí, em vaig endur la ciutat sencera,

declarar a aquesta obra, l’Himne de Festes d’Alcoi,

aplaudida pel públic assistent a l’esdeveniment i ru-

amb el Barranc del Cinc i Sant Cristòfol, la plaça Major

concretament un any després de la mort de Gonzalo

bricant d’aquesta forma, el seu suport a l’obra.

i fins la placeta del Fossar. Al llarg de la seua vida va

Barrachina Selles.

Una altra data important va ser la del 9 de setembre

viure en França, Cuba, Mèxic, Califòrnia on va estudi-

Del títol de l’obra coneixem dues versions, la primera

de 1965, dia en que en Sessió Plenària de l’Ajunta-

ar la vida dels indis. A 1931 torna a Espanya i viu a

ve del carismàtic músic de la Nueva del Iris, José

ment d’Alcoi, la música de l’Himne var ser declarada

València on va tindre una significada rellevància en el

GISbert –SIG al inrevés– i de segon cognom Andrés i

Himne Oficial d’Alcoi.

ressorgiment de les lletres valencianes.

la segona versió, de la ciutat algeriana “SIG” situada

El protagonisme de l’Himne de Festes (amb la lletra)

En 1934 inicia la seua activitat literària col·laborant

prop d’Orà i que està travessada per un riu que duu

i l’Himne Oficial d’Alcoi sempre està viu en tots els

amb el setmanari Acció on publicaria baix el pseudò-

el mateix nom.

esdeveniments públics que el “sentim”, cal recordar

nim de O de San Juan les cròniques titulades Rega-

En l’entrada de moros de l’any 1910, ostentant la

la interpretació puntual a les 10 del matí en l’acte de

líssia de Moro fins juliol de 1936. Posteriorment i ja

capitania la filà Marrakesch, es va estrenar el “SIG”

la Glòria, en els diferents concerts que s’ofereixen en

en 1940 inicia juntament amb Xavier Casp i Verger

per la Música Nueva del Iris de Alcoy. En el periòdic

la ciutat, en diversos actes institucionals com també,

i Miquel Adler i Noguerol la col·lecció L’Espiga de la

local Heraldo de Alcoy de març de 1917, apareix un

en el descobriment cada any del Cartell anunciador

Editorial Torre.

article signat per Dikler que comença dient Desde

de les Festes en honor a Sant Jordi.

D’entre les seues obres, vull destacar Raïmet de pas-

hace unos años, cuando la comparsa de Marrakesch

DIRECTORS DE L’HIMNE: En l’any 1965 es va insti-

tor (1949), selecció de narracions de la nostra terra

en nuestra alegre y típica entrada de moros estrenó

tucionalitzar la direcció de l’Himne de Festes, tots

on no falta l’evocació a la de Serra de Mariola. En

el pasdoble “Sig” del maestro Barrachina ...

els anys següents ha estat dirigit per un reconegut

l’any 1952 publica una selecció de poemes titulada

Convé destacar el dia 11 d’abril de 1917, data ofici-

músic alcoià o vinculat a la nostra ciutat. El primer

Camí i Alba. Col·labora amb la revista Lilia en 1953,

al de la seua estrena. Aquest dia al Teatre Calderón

director que va d’encapçalar aquest esdeveniment

any de la Coronació de la Verge dels Lliris, amb un

d’Alcoi, i baix el patrocini de la Asociación de Prensa

va ser Fernando de Mora Carbonell, que des de l’any

emotiu poema dedicat a la Verge, que diu: Santa Ma-

de Alcoy, el mestre i pianista Rafael Casasempere

1939 fins a 1973, va estar al capdavant del Centre

ría, estel matutí, gemma del dia, llum del destí.

Moltó (pare dels també musics Rafael i Gregorio) va

Instructiu Musical Apolo - Banda Primitiva d’Alcoi.

En 1954 publica Els pells roges, en la que descriu

dirigir magistralment la interpretació de la partitu-

Des de llavors, cada any ha tingut un protagonista

la vida dels indis americans. De la meua fullaraca,

ra, van tindre l’honor d’estrenar-la els músics de les

diferent.

és el títol d’uns fragments dedicats a Xavier Casp

bandes de música locals amb la col·laboració d’un

D’entre tots els directors de l’Himne, vull recordar a

i Verger, que comencen el 11 de gener parlant del

cor de veus femenines i les capelles de Santa Ce-

una gran pianista i professora de música, Pilar Mom-

captaire: La caixa sonora del seu violí, tenia quelcom

cilia, Primitiva i Nueva del Iris. Cal afegir que aquest

pó Aracil, (primera dona que va dirigir l’obra en l’any

de taüt, i l’arquet, semblant a una serra, el so, quin

prestigiós director va realitzar un excel·lent treball

1981), eixe dia a pesar de la climatologia adversa ja

gemec. Hom surt del Conservatori, i llavors comença

d’adaptació, amb l’additament inclús d’alguns com-

que durant la interpretació, va ploure a semalades, la

la gran similitud de la vida, aquest llibre el finalitza el

passos al final.

seua direcció va ser memorable.

24 d’octubre. En l’any 1962 i dintre de la col·lecció

Per la vesprada del 21 d’abril del mateix any, Dia

Amb especial emoció recorde a Carlos Palacio Gar-

L’espiga edita una obra netament espiritual on figura

dels Músics, els components de les bandes locals

cía, que el va dirigir en l’any 1978, (aquesta gran

l’aparició mítica de Sant Jordi.

acudeixen puntuals a la Plaça de la Constitució per

persona va tardar quasi quaranta anys en poder tor-

La seua darrera obra publicada va ser I Sant Fran-

estrenar l’Himne al carrer, però segons conten les

nar a Alcoi i a causa de l’apassionament al dirigir

cesc digué, drama en quatre actes sobre la vida del

cròniques, els músics i el nombrós públic s’impaci-

la composició, la batuta li va saltar de la mà). No

sant. Va morir a València en l’any 1962.

enten, ja que el director que ha de dirigir-lo i el cor

puc oblidar a dues persones als que he d’agrair tan

ALGUNES DADES SOBRE L’HIMNE DE FESTES

de veus femenines que tenien que cantar-lo no es

a nivell personal com a nivell musical la meua es-

D’ALCOI

presenten a l’acte, per la qual cosa un músic de la

tima per aquest art, em refereix als meus mestres

Inicialment formava part de la sarsuela La Bella Zai-

Banda Primitiva pren la iniciativa i dóna l’entrada a

Antonio Mompeán Valenzuela, director de l’obra en

da que amb el número titulat Coro y Cortejo del Gran

l’obra. Un fragment de la crònica de El Liberal deia:

l’any 1977 i José Almería Gisbert en l’any 1996, com

Visir, hi havia una composició amb l’enigmàtic nom

... el estreno público y oficial del Himno de Fiestas,

també al meu amic Juan Tomàs Silvestre Tabasco,

de SIG, aquesta música quan s’interpretava seduïa

que estaba anunciado se cantaría ... i segueix ... La

productor de la Col·lecció de Música de Moros i Cris-

48


Música i poble Actualitat

tians “Ja Baixen”, en l’any 2005 i en 1992 a José

per donar-te esplendor

Bibliografia consultada:

Almeria Molina, director de la Societat Musica Nova

riu en l’esfera

Revista de Festes de 1950 i 1951 - Associació de Sant Jordi

d’Alcoi.

la primavera. (bis)

– Diccionario Alcoyano de Música i Músicos - Ernes-

Cal destacar al prestigiós músic Amando Blanquer

¡Visca!. ¡Visca!. (1)

to Valor Calatayud

Ponsoda que va dirigir l’Himne en dos ocasions,

És llum i color,

Arxiu de la Societat Unió Musical d’Alcoi

primerament en l’any 1966 i la segona vegada en

alegre bullidor,

Extra de Sant Jordi del Periòdic CIUDAD de l’any 2008.

1982, any que es commemora el PRIMER CENTE-

renovador.

Josep Tormo Colomina

NARI DE MÚSICA FESTERA, interpretant-se primera-

Manantial d’il·lusions

La Nova des de 1842 - José María Valls Satorres

ment el pasdoble de Juan Cantó Francés, composat

que esclata en cançons, (bis)

Juan Cantó, artista muy laborioso – Rafael Coloma

en l’any 1882 “Mahomet” i a continuació arrodonir

¡Visca!. ¡Visca!.

1882–1982 Primer Centenario de la Músi-

l’esdeveniment, amb l’obra de Gonzalo Barrachina.

Del patri fogar

ca Festera Alcoyana – Adrián Espí Valdés

El compositor alcoià Lluis Blanes Arques, el va dirigir

és himne i és cantar

Nostra festa – Associació de Sant Jordi

des del podi en l’any 1974 com també el director

de nostra història,

Invasió subtil i altres contes de Pere Calders i Juan

de la Orquestra Harmònica Alcoiana, Vicente Jordá

xifra de glòria. (bis)

Martínez Sala. Edicions 62.

Payá en l’any 1986. Van tindre l’honor de dirigir-lo

Sacre ritual

Personajes alcoyanos – Rafael Abad Segura

el músic i historiador Ernesto Valor Calatayud en

d’un culte patriarcal,

Foto de l’Avda. País Valencià – Visual Producciones

1998 i el mestre de la Unió Musical de Cocentaina,

immemorial.

Foto Himne - Filà Ligeros

José Pérez Vilaplana en l’any 1973. En definitiva, des

A tu en aquestes cançons,

del primer director fins a l’últim, tots ells, ens han

van nostre oblacions (bis).

omplert els ulls d’emoció quan han dirigit el nostre

¡Visca!. ¡Visca!.

Himne de Festes.

I pel teu honor

Vull destacar als compositors Amando Blanquer Pon-

Ton sobre ara d’amor

soda amb El Glòria de la Missa a Sant Jordi, a José

juntem llurs mans

Albero Francés amb el pasdoble Festa Alcoiana, a

els alcoians. (bis)

José Maria Valls Satorres amb la marxa solemne 23

¡Visca!. ¡Visca!.

de Abril (dedicada a la Filà Llana i la Unió Musical d’Alcoi i composta sobre temes de mestres alco-

Cal afegir que en la primera versió escrita en llegua

ians), a José Vicente Egea Insa, autor del pasdoble

castellana, es van canviar les interjeccions ¡HUR-

Fernandín, 1r. Premi de l’Associació de Sant Jordi

RA!. ¡HURRA!. per les apassionades ¡Visca!. ¡Visca!.

de l’any 1998, i així també a altres autors que han

L’anotació (1) indica que quan es canta només la

inclòs en alguns passatges de les seues obres, solfa

primera estrofa, l’Himne finalitza amb els ¡Visca!.

de l’Himne de Festes d’Alcoi.

¡Visca!.

Cal ressenyar que de les tres estrofes en que està

Per concloure, no vull fer cap anàlisi musical i po-

creada la lletra de aquest Himne, només s’interpreta

ètic del nostre Himne de Festes, ja que els que si

la primera. Crec que és molt interessant conèixer-

que l’han fet i des de fa molts anys, han sigut totes

ho complet, és a dir, cantant les tres estrofes. Res-

les alcoianes i tots els alcoians, expressant amb la

pectant la lletra d’Eugenio Moltó Botella, i aprofitant

seua música i amb la seua lletra un llenguatge ple

el treball, vull recordar a continuació la versió en la

de sentiments i d’emocions, ja que és una fascinant

nostra llengua, traduïda per Josep Sanç i Moia.

composició feta per a tots, que conté una línia pura i una frescor expressiva, tot això coronat amb el VISCA

Nostra festa ja,

que lloa les qualitats i mèrits, expressant un desig de

cridant-nos està,

llarga vida i de prosperitat a la festa.

cridant està.

Salut i Música

Amb veu i alè que es vida de tots es beneïda, beneïda. (bis)

Vicent A. Agulló Pérez

¡Visca!. ¡Visca!.

Música de la UMDA

Llaor, llaor,

Alcoi, 1 de juny de 2013

49


Música i poble Actualitat

Richard Wagner Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda Como en mi existencia jamás he saboreado la verdadera felicidad que proporciona el amor, quiero levantar a ese sueño (el más hermoso de todos) un monumento donde el amor sea perfectamente colmado. En mi mente he esbozado un Tristán e Iseo de concepción musical sencilla, pero intensamente fuerte y viva. Y en los pliegues del velo negro que flota sobre su desarrollo me envolveré para morir […] (R. Wagner)

L

a influencia de Richard Wagner (1813-1883) fue la más profunda y vistosa de la cultura musical europea de finales del XIX y principios

del XX. La búsqueda de lo universal que caracteriza al Romanticismo tiene su equivalente en el drama wagneriano, el cual aúna las distintas ramas artísticas en la “obra de arte total”. El autor señala El holandés errante como el punto de partida de su recorrido artístico. Forma junto con Tannhäuser y Lohengrin el trío de óperas definidas por él mismo como “románticas”, caracterizadas por sus argumentos legendarios y fantásticos. La redención del mal por amor llevada hasta sus últimas consecuencias es una constante en Wagner. Si hay una obra donde el alemán consigue plasmar sus tesis sobre arte, música, literatura y ópera, esta

un burgués degenerado que se arrodilla ante la cruz

José: “La afición a la música es desaforada. Muy

es El anillo del Nibelungo, estructurada en cuatro

después de haber dado muerte al artista dionisiaco

singularmente gustan aquí de la música profunda y

“dramas musicales” (Tetralogía). Verdadera metá-

que llevaba dentro.

científica, de aquella que los profanos no alcanzan

fora del poder, en ella viene a explicarnos la caída

Su opinión sobre el papel de la música en el drama

a comprender”. Pero es al año siguiente, habiendo

de los dioses antiguos y el inicio de una nueva era:

evoluciona con el tiempo. Si en un principio la músi-

llegado a Berlín acompañando al Duque de Osuna en

la que corresponde a la etapa de cristianización del

ca es ‘medio’ de expresión y el drama ‘fin’, posterior-

su embajada a Rusia, cuando tiene ocasión de asistir

mundo germano. En Tristán e Isolda impera la idea

mente sus dramas son “acciones musicales que se

a la representación de Tannhäuser:

romántica de la fisura insalvable entre las aparien-

han hecho visibles”. Lo que acontece en el escenario

cias engañosas de la vida diurna y la verdad eterna

es la apariencia sensible de una acción que se de-

Antes de anoche oímos en el Gran Teatro Real una

de la mística Noche, donde la fuerza irresistible del

sarrolla en la música, la cual expresa su esencia. En

ópera de Wagner, fundada sobre una antigua le-

amor diluye, y redime, la finitud del individuo.

sus óperas abruma a la voz con un torrente de músi-

yenda […] La música es profundísima y no por

Los maestros cantores de Nüremberg se contrapone

ca nunca visto hasta entonces. El recitativo y el aria

eso fastidiosa para los profanos. Las decoracio-

a Tristán por su tono luminoso y su gozosa celebra-

se fusionan gradualmente hasta llegar a formar lo

nes, maravillosas; y los trajes, de una riqueza y

ción de la fuerza no aniquiladora, sino vivificante y

que posteriormente se llamaría “Sprechgesang”. Los

exactitud singulares. Ni en París ni en Londres

creadora de amor. También contradice la concepción

personajes de Tristán y El anillo, más que “personas”

se representa nada mejor. Yo estaba con la boca

dramática del Wagner maduro por su retorno al argu-

parecen simbolizar ideas y pasiones.

abierta. La sobrina del compositor hacía de Princesa salvadora; y es tan linda y bien plantada que

mento de tipo histórico. En Parsifal, su última ópera, recobra importancia la imagen pura de la redención

El escritor Juan Valera es quizás el primer español

el más melindroso penitente la tomaría por escala

por amor. Cuando el autor confirma a Nietzsche que

que deja un testimonio escrito sobre Wagner. En

de Jacob para subir al cielo. Su tío anda errante

trabaja en dicha pieza el filósofo no ve en ello más

1855, cuando representaba a España en la lega-

por esos mundos por haberse metido demasiado

que debilidad y renuncia, pues le parece la obra de

ción diplomática de Dresde, escribe a su hermano

en las jaranas del 48.

50


X PROGRAMA DE CONCERTS D’INTERCANVIS MUSICALS ‘13 Amb el patrocini de la Generalitat: Conselleria de Governació i Justícia

CONSELLERIA DE GOVERNACIÓ I JUSTÍCIA


Música i poble Opinió

Opinió “Competències i incompetències” Per Josep F. Almería Serrano. President de la FSMCV.

É

s un fet notori i bastant comú, en tots els po-

Posteriorment, des de l’aprovació de la Llei Valencia-

bles del nostre món, que existisquen algunes

na de la Música, en 1998, i amb la creació de l’Insti-

característiques la singularitat de les quals fa

tut Valencià de la Música (IVM), en aquests moments

que se’ls identifique immediatament i, també, d’altra

ja extint per la creació de l’ens CulturArts Generalitat,

banda, els diferencie dels altres pobles, constituint el

les competències en matèria de Societats Musicals i

conjunt de senyals d’identitat d’aqueixa col·lectivitat.

pel que fa a les seues activitats musicals, tant en el

El nostre fenomen sociocultural, que va nàixer i es

seu vessant cultural com a patrimonial, van passar

va desenvolupar com un grup eminentment “ban-

a situar-se en el recentment creat institut, com una

dístic” en els seus orígens, ha anat evolucionat amb

altra obvietat.

els temps fins a convertir-se en l’actual moviment

Després de llargs anys d’experiència, on hem pogut

associatiu de Societats Musicals, una de les carac-

constatar tant el desenvolupament d’aquestes políti-

terístiques més importants que identifiquen al poble

ques públiques com la insuficient dotació econòmica

valencià, que li fan sentir-se orgullós de les seues

assignada a les mateixes, arribem a l’any 2009, on

arrels i cultura autòctona i que configura una reali-

el nostre col·lectiu comença a albirar les primeres

tat única en el món, considerada com a exemple a

notes d’aqueixa partitura dissonant que s’ha vingut

seguir per molts altres països que prenen el nostre

a denominar “la crisi i les retallades”, amb mino-

model com a referència obligada en la construcció

racions “a posteriori” del 20% sobre programes

de música, al setembre de 2010, assumint aques-

d’un entramat sociocultural i educatiu arrelat amb

completament executats i justificats. La reacció del

tes competències, i la FSMCV aconsegueix un acord

el cor del poble.

col·lectiu no es fa esperar i, després d’esgotar totes

amb aquest nou representant polític competent que

Des dels seus inicis, fa més de dos-cents anys, les

les vies institucionals conegudes i per conèixer, la

ha suposat l’assignació del major pressupost públic

bandes de música van crear estructures educatives

FSMCV ha de plantejar un conflicte obert a la Gene-

destinat per la Generalitat Valenciana al col·lectiu de

simples per a formar als seus membres, a les quals

ralitat Valenciana a partir del mes de gener de 2010.

les societats musicals i les seues escoles de música.

anomenaven “acadèmies”, terme que es va man-

Aquest conflicte, presentat públicament per la FSM-

Sobtadament, i en el període pre-electoral de la in-

tenir durant molt temps però que, a poc a poc, va

CV a través del manifest “Més que Música”, pretén

cipient tardor de 2010, el nostre col·lectiu associatiu

donar pas a l’expressió “escola d’educands”, on el

crear un estat d’opinió en la societat valenciana sota

passa d´estar absolutament desconsiderat per la Ge-

seu objectiu principal era el de preparar als futurs

el lema “Quan els governs no protegeixen i desen-

neralitat Valenciana a ser considerat com la més im-

músics que formarien part de la banda.

