Música i Poble N.172 / 2013

Page 1



Música i Poble Sumari

Sumari Activitat federal 9 11 12 14

La FSMCV sol·licitarà que les competències sobre escoles i societats musicals tornen a Educació i Cultura La Federació demana al director de CulturArts participar en els projectes que afecten al col·lectiu Joan Garcés obté el seu tercer Guiness World Record després de dirigir a la Banda Federal en 2012 El III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana: Informe de progreso

Actualitat 26 29

Almoradí, La Aurora de Albatera, Beniarbeg i Unió de Horadada, guanyen el certamen provincial El Palau de la Música ultima els preparatius per acollir una nova edició del CIBM

Opinió 52 54

Sexo sin amor / Amor sin sexo per Pedro Rodríguez, vicepresident de la FSMCV. ¿Sin IVA, más semicorcheas? por Luis Vidal, tesorero de la FSMCV.

Comarques 57 a 82 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.

Partitures, discos, llibres… 83

Últimes novetats a les editorials musicals.

Convocatòries 84

MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 172 / 2013 Edita: FSMCV Comité de redacció: Josep Francesc Almería Serrano Ernest Llorens Climent Salvador Benavent Serena Cristina Quílez Porta (assessora tècnica) Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) Berta del Río (Camp de Morvedre) José A. García (Foia de Castalla) Begoña Navarro (Hoya de Buñol) Anna López (Horta Sud) Vicent Ruiz (Horta Nord) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Rafael Laguna (Vall dels Alcalans) Pedro Hernández (Vega Baja) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gràfiques Bolea Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X

La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria de Governació

Cursos, concursos, premis…

Agenda 88

Concerts per als pròxims mesos.

3


Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623

LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es

CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es


Música i poble Actualitat Música i Poble Breus

Breus Josep F. Almería formarà part del consell assessor de CulturArts

Algemesí inicia els preparatius de la 45 Assemblea General de la FSMCV

C

L

recciones: quatre artístiques (música, teatre i dan-

concretat durant la reunió celebra-

sa, audiovisual, i restauració i conservació), una

da a Algemesí entre el president

territorial (Castelló) i una de gestió i coordinació.

de la Federació, Josep Francesc

La consellera María José Català i Manuel Tomás

Almería, al costat del vicepresi-

han decidit ja els noms dels «professionals de

dent, Pedro Rodríguez i el president provincial, Salvador Benavent amb l’alcalde

reconegut prestigi» que formaran part del consell

d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, i el president de la banda amfitriona, la

assessor de CulturArts en la seua secció d’arts

Societat Musical d’Algemesí, Joaquim Borràs. Els representants de la Federació

escèniques i música. Entre ells està el president de la FSMCV, Josep Almeria, al

han pogut visitar el Teatre Municipal, on tindrà lloc l’Assemblea, així com les

que acompanyaran el directora del Teatre Escalante, Vicent Vila, i la ballarina Cla-

aules situades en les plantes superiors, zones d’aparcament, accessos a la ciutat

ra Barberá. Estaran acompanyats per Tomás, Rafael Ripoll (secretari autonòmic

i trajectes fins al centre urbà.

de Cultura), Català i tres tècnics de CulturArts que aquesta designe.

L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García, ha assenyalat que la ciutat “està pre-

En la secció d’arts plàstiques i audiovisual, els professionals de prestigi seran

parada per a acollir als representants de les societats musicals valencianes, un

els representants que trien el Consell de Cultura, l’Acadèmia de San Carlos i les

dels moviments culturals més importants de la Comunitat Valenciana que desen-

universitats...

voluparan les seues activitats en la ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat”.

El Dia de la Música Valenciana recorda al compositor Manuel Palau

El Cor de la Generalitat Valenciana fa una gira de concerts per la Comunitat

U

E

participaran les bandes guanyadores de la

diverses ciutats de la Comunitat Va-

XXXIV edició del Certamen de Bandes de la

lenciana. La primera cita va ser en

Comunitat Valenciana: Unió Musical de Higue-

l’Auditori Juan Varea de Borriana a la

ruelas, Societat Musical L’Esperança de Sant

qual li va seguir el dia 21 l’Església

Vicent del Raspeig, Unió Musical La Esmeralda

de la Sang de Lliria.

d’Almassora i Societat Musical La Primitiva de

Els concerts conclouran el dia 30

Rafelbunyol.

d’abril amb una actuació en el Teatre

El primer concert tindrà lloc el diumenge 28 d’abril a les 11:30 hores en el Palau

Capitolio de Godella.

de les Arts Reina Sofia de València. Li seguirà altre en l’Auditori de la Diputació

El programa a interpretar en els tres

d’Alacant (ADDA) el diumenge 5 de maig i un tercer en l’Auditori Palau de Con-

concerts organitzats per la Genera-

gressos de Castelló el diumenge 12 de maig.

litat Valenciana han estat integrats

En els tres concerts, La Primitiva de Rafelbunyol, interpretarà Marcha burlesca de

per obres de compositors recone-

Manuel Palau, obra escollida per a commemorar el Dia de la Música Valenciana

guts com ara E. Eldgar, M. Lauridsen,

així com també el 120 aniversari del naixement del compositor (1893-1967).

R.V. Williams, B. Britten i altres.

ulturArts, el conglomerat que agrupa a les antigues entitats culturals de la Generalitat, comença a organitzar-se. El director

general, Manuel Tomás es recolzarà en sis subdi-

n any més, la commemoració del Dia de la Música Valenciana organitzada per la Generalitat Valenciana inclou-

rà la realització de tres concerts en els quals

a 45 Assemblea General de la FSMCV se celebrarà a Algemesí els dies 26 i 27

d’octubre. Aquestes dates s’han

l Cor de la Generalitat Valenciana que dirigeix Francesc Perales va iniciar dimecres

17 d’abril una gira de concerts per

5


Editorial

Música i poble Editorial

U

na vez más, el mes de abril nos depara la celebración del Día de la Música Valenciana, con la que se pretende conmemorar la aprobación unánime de la Ley Valenciana de la Música, en las Cortes Valencianas, en el año 1998. Son ya 15 años de andadura de lo que se suponía iba a ser el marco legal de referencia para el impulso de las escuelas de música y las políticas públicas de promoción de la música en nuestra comunidad autónoma.

estructura federal de la FSMCV que, reunida en su Consejo Intercomarcal, como máximo órgano de poder entre asambleas generales, y representando a las 30 comarcas de nuestro territorio y a la Junta Directiva de la FSMCV, decidió, por unanimidad, enviar una petición institucional al Presidente de la Generalitat Valenciana par que el Consell estudie el retorno de estas competencias a la “Conselleria d´Educació, Cultura i Esport”, para el ejercicio 2014.

Después de estos años de experiencia, en donde hemos podido constatar tanto el desarrollo de estas políticas públicas como la insuficiente dotación económica asignada a las mismas, y después del conflicto abierto entre la FSMCV y la Generalitat Valenciana en el año 2010, que tuvo como resultado la desautorización del entonces “Conseller d´Educació” y de la “Consellera de Cultura”, tenemos que alegrarnos, al menos de la exitosa transición que supuso el nombramiento del “Conseller de Governació” como interlocutor único en materia de sociedades musicales y escuelas de música, en septiembre de 2010, así como del acuerdo alcanzado con este último que ha supuesto la asignación del mayor presupuesto público destinado por la Generalitat Valenciana al colectivo de las sociedades musicales y sus escuelas, así como el reforzamiento conceptual y fáctico de la consideración de las sociedades musicales como la más importante seña de identidad del pueblo valenciano.

La recién creada estructura de CulturArts Generalitat, que abiertamente hemos cuestionado en su diseño inicial, por no responder a ningún planteamiento estratégico, ha decidido nombrar para su Consejo Asesor al presidente de la FSMCV, en representación del sector de la música, a sabiendas de que la posición institucional seguirá siendo crítica aunque totalmente constructiva, como así ha sido siempre la actitud de la FSMCV de cara a las instituciones con las que ha colaborado.

De esta forma, después de un periodo de transición y aprovechando la reciente fusión de las consellerías de educación y cultura, parece lógico que se produzca el retorno de nuestras competencias al lugar en donde siempre han estado y de donde nunca debieron salir, a no ser por la irracional incompetencia y falta absoluta de diálogo de dos “consellers” prepotentes que se ahogaron en su propia soberbia. Es la petición de la

6

Por otra parte, y ya en el ecuador de la celebración del III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, podemos constatar que han visitado la página web del congreso más de 5.000 personas, de las cuales casi la mitad corresponden a visitas únicas, lo que supera con mucho el nivel de audiencia de un congreso convencional que podría reunir a 500 o 600 participantes. No obstante, el número de participantes registrados en esta web no supera los 200, lo que nos dice que la predisposición a ir un poco más allá de limitarse a mirar no es demasiado acusada. Tendremos que esperar al final del congreso para poder tener alguna conclusión más fiable para analizar este comportamiento poco participativo de nuestro colectivo, aunque ya tenemos sobradas muestras de ello en el pasado.


Editorial

Música i poble Editorial

U

na vegada més, el mes d’abril ens ofereix la celebració del Dia de la Música Valenciana, amb la qual es pretén commemorar l’aprovació unànime de la Llei Valenciana de la Música, en les Corts Valencianes, en l’any 1998. Són ja 15 anys de marxa del que se suposava anava a ser el marc legal de referència per a l’impuls de les escoles de música i les polítiques públiques de promoció de la música en la nostra comunitat autònoma. Després d’aquests anys d’experiència, on hem pogut constatar tant el desenvolupament d’aquestes polítiques públiques com la insuficient dotació econòmica assignada a les mateixes, i després del conflicte obert entre la FSMCV i la Generalitat Valenciana en l’any 2010, que va tenir com resultat la desautorització del llavors Conseller d´Educació i de la Consellera de Cultura, hem d’alegrar-nos, almenys de la transició que va suposar el nomenament del Conseller de Governació com interlocutor únic en matèria de societats musicals i escoles de música, al setembre de 2010, així com de l’acord arribat amb aquest últim que ha suposat l’assignació del major pressupost públic destinat per la Generalitat Valenciana al col·lectiu de les societats musicals i les seues escoles, així com el reforçament conceptual i fàctic de la consideració de les societats musicals com la més important senyal d’identitat del poble valencià. D’aquesta forma, després d’un període de transició i aprofitant la recent fusió de les conselleries d’educació i cultura, sembla lògic que es produïsca la tornada de les nostres competències al lloc on sempre han estat i d’on mai hagueren d’haver eixit, a no ser per la irracional incompetència i falta absoluta de diàleg de dos consellers prepotents que es van ofegar en el seu pròpia sobergueria. És la petició de l’estructura federal de la FSMCV que, reunida en el seu Consell Intercomarcal, com a

màxim òrgan de poder entre assemblees generals, i representant a les 30 comarques del nostre territori i a la Junta Directiva de la FSMCV, va decidir, per unanimitat, enviar una petició institucional al President de la Generalitat Valenciana perquè el Consell estudie la tornada d’aquestes competències a la Conselleria d´Educació, Cultura i Esport, per a l’exercici 2014. La recent creada estructura de CulturArts Generalitat, que obertament hem qüestionat en el seu disseny inicial, per no respondre a cap plantejament estratègic, ha decidit nomenar per al seu Consell Assessor al president de la FSMCV, en representació del sector de la música, sabent que la posició institucional seguirà sent crítica encara que totalment constructiva, com així ha estat sempre l’actitud de la FSMCV de cara a les institucions amb les quals ha col·laborat. Per altra banda, i ja en l’equador de la celebració de l’III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, podem constatar que han visitat la pàgina web del congrés més de 5.000 persones, de les quals quasi la meitat corresponen a visites úniques, el que supera de bon tros el nivell d’audiència d’un congrés convencional que podria reunir a 500 o 600 participants. No obstant això, el nombre de participants registrats en aquesta web no supera els 200, el que ens diu que la predisposició a anar un poc més enllà de limitar-se a mirar no és massa acusada. Caldrà esperar al final del congrés per a poder tenir alguna conclusió més fiable per a analitzar aquest comportament poc participatiu del nostre col·lectiu, encara que ja tenim sobrades mostres d’això en el passat.

7


Música i poble Activitat federal

Activitat federal

La FSMCV i la SEM-EE demanen al Consell d’Estat més preséncia de la música en la LOMCE La música i els ensenyaments artístics són assignatures no prioritàries que quedarien en mans de les comunitats autònomes i dels centres educatius, situació que no es dóna en la majoria de països de l’OCDE

L

a Federació de Societats Musicals de la Co-

La música i els ensenyaments artístics són, en

3er de l’ESO i fomentar la empleabilitat amb el reco-

munitat Valenciana (FSMCV) i la Societat per a

l’avantprojecte de la LOMCE, assignatures no priori-

neixement de diverses professions. A més, aquesta

l’Educació Musical de l’Estat Espanyol (SEM-

tàries que quedarien en mans de les comunitats au-

entitat, membre de la ISME, confirma que els països

EE) han aportat investigacions al Consell d’Estat

tònomes i dels centres educatius, situació que no es

que obtenen excel·lents resultats en l’informe PISA

que defensen, per la seua incidència formativa, una

dóna en la majoria dels 34 països de l’Organització

dediquen major nombre d’hores a la música que les

major presència de la música i dels ensenyaments

per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics

que dedica Espanya.

artístics en la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat

(OCDE).

Anteriorment, COAEM i la FSMCV van fer aportacions

Educativa (LOMCE) com futur marc legal del sistema

La Confederació d’Associacions d’Educació Musical

a l’esborrany de la llei i, aquesta última, va reclamar

educatiu.

(COAEM) va exposar recentment al Consell d’Estat

a José Ignacio Wert, ministre d’Educació, Cultura i

José Manuel Romay Beccaría, president del Consell

en un complet dossier que l’educació musical i artís-

Esport, una major presència i defensa de la música

d’Estat, ha rebut una sol·licitud d’audiència de Josep

tica és un dret, proposa la seua obligatorietat fins a

en el sistema educatiu.

Francesc Almería i Anna Vèrnia, presidents d’ambdues associacions, amb un resum de la documentació que lliuraran per al tràmit de la LOMCE en el màxim òrgan consultiu del Govern. La FSMCV i la SEM-EE pretenen que la llei tinga en compte les conclusions de nombrosos estudis d’Espanya, Europa i EE UU que constaten que els alumnes que segueixen estudis d’educació musical obtenen millors resultats acadèmics que els seus companys que no els segueixen, millors notes en un 90.2% dels casos i guanyen en atenció, autoestima, seguretat, responsabilitat, autodisciplina i compromís en la seua tasca. Així mateix, destaquen experiències i iniciatives de prestigioses associacions internacionals que coincideixen en els beneficis educatius de la música com la Societat Internacional per a l’Educació Musical (ISME) formada en una conferència convocada en 1953 per la UNESCO, que destaca l’efectivitat pedagògica de les matèries artístiques, per a estimular l’educació musical com part integral de la formació en els cinc continents. La 30ª conferència, a la qual va assistir la FSMCV, celebrada a Tessalònica (Grècia) al juliol passat, va reunir a 3.000 especialistes de més de 90 països.

8


Música i poble Activitat federal

La FSMCV sol·licitarà que les competències sobre escoles i societats musicals tornen a Educació i Cultura Així es va acordar en la reunió del Consell Intercomarcal que va tindre lloc el passat 23 de març a la localitat de Les Alqueries.

L

a FSMCV elevarà al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, una petició perquè s’estudie la tornada de competèn-

cies en matèria d’escoles de música i societats musicals de la Conselleria de Governació i Justícia a la d’Educació i Cultura, respectivament, que és el seu marc natural, com en reiterades ocasions s’ha afirmat des de la Federació. És un dels acords als quals es va arribar dissabte 23 de març en el Consell Intercomarcal que l’estructura federal va celebrar a Les Alqueries. En aquesta reunió, a més, es va signar un conveni amb CEDRO, aprovat per unanimitat dels presents, amb la finalitat de sensibilitzar al col·lectiu de les societats musicals de les seues obligacions amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·

manera, Pablo Torrella va ser presentat com el nou

a la reunió, dels avanços i novetats del Congrés,

lectual.

gerent de la FSMCV. Gestor cultural i músic, ha es-

animant-los a participar i difondre el treball que

Així mateix, es va designar a Lourdes Gavilá com

tat triat entre més de 40 candidatures.

s’està realitzant en aquest fòrum de participació i

a membre de la Junta Directiva, cobrint la vacant

Finalment, el director del III Congrés General de

opinió. Aquest Congrés servirà per a completar la

de Maite Agulles, que va dimitir recentment. La

Societats Musicals de la Comunitat Valencia-

fase diagnòstica del seu pla estratègic i generar

proposta de la Junta Directiva va ser aprovada per

na, Pau Rausell, va informar als membres de la

innovació social, educativa, cultural i econòmica a

la majoria de l’estructura federal. De la mateixa

Junta directiva i presidents comarcals assistents

partir del col·lectiu.

Pablo Torrella és el nou gerent de la FSMCV La Junta Directiva així ho ha decidit d’entre més de 40 candidatures presentades.

P

ablo Torrella Sancho és el nou gerent de la

gestor cultural en diferents organismes com ara

FSMCV després de ser seleccionat per la

el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Moder-

Junta Directiva de la Federació

nitat (MuVIM), Institut Valencià de la Música (IVM),

Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de

Agència Espanyola de Cooperació Internacional

València, té un Màster en Gestió Cultural en l’espe-

per al Desenvolupament (AECID) i Acció Cultural

cialitat d’Arts Escèniques per la Universitat Politèc-

Espanyola (AC/E).

nica de València. A més, és Diplomat en música, en

Torrella posseïx a més un ampli coneixement del

l’especialitat Violoncel.

món de les Societats Musicals, pertanyent a una

Ha desenvolupat la seua labor professional com a

d’elles des de fa 20 anys.

9


Música i poble Activitat federal

CEDRO assessorarà a les societats musicals en matèria de drets de propietat intel·lectual La FSMCV ha signat un conveni amb esta entitat de gestió amb la finalitat de sensibilitzar el col·lectiu sobre les seus obligacions en esta matèria.

P

er a la FSMCV, “el coneixement d’esta ma· tèria és beneficiós tant per al desenvolupa· ment d’activitats pròpies com per a l’asses·

sorament sobre estos assumptes a les societats musicals”. En este sentit, CEDRO i la Federació organitzaran conjuntament accions formatives per tal de sensibilitzar a les societats musicals sobre les seues obligacions en matèria de propietat intel·lectual. En elles s’explicaran conceptes bàsics sobre drets d’autors (definició, objecte, subjecte i contingut del dret d’autor), es presentarà a CEDRO com a entitat de gestió d’editors de música impresa i es donaran solucions legals a les societats musicals per a un correcte compliment del marc legal ara vigent. Així mateix, no es descarta arribar en un futur a un acord econòmic en relació a les llicències de CEDRO per als socis de la FSMCV.

El cicle de concerts en el Templet de Castelló complix una dècada

D

iumenge 14 d’abril començava una nova

ampliada des de l’última edició de la campanya

edició del cicle “Concerts al Templet” que

al templet del Moll de Costa del Grau, en l’època

des de fa deu any organitzen conjuntament

estival”. Manuel Esbrí va destacar que “un total

l’Ajuntament de Castelló i la delegació de la FSMCV

de 7 municipis representats per les seues bandes

a Castelló.

estaran presents en aquesta campanya; de la

La temporada, que conclourà en el mes d’octubre,

resta d’actuacions, 10 concerts s’interpretaran per

va estar presentada pel regidor de Cultura de

la Banda Municipal i 3 corresponen a les Bandes

l’Ajuntament de Castelló, Vicent Sales, el president

de Castelló: la Castellonenca i la Unió Musical

provincial de Castelló de la FSMCV, Manuel Esbrí, i

del Grau, i a destacar, l’actuació de l’Associació

el director de la Banda Municipal de Castelló, José

Musical Castalia que s’incorpora a la campanya

les excepcions del mes d’agost i els diumenges

Vicente Ramón Segarra.

per primera vegada”.

que coincideixen amb les Festes, alternant la

Tal com va explicar Vicent Sales, es tracta “d’una

En estreta col·laboració amb la FSMCV s’ha

programació de concerts de la Banda Municipal,

oferta cultural basada en concerts dominicals de

dissenyat un calendari de 20 concerts, que abasta

amb uns altres de diferents formacions de la

banda en el Templet del Parc Ribalta i que ha estat

des del mes d’abril fins al mes d’octubre, amb

província.

10


Música i poble Activitat federal

La Federació demana al director de CulturArts participar en els projectes que afecten al col·lectiu Membres de la FSMCV es van reunir el passat 4 de març amb Manuel Tomás, director de CulturArts, per a abordar la situació després de la creació d’aquest contenidor cultural que agrupa, entre uns altres, al desaparegut Institut Valencià de la Música (IVM).

L

a FSMCV va sol·licitar a Tomás participar en la formulació i desenvolupament de projectes socials, educatius i culturals que afecten

al seu col·lectiu. “Aquestes iniciatives serien més potents, eficaces i eficients si s’estableix un diàleg rigorós i professional amb els protagonistes o desti· nataris de les mateixes”, segons la Federació. Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va oferir “col·laboració i establir sinèrgies per a cons· truir des de la planificació i el diàleg una indústria cultural més forta i cohesionada” des de la qual abordar el desenvolupament de projectes europeus i d’internacionalització de les societats musicals. A més, Almería va manifestar que “la creació d’un Departament de Mecenatge i Patrocini és una bona notícia per a una vella demanda de la FSMCV que espere cristal·litze en una llei que done solucions i recursos al sector”. En aquest sentit, la Federació creu que caldria desenvolupar una estructura del mecenatge més social i participativa incloent el micro mecenatge com a

Un moment de la reunió mantinguda amb el nou director de CulturArts.

model de suport ciutadà i d’associacionisme i que

en les àrees artístiques. Almería va assenyalar refe-

A açò, cal afegir la forta repercussió de la pujada de

s’equipararen les deduccions fiscals al marc euro-

rent a això que “a CulturArts li hauria de precedir un

l’IVA i la retallada del 93% del finançament del Mi-

peu. Tot això, sense que l’administració eludisca la

plantejament estratègic” i va reivindicar “el consens

nisteri de Cultura que passa de 2,1 milions en 2011

seua responsabilitat en l’estructura cultural.

polític en la Llei Valenciana de la Música”.

a 1,7 en 2012 i 120.000 euros en 2013, any en el

No obstant això, la rapidesa amb la qual semblava

Retallades i IVA

qual l’IVM no rep gens. La FSMCV creu que l’IVA en

que s’anava a abordar una nova llei que millorase a

La situació del sector cultural és molt greu a la Co-

el sector cultural hauria d’estar en el tipus reduït del

la de 2002 no s’ha concretat per José Ignacio Wert,

munitat Valenciana, segons un informe del Consell

4% com fórmula per a reactivar el sector.

ministre d’Educació, Cultura i Esport, a pesar de les

Valencià de Cultura (CVC), i s’explica amb les brutals

Maria José Català, va afirmar que “el sector cultu·

propostes del PP en la Comissió de Cultura en 2011.

retallades en 2013 a les entitats que s’agrupen en

ral a la Comunitat Valenciana constitueix un sector

La llei actual permet als particulars desgravar un

CulturArts (IVM, Teatres, IVAC i IVACOR) que passen

estratègic, atès que aporta un 3% al PIB, en el qual

25% d’IRPF i a les empreses se’ls retorna un 35%

de 27,2 milions a 16,7 (-38%), les subvencions de

treballen 48.500 persones i aporta 2.322 milions

en l’impost de societats. El model a desenvolupar

5,6 milions a zero euros, el pressupost per al fo-

d’euros anuals a l’economia valenciana”.

podria ser l’anglosaxó o l’europeu on el desgrava-

ment de la música i del teatre, el sector audiovisual,

La FSMCV espera des de març de 2012 mantenir

ment arriba des del 50% al 100%.

promoció dels arts, beques… de 5,6 milions a 3,3

una reunió amb Català. Fa dos mesos va sol·licitar

Tomás va manifestar que pròximament estarà con-

(-40%) i la despesa de personal es redueix un 25%.

formalment una entrevista que espera es puga por-

closa l’estructura organitzativa de CulturArts i que

El sector cultural va perdre 4.000 llocs de treball en

tar a terme en breu per a abordar projectes i progra-

seguiria reunint-se amb tots els sectors implicats

2010 .

mes relacionats amb la seua conselleria.

11


Música i poble Activitat federal

Joan Garcés obté el seu tercer Guiness World Record després de dirigir a la Banda Federal en 2012 La FSMCV publicarà la biografia de Garcés, el director més longeu del món amb 73 anys en actiu, per la seua dilatada i excepcional trajectòria musical

J

oan Garcés Queralt (1914, Benifairó de les Valls, València) ha obtingut el certificat que acredita el seu “sorprenent” tercer Guinness

World Record després de dirigir a la Jove Banda Sinfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) en el Palau de la Música de València el 14 d’octubre passat. Garcés va complir 99 anys el passat 18 d’abril, com el director més longeu del món amb 73 anys en actiu. En aquest concert va batre el seu propi rècord del que la Federació va recopilar tota la informació gràfica, audiovisual i mediàtica que va documentar aquesta fita. Mitjans de comunicació de tot el món es van fer eco d’un concert que el músic segueix recordant emocionat. Garcés pensa que podria batre, una vegada més, el seu rècord perquè il·lusió no li falta i estaria encantat d’intentar-ho amb una excel·lent formació com la qual va dirigir i en la qual van confluir joves valors i la seua dilatada experiència professional. La FSMCV publicarà la biografia de Garcés en la qual el seu autor, Sergi Arrando, relata la història d’una vida dedicada a la música dirigint formacions tan destacades com la Unió Musical de Llíria, les Bandes Municipals de València i Castelló, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Saguntina i l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil. En aquest treball, amb pròleg del professor d’Història de la Música en el Conservatori Superior de Música de València José Pascual Hernández Farinós, que veurà la llum després d’estiu, es fa una aproximació a la trajectòria vital d’aquest personatge de la vida

llarg del conflicte. En acabar la guerra civil, va dirigir

Garcés va rebre en 2006 el primer rècord Guinness

musical valenciana.

les bandes de Faura i Quartell, iniciant així una car-

a la carrera més llarga com director de bandes civils

El director, fill de músics de la Societat Artistico

rera professional lligada a la direcció de bandes de

(1939-2006). Eixe mateix any va dirigir com convidat

Musical de Faura, va ser alumne de Manuel Palau

música amb gran reconeixement de la crítica.

la Banda Municipal de Castelló en l’Auditori d’aques-

i premi fi de carrera en el Conservatori Superior de

Va acabar la seua carrera professional dirigint a la

ta localitat.

València en l’any 1936. Quan es preparava per a

Banda Municipal de València però en cap moment es

En l’any 2011 va dirigir a la Banda Municipal de

estudiar amb José Iturbi va esclatar la guerra civil,

va desvincular del món de les societats musicals de

València en el Palau de la Música, revalidant així el

ampliant estudis de piano amb Leopoldo Querol al

moltes de les quals és director honorari.

rècord.

12


Música i poble Activitat federal

La Jove Banda Simfònica de la FSMCV oferirà un concert a Teatros del Canal de Madrid Serà el diumenge 5 de maig a les 12:30 hores del matí. Amb esta actuació, baix la direcció del mestre Rafa Garrigós, l’agrupació enceta la nova temporada de concerts de 2013.

U

n concert a la Sala Roja de Teatres del Canal de Madrid serà el punt d’inici de la temporada que ara enceta la Jove Banda Simfòni-

ca de la FSMCV. Serà el diumenge 5 de maig a les 12:30 hores del matí baix la batuta del mestre Rafa Garrigós, que assumeix la direcció artística en este nou exercici. Per a preparar el concert, els 100 músics valencians faran un encontre de treball a la localitat de Navajas (Castelló), on prepararan el programa triat per Garrigós per a este primer concert de 2013. Un programa integrat per composicions d’autors nascuts a la Comunitat Valenciana o amb molta relació, com és el cas de Miguel Asins Arbó qui, a pesar de nàixer a Catalunya, està plenament integrat en la tradició musical valenciana. Així doncs, iniciarà el concert les Invenciones para banda d’Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) per continuar amb Per la flor del lliri blau del mestre saguntí Joaquín Rodrigo Vidre (1901-1999). En la segona part, la formació federal interpretarà dos obres de Juan Manuel Molina Millá (1940), el pasdoble Rocío i Portillo andaluz. Esta segona part inclourà també l’obra Los Madriles de Miguel Asins Arbó (1918 -1996).

Músics de la Banda Federal ofereixen un concert a Burdeos amb l’Orquestra de la xarxa ERY

Q

uatre músics de la Jove Banda Simfònica de

Els músics, seleccionats pel seu alt nivell tècnic i in-

rells i Eduardo Betes Ribes (20 anys, clarinet) de la

la FSMCV participaran en un concert amb la

terpretatiu, pertanyen a la plantilla de la Jove Banda

Banda Primitiva de Paiporta.

Jove Orquestra de la xarxa ERY (European

Simfònica de la FSMCV.

Aquest és el segon any consecutiu en el qual la FSM-

Regions for Youth, Regions d’Europa per a la Joven-

Es tracta de José Antonio Marco Almira (19 anys,

CV col·labora amb l’IVAJ-GVA Jove en aquest projec-

tut) que agrupa a deu regions, per a celebrar el Dia

trombó baix) de la Nova Unió Musical de La Granja de

te. En 2012 altres sis músics de la Banda Federal van

d’Europa davant representants del govern de la regió

Rocamora, Alfredo Cabo Carbonell (20 anys, trompa)

participar en la iniciativa, que va ser valorada molt

de Aquitaine i de la Comissió del Parlament Europeu

de la Societat Musical d’Alboraia, Carolina Tomás Pla

positivament per ambdues entitats, per la qual cosa

en Burdeos (França) entre els dies 22 i 26 d’abril.

(19 anys, oboè) de la Unió Musical d’Albalat dels So-

s’ha tornat a col·laborar.

13


Música i poble Activitat federal

El III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana: Informe de progreso Por Pau Rausell Köster. Coordinador Académico del III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana: De la memoria a la innovación.

E

l III Congreso de Sociedades de la Comunidad Valenciana lleva la mitad de su recorrido en marcha y quizás sea la hora de realizar

un balance de progreso. Primero aclarar a grandes rasgos las características y los objetivos del III Congreso, destinado a aquellos lectores que aún no hayan oído hablar del mismo. El Congreso es el tercero de una serie que comenzó a principios de los años 90 del siglo pasado y que se celebra aproximadamente cada década. Así pasamos del congreso de 1991, cuyo lema era “Las Bandas de música hacia el año 2000”, al de finales de 2001, sin ningún título oficial, para alcanzar a éste de 2013 cuyo lema es “De la memoria a la innovación”. El objetivo de estos congresos generales es establecer un marco para el debate y la prospectiva, evaluando los modelos de funcionamiento del asociacionismo musical, tratando de anticiparse a las nuevas realidades contextuales y facilitando interpretaciones y acciones que sirvan para adaptarse y mejorar la competitividad socioeconómica del movimiento musical. También en esta introducción cabe destacar, que, coherentemente con el lema del congreso, queríamos proponer una fórmula de interacción que por una parte fuera capaz de recoger esa dimensión de la memoria y por otra articulara una espacio de interacción innovador y que ampliara la frontera de posi-

masa social del asociacionismo musical; b) posibi-

mantener su competitividad en el futuro, promovien-

bilidades de la comunicación. Es por ello que decidi-

litar el mayor grado de participación del mundo de

do sus ideas fundacionales de fomento de la música,

mos, en cómplice connivencia con la Junta Directiva

las bandas, y c) articular procesos y metodologías

la cultura y la interacción social.

de la FSMCV, desparramar el III congreso, tanto en el

que activen el pensamiento y la discusión y faciliten

Si nos atenemos a los resultados en este momento a

tiempo -6 meses de finales de Enero a finales de Ju-

el dialogo.

mitad del recorrido, podemos decir que nos sentimos

nio de 2013- como en el espacio de las redes socia-

La lógica básica que subyace al Congreso es que un

moderadamente satisfechos. Entre el 26 de enero de

les y así nos hemos dedicado a marcar con nuestra

conjunto de experiencias y perspectivas, en formato

2013 y el 23 de abril, se ha visitado la página 4270

presencia una impactante página web, y hemos de-

de pequeñas propuestas audiovisuales, estructu-

veces de las cuáles 2120 son visitas únicas. Es decir,

cidido transitar, sin complejos por Twitter, Facebook,

radas alrededor de 7 grandes epígrafes, activen y

más de 2100 personas distintas han echado un vis-

Pinterest, Vimeo, Blogs, Mapas de Google… con tres

canalicen la discusión y permitan, junto con las en-

tazo a los contenidos del III Congreso, circunstancia

objetivos básicos: a) acceder a aquellos potenciales

cuestas planteadas, posicionarse a los ciudadanos

que ya de alguna manera supera el nivel de atención

pensadores que con una ingente cantidad de capital

relacionados con el asociacionismo musical, sobre

o la audiencia objetiva de los congresos anteriores

humano tenemos constancia de que son parte de la

lo que deben hacer las sociedades musicales para

que podrían reunir finalmente a unas 500 o 600 per-

14


Música i poble Activitat federal

sonas como máximo. Según los datos con los que contamos la duración media de la visita es de 7 minutos y medio, cifra bastante elevada para la mayoría de las páginas, lo que permite aproximadamente visualizar un par de videos. También la proporción de rebotes (usuarios que abandonan la página antes de los 10 segundos) es bastante baja para el promedio habitual –sólo el 10%- , lo que indica es que la gente que entra es mayoritariamente consciente de las características del contenido. El 40% de los visitantes nos llega tecleando directamente la URL del congreso que es www.congresocietatsmusicals. eu, mientras que más de un 50% lo hace derivado de terceras fuentes. La principal fuente en la generación de visitantes es la página web de la FSMCV (35% del total del tráfico de referencia), seguida por la plataforma social Facebook (25%) y Twitter (15%). Desde el punto de vista del origen de los visitantes, lógicamente la mayoría provienen de España, pero

considerar algunos participantes que debían retirar-

nos recuerda que las sociedades musicales “no son

la web cuenta con unas decenas de entradas de

se por mezclar a las bandas con la política.

robots”. Es por ello que, junto con la FSMCV esta-

países como Gran Bretaña, Estados Unidos, Méjico,

También las encuestas nos van proporcionando in-

mos intensificando el esfuerzo de la comunicación

Bélgica. Contamos incluso con algunas visitas de si-

formación relevante y muy significativa y nos ani-

con estrategias que van desde la edición de carteles

tios un poco más exóticos como Hungría y Egipto.

man a plantear nuevas cuestiones y preguntas que

físicos –que ya se han distribuido entre las Socieda-

Hay que destacar que el III Congreso ha realizado un

seguiremos formulando. Así, en conjunto, podemos

des Musicales-, la participación física en reuniones

enorme esfuerzo en proveer todos los contenidos en

constatar que el objetivo se va cumpliendo y se va

comarcales (como ya hemos hecho en l’Horta Nord

castellano, valenciano e inglés, conscientes que de

articulando un corpus de discusión de nivel y en-

i Sud) y en la elaboración de una estrategia de co-

lo que tratamos aquí es relevante no sólo para las

vergadura. Otro dato positivo interesante es que los

nexión directa con los usuarios registrados para que

Sociedades Musicales sino también para el conjunto

usuarios registrados muestran una notable disper-

nos ayuden a la difusión a través de técnicas de

de la sociedad valenciana y es también significativo

sión geográfica y en estos momentos prácticamente

“mancha de aceite”. Nos encontramos a mitad de

para Europa en cuanto al tratamiento, utilización e

no hay ninguna comarca que no esté representada

camino y nuestro propósito es acelerar el proceso

impacto de los fenómenos culturales y la producción

en el conjunto de los usuarios inscritos, lo que de-

para alcanzar objetivos que en estos momentos se

simbólica.

nota una adecuada capilarización del mensaje del III

cifran en al menos superar los 600 inscritos y que de

Y hemos podido comprobar que algunos de los vi-

Congreso que ha llegado a todos los territorios.

éstos al menos el 10% participen de manera activa

deos relacionados con la innovación, como el que

A pesar de los análisis anteriores no nos sentimos

y comprometida y aporten contenidos de valor aña-

relata la experiencia de la propuesta de SOLFABOX o

del todo satisfechos ya que el número de usuarios

dido al debate.

el de la gestión en “la nube” de las escuelas de mú-

registrados (150), es decir aquellos que van más

A ello nos conjuramos a partir de ahora. Es por ello

sica, han generado una notable curiosidad, liderando

allá de limitarse a mirar y se muestran en principio

que apelamos a la implicación del conjunto de las

el número de reproducciones con más de 500 entre

predispuestos a participar, nos parece una cifra es-

personas relacionadas con el asociacionismo musi-

las dos. También la experiencia de la recuperación

casa dada la dimensión del movimiento asociativo

cal y queremos resaltar que es el momento de pen-

del cine por parte de la Unión Musical de Llíria alcan-

musical.

sar, hablar y prepararse para un futuro con muchas

za las 200 reproducciones o 160 las aportaciones

Es cierto que el modelo propuesto de congreso corre

incertidumbres pero también contenedor de nume-

sobre el modelo de gestión contable del profesor de

el riesgo de convertirse en una plataforma excesiva-

rosas esperanzas. Es el momento de elegir el futuro

Economía Financiera de la Universidad de Valencia y

mente fría para la interacción, especialmente para

que podemos construir colectivamente para el aso-

directivo de la Sociedad Musical de Godella, Vicente

aquellas generaciones menos propensas a las redes

ciacionismo musical

Sanchís. Otros videos, como el de la conexión de las

sociales virtuales y pensamos que efectivamen-

¡¡Regístrate, participa y seamos cómplices en el di-

Sociedades Musicales con los movimientos sociales,

te hay que hacer caso a “la voz de la experiencia”

seño del futuro de las sociedades musicales del siglo

por el contrario, han generado alguna polémica al

en la magnífica aportación de Angel Asunción que

XXI¡¡

15


Música i poble Activitat federal

La FSMCV participa a Turquia en la quarta trobada del projecte europeu LLLE Les ciutats d’Ankara i Istanbul han acollit del 10 al 14 d’abril les jornades de treball del projecte Learning in Later Life – Europe (LLLE), en el qual participen socis de França, Turquia, Polònia i Espanya.

L

a delegació de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana estava integrada per 10 persones, encapçalades pel

president la FSMCV, Josep F. Almería Serrano i el directiu responsable del projecte José Manuel Fernández Socuéllamos. Així mateix, i com en les ocasions anteriors, es va convidar a la Confederació Europea de Músics Jubilats i de la Tercera Edat, en representació de la qual va assistir el seu secretari David Abarca Ipas. El grup ho va completar la formació de música de cambra Quartet de Majors de València. En aquesta ocasió els amfitrions turcs van dissenyar una agenda repleta d’activitats que va començar el dia 11 a Ankara on totes les delegacions van tenir la primera sessió de treball. Després de valorar la proposta d’activitats dels socis turcs d’ICANO, per la vesprada els socis del projecte LLLE van ser rebuts pel sotsgovernador de la ciutat d’Ankara, qui els va explicar un programa d’atenció a les persones majors per al seu seguiment amb tecnologia avançada. Després van poder visitar l’associació Kecmek i el Centre Yonca Living, on els socis del projecte LLLE van poder conèixer les activitats que allí es realitzaven, entre elles les pintures a l’aigua o la confecció de diferents teixits artesanals. També va haver temps per a visitar l’aquari d’Anka-

brarà a València i dels procediments per a concloure

ra, per a acabar la jornada en el col·legi privat Ca-

el projecte: enquestes, manual i informe final.

gri. Allí el Quartet de Majors València, integrat pels

Posteriorment les delegacions van visitar el mau-

clarinets del Casino Musical de Godella José Vicente

soleu de Mustafa Kemal Atatürk, oficial de l’exèrcit

Casar Rovira de 61 anys, Eduard Galindo Llorens de

turc i cèlebre estadista, així com el fundador i primer

62 anys, Julio Rausell Bru, de 67 anys i el clarinet

president de la moderna República de Turquia. Des-

baix del Centre Eslava d’Albuixec, Antonio Jurado

prés van visitar la mesquita Aslanhane per a acabar

Soriano de 64 anys, tots ells integrants de l’Agrupa-

el matí en el castell d’Ankara.

ció Musical de Majors de L’Horta Nord, van oferir el

Per la vesprada els representants europeus van po-

concert que estava programat per a aquesta trobada.

der fer compres en el basar d’Ankara, després de les

Un concert en el qual va participar també un grup de

quals es van desplaçar amb avió a Istanbul.

Ciència i Civilització de l’Islam per a acabar visitant

majors de musical tradicional turca.

En la històrica ciutat van gaudir d’una visita cultural

la Gran Mesquita Blava d’Istanbul.

En la sessió de treball del dia 12 es van repassar els

a Panaroma-1453, on es commemora la presa turca

Després de la trobada a Turquia, València es prepara

detalls de l’última reunió del projecte, que se cele-

de la ciutat d’Istanbul, visitant també el Centre de

per a acollir l’última reunió del projecte europeu.

16


Música i poble Activitat federal

FSMCV i Associació Sant Jordi d’Alcoi col·laboren en regular la presència de la música en la festa L’Associació de Sant Jordi i la FSMCV van signar a Alcoi el protocol sobre la participació de les societats musicals associades a la FSMCV en les Festa de Moros i Cristians d’Alcoi.

E

l president de la FSMCV Josep F. Almería i el seu homòleg de l’Associació de Sant Jordi Rafael Tortosa van signar el document en la

sala d’assemblees del Casal de Sant Jordi el passat 6 d’abril. Allí, Tortosa va indicar que “és per a l’entitat que presidisc un dia de satisfacció per la signatura d’aquest protocol d’actuació entre la Fe· deració de bandes i l’Associació de Sant Jordi”, a més “unim, més si és possible, els llaços entre les dues entitats demostrant, una vegada més, que no hi ha festa sense música”. El president va agrair als representants de la FSMCV “per la seua col· laboració i treball. Ha estat un plaer treballar amb vostès, aquesta és la seua casa, sempre estarà oberta a la cultura i, per tant, al món de la música”. Per la seua banda, el president de la Federació de Societats Musicals, va explicar que en el protocol fer referència a “fomentar, incrementar, cuidar i difondre el patrimoni musical” relacionat amb les

és el final, sinó el principi d’una mica més gran

Glòria Major de 2011 per les precipitacions) en el

festes de Moros i Cristians.

del que havia”.

qual es marca què fer en els actes que participen

Almería també va explicar que es tracta “d’una

Aquest document naix després del protocol que es

aquestes bandes en cas de pluja.

declaració de voluntats que no resten sobirania a

va signar fa un any entre les societats musicals

Al protocol també s’indiquen recomanacions per a

les entitats implicades” com són les bandes i les

d’Alcoi, l’Associació de Sant Jordi i l’Ajuntament

saber com actuar en els actes en els quals actuen

filaes. La signatura de l’esmentat document “no

d’Alcoi (arran dels esdeveniments viscuts en la

totes les bandes federades en les festes alcoianes en cas de temps desfavorable. A més, haurà una comissió formada per quatre membres de l’Associació de Sant Jordi i altres quatre de la FSMCV que decidirà com solucionar aquestes circumstàncies. En aquest sentit, Ernest Llorens, vocal portaveu de la FSMCV, va explicar que els membres d’aquesta delegació “seran els que davant les contingències del que puga sorgir, es reuniran les vegades que faça falta i seran els quals aportaran la seua infor· mació i “consells” sobre el quins es deu fer per a intentar pal·liar o solucionar el que vaja ocorrent”. Aquest protocol és un document obert que serà revisat cada dos anys. Maribel Vicedo

17


Música i poble Activitat federal

El Circuit Concerts es presenta al Museu Valencià d’Etnologia, que acollirà diversos concerts Encara que els concerts del Circuit van començar setmanes abans, el passat 27 de febrer es va presentar oficialment este iniciativa en el Saló Alfons el Magnànim del Museu Valencià d’Etnologia, lloc que a partir de la tardor serà escenari d’alguns dels concerts de la temporada.

L

a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) va presentar, en el Museu d’Etnologia de València, el projecte

Circuit Concerts que promociona grups de cambra i instrumentals en diversos auditoris de la Comunitat Valenciana i la resta de Espanya. Amb aquesta iniciativa, els músics amateurs de societats musicals tenen l’oportunitat de formar part d’un circuit en el qual podran mostrar la qualitat que atresoren en conjunts de xicotet format. La jornada de presentació a més d’un concert, eixa mateixa vesprada, va estar a càrrec de Pedro Rodríguez, vicepresident de la FSMCV, Joan Seguí, director del Museu d’Etnologia, José Manuel Fernández, director de Circuit Concerts, i els grups Quartet DSK, Flehe Brass Quintet i Llevant Chamber Brass. Les formacions seleccionades per a la present temporada de Circuit Concerts són 11: 5 de València, 4 de Castelló i 2 de la província d’Alacant. Concretament es tracta de Llevant Chamber Brass; Púrpura Pansa; Quartet de Llevant; Ensemble Lauro-Donax; Flehe Brass; Vents a tempo; Segorbass; Somtresons; Quartet DSK; Octet Marina Jazz Band i Orquestra de Plectre i Pua. Hi ha 33 espais previstos per als concerts entre els quals es troben: Mustang Art Gallery de la Fundació Ros Aguilar d’Elx, Palau Altea, Club Información i Auditori Municipal de Coix en la província d’Alacant i el Auditori de Rafelbunyol, Club Diario Levante, Auditori de l’ONCE, Museu d’Etnologia, Teatre Micalet, Consolat de Mar i Casa de la Cultura de Puçol en la de València, amb els quals mitjançant un conveni de col·laboració s’emmarca el projecte. A més a més,

cert de Flehe Brass Quintet el 25 de gener. Quartet

xarxa de sales amb un total de 7 concert des del 5

formaran part d’aquest circuit els auditoris i recin-

DSK va actuar en aquesta mateixa sala el dia 28 de

d’octubre al 30 de novembre de 2013. Les actuaci-

tes de les societats musicals que s’adherisquen a

febrer i el 21 de març ho va fer Segorbrass Quintet

ons estaran a càrrec de Flehe Brass Quintet, Cham-

la iniciativa.

& Drums.

ber Brass Llevant, Vent a Tempo, Octect Marina Jazz

Circuit Concerts va iniciar la seua andadura en la

Saló Alfons el Magnànim

Band, Segorbrass Quintet & Drums, Ensemble Lauro-

Mustang Art Gallery (MAG) d’Elx amb un amb un con-

El Museu d’Etnologia de València s’incorpora a la

Donaz i Púrpura Pansa.

18


Música i poble Activitat federal

El Saló Alfons el Magnànim continua acollint actuacions de bandes de música de València Com a complement a l’exposició Arriben Bandes que el Museu Valencià d’Etnologia va inaugurar el passat 22 de novembre de 2012 amb la col·laboració de la FSMCV i que es podrà visitar fins el pròxim mes de juny.

D

es del passat mes de febrer, l’agenda musical de la ciutat de València s’amplia amb el calendari de concerts de música de banda

programats al Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. Es tracta d’una sèrie d’actuacions, emmarcades en la campanya Retrobem la Nostra Música de la Diputació Provincial de València, que venen a complementar l’exposició Arriben Bandes que el Museu Valencià d’Etnologia va inaugurar el passat 22 de novembre de 2012 amb la col·laboració de la FSMCV i que es podrà visitar fins el pròxim mes de juny. La Societat Musical Poblats Marítims i la Societat Musical La Unió de Tres Forques van ser les encarregades d’iniciar este cicle els dies 2 i 3 de febrer, respectivament. De moment ja han passat per aquest escenari en febrer la Societat Instructiu Musical del Palmar (9), Societat Musical Amics de la Música de Benifaraig (10), Unió Musical Santa Cecília de Castellar-Oliveral (16),

Font de Sant Lluís (5), Agrupació Musical de Benica-

títol Els grans fites del repertori bandístic valencià.

Centre de Música i Dansa Natzaret (17), Agrupació

lap (25) i Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí (26).

Un mes després, el 7 de març, es parlava en eixe

Musical de Massarrojos (23) i Associació Musical

El cicle es tancarà en el mes de juny amb sis con-

mateix espai sobre els reptes de l’associacionisme

Banda Els Doctors (24).

certs més: Associació Cultural Allegro (1), Societat

bandístic.

Per la seua banda, en el mes de març les protagonis-

Musical Unió de Pescadors (2), Societat Musical de

Una taula redona molt interessant moderada per

tes han sigut l’Agrupació Musical Santa Cecília del

Malilla (8), Societat Ateneu Musical del Port (9), So-

l’historiador Frederic Oriola que va tindre com a con-

Grau (2), Banda Musical de Campanar (3), Associació

cietat Musical dels Orriols (15) i Agrupació Musical

tertulis al president de la FSMCV, Josep F. Almeria;

Musical La Torre (9), Associació Música Jove de Va-

San Isidre (16).

Francesc Cabanyes, en representació del Museu, i al

lència (10), Agrupació Musical San José de Pignatelli

Precissament coincidint amb la finalització de l’ex-

director Rafa García Vidal.

(23) i Agrupació Musical Gayano Lluch (24).

posició Arriben bandes.

Les xarrades continuaren l’11 d’abril amb la presèn-

Els concerts continuen durant el mes d’abril amb

Tant els concerts com la mostra etnològica sobre el

cia dels compositors valencians Ferrer Ferran, An-

les actuacions de les bandes de l’Associació Cultu-

món i el fenòmen de les societats musicals estan

drés Valero-Castells i Luis Serrano Alarcón.

ral Falla General Barroso, CIM Banda Parroquial de

sent un èxit.

El cicle es completa el 8 de maig amb una confe-

Torrefiel, Centre Instructiu Musical Tendetes, Centre

Xerrades al voltant de les bandes

rència de José Rafael Pascual Vilaplana al voltant de

Instructiu Musical de Castellar-Oliveral, Agrupació

A més a més, i per a donar encara més contingut a

la música festera dels moros i cristians i el dia 5 de

Musical Patraix i Societat Instructiva de l’Obrer Agrí-

l’exposició, des del Museu s’han organitzat una sèrie

juny amb una aproximació al jazz i les bandes de

cola i Musical de Benimamet.

de xarrades al voltant del món de les bandes de mú-

música de la mà de Francisco Blanco Latino i Je-

Ja en el mes de maig serà el torn del Centre Ins-

sica que es van iniciar el dijous 7 de febrer amb una

sús Santandreu, en una taula moderada per Jorge

tructiu Musical de Benimaclet (4), Agrupació Carrera

conferència del director belga Frank de Vuyst baix el

García.

19


Música i poble Activitat federal

Les bandes de música només suposen una inversió de l’1,45% del cost total de les Falles Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, creu que “les sinèrgies entre les Falles i les societats musicals, una senyal d’identitat d’aquest poble, aportarien més valor a la festa”

L

a FSMCV estima que les bandes de música només suposen una inversió de l’1,45% del cost total de les Falles en 2013. Les forma-

cions que han desfilat durant les festes del mes de març per la capital i nombroses poblacions d’Alacant, Castellón i València són cada vegada més reduïdes el que compromet seriosament la qualitat de la música. Moltes bandes de música estan compostes per 10 o 12 músics que veuen més difícil, any rere any, oferir una interpretació digna en els actes en els quals encara resisteix la presència de la música perquè, en alguns d’ells, es prescindeix d’ella per a rebaixar la factura total per aquest capítol. Un músic pot cobrar en aquests dies entre 400 i 500 euros segons el nombre d’actes fallers con-

alertava per la repetició de peces en actes fallers,

Unesco

tractats que tenen preus distints segons siga una

com l’Ofrena, en la qual la majoria de les formaci-

Els experts aconsellen remarcar davant la Unes-

cercavila, arreplegada de premis o l’ofrena. El preu

ons, des del Micalet a la Plaça de la Verge, inter-

co “el sentit d’identitat” de la festa i “a tot i tots

per músic i acte està al voltant de 40 euros però

preten repetidament el pasdoble València.

els quals l’han fet, la fan i la faran possible”. Joan

en el cas de la despertà pot quedar en 20 euros.

En aquest sentit, la FSMCV creu que el conveni de

Seguí, director del Museu d’Etnologia de València

La FSMCV obté les dades d’una enquesta i a partir

col·laboració signat amb la Unió Nacional d’Enti-

creu que “les Falles no poden entendre’s sense la

d’un estudi econòmic de la Interagrupació de Fa-

tats Festeres (UNDEF), una federació integrada per

música o sense els artistes fallers” i recalca que

lles de València.

68 associacions festeres d’àmbit estatal, podria

“des del punt de vista patrimonial i cultural formen

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV,

ser un model a seguir perquè ha vingut a poten-

part del mateix cos”. No obstant això, no havia un

creu que “les sinèrgies entre les Falles i les so·

ciar i enriquir la festa de Moros i Cristians en tota

apartat dedicat a la música en la resolució de la

cietats musicals, una senya d’identitat d’aquest

Espanya i dignificar la seua música, intèrprets i

Conselleria de Turisme, Cultura i Esport en la qual

poble, aportarien més valor a la festa” i manifesta

compositors.

s’incoava l’expedient de declaració de Bé d’Interés

que “ planeja la imatge d’una comissió acompa·

A més a més, acaba de signar estos dies un altre

Cultural Immaterial de les Falles de València.

nyada per música d’un radiocassette en un carro

conveni amb l’Associació de Sant Jordi, una entitat

Cal recordar que la FSMCV va recolçar la candida-

de supermercat que no prestigiaria a les Falles”,

amb 10.000 socis, responsable de l’organització

tura de “l’Espai cultural de les festes de les Falles

encara que les comissions falleres de la Comuni-

d’aquesta festa a Alcoi en la qual les filaes dedi-

valencianes”, per a la seua declaració i ingrés en

tat Valenciana opten majoritàriament per bandes

quen entre un 15% i un 20% a la música.

la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Im-

de música amb una participació total estimada de

La qualitat que exhibeixen les societats musicals

material de la Humanitat de la Unesco que conta

10.000 músics.

en concerts i certàmens nacionals i internacionals

amb més de 11.000 suports fins a ara i defensa un

La Federació es posarà en contacte amb la Junta

contrasta amb el que es pot oferir en els diferents

tipus d’IVA reduït per a aquestes festes que s’han

Central Fallera aquest any després d’obrir un debat

actes de les Falles, una festa reconeguda mun-

vist seriosament perjudicades pel seu augment

en 2011 entorn del repertori, promoció i creació de

dialment que persegueix ser declarada Patrimoni

fins al 21%.

música fallera que aportara valor afegit a la festa i

Cultural Immaterial de la Humanitat.