volupen la cultura dels seus propis pobles, perden

portant senyal d’identitat del poble valencià. El sentit

Des de 1994, aquestes escoles inscrites en el Regis-

la dignitat per a governar-los”. D’aquesta forma, i

comú de cadascú que valore la profunditat d’aquests

tre de Centres Docents de la Comunitat Valenciana,

després de molts mesos de sensibilització ciutadana

esdeveniments.

van passar a denominar-se “Escoles de Música”, i

i la major mobilització associativa realitzada des de

En l’actualitat, després d’un període de transició i

com centres reconeguts d’ensenyament “no reglat”,

la FSMCV en tota la seua història, es produeix, com

inestabilitat i aprofitant la recent fusió de les Con-

podent accedir, des de 1996, al Programa Autonòmic

a resultat, la desautorització, per part del President

selleries d’Educació i Cultura, semblaria lògic que es

de Finançament de la Conselleria d´Educació de la

de la Generalitat Valenciana del llavors “Conseller

produïra la tornada de les nostres competències al

Generalitat Valenciana amb la finalitat de sufragar

d´Educació” i de la “Consellera de Cultura”, com a

lloc on sempre han estat i d’on mai van haver d’eixir,

les despeses derivades de la contractació del pro-

responsables polítics competents en aquesta matè-

restablint d’aquesta manera una disfuncionalidad

fessorat. Òbviament, aquesta mateixa conselleria

ria però absolutament incompetents per a resoldre

competencial d’una obvietat que ralla l’evidència.

posseïa les competències en matèria d’escoles de

els problemes plantejats pel nostre moviment as-

El motiu pel qual el nostre actual interlocutor no vol

música, per tractar-se d’una activitat educativa, cen-

sociatiu. El President nomena al llavors “Conseller

ni plantejar aquest tema en l’agenda de treball amb

sada, regulada i inspeccionada des dels seus propis

de Governació” com a únic interlocutor en matèria

la FSMCV caldrà cercar-ho en alguna part, ja que en-

serveis.

de bandes de música, societats musicals i escoles

tenem que el comportament humà, i així també el

52


Música i poble Opinió

polític, estan sempre motivats per alguna causa, la

Després de tot el succeït, hem arribat al moment en

govern i gestió i amb una massa social adequada i

coneguem o no, i en ocasions bastant notòria.

què és ja el col·lectiu de les societats musicals ín-

suficient per a recolzar el projecte. A més, hauran

D’altra banda, el propi desenvolupament de les Es-

tegrament el que, a través dels seus representants

d’estar relacionades amb la societat pròxima on

coles de Música, les noves demandes socials i edu-

en l’estructura federal de la FSMCV, reunida en el

es desenvolupen, col·laborant estretament amb els

catives i la conjuntura de crisi de la primera dècada

seu Consell Intercomarcal ordinari de 2013 i com a

seus ciutadans i institucions, mantenint necessària-

del Segle XXI han provocat la necessitat de realitzar

màxim òrgan de poder entre assemblees generals,

ment una escola de música que garantisca la soste-

una redefinició del Model de les Escoles de Música

representant a les 30 comarques del nostre territori

nibilitat del projecte, així com, almenys, una agrupa-

Valencianes. Aquest projecte, teòricament sota la

i a la Junta Directiva de la FSMCV, va decidir, per

ció artística de caràcter musical, siga o no siga una

competència de la Conselleria de Governació, no ha

unanimitat, realitzar una petició institucional al Pre-

banda de música.

pogut dur-se a terme, lògicament, sense la participa-

sident de la Generalitat Valenciana perquè el Consell

D’aquesta forma, les bandes de música, ara con-

ció dels tècnics de la Conselleria d’Educació, i per a

estudie la tornada d’aquestes competències a la

vertides en Societats Musicals, disposaran de tot

això es va formar una Comissió de treball Mixta entre

“Conselleria d´Educació, Cultura i Esport”, en l’exer-

el necessari per a enfrontar un futur complex on la

les Conselleries de Governació i Educació i la pròpia

cici 2014, que és on els correspon estar per història,

sostenibilitat i la qualitat de la proposta de valor a

FSMCV per a abordar el projecte.

afinitat d’activitats, creació de sinergies en la utilit-

l’entorn pròxim van a ser determinants de la seua

Així mateix, tots els temes relacionats amb el pa-

zació de recursos i convergència en el plantejament

supervivència.

trimoni cultural en l’àrea de la música són compe-

de projectes i en la consecució d’objectius.

El 2013 serà un bon moment per a comprovar si els

tència de CulturArts Generalitat, corporació pública

El futur del nostre moviment associatiu probable-

missatges públics d’exaltació de les societats mu-

adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport,

ment passa per la completa assumpció del concep-

sicals com a senyals d’identitat són coherents amb

que ha assumit la titularitat del conveni subscrit

te de societat musical, com a entitats de caràcter

l’actuació política sobre aquest tema, i es garanteix

entre la FSMCV i l’Institut Valencià de la Música, ja

privat, sense ànim de lucre, constituïdes legalment

la coherència de la seua adscripció competencial i la

desaparegut.

i inscrites en un registre públic, sobiranes en el seu

sostenibilitat de les seues estructures.

Presentació del Manifest Més que Música a principis de 2010.

53


Música i poble Opinió

I Encuentro de Bandas. Teatros del Canal. Madrid Por Xavi Bellón (Madrid).

D

omingo 5 de Mayo de 2013. Primera mañana

sical y que, además, están presentes varios medios

sodoble. Formación ancha y con una geometría per-

primaveral en la ciudad de Madrid. Casualida-

de comunicación nacionales preparados para cubrir

fecta, iniciada por la fila de cabecera sin instrumentos

des de la vida o caprichos del destino hacen

su actuación.

(de cuerda) y por la percusión. Geometría que pronto

que, por primera vez, la Joven Banda Sinfónica de la

Gracias a la inagotable faceta coordinadora de D. Ma-

comienza a desdibujarse una vez sobrepasadas las

Federación de Sociedades Musicales de la Comuni-

nuel Muñoz y bajo la experta batuta de D. Rafael Ga-

últimas filas de instrumentos de metal y van apare-

dad Valenciana (JBSFSMCV) visite la capital con mo-

rrigós comienzan a sonar los primeros compases del

ciendo las formaciones de instrumentos de madera.

tivo del “Primer Encuentro de Bandas” en los Teatros

pasodoble Tercio de Quites con el que se empieza a

Sin duda alguna, sello de identidad característico de

del Canal, edificio cultural dedicado en su totalidad

desfilar por las inmediaciones del recinto. La cantidad

la mayoría de las bandas valencianas a la hora de

a las artes escénicas y que fue oficialmente inaugu-

de público es cada vez más notable al descubrir las

desfilar.

rado en febrero de 2009. Se trata de una iniciativa

sorprendentes dimensiones numéricas de la banda,

Una hora más tarde, a las 12:30 la JBSFSMCV está

de carácter festivo-musical dirigida a homenajear la

con un total de, ni más ni menos, 112 componentes.

preparada para que comience el concierto. La marea

música de banda. Para tal evento, se han programado

El color elegido para uniformar a esta formación es

negra de jóvenes intérpretes ya se encuentra sobre el

numerosas actuaciones musicales. En su debut en la

el negro en su totalidad. Color inusual para un des-

escenario de la “Sala Roja” de los Teatros del Canal.

ciudad de Madrid, la JBSFSMCV compartirá cartel con

file con una finalidad exclusivamente festiva y mu-

El público casi roza el lleno de esta sala con aforo

agrupaciones musicales como la Banda de San Lo-

cho menos tratándose de un acto representativo de

para 863 personas. Y allí hubieran permanecido to-

renzo del Escorial, la Banda Villa de Algete, la Banda

las tradicionales bandas de música de la Comunidad

dos los espectadores hasta el final del concierto de

de la Guardia Real y la Banda Municipal de Madrid.

Valenciana, que si por algo se caracterizan, indepen-

no ser porque el repertorio era algo extenso para la

A medida que se va elevando el sol en las inmedia-

dientemente de su música, es por su uniforme con

ocasión y se acercaba la hora crucial de la comida en

ciones del teatro, van asomando los primeros jóve-

camisa blanca.

un domingo soleado, festivo y coincidiendo además

nes de la banda con cara de excitación y sorpresa al

A medida que avanzan, la expectación generada va en

con la celebración del día de la madre. El tradicional

comprobar que ya son muchas las personas que se

aumento. Aplausos por donde van pasando y asombro

cocido madrileño en familia, dadas las circunstancias,

han ido acercando para disfrutar de esta jornada mu-

por la calidad sonora e interpretación pausada del pa-

es sagrado.

54


Música i poble Opinió

Extenso programa con denominación de origen valen-

algún tipo de desincronización musical, posiblemen-

ciano. Arriesgado y con cierto grado de dificultad a

te debido a la difícil tarea organizativa para reunir y

cargo de los compositores valencianos Amando Blan-

trabajar con esta formación. Una actuación brillante

quer Invenciones para banda, Joaquín Rodrigo Per

y excelente si consideramos las dificultades geográ-

la Flor del LLiri Blau, Miquel Asins Los Madriles y de

ficas, temporales, de espacio y económicas a las que

J.M. Molina Portillo Andaluz y el pasodoble Rocío. Una

se enfrentan sus promotores a la hora de movilizar a

selección de obras del siglo XX en su totalidad -a ex-

más de un centenar de músicos para poder ensayar

cepción del pasodoble- que durante décadas han sido

las obras elegidas.

piezas habituales en el repertorio para banda dentro

Así pues, estos 112 músicos actuaban por primera

y fuera de la Comunidad Valenciana. Como extras se

vez en Madrid, una ciudad que a lo largo de la historia

interpretan L’entrà de la Murta y Lo Cant del valencià.

se ha nutrido en altas dosis de la cantera de músicos

Actuación global de notable alto para esta banda de

valencianos. Para ilustrarlo mejor, en la actualidad,

112 jóvenes venidos desde todas y cada una de las

y según fuentes primarias consultadas, la Orquesta

comarcas de la geografía valenciana. Una formación

de la Comunidad de Madrid cuenta con 19 músicos

bastante heterogénea con edades comprendidas en-

de procedencia valenciana de un total de 73 que la

tre los 18 y los 28 años, con una presencia masculina

componen (26%), en la Banda Municipal de Madrid

bastante superior a la femenina (73 hombres frente a

son 44 de un total de 77 (57%) y en la Banda de la

39 mujeres) y con el requisito indispensable de estar

Guardia Real hay 65 valencianos en una plantilla de

Madrid. Pero hasta que lo descubramos, seguiremos

estudiando, como mínimo, el segundo ciclo del grado

100 músicos en todas sus modalidades (65%).

dejando que la música de banda nos amenice y ale-

medio en su especialidad. Teniendo en cuenta estos

Casualidades de la vida o caprichos del destino, quien

gre nuestras vidas como siempre lo ha hecho y espe-

datos, y la condición no profesional de la misma, se-

sabe si para algunos de estos músicos de la JBSFS-

remos que, para el próximo año, haya un “Segundo

ría totalmente injusto pararnos a mirar y analizar con

MCV éste no sea el primero de un largo número de

Encuentro de Bandas” para volver a disfrutar de su

lupa los posibles pasajes donde pudo haber existido

futuros conciertos como músicos profesionales en

brillante y jovial actuación.

55


Música i poble Opinió

El problema de los pagos a los músicos por sus actuaciones con la banda Análisis de la situación y propuesta de solución Por Luis Vidal. Tesorero de la FSMCV.

L

as recientes jornadas informativas organizadas

para conocer y también comprender una Ley, resulta

por la FSMCV en las que se han analizado las

imprescindible leer su exposición de motivos. La ex-

distintas repercusiones que para las SS.MM.

posición de motivos de la Ley del Voluntariado en su

y sus clientes tiene la aplicación automática de la

apartado 1 dice que:

exención del IVA en las actuaciones musicales han

“El moderno Estado de Derecho debe incorporar a su

puesto de manifiesto dos cuestiones que, en mi opi-

ordenamiento jurídico la regulación de las actuaciones

nión, merecen ser destacadas:

de los ciudadanos que se agrupan para satisfacer los

• El enorme interés que suscita en nuestro colecti-

intereses generales, asumiendo que la satisfacción de

vo “el tema fiscal” se ha puesto de manifiesto por la

los mismos ha dejado de ser considerada como una

masiva afluencia (90 asistentes en la provincia de Ali-

responsabilidad exclusiva del Estado para convertirse

cante, 225 en la de Valencia y 75 en la de Castellón),

en una tarea compartida entre Estado y sociedad…

por la alta participación en el turno de preguntas y por

La conciencia creciente de esa responsabilidad so-

la buena acogida que se desprende de las respuestas

cial ha llevado a que los ciudadanos, sobre todo por

a la encuesta cumplimentada masivamente por los

medio de organizaciones basadas en la solidaridad

char sinérgicamente el esfuerzo, el entusiasmo y la

asistentes.

y el altruismo, desempeñen un papel cada vez más

dedicación de los voluntarios…”.

• Este interés ha propiciado que de forma recurrente

importante en el diseño y ejecución de actuaciones

Por su parte, en el apartado 2 nos indica que:

en las tres jornadas se haya planteado el problema de

dirigidas a la satisfacción del interés general… Una

“Recoge la Ley las notas comúnmente aceptadas

las retribuciones que perciben los músicos por par-

manifestación fundamental de esta iniciativa social la

como definitorias de la actividad de voluntariado:

ticipar en las actuaciones musicales de sus SS.MM:

constituye el voluntariado, expresión de la solidaridad

carácter altruista y solidario; libertad, es decir, que

Cual es el tratamiento, que obligaciones fiscales y

desde la libertad y el altruismo… Esta participación,

no traiga su causa de una obligación o un deber del

laborales en su caso, genera para la SS.MM, y que

es la que reconoce expresamente nuestra Constitu-

voluntario; gratuidad, sin que exista contraprestación

obligaciones supone para el músico.

ción en el artículo 9.2 a los ciudadanos y a los grupos

económica de ningún tipo; y finalmente, que se reali-

Este artículo pretende aportar una propuesta de so-

en que éstos se integran, y la que, están obligados a

ce a través de una organización pública o privada….

lución a esta cuestión, para lo cual es necesario con-

promover, impulsar y proteger los poderes públicos…

La acción voluntaria queda con la Ley completamente

cretar cuál es la relación que tiene un músico con su

Queda superado el concepto restringido de volunta-

deslindada de cualquier forma de prestación de ser-

SS.MM. y por tanto con su banda de música. Ello nos

riado, asimilado con frecuencia a lo puramente asis-

vicios retribuida, ya sea cívica, laboral, funcionarial

permitirá identificar las variadas implicaciones que

tencial, para dar cabida también al resto de ámbitos

o mercantil. Esta diferenciación entre voluntario y

en los diferentes ámbitos pueda tener dicha relación.

en los que la participación ciudadana es igualmente

trabajador asalariado se afianza además con el es-

Tendremos pues que analizar qué derechos genera y

valiosa y necesario complemento de la actividad pú-

tablecimiento de un amplio cuadro de derechos y de-

por tanto qué obligaciones se asumen, o se deberían

blica. Desde la educación al deporte, de lo cívico a lo

beres de los voluntarios, que habrá de ser respetado

asumir, por cada parte. Y no me refiero solo a los

asistencial, la Ley recoge lo que viene siendo la prác-

y observado por las organizaciones y los voluntarios,

derechos y obligaciones entre el músico y su SS.MM.,

tica habitual de quienes trabajan de forma altruista en

constituyendo así la referencia obligada ante cual-

sino a los posibles efectos que surte frente a terce-

conseguir una sociedad mejor para todos. El volun-

quier conflicto que pueda surgir entre unos y otros”.

ros dicha incorporación. Y entre los terceros muchas

tariado así entendido debe superar también el puro

Ya en su articulado, la Ley del Voluntariado, que tiene

veces se encuentra la Administración. Y en eso nos

voluntarismo, la acción individual, aislada y esporá-

por objeto promover y facilitar la participación solida-

centraremos.

dica, bienintencionada pero poco eficaz y, por tanto,

ria de los ciudadanos en actuaciones de voluntariado

Para este propósito debemos conocer lo que nos dice

ha de ser reconducido hacia las organizaciones, tanto

en el seno de organizaciones sin ánimo de lucro, nos

la Ley 6/1996, de 15 de enero, del Voluntariado. Y

privadas como públicas, con capacidad para aprove-

dice que tendrán la consideración de voluntarios las

56


Música i poble Opinió

personas físicas que se comprometan libremente a

en tanto que están constituidas como asociaciones

bajo reúne una serie de características de las que

realizar las actividades de interés general, entre las

sin ánimo de lucro, son precisamente las organiza-

cabe destacar las siguientes:

que incluye las educativas y culturales, siempre y

ciones basadas en la solidaridad y el altruismo que

• Las partes persiguen intereses contrapuestos.

cuando estas no se realicen en virtud de una relación

desempeñan un papel cada vez más importante en el

• Se acuerda un intercambio de trabajo y retribución

laboral, funcionarial, mercantil o cualquier otra retri-

diseño y ejecución de actuaciones dirigidas a la sa-

ajena a los riesgos de la empresa.

buida y reúna los siguientes requisitos:

tisfacción del interés general de las que habla la Ley

• Existe una equivalencia cierta entre las prestacio-

• Tengan carácter altruista y solidario.

del Voluntariado. Y porque también parece obvio que

nes a las que se obligan las partes.

• Que su realización sea libre.

la definición de voluntario encaja prácticamente a la

• Genera obligaciones de contenido patrimonial.

• Que se lleven a cabo sin contraprestación econó-

perfección en la figura del músico aficionado desde el

Veamos pues si todas o alguna de estas característi-

mica, sin perjuicio del derecho al reembolso de los

momento en que se incorpora a su SS.MM: personas

cas son propias de la relación que se establece entre

gastos que el desempeño de la actividad voluntaria

físicas que se comprometan libremente a realizar las

un músico y su SS.MM:

ocasione.

actividades de interés general, entre las que incluye

• No solo no tienen intereses contrapuestos, sino que

• Se desarrollen a través de organizaciones privadas

las educativas y culturales, siempre y cuando estas

comparten los mismos intereses, en la medida en la

o públicas.

no se realicen en virtud de una relación laboral, fun-

que el músico al integrarse en la SS.MM. persigue

Señala además que la actividad del voluntariado no

cionarial, mercantil o cualquier otra retribuida

colaborar y participar activamente en los fines para

podrá en ningún caso sustituir al trabajo retribuido.

Sin embargo, parece surgir el escollo de la obligación

los que se constituyó la entidad.

Y reconoce al voluntario, entre otros, los siguientes

de rechazar por parte del músico cualquier contra-

• No se obliga a realizar un trabajo concreto, en unas

derechos:

prestación relacionada con su actividad.

determinadas condiciones, ni pacta a cambio una

• A recibir información, formación orientación apoyo y

Debemos por tanto analizar cuál es la naturaleza de

retribución, ni fija ni variable por ello y por tanto no

medios materiales necesarios para el ejercicio de las

las retribuciones que perciben los músicos.

se generan de manera automática y por el hecho de

funciones que se le asigne.