20


Música i poble Activitat federal

Un total de 24 bandes federades participen en el segon cicle de Les bandes a les Arts Els concerts es perllongaran fins a finals del mes de maig i tindran lloc en l’Auditori i la Sala Martín i Soler del Palau de les Arts Reina Sofia. L’entrada serà de 3 euros.

U

n total de 24 bandes de música de la Comu-

realitzat un sorteig en el qual va estar present un

nitat Valenciana participen en el segon cicle

membre de la FSMCV, atenent a la distribució en

d’actuacions de les Bandes a les Arts en el

funció del nombre de bandes que tenen fins a 60

Palau de les Arts Reina Sofia que tindrà lloc durant

músics; les que tenen entre 60 i 90 músics i les de

els mesos d’abril i maig.

més de 90.

El concert inaugural va tindre lloc el dissabte 20

De les 24 bandes de música seleccionades 14 ban-

d’abril i en ell participaren l’Ateneu Musical i d’En-

des tenen menys de 60 components i actuaran en la

senyament Banda Primitiva de Llíria i la Unió Musical

Sala Martín i Soler; la resta, amb més de 60 compo-

de Llíria.

nents, actuaran en la Sala L´Auditori.

En aquest cicle d’actuacions participen bandes de

Hi haurà un total de 12 concerts, en cadascun dels

música de Faura, Alaquàs, Xàtiva, Moncada, Siete

quals actuaran dues bandes de música. L’entrada als

Aguas, Calp, La Vall d’Uixó, Altea, Benlloch, Alfafar,

concerts serà de 3 euros.

Tibi, Quart de Poblet, Benimeli, València, Serra, Cas-

El Palau de les Arts va obrir les seues portes a la

tellnovo, Benisanó, Castellar-Oliveral, Sella, Senyera,

música de banda l’any passat. Es tracta d’una vella

Geldo i Teresa.

reivindicació de la FSMCV que finalment es va fer

Per a determinar la participació de les bandes en

realitat gràcies a l’acord entre la Conselleria de Go-

aquest cicle d’actuacions del Palau dels Arts s’ha

vernació i el Palau de les Arts Reina Sofia.

Calendari d’actuacions: Sala L’Auditori del Palau de Les Arts: Dissabte 20 d’abril Banda primitiva de Lliria Unió Musical de Lliria Diumenge 21 d’abril Societat Juventut Musical de Faura Unió Musical d’Alaquàs Diumenge 5 de maig Soc Musical La Primitiva Setabense de Xátiva Centro Artístico Musical de Moncada Dissabte 11 de maig Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas Sociedad Musical de Calp Diumenge 12 de maig CIAC de La Vall d’ Uixó Societat Filarmònica Alteanense de Altea Sala Martín i Soler del Palau de Les Arts: Dissabte 27 d’abril Unión Musical Amor al arte de Benlloch Agrupació Cultural Amics de la Música d’Alfafar Dissabte 4 de maig Sociedad La Magdalena de Tibi Asociación Barrio del Cristo de Quart de Poblet Diumenge 5 de maig Agrupación La Rectoría de Benimeli Centro Musical Tendetes de Valencia Dissabte 11 de maig Societat Musical La Primitiva de Serra Sociedad Artístico Musical de Castellnovo Diumenge 12 de maig Sociedad ‘La Familiar’ de Benisanó Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Oliveral Dissabte 25 de maig Unión Musical L’Aurora de Sella Agrupació Musical de Senyera Diumenge 26 de maig Sociedad Musical de Geldo Unió Musical Santa Cecilia de Teresa

21


Música i poble Activitat federal

Las escuelas de música son un hito histórico por su labor en miles de alumnos desde el siglo XIX El doctor de la Universitat Jaume I de Castelló proposa un “projecte educatiu propi i diferent dels conservatoris”, de formació, renovació i investigació contínua i un finançament adequat.

L

es escoles de música són, des del segle XIX, una fita històrica per la seua labor social, cultural i educativa en centenars de milers

d’alumnes que han passat per elles durant més d’un segle, segons la tesi doctoral “Perspectives docents de les escoles de música de les societats musicals valencianes: història, present i futur” de Remigi Morant, professor de la Universitat de València, doctor per la Universitat Jaume I de Castelló i assessor educatiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). La hipòtesi de partida plantejava “l’errònia i gene· ralitzada tendència a reproduir els plantejaments dels conservatoris elementals de música”. L’objectiu d’aquesta investigació era fer un estudi profund d’aquests centres educatius no reglats des d’una perspectiva docent i atendre a les característiques, problemàtica, proposades de millora i modernització del model de la Comunitat Valenciana, diferent a altres de la resta d’Espanya, Europa i Iberoamèrica.

La tesi doctoral destaca que el finançament ha

i aporta prestigiosos estudis que constaten que els

Morant proposa unes escoles de música amb un

passat del 70% en els seus inicis a un 15% en

ensenyaments musicals i artístiques aporten als

“projecte educatiu propi i diferenciat dels con·

2010 i que la seua sostenibilitat depèn de les so-

estudiants seguretat, responsabilitat, confiança,

servatoris”, d’ensenyament sense límit d’edat i

cietats musicals, les famílies i, en menor mesura,

autodisciplina i compromís en la seua tasca.

de formació, renovació pedagògica i investigació

l’administració autonòmica, municipal i estatal.

Les conclusions d’aquests treballs són que els

contínua recolzada amb un finançament adequat

Aquesta paulatina rebaixa llastra el projecte edu-

alumnes que segueixen estudis d’educació musi-

de l’administració que en algunes comunitats

catiu dels 591 centres de la Comunitat Valenciana

cal obtenen millors resultats acadèmics en anglès,

autònomes d’Espanya els sustenta al 100%. No

(342 escoles de música i 249 escoles d’educands)

llengua, matemàtiques, història i ciència, que els

obstant això, a la Comunitat Valenciana estan ads-

que percebran 4,75 milions d’euros en 2013, un

seus companys que no els segueixen, millors no-

crites a societats musicals, entitats sense ànim de

60% menys que els 11,8 milions que va sol·licitar

tes en un 90.2% dels casos i guanyen en atenció,

lucre, que perceben només un 23% en concepte

la FSMCV en 2009 en unes esmenes que va recol-

percepció i autoestima.

d’ajudes. Aquests centres educatius van suposar,

zar l’oposició i la majoria parlamentària del PP va

La investigació posa en valor el treball de sensi-

des d’una perspectiva social, el que molts pobles

rebutjar. La Federació va ajornar aquesta reivindi-

bilització de la FSMCV en els mitjans, estaments

sense possibilitats accediren a una formació, en

cació per la situació econòmica fins a 2014.

polítics i fòrums nacionals i internacionals que

competència amb els conservatoris de les ciutats

Educació musical

precedeix a diverses iniciatives a la Comunitat Va-

i amb les classes particulars que rebia una elit

Morant remarca que l’educació musical reporta

lenciana que observen la música com una eficaç

burgesa, que va motivar la democratització de la

“grans beneficis educatius, el que fa indispensa·

eina en el rendiment educatiu i en la lluita contra

música.

ble la col·laboració entre tots els nivells formatius”

el fracàs i l’abandament escolar.

22


Música i poble Activitat federal

Incoherències legislatives

anys en els quals Morant ha realitzat nombroses

d’estudis impartit és el mateix que el conservatori

La legislació i les normatives derivades tenen di-

enquestes entre directors i responsables que han

de referència. El tipus de música predominant en

verses incoherències: exposen la necessitat que

servit per a identificar les problemàtiques econò-

les classes és la música clàssica (97%) molt per

l’administració facilite la simultaneïtat dels estudis

miques, educatives i de formació del professorat

damunt de gèneres com la folklòrica (56%), jazz

de música i l’ensenyament obligatori i, no obstant

degudes a la “històrica discriminació d’aquests

(31%) o antiga (22%), per la gran tradició clàssica

això, no s’ha apostat pels centres integrats com

centres educatius per impartir estudis no reglats

o la falta de bibliografia moderna.

una possibilitat educativa i en les convocatòries

i no considerar-se com una eixida professional”.

La tesi doctoral ha estat dirigida per les professo-

d’ajudes es valoren els cursos i activitats de for-

Més del 90% dels enquestats considera necessà-

res Mª Empar Porta i Mª Reina Ferrández de la Uni-

mació però una ordre els excloïa com beneficiaris

ria una nova reglamentació del model, plantegen el

versitat Jaume I de Castelló. El prestigiós tribunal,

fins a fa poc. Tampoc sembla lògic regular a l’hora

reconeixement com centres educatius de ple dret

format per Román de la Calle, catedràtic d’Estètica

les escoles de música, pel seu pes específic, i les

i la majoria considera insuficient la formació rebu-

i Teoria de les Arts; Ricard Huerta, doctor en Be-

de dansa.

da però menys d’un 10% ha participat en algun

lles Arts, llicenciat en música i director de l’Institut

A més, un decret assenyala la importància de les

programa d’innovació educativa. L’edat mitja del

d’Investigació en Creativitat i Innovacions Educati-

tutories, la coordinació entre centres educatius i

professorat és de 32 anys, el 68% són homes i el

ves de la Universitat de València; i Maravillas Díaz,

facilitar la simultaneïtat d’estudis i possibles con-

32% dones.

Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i pro-

validacions que en l’educació primària no es con-

Així mateix, el nivell de contacte o de col·laboració

fessora titular de l’àrea de Didàctica de l’Expressió

templen.

del seu professorat amb els col·legues de conser-

Musical de la Universitat del País Basc i un referent

Enquestes

vatoris, Educació Primària o Secundària de la zona

en educació musical; va qualificar el treball amb la

La investigació és el fruit del treball de quatre

és molt baix i en un 80% dels casos el programa

menció “cum laude”.

El Centre d’Estudis treballa en oferir nous cursos de formació per als membres de les societats musicals El passat mes d’abril ha tingut lloc una nova edició del curs d’habilitats socials en el qual van participar 20 alumnes que s’havien quedat fora de la primera convocatòria

L

’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de València va acollir la segona edició del curs “Com relacionar-se amb els

altres de forma adequada: interacció personal i assertiva”, organitzat des del Centre d’Estudis de la FSMCV. Els 20 alumnes que assistiren a les classes impartides per José Luis Lozano Pérez, consultor i expert en formació d’empreses en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, tots ells directius, gerents, directors, professors i músics de societats muscicals de societats musicals, s’havien matriculat per a la primera edició però no van poder realitzar-lo a causa de la falta de places. A hores d’ara el Centre d’Estudis treballa en nous cursos encaminats a millorar la gestió de les societats musicals a través de la formació de les persones que formen part del col·lectiu: directius, músics, professors, etc.

23


Música i poble Activitat federal

La música une a las familias en el I Festival de Música y Familia celebrado en Torrevieja La FSMCV y la Diputación de Alicante han hecho posible esta actividad, con el apoyo del Ayuntamiento de Torrevieja y la Unión Musical Torrevejense.

E

l I Festival Música y Familia se celebró en el auditorio del Teatro Municipal de Torrevieja gracias a un convenio entre la Diputación de

Alicante y la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, con la colaboración del Ayuntamiento de Torrevieja y la Unión Musical Torrevejense, siendo la sede esta primera vez la comarca Vega Baja y Baix Vinalopó. Al mismo asistieron la directora territorial de Gobernación de Alicante, Araceli Martínez Márquez; el alcalde de Torrevieja Eduardo Dolón; el concejal de Hacienda y diputado provincial de Turismo, Joaquín Albadalejo; la Coordinadora del CEFIRE, Susana Miralles; el presidente provincial de la FSMCV, Miguel Lozano y el presidente comarcal de la FSMCV Vega Baja y Baix Vinalopó, Ramón Mas; así como los presidentes de las bandas participantes: la Banda Joven de la Sociedad Unión Musical de Almoradí; Banda Juvenil de la Unión Musical de Benejúzar; la Banda de Educandos de la Asociación Músico Cultural Santa Cecilia de Elda y la Banda de la Academia de Música de la Unión Musical Torrevejense. Todas ellas ofrecieron unas actuaciones que merecieron el largo aplauso del público asistente. El objetivo principal del I Festival Música y Familia fue acercar la música clásica y el mundo de las bandas, a todos los niños/as que están estudiando primaria y secundaria, y concretamente en este primer festival, compartirlo con los mayores que llenaban las casi setecientas butacas del teatro. El fin de fiesta fue, en opinión del público asistente “espectacular”. Juan Rafael Muñoz Muñoz, vicedecano y profesor

ractuaran con la banda. Juan Rafael, autor de las

de la conocida canción Color Esperanza de Diego

de Magisterio Musical de la Universidad de Almería

letras y música que se cantaba en ese momento,

Torres, seguido por más de ochocientas personas,

dirigió a una selección de músicos de las bandas

intentó enseñar las coreografías de las canciones

entre público y músicos, dirigidos por Juan Rafael

participantes de Elda, Almoradí, Benejuzar y To-

entre risas y aplausos del público que se dejó guiar

Muñoz Muñoz. Toda una fiesta “en familia” que na-

rrevieja. Y no conforme con ello, también dirigió

por las explicaciones del director.

die olvidará gracias a la música.

al público haciendo que cantaran, bailaran e inte-

El I Festival de Música y Familia finalizó al ritmo

Encarna H. Torregrosa

24


Música i poble Activitat federal

El públic recolça a Almoradí l’homenatge de la FSMCV a la Banda Municipal d’Alacant Tot i que l’acte va ser tot un èxit, l’ombra de les retallades pressupostàries que afecten esta formació depenent de l’Ajuntament d’Alacant, va estar present durant el concert.

A

mb l’aforament al complet, l’Auditori Mu-

l’Exèrcit de l’Aire a Madrid, Tinent Coronel Manu-

Un concert marcat per les retallades

nicipal d’Almoradí va acollir el divendres

el Ruiz, Joaquín Grau, Tinent Coronel i Director de

El concert d’aquesta formació musical professio-

22 de febrer, el concert oferit per la Banda

l’Escola de Músiques Militars d’Espanya, Armando

nal, fundada en 1912, que depèn de l’Ajuntament

Sinfònica Municipal d’Alacant amb motiu de l’ho-

Bernabeu, Comandant de la Unitat de Música de

d’Alacant va estar marcat per la greu situació que

menatge que li va retre la FSMCV a iniciativa de les

l’Acadèmia General de l’Aire entre uns altres.

travessa ja que des de 2008 no conta amb pres-

societats de la comarca Vega Baixa i Baix Vinalopó

El concert va ser intensament aplaudit per tots els

supost pel que no pot adquirir partitures i instru-

en el centenari de la seua fundació.

assistents, intervenint abans de la seua finalitza-

ments. La plantilla ha passat de 56 a 46 profes-

A aquest concert van assistir a més de l’alcalde

ció els representants de les institucions presents,

sionals (–17,85%) des de 2011 per jubilacions no

d’Almoradí Antonio Angel Hurtado i membres de

acabant l’acte protocol·lari amb les paraules de

cobertes, al que cal sumar una baixa de llarga du-

la seua corporació municipal, el regidor de cultura

l’alcalde d’Almoradí, qui a més d’agrair la presèn-

ració sense suplir que deixa en 45 els integrants,

de l’Ajuntament d’Alacant Miguel Valor, l’assessor

cia de la Banda Municipal en el seu poble, i als

el que impedeix interpretar moltes obres. El com-

cultural de presidència de la Diputació d’Alacant

organitzadors d’aquest acte per la seua aposta per

promís de renovar les vacants en 2012 no s’ha

Joaquín Santo Matas, el president de la FSMCV

Almoradí com ciutat amfitriona, va recordar al re-

complit i els concerts i les celebracions de la Ban-

Josep F. Almería, el president provincial d’aquesta

gidor Valor la necessitat de seguir apostant per la

da Simfònica Municipal d’Alacant s’encaren amb

Federació Miguel Lozano, així com alcaldes i mem-

seua Banda Municipal, amb la finalitat de que es

desànim pels músics que veuen molt minvades la

bres de corporacions municipals de 14 poblacions

puguen ja cobrir les vacants que estan pendents,

seua qualitat i possibilitats artístiques, posant en

de la comarca que es van unir a les 39 societats

i que són necessàries per al bon funcionament de

joc el prestigi guanyat en cent anys. Al març de

musicals federades que, amb el seu president co-

l’entitat, intervenció que va ser intensament aplau-

2011 els seus integrants van difondre un manifest

marcal Ramón Mas, van organitzar juntament amb

dida per tots els assistents inclosos els professors

per a evitar la reducció de la plantilla que va rebre

l’Ajuntament d’Almoradí i la Unión Musical Almo-

de la Banda Municipal.

milers de suports, entre els quals estava el de la

radí aquest acte. També van estar presents moltes

El concert va acabar amb la interpretació com bis

FSMCV i en el qual es convidava a l’Ajuntament

personalitats de l’àmbit musical com el Director de

del pasdoble Nuestra Banda Musical i Himne a la

d’Alacant a “reconsiderar la seua postura, pel bé

la Unitat de Música del Comandament General de

Comunitat Valenciana.

de la cultura musical”.

25


Música i poble Actualitat

Actualitat

Almoradí, La Aurora de Albatera, Beniarbeg i Unió de Horadada, guanyen el certamen provincial Les quatre agrupacions s’han imposat en el XLII Certamen Provincial de Bandes d’Alacant que enguany s’ha celebrat a Cox, Redován, Ondara i Los Montesinos.

U

n any més, el XLII Certamen Provincial de Bandes convocat per la Diputació d’Alacant va inaugurar els certàmens de les tres dipu-

tacions. Les audicions van començar el primer cap de setmana del mes de març en l’Auditori Antonio Ibáñez Serrano de Redován amb les bandes de la secció segona. La Unión Musical “L’Aurora” d’Albatera va aconseguir el primer premi i Menció d’Honor a l’arribar a Unió Musical d’Almoradí.

Unió Musical L’Aurora d’Albatera.

José Tomás Moñinos Baeza (283,5 punts) i l’Agru-

Unió Musical de Beniarrés.

Unió Musical Horadada de Pilar de la Foradada.

pació Musical de la Societat Cultural i Esportiva Ca-

Musical i Artística de Sax, dirigida per Pedro Lara

de Monforte. El segon premi va ser per a la Societat

rolines d’Alacant, dirigida per Jaume Pascual Sirera

Navarrrete (317 punts) i la Unió Musical de Muro

Nova Unió Musical de La Granja de Rocamora (283

(280 punts).

d’Alcoi, dirigida per Rafael García Vidal (309,5 punts).

punts) i per a l’Associació Musical Santiago Apòstol

Almoradí va guanyar la secció primera

Va tancar l’acte la Societat Musical L’Harmònica de

d’Albatera (272 punts).

Per la seua banda, la Unión Musical Almoradí va

Cox que sota la direcció de Gonzalo Berná Pic van

Per altra banda, Ondara va acollir el diumenge 10 les

aconseguir la Menció d’Honor en l’Auditori de Cox,

interpretar el pasdoble Música i Poble de F. Ferrán,

audicions de la tercera categoria en la qual el primer

on es van realitzar les audicions de les bandes par-

Caràcters de Dondeye i Cantus Laetus de Gillingham.

premi i menció d’honor va recaure a la Unió Musical

ticipants en la primera secció del XLII Certamen

El Certamen continuà a Los Montesinos i Ondara

Beniarbeig amb 337 punts. La Unió Musical de Be-

Provincial. La Unión Musical Almoradí, dirigida per

Set dies després, el dissabte 9 de març, tenia lloc a

niarrés també va arribar el primer premi a l’obtenir

Ángel Crespo García va arribar als 361 punts. També

Los Montesinos, l’audició de les bandes participants

335,5 punts.

la Societat Arte Musical “La Filarmónica” de Callosa

en la quarta secció del XLII Certamen Provincial.

Per la seua banda la Unió Musical de Dolores (313

de Segura, dirigida per Gabriel García Gutiérrez va

La Unió Musical Horadada de Pilar de la Foradada,

punts) i la Unió Musical Sant Fulgenci (285,5 punts)

aconseguir el primer premi amb 340 punts.

va aconseguir el primer premi i menció d’honor a

van aconseguir el segon premi, mentre que la Soci-

Les altres dues agrupacions participants en aquesta

l’arribar a 341 punts. També va obtenir el primer

etat Recreativa Musical d’Altea La Vella es va dur el

categoria van arribar el segon premi: la Societat Unió

premi amb 340,5 punts la Societat Musical “La Lira”

tercer amb 258 punts.

350 punts dirigida per Santiago Quinto Serna. També va arribar el primer premi amb 340 punts el Centre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, dirigida per José Vicente Algado Climent 322 punts i la Unión Musical del Fondó de les Neus, dirigida per Emilio José Alpera Alted. A continuació tres bandes van arribar el segon premi: la Societat Musical “La Pau” de Sant Joan, dirigida per Juan Antonio Espinosa Zaragoza (284,5 punts), L’Harmonia Societat Musical d’Alacant, dirigida per

26


Música i poble Actualitat

El calendari d’actuacions dels certàmens provincials continua a l’Auditori de Castelló L’últim cap de setmana d’abril és la cita per als amants de la música de vent que vullgen escoltar a les bandes de la província.

E

l 36 Certamen Provincial de Bandes de Músi-

Alqueriense de Les Alqueries i Unión Musical Santa

ca organitzat per la Diputació de Castelló serà

Cecilia de Xilxes.

el pròxim dins del calendari de competicions

El Certamen continuarà diumenge pel matí, a les

provincials. Tindrà lloc els dies 27 i 28 d’abril a l’Au-

9:00 hores. Serà l’hora en que pujen a l’escenari les

ditori i Palau de Congressos de Castelló.

formacions que enguany prenen part en la segona

Les actuacions començaran dissabte 27 d’abril a

secció del certamen. Obrirà l’audició l’Agrupació

les 16 hores amb la quarta secció, en la qual només

Musical Vila de Càlig, i a continuació ho faran la Unió

competeix enguany la banda de la Unió Musical Va-

Musical de Betxí, Societat Artístico Musical de Cas-

llduxense de la Vall d’Uixó.

tellnovo, Societat Musical Santa Cecília de La Jana

Eixe mateix dissabte es podran escoltar les agrupa-

i Agrupació Musical Artística Santa Cecilia de la Vi-

cions inscrites en la tercera secció. La primera en

lavella.

actuar serà la Banda Santa Cecilia de Sant Mateu,

Esta edició de 2013 acabarà el diumenge per la ves-

a la qual seguiran l’Associació Musical Filharmònia

prada amb les bandes de la primera categoria.

agrupacions: la Societat Musical de Segorbe i l’Agru-

Rossellana de Rossell, la Societat Unión Musical

Des de les 16:30 hores es podran escoltar a dos

pació Musical Borrianenca de Borriana.

El certamen de València tancarà en el mes de maig la ronda de competicions provincials El Certamen se celebrarà un any més al Palau de la Música de València en audicions de matí i vesprada, els dies 18 i 19 de maig.

U

n total de setze bandes participaran en el

En la segona ho faran l’Associació Música Jove de

XXXVII Certamen de Bandes de Música de la

València, Societat Musical Eslava d’Albuixec, Casino

Diputació Provincial de València que se ce-

Musical de Godella, Unió Musical de Quartell i Unió

lebrarà els dies 18 i 19 de maig i amb el qual es

Musical de Catarroja.

tancarà la ronda de certàmens convocades per les

L’Associació Musical Daimusense de Daimús, Unió

tres diputacions.

Musical de Massamagrell, Societat Protectora Musi-

En total s’havien inscrit 27 bandes. Després del sor-

cal d’Antella, Societat Musical Unió de Pescadors de

teig, van ser seleccionades 16 que prendran part en

València i Unió Musical de Jalance participaran en la

les quatre seccions establides en les bases: primera

tercera secció.

(fins a 85 places), segona (65 places), tercera (45

La quarta categoria la completaran l’Associació Ar-

Música de València en sessions de matí i vesprada,

places) i quarta (40 places).

tístic Musical Sant Blai Potries, Unió Musical Santa

una fantàstica oportunitat per tal d’escoltar a agru-

En la primera secció participaran la Unió Protectora

Cecilia d’Alqueria de la Comtessa i Societat Musical

pacions de la província que des de fa mesos tre-

Musical de Vallada, Societat Musical La Armónica de

La Primitiva de Serra.

ballen de debò per tal d’oferir el millor de la seua

San Antonio i Unió Musical Santa Cecilia d’Énguera.

Un any més, el certamen tindrà lloc al Palau de la

música a l’escenari del Palau.

27


Música i poble Actualitat

La Unió Musical de Crevillent i La Armónica de Cox guanyen el certamen de bandes de La Sénia

L

es bandes valencianes han tornat a brillar en el Certamen de Bandes de La Sénia que s’ha celebrat els dies 13 i 14 d’abril a la Casa de la

Cultura de la ciutat tarraconenca. En la primera secció, en les quals les tres agrupacions participants eren de la Comunitat, es va imposar la Unió Musical de Crevillent, que va obtenir el primer premi i menció. Les altres dues bandes d’aquesta secció, l’Ateneu Musical de La Vila Joiosa i la Unió Musical Santa Cecilia d’Onda van rebre, ambdues el segon premi. Quant a la segona secció, el primer premi i menció va ser per a la Societat Musical La Armònica de Cox. El Centre Musical Instructiu Santa Cecilia de Puçol va obtenir el segon premi i la Banda Unió Filarmónica de El Prat de Llobregat, el tercer.

(Anglaterra) i Óscar Navarro (Espanya). Tots tres

per la pròpia banda, i un altra d’obligada. En aques-

Jurat internacional

valoraren aspectes tècnics i interpretatius d’acord

ta setena edició l’obra obligada de segona secció

Com cada any, l’organització ha continuat apostant

a les obres que interpretaren cadascuna de les for-

ha digut Caractères, de Desiré Dondeyne. Per a la

per un jurat de caire internacional. Enguany hi van

macions.

primera secció, la peça obligada va ser Bacchus on

formar part André Waignein (Bèlgica), Tim Reynish

Com sempre, hi ha hagut una obra lliure, elegida

Blue Ridge, de Joseph Horovitz.