Si partimos de la hipótesis de que la participación del

pertenecer a la banda ninguna obligación de carácter

• A participar activamente en la organización en que

músico en las actuaciones musicales de las distin-

patrimonial.

se inserten, colaborando en los programas que lleve

tas agrupaciones musicales de su SS.MM. no es otra

En la medida en la que las características de la rela-

a cabo la entidad.

cosa más que “participar activamente en la organiza-

ción se aproximen a las citadas, la relación podrá ca-

• A ser reembolsados por los gastos realizados en el

ción en que se inserte, colaborando en la elaboración,

lificarse como relación laboral y al contrario, si estas

desempeño de sus actividades.

diseño, ejecución y evaluación de los programas, de

no se cumplen, entonces no estaríamos hablando de

• A obtener el respeto y reconocimiento por el valor

acuerdo con sus estatutos o normas de aplicación”

relación laboral y sí de relación de voluntariado.

social de su contribución.

(Art. 6 c) Ley del Voluntariado), quizás el terreno se

Además, para que exista contratación laboral es ne-

• A cambio, establece unos deberes, entre los que

allane un poco.

cesario que se den los siguientes requisitos:

destaca:

Y esta hipótesis la planteo por las siguientes razones:

• Dependencia: Es decir, trabajar dentro del ámbito

• La obligación de cumplir los compromisos adquiri-

• Si tenemos en cuenta la definición de voluntario y

de organización y dirección de otra persona, lo que se

dos con las organizaciones en que se integren, respe-

los derechos que le reconoce la Ley, no es descabe-

muestra en la existencia de una jornada y un horario

tando los fines y la normativa de las mismas.

llado establecer que cuando un músico se incorpora

de trabajo, así como en el uso de los elementos de

• Rechazar cualquier contraprestación material que

a la banda de su SS.MM. desde luego no ha suscrito

trabajo que la empresa pone a disposición del tra-

pudieran recibir del beneficiario o de otras personas

un contrato laboral. Y ello porque entiendo que en

bajador.

relacionadas con su acción.

ese momento no se ha iniciado una relación laboral

• Ajeneidad: El trabajador presta sus servicios para

• Participar en las tareas formativas previstas por la

en los términos que establece el Estatuto de los Tra-

otra persona.

organización.

bajadores. Dicho de otra forma: resulta difícil afirmar

• Carácter personalísimo: El trabajo debe ser personal

• Seguir las instrucciones adecuadas a los fines.

que un músico aficionado es un trabajador asalariado

y no cabe sustitución.

• Respetar y cuidar los recursos materiales que se

de la SS.MM.

• Retribución: Debe existir una retribución a costa del

pongan a su disposición.

En este sentido conviene reseñar que el Estatuto de

empresario.

Parece evidente que tanto el espíritu de la Ley, plas-

los Trabajadores se aplica a “los trabajadores que

No parece que la relación entre el músico y su SS.MM.

mado en su exposición de motivos, como la práctica

voluntariamente presten sus servicios retribuidos por

cumpla todos estos requisitos. De todas formas, no

totalidad de disposiciones que contiene la Ley del

cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y di-

siempre resulta sencillo distinguir cuando nos encon-

Voluntariado son de aplicación a la relación que se

rección de otra persona, física o jurídica, denominada

tramos en una situación o en otra y en última instan-

establece entre los músicos y la SS.MM. que un buen

empleador o empresario.”

cia, corresponde a los jueces y tribunales determinar

día les acoge en su seno. Y ello porque las SS.MM,

Tenemos que tener en cuenta que el contrato de tra-

el carácter de la relación en cada caso.

57


Música i poble Opinió

Todo parece indicar por tanto que la relación entre

SEGUNDO: En dicha sentencia recurrida en suplica-

el músico y su SS.MM. responde mucho más a las

ción se consignaron los siguientes hechos en calidad

características del trabajo voluntario que a las ca-

de expresamente declarados probados:”PRIMERO.-

A la vista de los anteriores antecedentes de hecho, se

racterísticas y requisitos del contrato de trabajo. Sin

La actora socia de la Plataforma del Voluntariado de

formulan por esta Sala los siguientes,

embargo, todos conocemos que es práctica habitual

Mérida (antes Plataforma del voluntariado de Extre-

FUNDAMENTOS DE DERECHO

en nuestro colectivo que el músico que participa en

madura) fue nombrada por Asamblea General Ex-

PRIMERO.- La sentencia de instancia, estimando

las actuaciones musicales de la banda de música a la

traordinaria de 26/2/02 Vocal de la Junta Directiva,

la excepción alegada por la demandada, aprecia la

que pertenece perciba por ello un importe.

realizando sobre esas fechas funciones activas de vo-

incompetencia del orden jurisdiccional social por en-

Llegados a este punto interesa resaltar que la Sen-

luntaria en los locales de la empresa, desempeñando

tender que entre las partes no existe relación laboral,

tencia del TSJ Extremadura 19-12-05 establece que

funciones de coordinación y funcionamiento de otras

interponiendo recurso de suplicación la demandante

lo que caracteriza a una relación de voluntariado es

ONG. SEGUNDO.- Plataforma de Voluntariado de Mé-

que en un único motivo denuncia la infracción de los

el compromiso libre y altruista de prestar un servicio

rida figura inscrita en el Registro de Asociaciones con

artículos 1.1, 55 y 56 del Estatuto de los Trabajadores

de forma solidaria y no retribuida, lo que conlleva una

fecha 4/11/98, estableciendo en sus Estatutos: art.

RDLeg. 1/1995 de 24 marzo 1995 y 1 y 2.a) de la Ley

serie de derechos y obligaciones, incluyendo éstas el

1:”...sin ánimo de lucro...”. art. 3:”...a) Promover, con-

de Procedimiento Laboral art.2.a RDLeg. 2/1995 de 7

cumplir los compromisos adquiridos con la organiza-

cienciar y potenciar el voluntariado en la sociedad. B)

abril 1995art.2.a Ley de Procedimiento Laboral. Real

ción en la que se integran, y seguir las instrucciones

Intercambiar experiencias de trabajo y facilitar la co-

Decreto Legislativo 2/1995, de 7 de abril, por el que

adecuadas a los fines que se imparten en el desa-

laboración y elaboración y elaboración de programas

se aprueba el texto refundido de la Ley..

rrollo de las actividades encomendadas, de ahí que

conjuntos, entre voluntarios y asociaciones de volun-

en la ejecución de su labor el voluntario esté inserto,

tarios...”. TERCERO.- la demandante no tiene contrato

Tiene razón la recurrente cuando aduce que, por tra-

con más o menos intensidad, en la organización de la

de trabajo, no está dada de alta en Seguridad social

tarse de una cuestión de orden público, según se des-

entidad pública o privada con la que colabora y que

y no percibe salario de clase alguna. CCUARTO.- La

prende del artículo 9.6 de la Ley Orgánica del Poder

para cumplir sus fines ha de conocer respecto del

actora percibe como gratificación generalmente la

Judicial art.9.6 LO 6/1985 de 1 julio 1985art.9.6 Ley

personal que le asiste la actividad que está dispuesto

cantidad de 306 euros en compensación de gastos.”

Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial., la

a prestar, cuándo y cuánto tiempo, para poder man-

para los actos de deliberación, votación y fallo.

Sala, para resolverla, puede examinar todo el material

tener de modo continuado la prestación del servicio a

TERCERO: En dicha sentencia recurrida en su-

probatorio de proceso, sin estar sujeta a las alegacio-

terceros para lo que nació, siendo la nota caracterís-

plicación se emitió el siguiente fallo o parte

nes de las partes en sus escritos de interposición o

tica y determinante de la existencia de una relación

dispositiva:”ESTIMANDO la excepción de INCOMPE-

impugnación del recurso, pero en base a las pruebas

de voluntariado la no percepción de contraprestación

TENCIA DE JURISDICCIÓN, y sin entrar en el fondo,

que aparecen en autos poco trascendente más puede

económica por la labor realizada, sin perjuicio de que

absuelvo a la demandada de cuantas pretensiones se

añadirse a lo que ya se declara probado en la senten-

el voluntario eso si sea resarcido de los gastos gene-

contienen contra ella en la demanda formulada por

cia recurrida; basta señalar que del documento que

rados para cumplir su compromiso.

Mercedes”.

figura en el folio 71 de los autos no se deduce, como

Por su enorme interés (al menos en mi opinión) transcribo la citada Sentencia: TSJ Extremadura Sala de lo Social, sec. 1ª, S 19-12-

pretende la recurrente, la prestación de servicios con CUARTO: Frente a dicha sentencia se anunció recurso

sujeción a un horario, sino que en él tan sólo se hace

de suplicación por la parte demandante. Tal recurso

constar por el secretario de la demandada que la ac-

fue objeto de impugnación por la contraparte.

tora ha llevado a cabo funciones y tareas de carácter

2005, nº 759/2005, rec. 627/2005

administrativo, gestión y elaboración de proyectos,

Pte: Bravo Gutiérrez, Pedro

QUINTO: Elevados por el Juzgado de lo Social de re-

contabilidad, etc, y que, como también se señala en

ANTECEDENTES DE HECHO

ferencia los autos principales, en unión de la pieza

el recurso, figura en autos un contrato de trabajo a

PRIMERO: Según consta en los autos, se presentó

separada de recurso de suplicación, a esta Sala de

media jornada entre la demandante y el Ayuntamiento

demanda por la citada parte actora contra la mencio-

lo Social, tuvieron los mismos entrada en fecha 11

de Mérida, circunstancias que en nada van a influir en

nada parte demandada, siendo turnada para su cono-

de octubre de 2005, dictándose las correspondientes

el resultado del recurso, sin que tampoco pueda des-

cimiento y enjuiciamiento al señalado Juzgado de lo

y subsiguientes resoluciones para su tramitación en

prenderse nada en tal sentido de los interrogatorios

Social, el cual, tras los pertinentes actos procesales

forma.

llevados a cabo en el acto del juicio que han de ser

de tramitación y previa celebración de los oportunos

apreciados principalmente por el juzgador de instan-

actos de juicio oral, en el que quedaron definitiva-

SEXTO: Nombrado Magistrado-Ponente, se dispuso el

mente configuradas las respectivas posiciones de las

pase de los autos al mismo para su conocimiento y

partes, dictó la sentencia referenciada anteriormente.

estudio, señalándose el día 1 de diciembre de 2005

58

cia dada la inmediación en su práctica. SEGUNDO.- Partiendo, pues, de los hechos que se


Música i poble Opinió

declaran probados en la sentencia recurrida, no cabe sino mantener el mismo criterio que el juzgador de instancia respecto a la relación entre las partes, es decir que no se trata de un contrato de trabajo, sino de la colaboración con una entidad de voluntariado social en los términos establecidos en la Ley 1/1998, de 5 de febrero , reguladora del Voluntariado Social en Extremadura y cuyo artículo 1 señala tiene por objeto la ordenación, fomento y protección del voluntariado social que se ejerza en el ámbito territorial de la Comunidad Autónoma de Extremadura y el 8 que “se entiende por entidad colaboradora de voluntariado social, aquella persona jurídica, legalmente constituida, sin ánimo de lucro, que desarrolla programas o proyectos de acción social, fundamentalmente a través de voluntarios, dentro del ámbito territorial de la Comunidad Autónoma de Extremadura” y, así, los estatutos de la demandada determinan que es una entidad privada sin ánimo de lucro, con personalidad jurídica propia e independiente (artículo 1), cuya actividad se desarrollará en la ciudad de Mérida y su comarca (artículo 2) y entre cuyas actividades está el promover, concienciar y potenciar el voluntariado en la sociedad, entre otras, todas relacionadas con el

actividad, que se recogen como uno de los derechos

ma, en razonamientos que se comparten plenamente

voluntariado (artículo 3).

del voluntario en el artículo 5.f) de la ley, el de “reem-

por esta Sala:”de acuerdo con la Ley 6/1996, de 15

bolsados por los gastos realizados en el desarrollo de

de enero, del Voluntariado , publicada en el B.O.E. de

Por tanto, la demandante puede considerarse como

su actividad, así como recibir de la entidad los medios

17 de enero, y como mantiene el Tribunal Superior de

un voluntario a los efectos de la referida ley, que en

materiales necesarios para la misma”

Cataluña en su sentencia de 18.05.2000 cuya tesis compartimos, lo que caracteriza a una relación de vo-

su artículo 2 señala que “se entiende por voluntario aquella persona física que, libre y responsable, de-

Cierto es que, como se aduce en el recurso, no apa-

luntariado es el compromiso libre y altruista de pres-

dica parte de su tiempo a desarrollar actividades de

rece en autos prueba alguna de cuales puedan haber

tar un servicio de forma solidaria y no retribuida (art.

interés general para la comunidad, en el seno de

sido tales gastos y, menos aún de que hayan sido

3 de la ley), lo que conlleva una serie de derechos y

organizaciones privadas o públicas, y con arreglo a

concretamente por el importe de la cantidad que

obligaciones (arts. 6 y 7 respectivamente), incluyendo

programas y proyectos concretos”.

se abonaba mensualmente, pero no existe norma

éstas el cumplir los compromisos adquiridos con la

que exija que esos gastos a compensar deban serlo

organización en la que se integran, y seguir las ins-

El único carácter de la figura del voluntario diseñado

sólo si se justifican documentalmente, como parece

trucciones adecuadas a los fines que se imparten en

por la ley que se niega en el recurso es el de carecer

que se entiende en el recurso. En el mismo sentido

el desarrollo de las actividades encomendadas (art.

de retribución pues consta que la demandante perci-

de no excluir la figura del voluntario, excluida de la

7 a) y g)), de ahí que en la ejecución de su labor el

bía de la demandada todos los meses una cantidad

relación laboral, pese a la existencia de percepcio-

voluntario esté inserto, con más o menos intensidad,

igual y una de las características de la definición legal

nes por gastos, similares o, incluso superiores a la

en la organización de la entidad pública o privada con

contenida en el referido artículo 2 es que “el volunta-

que aquí se da, se pronuncian las sentencias de los

la que colabora y que para cumplir sus fines ha de co-

rio no será retribuido de modo alguno, ni por las orga-

Tribunales Superiores de Justicia de Asturias, en sen-

nocer respecto del personal que le asiste la actividad

nizaciones en cuyo seno realiza su actividad, ni por el

tencia de 28 de enero de 2000, en un caso en que

que está dispuesto a prestar, cuándo y cuánto tiempo,

beneficiario de la misma”, pero la juzgadora de ins-

se daba una percepción de 35.000 pesetas mensua-

para poder mantener de modo continuado la presta-

tancia ha entendido que esa percepción mensual no

les, o la de Madrid, en la de 26 de junio de 2001,

ción del servicio a terceros para lo que nació, siendo

puede considerarse salario, sino compensación de los

en cuyo caso la percepción ascendía a 5.000 pesetas

la nota característica y determinante de la existencia

gastos que a la demandante se le ocasionaban por su

por cada noche de actividad. Se expone en esta últi-

de una relación de voluntariado la no percepción de

59


Música i poble Opinió

contraprestación económica por la labor realizada sin

de Enjuiciamiento Civil., por entender que la juzgado-

Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por

perjuicio de que el voluntario eso si sea resarcido de

ra de instancia ha aplicado mal tal principio porque

el que se aprueba el texto refundido de la Ley., según

los gastos generados para cumplir su compromiso,

no existe prueba de que las cantidades que percibía

el cual, el contrato de trabajo “se presumirá existente

dado lo cual y ante la prueba practicada confirmar

la demandante respondieran a la compensación de

entre todo el que presta un servicio por cuenta y den-

debemos, como decíamos, la resolución combatida,

gastos, pero lo mismo podría decirse que tampoco

tro del ámbito de organización y dirección de otro y el

ante la ausencia aquí de esa nota que delimita y dis-

existe prueba de que fueran debidas a salarios y no

que lo recibe a cambio de una retribución a aquél”,

tingue el voluntariado y la relación laboral y que es la

hay razón para que deba atribuirse a la demandada la

pues para ello es preciso que consten acreditadas las

inexistencia en aquél de retribución de servicios ya

carga de probar que no existía relación laboral entre

premisas de las que el precepto parte para entender

que no se ha acreditado que una cuantía, fija o no,

las partes.

existente el contrato, es decir, la prestación de un ser-

del primer carácter se aludía en demanda, se abo-

vicio dentro del ámbito de organización y dirección

nara al actor y sí tan sólo la cantidad compensatoria

Así, se expone en la Sentencia del Tribunal Supremo

de otro y la retribución por ese servicio. En ese sen-

de gastos que el juez “a quo” fija, sin que el siste-

de 23 de enero de 1990 : Ante todo se ha de tener en

tido, nos dice la antes citada sentencia del Tribunal

ma seguido, estableciendo un importe determinado

cuenta que, en base a lo que dispone el artículo 1.214

Supremo: Carece de toda base de razón aplicar aquí

por día de “guardia” en lugar de satisfacer en cada

del Código Civil art.1214 RD de 24 julio 1889art.1214

la presunción favorable a la existencia del contrato de

ocasión la cantidad generada por ello y acompañado

Código Civil, publicado por Real Decreto de 24 de julio

trabajo, que proclama el artículo 8.1 del Estatuto de

de la justificación exhaustiva de los generados y su-

de 1889., es el demandante que alega la existencia

los Trabajadores art.8.1 RDLeg. 1/1995 de 24 marzo

fragados, desvirtúe la naturaleza del vínculo, cuando

de un contrato de trabajo con el demandado o de-

1995art.8.1 Estatuto de los Trabajadores. Real Decre-

mayor comodidad representa para el voluntario y re-

mandados, quien está obligado a demostrar la exis-

to Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se

vela de modo terminante su razón compensatorio y

tencia del mismo, es decir la existencia de la relación

aprueba el texto refundido de la Ley., por cuanto que

no retributiva”.

laboral pretendida, puesto que este artículo 1.214 le

no se ha demostrado que concurran en el presente

impone la carga de la prueba a tal respecto, al dispo-

supuesto ninguno de los puntos o base de partida que

También es cierto que, como se alega en el recurso,

ner que “incumbe la prueba de las obligaciones al que

este artículo exige para que pueda entrar en juego

no consta en este caso ningún documento escrito en

reclama su cumplimiento”.

esta presunción. Esto es claro, toda vez que, a este

el que se plasme la incorporación de la demandante

respecto, es necesario que quede acreditado que el

como voluntaria y que el artículo 9 de la Ley 6/1996,

Y no cabe acudir a lo establecido en el artículo 8.1 del

interesado “presta sus servicios por cuenta y dentro

de 15 de enero, del Voluntariado , al tratar de la in-

Estatuto de los Trabajadores art.8.1 RDLeg. 1/1995 de

del ámbito de organización y dirección de otro”. Por

corporación de los voluntarios a las organizaciones,

24 marzo 1995art.8.1 Estatuto de los Trabajadores.

ello, en este caso no puede aplicarse el precepto y en-

señala que “se formalizará por escrito mediante el correspondiente acuerdo o compromiso que, además de determinar el carácter altruista de la relación, tendrá como mínimo el contenido siguiente”, pero esa ley, según su artículo 2, es de aplicación a las organizaciones que desarrollen programas en el ámbito estatal o supraautonómico y ya se ha dicho que la demandada desarrolla su actividad en la ciudad de Mérida y su comarca y la ley extremeña señala en su artículo 7, al referirse al compromiso del voluntario que su integración “se formalizará mediante un compromiso de incorporación con la entidad de voluntariado social”, pero ni ese precepto ni ningún otro exige que el compromiso sea por escrito. TERCERO.- Haciendo alusión al principio de la carga de la prueba, denuncia la recurrente la infracción de los artículos 216, 217, 319, 324, 325 y 326 de Ley de Enjuiciamiento Civil art.326 Ley 1/2000 de 7 enero 2000art.326 Ley 1/2000, de 7 de enero. Ley

60


Música i poble Opinió

tender existente el contrato de trabajo pues, además

to establece que “Se entiende por relación especial

de que no consta la existencia de una verdadera re-

de trabajo de los artistas en espectáculos públicos

tribución, tampoco aparecen acreditadas con claridad

la establecida entre un organizador de espectáculos

esas otras características de la relación laboral, sobre

públicos o empresario y quienes se dediquen volunta-

todo la dependencia, como sumisión al ámbito rector

riamente a la prestación de una actividad artística por

y disciplinario de la empresa, pues no debe olvidarse

cuenta, y dentro del ámbito de organización y direc-

que la demandante ostentaba el cargo de vocal de la

ción de aquéllos, a cambio de una retribución.”

junta directiva de la demandada.

Y para cerrar el círculo de las exclusiones, es obvio que el músico al recibir el instrumento con gran gozo

En definitiva, no existiendo contrato de trabajo entre

y alegría tampoco inicia el desarrollo de una actividad

las partes, debe confirmarse la sentencia que declaró

económica, pues si así fuera, significaría que el músi-

la incompetencia del orden jurisdiccional social para

co aficionado por el hecho de entrar a formar parte de

conocer de la cuestión planteada en la demanda, des-

una banda se convierte en empresario.

estimándose el recurso interpuesto.

Por tanto, por exclusión, si consideramos que un mú-

rendimiento del trabajo para el perceptor. Debemos

sico de una banda ( perteneciente a una SS.MM. y

tener en cuenta que los rendimientos del trabajo no

VISTOS los anteriores preceptos y los demás de ge-

por tanto entidad sin ánimo de lucro, no olvidemos

siempre provienen de una relación laboral.

neral aplicación,

nunca esto) no es ni un trabajador ni un empresario,

En este sentido, numerosas consultas de la DGT con-

FALLO

entonces ¿ qué es?. Pues no es ni más ni menos que

sideran que las compensaciones económicas que

Que debemos desestimar y desestimamos el recurso

un voluntario que participa libre y activamente en la

perciben los bomberos voluntarios ( Consulta vincu-

de suplicación interpuesto por el Sr. Letrado D. ES-

organización de las actividades culturales de su enti-

lante 2114/2008), o los voluntarios de protección civil

TEBAN CORCHADO MARCOS, en nombre y represen-

dad no lucrativa.

( Consulta vinculante 1399/2008) procede calificarlas

tación de Dª Mercedes, contra la sentencia de fecha

¿Qué tratamiento tienen entonces las retribuciones

como rendimientos del trabajo.

29 de junio de 2005, dictada por el JUZGADO DE

que percibe por participar en las actuaciones?: Si

Y como tales rendimientos del trabajo, están some-

LO SOCIAL N. 3 de BADAJOZ en sus autos número

consideramos que no es un trabajador, obviamente no

tidos a retención la cual se determinara aplicando el

240/2005, seguidos a instancia de la recurrente fren-

percibe un salario. Y si no percibe un salario no nace

procedimiento general (no procede aplicar el míni-

te a la PLATAFORMA DEL VOLUNTARIADO DE MÉRIDA

la obligación de cotizar a la S. Social. Y si tampoco

mo del 2% al no ser relaciones de duración inferior

(ONG), parte representada por el Sr. Letrado D. ABEL

es un empresario, entonces no ejerce una actividad

al año). Ahora bien, tengamos en cuenta que la Ley

LOPEZ COLCHERO, en reclamación por DESPIDO, y, en

económica. Y evidentemente no tiene que cotizar en

de IRPF establece para el caso más desfavorable

consecuencia, debemos confirmar y confirmamos la

el RETA o cualquier otro régimen.

(soltero, viudo o divorciado sin descendientes) que

resolución de instancia.

¿Podemos considerar por tanto que las cantidades

no deberá aplicarse retención si el rendimiento del

que percibe lo son en concepto de compensación de

trabajo (aunque sea percibido en concepto de com-

El criterio que marca esta Sentencia es muy claro:

gastos en los términos que regula la Ley de Asocia-

pensación de gastos) es inferior a 11.162 euros. Por

A falta de otra prueba que acredite la existencia de

ciones? La respuesta es que SI. ¿Y esto que supone?:

tanto la SS.MM. deberá cumplimentar el mod. 111 de

contrato de trabajo, la colaboración con una enti-

La ley de IRPF considera rendimientos del trabajo

retenciones pero solo para comunicar la retribución

dad de voluntariado social no es laboral aunque se

todas las contraprestaciones, cualquiera que sea su

sin retención para el caso de los músicos que perci-

perciba una cantidad mensual que debe entenderse

denominación o naturaleza, que deriven del trabajo

ban anualmente un importe inferior. Deberá también

hecha para el reembolso de los gastos ocasionados

personal o de la relación laboral y no tengan el carác-

presentar el resumen anual mod. 190 en el cual se

por la actividad. Y ello sin que sea necesario acreditar

ter de rendimientos de actividades económicas.

hacen constar los perceptores y el importe de las re-

los gastos en los que incurre el voluntario. Además

Establece asimismo que tendrán la consideración de

tribuciones satisfechas a cada uno. Intuyo que la ma-

corresponde probar la relación laboral a quien la re-

rendimientos del trabajo, entre otras, las siguientes

yoría de los músicos perciben importes inferiores. Y si

clame.

prestaciones:

son superiores, el tipo de retención es del 3,42 euros

Si consideramos que no hay relación laboral, huelga

• Las retribuciones percibidas por quienes colaboren

si percibe 12.000 euros y del 11% si es de 15.000

decir que a la relación entre el músico aficionado y

en actividades humanitarias o de asistencia social

euros. Si el músico está casado, tiene hijos, etc. el

su bando no le puede ser de aplicación el real decreto

promovidas por entidades sin ánimo de lucro.

importe exento de retención es mayor (de 13.6262 euros a 16.952 euros según los casos) y el porcentaje

1435/1985, de 1 de agosto, por el que se regula la relación laboral especial de los artistas en espectá-

REPERCUSIONES PARA EL MÚSICO:

de retención aplicable si supera el mínimo es menor

culos públicos. El artículo 1.2 del citado Real Decre-

Tal y como indica la ley de IRPF, estas cantidades son

que en el caso anterior. Destacar que el tipo de reten-

61


Música i poble Opinió

ción se calcula en función de las retribuciones que le satisface la SS.MM. sin tener en cuenta para ello que el músico pueda estar percibiendo otras rentas del trabajo por su empleado, funcionario, pensionista, etc. Ahora debemos ver cuando nace la obligación de presentar la declaración de IRPF o para el caso de músicos menores de edad que conviven con sus padres, que efectos pueden tener sobre la renta de estos las cantidades que perciben. Obligación de presentar la declaración de IRPF: no existe obligación de presentar declaración cuando se perciban rentas procedentes de las siguientes fuentes, en tributación individual o conjunta: Rendimientos de trabajo, con el límite de 22.000

que supere los límites establecidos.

• Poder ofrecer información real y transparente sobre

euros íntegros anuales. No obstante, el límite queda

Evidentemente, si el músico además de recibir las

el volumen de actuaciones realizadas y sobre el re-

establecido en 11.200 euros, para quienes perciban

oportunas compensaciones de gastos obtiene otras

sultado de las mismas y por tanto poder ofrecer a los

rentas de trabajo en los siguientes supuestos:

rentas de cualquier naturaleza, bien otros rendimien-

distintos públicos interesados (tanto públicos como

• Cuando procedan de más de un pagador. No obs-

tos del trabajo por ser empleado u otras rentas del

privados) información fidedigna sobre la entidad.

tante, el límite es de 22.000 euros anuales cuando

capital o de actividades económicas que le obliguen a

El siguiente cuadro muestra el tratamiento para las

procedan de más de un pagador, pero la suma de las

presentar la declaración de IRPF, estas compensacio-

SS.MM. y para el músico para los casos citados. El

cantidades percibidas del segundo y restantes paga-

nes de gastos se incluirán en su declaración y aumen-

lector debe tener en cuenta que por razones obvias el

dores por orden de cuantía, no superan en su conjun-

taran la base imponible de la misma y por tanto tribu-

cuadro no puede incluir todos los supuestos referidos

to la cantidad de 1.500 euros anuales.

taran al tipo de gravamen que corresponda en función

a las distintas circunstancias familiares que inciden

• Cuando el pagador del rendimiento del trabajo no

de los ingresos totales obtenidos y de su situación

sobre el IRPF, por lo que cada caso deberá analizarse

esté obligado a practicar retención a cuenta.

personal. Por tanto, el mayor o menor efecto sobre

individualmente para conocer el verdadero alcance.

Por tanto, un músico que obtenga retribuciones infe-

el IRPF del músico dependerá del importe percibido

De ser aplicado y admitido por parte de la Administra-

riores a 11.200 euros no obliga a la SS.MM a practi-

como compensación de gastos por sus actuaciones y

ción este planteamiento, las retribuciones satisfechas

carle retención (pero sí a declarar que le ha satisfecho

del resto de rendimientos que obtenga.

a los músicos por las SS.MM. Junto con la exención en el IVA de la que gozan con carácter automático

tal importe) ni tampoco está él obligado a presentar la declaración de IRPF. Si obtiene retribuciones superio-

REPERCUSIONES PARA LA SOCIEDAD MUSICAL

desde el 01.01.2013 las actuaciones musicales lleva-

res a 11.200 euros pero inferiores a 22.000 euros se

Que la SS.MM. declare a través de los modelos tri-

das a cabo por agrupaciones musicales de estas en-

le aplicará retención pero no estará obligado a pre-

mestrales y anuales de retenciones las retribuciones

tidades (en ningún caso por grupos de músicos fuera

sentar declaración por IRPF. Si obtiene ingresos supe-

que como compensación de gastos ha satisfecho a

del ámbito de una entidad no lucrativa, ver último nº

riores a 11.200 euros quizá sea más difícil justificar

los músicos, permite entre otras cosas:

revista Música i Poblé) permitiría que sea mucho más

que son una simple compensación de gastos, si bien

• Considerar gasto deducible en el Impuesto sobre

sencillo cumplir con las obligaciones fiscales de las

la carga de la prueba según la Sentencia referida, co-

Sociedades dichas cantidades y por tanto disminuir

SS.MM. y que el coste fiscal efectivo de los ingresos

rresponde a quien pretenda lo contrario.

sensiblemente el resultado obtenido por las actua-

derivados de dichas actuaciones sea nulo para estas

Si el músico es menor de edad, si sus padres optan

ciones musicales. En la medida en que esta partida

El planteamiento aquí expuesto responde tan solo a la

por la declaración conjunta deberán incluir los ren-

es (en los casos en los que la SS.MM. retribuye al

opinión personal de quien suscribe y constituye una

dimientos percibidos por el hijo, si bien si estos son

músico,) la de mayor peso, en la práctica supondrá

propuesta de solución al problema planteado que ob-

inferiores a 8.000 euros no perderán el derecho a

seguramente que el resultado a declarar en el ISS se

viamente someto a cualquier otra mejor fundada y en

aplicarse el mínimo por descendiente. No creo que

acerque a cero.

ningún caso constituye ni por tanto sustituye el nece-

haya muchos músicos menores de 18 años que ob-

• No generar un sobrecoste en forma de cotización

sario asesoramiento profesional y personalizado que

tengan retribuciones superiores a 8.000 euros. Si los

a la S. Social ni por parte de la SS.MM. ni por parte

es el que permitirá, atendiendo a las circunstancias

padres optan por la declaración separada, no incluirán

del músico.

concretas de cada caso, aplicar la legislación vigente

las retribuciones percibidas por el hijo músico y este

• Normalizar el flujo de efectivo que suponen tales

de la forma más ventajosa posible para los intereses

no estará obligado a presentar la declaración, salvo

retribuciones.

de las SS.MM.

62


Música i poble Comarques

Vinalopó Vicente Soler Robles, nuevo presidente de la Sociedad Musical Ruperto Chapí de Villena La entidad ha celebrado el tradicional concierto homenaje al compositor villenense.

L

a Sociedad Musical Ruperto Chapí ha renova-

está apunto de terminar el mes de mayo, las dis-

do la presidencia, como hace cada dos años.

tintas entidades musicales de Villena realizan en el

En esta ocasión, Ramón Espinosa ha entrega-

teatro Chapí un homenaje al compositor villenens

do el testigo a Vicente Soler Robles. Vicente es un

dirigido por Damián Molina Beneyto

joven músico, de 26 años, natural de Villena y licen-

Una excelente adaptación para banda de diversas

ciado en Ciencias Económicas, que toca el clarinete

piezas conocidas realizadas por el director de la

y pertenece a la Banda desde 2002. Ha pertenecido

sociedad Damián Molina Beneyto, y una sublime in-

a la directiva de Ramón con el cargo de tesorero.

terpretación a violín de las tres últimas piezas por

Su junta directiva está caracterizada, al igual que

parte de María José Hernández Micó, acompañada

la de Ramón, por combinar juventud y experiencia.

de la magnífica interpretación de los profesores de la

Junto a Vicente Soler, Carlos Mas Ferri (Vicepresi-

Sociedad es lo que se resalta del concierto. Además,

dente), Juan Sanjuán Ferrándiz (Tesorero), Pepe

la Sociedad hace ahora el 20 aniversario de su fun-

y banda de la popularísima melodía No llores por mí

Sánchez García (Secretario), Luis Miguel Maestre

dación, concretamente fue en mayo de 1993, y fue

Argentina. La profesora villenense de la Escuela de

Pardo (2º secretario), Francisco Hernández Marin

recordado este evento en el concierto.

Educandos, Mª José Hernández Micó, acompañó

(Cronista y vocal escuela de música) y los vocales

La primera parte fue íntegra para la zarzuela: Doña

con violín las dos últimas piezas de la 2ª Parte y la

Elisabet Hernández, Raquel Leal, Ignacio García,

Francisquita, de Amadeo Vives, La Venta de Don qui-

obra fuera de programa.

Samuel Mico, José Manuel López y Fernando García.

jote, de Ruperto Chapí, La pícara molinera, de Pablo

En el transcurso del concierto se le hizo entrega de

Concierto homenaje a Chapí

Luna y La verbena de la paloma, de Tomás Bretón.

la insignia de oro de la sociedad al anterior presiden-

Por otra parte, la Sociedad Musical Ruperto Chapí

En la segunda se interpretó María Esparza, de Ben-

te Ramón Espinosa. Asistieron las concejalas de Cul-

de Villena ha tributado su homenaje anual al ilustre

jamín Esparza, Spartacus de Jan Van Der Roost,

tura y la de Educación del Ayuntamiento de Villena, y

maestro villenense en el concierto realizado el do-

Schindler’s list de John williams y Por una cabeza,

la concejal de Cultura del Ayuntamiento de Bocairent

mingo 26 de mayo a las 12 horas en el Teatro que

tango compuesto por Carlos Gardel en 1935.

(pueblo natal del director de la Sociedad).

lleva su nombre. Desde hace varios años, cuando

Fuera de programa regalaron la versión para violín

Francisco Hernández Marín

Pinoso se llenó de música y juventud con FIMESO

C

erca de 800 alumnos de 2º ciclo de la ESO de 16 institutos de la Comunidad Valenciana y Castilla la Mancha se dieron cita en Pinoso

para participar en FIMESO (Festival Intercomunitario de Música de la ESO). Se trata de un festival de intercambio para hacer música y disfrutar con ella. Los actos estuvieron patrocinados por los alumnos

con la interpretación de conocidos temas musicales

sia. La tarde acabó con una discomóvil. Para finalizar,

y profesores de los diferentes institutos, y contaron

de actualidad por parte de los alumnos. El desplie-

la organización defendió que la Música no solo sirve

con la colaboración de las Concejalías de Cultura y

gue instrumental fue admirable y ocupaba toda la

para transmitir sentimientos, sino que nos ayuda a

Juventud del Ayuntamiento de Pinoso. A las 12 del

pista del pabellón de deportes Enrique Tierno Galván.

formarnos como humanos. Por ello y para ello, “es

mediodía, se inauguró oficialmente esta 8º edición, ,

Las actividades continuaron con una Batukada, ac-

necesario que la Música siga existiendo en el currí-

dando paso al gran festival de música, que arrancó

tuación de grupos de Hip Hop y bailes de Acrogimna-

culum educativo y en las Escuelas de Música”.

63


Música i poble Comarques

Plana Baixa Eva Sifre La banda simfònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura (CIAC) actua al Palau de les Arts Des de l’entitat es valora positivament el concert oferit dins del cicle Les bandes a les Arts.

L

a Banda Simfònica del CIAC ha actuat recent-

I és que el concert ha aixecat expectació en l’enti-

rents estils en un programa que va contar amb el

ment al Palau de les Arts Reina Sofia de Valèn-

tat vallera. Bona part dels músics han fer un esforç

pas-doble del compositor Miquel Asins Arbó, El Mi-

cia. El concert, el passat 12 de maig, va con-

per quadrar les seues agendes i poder participar en

calet; El duende de España, d’Antonio Ferriz; La forza

gregar més de 90 músics sobre l’escenari, i gairebé

l’acte. I no ha estat fàcil, perquè l’acte disposa d’al-

del destino, de Giuseppe Verdi i la sarsuela La Tem-

200 persones que, entre familiars, socis i aficionats

guns punts que, potser, no han acabat d’agradar als

pranica, de Gerónimo Gimenez.

a la banda de la Vall d’Uixó, van voler acompanyar

participants. Carmina Puchol ho lamenta: “Estavem

Dirigits pel mestre titular de la formació, José Luis

els músics en un concert tant important. De fet, la

il.lusionats per poder formar part del cicle, malgrat

Civera i Dominguez, l’actuació del CIAC “no ha de-

presidenta del CIAC, Carmina Puchol i Aragonés, va

que les condicions de participació no són massa idò-

cepcionat ningú, i han sigut nombroses les felici-

voler destacar el suport rebut per part de tots els

nies. A la rigidesa del calendari, cal afegir que no

tacions rebudes, tant per part del públic assistent,

estaments de l’entitat: “Estem molt orgullosos per

es percep cap tipus d’ajuda econòmica per al paga-

com per part de l’organització, la Conselleria de

la nombrosa participació en l’acte, tant per part dels

ment de les despeses, però tot i així hem decidit par-

Governació, també personada en l’event”, afegix la

músics com dels socis i simpatitzants. També cal

ticipar. Era important pel que suposa per als nostres

presidenta Carmina Puchol. L’entitat afronta un final

agrair l’esforç realitzat pels membres de la Junta

músics actuar en l’emblemàtic Palau, i potser és una

de temporada amb força activitats vinculades amb el

Directiva en l’organització i logística de l’actuació, i

circumstància que no es torna a repetir. Era un repte

poble de la Vall d’Uixó i, sobretot, amb el Certamen

la implicació i ajuda que ens han brindat els propis

i l’haviem d’acceptar”.

Villa de Dosbarrios (Toledo) a l’horitzó. Això serà el

músics per al trasllat de material”.

Un repte que consistia a interpretar obres de dife-

pròxim 20 de juliol.

64


Música i poble Comarques

Els saxofons, protagonistes d’una trobada a Eslida amb la participació d’alumnes de les escoles de la comarca Per primera vegada estos instruments van congregar a alumnes de tota la comarca.