La Societat Musical Santa Cecilia de Requena, primer premi al certamen de bandes de Cullera La ciutat de la Ribera Baixa prepara ja el certamen de bandes de música de cinema.

D

iumenge 7 d’abril es va celebrar en l’Auditori

ser guardonat amb el premi honorífic al millor direc-

Municipal la LXVI edició del Certamen Nacio-

tor del Certamen i la banda de Bocairent va rebre el

nal de Bandes de Música “Ciutat de Cullera”.

Premi a la Millor Desfilada amb 25 punts.

El tribunal qualificador format per Pablo Sánchez

Obres interpretades

Torrella com a President del mateix i Enrique Gar-

A més de l’obra obligada del certamen, Sicania, de

cía Asensio i Francisco Moral Ferri com vocals, van

Rafael Talens, els músics de Bocairent van interpre-

atorgar per unanimitat el primer premi a la Societat

tar com obra lliure Marea negra, d’Antón Alcalde,

Musical Santa Cecilia de Requena amb 189 punts.

i el pasdoble Tercio de quites, també de l’autor de

El segon lloc va ser per a la banda de l’Associació

Cullera.

Músic Cultural de Madrigueras amb 156 punts i el

Per la seua banda, la Societat Musical Santa Cecilia

gueras va posar en el faristol, sota la batuta de Fran-

tercer per a la Associació Unió Musical de Bocairent,

de Requena que dirigia Sergio Navarro Bonaviña va

cisco Javier Artés Beltrán, El misteri de foc de Ferrer

amb 147 punts.

triar la Simfonia en si bemol de Paul Hindemith i Tra-

Ferran i A Yolanda Sánchez de Rafael Talens.

Així mateix, Francisco Javier Artés Beltrán, director

ner de Talens Pelló.

Com és habitual, les dos bandes de Cullera van oferir

de l’Associació Músic Cultural de Madrigueras, va

Finalment, l’Associació Músico Cultural de Madri-

un concert com a tancament del certamen.

28


Música i poble Actualitat

El Palau de la Música ultima els preparatius per acollir una nova edició del CIBM Un total de 22 bandes participaran en esta edició del 18 al 21 de juliol.

E

l Palau de la Música acull la 127 edició del

poració Musical de la Pobla de Vallbona, la Societat

Certamen Internacional de Bandes de Música

Musical “L’Amistat” de Villafranqueza d’Alacant i la

Ciutat de València, que se celebrarà del 18 al

Societat Musical Nova Artística d’Anna. A més del

21 de juliol.

pasdoble de presentació i l’obra lliure, totes elles in-

El Certamen començarà el dijous 18 de juliol amb

terpretaran com peça obligada Caucasian Epode del

l’audició de les bandes de secció tercera, en la qual

compositor holandès Alexander Comitas.

s’interpretarà com obra obligada El agua prodigiosa

En la secció primera, que tindrà lloc el dissabte 20

de Martínez Gallego. Les agrupacions participants

en sessions de matí i vesprada participaran l’Agru-

seran The Philharmonic Winds de Singapur, l’Agrupa-

pació Musical “L’Amistat” de Quart de Poblet, el

ció Musical Santa Cecilia d’Ador, la Societat Musical

Centre Instructiu Musical de Mislata, la Filarmónica

L’Armonia de Montroi, la Sinfonisches Blasorchester

Beethoven de Campo de Criptana de Ciudad Real, la

Retz d’Àustria, la Unión Musical Villamayorense de

Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo i

Villamayor de Santiago de Cuenca, i la Societat Mu-

la Banda Simfònica de la Unió Musical d’Alaquás. To-

sical Unió de Pescadors de València.

tes elles interpretaran com obra obligada Variacions

El divendres serà el torn de les bandes de secció se-

iròniques de Francisco Bort Ramón.

gona, en la qual figuren l’Agrupació Musical Amics

Finalment, en la Secció d’Honor, totes societats de

de la Música de Mancha Real de Jaén, la Nova Banda

música valencianes, estaran la Societat Instructiva

de Vilatuxe de Pontevedra, la Banda Sinfònica Estu-

Unió Musical de Tavernes de la Valldigna, la Societat

da Simfònica Unió Musical de Llíria. En ella es podrà

diantil de Música Institució Educativa “San Francisco

Unió Musical d’Alberic, la Banda Simfònica Societat

escoltar com obra obligada la Simfonia nº 3 de José

de Paula” Chinchiná – Caldas de Colòmbia, la Cor-

Musical d’Alzira, la Unió Musical de Torrent i la Ban-

Suñer Oriola que porta per títol Phobos.

El Teatre Castelar d’Elda acull una nova edició del certamen moros i cristians Tindrà lloc el diumenge 4 de maig i participen tres bandes de música.

E

l Teatre Castelar de la ciutat serà un any més

des de l’Ajuntament d’Elda fins el Teatre Castelar,

l’escenari triat per a acollir la vint-i-huitena

lloc on es realitzaran les audicions del certamen.

edició del tradicional Certamen de Música de

La primera en actuar serà la Societat Ateneu Musical

Moros i Cristians que tindrà lloc el pròxim 4 de maig.

de Cocentaina, a la qual seguiran l’Ateneu Musical

Una de les novetats destacades en el present any

de Rafelguaraf i la Unió Musical “Ciudad de Asís”

al·ludeix a la dotació econòmica dels premis ja que, a

d’Alacant.

pesar que el muntant es manté en els 9.000 euros, el

La peça obligada en el present any serà una mar-

primer premi ascendeix a 5.000 euros, mentre el se-

xa cristiana realitzada pel compositor, Miguel Ángel

gon i tercer descendeix en 500 euros, sent de 1.500

Mas Mataix, autor del pasdoble que la comparsa de

euros i 2.500 euros respectivament.

Pirates va dedicar a Pepe Abellán a Elda.

El certamen es durà a terme el pròxim 4 de maig a

La marxa, sota el nom de Cristians de plata pretén

partir de les 18:00, hora en que les bandes parti-

enaltir el guardó que amb el mateix nom lliura la

cipants començaran el passacarrer que les portarà

Junta Central de Comparses.

29


Música i poble Actualitat

Francisco Zacarés, premiat en el Concurs Internacional de Composició de Harelbeke Per segona vegada consecutiva el valencià és reconegut a Bélgica.

E

l passat 17 de febrer es va celebrar en el CC het SPOOR de Harelbeke (Bèlgica) el concert corresponent a la Final del International Wind

Ensemble Band Composition Contest 2011-2012 de Harelbeke. L’objectiu d’aquest concurs de composició d’obres originals per a banda, és el promoure la música contemporània en l’entorn de les bandes de música, alhora de contribuir a la notorietat internacional dels compositors i executants. El concert va estar a càrrec de la banda belga Koninklijk Harmonieorkest Vooruit Harelbeke, dirigida per Geert Verschaeve. En el concert es van escoltar pel següent ordre les tres obres finalistes: …after, the long silence of nothingness de Francisco Zacarés, Amplitude del compositor britànic Nima Gousheh, i Secreta del compositor belga Erik Desimpelaere. Després de la deliberació del jurat, a Francisco Za-

En aquesta edició de l’International Wind Ensemble

Finalment, cal assenyalar una altra bona notícia per

carés, se li va atorgar per la seua obra …after, the

Band Composition Contest 2011-2012 de Harelbeke,

al compositor valencià, i és que l’obra premiada …

long silence of nothingness, el segon premi d’aquest

entre una gran quantitat d’obres aspirants enviades

after, the long silence of nothingness, ha estat triada

concurs internacional. Els altres dos guardons van

des de 25 paises d’Europa, Amèrica i Àsia, s’han ad-

per la banda belga Koninklijk Harmonieorkest Vooruit

recaure en Erik Desimpelaere (primer premi), jove

mès a la fase preliminar del concurs, 52 partitures,

Harelbeke, dirigida per Geert Verschaeve, com obra

compositor nascut en Harelbeke i membre de la ban-

i el jurat ha estat constituït per Lucas Vis (Holanda),

de lliure elecció per al World Music Contest 2013

da que va interpretar les obres finalistes del concurs,

Robert Lemay (Canadà), Luc van Hove (Bégica), An-

de Kerkrade (Holanda), en el qual participaran en la

i Nima Gousheh (tercer premi) de Gran Bretanya.

dré Laporte (Bégica) i Roland Coryn (Bégica).

Concert Division.

Javier Martínez Campos, nominat als Hollywood In Media Awards 2013

E

l jove compositor i violoncelista valencià Javi-

Javier, de 23 anys, resideix actualment en Düssel-

er Martínez Campos ha estat nominat al pres-

dorf (Alemanya), on realitza un Màster of Music en

tigiós guardó “Hollywood in Media Awards

l’especialitat de violoncel en la Robert Schumann

2013”, que es lliurarà a Los Àngeles (EEUU) a la fi

Hochschule amb el professor Gregor Horsch (solis-

d’enguany. Javier competirà amb els altres nominats

ta de la Royal Concertgebouw Orchestra d’Ámster-

en la categoria de Contemporary Orchestral/Instru-

dam). A més, és membre de l’European Union Youth

mental Music amb la seua obra Commemoració,

Orchestra (EUYO), amb la qual actuarà en el Palau de

peça finalista en el I Concurs Internacional de Com-

la Música de València el 17 d’abril sota la batuta del

posició “25 Aniversari de l’Orquestra Simfònica del

famós pianista i director Vladimir Ashkenazy, sent la

Vallès” 2012, estrenada per aquesta orquestra en el

primera vegada en 15 anys que l’orquestra realitza

Palau de la Música Catalana al maig de 2012.

una gira de concerts per Espanya.

30


Música i poble Actualitat

Iñaki Lecumberri i Albert Gonzálvez, nous directors assistents de la Jove Orquestra de la Generalitat

I

ñaki Lecumberri Camps i Albert Gonzálvez Cardós

Un total de vint-i-un aspirants d’entre 24 i 34 anys,

són els nous directors assistents de la Jove Or-

tots ells estudiants de direcció nascuts o residents a

questra de la Generalitat després de superar l’úl-

la Comunitat Valenciana, nascuts després de l’1 de

tima fase de les audicions convocades per CulturArts

gener de 1979 i en l’última fase d’estudi de direcció

per a aquest fi i celebrades en el Palau de les Arts

d’orquestra, van presentar la sol·licitud pertinent en

Reina Sofia en el transcurs de la primera trobada

el seu moment. D’acord amb les bases, d’entre ells,

d’aquesta formació de 2013.

el tribunal qualificador va seleccionar a deu després

Ambdós s’incorporaran a l’activitat de l’orquestra en

d’estudiar els seus expedients acadèmics i artístics i

la segona trobada, previst per al pròxim estiu, i les

de visionar el DVD que se’ls havia sol·licitat.

seues funcions en els dos pròxims anys seran auxili-

Els deu preseleccionats van realitzar una primera

ar en la primera fase de cada trobada als professors

prova davant dos pianos amb l’obra La consagración

docents en els treballs de conjunt, realitzar lectures

de la primavera d’Igor Stravinski.

de repertori simfònic, preparar els assajos parcials,

En una segona fase, els quatre finalistes van parti-

dirigir formacions i grups de cambra de la JOGV, així

cipar en una altra consistent en dirigir a la JOGV en

com substituir al director titular, el mestre Manuel

una de les peces que actualment assaja la formació

Galduf, en aquells concerts que decidisca la Unitat

durant la seua primera trobada anual: Un americano

de Música de CulturArts.

en París.

El valenciano Francisco Coll recibe encargos de la London Sinfonietta y la Royal Opera House

E

l compositor valenciano Francisco Coll con-

tres instituciones: la Royal Opera House de Londres,

tinúa trabajando a un ritmo vertiginoso en

el Festival de Aldeburgh y la Opera North de Leeds.

Londres, donde en estos momentos prepara

Las tres entidades le han encargado una ópera de

dos interesantes proyectos. El primero de ellos es un

cámara para la temporada 2013/2014. La obra está

encargo de la London Sinfonietta para viola y ens-

basada en algunos textos del escritor checo Franz

emble. La obra será estrenada por Paul Silverthorne,

Kafka y la libretista será la escritora australiana Me-

un solista de renombre sobre todo en la interpreta-

redith Oakes.

ción de música contemporánea.

Francisco Coll (Valencia, 1985) estudió en los Con-

La obra se estrenará en otoño en el Queen Elisabeth

servatorios Superiores de Valencia y de Madrid,

Hall de Londres y a continuación hay previstos otros

donde obtuvo el Premio de Honor de Fin de Carre-

conciertos fuera del reino Unido. Este encargo surgió

ra. En 2008 empieza un Máster de composición en

tras el estreno en Europa que hicieron de la obra Pie-

la Guildhall School of Music and Drama (Londres),

dras, que se había estrenado en Los Angeles bajo la

consiguiendo el Ian Horsburgh Memorial Prize por

batuta de Thomas Adès. Como cuenta Francisco “los

la mejor obra de posgrado. Paralelamente estudia

Así mismo ha recibido encargos de la Orquesta Fi-

músicos tuvieron una reacción fantástica y decidie-

composición con Thomas Adès.

larmónica de Los Angeles, Orquesta Sinfónica de

ron encargarle una obra original escrita para ellos.

Su música ha sido interpretada por la Orquesta Sin-

Londres, Orquesta Nacional de España, City of Lon-

La obra se llama Ad Marginem, y es para viola solista

fónica de Londres, Orquesta Fílarmónica de Nueva

don Festival, Festival de Aix-en Provence (Francia),

y ensemble”.

York, Orquesta Fílarmónica de Los Angeles, London

Festival de Verbier (Suiza), IVM, etc... y ha ganado

El segundo proyecto es un co-encargo por parte de

Sinfonietta, entre otros...

diversos concursos internacionales de composición.

Coll en un ensayo de la JOGV en 2013 en Torrevieja.

31


Música i poble Actualitat

Pascual Vilaplana dirigeix a Eslovènia

E

l passat 25 de març el director de Muro, José R. Pascual Vilaplana, va actuar com director convidat de la Slovenian Armed Forces Band

(SAF), la Banda de les Forces Armades d’Eslovènia, en un concert extraordinari que va tindre lloc en l’Auditori del Carcajev dom (cultural and congress center) de Ljubljana, la capital eslovena. En el mateix s’interpretaren obres de M. Camphouse, V. Valencia i D. Gillingham. La SAF és una de les formacions professionals bandístiques més importants d’Europa, la qual sol treballar cada any amb diferents directors internacionals en un concert extraordinari de primavera. Enguany ha segut Pascual Vilaplana l’encarregat d’oferir

José Rafael Pascual-Vilaplana.

José Ignacio García Vidal.

García Vidal, amb l’orquestra d’Algèria

personal manera de treball. Els positius resultats ob-

primer concert de la gira va celebrar-se en l’Audi-

D’altra banda, els dies 22 i 23 de març l’Orchestre

tinguts pel director espanyol han calat profundament

tori de la Ràdio Nacional d’Algèria el 18 de març.

Symphonique National Algerienne va realitzar la pri-

en els músics, el públic, els mitjans de comunicació

Interpretaren música simfònica algeriana (Ahmed

mera gira de la seua història a Espanya, i al capda-

i els gestors culturals algerians, qui han valorat la

Wahbi i Sid-Ahmed Belli), alacantina (Vicent Egea) i

vant es va situar un dels joves directors d’orquestra

seua sòlida preparació, la seua qualitat com director

la Tercera Simfonia (Eroica) de Beethoven.

espanyols de major rellevància. En els últims dos

i les seues altes capacitats creatives i de gestió.

L’OSNA és una de les orquestres simfòniques naci-

anys Ignacio García Vidal ha collit importantísims

Els concerts a Espanya van tindre lloc amb motiu de

onals emergents en el món. Va ser creada en 1992

èxits dirigint com a convidat aquesta orquestra, amb

la inauguració del nou espai de Casa “Mediterrani”

pel ministeri de Cultura d’Algèria, i la seua missió és

la qual ha afrontat un variat repertori (des de gran

a Alacant (23 de març), i en l’Auditori “El Teular”

promoure, difondre i fer descobrir la música clàssica

simfonisme a música de compositors algerians pas-

de Cocentaina (22 de març, en dues sessions: un

universal en tot el territori nacional algerià, així com

sant per repertori espanyol) i a la qual ha imprès una

concert per a xiquets i un concert de gala), si bé el

donar a conèixer el seu repertori simfònic.

aquest concert.

Naix l’Associació Espanyola de tubes i bombardins (AETYB)

L

’Associació Espanyola de Tubes i Bombardins

els intèrprets, les relacions artístiques, formatives i

(AETYB), és una entitat que vol promocionar,

humanes entre els socis, la promoció dels intèrprets

donar a conèixer i incentivar la pràctica instru-

espanyols, la creació de música per a aquests ins-

mental de la tuba i el bombardí a Espanya.

truments i la promoció del repertori original existent

AETYB pretén ser una associació integradora, que

a Espanya.

done cabuda a tots els músics que practiquen

Per a això, AETYB ha creat una pàgina web en la qual

aquests instruments en el nostre país, difonent l’ac-

informarà de totes les seues activitats, entre elles

tivitat musical relacionada amb la tuba i el bombardí

conferències, concerts i cursos de formació, i des de

a Espanya i afavorint els avanços pedagògics rela-

la qual es publicaran treballs pedagògics relacionats

cionats amb l’ensenyament d’aquests instruments.

amb la matèria, entrevistes i articles d’interès, etc

Així mateix, des de l’associació es va a fomentar l’in-

Des de l’Associació Espanyola de Tubas i Bombar-

aquests instruments a formar part d’ella.

tercanvi de coneixements tècnics i musicals entre

dins es convida a tots aquells músics que toquen

Més informació: http://www.aetyb.org/

32


Música i poble Actualitat

Mor el director d’orquestra José Mª Cervera Collado

D

esprés d’una llarga malaltia, el passat 12 de març va morir el director d’orquestra José María Cervera Collado (Buñol, 1945). Les

seues restes mortals van ser incinerades en el crematori del Cementiri Municipal de València. Un últim adeu en el qual el mestre valencià va rebre un homenatge per part dels familiars, amics, músics i sobre tot, admiradors que van voler reconèixer amb la seua preséncia la seua tasca en favor de la música. Trajectòria imparable Naix a Bunyol, (València). És fill adoptiu d’Alboraig. Estudia en el Conservatori Superior de València i amb F. Ferrara en l’Acadèmia Musical Chigiana en Siena, on obté el Premi d’Honor. Entre 1976-1979 és director titular de l’Orquestra Municipal de València i director musical del Festival de Montepulciano (Itàlia), i entre el 1985 i 1990 és Generalmusikdirektor de l’òpera de Karlsruhe. En 1984 dirigeix l’ONE en el Festival de Granada. Ha dirigit orquestres com: Wienner Philharmonikeer,

she Operes Orkester, Sinfònica de Tenerife, Filarmó-

Ha col·laborat amb solistes com M. Maisky, B. Belkin,

München Symphoniker, Salzburg Mozarteum, Lon-

nica de Gran Canària, ONE, sinfòniques de Madrid,

N. Yepes, J. Achúcarro, D. Bashkirov, I. Bronfman, C.

don Philharmonia, Bayerishe Rundfunk Orchestra,

RTVE, Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, del Liceu

Zacharias, G. Saham, A. Wats, H. Schiff, K. Jalkowitz,

Berliner Philharmoniker, Hamburg Radie Symphony

de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de

M. Robles…

Orchestra, Royal Philharmonic, Donen Haag Resi-

la Comunitat de Madrid, orquestres de Granada, Va-

Com director d’òpera ha dirigit en els festivals i te-

dentie Orchestra, Rotterdam Philharmonic, Hilver-

lència, Filarmónica de Màlaga, Còrdova, Orquestra

atres d’òpera més importants del món. Ha treballat

sum Radie, National de France, Vancuver Symphony,

del Teatre Bolshoi de Moscou, del Teatre Mariinski

amb cantants de la talla de M. Caballé, J.Aragall, P.

Québec Budapest Ràdio, Sinfonica Nazionalle della

de Sant Petersburg, Filarmónica Nacional de Lituà-

Domingo, J. Carreras, J. Pons, P. Cappuccilli, I. Con-

RAI de Milà, English Chamber Orchestra, Donen Nor-

nia, d’Estònia, NHK de Tòquio, New Yersey Orchestra.

trubas, I. Gruberova, B. Hendricks i R. Kollo.

Pere Sanz Alcover guanya el IV Concurs de Marxes Processionals de San Pedro de Pinatar

E

l passat 15 de març va tenir lloc la fase final

mes finalistes que van ser interpretats en concert

del IV Concurs Nacional de Marxes Procesio-

públic per la Unión Musical de San Pedro del Pinatar.

nals de San Pedro del Pinatar. En aquesta edi-

El jurat del concurs va estar presidit per la directora

ció del concurs, el primer premi va ser per al com-

titular de la Unión Musical San Pedro, Isabel María

positor de Meliana (València) Pere Sanz Alcover, amb

Rubio, i compost per Joaquín Grau, Armando Berna-

l’obra presentada sota el lema Providència.

béu, Francisco Martínez i José Ibáñez.

En aquesta IV edició del concurs, el jurat ha rebut

Amb aquest premi, el compositor i director Pere

prop de mig centenar de composicions d’autors de

Sanz, obté un nou reconeixement en la seua carrera

tota Espanya, de les quals han seleccionat cinc te-

com compositor.

33


Música i poble Actualitat

El centenario del maestro-director D. José Ferriz Llorens (1) Por Francisco Díaz Ferrer.

N

ació en Algemesí (Valencia), el 26 de mayo

“caso” era que en el programa de mano no mencio-

de 1913. Su innegable vocación por la mú-

naba el nombre de la correspondiente orquesta. Se

sica determinó en él cursar los estudios de

leía: Concierto en si menor y el apellido del autor, que

Violín con D. José Marnuel Izquierdo; Solfeo y Armo-

es Saint-Saëns.

nía con D. Pedro Sosa y Composición con D. Manuel

Es el Núm. 3 para Violín. Op. 61 y data del año 1880.

Palau.

Saint-Saëns se lo dedicó a Pablo Sarasate, que lo

Inteligente, capaz de afrontar cursos y reválidas, con

estrenó con el mejor acierto posible. Por eso, José

el prurito de llegar hasta el final, obtuvo por unani-

Ferriz procuró estar a la altura de las circunstancias

midad el premio de Primera Clase de Violín que le

que demandaban los tres tiempos de que consta di-

otorgó el Conservatorio de Valencia, en cuyas aulas

cho Concierto: Allegro non troppo, Andantino quasi

también se preparó de las asignaturas complemen-

Allegretto y Molto moderato e Maestoso encadenán-

tarias: Historia de la Música, Estética y Piano. No fue

dose éste con el Allegro non troppo final.

en balde, pues, como “recompensa”, consiguió en

De Jacinto Ruiz Manzanares, nacido en Corella (Lo-

1935 una beca para ampliación de estudios de Violín

groño) (1), el 23 de marzo de 1872 y fallecido en

en París con André Tourret.

Valencia el 15 de noviembre de 1937 (2), figuraba

Una de las actuaciones de José Ferriz –que vamos

en primer lugar abriendo la TERCERA PARTE, con

a glosar- ocupará, en su primera parte, todo nues-

su obra titulada Recitado y Aria, para violín y piano,

tro trabajo en la revista Música i Poble. Tuvo lugar el

encuadrada en lo que se ha llamado “Música pro-

29 de junio de 1936, a las 22:30 horas, en Valencia,

fana”. La crítica musical califica las composiciones

par el atril con el Preludio y Allegro en el estilo de

en cuyo Conservatorio iba a comenzar un Recital de

pianísticas de Ruiz Manzanares como “…un eco de

Paganini (nada más apropiado, pues está por medio

Violín dividido en tres partes. Ferriz, artista pensiona-

Schumann y Chopin” ¿o quizá todavía más? Tampo-

el violín). Kreisler, que se desenvolvía muy a gusto

do por el Monte de Piedad, tuvo como colaborador, al

co hay que desdeñar o mostrar indiferencia ante sus

en su oficio, supo dejar en buen lugar al genovés, lo

piano, a D. Enrique Belenguer Estela.

canciones inspiradas en el canto popular castellano,

mismo que Rachmaninov con su Rapsodia sobre un

PRIMERA PARTE.- Se escuchó la Sonata nº 8 en Sol

pues estuvo bastantes (?) años en Valladolid, donde

tema de Paganini. Opus 43, para piano y orquesta.

Mayor, Op. 30. Núm. 3, de Ludwig van Beethoven.

ejerció la docencia, llegando a ser Director de la Es-

Luego una composición titulada Minstrels y no Mins-

Los movimientos de la misma son los siguientes:

cuela de Música.

trel, como se leía ne el programa de mano, fue in-

Allegro assai, Tempo de Minuetto y Allegro Vivace.

En el Ateneo de Pucela organizó las veladas relativas

terpretada también por Ferriz. El autor de la misma

En alguna época fue la más interpretada después de

al arte del que nos ocupamos, rememorando igual-

era Claude-Achille Debussy. Es la última del primer

la Op. 47 –dedicada al compositor y violinista fran-

mente la sagaz crítica que ejerció Ruiz Manzanares

cuaderno de los Preludios, que dio a conocer entre

cés Rodolphe Kreutzer; el Op. 30, Núm, 2 y el Op. 24

y su condición de ensayista en cuestiones que afec-

1910 y 1913. Especie de “álter ego” del Impresionis-

en Fa Mayor “La Primavera”.

taban a su labor cultural.

mo Musical galo, puso en el pentagrama las notas

La Folia, de Arcangelo Corelli, que forma parte del

La Canción y Pavana de Luis XIII es una obra de

que representaban a un payaso negro cantando en

Op. 5, para Violín y Clave toma el nombre de una de

François Couperin “El Grande”, que Kreisler adaptó

una función de variedades.

las doce sonatas que compuso este autor italiano.

para violín… Versos musicados y la danza de carác-

Con alguna connotación del título anterior de la pie-

Precisamente es la última y está en la tonalidad de

ter cortesano, ésta procedente de Padua, nos sitúan

za de Debussy, Kreisler crea una serenata a la que

“en Re menor”. Mencionamos aquí que con el ape-

en la Francia a caballo entre los siglos XVII y XVIII.

da el título de Polichinela. Aquí, pensamos, que el

llido Corelli figura el nombre e ídem de quien realizó

Referente al baile italiano, Felipe Pedrell discrepa en

autor trata de compaginar lo festivo con lo grotes-

la transcripción de La Folia. Se trata de Fritz Kreisler

cuanto a su origen, indicando que es de procedencia

co; igualmente fue ocurrencia de Stravinsky con la

(1875-1962).

española.

Pulchinela, en forma de ballet, interpretado en París

SEGUNDA PARTE.- Sólo una obra; y lo insólito del

Kreisler “al modo de Ferriz”, volvía, otra vez, a ocu-

el año 1920.