E

l diumenge 19 de maig va tindre lloc a Eslida la primera trobada de saxòfons, on van participar alumnes de les escoles de música de

molts pobles de la comarca de la Plana Baixa, com ara les de Sant Joan de Moró, Alfondeguilla, Eslida i el CIAC de la Vall d’Uixó. Una activitat organitzada per la Unió Musical Eslidense i que va resultar un èxit. Durant la jornada musical es van poder escoltar varietat d’obres del repertori saxofonístic elemental, adaptacions de conegudes obres del món de la música per a aquest instrument i també música de conjunt. Una iniciativa del professor de saxòfon Ivan Romero Fuentes qui va explicar que “la idea principal d’esta experiència és motivar a l’alumnat a seguir estudiant amb el seu instrument.”

La UMSC d’Onda celebra el 5é intercanvi de bandes juvenils amb els músics de La Lira de Vila-real

E

l dissabte 15 de juny la localitat d’Onda va

rebrà la visita la banda juvenil de la Unió Musical

acollir la 5a edició dels intercanvis de bandes

Santa Cecília d’Onda.

juvenils organitzat per la Unió Musical Santa

Inscripció per a l’escola de música de Vila-real

Cecília d’Onda. En esta ocasió, en col·laboració amb

El dilluns 3 de juny l’Escola de Música de l’Associació

l’Associació Unió Musical la Lira de Vila-real.

Unió Musical la Lira de Vila-real obria el termini per

L’intercanvi va comptar amb les actuacions de les

a la inscripció del proper curs acadèmic 2013/2014

bandes joves de les dos agrupacions de la Plana

i també ho feia per a la reserva de plaça per al cam-

Baixa, que van fer les delícies del públic que omplia

pament musical de Piles 2013, campament que es

l’Auditori de la Unió Musical d’Onda i que van poder

durà a terme el proper mes d’agost.

gaudir d’un programa musical molt variat i entre-

D’esta manera la societat musical castellonenca fa

tingut de la mà dels músics més joves de les dos

les previsions per al pròxim curs en el qual es conti-

societats musicals.

nuarà oferint a l’alumnat un ample ventall d’especi-

Els músics de la formació de Vila-real van actuar

alitats instrumentals, a banda del llenguatge musical

baix la direcció de Borja Muñoz Abad, mentre que

i altres assignatures relacionades amb l’ensenya-

els músics que formen la plantilla de la banda jove

ment musical que figuren en el programa d’estudi

d’Onda, ho van fer de la mà del seu titular Vicente

de l’escola de música.

Julio Navarro Porcar.

Quan al campament musical d’estiu que ha organit-

Com a resposta a este intercanvi, el proper mes

zat la societat musical, de nou els més joves estan

més lúdiques que permetran un any més, la interre-

d’octubre se celebrarà el concert de tornada que

cridats a passar uns dies divertits on combinaran les

lació entre els membres de la Unió Musical La Lira

aquesta volta tindrà lloc a Vila-real i en el qual es

activitats de caràcter musical i pedagògic amb altres

de Vila-real.

65


Música i poble Comarques

Baix Maestrat Música mora i cristiana al castell del Papa Luna El Pati d’armes del Castell de Peníscola acull, des de fa ja 3 temporades, una petita mostra del repertori musical que s’ha composat al llarg dels anys per a les desfilades de moros i cristians.

L

a Banda de l’Associació Musical Verge de l’Er-

Alhakem i Cid, d’Ignacio Sánchez Navarro i Pedro Jo-

el drac i Cavall de foc. Com a colofó a l’acte musical,

mitana de Peníscola és l’encarregada d’inter-

aquín Francés respectivament, van ser les següents

i amb la participació de nou del ballet Beduïnes, van

pretar les marxes amb la col·laboració de les

peces. L’acomiadament a aquesta primera part musi-

interpretar El último mohicano. Es tracta d’un arran-

“Beduïnes”, un ballet a càrrec de l’Associació Cultural

calment clàssica va estar amb l’obra Guardia Jalifia-

jament de la BSO de la pel·lícula, de l’autor Gaspar

de Moros i Cristians de la ciutat. Ahir al vespre es va

na, de José Pérez Vilaplana. El públic va poder gaudir

Ángel Tortosa.

donar la cita d’aquest 2013. L’actuació va començar

en aquesta última de l’actuació del ballet Beduïnes,

En agraïment a la col·laboració de les 5 joves que

a les 20.30 hores i, tot i que estava previst realitzar el

un grup de 5 xiques joves que dansaven compassa-

conformen el ballet Beduïnes de l’Associació Cultural

concert al Pati d’armes del Castell, els forts vents van

des a ritme moro.

de Moros i Cristians de Peníscola, el president de la

fer que es traslladés al Saló Gòtic del mateix.

Els compositors Francisco Valor Llorens i José Rafael

Banda de Música de la ciutat, Manuel Beltrán, junta-

El programa que van oferir estava compost per 3 mar-

Pascual Vilaplana són autors valencians contempora-

ment amb el seu director, Salvador Garcia, van fer en-

xes cristianes i 4 marxes mores, els compositors dels

nis que escriuen, en la seua gran majoria, música fes-

trega d’unes flors pel treball coreogràfic. Es tancava

quals són tots valencians. Amb Cristianos de Villena,

tera per a les entrades i filades de moros i cristians.

així el primer cap de setmana de juny, deixant pas a la

una peça de Ramiro Ruiz, van començar la vetllada

D’ambdós mestres, la Banda de l’Associació Musical

pròxima actuació de la Banda de Peníscola que serà

que va comptar amb un aforament màxim a la sala.

Verge de l’Ermitana de Peníscola va tocar La Rosa i

el Festival de Bandes de juliol.

66


Música i poble Comarques

El Camp de Morvedre El director y compositor Rafael Doménech presentó su página web y su nuevo CD

A

l acto asistieron más de un centenar de personas, entre ellas, la concejala de cultura María Isabel Sáez, quien resaltó la trayectoria de

Rafael y se comprometió a promocionar su nuevo disco; la directora del Conservatorio Joaquín Rodrigo de Sagunto, Pilar Gimeno, quien destacó la importancia de este tipo de eventos para el prestigio del conservatorio así como el alto nivel del profesorado que lo integra; la concejala de patrimonio Laura Casans, la presidenta comarcal del Camp de Morvedre de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, Fina Gómez, la periodista y presentadora del evento Magda Lázaro, concejales, alcaldes de poblaciones vecinas, profesores, familiares, amigos

El disco se compone de seis obras propias, grabadas

invitado a nivel nacional e internacional. Recordemos

y multitud de alumnos que quisieron acompañar al

en directo y que recogen los estilos que caracterizan

que el maestro Doménech, además de compositor y

compositor en un día como éste.

a este compositor valenciano (pasodoble, poema sin-

miembro de la Asociación de Compositores Valencia-

Su página web www.rafaeldomenechperez.com, se

fónico, fantasía española…)

nos, es director de la Escuela de Música comarcal Alto

estructura de forma fácil y atractiva, y en ella encon-

Entre sus próximos proyectos figura la grabación de

Palancia y profesor de trombón y director de la Banda

tramos seis apartados: composiciones, discografía,

un nuevo disco de composiciones propias “Fresh Air”,

Sinfónica del Conservatorio Joaquín Rodrigo de Sa-

noticias, biografía, videos y contactos.

la difusión de sus obras y actuaciones como director

gunto desde 2004.

La Safor L’Orquestra Simfònica de la Valldigna tanca la temporada

L

’Orquestra Simfònica La Valldigna va oferir

Vanhal, intervenint com a solistes: Melánia Cremades

el present curs acadèmic. La primera part va estar

l’últim concert de la present temporada sota

Giner i Rosa García Ferrero.

protagonitzada pels músics més joves de la entitat,

la direcció de Miguel Ángel García Cañamero,

En la segona part, l’orquestra interpretà l’Obertura

els components de la Banda Infantil que dirigeix el

actualment sotsdirector del Coro Nacional de España

Nabuco de G. Verdi, seguida de l’ària “Addio del pas-

professor Juan Francisco Torres.

a Madrid.

sato” de La Traviata, també de Verdi, amb Vanessa

Per la seua banda, la Ventolin’s Band, dirigida pel pro-

La primera de les dues audicions va ser dissabte, 15

García Fernández com a soprano solista. Continuà

fessor Evarist Sansaloni, va oferir en la segona part

de juny a l’Auditori de la Unió Musical de Simat de la

amb la Pavana per a una infanta difunta, de M. Ravel

Tres veces guapa, pasdoble de Vicente M.B. Laredo;

Valldigna i la segona el diumenge, 16 de juny, a l’Au-

i acabà amb el Bolero, també de Ravel.

Funiculí, funiculá, de Luigi Denza, intervenint com

ditori de la SIUM (Societat Instructiva Unió Musical) de

Audicions de fi de curs a la SIUM

a tuba solista Mariano Grau Donet. Li va seguir una

Tavernes de la Valldigna.

D’altra banda, amb una audició protagonitzada per la

adaptació de la banda sonora de la pel·lícula Gladi-

El programa preparat arrancà amb el Concert per a

Ventolin’s Band i la Banda Infantil, l’Escola de Música

ator, de Hans Zimmer; La Bella i la Bèstia, de Alan

dos fagots i orquestra, en Fa Major (I. Allegro mode-

de la SIUM (Societat Instructiva Unió Musical) de Ta-

Meneen, acabant amb The final of countdown, del

rato – II. Andante gracioso i III. Finale: allegro) de J. B.

vernes de la Valldigna va tancar el passat 14 de juny

grup Europe.

67


Música i poble Comarques

Hoya de Buñol La orquesta de Macastre ofrece un concierto en el Centro Cultural La Beneficencia de Valencia

L

a orquesta de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Macastre protagonizó el pasado 26 de mayo en la sala Alfons el Magnànim del

Centre Cultural la Beneficiència (Valencia) un atractivo concierto guiado desde la tarima por Eduardo Carrascosa. La joven agrupación inició su puesta en atril con Canción triste de Chaikovsky, para continuar con Pequeña serenata nocturna KV 525 de Mozart. En la segunda parte se interpretó El Barbero de Sevilla, cerrando con Sinfonía Nº 10 en Sol Mayor de Mozart. El numeroso público citado para la ocasión no dudó en ovacionar a los músicos que tomaron parte en esta variada entrega musical. Días antes del concierto en la capital del Turia, la citada agrupación actuó en el jardín del Ayuntamiento de Macastre en el marco de la Semana Cultural organizada por el área de Cultura del consistorio local. En esta ocasión se interpretó el mismo programa a fin de preparar al detalle el concierto dominical.

- nacida en 2010 en el seno de la escuela - está de-

interpretaciones, lo que anima a seguir trabajando

A pesar de la juventud, lo cierto es que la orquesta

jando muy buenas sensaciones en cada una de sus

en esta misma línea.

Las bandas de Chiva-La Hoya de Buñol reciben 43.600 euros del Retrobem la Nostra Música 2013 Las ayudas aprobadas se destinan a conciertos y a las escuelas de educandos.

L

a Diputación de Valencia ha destinado en

de Valencia, las ayudas destinadas a las agrupacio-

2013, a través de la campaña Retrobemla

nes de La Hoya de Buñol, aprobadas según el núme-

Nostra Música, un total de 43.600 euros a 13

ro de integrantes y el programa solicitado, oscilan

sociedades musicales de la Hoya de Buñol.

entre 400 euros y 1.900 euros.

De esta manera, y como afirman desde la Diputación

Los importes concedidos van destinados a colaborar

de Valencia, la entidad provincial “reafirma su com-

con las sociedades musicales en la celebración de

promiso con la música mediante el impulso anual del

conciertos de música valenciana, subvenciones a las

Retrobem la Nostra Música, un programa de ayudas

escuelas de educandos.

2008 el procedimiento telemático facilitado por la

directas y sostenibles que este año llega a su trigési-

Las jóvenes orquestas sinfónicas y las orquestas de

Diputación de Valencia ha permitido agilizar la tra-

ma cuarta edición con un presupuesto de 1.180.350

pulso y púa pueden acceder a las ayudas estable-

mitación de expedientes de la campaña musical Re-

euros”.

cidas para la celebración de conciertos de música

trobem la Nostra Música para que las ayudas lleguen

Como ocurre en el resto de comarcas de la provincia

compuesta por autores valencianos. Además, desde

antes a las sociedades musicales.

68


Música i poble Comarques

Marina Baixa El Centre Musical Puig Campana de Finestrat comparteix el concert de primavera amb la Banda de Terol Com a resposta a la participació que va realitzar el Centre Musical Puig Campana en el Festival de Bandes de Terol en juliol de l’any 2011.

E

l dissabte 27 d’abril, es va desplaçar fins a la localitat de Finestrat (Alacant), la Banda Santa Cecília de Terol, on ambdues bandes van

participar conjuntament en el Concert de Primavera programat per a l’ocasió. Dita visita es correspon amb la “devolució” de la participació que el Centre Musical Puig Campana va realitzar a la ciutat de Terol l’any 2011, amb motiu del Festival de Bandes de les festes de l’Àngel que allí es realitza tots els anys en el mes de juliol, i que ve organitzat per la Banda Santa Cecília de la localitat en col·laboració amb l’Ajuntament de Terol. Ja pel matí, ambdues bandes van realitzar un dinar conjunt, sent més de 150 persones entre músics i acompanyants els que van degustar un arròs a banda i productes típics de la comarca amb què el Centre Musical Puig Campana va complimentar a la banda invitada. A la vesprada, a les 18.30 h es van iniciar els actes del Concert de primavera en la Sala d’Actes de la Casa de la Cultura de Finestrat. Va actuar en primer lloc la Banda Santa Cecília de Terol, baix la batuta del director José Morales López, que van interpretar les obres Viva Teurel de Bernabé Sanchís, Alvamar Overture de James Barnes i Los anillos de Saturno de Salvador Luján. La segona part del concert va estar a càrrec del Centre Musical Puig Campana, les obres de la qual van ser Jordi de José Rafael Pascual Vilaplana, Es Vedrà de José Pina, Of Castles and Legends de T. Doss i per a finalitzar Greek Folk Song Suite de F. Cesari-

d’un detall al president de la banda invitada, Se-

de Finestrat, que va interpretar com a obra fora de

um. Cal destacar que la direcció del Centre Musical

bastian Guitarte, que al seu torn va obsequiar a la

concert el pasdoble Pepe Baldó, compost per José

l’exerceix Antonio Juan Barber Llinares des de gener

banda de Finestrat, com a bons ambaixadors de la

Baldó García, membre de la Banda Santa Cecília de

d’enguany, sent el Concert de primavera el primer

seua terra, d’un preat pernil denominació d’origen de

Terol en homenatge a son pare, José Baldó Pérez,

que dirigeix junt amb aquesta societat musical.

Terol, que en els propers assajos seria degustat pels

ja difunt, membre en els seus inicis musicals del

Abans de finalitzar l’acte, el president de la banda

músics de la banda de Finestrat.

Centre Musical Puig Campana i posteriorment de la

amfitriona, Ricardo Vicente Climent, va fer entrega

La finalització de l’acte va estar a càrrec de la banda

Banda Santa Cecília de Terol.

69


Música i poble Comarques

Camp de Túria La Unió Musical de Llíria celebrà amb gran participació el I Concurs de Joves Intèrprets El públic va donar suport amb la seua presència a esta competició musical.

E

l cap de setmana de l’11 i 12 de maig se cele-

importància que té l’Escola d’Educands en la forma-

al del segon i tercer cicle de l’Ensenyament Primari

brà a la seu social de la Unió Musical de Llíria

ció dels alumnes i en les diverses agrupacions musi-

Obligatori dels alumnes del nostre Col·legi de Primà-

el Primer Concurs de Jòvens Intèrprets que

cals, està potenciant, ampliant i millorant la qualitat

ria i Secundària.

convocava esta Societat. Este concurs estava des-

de l’ensenyament que s’ofereix.

Concert preparatiu del Certamen Internacional

tinat a tots els alumnes que cursen els seus estudis

Per a portar endavant estos canvis, compta amb una

Per altra banda, el passat 25 de maig va tindre lloc

musicals a la nostra històrica Escola d’Educans i

extensa plantilla de professors professionals i ben

al Teatre Sala de Concerts de l’entitat edetana un

també als del Centre Integrat d’Ensenyaments Musi-

qualificats.

concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical de

cal de Grau Elemental.

Perquè un dels lemes que té esta centenària Societat

Llíria, dirigida pel seu titular Enrique Artiga Francés.

El grau de participació d’alumnes en este primer

és el “d’eduquem per la música”, per això ofereix

Després de 10 anys d’absència, la Banda Simfònica

concurs ha sigut elevat i l’assistència de públic a les

una extensa oferta educativa a través de la histò-

Unió Musical de Llíria torna a competir enguany en el

audicions del dia 11 de maig també fou nombrosa,

rica Escola d’Educands que al llarg de tants anys

Certamen Internacional de Bandes de València, que

omplint la Sala d’Assajos de la Societat.

ha format a músics de prestigi. I com no, del nostre

se celebrarà el 21 de juliol.

L’objectiu d’este concurs era el de potenciar i ani-

innovador Centre Integrat d’Ensenyaments Musicals

Per tal que tots els socis i unioners puguen conéixer

mar-los en els seus inicis en la seua possible tra-

de Grau Elemental, l’únic que existeix a la Comunitat

les obres que s’interpretaran en el certamen, es va

jectòria musical. El concurs s’organitzà en tres

Valenciana des del curs 1997/1998. En este peculiar

preparar este primer concert de presentació d’estes

categories i el tribunal estava format per destacats

Centre Integrat, els ensenyaments musicals de grau

obres que va resultar tot un esdeveniment entre la

professors de la Unió i presidit pel director titular de

elemental passen a formar part del currículum ofici-

famílica musical de la Unió.

la Banda Simfònica, Enrique Artiga Francés. En la categoria de primer i segon curs els premiats foren els següents: Primer premi: Bernat Moros Escrig (trombó); Segon premi: David Enguídanos Oliver (violí); Tercer premi: Laura Bueso Arnau (flauta); i Premi accèsit: Rubén Tarazón Villanueva (piano). En la de tercer i quart curs: Primer premi: Carlos Miguel Pascual Górriz (flauta); Segon premi: Remei Alegre Veses (flauta); Tercer premi: Miguel Esparza Herrero (contrabaix); i Premi accèsit: Miquel Garcia Sanchis (piano). Quant a la categoria adults el Primer premi va recaure en Miguel Porta Lozano (contrabaix) mentre que el Segon premi en Susana Antequera Domenech (piano). Taller de preveció de l’Alzheimer Per altra banda, cal destacar també que el mateix dia 11 de maig, pel matí, es va clausurar el Taller de Prevenció de l’Alzheimer, impartit dies abans per la professora Anna Vernia. L’actual direcció de la Unió Musical, conscients de la

70


Música i poble Comarques

Gran èxit del concert oferit per la Banda del Conservatori de Llíria a Móstoles El centre de Llíria va celebrar un intercanvi amb el del municipi madrileny

L

a Banda d’alumnes de 1r i 2n curs del Conservatori Municipal de Música de Llíria va oferir, amb gran èxit, un concert a l’auditori del Conservatori Professional de Música “Rodolfo Halffter” de Móstoles. Els professors i professionals van destacar la sonoritat de l’agrupació edetana que va fer disfrutar al públic assistent. El concert va celebrar-se el primer cap de setmana del mes de juny. Amb esta actuació, el centre de Llíria participava en una trobada amb el de Móstoles per a intercanviar experiències al voltant de la música i la seua ensenyança. En la jornada, també va actuar l’orquestra de cordes i un grup de cambra del conservatori madrileny que van rebre els aplaudiments del públic.