34


Música i poble Actualitat

En algunos “pasajes musicales” se encuentran melodías de Pergolesi (1710-1736), dando un aire neoclásico al mismo. ¡Naturalmente, Ferriz no entraba en esas elucubraciones! Aquel Recital de Violín, tan lejano en el tiempo, concluyó con La vida breve, de nuestro ínclito Manuel de Falla –versión, esta vez, de Kreisler-, una ópera en dos actos con libreto de Carlos Fernández Shaw. La vida breve fue para el gaditano un espaldarazo a su creación musical, pues en 1904 obtuvo el primer premio en un concurso que convocó la Real Academia de San Fernando. Los agradables sonidos del violín realzaban la tarea de Kreisler y José Ferriz, de principio a fin, deleitó al público que presenció el aludido acto. Notas: (1) Actualmente la Comunidad Autónoma de La Rioja. (2) Fue profesor del Conservatorio de la capital del Turia.

José Ferriz con el maestro Tomás Ridaura. Fuente: Ateneo Musical del Puerto.

Marina d’Or acogerá el mes de mayo un nuevo encuentro de bandas de música

A

lhaja Viajes organiza un año más y este ya es el octavo, su Encuentro de Bandas de Música, que en esta edición tendrá lugar los días 3, 4

y 5 de mayo en las instalaciones castellonenses de Marina D’Or, en Oropesa del Mar. La música y la diversión son las grandes protagonistas del Encuentro, gracias a todos los músicos que participan cada año, incluso en repetidas ocasiones, ofreciendo a todos unas actuaciones siempre maravillosas. Por ello, desde la empresa organizadora han querido premiar este esfuerzo con un programa más extenso a un precio aún más reducido, con el objetivo de “contar con todos vosotros para disfrutar del mar, de la noche, de la música y de los buenos amigos”. Más información e inscripciones a través del teléfono 96.351.41.51, en el correo electrónico viajes@ circuitosculturales.com o en la web: www.circuitosculturales.com.

35


Música i poble Actualitat

La incorporación de las TIC en las escuelas de música. Internet (II): Tipología, función y localización de programas Por Remigi Morant Navasquillo. Universitat de València

L

a utilización de las TIC como complemento

dalidades, según sea su utilidad:

en varios sistemas.

al trabajo desarrollado en el aula y también

• Editores de partituras: Permiten la edi-

En Internet encontraremos distintas webs en las que

como herramienta que nos va a permitir pre-

ción, reproducción y obtención/impresión de parti-

localizar todo este material, algunas son repositorios

parar actividades y materiales para el aula, suele

cellas. Pueden guardar en formatos compatibles con

de programas y otras son entidades oficiales o fun-

estar ligada a los programas informáticos.

otros editores (Music XML), formatos de intercambio

daciones que ofrecen este material gratuitamente.

Formatos de distribución

con instrumentos electrónicos (MIDI) o, simplemente

La web más conocida por su capacidad recopilatoria

Estos programas pueden ser encontrados en distin-

como pdf.

y organizativa es Shareware Music Machine, ahora

tos formatos:

• Shareware: Representa la modalidad

de audio mediante superposición de pistas, la repro-

http://www.hitsquad.com/smm/

más abundante en distribución de programas; se

ducción y la importación/exportación a los formatos

En la misma, encontraremos casi 8000 aplicaciones

trata de programas gratuitos de prueba (Demo), li-

comprimidos más habituales.

para sistemas operativos tan variados como Win-

mitados en el tiempo de utilización o en alguna de

dows, Mac, Linux, iPhone y Android.

sus potencialidades. Con el tiempo habrá que pagar

tores MIDI que también admiten pistas de audio y

Paquetes de programas

para continuar utilizándolo o poder usar todas sus

trabajan con una amplia paleta de instrumentos

Otra opción a la hora de procurarnos herramientas

herramientas.

electrónicos y de bases de sonido.

para el aula, es la de conseguir un paquete completo

• Freeware: Se trata de programas gra-

• Editores de audio: Permiten la edición

• Secuenciadores MIDI: Se trata de edi-

conocida como Hitsquad Music Software:

• Programas de tutorización y entrena-

de programas. Suelen pertenecer al sistema ope-

tuitos, por tiempo ilimitado y de libre distribución.

miento: Programas para el aprendizaje musical y

rativo Linux y se trata de distribuciones completas

también para el entrenamiento para la música.

dedicadas a la música:

demos adquirir mediante el pago de unos derechos

• Software comercial: Programas que po-

para su utilización.

dores, editores de video, capturadores de audio/

dedicada al entorno multimedia que contiene una

vídeo, karaokes, grabadores de CD/DVD, sintetizado-

completa colección de programas para la música, la

abierto, de libre distribución y de uso gratuito. Se

res, fuentes de sonido, scanner…

imagen y los gráficos. Desde hace años es la mejor

permite su uso, copia, estudio, modificación y redis-

Finalmente, existen diferentes sistemas operativos y,

en su segmento. En la Comunidad Valenciana existe

tribución libre.

consecuentemente, encontraremos programas para

una distribución denominada Lliurex Música basada

También los podremos encontrar en diferentes mo-

cada uno de ellos, e incluso algunos que funcionan

en este paquete de programas.

• Software libre: Programas con código

• Otros programas: metrónomos, afina-

• Ubuntu Studio: Distribución de Ubuntu

http://ubuntustudio.org/

http://arxiu.lliurex.net/index.

php?lang=es&ver=12.06

• Musix: Resultado del trabajo colabora-

tivo de una comunidad de músicos, programadores y desarrolladores, 100% libre y que cuenta con un amplio catálogo de programas para la música, la imagen y los gráficos. Es multilenguaje, soportando el castellano, catalán, euskera y gallego.

http://musix.org.ar/

• 64 Studio: Otra distribución Linux dedi-

cada al programario para la música. Noteflight.

36

http://www.64studio.com/


Música i poble Actualitat

Resumen de programas recomendados Los programas que proponemos son interesantes por su coste nulo, buenas prestaciones y mejora continua:

Edición de partituras:

Musescore

http://musescore.org/es

Windows, Mac y Linux

Edición de audio:

Audacity

http://audacity.sourceforge.net/?lang=es

Windows, Mac y Linux

Secuenciación:

Rosegarden

http://www.rosegardenmusic.com/

Linux

LMMS (Linux Multimedia Studio)

http://lmms.sourceforge.net/

Musescore.

Linux, Windows

Edición de video lineal:

Avidemux

http://fixounet.free.fr/avidemux/

Windows, Mac y Linux

Pitivi

Windows

• Soundation Studio

http://www.pitivi.org/

Sound Juicer

Editor de audio on line. Permite compartir

Linux

https://live.gnome.org/SoundJuicer

los archivos.

Edición de video no lineal:

Linux

http://soundation.com/studio

Open Shot

Programas para convertir formatos y capturar:

http://www.openshotvideo.com/

aTube Catcher

Linux

http://atubecatcher.es/

Kdenlive

Windows

http://www.kdenlive.org/

Linux

Incredibox. http://www.dbpoweramp.com/dmc.htm

Programas que funcionan on line:

Rosegarden.

• iNudge Secuenciador Midi on line. Permite compartir los archivos.

http://www.inudge.net/

• Incredibox

Aplicación on line que permite jugar

quete Windows, no es libre)

Estas propuestas tienen la ventaja de que, dado que

creando de propuestas beatbox me

http://windows.microsoft.com/es-ES/

funcionan on line, no necesitan instalación y son

diante diferentes combinaciones de

windows-live/movie-maker-get-started

funcionales en cualquier sistema operativo, siem-

loops de audio creados por el artista

Windows

pre que contemos con acceso a Internet. Además,

Programas para ripear DVDs

permiten compartir los archivos creados con otros

DVD Shrink

usuarios:

• On line Convert

http://www.dvdshrink.org/

•Noteflight

Conversor on line de muchos tipos de for

Windows

Editor de partituras on line con total fun-

matos

Handbrake

cionalidad, que permite insertar la partitura con su

http://www.online-convert.com/es?fl=es

http://handbrake.fr/

reproductor en una web o blog y cuenta con una am-

Windows, Mac, Linux

plia base de datos de partituras.

• Clip Converter

Programas para ripear CDs

Conversor on line de audio y vídeo.

http://www.clipconverter.cc/es/

Windows Movie Maker (Incluido en el pa-

dBpoweramp Music Converter

http://www.noteflight.com/login

francés Incredible Polo. http://www.incredibox.com/en/#/application

37


Música i poble Actualitat

De fonógrafos, gramófonos y bandas de música Por José Mª Valls Satorres.

E

n una era en la que el mundo del sonido dispone de nuevos y más perfeccionados soportes, parece un tema vano hablar del fonógrafo

y el gramófono, dos inventos producidos en el siglo XIX. Echar la vista atrás y analizar cómo se configuró allá por el tramo final del novecento, cuya invención se convirtió en un suceso de primera magnitud para la música -Debussy afirmó que estos aparatos asegurarían a la música “Una inmortalidad completa y meticulosa”- y, una excusa para liberar del olvido y hacer revivir sus evocadores registros sonoros, más cuando en un mundo en el que es algo cotidiano el portar en el bolsillo un pequeño dispositivo o instrumento como un teléfono móvil en el que se guardan y se pueden reproducir horas y horas de música, el intercambio a través de la redes de Internet de enormes cantidades de música grabada, el mundo del disco puede estar más que superado. Thomas Alva Edison (1847-1931) fue el primero en fabricar, en 1878, una máquina bautizada con el nombre de Fonógrafo, pero el principio de la grabación sonora, se debe al poeta y físico francés Charles Cros (1842-1888), el 30 de abril de 1877, se anticipó a Edison quien lo patentó el 19 de diciembre de 1877. El Gramófono fue concebido por Emil Berliner (18511929) en 1889, se registró en una fábrica de jugue-

de cilindros o fonograma, una banda podía recoger

Círculo Industrial de Alcoy una grabación para el

tes. Un aparato provisto de una especie de embudo

sus sonidos por diez grabadoras de cilindro provisto

fonógrafo de cilindros. Realmente eran unas fun-

y una manivela para darle vueltas. En 1909 la “Gra-

de grandes bocinas de latón en forma de corneta,

ciones fonográficas donde el público podía asistir

mophone Company” de Londres elige como marca

por este procedimiento a lo largo de tres horas la

a las grabaciones y, aprovechando la aparición de

el cuadro del perro escuchando, “La Voz de su Amo”,

formación bandística habría tocado treinta veces la

algunos artistas, adquirir directamente una pieza

diseñado por el pintor Francis Barraud.

misma pieza; en aquel momento se dispondría de

musical y conseguir una grabación propia. En una

Referente a este descubrimiento y las bandas de

trescientos cilindros dispuestos para la venta. Esta

de esas funciones la música Nova d’Alcoi, entonces

música hay que señalar que tuvieron una amplia

antigua manera de grabar requería mucho empeño

Nueva del Iris, graba bajo la dirección de Julio Lapor-

representación en los primitivos registros sonoros;

y buen aguante para continuar repitiendo la misma

ta Hellín, el pasodoble de El tambor de granaderos

su vigorosa sonoridad, brillante, de poder, venia muy

pieza. El triunfo del gramófono de Berliner, sobre el

de Chapí, perteneciente a la zarzuela del mismo

bien a las primarias maneras de grabación.

fonógrafo de Edison, se apoya en un sistema para

nombre, estrenada en el teatro Eslava de Madrid el

En los primeros cilindros y discos, había marchas,

crear una matriz en metal a partir del original en

16 de noviembre de 1894, y otro pasodoble titula-

pasodobles, polcas valses, romanzas, música po-

cera, con lo que se podían hacer duplicaciones. El

do ¡Viva Alcoy! del propio director. El diario local El

pular, canciones, etc., la limitación en tecnología

éxito de la duplicación fue una de las causas del

Serpis (18 VI 1895) destaca: “...fueron ejecutados

obligaba a grabar piezas de poca duración. Llama

predominio de los discos sobre los cilindros.

admirablemente ambos pasodobles por la Nueva del

poderosamente la atención que para una grabación

A mediados de junio de 1895 se lleva a cabo en el

Iris”. Hemos buscado afanosamente estos registros,

38


Música i poble Actualitat

lamentablemente no tenemos noticias de su destino,

ño y le dije: ¿Pepe, puedo ojear esa caja de discos

debido en parte, a que los organizadores de estas

antiguos que está abierta? El me contestó: ¡puedes

funciones viajaban continuamente de sitio en sitio

hacerlo!, pero tienes que saber que todo el contenido

con el invento como una atracción itinerante, tam-

de esas cajas, está reservado para una productora

bién a que los fonógrafos eran aparatos con unos

de cine; quieren rodar una escena donde una masa

precios elevados, por lo que muy pocos particulares

de discos ha de ser esparcida por el suelo y luego

podían permitirse un antojo tan costoso.

apisonada. Me impresionó la explicación que me dio,

Para el catálogo de fonogramas de Hijos de Blas

me produjo espanto pensar que todas aquellas le-

Cuesta de la calle del Mercado nº 71 de Valencia,

janas grabaciones de cantantes, solistas, orquestas,

aparecen grabaciones de pasodobles, marchas y

etc., de un alto valor histórico y una fuente impor-

otras piezas, por la banda de música del Regimiento

tante de información sobre la cultura musical de un

Vizcaya de guarnición en Alcoy. Otra muestra de la

tiempo, iban a ser destruidos por la simpleza de un

fonografía la encontramos en un registro de la banda

guión o el capricho de un director de cine. Me puse a

de música del Regimiento de Guadalajara destacado

revisar los discos y, el primer ejemplar que me vino

en Valencia, que se puede escuchar en el excelente

a las manos, fue una sorpresa, estaba grabado por la

disco compacto “Primeras Grabaciones Fonográfi-

Banda Municipal de Valencia, un disco, que visto el

cas en Aragón 1898-1903”, se trata de un vals-jota

interés y la disposición que mostré en adquirirlo, el

titulado Olé! que fue grabado para los cilindros Puer-

dueño de la tienda tuvo el grato detalle de regalarme.

to y Novella de Valencia a principios del siglo XX. Un

Los registros gramofónicos de esta centenaria for-

en su apartado de bandas de música, aun no figura

probado documento musical de hace más de una

mación se remontan más menos a 1910-1911,

ningún registro de esta formación, si bien, se puede

centuria, recuperado y pasado a soporte digital, un

según hemos podido comprobar en una revista de

apreciar que la numeración de algunas grabaciones

testimonio sonoro que nos hace viajar a una época

Blanco y Negro (28-V-1911). La cita tomada de la

publicadas en dicho medio, son cercanas a la asig-

lejana de nuestras bandas.

sección de “Anuncios por Palabras” dice: “La Banda

nada a este disco; sin confirmar la fecha y el entorno

Hace unos años, en una de mis visitas a una tien-

Municipal de Valencia, la del Real Cuerpo de Alabar-

en que fue editado, parecen muestras notables de

da de discos de segunda mano, en busca de vinilos

deros, la de Figueras, la Municipal de Barcelona, la

uno de los primeros registros sonoros de la banda

agotados o descatalogados, me encontré en una

de Milán, la de Londres, y casi todas las de Europa

valenciana.

zona del local con un importante número de cajas

y América han impresionado discos para los gramó-

Descubrir de pronto en uno de estos viejos y pesados

precintadas, en las que, en su interior se guardaban

fonos de Ureña”.

discos de pizarra, música de un compositor valen-

discos de pizarra de 78 rpm, había una caja que aun

Del mismo modo hay que señalar que en el catálogo

ciano, grabado en los primeros años del siglo XX, fue

no estaba cerrada, en aquel momento me fui al due-

general “Discos Gramophone” de agosto de 1910,

una fantástica maravilla, además cuando se daba por hecho de que los primeros discos impresos por la Banda Municipal de Valencia, con Luis Ayllón de director, se empiezan a editar hacia 1928. El disco, que en su etiqueta de color verde oscuro, aparece el distintivo “Monarch Record Gramophone” contiene por su única cara el “Andante de la Rapsodia Española” de Salvador Giner, no figura el nombre del director, cosa algo frecuente en aquellos años, aunque es posible, sin afirmar nada, que se tratase de Emilio Vega Manzano, ya que este maestro estuvo de titular en esta formación hasta principios de 1911, y en su repertorio habitual figuraba esta obra. Concluyendo: Un disco, un documento sonoro, historia viva ante nosotros de una banda de música a poco de crearse, no hay duda que aporta emoción. Nos pone en pie. ¿Para qué más? José Mª Valls Satorres. Madrid, enero de 2013

39


Música i poble Actualitat

Reparación de grietas del clarinete Por Manuel Martín Ventura. Técnico-reparador de instrumentos musicales. Profesor del Conservatorio Superior de Música de Valencia.

E

ste apartado tiene una gran importancia pues

Normalmente las grietas suelen producirse en la

fundo posible.

se trata de un tema especialmente delicado

parte superior. Debes indicar a tu cliente que te ha

Si es así, conseguiremos una mejor obturación de

y su reparación debe ser realizada con gran

confiado su instrumento que debe quitar la humedad

la madera. Posteriormente seguiremos colocando

profesionalidad. Vamos a tratar de aprender a solu-

en periodos cortos. Aunque parezca una exageración

cianocrilato hasta que quede una pequeña duna de

cionar este problema tan frecuente.

ayuda a prevenir las roturas.

pegamento y polvo de ébano que aplicaremos al fi-

Debemos saber que el cambio brusco de tempe-

En otras ocasiones hemos hablado del aceite de

nalizar el pegado.

raturas deriva o puede derivar en un agrietamiento

nuez del árbol de tung. Si periódicamente utilizamos

Pegado y colocación de polvo de ébano

de la madera. Los cambios estacionales son uno de

este aceite conseguiremos que la madera perma-

Una vez colocado el material dejaremos que seque

los factores que implican este fatídico problema. A

nezca endurecida e impida las roturas. Este aceite

durante unas horas para que el pegado sea muy

veces también depende en gran medida por la cu-

es un poco caro pero por su calidad merece la pena

compacto, debiendo posteriormente trabajar y mol-

ración que posea la madera. Una madera no tratada

el empleo regular de éste.

dear la madera.

adecuadamente puede dar lugar a roturas. Una ma-

Veamos cómo procedemos para poder cerrar con

Para retirar el material sobrante, utilizaremos con

dera talada tempranamente es susceptible de rotura

seguridad y efectividad la grieta en la madera.

mucha destreza un limatón de diente de corte medio

ya que el duramen no es suficientemente compacto.

Lo primero que debemos hacer será desmontar las

debiendo ejecutar la manipulación mediante giros de

Por tal motivo, se está poniendo y cuestionando la

llaves del cuerpo superior si fuera necesario para

muñeca con energía y con la protección necesaria

producción de los nuevos clarinetes fabricados con

trabajar con comodidad y seguridad. Una vez ten-

para no dañar elementos anexos al clarinete.

granadilla o ébano mezclado con resina Epoxy, ya

gamos la pieza desmontada, deberemos humedecer

Una vez retirada la parte más abrupta, procederemos

que la estructura de estos no se altera aunque se les

la zona afectada con un paño húmedo que colocare-

a moldear la zona de la grieta con una lija de uñas

exponga a cambios bruscos de temperatura.

mos en el interior del tubo del clarinete.

muy fina. A continuación colocaremos grasa de litio

Cómo reparar las grietas en la madera del clarinete

Una vez colocado el paño que podemos utilizar inclu-

por encima de la grieta, y un poco de polvo de éba-

so como el de secado, colocamos la pieza humede-

no que también depositaremos en la superficie de la

cida en una zona ventilada para que realice un seca-

madera. Posteriormente lijaremos toda la zona hasta

do natural. Lo que conseguimos con esta operación

conseguir igualar en color y forma toda la madera.

es abrir un poco más la grieta ya que realmente lo

Después retiraremos el material colocado en la ma-

que vemos en la superficie del clarinete no es más

dera y con el transverso de la lija fina (que pode-

que una mínima parte de la apertura de la madera.

mos ver que tiene unas características muy blandas

Cuando esté completamente seco el paño lo retirare-

parecidas a la goma), frotaremos la madera hasta

mos observando que realmente la madera ha abierto

conseguir un brillo espejo perfecto.

un poco más, y es entonces cuando debemos actuar.

Una vez acabado el trabajo es conveniente expan-

Cuando la pieza esté completamente seca debere-

dir una pequeña cantidad de cera de abeja sobre la

mos limpiar la zona agrietada intentando sacar al-

madera un par de horas y más tarde aplicaremos en

guna piececita de madera que pudiera estar suelta

todo el cuerpo superior o inferior del clarinete una

en el interior. Este trabajo se debe realizar con una

impregnación de aceite de nuez del árbol de tung,

cuchilla muy fina.

para que endurezca la madera y se realice una com-

Una vez limpia la totalidad de la grieta o fisura, de-

pactación del material. Este aceite lo dejaremos ac-

bemos aplicar con un inyector en la zona agrietada

tuar unas dos horas y posteriormente retiraremos el

pegamento de cianocrilato especial. Hay un produc-

sobrante con un paño para dejar la madera limpia y

to en el mercado que favorece un pegado especial-

lista para su montaje.

mente duro. Es importante realizar unas pequeñas

Más información:

deposiciones para que penetre con facilidad en el

info@marventclarinets.com

interior y conseguir que el pegado sea lo más pro-

www.marventclarinets.com

40


Música i poble Actualitat

La España de Claude Debussy Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda La guitarra concentra en sí los timbres de diversos instrumentos, como se concentra en un pequeño frasco la fragancia de un jardín. También Falla atesoraba infinitos matices para expresar el puro fluir de su vida, la religión de su arte (tan viva en su corazón) y sus sentimientos cristianos. Y confió a la guitarra su “Homenaje”: adiós conmovido que desde el limpio cielo de su alma envió a la mirada supra terrena de su entrañable amigo, Claude Debussy.” (Andrés Segovia)

A

unque para la mayoría representa “lo sonoro” del impresionismo, a Debussy le desagradaba que le llamaran impresionista: no se

identificaba tanto con los pintores de esa filiación como con el simbolismo literario. Aprovechamos el 150 aniversario del nacimiento del francés para comentar su música de inspiración hispana, manifiesta en Iberia y en las pianísticas Soirée dans Grenade, La Puerta del Vino y Lindaraja; esta última, para dos pianos. Iberia es la parte más conocida de Images, obra ésta algo descriptiva que como postales de viaje muestra aspectos de Escocia (Gigues), España (Iberia) y Francia (Rondes de Printemps). En este tríptico folklórico la imaginación venida a menos del compositor habría tenido que recurrir a temas de inspiración popular para en definitiva seguir en la brecha. En su momento fue acusado de academicismo, compa-

niz: “Sin retomar exactamente los temas populares,

de la Alhambra crea Lindaraja, pieza que a ritmo de

rándose desventajosamente estas piezas con otras

es alguien que abrevó en ellos, los oyó y los pasó

habanera evoca todo el exotismo de la España mu-

precedentes como La Mer.

a su música, sin que pueda percibirse la línea de

sulmana. De la misma manera, el Preludio La Puerta

Su creación sorprende en Debussy, no muy partida-

demarcación”.

del Vino lo compuso con la sola contemplación de

rio de apoyarse en el folklore a la hora de componer.

Pierre Boulez considera que el segundo movimiento

una postal que le envió Manuel de Falla. Redondea

A decir verdad, tal procedimiento era frecuente en la

‘Parfums de la nuit’ es de los más imaginativos de

su fijación por la ciudad andaluza con Soirée dans

Francia de entonces en el entorno de Vincent d’Indy

Debussy, no tanto por los temas como por la manera

Grenade, segunda pieza de Estampes.

y la Schola Cantorum. Debussy pensaba que las

de hacer evolucionar la sonoridad orquestal y por el

A su muerte Manuel de Falla compone Homenaje por

melodías populares no se avenían a los desarrollos

refinamiento de las transiciones. Resulta particular-

la muerte de Debussy para guitarra sola, conocida

sinfónicos. No era bueno, decía, endomingar figuras

mente sensible la existente entre el segundo y el ter-

como ‘Habanera fúnebre’. El término ‘Homenaje’

campesinas hasta más no poder para justificar su

cer movimiento: los ‘Parfums de la nuit’ se reabsor-

hace referencia a una composición elegíaca cuyos

presencia en la “fiesta sinfónica”, pues se sentirían

ben progresivamente mientras van precisándose los

antecedentes se remontan al Barroco. Federico

torpes en tal sociedad.

elementos sobre todo rítmicos de ‘Matin d’un jour de

Sopeña estima trascendental la carta del eminente

En Iberia lo español se define por la elección de ins-

fête’. El autor mismo se mostraba particularmente

guitarrista Andrés Segovia reproducida en parte al

trumentos como la pandereta y las castañuelas. Di-

satisfecho de este sutil tránsito de la sombra a la luz.

comienzo de este escrito. Pues dice Sopeña que la

versas secuencias rítmicas e inflexiones melódicas,

Debussy nunca viajó a Granada; de hecho sólo pasó

guitarra del “Homenaje a Debussy” representa, in-

por otra parte, están tomadas del folklore. Se puede

una tarde en España, viendo una corrida de toros en

cluso para Segovia, ni más ni menos que el comien-

decir de esto lo que Debussy mismo decía de Albé-

San Sebastián. A partir de la imagen en una revista

zo de la música contemporánea.

41


Música i poble Actualitat

Euterpe, manzana de discordia (II) Crònica del polèmic certamen d’Alacant de l’any 1889 Per Ernest Llorens.

A

l’any 1889 se celebra a la ciutat d’Alacant el

Centenario de la Epifanía de la Santa Faz.

tivo del 4º centenario de la Santa Faz, en la forma

IV Centenario de la Santa Faz, amb un progra-

La constituyeron los Presidentes Honorarios Obispo

siguiente:

ma d’actes, religiosos, civils, culturals i popu-

de Orihuela, Marqués de Molíns, Carlos Navarro Ro-

Presidente, Sr. D. Ruperto Chapí.

lars, des del 30 de maig fins el 6 de juny. L’important

drigo, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Gobernador Ci-

Vocales, Sr. D. José Altamira, señor don Luís Pujol,

esdeveniment religiós i social gaudeix de la protec-

vil de la Provincia, Alcalde de Alicante, Presidente de

Sr. D. José García Soler, señor D. Francisco Senante

ció de S.M. la Reina Regent Maria Cristina, A.R. la

la Audiencia, Presidente de la Diputación Provincial,

Llaudes.- Secretario Sr. D. Luís Cánovas.