El Conservatori de Llíria acosta la música als més jóvens Al voltant de 300 escolars assistixen als concerts didàctics que organitza el centre municipal

E

l Conservatori Professional de Música de Llíria va oferir el divendres 24 de maig un concert didàctic a 300 alumnes de segon de Primària. En l’activitat han participat escolars dels col·legis de Llíria, Sant Miquel, Sant Vicent Ferrer, Santa Ana, Francisco Llopis, Unió Musical i El Prat, així com el San Francisco y Santo Domingo de Vilamarxant. Els alumnes de Banda de 1r i 2n curs del Conservatori, dirigits pel professor José Vicente Escrig, han realitzat este concert educatiu. L’objectiu d’esta iniciativa és acostar la música als més jóvens, fent a més que interactuen amb el repertori oferit. En la interpretació del programa, els escolars participen en pràctiques de ritme i moviment corporal, o els ensenyen les normes bàsiques per a assistir a un concert. L’activitat es completa amb una visita guiada per les instal·lacions del centre, en la que els professors dels distints departaments realitzen una explicació dels seus instruments i amb exemples sonors. Posteriorment, s’entrega als estudiants unes activitats perquè puguen realizar-les en els seus respectius col·legis i així comprovar el resultat dels coneixements adquirits.

71


Música i poble Comarques

Horta Sud Anna López Ortega La comarca Horta Sud homenajea a los ayuntamientos y presenta un libro sobre las sociedades musicales La publicación, en la que también han colaborado los consistorios, recoge la historia y trayectoria de las entidades musicales de l’Horta Sud.

L

a Junta de Gobierno Comarcal de la FSMCV junto con las treinta y tres sociedades musicales de l’Horta Sud ha rendido un merecido

Homenaje a los Ayuntamientos de la comarca, en agradecimiento a su colaboración. El acto se inició a las 20:00 h. con la presentación y proyección de un video resumen de las actividades realizadas durante estos quince años en la comarca. A continuación, en el turno de palabras, intervino la alcaldesa de Aldaia y presidenta de la Mancomunidad del Barrio del Cristo, dando la bienvenida a todos los asistentes. Tras sus palabras, intervino el presidente comarcal de la FSMCV, Rafael Pérez, el cual saludó a los veinte alcaldes de la comarca destacando que “desde el principio todos coincidimos, en la idea de que los Ayuntamientos que componen la comarca, eran una

sociedad musical va acompañado con un saluda

pieza fundamental de este proyecto y se buscó su

de su alcalde”.

máxima implicación, a lo que siempre han respondi-

Tras la presentación del libro, intervino el presiden-

do con una inconmensurable colaboración y apoyo.

te de la FSMCV, Josep Francecs Almería, quien dijo

Todo aquello que nos propusimos hoy es una reali-

que la comarca Horta Sud era un referente dentro

dad gracias al esfuerzo de todos y sobre todo, a la

de la Federación de Sociedades Musicales y terminó

participación de nuestras sociedades musicales en

comentando el III Congreso General de Sociedades

todas las actividades que hemos programado a lo

Musicales que actualmente se está celebrando bajo

largo de estos quince años, arropadas y respaldadas

el lema De la Memoria a la Innovación.

en todo momento, por la sensibilidad de nuestros

Para terminar el turno de palabras, la Vicepresidenta

ayuntamientos y la Diputación”.

de la Diputación de Valencia expresó el deseo de la

Después de la intervención del presidente comarcal,

Diputación de continuar apoyando todas las iniciati-

Mislata, Paiporta, Picanya, Quart de Poblet, Barrio

actuó el grupo de cámara de la Agrupación Musical

vas de la bandas de música.

del Cristo, Sedaví, Torrent, Xirivella y en represtación

L’Amistat de Quart de Poblet.

Después fue el momento actuó de nuevo el grupo de

de la Diputación de Valencia su Vicepresidenta, así

En la segunda parte se presentó el libro Historia y

cámara de L’Amistat que cerró la parte institucional

como representantes de la treinta y tres sociedades

Trayectoria de las Sociedades Musicales de L´Horta

del acto.

musicales de la comarca.

Sud, patrocinado y publicado por la Mancomunidad

Finalizada la actuación musical, la Junta de Gobierno

Todo el acto fue conducido magistralmente por el

Intermunicipal de l´Horta Sud. Según Rafa Pérez,

Comarcal ofreció un cóctel a los asistentes.

emblemático presentador de la comarca, Sergio

“hemos querido reflejar y dejar patente que nues-

Asistieron al Homenaje los alcaldes de las poblacio-

Asunción Rodrigo, a quien la comarca en agradeci-

tros ayuntamientos sean con las sociedades musi-

nes de Alaquas, Albal, Alcasser, Aldaia, Alfafar, Bene-

miento, le ha dedicado un pasodoble que lleva por

cales autores del mismo, para ello cada historial de

tusser, Beniparrell, Catarroja, Manises, Massanassa,

titulo Sergio Asunción, del autor Hugo Chinesta.

72


Música i poble Comarques

El Barrio del Cristo ha sido sede de la XIV Trobada Solidària de Bandes de Música Juvenils La Macrobanda, compuesta por más de 1200 músicos, ha participado en el Record Guinnes.

E

l Barrio del Cristo, fue testigo el sábado 22 de junio de un indescriptible espectáculo: la XIV Trobada de Bandes de Música Juvenils,

organizada por la comarca Horta Sud de la FSMCV, en la que han participado 23 sociedades musicales, actuando como banda invitada la Banda de Música Santa Cecilia de Aliaguilla (Cuenca). Este año este encuentro tenía un carácter solidario y por ello, al llegar al colegio, cada músico hacia entrega al banco de alimentos instalado en la entrada del centro, de una aportación solidaria, logrando al final una aportación de más de mil cuatrocientos kilos de alimentos no perecederos. Tal y como estaba previsto comenzó el desfile de las bandas de música, a las 19´45 horas, desde la calle Pintor Segrelles, desfilando por la calle Santísimo Cristo, hasta la tribuna de autoridades e invitados, situada junto a la plaza del Ayuntamiento, presidida por las alcaldesas de Aldaia y Quart de Poblet,

los músicos por su participación y solidaridad, de-

A las 22:45 dio comienzo la disco móvil, dispuesta

miembros de corporaciones municipales, así como

seando haber podido batir el Record Guinnes con la

para este evento y en la que disfrutaron más de mil

18 alcaldes de la comarca, el secretario general de la

macrobanda, cediendo la palabra a la presidenta de

trescientas personas. Finalmente intervino el presi-

FSMCV Juan Vicente Mateu, el presidente comarcal

la Mancomunidad, Carmen Jávega, quien expresó su

dente comarcal Rafael Pérez y la concejal delegada

Rafael Pérez Rodríguez y otros invitados.

satisfacción por tan masiva asistencia y dio la bien-

de la Mancomunidad Caridad Collado Torres, quie-

Finalmente las bandas de música se concentraron

venida a todos, deseando el máximo disfrute en un

nes hicieron entrega de una placa conmemorativa

en la Plaza del Ayuntamiento, formando una macro-

día tan importante como este.

y de una orla enmarcada de recuerdo del evento, a

banda de música compuesta por más de mil dos-

Posteriormente tuvo lugar en el Colegio Público

cada sociedad musical, dándose por clausurado a

cientos músicos, que interpretó, a las órdenes del

Nuestra Señora del Carmen, la cena de convivencia

las 24:00 horas.

director Fran García Ruano, el pasodoble Valencia.

ofrecida por la Mancomunidad del Barrio del Cristo,

A pesar de la grandeza de esta XIV Trobada, el pro-

Pero antes hubo disertaciones a cargo del presi-

a los músicos participantes e invitados.

yecto de la Junta de Gobierno va más allá de reunir

dente comarcal Rafael Pérez, quien felicitó a todos

A continuación se procedió a la entrega de obse-

a cientos de músicos. La tarea prioritaria es “hacer

quios, diplomas, orlas y regalos así como al sorteo

comarca” musicalmente hablando, potenciando al

de instrumentos, donados por las casas: Rivera, N.P.,

máximo el movimiento bandístico.

Consolat de Mar, Sinfònic de Catarroja y Unión Mu-

Por ello, la comarca Horta Sud en su afán de man-

sical Española.

tener y ampliar toda posibilidad de actividad, ha

También hubo obsequios y reconocimientos para los

programado con gran esfuerzo para este año va-

colaboradores y para el presentador Sergio Asun-

rios eventos: Jornadas de Formación, Homenaje a

ción Rodrigo, el cual pudo escuchar por medio de

los Ayuntamientos, publicación del libro “Historia y

la banda invitada y bajo la dirección de Rafael Pérez

Trayectoria de las Sociedades Musicales de la Co-

Vigo, el pasodoble que la comarca le ha dedicado en

marca”, jornada sobre el III Congreso General de So-

agradecimiento como presentador oficial, siendo del

ciedades Musicales de la Comunitat Valenciana y la

compositor Hugo Chinesta.

Trobada de Joves Orquestres.

73


Música i poble Comarques

Se hace camino al andar Músicos de las Bandas de L’Amistat de Quart, Paterna y Artística Manisense ofrecen un concierto en el Palau de la Música de Valencia con motivo del 40 aniversario del Patronato Francisco Esteve.

E

so precisamente es lo que han hecho los componentes del Patronato Francisco Esteve, caminar seguros y muy unidos para llegar a

esos cuarenta años de existencia logrando con su tesón y como quijotes rompiendo lanza en aquellos momentos difíciles que encuentra toda fundación carente de recursos y que sale adelante con ese altruísmo demostrado en el historial que hemos conocido gracias al programa que nos ha llegado del acto celebrado en el Palau de la Música de Valencia el pasado día 25 de mayo. Un evento que además de congregar a infinidad de simpatizantes con la ardua labor de padres y madres de alumnos acogidos en tan estupendo centro contó con la presencia de autoridades de los pueblos incluidos en dicho estamento como son Manises, Quart de Poblet y Paterna. Además de a los dos delegados comarcales saludamos al conocido Delegado Comarcal de l’Horta Sud de la FSMCV, Rafael Pérez y a una buena representación de directivos de las entidades musicales citadas puesto que la banda protagonista del concierto estaba formada por componentes de las titulares de estos tres centros. Ademas, y gracias a la gestión del Presidente del Patronato Vicente Vilar pudo en la segunda parte lucirse con la batuta el muy ilustre director Pablo Sánchez Torrella que consiguió de estos grandes profesionales un arrollador éxito. En primer lugar, Llorenc Mendoza, titular de la Banda de Paterna, deleitó al público con Appalachian Overture, de James Barnes.

Y fue tras un pequeño descanso cuando la agrupa-

Sociedad Musical “La Artística Manisense” de Mani-

La Banda cambió de director ocupando el estrado

ción y al frente de ella el magnífico director Pablo

ses y el Centro Musical de Paternense de Paterna se

Pere Vicente Alamá, que conduce la titular de Ma-

Sánchez Torrella consiguió satisfacer a los oyentes

vio acosada por tan grandes aplausos que necesitó

nises, escuchando una composición del conocido

con la selección de las obras. En primer término

bisar con la marcha Paterna.

Jacob de Haan, Ross Roy.

Laura Segura, de su archivo, a la que le siguió Ca-

Hacemos notar que para todos los directores había

Y por último tomó la batuta José Onofre Díez Monzó

ballería Ligera de Franz von Suppè, para continuar

pequeños detalles y no faltaron las fotos recuerdo

director de L’Amistat de Quart de Poblet, que con la

con Coplas de mi tierra de Manuel Palau y terminar

de los mismos y del evento en su totalidad. A la sa-

obra Diagram, de Andrè Waignein finalizaba la pri-

con El lago de los cisnes (en sus 4 tiempos) de Piotr

lida se sucedieron felicitaciones tanto a directores,

mera parte del programa.

l. Tchaikwosky.

actuantes como organizadores de este cuarenta

Y no podíamos dejar en el anonimato los calurosos

Con tan genial personaje al frente la Banda Sinfóni-

aniversario. Enhorabuena presidente y componentes

aplausos que el selecto ofreció a la banda en las tres

ca formada como ya indicamos por músicos de la

del Patronato.

interpretaciones de esta primera parte.

Agrupación Musical L’Amistat de Quart de Poblet,

Luis Alejandro Montesinos García

74


Música i poble Comarques

El Espai Musical de La Artística Manisense acogió un concierto del cuarteto de cuerda A Piacere

S

iguiendo la trayectoria de este Espai Musical de La Artística Manisense el sábado 13 de abril se nos citaba a una audición de música

de cámara a cargo del cuarteto de cuerda “A piacere”, que está formado por un grupo de profesionales valencianos cuyo fin es difundir esta clase de música para ir consiguiendo el conocimiento de ella entre las distintas cases de la sociedad. Creo que puede valorarse su actuación ya que cuantos acudimos a su escucha salimos satisfechos de tan bonito programa compuesto de dos pequeñas partes. En la primera se pudo escuchar del compositor Juan Crisóstomo Arriaga (1806-1826) el Quartet nº 2 en La Mayor. Merecidos aplausos se escucharon cuando el IV tiempo daba fin a esta primera ejecución del

gunda parte: el Quartet op. 10 en Sol menor, dividida

Un pequeño refrigerio esperaba a los actuantes y

cuarteto y estupendos comentarios en el intermedio

en cuatro tiempos. Al finalizar, se rompió el enorme

sirvió con los comentarios y felicitaciones para de-

que hubo.

silencio que el selecto mantenía y tanto se prolongó

mostrarles el estupendo rato conseguido con tan

Fue una partitura de Claude Debussy la que ocupa-

la salva de aplausos que obligaron a bisar para com-

grato programa.

ban los atriles de este magnífico grupo en su se-

placer a los oyentes.

Luis Montesinos García

75


Música i poble Comarques

Horta Nord Concert de la Primitiva a Les arts Dies abans del seu premi al Certamen Provincial de Bandes, La Primitiva de Serra va fer gaudir al públic amb un concert dins del cicle Les bandes a les Arts.

U

na setmana abans de la seua participació al Certamen Provincial de Bandes de la Diputació Provincial de València, la banda simfòni-

ca de la Societat Musical La Primitiva de Serra feia gaudir al públic en el concert oferit dins del cicle Les Bandes a Les Arts, una iniciativa de la Conselleria de Governació que enguany ha celebrat la seua segona edició. El concert en Les arts, on l’agrupació va compartir escenari amb la SAM de Castellnovo, donà la oportunitat a aquesta banda de l’Horta Nord, de provar les obres escollides per al Certamen la Diputació de València. El resultat no va poder ser millor, donat que va ser una excel·lent interpretació en un lloc incomparable en la música valenciana. La Primitiva de Serra va obrir el concert amb les tres peces escollides per al Certamen. El pasdoble A la lluna de Navarra de Hugo Chinesta, peça amb tocs valencians i ritmes canviants que la banda va saber interpretar en condicions com a presentació. Després Viatge Hispà de Gómez de Edeta, peça de diferents cançons populars de cada regió espanyola i amb diferents “solos” interpretats per trompeta, flauta, flautí, trompa i saxofon, els quals varen ser ben interpretats pels mùsics de Serra. Esta era la peça obligada en la quarta categoria del Certamen Provincial. També es va poder escoltar Jericho de Bert Appermont que ens dugué a aquesta ciutat amb els distints moviments imaginant-se la guerra, la victòria, la llibertat… una obra amb diferents ritmes en la que la bona interpretació va agradar al públic, i que era

Palau de Les Arts Reina Sofia.

components, sinò per a la societat musical i per a

l’escollida com a peça lliure per al Certamen.

N’hi ha que recalcar que la Societat Musical La Pri-

tot el poble de Serra. En definitiva, va ser un bon

I per acabar, una obra pareguda a l’anterior en la

mitiva de Serra és un conjunt de gent jove, per als

concert que va servir per a acabar de preparar les

seua composició, El sueño de Boabdil de Martínez

que per esta època els estudis tenen una relevança

obres que la Societat Musical La Primitiva de Serra

Fuertes, en la qual es mostra tot el que somniava

especial i que en superació varen oferir un gran con-

defendria dies després a la Sala Iturbi del Palau de

aquest famós personatge de l’història d’Espanya,

cert a una setmana de la seua segona participació a

la Música de València. Una oportunitat única per a

per exemple el seu Palau, la conquista o la fugida,

un Certamen Provincial en els 98 anys d’història de

donar a conèixer a la banda, una societat musical

siguent una obra en molt de metall i percussió que

la societat.

jove i en costant creiximent.

varen omplir de só moro el teatre Martín i Soler del

Sens dubte un fet històric, ja no només per als seus

Jaume Lita Albert

76


Música i poble Comarques

Rafelbunyol és seu dels festivals comarcals de música de la comarca Horta Nord

L

es orquestres del Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios, del Centre Artístic Musical de Moncada i de la Societat Musical “La Pri-

mitiva de Rafelbunyol, es van donar cita en el Festival d’Orquestres de Corda de Rafelbunyol. La jornada triada va ser el dissabte 20 d’abril a les 19:30 hores. En l’Auditori Municipal de Rafelbunyol, es va realitzat el concert d’una de les seus de les 3 que configuraven enguany els Festivals d’Orquestres de Corda l’Horta Nord 2013: Meliana, Puçol i Rafelbunyol. El festival va començar amb la interpretació per l’Orquestra “Tetracorde” del Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios, del Concert per a Piano i Orquestra núm. 2 op. 18 de Sergei Rachmaninoff actuant com a solista la pianista Marina Bengoa i amb la direcció de Javier Carrau, en la que nombrós públic present va disfrutar, escoltant-se elogiosos comentaris sobre la intepretació magistral de Marina Bengoa al piano. A continuació va ser el torn de l’Orquestra “Enrique Soriano” del Centre Artístic Musical de Moncada que va preparar un programa molt interessant amb obres com Minuet de la Suite núm. 2 BWV 1067 de Bach, Meditation de Shuvalov, Gymnopédies d’Erik Satie, Szvit de Kocsár Miklós i Courant Dolorosa de Samuel Sheidt, per a acabar amb Oblivion de Piazzolla amb la interpretació solista de l’acordionista Lluís Subiela, tot això sota la direcció de Francisco Martínez Cep. Després la Societat Musical “La Primitiva” de Rafelbunyol i en nom seu el seu president Jesús Castellar Garcerà va fer entrega de sengles obsequis a les orquestres invitades al Festival l’Horta Nord 2013 a Rafelbunyol. I per a acabar esta resplendida vesprada l’Orquestra Simfònica “La Primitiva” de Rafelbunyol va oferir un programa ple de qualitat començant pel Concert op. 3 núm. 8 per a dos violins de Vivaldi amb la participació dels violins Paloma Castellar Escamilla i

la conducció del seu Director Titular David Martínez

molts i llargs aplaudiments i braus a les interpretaci-

Pau Fernández Benlloch, que van ser molt aplaudits

Domenech.

ons dels solistes i les orquestres.

i felicitats, per a continuar amb Salut d’Amor d’El-

El públic assistent va gaudir d’un concert molt agra-

En resum, una inoblidable vesprada de música molt

gar i Cavalleria Rusticana de Mascagni, tot davall

dable i de bona música simfònica, on va haver-hi

entranyable.