Infanta Isabel, autoritats superiors civils i militars,

Marqués de Río-Florido y Enrique Arroyo Rodríguez y

El programa de dicho concurso se publicará en esta

diputació provincial, senadors, diputats a corts per la

los Vicepresidentes Honorarios Matías Torres y Vice-

semana.” (7) (8)

província i fills il·lustres alacantins.

presidente de la Diputación Provincial. La Junta efectiva quedó integrada como sigue: pre-

S’encarrega una missa al músic alacantí Francisco

“La comisión compuesta de los señores marqués de

sidente, Abad de la Colegiata de San Nicolás; vice-

Senante Llaudes, per a ser cantada en les funcions

Molíns, Navarro Rodrigo y Arroyo, D.Enrique, estuvo

presidentes, Adolfo Navarrete y Joaquín de Rojas;

religioses de la celebració.

ayer en Palacio a invitar a S.M. a las fiestas con que

tesorero, Alejandro Harmsen; secretarios, Manuel

L’encàrrec és per a orquestra completa, amb 50

se celebrará en Alicante el centenario de la aparición

Gironés Puerto y Luís de Loma Galiana; vocales,

músics i 30 veus, però, sense obstacles, per part de

de la Santa Faz..”(1)

Francisco Mingot Valls, Marqués del Bosch de Arés,

l’organització per tal de poder contractar més mú-

“S.M. la reina regente se ha servido contribuir con

Barón viudo de Petrés, Antonio de P. Ibáñez, Mariano

sics o més cantants, si fos necessari.

la cantidad de 1.500 pesetas a la celebración del

Urios, Juan Leach Giró, Rodolfo P. Dalhander, Eduar-

cuarto centenario de la Santísima Faz, que se prepa-

do Campos Vassallo, Guillermo Campos Carreras,

“������������������������������������������������� La Junta encargada de la celebración del centena-

ra en Alicante, y con 500 S.A. la infanta doña María

Miguel Pascual de Bonanza, Juan Bautista Garri-

rio de la Santa Faz, sigue con entusiasmo sus traba-

Isabel.” (2)

ga, José Soler Sánchez, Pedro García Andreu, José

jos que van obteniendo tan satisfactorios resultados

García Soler, Rafael Beltrán, Luís Caturla, Fernando

(…) Uno de los últimos acuerdos de dicha Junta ha

La premsa d’Alacant i Alcoi, en les corresponents

Barreto, Rafael Pascual del Pobil, Antonio Guillén Ló-

sido invitar al aventajado compositor y maestro D.

seccions d’informacions locals i regionals, publiquen

pez, Carmelo Calvo Rodríguez, Victorino Nuño Beato,

Francisco Senante, para que escriba una misa a toda

també la notícia de l’esponsorització reial i, a més,

Pedro Deltell, Miguel Llorente de las Casas, Pascual

orquesta destinada a cantarse en las funciones reli-

comenten que l’ajuntament de la ciutat ha concedit

Orozco, Luís Simó, José Ferrer Arnau y Francisco

giosas del centenario… Según nuestras noticias la

1.500 pessetes per a l’esdeveniment, i que tot el

Mongino.

obra se escribe para orquesta completa en la que

recaptat, fins el moment, per la Junta de Señoras

Se decidió que las fiestas se celebraran entre el 30

tomarán parte cincuenta profesores y treinta voces,

del Centenario de la Santísima Faz fa un montant de

de mayo y el 6 de junio, a cuyo fin se convocaron

habiendo manifestado el Presidente de la misma

1.600 pessetes. (3) (4) (5)

–febrero- un certamen literario y otro musical, de-

Junta que no sirva de obstáculo la falta de algún ele-

La junta organitzadora, presidida per José Pons, Abat

signándose sus respectivos jurados.” (6)

mento en nuestra ciudad que fuera necesario, pues

de la Colegiata de San Nicolás, decideix incloure un

si así sucediera se proporcionaría de fuera.( …)” (9)

certamen musical, consistent amb un concurs pro-

L’organització no repara en esforços i nomena un

vincial de bandes de música civils i un altre de com-

jurat de molta volada, presidit, ni més ni menys,

Es fa pública la convocatòria del certamen i els peri-

posició d’un himne per al esdeveniment, així com un

per l’il·lustre músic de Villena, Ruperto Chapí, que

òdics d’Alacant i Alcoi, abans esmentats, de data 10

certamen literari.

se desplaça a Alacant des de Madrid, on resideix, a

i 11 d’abril, respectivament, editen les bases, i fins i

propòsit per a l’esdeveniment.

tot, la lletra, en llatí de l’himne a la Santísima Faz, per

“Los actos.

als interessats a participar al concurs de composició.

Al frente del municipio capitalino hallábase Rafael

“Ha quedado constituido el jurado que ha de juzgar

Per tal de donar facilitats als possibles compositors

Terol Maluenda, quien con la aurora de 1889, dio po-

en el concurso provincial de bandas de música que

aspirants al premi, es publica posteriorment una tra-

sesión -6 de enero- a la Junta Organizadora del IVº

se verificará en Alicante en Mayo próximo con mo-

ducció del llatí al castellà:

42


Música i poble Actualitat

“La Junta organizadora del Cuarto Centenario de la Santísima Faz, deseosa de dar el mayor esplendor y realce a tan solemnes fiestas, en las que se ha de reflejar el entusiasmo y fervoroso celo que en Alicante despierta la Santa reliquia, ha dispuesto la celebración de un Certàmen Musical que se verificará en la tarde del 31 de Mayo próximo en la Plaza de Toros de esta capital, con arreglo a las condiciones que se estipulan en el siguiente cartel . 1.º El Certámen constará de dos partes: la primera consistirá en un concurso de bandas de música y la segunda, en presentar una partitura para orquesta y voces, sobre la letra de un himno religioso. 2.º Serán condiciones de la primera parte: a. Al Certámen musical solo podrán concurrir las bandas civiles de la provincia. b. Las bandas que se propongan tomar parte en el Certámen se inscri-

Banda Primitiva de Alcoy. Director: D. Rafael Pascual Pascual. 1889. Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

birán con antelación, dirigiéndose con tal objeto al

Junta organizadora, antes del 15 de Mayo próximo

d’assistir al certamen, llegir la següent notificació,

Presidente de la Junta organizadora antes del día 20

acompañando á dicho pliego un sobre cerrado y con

publicada a la capital:

del próximo mes de Mayo. c. Las bandas deberán

lema idéntico que contenga el nombre del autor. El

ejecutar en el acto de la oposición á los premios, dos

día 16 de Mayo próximo, á las cuatro de la tarde y

“Con objeto de evitar, por cuantos medios sean po-

obras:

en el domicilio del M.I. señor Abad de la Colegiata,

sibles, reclamaciones posteriores, el Jurado nom-

1.º la overtura Cleopatra de Mancinelli (arreglada

Presidente de la Junta organizadora, se constituirá el

brado para el certàmen musical, ha acordado como

para banda por D.Leopoldo Martín, Director de la

Jurado para publicar su fallo, abrir el pliego del lema

adicción al cartel de condiciones ya publicado, la

banda de Alabarderos) y 2º Una fantasía sobre mo-

de la composición que resulte premiada é inutilizar

siguiente:

tivos de ópera ó zarzuela, de libre elección. d. Los

los restantes.

Las bandas que se suscriban para el certámen, de-

premios se adjudicarán al mérito relativo, y consis-

Este acto será público. d. A ser posible, el himno

berán presentar en el acto de la inscripción, certifi-

tirán: El primero en 2.500 pesetas. El segundo en

premiado se ejecutará en las fiestas religiosas del

cado del Alcalde en que conste el número de plazas

1.000 pesetas. El tercera en 500 pesetas. Habrá

centenario. e. La partitura premiada quedará de

de que se compone de cada uno de los músicos. ”

además un accésit puramente honorífico.

propiedad del M.I.Cabildo colegial de esta ciudad.

(13)

e. Las bandas que res�������������������������� ulten premiadas quedan in-

f. En el acta de la adjudicación de los premios del

vitadas á tomar parte, si gustan, en algunos de los

certámen literario, se entregarán también los de este

Diumenge 12 de maig El Alicantino publica en pri-

actos en que la Junta organizadora crea necesaria

concurso.

mera plana el programa de tots els actes religiosos,

su presencia para mayor esplendor. f. Los Directores

El Jurado encargado de juzgar las obras y adjudicar

civils i socials del IV Centenario de la Santísima Faz,

de las bandas, se presentarán al Jurado á las doce

los premios, lo componen los señores siguientes:

certamen de bandes civils, de composició de l’himne

de la mañana del 29 de Mayo en el domicilio del

Presidente.-D.Ruperto Chapí..- Vocales.-D.José Alta-

a la celebració i certamen literari, inclosos:

Presidente de la Junta Organizadora, tanto para veri-

mira, D.Luís Pujol, don José García Soler, D.Francisco

ficar el sorteo que ha de resolver el orden en que han

Senante Llaudes.- Secretario, D.Luís Cánovas.

Ali-

“Ayuntamiento Constitucional de Alicante = La muy

de ejecutar las obras musicales, como para acordar

cante, 3 de Abril de 1889.- El Presidente de la Junta,

Ilustre, siempre Fiel y Heróica ciudad de Alicante, y

otros detalles de menos importancia. 3.º Serán con-

D.José Pons, Abad.- El Presidente de la Comisión del

en su nombre el Excmo Ayuntamiento, deseando dar

diciones de la segunda parte: a. Se adjudicará un

Certámen José García Soler.- El Secretario de la Jun-

público testimonio de veneración y respeto á sus

premio consistente en una medalla de oro, conme-

ta Luís de Loma Galiana.- El Secretario de la Junta,

católicas tradiciones, de acuerdo con el Cabildo Co-

morativa del centenario, al autor de la mejor partitura

Manuel Gironés Puerto.”(10) (11) (12)

legial de San Nicolás y Junta organizadora, ha dispu-

para orquesta y voces, sobre el himno religioso que

esto solemnizar con la debida pompa el Cuarto Cen-

va impreso al final de los carteles. b. Los que opten

El Eco de Alcoy, tot i fent resó de la premsa d’Ala-

tenario de la posesión del Sagrado Lienzo donde el

á este premio, deberán dirigirse sus trabajos,

cant, recomana als directors de les bandes de la

Redentor del mundo dejó impreso su Divino Rostro.

en pliego cerrado y con lema, al Presidente de la

ciutat la Primitiva i la Novísima, que tenen intenció

A este fin se ha solicitado y obtenido la protección de

43


Música i poble Actualitat

S.M. la Reina Regente y A.R. la Infanta doña Isabel;

ciutat ja desaparegudes.

así como también la de las Autoridades superiores

Curiosamente la persona que figura com director de

civiles y militares, Diputación provincial, Senadores y

la “banda de Alicante” es el celebrat músic alacantí

Diputados á Cortes por esta provincia é hijos ilustres

Pablo Gorjé, director titular de la banda La Lira, de

de la misma. Como esta Municipalidad conoce la de-

tant predicament a la capital. La premsa alcoiana

voción de todo el que haya visto la luz primera bajo

manifesta dubtes i disconformitats vers la nova ban-

el hermoso cielo de Alicante á su predilecta Reliquia

da de música alacantina:

de la Santa Faz, cree inútil su ruego para que todo los habitantes se asocien á este acontecimiento, á fin de

“Ecos locales y regionales. Certámen Musical. Des-

que la realización de las fiestas con que hemos de

pués de algunas vacilaciones y dificultades que

celebrarle corresponda á los preciados timbres del

ofrecía la premura de tiempo, por fin vencidas, es ya

pueblo en cuyo nombre se verifican….

un hecho la concurrencia de la música “Novísima”

PROGRAMA DE DICHAS FIESTAS, QUE SE CELE-

al Certámen que debe tener lugar en Alicante con

BRARÁN LOS DÍAS 30 Y 31 DE MAYO Y 1, 2, 3, 4, 5 Y

motivo de las fiestas que dicha ciudad dedica a la

6 DE JUNIO DE 1889.

Santísima Faz. … Pero una duda se nos ocurre: ¿con

... Día 31.- A las diez de este día la Junta Organi-

los elementos propios que cuentan las dos referidas

zadora de estos Festejos repartirá á los pobres, en

bandas podrán luchar con probabilidades de buen

el atrio del Palacio Municipal, mil raciones de pan y arroz. A las doce, las bandas militares y civiles con-

Rafael Pascual Pascual. Arxiu Corp. Mus.Primitiva d’Alcoi.

éxito con las que concurran de otros puntos á fin de obtener el primer premio? Desde luego se puede

tratadas y las que habiendo acudido á tomar parte en

del concurs que s’encarregue de la contractació

afirmar que nó, á ser cierto lo que la voz pública pre-

el Certamen deseen verificarlo, recorrerán las calles

de llocs dignes d’allotjament per als músics per tal

gona ya, es decir, que en la capital de la Provincia, de

de la población. A las tres de la tarde, Certamen

d’evitar que s’els estafe:

dos bandas que allí existían se han refundido en una

musical de bandas civiles de esta provincia, en el

y llenado además sus filas con elementos extraños

que se adjudicarán premios de 2.500 pesetas, 1.000

“De algunos pueblos, cuyas bandas desean tomar

á fin de oponer juntas á las bandas de esta ciudad,

y 500, formando parte del Jurado encargado de juz-

parte en el certamen musical que ha de celebrarse

otra banda numerosa y de antemano prevenida para

gar las obras, los Sres. D.Ruperto Chapí, D.José Al-

en esta ciudad durante las fiestas del centenario, nos

el acto del Certámen, banda que no vacilamos en

tamira, D.Luís Pujol, D.José García Soler, D.Francisco

escriben indicándonos llamemos la atención de la

llamar cosmopolita atendidos los elementos de que

Senante Llandes y D.Luís Cánovas. ...

Junta organizadora del mismo, sobre la convenien-

se compone.

Al terminar dicho Certámen que se celebrará en la

cia de que se contraten casas de alojamiento, donde

Y esto no pasará de ser una infracción manifiesta

Plaza de toros de esta capital, las bandas que hubi-

puedan hospedarse los indivíduos de las músicas, á

del Programa de las fiestas, que sin duda, para co-

eran tomado parte en él, media hora después de su

fín de no ser de última hora explotados, y exponerse

nocer los adelantos y estados de las músicas de la

terminación y por el orden en que hubieran ejecu-

á no encontrar donde alojarse dado el número relati-

Provincia, exige y circunscribe que al certámen solo

tado las obras, harán su desfile desde dicho puesto

vamente crecido de los que han de venir.

puedan concurrir estas; es decir, con elementos pro-

hasta los jardines de la Explanada, mediando entre la

Nos parece muy atendible la indicación y recorda-

pios de la localidad.

salida de una banda y otra banda el espacio de tiem-

mos que en Valencia se hizo así. Esperamos, pues,

Ahora bien, si la amalgama de las bandas de Alicante

po necesario para que no se confundan sus acordes.

que la Junta tendrá presente este detalle. “ (15)

es cierta como también que otras bandas imitando á

Por la noche a las nueve Gran Verbena en los jardi-

aquellas han fortalecido las suyas con indivíduos de

nes de la Explanada, que aparecerán profusamente

Tot just han passat uns dies de la publicació de les

otras corporaciones agenas á la localidad, al intento

iluminados con luces de gas y faroles á la veneciana.

bases del concurs provincial i ja apareix la polèmi-

solo de concurrir al certámen musical con condicio-

Varias bandas de música amenizarán dicho acto, y la

ca: s’estén la remor que a la ciutat d’Alacant i amb

nes momentáneas que las pone en estado de luchar

terraza del edificio de la Sociedad Casino y los cafés,

l’objecte d’aconseguir, coste el que coste, el màxim

con probabilidades de buen éxito, creemos que el

lucirán también magníficas iluminaciones (…)” (14)

guardó en el concurs musical, s’està configurant una

jurado compuesto de personas íntegras é ilustradas,

banda de música a propòsit per a participar, que han

significará a las expresadas bandas la imposibilidad

Moltes bandes de música de la província demostren

inscrit amb el nom de “banda de Alicante”, integrada

en que se encuentran de tomar parte en el certá-

interès per participar, però entropessen amb un in-

per músics procedents de les altres bandes de mú-

men por haber defraudado en su formación, la idea,

convenient molt seriós: les quantioses despeses del

sica de la capital, especialment de la banda Primitiva

el pensamiento del Programa que tienen desnatu-

desplaçament a Alacant. Sol·liciten a l’organització

i de La Lira, així com d’altres bandes musicals de la

ralizado, con el hecho de presentarse á la lid con

44


Música i poble Actualitat

elementos buscados de fuera de la localidad.

se. Por distintos conductos se nos hizo saber así; y

“Primera plana. Accediendo á los ruegos de su autor,

De no proceder así el Jurado, las bandas que hayan

con insistencia circularon esos rumores por nuestra

publicamos el siguiente comunicado, del que supri-

cumplido fielmente con lo expuesto en el programa

ciudad, y de ahí, el nosotros prevenir a las bandas

mimos el último párrafo, por razones que á nuestro

tendrán y estarán en su perfecto derecho de pro-

de esta que han de concurrir al certamen. Ahora

amigo fácilmente se le alcanzarán. Nosotros hemos

testar contra semejante infracción, por que en este

bien, nosotros jamás dudaremos de la imparcialidad

ya hablado sobre este asunto según nuestro leal

caso, no son las músicas de la Provincia las que lu-

y delicadeza de las ilustradas y peritas personas que

saber y entender, y creemos que no hay motivo de

chan en el certámen sino sus aditamentos buscados

han de formar el Jurado y en su rectitud y correcto

abrigar temores.

ex profeso por medio de un reclutamiento general de

proceder fiamos...

EL CERTAMEN MUSICAL EN ALICANTE

artistas de diferentes puntos.

Mejor informado que nosotros debe estar tan apre-

...Me consta que algunos señores directores de ban-

Nuestras bandas no lo dudamos se lanzarán a luchar

ciable colega, y agradeceriamosle, para satisfacción

da en los pueblos se disponían á tomar parte en el

con fé y con elementos propios y no debe embar-

de dichas bandas, el que nos dijera si efectivamente

expresado certamen ensayando al efecto la pieza

garles sus facultades los artificios de los demás que

hubo tal, ó solo ha sido una presunción desprovista

designada para este titulada “Cleopatra” pero pa-

pretendan vencerlas; tras el jurado estará la opinión

de todo fundamento, pues nosotros nos hemos ate-

rece haberse entibiado algo este deseo al saberse

pública que hará justicia al certámen.” (16)

nido á lo que se ha dicho. “ (18)

que los elementos dispersos de varias bandas que

Aviat, des d’Alacant, El Constitucional Dinástico i El

La sospitosa incògnita sobre aquesta banda de mú-

indivíduos se asegura que han convenido fundirse

Alicantino, surten al pas i intenten aclarir la situació,

sica desconeguda d’Alacant no s’aclareix. Des d’Al-

con el propósito deliberado de luchar en frente de

però sembla ser que sense massa èxit, doncs les ex-

coi s’aporten noves i explícites dades que poden ser

las bandas de los pueblos de esta provincia que

plicacions publicades a la premsa de la capital es

concloents:

concurran al expresado certamen cuyas bandas

existieron en la capital en número de de setenta

contradiuen amb les informacions que han arribat a varis pobles de la província.

compuestas en su mayoría de hijos del trabajo que “Ecos locales y regionales. No ha mucho dimos la

con la abnegación del mártir, dejan por la noche la

noticia de haberse refundido en una, dos bandas de

herramienta con que cavaran sus labores , sustitu-

“Cabos sueltos...E n efecto, es cierto que reciente-

música de Alicante con objeto de en más aceptables

yéndola con el instrumento musical apartándose por

mente se ha organizado una banda de música en

condiciones y con mejores elementos, disputar á las

medio tan digno como moral, de los vicios y malas

esta ciudad, pero sus indivíduos no son los que com-

demás que concurran al certámen, el primer premio.

costumbres que abundan en todas partes..

ponían dos bandas distintas, sino que proceden de

A nosotros habían llegado insistentemente rumores,

... El Eco de Alcoy se ha ocupado en sus columnas de

diferentes bandas que han existido en años anterio-

desconocíamos el fundamento que pudiesen tener y

este particular y El Alicantino al copiar los párrafos

res sin que pueda decirse que se hayan confabulado

dudamos de la certeza de la noticia, en tanto no ob-

más culminantes y comentarios nos asegura la rec-

para que ninguna otra banda pueda disputarles el

tuviese confirmación. Pero hoy, podemos sin temor

titud de las personas que han de componer el jurado

premio...

alguno prevenir á las bandas de esta ciudad “Primiti-

musical circunstancia que nadie se atreverá á poner

...Creemos, pues, que sin temor alguno deben

va” y “Novísima”, que es un hecho el que elementos

en duda, pero tampoco á nadie se oculta lo difícil

concursar todas las bandas de la provincia que se

heterogéneos dispersos y de distintas corporaciones

que sería pretender que un jilguero luchara con un

encuentren en condiciones para ello, despreciando

se ha formado una banda de música que ha de con-

gavilán.

hablillas y especies infundadas que han corrido,

currir al certámen.

Gregorio García. Aspe 17 de Mayo 1889” (20)

echadas á volar quizás por aquéllos que son más

Bajo la dirección del renombrado profesor D.Pablo

amigos de las gangas que del arte.” (17)

Gorjé, y con la denominación de “Alicante” se ha

Malgrat no estar satisfets amb les explicacions do-

organizado dicha banda compuesta de 84 indiví-

nades per a justificar la participació al certamen de

Repliquen de seguida des d’El Eco de Alcoy no mas-

duos; de ellos proceden 33 de la “Primitiva”, 35 de

la nova banda de música alacantina, sembla que ja

sa contents amb les explicacions que es fan públi-

la “Lira”, 12 desconocidos y el resto de la orquesta

no es fan públics més comentaris, al menys mitjan-

ques mitjançant la premsa alacantina:

de aquella capital. En nuestro poder obra una carta

çant la premsa, probablement confiant amb el bon

en que se nos dan otros detalles referentes al asun-

criteri del jurat.

“Nuestro apreciable colega de Alicante El Constitu-

to, de que hacemos abstracción por no considerar

Pel que fa al concurs per a la composició musical

cional Dinástico se ha extrañado de que dijésemos

indispensable su publicación.” (19)

d’un himne a la Santa Faz, es presenten sis compo-

en días anteriores que dos bandas de música de la

sicions, sota els següents lemes:

capital, se habían refundido en una, al objeto de dis-

Des d’Asp també sol·liciten els aclariments perti-

1.º Domus dei et porta coeli. 2.º Salve sancta facies,

putar en mejores condiciones el primer premio, á las

nents, mitjançant la premsa provincial, amb idèntica

Nostri Redemptoris 3.º Salve santa facies. 4.º Fides

que tomen parte en el certamen que ha de celebrar-

preocupació a la suscitada a Alcoi:

nostra. 5.º Salve sancta facies.6.º La prueba de amor

45


Música i poble Actualitat

y veneración al divino rostro del Señor.

2ª Banda de Crevillente, su director, don José Más

Torrevieja por la escasez de aquellos, el domingo en

El màxim guardó, medalla d’or, se li atorga al compo-

Llopis.

la noche se celebró una velada en el teatro de aque-

sitor alcoià Camilo Pérez Laporta, en aquell moment

3ª Banda de Torrevieja, su director, don Antonio Gil.

lla población por los indivíduos que componen dicha

molt vinculat a la Novísima d’Alcoi i que, com ja em

4ª Banda de Alcoy, música “Primitiva”, su director, D.

banda y bajo la dirección de D. Antonio Gil, director

comentat abans, s’encontra inscrita per a concórrer

Rafael Pascual Pascual.

de la misma, estrenando en dicho acto unos bonitos

al certamen.

5ª Banda de Aspe, su director, D. Pablo Gutierez.

uniformes de marineros.

6ª Banda de Alcoy, “La Novísima”, su director, D. Ra-

El estandarte que llevará la banda á Alicante, ha sido

“Ecos locales y regionales. “Ha recibido tan honrosa

fael Pérez Jordá.

bordado y regalado por varias señoritas de la pobla-

distinción y señalado triunfo, la partitura cuyo cuyo

7ª Banda de Alicante, su director, D. Pablo Gorjé So-

ción, discípulas de Dña. Dolores Rovira, maestra de

lema es “Domus dei et porta coeli” de que es au-

ler.

Instrucción pública y bajo su dirección.” (26)

tor nuestro apreciable paisano el inteligente músico

¿Y la de Orihuela?” (23)

D.Camilo Pérez Laporta que pertenece á la banda

La banda Primitiva d’Alcoi sol·licita a l’Ajuntament

“Novísima”.

Conegudes les bandes de música participants, aug-

autorització per a poder incloure l’escut oficial de la

Reciba nuestra más entusiasta felicitación tanto él

menta l’interès i l’expectació. Molta gent dels pobles

ciutat en la bandera de la corporació que lluirà en el

como la corporación que se honra contándole en su

de la província i a conseqüència de les dificultats de

certamen alacantí:

seno, y sirva de estímulo al Sr.Pérez, para acometer

desplaçament a la capital, se les hi enginyen, com

mayores empresas, el feliz éxito que acaba de ob-

poden, per a no perdre’s el certamen.

“Libro de Actas de Sesiones del ayuntamiento de

tener.” (21)

S’anuncien possibles descomptes i preus econòmics

Alcoy.

de les companyies de ferrocarrils de Madrid, Sara-

Sesión ordinaria del 22 de mayo de 1889,10 horas.

Polèmica, dubtes, reticències i sospites a banda,

gossa i Alacant durant els dies de la celebració del IV

Preside D.Rafael Julio Pérez Jordà (Alcalde)

huit corporacions musicals de la província decidei-

Centenario de la Santísima Faz

Uso del escudo de Armas: Accediendo a lo solicitado

xen presentar-se al Certamen del IV Centenario de

por Don Rafael Pascual Pascual, Director de la Mú-

la Santa Faz d’Alacant: la d’Agost, dirigida per Juan

“Ecos locales y regionales. El día 30 del actual co-

sica Primitiva de esta ciudad, vino en autorizársele

Carrasco García, la de Crevillent, per José Mas Llo-

menzarán en Alicante, los brillantes festejos con que

para el escudo de la Ciudad en el estandarte que ha

pis, Torrevella sota la batuta d’Antonio Gil, La Pri-

ha de conmemorarse el centenario de la Santísima

de presidir a la citada Corporación en el certamen

mitiva d’Alcoi que dirigeix Rafael Pascual Pascual,

Faz. Las compañías de ferrocarriles de Madrid, Zara-

musical de la Capital de la Provincia en que ha de

la d’Asp, dirigida per Pablo Gutiérrez, La Novísima

goza y Alicante es posible establezcan un nuevo ser-

tomar parte.” (27)

d’Alcoi, que dirigeix Rafael Pérez Jordá i la polèmi-

vicio de ida y vuelta, que á precios económicos, per-

ca banda d’Alacant, sota la direcció de Pablo Gorjé

mita visitar nuestra capital en esos días en que tan

Les entitats musicals inscrites comencen a despla-

Soler.

considerable número de forasteros acudirá.” (24)

çar-se a la capital. Alguna d’elles, com és el cas de la

Es publiquen els noms de les bandes de música i

“Ecos locales y regionales. Con la facilidad de poder

Novísima d’Alcoi, es lamenta per no haver disposat

dels seus directors en diversos periòdics de la capi-

ir y regresar de Alicante en un mismo día, son mu-

de més temps per a assajar, donada la dificultat tèc-

tal i la província. Curiosament des d’Oriola, amb cer-

chas las personas de la localidad, que se disponen a

nica de l’obra obligada.

ta ironia, es lamenten que la seua banda de música

presenciar el certamen musical. Otras muchas han

no prenga part en el concurs musical alacantí:

contratado carruajes particulares con el expresado

“Ecos locales y regionales. La banda de música “No-

objeto, en la imposibilidad de hallar asientos en los

vísima” terminó ayer los ensayos de los números

coches diligencias.” (25)

que ha de ejecutar en el Certámen que tendrá lugar

“Sueltos y Noticias. Anteayer se inscribieron ocho bandas de música para tomar parte en el certamen

en Alicante el día 31 del actual.

que se verificará en Alicante el día 31 del actual.”