77


Música i poble Comarques

Alcoià-Comtat Maribel Vicedo Marisa Blanes y Jesús Fuertes brillan en un concierto en Alcoy La Música Nova acompaña a estos dos grandes solistas alcoyanos en una audición con un repertorio de Beethoven, Kurt Weill y Johan de Meij

L

a Societat Musical Nova d’Alcoi salió el pasado 18 de mayo al escenario del Teatro Calderón de Alcoy para ofrecer un concierto. Pero

no sería un concierto cualquiera. En esta ocasión los músicos de la Nova acompañaron a dos grandes solistas alcoyanos: la pianista Marisa Blanes y el trombonista Jesús Fuertes. Una experiencia inolvidable para los participantes y para el público, que disfrutó de un buen programa musical integrado por obras de Beethoven, Kurt Weill y Johan de Meij. La banda, dirigida por Joan Doménech, ofreció una primera parte con obras del compositor Ludwig van Beethoven. La primera estuvo protagonizada solo por los músicos ya que interpretaron la partitura de la obra Egmont. Después, la Nova dio la bienvenida al escenario a la primera solista: la pianista Marisa

La pianista Marisa Blanes.

Blanes. Todos tocaron el Concierto para piano número 5 Emperador con lo movimientos “Allegro”, “Adagio poco mosso” y “Rondo Allegro”. La interpretación encandiló a los espectadores que tributaron una gran ovación, mientras el presidente de la Música Nova, José Antonio Llinares, entregó a Blanes un ramo de flores. La actuación se reanudó tras unos minutos de descanso. Un pequeño grupo de músicos salió al escenario para interpretar La ópera de los tres centavos de Kurt Weill. Al inicio, los dieciséis componentes realizaron una pequeña representación en la que se escenificaba un club de la Alemania de 1930. Y luego sonaron “la Obertura”, “la Canción callejera de Mackie Navaja”, “El lugar de la canción”, “La balada del buen vivir”, “Lied de Polly”, “Balada tango”, “Canon-

El trombonista Jesús Fuertes.

canción”, “Los tres peniques-final”.

trombone & wind orchestra) de Johan de Meij, que

y también músico, Jesús Fuertes, un cuadro con un

Después de esta propuesta semi-teatral y musical,

incluyó los movimientos “Rare”, “Medium” y “Well

trombón pequeño y una dedicatoria de parte de to-

llegó la última obra del concierto. Toda la banda re-

done”. Nada más terminar la última nota, el público

dos sus compañeros de la banda.

gresó al escenario para recibir al trombonista Jesús

congregado entre el patio de butacas, el anfiteatro y

De esta manera se puso el broche de oro a un con-

Fuertes. Él (que es miembro de la Nova) fue el prota-

los palcos del Teatro Calderón ofreció un gran aplau-

cierto único que contó con dos músicos de excep-

gonista en la interpretación de T-Bone Concierto (for

so para el solista, que recibió de manos de su padre

ción: Marisa Blanes y Jesús Fuertes.

78


Música i poble Comarques

Concierto de la Unión Musical Contestana en honor a la Mare de Déu del Miracle Tuvo lugar el 28 de abril a las doce de la mañana en el centro Cultural El Teular de Cocentaina.

E

l concierto, a cargo de la Banda de la Unión Musical Contestana, se hizo en homenaje a Enrique Igual Pérez, músico de la Unión Mu-

sical Contestana y de la Orquesta de Pulso y Púa La Paloma, fallecido a finales del mes de febrero de este año. En su recuerdo se guardó un minuto de silencio al inicio del acto. Con una nutrida asistencia de público que desafió las inclemencias del tiempo, se abrió el programa del concierto con la interpretación, bajo la dirección del director titular de la Banda, Mario Roig Vila, del pasodoble Andrés Contrabandista, del compositor Óscar Navarro. Este pasodoble fue estrenado en el Auditorio de Villajoyosa el 20 de Mayo de 2012. A continuación la Banda interpretó el Concierto para Marimba, de Ramón García Soler, en el que actuó como solista el percusionista Germán Agulló Albors.

moria de Elena Martínez Navarro, una joven conocida

El programa del concierto siguió con la interpreta-

Músico de la Unión Musical Contestana, Germán

por el autor que falleció por una grave enfermedad

ción de Libertadores, de Óscar Navarro, pieza dedi-

Agulló se inició en su Escuela de Música, continuan-

días después de tener a su hijo. La obra responde a

cada a los líderes independentistas o también llama-

do sus estudios profesionales en el Conservatorio

la estructura tradicional del concierto, componiéndo-

dos “libertadores” de América del Sur, Simón Bolívar

“Josep Melchor Gomis” de Ontinyent y en el conser-

se de tres movimientos, Allegro, Adagio y Allegro, el

y José de San Martín.

vatorio Superior de Música de Aragón, centro en el

primero de aire jovial en forma de sonata, el segundo

A continuación tomó la palabra el presidente de la

que finalizó sus estudios con las más altas califica-

de carácter meditativo y el tercero y último de carác-

Pía Unión Virgen del Milagro, José Manuel Moltó

ciones. En 2008 participó como miembro de la Joven

ter trascendente en forma de scherzo.

Llopis, para agradecer al público la asistencia y a

Orquesta Sinfónica de Galicia y en el año 2012 ganó

El joven músico contestano Germán Agulló realizó

la banda su colaboración durante estos años con

las audiciones para formar parte de la Swelling Hols-

una magnífica interpretación que entusiasmó al pú-

la Pía Unión en la organización de este concierto y

tein Musick Festival Orchestra en Lubeck, Alemania.

blico y al final de la obra el propio compositor, Ra-

el esfuerzo dedicado en él. Tras unas palabras, a

En la actualidad forma parte de la Orquesta Sinfónica

món García Soler subió al escenario para recibir los

su vez, del presidente de la Unión Musical, Reces

Goya, de Zaragoza, y es profesor de percusión en la

aplausos del público y felicitar al solista y a la banda

Sellés, la presentadora dio por concluido el concier-

Escuela de Música de la Unión Musical Contestana y

por su extraordinaria interpretación.

to que finalizó con la interpretación del pasodoble

en otras escuelas de la comarca.

El concierto continuó con la interpretación del poema

Guitarra Española, de Enrique Igual Blasco. Esta obra

El Concierto para Marimba de Ramón García Soler

medieval Juana de Arco, del compositor Ferrer Fe-

se incluyó en el programa como homenaje al padre

fue estrenado el día 4 de abril en el auditorio de Cox

rran. Esta pieza está dedicada a la heroína francesa

del compositor, Enrique Igual Pérez, recientemente

por parte de la Orquestra de Vents Filharmonia, y es

nacida el 6 de enero de 1412, en Domrémy (Vosgos)

fallecido. Las notas de este pasodoble emocionaron

una obra que nació por encargo del marimbista y

en el seno de una familia campesina. De extracción

a músicos y público que tenían en la memoria al

director alicantino Jordi Francés Sanjuán. Fue com-

humilde y de una firme fe cristiana, Juana de Arco

entrañable músico fallecido, que ha dejado un gran

puesto originariamente para orquesta entre mayo de

lideró a los franceses en la Guerra de los Cien Años

hueco tanto en la Unión Musical como en la Orquesta

2005 y enero de 2006 y fue estrenado en el Auditorio

con el fin de expulsar a los ingleses del territorio

de Pulso y Púa la Paloma, de la que era músico y

Martín Codax del Conservatorio Superior de Vigo, el

galo, muriendo en la hoguera a manos de sus ene-

presidente. Descanse en paz.

24 de mayo de 2006. La obra está dedicada a la me-

migos. Fue canonizada en 1920.

José Luis Muñoz Huércano

79


Música i poble Comarques

La Canal de Navarrés La UMSC de Enguera triunfa en el XXXVII Certamen de Bandas de Música de la Diputación de Valencia

E

l 19 de mayo se celebró en el Palau de la Mú-

imposible de no contar con la ejemplar actitud de

Armónica” de San Antonio de Requena, y la Unión

sica de Valencia el XXXVII Certamen Provincial

los músicos, su dedicación, ensayos y más ensayos.

Protectora Musical de Vallada, dignas competidoras

de Bandas de Música. La Unión Musical San-

Como en toda sociedad que se precie la seriedad,

que tuvieron el handicap de tener en frente una Ban-

ta Cecilia de Enguera logró el máximo triunfo de su

la complicidad y el rigor de músicos y directivos ha

da de Música de excepcional calidad dirigida por un

historia, un hito impensable no hace mucho tiempo,

sido condición inexcusable para que las cosas fun-

excepcional director, Teo Aparicio Barberán.

alcanzable gracias a la preparación y magisterio de

cionen así”.

Los vecinos de Enguera mostraron su adhesión a su

su director Teo Aparicio Barberán, que ha sabido in-

El apoyo incondicional del pueblo de Enguera a su

Banda de Música desplazando los seis autobuses

fundir entre los músicos el valor del trabajo en equi-

Banda de Música, la colaboración de padres y ma-

que trasladaron a las mujeres y hombres de Engue-

po, del esfuerzo colectivo, de la dedicación y res-

dres de músicos y alumnado, junto a los profesores

ra y a sus músicos hasta el Palau de la Música de

ponsabilidad de quienes saben que se ha trabajado

de la Escuela de Música Maestro Ventura, cantera

Valencia. El apoyo de los aficionados se conjugó per-

con ahínco, única forma de alcanzar este éxito que

de músicos en la que se tiene depositada toda la

fectamente con la extraordinaria exhibición musical

ha supuesto la plasmación de que “la unión hace la

confianza para seguir mejorando, es la realidad

de Unión Musical Santa Cecilia de Enguera.

fuerza” y “el trabajo da su fruto”.

de un pueblo que vive y siente los distintos avata-

Tras la consecución del premio, el presidente de la

La labor llevada a cabo por el presidente Julián Apa-

res de esta especialidad artística y cultural que es

entidad, Julián Aparicio, agradeció a todos quienes

ricio Calatayud y su Junta Directiva como servidores

la música. Autoridades e instituciones diversas se

han colaborado para hacer posible este triunfo, ani-

del colectivo de músicos de la UMSCE se ha visto

han unido para hacer posible que la Sociedad Unión

mándoles a continuar por la línea de trabajo y es-

gratificada con el I Premio y Mención de Honor de la

Musical Santa Cecilia de Enguera, haya logrado el

fuerzo seguido hasta ahora, resaltando que signifi-

sección primera del mencionado Certamen. Como se

mayor éxito de la historia de la Banda, alto honor

cará el triunfo de todos, cada uno desde su lugar de

afirma desde la sociedad musical, “todo habría sido

logrado en competición con la Sociedad Musical “La

responsabilidad.

80


Música i poble Comarques

Ribera Baixa El grupo de teatro Santa Cecilia regula su actividad artística con la Sociedad Musical de Cullera

D

iversos representantes de la Junta Directiva y del Grupo de Teatro de la Sociedad Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera han fir-

mado los acuerdos que regirán el funcionamiento de la agrupación teatral de la entidad musical. El documento aprobado en Junta regula la actividad que pasa a tener el grupo artístico y su posición, que lo sitúa al nivel del resto de agrupaciones, como la Banda Sinfónica, la Orquesta Sinfónica, la Banda Juvenil o la Orquesta Juvenil. Con la ratificación de los acuerdos se pretende mejorar la relación del grupo de teatro con la Sociedad Musical. Después de varias reuniones el presidente Paco Rico y el director del grupo Enric Puig, han firmado

Puig continuará al frente de la dirección del grupo. La

En cuanto a la agenda de actividades, el próximo

el documento que se adjuntará a los estatutos de la

agrupación teatral estará también representada por

compromiso del grupo es la representación en el

sociedad. Leonardo Chofre vicepresidente artístico

tres del sus miembros, Anna Sanfrutos, Juan Fons y

Gran Teatro de Alzira del musical Mamma Mia, el 28

es el nuevo delegado de teatro en la Junta y Enric

Ximo Gimeno.

de junio.

Santa Cecilia celebra un concierto didáctico para escolares

E

l Centro Profesional de Música de la Sociedad Instructiva Musical Santa Cecilia de Cullera, ha celebrado en el Auditorio de la entidad, un

concierto didáctico dirigido a los estudiantes a los alumnos de los centros escolares del municipio. Esta propuesta en la que han participado alumnos de primaria, de edades comprendidas entre 7 a 12 años, ha tenido como finalidad principal dar a conocer los instrumentos de música y motivar a los alumnos para que se inicien en la música y la escojan como una actividad complementaria. 720 niños de diferentes colegios han disfrutado de esta divertida audición, que ha comenzado con la presentación de los instrumentos de cuerda y la in-

Una vez más la Banda Juvenil ha sido protagonis-

Por otra parte, la sociedad ofrece a los alumnos que

terpretación de diferentes piezas de Disney a cargo

ta de esta actividad didáctica y bajo la batuta de su

se inscriban en las especialidades de Kodaly, Inicia-

de los profesores del centro.

director, Salvador Martínez han interpretado el co-

ción y primer curso de Enseñanzas Elementales la

En la segunda parte, los estudiantes han aprendido

nocido musical Sonrisas y Lágrimas, y en particular

gratuidad de las cuotas hasta el 2014.

como suenan los distintos instrumentos que com-

el popular tema “Do, Re, Mi” cantado por la joven

El Centro Profesional con la celebración de las au-

ponen una banda, los de la familia viento madera,

solista Carla González Torrijo y los alumnos del Coro

diciones escolares pretende introducir a los niños al

viento metal y percusión.

de Enseñanzas Elementales.

mundo de la música y fomentar la cultura musical.

81


Música i poble Comarques

La Vall d’Albaida Entrades esgotades al Concert de Sarsuela de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

E

l dissabte 8 de juny va tindre lloc, al Teatre Echegaray, el Concert de Sarsuela organitzat per la Societat Unió Artística Musical

d’Ontinyent i dirigit per José Francisco Mira, que va comptar amb la participació de la mezzosoprano madrilenya Pilar Belaval, el tenor malagueny Javier Checa i el baríton veneçolà Alexis J. Heath, acompanyats pels cors Nou Orfeó d’Ontinyent i la coral Arpa d’Or d’Alcàntera de Xúquer, ambdós dirigits per José Ureña. Amb les entrades esgotades i el teatre de gom a gom, la gent va poder gaudir de les interpretacions en la primera part del Preludi de La Revoltosa de Ruperto Chapí, El Bateo de F. Chueca, el “Vals del Caballero de Gracia” de la sarsuela La Gran Vía, el Barberillo de Lavapiés de Barbieri i per finalitzar l’ària “Las Carceleras” de la sarsuela Las hijas del

mestre valencià José Serrano es van interpretar La

interpretacions, i va acabar en peu en la interpre-

Zebedeo de Chapí.

Canción del Olvido i el Dúo de la Africana, a la vega-

tació de l’última obra, tornant a interpretar com a

En l’entreacte es va fer entrega als cantants solistes

da que altres peces com La Verbena de la Paloma

bis la “Marcha de la Amistad” amb la interacció dels

i també a les corals, d’un record per la seua partici-

del mestre Torroba i per a finalitzar el programa, la

aplaudiments del públic.

pació junt a la Societat Unió Artística Musical d’Onti-

interpretació de la “Marcha de la Amistad” de la sar-

Des de la SUAM d’Ontinyent volen disculpar-nos

nyent, dins aquest magnífic concert.

suela Los Gavilanes, interpretada per la banda, els

amb aquelles persones que per qüestió d’aforament

Ja en la segona part es va poder escoltar el fandango

tres cantants solistes i els cors. Com a resultat de

no van poder aconseguir entrada i, per tant, no van

de Doña Francisquita de Amadeo Vives. A més, del

tan magnífic concert la gent va aplaudir en totes les

poder gaudir del concert.

Solistas internacionales y la Orquesta Sinfónica ATRIVM ofrecen un concierto propio de las grandes salas

L

a Orquesta Sinfónica ATRIVM ofreció el con-

de la Master Chamber Players. Un concierto propio

cierto Las cuatro estaciones de Vivaldi, el

de las grandes salas europeas que sorprendió a los

segundo de la temporada como formación

asistentes con el virtuosismo de estos intérpretes

residente del Teatro Echegaray de Ontinyent, con un

internacionales.

lleno absoluto de la sala. En esta ocasión, el prota-

Los espectadores disfrutaron de una primera parte

gonismo de esta orquesta formativa de las comar-

concertista en la que se interpretaron Las cuatro

cas centrales fue compartido con once solistas de

estaciones de Vivaldi, seguida de la interpretación

la Orquesta del Palau de Les Arts Reina Sofia y con

de grandes clásicos de Mozart, Offenbach, Verdi o

Paloma Friedhoff (galardonada en el Metropolitan

Puccini. En este sentido, colaborar con músicos de

Opera de Nueva York), bajo la dirección de Ricardo

talla internacional también repercute en la Orquesta

cial y una apuesta por la formación continua de sus

casero, director de la Master Symphony Orchestra y

Sinfónica ATRIVM ya que supone un valor diferen-

componentes.

82


Música i poble Comarques

La Banda Sinfónica “Tot per la Música” recibe una bandera oficial con más de un siglo de historia en su décimo aniversario

E

l concierto que la Banda Sinfónica “Tot per la Música” de Ontinyent ofreció el pasado sábado 27 de abril en el Teatro Echegaray fue uno

de los momentos más especiales que esta joven formación ha vivido en sus diez años de historia. En este concierto, que contó con un lleno absoluto de la sala, la banda recibió de manos de la familia Rovira-Sanz la bandera que hace más de un siglo confeccionó manualmente Virtudes Delgado de Molina para la “Banda de Música de la Sociedad de Festeros del Santísimo Cristo de la Agonía”. Una bandera de un enorme valor histórico y cultural de la ciudad de Ontinyent que, custodiada de generación en generación, llega un siglo después a manos de esta joven banda. Una enseña que simboliza la unión entre el pasado y el futuro de la música de Ontinyent. Sin duda, recibir esta bandera es un regalo que supone un honor y

Un final apoteósico

Todos los asistentes se levantaron y rompieron en

que a partir de ahora la Banda Sinfónica “Tot per la

Si a mitad del concierto se vivió un momento muy

aplausos cuando la banda interpretó la obra sinfó-

Música” lucirá orgullosa en cada una de sus actua-

emotivo con la entrega de la bandera, la clausura del

nica Libertadores del compositor alicantino Oscar

ciones.

espectáculo no fue para menos.

Navarro.

L’Agrupació Musical d’Ontinyent ompli el carrer Martínez Valls de música

E

l passat dissabte 1 de juny, un nombrós número de públic va poder gaudir del concertintercanvi que l’Agrupació Musical Santa

Cecília de Sedaví i l’Agrupació Musical Ontinyent van oferir a la ciutat d’Ontinyent. El concert estava emmarcat dins la campanya Ontinyent al Carrer organitzada per l’Ajuntament d’Ontinyent i l’Associació Comerç In per tal de promocionar l’activitat econòmica i cultural de la ciutat. Al mateix temps aquest concert també estava emmarcat dins del Xé programa d’Intercanvis Musicals que organitza la Conselle-

que va interpretar Cabeza Compostizo de Ferrer Fer-

compositor valencià Andrés Valero.

ria de Governació amb la col·laboració de la FSMCV.

ran, el Fantasma de la Opera i The Legend of Mara-

Més activitats organitzades per l’Agrupació

El concert que es va celebrar al carrer Martínez Valls

caibo del jove compositor José Alberto Pina.

Durant el mes de juny, l’Agrupació Musical Ontinyent

baix el tapis multicolor que formaven els paraigües,

Ja en la segona part va actuar la banda amfitriona,

ha celebrat el tradicional “sopar del soci”, l’Audició

va constar de dues parts diferenciades per les ban-

l’Agrupació Musical Ontinyent que va tancar el con-

de Fi de curs a la Glorieta i la Colònia Musical 2013

des participants. En la primera part es va poder es-

cert interpretant A Festival Prelude d’Alfred Reed,

per a bandes joves on participaren la Banda Jove

coltar a l’Agrupació Musical Santa Cecília de Sedavi

Latente Overture de Carlos Peciller i Dredred del

d’Agullent, la d’Olleria i la de l’Agrupació.