La banda de Torrevella recapta fons per tal de sufra-

A juicio de los profesores, la interpretación es ma-

(22)

gar el seu viatge al certamen i estrena nous unifor-

ravillosa y cual cumple á la fama de que goza esta

“Sueltos y noticias. Las bandas de música inscri-

mes (de mariner, diu la premsa d’Oriola) i estendard

corporación”.

tas hasta las doce de la noche del día 19 de Mayo

de la corporació per a lluir-lo en la plaça de bous el

“Esta noche sale para Alicante la música “Novísima”

para tomar parte en el Certámen musical del cuarto

dia del certamen:

con el objeto de tomar parte en el Certámen del que

Centenario de la Santa Faz en Alicante, son las si-

ya se lleva hecho mérito en otras ocasiones; la “Pri-

guientes:

“Sueltos y noticias. Con el fin de hallarse recursos

mitiva” lo efectuará mañana.

1ª Banda de Agost, su director, D. Juan Carrasco

para hacer el viaje á Alicante al certámen musical

Contraido compromiso, forzoso es cumplirle; pero el

García.

del centenario de la Santa Faz la banda de música de

natural interés que deben inspirar á todo alcoyano

46


Música i poble Actualitat

las dos bandas de la localidad, hace que se lamente

Certámen bien sentado su pabellón”. (28)

el corto tiempo de que han podido disponer para los

La primera a actuar és la banda Primitiva d’Alcoi, seguint-li les d’Agost, Torrevella, Novísima d’Alcoi,

ensayos de las difíciles piezas, que deben ejecutarse

S’augura un gran èxit. El certamen provincial de

Alacant, Crevillent i conclou l’acte la banda d’Asp.

y en particular la “Novísima”, que á última hora re-

bandes civils ha convocat a moltíssima gent. La pla-

A les nou de la nit es fa públic el veredicte del ju-

solvió concurrir al Certámen musical por cuyo motivo

ça de bous d’Alacant sembla ser que estarà fins la

rat, que com hem comentat anteriorment presideix

apenas había tenido tiempo para fijar su atención en

bandera.

l’insigne mestre Chapí. Podem llegir als periòdics

los muchísimos detalles de que está cuajada la sin-

d’Alcoi i Alacant:

fonía Cleopatra, pieza más adecuada para orquesta

“Cabos sueltos. Están casi vendidas todas las locali-

que para banda.

dades para el certámen musical que tendrá lugar en

“Ayer dieron principio en Alicante las suntuosas fies-

Cuantas músicas concurren al Certámen deben to-

la plaza de Toros el viernes próximo.

tas organizadas para solemnizar el centenario de la

das llevarle la ventaja en ensayos y en particular la

Este espectáculo promete ser sumamente brillante

Santísima Faz. Esta tarde tendrá lugar el certamen

de Alicante, que según se dice arrastra ya, por lo me-

y animado.” (29)

musical. Celebrado el sorteo de turno, han resulta-

nos, dos meses de academia, cuando la “Novísima”

“Sueltos y noticias. Dicen de Alicante:“Ayer estaban

do elegidas las bandas por este órden:

tan solo ha tenido tiempo para disponer diez o doce

vendidas casi todas las localidades para el certámen

1ª Primtiva de Alcoy. 2ª Banda de Agost. 3ª Id. Torre-

ensayos de las dos piezas de precepto; no obstante

musical que tendrá lugar en la plaza de Toros el vier-

vieja. 4ª Novísima de Alcoy. 5ª Banda de Alicante. 6ª

lo expuesto, se tiene la convicción de que, se la oirá

nes próximo.” (30)

Id. de Crevillente 7ª Id. de Aspe.

con gusto por la valentía y decisión con que ejecuta

Las cuales empezarán como primera parte con la

las piezas que se le han oído ensayar, lo cual de-

I per fi arriba el gran dia: es celebra el sorteig per a

overtura de “Cleopatra” de L.Mancinelli, arreglada

muestra inteligencia, oído y actitud especial en sus

establir l’ordre de l’actuació.

por D.L.Martín.

indivíduos, hijos todos del trabajo, para abordar las

A les 3 de la vesprada comença el certamen. Totes

Segunda parte.- Fantasía sobre motivos de la ópera

mayores dificultades en el divino arte de la música.

les bandes han d’interpretar com obra obligada una

“Roberto el Diablo”, por la banda Primitiva de Alcoy.-

La banda “Primitiva” que ha tenido la suerte de dis-

arranjament de D. L. Martín per a banda de l’obertura

Roig.

poner de mas tiempo para prepararse, dejará en el

de Cleopatra de L. Mancinelli.

2º Fantasía sobre motivos de zarzuela de Chapí, por

47


Música i poble Actualitat

maestría todas ellas la overtura de Cleopatra; nutridos aplausos dados por un público en su mayor parte inteligente fué la señal más palmaria de que todos habían cumplido como buenos artistas. Hemos de hacer aquí una honrosa escepción de las bandas de Aspe, Crevillente y Agost. Estas músicas compuestas de pobres jornaleros y artesanos que después de pasar el día consagrados á rudos trabajos cultivan con verdadero amor el arte, no han desmerecido de las demás, ni han hecho un papel desairado en un certámen de las proporciones del que reseñamos y por ello deben estar orgullosos los pueblos á que pertenecen. Por nuestra parte les enviamos sincera felicitación y hacemos nuestra la idea apuntada por un periódico local, de gratificar á las que no han obtenido premio alguno, si para ello cuenta con medios la Junta organizadora.” (32) Se li atorga el primer premi a la banda Primitiva d’Alcoi, el segón la banda d’Alacant, el tercer és per a Torrevella i el quart premi per a Crevillent. La banda d’Asp i la Novísima d’Alcoi no aconsegueixen cap guardó. Ecos locales y regionales. “Ayer tarde tuvo lugar en Alicante el certámen musical, en que tomaron parte siete bandas pertenecientes á distintos pueblos de la provincia. El concurso artístico resultó brillantísimo y severo.” “El Jurado presidido por el eminente compositor Sr.Chapí, autor de “La Tempestad” y “La Bruja”, inspirándose en los principios de la más estricta justicia, ha emitido su fallo, con la imparcialidad que era de esperar de personas dignísimas, de vasta ilustración y delicadeza y ha adjudicado los tres premios

El Alicantino, Alacant, 1 de juny de 1889.

la banda de Agost.- Chapí.

llés”, por la banda de Aspe.- L.Martín.” (31)

3º Fantasía sobre motivos de la ópera “Bocaccio”,

“primera plana. Crónica del Centenario... Día 31.- La

por la banda de Torrevieja.- Milpager.

Junta organizadora repartió, según rezaba el pro-

4º Fantasía sobre motivos de la ópera “La Favorita”,

grama, mil raciones de pan y otras tantas de arroz.

por la banda de Crevillente.

Multitud de forasteros transitaban desde las prime-

5º Fantasía sobre motivos de las zarzuelas de Barbi-

ras horas de la mañana ávidos de asistir al certámen

eri, por la banda de Alicante.- Gabaldó.

musical que había de celebrarse por la tarde. Siete

6º Fantasía sobre motivos de la ópera “Fausto”, por

fueron las bandas militares que tomaron parte: las

la banda “Novísima”, de Alcoy.- R.Pérez.

de Alicante, Torrevieja, Aspe, Crevillente, Agost y dos

7º Fantasía sobre motivos de “La Odalisca de Urge-

de Alcoy. En la primera parte ejecutaron con gran

48

por el orden siguiente: 1.º “Primitiva” de Alcoy. 2.º “Alicante” de Alicante. 3.º “Torrevieja” de Torrevieja. La rectitud del Jurado es digna de alabanza pues le honra y enaltece. Ha conseguido, pues, señalado y glorioso triunfo, la banda “Primitiva” de nuestra ciudad; los indivíduos de esa Corporación deben sentir legítimo orgullo y sin igual satisfacción su director, el aventajado y notable profesor D.Rafael Pascual. A todos enviamos nuestra modesta y sincera feli-


Música i poble Actualitat

citación, parabién merecido y conquistado en la lid artística á que concurrieron fiados en sus propias fuerzas.” (33) “Últimas noticias. Parece ser que en el certámen musical que ha tenido lugar en Alicante, ha sido concedido el primer premio a la música “Primitiva” de Alcoy; y él segundo á la de Alicante.” (34)

El Alicantino, Alacant, 6 de juny de 1889.

“Las bandas agraciadas han sido: Primer premio,

lega La Tarde: “LA MANIFESTACIÓN DE ANOCHE” A

presidente de la Audiencia, Jefes de la Guardia Civil y

“La Primitiva” de Alcoy; segundo premio, la de Ali-

las nueve de la misma fué del dominio público la

Juez de Instrucción acompañado del actuario Sr. Cal-

cante; tercer premio, la de Torrevieja, cuarto premio,

noticia sobre el veredicto del Jurado que calificó en

pena. A las doce y cinco, hora que nos retirábamos

la de Crevillente.

el certamen musical, siendo acojido con desagrado

del lugar del suceso, aún quedaban algunos grupos

Con sorpresa supimos que el viernes en la noche

por ser contrario á la opinión. Cuando á las nueve,

de curiosos.

hubo un conato de manifestación contra determi-

los directores de las bandas fueron enterados del

El distinguido maestro Sr. Chapí, fue visitado por to-

nados indivíduos del jurado.

Nosotros solo dire-

veredicto, el Sr. Gorjé, director de la banda de esta,

das las autoridades y gran número de amigos que se

mos que los que tal hicieron, no son, no pueden ser

se dirigió en busca de sus compañeros á la iglesia

enteraron de lo ocurrido, oyendo de labios de todos

alicantinos; pues los hijos de Alicante son los que

de San Nicolás, donde se encontraban la mayor

protestas por tal incidente.

aplauden en nuestro coliseo las inspiradas notas

parte empezando á ensayar la misa del Sr. Senan-

El Sr. Valdés, Juez de Instrucción, y el actuario se di-

de la Tempestad y de El Milagro de la Virgen, y los

te para que como miembro del Jurado, protestase,

rigieron al Juzgado; al mismo tiempo que nosotros

que saludaron el sábado con nutridos aplausos a

pero como no se encontrase propicio á semejante

á descansar.

“La Primitiva” de Alcoy, por haber obtenido el primer

cosa, los músicos se retiraron no consintiendo ser

Con nosotros todo el pueblo que no se deja llevar de

premio. Sirvan estas cortas líneas de protesta á he-

dirigidos por quien creían cometía una injusticia, y

la primera impresión, deseamos, dirigiendo la vista á

chos que lamentamos y de defensa al buen nombre

acordaron no ejecutar hoy, como así lo han hecho, la

nuestra venerada reliquia, y respetando estos solem-

de esta ciudad que ha querido comprometer algunos

misa del Sr.Senante.

nes días en que celebramos las fiestas en su honor

mal aconsejados.” (35)

Unidos estos indivíduos con los demás compañeros

que nos revistamos de mucha prudencia y contribu-

en el café de Lozano, acordaron protestar del acuer-

yamos á dar más brillantez á las fiestas en honor á

Una vegada conegut el veredicte del jurat s’arma la

do del Jurado dirigiéndose por escrito y al mismo

la Santísima Faz.

“marimorena”: el músics alacantins, encapçalats pel

tiempo ceder el dinero del premio á los pobres.

Desde las columnas del periódico, protestamos del

seu director, Pablo Gorjé, s’entrevisten amb Senante,

Nombrada una comisión, pasó á casa de D. José

arrebato que se dejó llevar alguna gente al dirigirse

al que l’organització del IV Centenario de la Santa Faz

García Soler donde se hospeda el ilustre compositor

al distinguido compositor honra de España entera.”

li havia encarregat una missa per al esdeveniment, a

D. Ruperto Chapí; que salió impresionado desagra-

(36)

mes de ser membre del tribunal del certamen, amb

dablemente de las frases cruzadas, atribuyéndole

el propòsit de convèncer-lo perquè fera front comú

palabras que nos resistimos á creer, y que al hacerse

Des d’Alcoi lamenten el succeït contra el jurat del

amb ells per tal de protestar el veredicte del jurat.

públicas causaron gran impresión, y dejándose llevar

certamen i la banda Primitiva. Agraeixen les mostres

Senante no transigeix i els músics de la banda, que

del arrebato, un gran grupo de gente, aumentado por

de reconeixement, admiració i desgreuge rebudes de

també toquen a l’orquestra, es neguen a estrenar-li

curiosos y chiquillos, llegó á la calle se San Fernan-

la premsa i de gran part de la societat alacantina.

la missa al dia següent a la Colegiata de San Nicolás

do, donde silbaron al Jurado y su presidente.

Fins i tot, “distinguidas señoritas” estan bordant un

en un dels actes mes importants de la celebració del

Las primeras autoridades que se presentaron en

estendard per a regalar-lo a la banda i perpetuar el

IV centenari.

el lugar del suceso, fueron los señores Mauricio,

record del triomf al certamen del centenari.

Tot seguit, molt enfadats i contrariats, organitzen

Mandado y Gironés, que dirigieron sus esfuerzos

una manifestació fins el domicili de José García So-

á calmar los ánimos. Poco después llegaron el Sr.

“Apuntes locales y regionales. En Alicante ocurrió un

ler, vocal del certamen, on s’allotja el mestre Chapí,

Ballesteros, gobernador Civil interino y el alcalde D.

ligero disgusto con motivo del veredicto del Jurado

president del jurat.

Rafael Terol, que lograron disolver á los manifestan-

encargado de adjudicar los premios del Certámen

Allí s’increpa l’insigne músic de Villena, es creuen

tes, con palabras levantadas y de atención á la Santa

musical, que se ha celebrado en aquella ciudad.

insults i desqualificacions i la cosa acaba com “el

Reliquia.

Contra la poco culta manifestación que se produ-

rosari de l’aurora”, intervenint l’alcalde, regidors,

Cuando todo parecía calmado, se produjo la mani-

jo, ha protestado la prensa de la capital, y la opi-

guàrdia civil i jutjat.

festación con más fuerza, presentándose de nuevo

nión unánime ha reaccionado, habiendo sido objeto,

“Ecos locales y regionales” Leemos en nuestro co-

las antes citadas autoridades y los Sres. Barroeta,

después,de manifestaciones de desagravio, tanto

49


Música i poble Actualitat

El Serpis, Alcoi, juny de 1889.

el Sr. Chapí como la banda de Música primitiva de

po...” (39)

nuestra ciudad, la cual ha sido objeto de significativas muestras de admiración y simpatías, se trata de

En l’acte també es lliuren els premis del certamen

perpetuar los lazos de fraternidad y de mútuo apre-

literari i de la composició musical d’El Himno del IV

cio entre Alicante y Alcoy, por medio de un estandar-

Centenario de la Santa Faz, que com em dit abans, el

te que bordarán distinguidas señoritas de la capital y

guanyador amb tots els mereixements ha estat l’al-

será regalado á la Música primitiva, como recuerdo

coià Camilo Pérez Laporta.

Ruperto Chapí. President del jurat del certamen.

del Centenario de la Santa Faz y del triunfo artístico

Des d’Alcoi es proposa organitzar-li a la banda Pri-

La banda de música triomfadora torna al seu poble

en noble y legítima lid conseguido. Mucho celebra-

mitiva i al seu director Rafael Pascual Pascual, una

on és rebuda gairebé amb els honors d’un empe-

mos estas noticias y cuente la prensa de Alicante y

extraordinària i més que merescuda rebuda quan

rador. Una manifestació popular i social de reconei-

el vecindario de la capital todo con nuestro concurso

tornen a la ciutat.

xement musical sense antecedents fins al moment.

para todo lo que tienda á la unión, la fraternidad y

Els acaloraments inicials es van refredant, la junta

A l’endemà, la banda Primitiva alcoiana ofereix un

la armonía, y con nuestra gratitud por el honor que

organitzadora i l’Ajuntament de la ciutat, decideixen

concert als seus conciutadans a la plaça de Sant

conceden al nombre de Alcoy.” (37)

deixar resolt l’assumpte, definitivament, i desagreu-

Agustí, posteriorment plaça de la Constitució i actu-

“Las bandas de música “Alicante” y “Torrevieja” que

jar als ofesos, especialment a Chapí i a la Primitiva

al plaça d’Espanya, centre neuràlgic de la població,

en el certamen habido en la capital de la provincia

d’Alcoi, donant per just i merescut el veredicte del

seu de l’ajuntament de la ciutat i de l’entitat musical

han obtenido el segundo y tercer premio, respecti-

jurat del certamen.

guardonada amb el llorer de la victòria.

vamente, han renunciado a ellos, y protestado del

Sembla ser que torna a regnar la pau i la concòrdia

veredicto del jurado.” (38)

musical després de l’enfurrunyament dels compo-

Bé, i amb tota aquesta polèmica i tal desplegament

nents de les bandes de Torrevella i Alacant, especial-

d’honors, greuges i desgreuges va finalitzar un cer-

Al dia següent i amb el ànims encara per serenar,

ment d’aquesta última.

tamen musical, molt probablement el primer orga-

es procedeix al lliurament del premis: únicament

El Casino d’Alacant nomena soci d’honor a Ruperto

nitzat per l’Ajuntament de la ciutat d’Alacant i que a

assisteix la banda Primitiva d’Alcoi, doncs les altres

Chapí i li prepara un fastuós i multitudinari homenat-

punt va estar de concloure de manera molt dolenta,

bandes, disconformes amb el veredicte del jurat, de-

ge. Amenitzen l’acte la banda militar del Regiment de

però que afortunadament i gràcies al sentit comú i

clinen l’assistència, manifestant, fins i tot, la voluntat

la Princesa, la Primitiva d’Alcoi i la banda d’Alacant,

bon fer dels organitzadors del concurs musical i dels

de regalar l’import econòmic dels premis aconse-

la Lira, segons la premsa local.

alacantins, en general, va acabar feliç, brillantment

guits als pobres de la ciutat.

L’homenatge és emotiu i espectacular. El sopar, si

i amb un encertada decisió per a arrodonir la clo-

s’ha de jutjar pel menú que es publica als diaris ala-

enda: la junta organitzadora havia acordat concedir

“...La banda “La Primtiva” de Alcoy ejecutó la sinfo-

cantins, pantagruèlic. Presideixen l’acte, juntament

una ajuda econòmica a les bandes no guanyadores.

nía “Cleopatra”, alcanzando unánimes aplausos. Su

amb Ruperto Chapí, l’Alcalde de la ciutat, Rafael Te-

Epíleg inesperat i que de ben segur van agrair les

director recibió el premio que dicha banda ha ga-

rol, el President del Casino, Blas de Loma Corradi, el

bandes de música participants que no s’havien vist

nado en el Certámen. El segundo, tercero y cuarto

Governador Civil, Francisco Ballesteros, el President

afavorides amb cap dels premis.

premio no fueron entregados á quienes corresponde,

i Fiscal de l’Audiència, Ramón Barroeta i Pascual

por hallarse ausentes unos, y el segundo por haber

Ibáñez, respectivament, amb l’assistència de lo més

Es tanca el programa dels actes commemoratius del

renunciado á él los músicos de Alicante. El acto que

selecte de la societat alacantina.

IV Centenario de la Santa Faz d’Alacant, certamen

fue brillantísimo, tuvo digno coronamiento con el si-

El director de la banda militar del Regiment de la

provincial de bandes de música civils inclòs, amb

guiente discurso del sabio sacerdote y Arcediano de

Princesa dirigeix a les tres bandes juntes l’interpre-

la publicació d’una edició especial amb tots els ac-

la Catedral de Orihuela D. Rafael Tous que según ya

tació de l’obra obligada per al certamen, Cleopatra i

tes religiosos, civils i artístics celebrats. Tot finalitza,

dijimos presidía en representación del Ilmo.Sr. Obis-

El Recluta del mestre alcoià José Espí Ulrich.

com ja hem dit, brillantment, fins i tot amb una cu-

50


Música i poble Actualitat

riosa mostra de bona ciutadania a destacar que pu-

(4) EL ECO DE ALCOY, Órgano defensor de los inte-

blica la premsa alcoiana i en la que es comenta que

reses morales y materiales de la población, Alcoi 5

(39) EL ALICANTINO, 5 de juny, 1889

durant els dies de la celebració el jutjat d’Alacant no

d’abril, 1889

Fons documentals

ha rebut cap demanda. Així mateix, es publica una

(5) EL ALICANTINO, 17 d’ abril, 1889

Hemeroteca Digital de Premsa Històrica del Ministeri

carta pública d’agraïment a la ciutat alacantina del

(6) SANTA FAZ, CRÓNICA DE CINCO SIGLOS 1489-

de Cultura d’Espanya: El Alicantino, El Diario de Ori-

director de la Primitiva d’Alcoi.

1989. Alicante y el IV Centenario. Los actos. Ajun-

huela, El Orcelitano

tament d’Alacant, 1989. Biblioteca Municipal d’Ala-

Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espa-

Finalitzem aquesta crònica musical, la informació

cant.

nya: El Imparcial, La Iberia

de la qual hem extret fonamentalment de la premsa

(7) EL ALICANTINO, 31 de març ,1889

Hemeroteca Municipal d’Alcoi: El Eco de Alcoy, El

històrica de la nostra província, amb la referència a

(8) EL ECO DE ALCOY, 2 d’abril, 1889

Serpis.

un esdeveniment que es va produir a la capital aquell

(9) EL ALICANTINO, 30 de març,1889

Arxiu Municipal d’Alcoi: Llibre d’Actes de Sessions

mateix any 1889 i que considerem d’obligació res-

(10) Ibidem, 10 d’ abril, 1889

de l’Ajuntament d’Alcoi, any 1889.

senyar: la reforma i estructuració de la Academia

(11) Ibidem, 11 d’ abril,1889

Arxiu Municipal d’Alacant: Llibre de Cabildos de

Municipal de Música, que ja venia funcionant des de

(12) Ibidem, 21 d’abril ,1889

l’Ajuntament d’Alacant, any 1889.

feia alguns anys, per tal de convertir-la en la Escuela

(13) EL ECO DE ALCOY, 9 de maig, 1889

Biblioteca Municipal d’Alacant: Santa Faz, Crónica de

Municipal de Música i Declamación, amb una bona

(14) EL ALICANTINO, 12 de maig ,1889

cinco siglos 1489-1989. Alicante y el IV Centenario.

organització, un bon planter de professors, és a dir,

(15) Ibidem, 11 de maig ,1889

Los actos. Ajuntament d’Alacant, 1989

un conservatori de música en tota regla i de debò.

(16) EL ECO DE ALCOY, 10 de maig, 1889

Aquesta Escuela Municipal de Música i Declamación,

(17) EL ALICANTINO, 15 de maig ,1889

segons l’acta del llibre de cabildos de l’ajuntament

(18) EL ECO DE ALCOY

d’Alacant on s’aprova la seua creació i Conservato-

(19) Ibidem, 18 de maig, 1889

rio Municipal de Música i Declamación, segons la

(20) EL ALICANTINO, 19 de maig, 1889

premsa local, nomena president al propi alcalde de

(21) EL ECO DE ALCOY, 18 de maig, 1889

la ciutat, Rafael Terol i com presidents honoraris als

(22) EL DIARIO DE ORIHUELA, Periódico de noticias e

prestigiosos músics Emilio Arrieta i Ruperto Chapi.

intereses materiales, Oriola 13 de maig, 1889

La responsabilitat de la direcció recau en el músic

(23) Ibidem, 22 de maig, 1889

major de banda militar, emèrit, a l’hora director de la

(24) EL ECO DE ALCOY, 9 de maig, 1889

banda de música de la Benifecència d’Alacant, José

(25) Ibidem, 24 de maig, 1889

Charques Esplá, que des de l’any 1858 dirigia l’anti-

(26) EL DIARIO DE ORIHUELA, 28 de maig, 1889

ga acadèmia o institut musical d’Alacant.

(27) LLIBRE D’ACTES DE SESSIONS DE L’AJUNTA-

Conservatori on per a poder-se matricular s’exigiria,

MEN D’ALCOI.

almenys, saber llegir, escriure i les quatre regles

Sessio ordinària del 22 de maig de 1889. Arxiu Mu-

aritmètiques. Ah! i s’ensenyaria música i declamació

nicipal d’Alcoi.

tant a homes com a dones, però en dies i hores dis-

(28) EL ECO DE ALCOY, 29 de maig, 1889

tintes…per si de cas.

(29) EL ALICANTINO, 29 de maig,1889 (30) EL DIARIO DE ORIHUELA, 29 de maig, 1889

Ernest Llorens

(31) EL ECO DE ALCOY, 31 de maig, 1889

El Retiro, Castalla, agost de 2012

EL SERPIS, Periódico de la mañana, Alcoi 1 de juny,

(A la memòria d’Ernesto Llorens Juan, músic anònim, que

1889

em deixà orfe el 13 de novembre de 1998, a les 8:35 hores

(32) EL ALICANTINO, 4 de juny, 1889

del matí, la qual cosa mai li perdonaré)

(33) EL ECO DE ALCOY, 1 de juny, 1889 (34) EL ORCELITANO, Periódico semanal, Oriola, 2 de

Referències documentals

juny, 1889

(1) EL IMPARCIAL, Diario Liberal, Madrid 18 de març,

(35) EL ALICANTINO, 4 de juny, 1889

1889

(36) EL ECO DE ALCOY, 3 de juny, 1889

(2) LA IBERIA, Diario liberal, Madrid 3 d’abril, 1889

(37) EL SERPIS, 4 de juny, 1889

(3) EL ALICANTINO, Diario Católico, Alacant 4 d’abril, 1889

(38) ECO DE ALCOY,3 de juny, 1889

51


Música i poble Opinió

Opinió Sexo sin amor Por Pedro Rodríguez. Vicepresidente 1º de la FSMCV.