83


Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

Partitures, Discos, Llibres...

Castell al vent

Sierra Martilla

Gelibre

Plaza de Toros

(Pasodoble)

(Clarinete bajo sib y piano)

(Quinteto de viento metal)

(Pasodoble)

Autor: Jesús Santandreu

Autor: Antonio Fornet

Autor: Juan Pons Server

Autores: José Vicente León Agustín y

Edita: Piles, Editorial de Música

Edita: Piles, Editorial de Música

Edita: Piles, Editorial de Música

Rebeca Capella Cervera Edita: Piles, Editorial de Música

Este pasodoble, nº 43 de la Serie

En la ciudad de Loja (Granada), la Sierra

Con el característico sonido de un

Fiesta, es obra del compositor y

Martilla contiene una serie de dólmenes

quinteto de viento metal, Juan Pons

Con más de 150 años de existencia, la

saxofonista oriundo de Carcaixent

del calcolítico de gran interés que han

Server ha compuesto una “estampa de la

plaza de toros de Valencia no contaba

Jesús Santandreu. Como instrumentista

servido de base para componer este

meua terra”, tal como él mismo la define.

con su propio pasodoble.

cuenta en su haber con más de veinte

dúo de siete páginas no demasiado

producciones discográficas.

complejas en su ejecución.

Una estampa de unos 5:30 que habla

Hasta la actualidad, sólo lo tenían las

del municipio alicantino de Adsubia y sus

plazas de Sevilla y Madrid.

En el campo de la composición jazzística

Una obra más del prolífico autor de la

ha sido galardonado con una mención

editorial Piles en la que da protagonismo

y un segundo premio del “Concurso

a un magnífico instrumento, el clarinete

Vasto es ya el catálogo de Pons Server en

Beneficencia e interpretado nuevamente

de jóvenes compositores de jazz de la

bajo, hoy en día en boga.

alrededores. Estrenado el pasado 1 de febrero en la el que, con diferentes estilos y géneros

el 11 de mayo en dicha plaza, la idea es

SGAE” en las ediciones de 1995 y 1996

musicales, figuran obras sinfónicas y

que se toque en cada corrida de toros.

respectivamente.

de cámara, música coral y para piano, así como una producción para banda

He aquí el enlace de YouTube para

En 2010, su pieza La noche de Brahma

y orquestal estrenada por diferentes

quienes tengan interés en conocer de

fue obra obligada en la 1ª sección del

agrupaciones de renombre como la

cerca este pasodoble de unos 2:30 de

certamen internacional de bandas de

Banda Municipal y la Orquesta Sinfónica

duración:

música de Valencia. Su pasodoble tiene

de Valencia.

http://www.youtube.com/

una duración aproximada de minuto y medio.

84

watch?v=R3olV5XAxNY


Música i Poble Convocatòries

Convocatòries

II Curs Internacional de Música Medieval i Renaixentista Morella, del 19 al 25 de juliol de 2013 . Associació Cultural Comes. Cursos d’interpretació: arpa, cant, cant gregorià, clau, exquier i orgue, cant coral, dansa històrica, flautes de bec, vihuela, instruments de llengüeta doble, viola da gamba, zanfoña i corda polsada. Concerts, exposicions, conferències, tallers, visites, etc

Curs d’anàl·lisi musical Teulada, del 22 al 27 de juliol de 2013 . Professors: Marcelo Clemente Antón i José Pascual Hernández Farinós. Més informació: rpasax@hotmail.com

Més informació i inscripcions: www.culturalcomes.com

Més informació: www.csmvalencia.es www.iseacv.gva.es dptocantodireccompos@csmvalencia.es

Albergue Llometa de Llavata (Llíria), del 22 al 27 de juliol de 2013 . Organitzat per la Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí de València. Especialitats: flauta, oboè, clarinet, saxo, fagot, trompa, trompeta, trombó/tuba, viola, violoncel, percussió. Més informació: Tel. 963280469 / 695566231

Màster en ensenyaments artístics d’interpretació operística Conservatori Superior de Música de València, curs 2013-2014 . Títol Propi de l’ISEACV en fase d’homologació pel ministeri d’Educació com Màster Oficial en Ensenyaments Artístics. Inscripcions: 8 al 31 de juliol de 2013.

Curs musical estiu 2013

XXV Curs Internacional d’instrumentistes de piano, corda i música de cambra L’Alfáz del Pí, del 22 al 28 de juliol de 2013. Classes magistrals, música de cambra, orquestra… Més informació: caniopcmac@yahoo.es www.musica75.es

Curs de direcció de banda: “La música de José Alberto Pina”

MUSA 2013 Altea, del 31 de juliol al 4 d’agost de 2013. Curs d’interpretació musical d’Altea Director del curs: Felipe Zaragozi. Més informació: www.musicosendirecto.es

Madrigueras, del 15 al 18 de juliol de 2013. Professor: José Alberto Pina Organitzat pel taller de Reparació i Restauració d’instruments de vent - fusta ‘’Entre Pitos y Flautas, C.B.’’ i l’Associació Músic - Cultural CATACHANA 82 de Madrigueras. Més informació i inscripcions: http://www.entrepitos.com/index.php/ curso-direccion-2013

Percufest. XII Festival Internacional de Percussió La Font de la Figuera, del 20 al 28 de juliol de 2013. Inscripció oberta. Places limitades. Més informació: www.percufest.com

85


Música i Poble Convocatòries

Curs d’interpretació musical (jazz i clàssic), improvisació i reeducació postural

XII Campus d’estiu Música Viva Vila de Sant Joan San Joan, del 22 al 25 de juliol de 2013. Obert el termini d’inscripció. Formació musical i apropament a la música. Més informació: www.musicasanjoan.com

XVIII Curs d’Interpretació Tavernes de la Valldigna, del 22 al 26 de juliol de 2013 . Organitzat per Sanganxa. Flauta, oboè, clarinet, saxo, percussió i fagot. Més informació: tavernesmusica.wordpress.com Tel. 652321846

86

II Curs-Concurs Intenracional Clarinetíssim 2013

Benaguasil, juliol de 2013. Piano, clarinet, trompa, saxo, flauta, tuba, oboè Més informació: www.umbenaguasil.es uniomusical@gmail.com

Més informació: rafclarinet@gmail.com Tfno: 647488258

València, del 29 de juliol al 2 d’agost de 2013 . Organitzat per l’escola de música Allegretto de la SMUTF.

Més informació i inscripció: Tel.: 963 235 483 allegretto@allegrettomusica.es

Més informació: cursogodella2013@gmail.com

Agullent, del 22 al 27 de juliol de 2013. Acadèmia Internacional de Clarinet. Professorat: Enrique Pérez. Concertista, Solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Josep Fuster. Concertista, Solista de l’Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Rafael Albert. Concertista, Professor de la Càtedra de Clarinet del Conservatori Superior “ Oscar Esplá “ d’Alacant, Carlos Lacruz. Concertista, Catedràtic de Clarinet del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló. Edu Raimundo. Concertista, clarinet baix de l’ONE.

Curs Internacional de Música Allegretto

Professors: Vicente Alberola (clarinet), Robert Silla (oboè), Antonio Cambres (trompeta), David Pont (trombó), Hèctor Manuel Escudero (trompa), Ewelina Bielarczyk (viola) i Francisco Zacarés (compositor).

Godella, del 22 al 26 de juliol de 2013 . Inscripcions fins al 15 de juny.

IV Cursos Musicals d’Estiu

II Curs Internacional de Direcció d’Orquestra i Banda Poble de Godelleta Godelleta, del 22 al 28 de juliol de 2013. Directora del curs: Mercedes Padilla València. Catedràtica de direcció d’orquestra i contrapunt i fuga del Real Conservatori Superior de Música de Madrid. Organitzat per la Unión Musical de Godelleta. Més informació: angelgiltarin@gmail.com

X Cursos Musicals d’estiu Castell de Benissanó Benissanó, juliol i agost de 2013 , Flauta, oboè, fagot, trompa, trombó, percussió, trompeta. Més informació: adl@benisano.e.telefonica.net javibombardino73@gmail.com www.ayuntamientobenisano.es


Música i Poble Convocatòries

VIII Concurs de Composició Poble de Muro 2013 V Campament musical d’estiu Alberg “Llometa de Llavata” de Lliria (València), del 27 de juliol al 1 d’agost de 2013. Organitzat per l’ Escola de Música de la Societat Musical L’Artesana de Catarroja. Dirigit a tots els instrumentistes d´Ensenyament Elemental i Profesional, i aficionats a la música.

V Concurs de Joves Intèrprets de RotglàCorbera Rotglà-Corbera, del 13 al 20 de juliol de 2013 . Inscripció fins al 5 de juliol. Haurà dues especialitats a concursar, Vent-Fusta i Vent-Metall amb dues modalitats d’edats: les compreses entre els 14 i 16 anys i els menors de 13.

La Xafigà organitza aquest concurs de composició per a dolçaina i percussió. El termini de presentació d’originals acabarà el 31 de juliol de 2013. Més informació: www.laxafiga.com

Albaida, del 15 al 19 de juliol de 2013. Especialitats: cant, flauta, oboè, clarinet, dolçaina, saxo, trompeta, trombó, trompa, tuba, piano, violí, viola, contrabaix, guitarra, composició. Más información: filarmonica.albaida@gmail.com

Més informació: http://www.rotglaicorbera.es

Colònies i cursos musicals 2013

Més informació: http://www.lartesana.org

Biar, del 15 al 19 de juliol de 2013. 2i2quartet, Francisco Soler, Carlos Gil, Antonio Lloret

Pedreguer (Alacant) del 27 al 30 de juliol de 2013. Especialitats: Violí, Viola, Violoncel, Flauta travesera, Clarinet, Piano, Guitarra i Instruments Antics.

Ontinyent, juliol i agost de 2013. Organitzats per Ad Libitum. Les colònies tindran lloc al juliol, del 6 al 13 per als alumnes de corda i piano i del 14 al 21 per als alumnes de vent, percussió i piano. El curs de noves metodologies, especialitzat en el Mètode Suzuki (violí, piano i guitarra) tindrà lloc del 23 al 28 del mateix mes, mentre que el curs d’alt rendiment, enfocat als alumnes de grau superior de corda, vent i percussió tindrà lloc del 29 de juliol al 3 d’agost. També s’ha organitzat un seminari de rock&blues (veu, guitarra, piano, baix, bateria, harmonia, etc.) que es portarà a terme del 29 de juliol al 3 d’agost.

Informació: www.2i2quartet.com

Informació i matrícula: www.miquelperez.com

Més informació: http://www.adlibitum.es

Jornades Trombonístiques’13

XIX Cursos Musicals d’Estiu Ciutat d’Albaida

II Trobada de música d’estiu

Curso de repertorio operístico para instrumentistas y cantantes Benaguasil, del 13 al 19 de julio de 2013. Curso intensivo de 50 horas a realizar en Consolat de Mar (Benaguasil). Tutorizador por Anahí Carfi y dirigidos por José Escandell. Más información e inscripciones: Tel. 635268714 curs.operistic@hotmail.com ventas@consolatdemar.com

87


Música i Poble Convocatòries

Curs de direcció de banda Otos, de setembre de 2013 a juny de 2014. Organitzat per Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida. José R. Pascual Vilaplana (direcció de banda, repertori i didàctica), Tomás Gilabert i José Miguel Fayos (anàlisi i harmonia), Ramón Garcia (instrumentació i fonaments de composició), Juan José Silvestre i Juan Alborch (educació auditiva) i Ramón Garcia i Llorenç Belda (Notació Finale) Més informació: www.emusvall.com

Curs: Propostes metodològiques del segle XX per a la xarxa d’escoles de música. Una perspectiva actual” Altea, del 22 al 27 de juliol de 2013. Organitzat pel Centre d’Estudis de la FSMCV. Professors: Remigi Morant Navasquillo i Adolf Murillo Ribes (Universitat de València), amb la col·laboració de la doctora de la Universitat del País Basc Maravillas Díaz. Dirigit a professors de les escoles de música i dels centres autoritzats de la Comunitat Valenciana. Més informació: www.fsmcv.org

I Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez Albaida, 2013. Convocat dins dels actes del 90 Aniversari de la fundació de la Unió Musical d’Albaida l’Aranya. El termini de presentació de les obres que finalitzarà el 31 de juliol de 2013 a les 14.00 hores. El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular. Més informació: www.umaaranya.com umaaranya90anys@gmail.com

Curs d’improvisació com a tècnica d’ensenyament musical Curs de composició Andrés Valero Castells Monserrat, del 15 al 19 de juliol de 2013. Professor: Andrés Valero Castells. Dins dels cursos d’alt perfeccionament musicals. Més informació i inscripcions: www.simc.montserrat.es cultura@montserrat.es

88

Oliva, del 22 al 26 de juliol de 2013. Professors: José R. Pascual Vilaplana, Andrés Valero i Felix Hauswirth.

Godella, del 16 al 20 de setembre de 2013. El professor, Emilio Molina, serà l’encarregat d’aquest curs que s’impartirà en les instal·lacions del Conservatori de Musica Pintor Pinazo El curs està en tràmit amb la Conselleria d’Educació el reconeixement de crèdits. El curs és eminentment actiu i pràctic i cada músic portarà el seu instrument.

Més informació: curs.direccio.oliva@gmail.com

Més informació: http://www.godella.es

I Curs de direcció de banda i composició Ciutat d’Oliva

III Concurs Nacional de composició de marxes per a cavalcades de Reis Mags Ibi, 2013. Organitzat pel taller de Música Castell Vernell d’Ibi i l’Associació Reyes Mags d’Ibi. El termini d’admissió es tancarà el 15 de setembre de 2013. Més informació: reismagsibi.wordpress.com

XXIV Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013 La SGAE i el CNDM han obert la convocatòria de la XXIV edició del Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013. Podran concórrer tots els compositors en qualsevol país del món amb obres de qualsevol llenguatge o tendència estètica dins de la música contemporània, sempre que siguen menors de 35 anys. Termini: 6 de setembre de 2013. Més informació: www.fundacionautor.org informacion@fundacionautor.org


Música i Poble Convocatòries

Curs de clarinet baix 3er Curs de Direcció de Banda III Curs de composició Escola de Música de l’Ateneu Cocentaina, del 22 al 26 de juliol de 2013. Professor: Rafael Mullor Grau Organitzat per l’Ateneu Musical de Cocentaina. Inscripció fins el 19 de juliol.

III Curs de metall greu: trombó, bombardí i tuba Dénia, del 22 al 26 de juliol de 2013. Professor: José Angel Sendra Sifre. Organitzat per l’escola de música “Manuel Lattur”.

Les Alqueries (Castelló), del 12 al 15 de setembre de 2013. Professors: Miquel Rodrigo Tamarit i José R. Pascual Vilaplana. Organitzat per la Unió Musical Alqueriense.

Alcàsser del 22 al 26 de juliol de 2013. Impartit pel Mestre Jan Guns, professor dels conservatoris de Lovaina i Amberes (Bèlgica). Les places són limitades i ja queden poques lliures. Organitzat per la SM Santa Cecilia d’Alcàsser. A més, el dissabte 27 de juliol tindrà lloc un concert del cor valencià de clarinets, dirigit per Jan Guns. Més informació: Tels. 96 123 09 28 / 665 941817

Més informació: banda@fembanda.com

Matrícula i informació: escola@ateneumusical.org Tel. 699.868.122

III Concurs de Composició per a Banda Simfònica I Curso de Dirección Villa Vicente Ruiz Monrabal II Curs de Direcció de Vallada Musical La Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM) convoca la tercera edició del Concurs de Composició per a Banda Simfònica Vicente Ruiz Monrabal en memòria del que fora president de la CESM i fundador de la FSMCV.

Sagunt a escena

El termini de recepció de les obres finalitza el 18 d’octubre de 2013.

Sagunt, del 30 de juliol al 25 d’agost. Descomptes per a músics federats.

Més informació: www.cesm.es

Vallada, del 17 al 29 de julio de 2013. Profesor: Pere Molina i González, director de la orquesta de cámara de Valencia. Profesores invitados: Saül Gómez i Soler y José Miguel Fayos Jordán. Más información: UPM Vallada Tel. 659333976 cursodireccionvallada@gmail.com

Busot, del 18 al 22 de setembre de 2013. Professor: Ignacio García Vidal Coordinador i director assistent: David Payá Gea Organitzat per la Unió Musical de Busot Més informació: http://www.ignaciogarciavidal.com/es

89


Música i poble Agenda

Ciutat de València

Ribera Baixa

La Safor

València

Sueca

Diumenge 30 de juny Concert de la Banda de l’Agrupació Musical i Cultural de Teulada al Palau de la Música de València.

Dissabte 6 de juliol Concert de la banda de Sueca dins de la campanya d’intercanvis.

Dissabte 6 de juliol Concert del Retrobem la Nostra Música de la Banda de la Unió Artístico Musical Sant Francesc de Borja de Gandia.

Del 15 al 17 de juliol Concerts al Mercat de Colón de València dins del CIBM 2013.

Dissabte 6 de juliol Concert de la banda de Riola dins de la campanya d’intercanvis.

Del 18 al 21 de juliol Audicions del 127 Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València en el Palau de la Música de València. Dissabte 27 de juliol Concert de la Banda UDP Llíria-Camp de Túria-Serranos al Palau de la Música de València. Dissabte 28 de juliol Concert de la Banda de l’Associació Musical Canalense al Palau de la Música de València. Dissabte 28 de juliol Concert de la Banda de la Unió Musical Santa Maria d’El Puig al Palau de la Música de València.

Gandia

Riola

Favara Dissabte 6 de juliol Concert de l’Associació Amics de la Música de Favara dins de la campanya d’intercanvis.

Cullera Dissabte 27 de juliol IV Certamen Nacional de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera

Camp de Túria Llíria Dissabte 13 de juliol Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria en el Congrés Iberoamericà de Directors, Compositors i Arregladors de Bandes de Música. Diumenge 14 de juliol Concert de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV en el Congrés Iberoamericà de Directors, Compositors i Arregladors de Bandes de Música.

Horta Nord Rocafort

Dilluns 1 de juliol Concert de professors de l’escola de música de l’Agrupació Musical de Rocafort.

Rafelbunyol Dijous 4 de juliol Concert de la Banda Simfònica de La Primitiva de Rafelbunyol dins de la campanya d’intercanvis musicals. Dissabte 13 de juliol Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.

Los Serranos Higueruelas Dissabte 6 de juliol Concert d’Intercanvis de la banda dela Unió Musical de Higueruelas.

Alto Palància

Vega Baja Baix Vinalopó

Segorbe

San Bartolomé

Villar del Arzobispo

Dissabte 6 de juliol Concert de la Societat Musical de Segorbe dins de la campanya d’intercanvis musicals.

Dissabte 6 i diumenge 7 de juliol Audicions del XIV Certamen comarcal d’interpretació musical dins de la campanya d’activitats musicals.

Dissabte 10 d’agost Concert de Ballables a càrrec de la banda de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.

Tota la informació actualitzada de concerts, cursos, concursos i convocatòries la trobaràs a la web de la FSMCV: www.fsmcv.org I també a FACEBOOK: https://www.facebook.com/pages/FSMCV/321313601185 I a Twitter: @FSMCV

90




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.