L

a sociedad católica en la que nos desenvol-

refiero son personas jurídicas.

cariñosas, piropos, regalos, hechos, adulación, ce-

vemos siempre ha considerado pecaminosas

Si el sexo es lo que es para las personas físicas, ca-

los, traiciones… Pero no ha habido “química”. Es un

las relaciones de sexo sin amor. Inspirada por

bría preguntarse cuál puede ser el equivalente en la

buen símil decir que la relación se ha quedado solo

los Mandamientos 6º y 9º (“No cometerás actos im-

relación de dos personas jurídicas. Vamos a ello.

en “sexo”, practicado por ambas partes en varias

puros” y ”No consentirás pensamientos o deseos

La relación de la FSMCV con la Consellería de Go-

convocatorias anuales por necesidad, conveniencia

impuros”) ha rebatido todas las formas de sexo dife-

bernación ha estado marcada desde su inicio en

o placer, según los casos.

rentes a las necesarias entre marido y mujer para la

2010 por un intento de que floreciera el amor. Am-

Sin embargo, y como pasa algunas veces con las

procreación de sus descendientes. Otras sociedades

bas instituciones han expuesto múltiples veces en

personas físicas, al final es el “sexo” el que consigue

como la judía o la ortodoxa han respetado más lo

sus mesas de trabajo e incluso en público lo que

que la relación se mantenga. Pero esa situación no

escrito en el Exodo o en el Duteronomio y se refieren

precisaban para considerarse “amados” por el otro,

suele durar mucho porque no satisface plenamente,

a un “No cometerás adulterio” o a un “No desearás

pero me temo que no ha podido ser. Y eso a pesar de

y parece que ha llegado el momento de un cambio:

la mujer de tu prójimo” en sus leyes propias. Pero

los grandes esfuerzos que se han hecho por ambas

En la pasada Asamblea Intercomarcal de la FSMCV

todos, a efectos prácticos, tanto el islam, como ju-

partes para “agradar” al otro, para convencerle de

se tomó el acuerdo unánime de solicitar a la Presi-

daísmo y cristianismo, consideran el sexo fuera del

los “encantos” propios, e incluso de la “soledad” que

dencia de la Generalitat el cambio de competencias

matrimonio como pecado. Bajo esta consideración,

puede acechar fuera de la relación. Todas las armas

sobre Sociedades Musicales, de forma que estas

“el sexo” por si solo puede constituir algo rechazable

amorosas que con gran saber exponen los novelis-

pasen a depender de la Consellería de Educación,

o repudiable, ya que precisa de otros elementos (el

tas románticos en sus obras han sido utilizadas por

Cultura y Deporte.

matrimonio) para perfeccionarse.

todos para que aquello acabara en boda: palabras

Muchos son también, quienes no consideran nada de todo esto. E incluso, en el otro extremo, hay quién considera el sexo como el único objeto de las relaciones de pareja, o al menos el objeto principal. Podría decirse, en lenguaje de la calle, que “hay quién está por lo que está”, dando así un valor de “cobro” o “ingreso” al sexo y utilizándolo como moneda de cambio para otros quehaceres de las relaciones de pareja menos “satisfactorios” para la persona que así piensa. Por último creo que estaremos de acuerdo en que una pregunta imprescindible a hacer a una pareja en crisis es “pero… todavía hay sexo entre vosotros”. Pero no quería yo hablar de sexo como tal en este artículo, sino más bien jugar a establecer una elipsis que me permitiera no nombrar ciertas cosas que siendo equiparables, podrían ser también consideradas como pecado y por extensión, algo rechazable o repudiable. Y ahora, tras este introito y entrando ya en materia, me gustaría comentar una relación entre personas, solo que en este caso las personas a las que me

52


Música i poble Opinió

Amor sin sexo

T

odo ello con la mejor consideración y agra-

Siguiendo con el juego propuesto, si volvemos a la

con la participación de la FSMCV y sus asociados

decimiento de la Federación para los grandes

elipsis inicial, deberemos analizar cómo han sido las

en proyectos europeos dependientes de educación.

esfuerzos realizados, como he dicho, por la

relaciones de la FSMCV y la Consellería de Educa-

También en la comisión para la redacción de un nue-

Consellería de Gobernación para que la relación fue-

ción, Cultura y Deporte en estos últimos meses.

vo Decreto de Escuelas de Música se ha podido ver

se estable y satisfactoria.

El amor es algo que se muestra a veces intensamen-

claramente que es más lo que une a estos nuevos

Al final, la historia, los antecedentes, “lo natural y

te pero también por el detalle más sutil. Si amor es

amantes que a aquellos atados por su matrimonio de

lógico”, la existencia de un Registro de centros do-

tener continuamente a la persona amada en tu cabe-

conveniencia. Ya últimamente la relación casi que

centes, la propia inspección de centros, los progra-

za, vivir por ella, sentirla a todas horas, sufrir y gozar

se ha hecho pública con el nuevo rumbo de CUL-

mas de formación del profesorado y los de innova-

con su vida más que con la propia incluso, y sobre

TURARTS y es un secreto a voces el amor entre las

ción educativa, los técnicos de cultura, los recursos

todo, compartir proyectos, amor también podría ser

partes.

culturales gestionados por las instituciones públicas

compartir historia, antecedentes, temática, conoci-

Solo falta el nuevo matrimonio para evitar el peca-

relacionadas con la cultura, Culturarts -la nueva he-

miento, preocupaciones y deseos, cuando hablamos

do. Y como los sabios autores medievales escribie-

rramienta para llevar a cabo la nueva política cultural

de instituciones. Amor sería incluso discrepar en la

ron en sus obras, resulta imprescindible introducir

de la Generaitat-, y la misma unión de educación y

manera de hacer las cosas para conseguir objetivos

un protagonista que facilite esta unión. Y la FSMCV

cultura en una Consellería, parecen haber sido razo-

muy cercanos.

encomienda la celestina tarea, con su acuerdo de la

nes más poderosas que las derivadas de la intere-

Desde que las competencias pasaron a Gobernación,

pasada Intercomarcal, a quién tan sólo puede llevar-

sada inserción de las Sociedades Musicales en un

la FSMCV ha mantenido su nexo con educación y

la a cabo, nuestro Molt Honorable President, Alberto

departamento del Gobierno de la Generalitat donde

cultura a través del IVM gracias a los pocos puntos

Fabra.

se encontrara “todo lo valenciano”, y que a modo de

de unión que quedaban. Desaparecido el IVM se ha

Con Gobernación faltó el amor, Sr. President, no deje

“matrimonio de conveniencia” fue bendecido hace

seguido alimentando la relación con miradas furtivas

Vd. que esta nueva relación se agote por falta de

unos años por nuestro dimisionario expresidente

más allá de los certámenes, como por ejemplo con

sexo. El amor sin sexo tampoco dura mucho.

Camps (algún día se sabrá realmente por qué).

el programa de música contra el fracaso escolar o

53


Música i poble Opinió

¿Sin IVA, más semicorcheas? Por Luis Vidal. Tesorero de la FSMCV.

L

os números 144 (http://bit.ly/Y9H9EL) y nú-

Muchas cosas han cambiado desde entonces y es

2º Los cargos de presidente, patrono o representante

mero 145 (http://bit.ly/ZpAKnE) de la revista

evidente que la realidad que nos toca vivir ahora

legal deberán ser gratuitos y carecer de interés en

Música i Poble (años 2007 y 2008) contienen

es muy diferente de la que vivíamos cuando escribí

los resultados económicos de la explotación por sí

sendos artículos cuya pretensión por mi parte no era

aquellos artículos. Sirva como ejemplo que el tipo

mismos o a través de persona interpuesta.

otra que aproximar al lector al conocimiento del mar-

general del IVA ha subido dos veces (del 16% al 18%

3º Los socios, comuneros o partícipes de las entida-

co normativo que, en materia de IVA, era aplicable a

en junio de 2010 y al 21% en septiembre de 2012)

des o establecimientos y sus cónyuges o parientes

las sociedades musicales y cuáles eran las alternati-

y además esta última subida ha ido acompañada

consanguíneos, hasta el segundo grado inclusive, no

vas que se podían plantear.

de un aumento del IVA del 8% al 21% a las entra-

podrán ser destinatarios principales de las operacio-

Y para ello en el primer artículo se explicó que una

das a teatros, conciertos, salas cinematográficas y

nes exentas ni gozar de condiciones especiales en la

banda de música de una sociedad musical cuan-

exposiciones, englobadas junto con otras en lo que

prestación de los servicios.

do actuaba (bien en la calle, bien en un concierto)

el art. 91.Uno.2.7º de la Ley del IVA definía hasta el

Las entidades que cumplan estos requisitos pueden

a cambio de unos honorarios, estaba prestando un

01.09.2012 como manifestaciones de carácter cul-

solicitar de la Administración tributaria su califica-

servicio en el marco del desarrollo de una actividad

tural. Y no de simple entretenimiento, zafio argumen-

ción como entidades o establecimientos privados de

económica, lo que suponía en principio una opera-

to esgrimido por Hacienda para justificar la subida.

carácter social.

ción sujeta y no exenta de IVA y por tanto generaba

En el 2013 se ha producido un cambio más en una

Desde el 1-1-2013, esta exención de los servicios

una serie de obligaciones con Hacienda que debía

de las múltiples reglas de juego que nos afectan en

prestados por las entidades que cumplan dichos re-

cumplir: Alta en el censo, repercusión (cobro) del IVA

relación con este impuesto y que paso a explicar:

quisitos se aplica con independencia de la obtención

al cliente e ingreso al Tesoro Público previa deduc-

Como les he recordado, las SS.MM. podían gozar

de su calificación como entidades de carácter social.

ción del IVA soportado (pagado) que fuera deducible

de la exención prevista en la Ley del IVA para las

Esto significa en la práctica que la exención es auto-

en su caso. Todo ello salvo que la sociedad musical

representaciones musicales desarrolladas por esta-

mática sin necesidad de solicitarla a la AEAT. Y que

hubiera solicitado la exención prevista en la Ley del

blecimientos culturales privados de carácter social

por tanto se aplica a las actuaciones musicales de

IVA para las representaciones musicales realizadas,

siempre que lo solicitaran y que cumplieran una se-

las SS.MM. siempre que estas cumplan los requi-

entre otros, por los establecimientos culturales pri-

rie de requisitos. Recordemos también en este punto

sitos citados. Los cuales, obvia decirlo, los cumplen

vados de carácter social entre los que se encuen-

que la exención supone no repercutir (no cobrar) el

todas que yo sepa.

tran las sociedades musicales. O salvo que lo que

IVA y por tanto es un beneficio directo para quien nos

Y ahora surgen unas preguntas que es necesario

recibiera la sociedad musical fuera una subvención,

contrata. Ese es el motivo por el que por ejemplo la

contestar:

concepto no siempre ajustado a la realidad de los

sanidad y la enseñanza están exentas de IVA.

¿Qué supone este cambio para las SS.MM.? ¿En qué

acuerdos suscritos entre la administración y las

Pues bien, esta exención, que está recogida en el

nos afecta? ¿Qué tenemos que hacer? ¿Y qué efecto

SS.MM.

artículo 20.Uno.14 dice que estarán exentas las

tiene para nuestros “clientes”?

El segundo artículo por su parte se centró en ana-

siguientes prestaciones de servicios que a conti-

Consecuencia para las sociedades musicales:

lizar, mediante ejemplos, el efecto que sobre una

nuación se relacionan efectuadas por entidades de

1. Contratos con otras entidades privadas:

SS.MM. podía tener la solicitud de la citada exención

Derecho público o por entidades o establecimientos

Que la exención se aplique automáticamente a todas

así como el cambio que suponía una sentencia del

culturales privados de carácter social:… Las repre-

las actuaciones musicales supone que a la retribu-

tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas

sentaciones teatrales, musicales, coreográficas, au-

ción fijada en el contrato que se firma habitualmente

de 2005 en el impacto que las subvenciones tenían

diovisuales y cinematográficas.

con las fallas, filaes de moros i cristians, etc no hay

sobre el cálculo de la prorrata.

Por tanto, las actuaciones musicales estarán exentas

que añadirle el IVA y por tanto no hay que repercutir-

La recomendación final pretendía transmitir que no

cuando se realicen por entidades o establecimientos

lo en la factura que emita la SS.MM.

se puede estar al margen de la Ley, en este caso la

de carácter social, que son aquéllos en los que con-

En la factura deberá hacerse constar expresamen-

del IVA, y que un planteamiento adecuado a las cir-

curran los siguientes requisitos:

te: Operación exenta por aplicación del artículo

cunstancias concretas de cada SS.MM. podía supo-

1º Carecer de finalidad lucrativa y dedicar, en su caso,

20.Uno.14 Ley 37/1992 del Impuesto sobre el Valor

ner una reducción de costes y por tanto convertirse

los beneficios eventualmente obtenidos al desarrollo

Añadido.

en una fuente de financiación.

de actividades exentas de idéntica naturaleza.

2. Contratos/Convenios con Entidades Públicas:

54


Música i poble Opinió

Recordemos antes que nada el concepto de subvención: Entrega dineraria entre las administraciones públicas o de estas a otras entidades públicas o privadas o particulares, todas ellas sin contrapartida directa por parte de los beneficiarios. Hasta ahora, en la mayoría de los casos, las relaciones con la administración se han regulado a través de la figura de la subvención pero de tal manera que esta se percibía en pago de las actuaciones realizadas. Y esto sucedía así a iniciativa de la propia administración contratante para evitar el pago del IVA, ya que a las subvenciones no se aplica este impuesto. El problema estribaba en que en las relaciones con la administración y reguladas vía subvención, el ele-

soportado que antes era deducible ya no lo es, pasa

ciones económicas derivadas de actuaciones musi-

mento principal era el pago del importe por la ad-

a ser un gasto que es deducible en el impuesto sobre

cales entre las SS.MM. y sus clientes, tanto si estos

ministración a cambio de la contrapartida asumida

sociedades. Pero el otro efecto importante es que al

son entidades públicas como privadas. Y desde lue-

en forma de actuaciones a realizar. Y por tanto se

estar exentas de IVA las actuaciones musicales, esto

go debe ayudar a normalizar dichas relaciones, para

planteaban dudas sobre si lo que la SS.MM. recibía

“facilita” su declaración en el impuesto sobre socie-

lo cual es necesaria una labor de divulgación de este

por la/s actuación/es era una subvención o el pago

dades.

cambio normativo.

de un servicio prestado (operación sujeta a IVA).

Consecuencias para los clientes:

Como indicaba unas líneas atrás, muchas cosas han

Por tanto a partir de ahora las relaciones con la ad-

Tal y como hemos comentado, la exención no es ni

cambiado desde 2008, pero hay muchas otras que

ministración podrán regularse vía subvención si real-

más ni menos que un beneficio para quien utiliza el

no han cambiado para nuestro colectivo y en con-

mente es el caso, pero se podrán firmar contratos

bien o servicio exento (recordemos las exenciones

creto para el público al que van dirigidos mis artícu-

que regulen la realidad de las obligaciones para las

en materia de sanidad, educación o servicios socia-

los y que no son otros que los directivos de nuestras

dos partes, sin que esto suponga un coste añadido

les) ya que se le exime del pago del IVA. Por tanto, la

SSMM. Y si algo no ha cambiado para ellos, para vo-

para la administración en forma de pago del IVA.

exención es un ahorro para el pagador de las actua-

sotros, es precisamente una idea que en mi opinión

3. Efectos económicos.

ciones musicales.

nunca puede olvidarse: No es recomendable formar

No repercutir el IVA supone que no podemos deducir

Para las entidades festeras, además de dicho aho-

parte del órgano de gobierno que dirige una SS.MM.

el IVA soportado en las adquisiciones directamente

rro, supone que se puedan formalizar las relaciones

sin conocer que existe un marco normativo que cam-

relacionadas con las actuaciones musicales y por

cumpliendo todas las obligaciones legales por am-

bia con demasiada frecuencia ( y casi siempre para

tanto este se convierte en un coste. Si la SS.MM.

bas partes sin sobrecoste. Y ello les facilitará por

complicarlo) que también le afecta a la entidad y que

repercute IVA por otros conceptos como por ej. el

ejemplo el acceso a subvenciones de las que puedan

esto supone el deber de cumplir unas obligaciones

alquiler de un local de su propiedad, sí que podrá

ser beneficiarias.

en muchos casos desconocidas. Ignorar esta premisa

deducirse el IVA de los gastos relacionados con di-

Para las entidades públicas, además del mencionado

tan básica puede acarrear problemas muy serios que

cho alquiler. En cualquier caso, es imprescindible

ahorro, supone que no tengan necesidad de forzar la

perjudiquen tanto a la entidad como al directivo. Y

conocer el mecanismo de la regla de prorrata para

interpretación del concepto de subvención, ya que

este es el motivo que ha llevado a esta Junta Direc-

aplicar bien el régimen de deducciones.

podrán firmar contratos de prestación de servicios

tiva a desarrollar acciones formativas, (que yo defino

4. Efectos formales:

sin tener por ello que asumir un sobrecoste en con-

más bien como divulgativas o de concienciación)

Si la SS.MM. no repercute IVA por otros conceptos,

cepto de pago del IVA.

cuya pretensión siempre ha sido la misma: Trasmitir

como el alquiler que hemos comentado, desaparece

Estos beneficios ya los disfrutaban en el caso de que

a los directivos la necesidad de conocer que existe

la obligación de presentación de las liquidaciones

la SS.MM. tuviera concedida la exención que ahora

un terreno de juego y unas reglas de juego que hay

trimestrales y anuales del IVA, lo que supone una

se generaliza.

que cumplir. Y que si juegan sin conocerlas, la partida

menor carga administrativa. Pero para ello, deberá

Vemos por tanto que la aplicación automática de la

puede acabar muy mal. Y que por tanto, dado que

presentarse la oportuna modificación censal ( mod.

exención tiene efectos tanto para las SS.MM. como

ellos no tienen por qué tener esos conocimientos,

036) en Hacienda.

para quien las contrata. Y la consecuencia lógica es

es imprescindible destinar unos recursos para que

5. Efecto sobre el Impuesto sobre Sociedades:

que este cambio supone que desaparece un coste

quien las conozca, les ayude a cumplirlas.

La exención del IVA tiene un efecto claro: Si el IVA

para el cliente y por tanto debería fomentar las rela-

Valencia, abril de 2013

55


Música i poble Opinió

El menyspreu cap a les bandes de música Per Manuel Esbrí Forner, President Provincial de Castelló de la FSMCV.

M

ales notícies per a la cultura musical i ban-

Provincial va decidir contactar amb el President de la

a indignació i enfado dels nostres associats.

dística a la província de Castelló s’estan

gestora per tal de vore que pretenien fer amb l’acte,

No és tot organitzar un acte on concorren agrupaci-

produint últimament. El Comitè Provinci-

un intent d’ajudar en lo que pogueren ja que lo fàcil

ons de diferents àmbits musicals (bandes de músi-

al de Castelló de la FSMCV, que porta alguns anys

havia segut passar del tema i esperar esdeveniments.

ca, bandes juvenils, xarangues i colles de dolçainers)

col·laborant en l’organització d’esdeveniments en la

Després d’una primera conversa i passat uns dies la

pagant a cadascuna un “caché”, quant tots teòrica-

província per a diferents entitats culturals, està en

gestora ens plantejà una proposta amb unes condi-

ment van a realitzar la mateixa feina; i si ens fiquem a

perill de finalitzar la seva activitat per una manca de

cions clarament molt desfavorables per a les nostres

comparar la quantitat i qualitat musical, es veien cla-

suport econòmic i moral.

bandes de música (500 euros), cosa que provocà que

rament perjudicades les nostres entitats associades.

El primer front s’ha produït en Castelló Cultural, amb la

el Comitè Provincial no col·laborara en l’organització

Aquest context i condicions, estan donant lloc a

qual des de l’any 2005, s’ha dut a terme una progra-

de l’acte. Així i tot, pensant en els nostres associats,

l’aparició d’elements de greuge que afonen les dife-

mació estable de música per a banda que ha convertit

comunicarem a la gestora d’anar a transmetre les

rències històriques prèvies, i que estan suscitant un

a la nostra província en tot un referent. Tant al Palau de

seves condicions proposades i la nostra postura i si

profund malestar entre les bandes de música. Ja no

Congressos i Auditori de Castelló com al de Peníscola,

alguna banda de música estava interessada, que con-

és una qüestió de diners el que està en joc, és la dig-

han estat els escenaris on s’ha pogut vorer aquesta

tactara directament amb les gaiates (els nostres as-

nitat i el prestigi d’unes entitats, algunes de les quals

programació que ha permès seguir una actualitat mu-

sociats son sobirans per fer el que creguen). Insistim

porten molts anys participant en aquests actes.

sical bandística com mai abans ha estat possible.

en dir que, sense compartir les condicions, al menys

L’esperança no es perd, però amb aquest panorama

Aquesta programació estable ha estat possible grà-

preteníem que no s’acabara la participació de les

no es veu un escenari favorable per continuar tre-

cies a la confiança que fins l’any passat han dipositat

nostres entitats associades en aquest acte.

ballant amb aquestes entitats en el marc actual, la

en nosaltres. Tanmateix, ara la confiança de Castelló

El seguiment realitzat, no va fer més que mostrar

qual cosa pot comportar que posem punt i final a la

Cultural no s’ha renovat en uns terminis acceptables

i confirmar el que nosaltres intuíem que anava a

col·laboració en aquests esdeveniments.

i no s’acaba de trobar una línia de diàleg que perme-

ocórrer en aquest acte com era perdre en quantitat

La nostra única veritat es que som un col·lectiu que

ta entendre quina és la política cultural bandística

i qualitat musical, així com d’un pobre espectacle i

prestem un servei molt valorat per la població, i que

a seguir. La crisi, el primer que va comportar per a

poca vistositat.

ho fem per vocació i de forma altruista, poca retri-

les bandes de música va ser l’endarreriment en el

Si sota el paper el canvi que anava a produir-se era

bució i poca valoració per alguns estaments públics

pagament del conveni: el normal era cobrar als 3 o

clar que convidava al fracàs, la realitat es va mostrar

i privats, excepte la verbal, molt habitual en els dis-

4 mesos de realitzar els actes i ara el retard és fins

molt més dura: un acte d’una descoordinació total,

cursos d’autoritats que assumeixen com a propi el

un any o més; i després, retallades en el “caché” i

tant abans com durant el mateix, i de tal calibre que

gran servei que prestem qui ens dediquem a aquesta

un intent de realitzar aquest actes sense cap remu-

sols potser descrit des del més pur surrealisme, per

activitat musical.

neració (gratis) que va provocar una ruptura de les relacions. El conveni del 2012 a hores d’ara encara no s’ha cobrat, així i tot, i amb molts problemes, s’ha pogut signar un nou conveni per al 2013 que ha comportat la desaparició de la programació en l’auditori de Castelló i una reducció molts gran en l’auditori de Peníscola. El segon front s’ha produït en la Junta de Festes de Castelló, amb la qual des de l’any 2004, s’ha col· laborat amb l’organització de la processó de les gaiates en les festes de la Magdalena de Castelló. Davant l’irrevocable decisió de la Junta de Festes d’enguany de no organitzar la processó i que fora la Gestora de Gaiates la que s’encarregaria, el Comité

56



Música i poble Comarques

Plana Baixa Eva Sifre El CIAC participarà en la VI edició del Certamen Internacional de Bandes Villa de Dosbarrios Tindrà lloc el dissabte 20 de juliol en la localitat de Toledo.

L

a Banda Simfònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura (CIAC) de la Vall d’Uixó participarà el pròxim estiu en la VI Edició del Certamen Inter-

nacional de Bandes de Música “Villa de Dosbarrios”, localitat de la provincia de Toledo. La CIAC, dirigida pel mestre José Luis Civera Domínguez, participarà junt a tres bandes més: Asociación Amigos de la Música de Salceda de Caselas (Pontevedra), Asociación Musical Santa Cecilia de Tomelloso (Ciudad Real) i la Unión Musical de Torre Pacheco (Múrcia). La presidenta del CIAC, Carmina Puchol, considera que es tracta “d’una activitat més que completa la programació anual de la Banda però alhora és també un fet extraordinari que ens oferix la possibilitat de

més joves que encara no han participat en cap cer-

nacional, on ens medirem a grans bandes de la resta

portar la nostra música més enllà de les fronteres

tamen. I a més, ens obliga a treballar intensament

del país”.

habituals. Serà una nova experiència per als músics

per quedar en bon lloc en una competició a nivell

El Certamen se celebra el pròxim 20 de juliol.

L’Ateneu Musical de la Schola Cantorum presenta el número 20 de la seua revista En el marc de la programació de les festes en honor a Sant Vicent Ferrer.

L

’Ateneu Musical Schola Cantorum de La Vall

L’autor s’ha imaginat l’entitat Schola Cantorum com

d’Uixó va presentar el dimecres 3 d’abril una

“un elefant, una criatura de grans dimensions, de

nova entrega de la seua revista —la número

moviments pausats però, quan convé, ràpids, i so-

vint— en un acte celebrat al Palau dels Marquesos

bretot dotada d’una gran intel·ligència i perserve-

de Vivel.

rància, que sap arribar a tot arreu on es proposa. El

Aquesta publicació inicià el seu camí l’any 1999 i

nostre elefant, la nostra entitat, du la seua càrrega

prenia el testimoni d’un butlletí que els fundadors

(la música, la cultura, l’amistat) amunt i avall sense

crearen com a suplement al full parroquial de la par-

repòs.”

ròquia de l’Assumpció en els primers anys de vida de

La presentació, amenitzada musicalment pel quartet

d’aquesta entitat fundada l’any 1955 per don Miguel

de saxòfons Isax Quartet, que va deleitar el públic

Arnau.

amb la seua interpretació, es realitzà en el marc

La portada d’enguany és una creació de l’artista grà-

d’actes programats per les festes en honor a Sant

fic Vicent Antoni Ortega. El tema proposat està rela-

Vicent Ferrer i comptà amb la presència de la Regina

cionat amb el canvi de seu social que es va produir

i Cort d’Honor, l’alcalde de la Vall i diversos regidors

el passat mes de setembre.

que no val voler perdre’s l’acte.

58


Música i poble Comarques

Plana Alta La Unió Musical d’Orpesa dedica un concert al pasdoble Durant la presentació de l’acte es va explicar l’orige del pasdoble i la seua importància en el repertori.

L

a Unió Musical d’Orpesa ha iniciat la temporada de concerts aquest any amb un recital temàtic de pasdobles i marxes militars. La

banda dirigida per Antonio Mena del Valle va oferir el passat 23 de març un concert a les instal·lacions d’un Espai Cultural que, per primera vegada en una actuació de l’associació musical, es va quedar menut. Els membres de la Unió Musical d’Orpesa van preparar repertori en el que hi havia obres de tot el territori espanyol. És el cas de Ia-Zarrak, Recordando a Galicia, Badajoz, Cielo Andaluz, Por Navarras o Teruel. La coneguda obra que porta per títol Aires Llevantins,

Com en tots els concerts de l’agrupació orpesina, el

cada i Iglesias. Durant la presentació de l’acte es va

del compositor d’Alaquàs Bernabé Sanchis, va ser la

concert es va tancar amb el pasdoble dedicat a la

explicar l’origen del pasdoble i la seua importància

representació valenciana.

localitat, Oropesa del mar (Perla ribereña), de For-

en el repertori de les bandes musicals.

Baix Maestrat La Banda de Peníscola recapta 950 euros per a Raúl Roig

L

a Banda Juvenil de l’Escola de Música Ciutat de Peníscola i la Banda de l’Associació Musical Verge de l’Ermitana van realitzar recent-

ment “Va de rock”, un concert benèfic que any rere any duen a terme per recol·lectar diners per una bona causa. Enguany ha estat dedicat a Raúl Roig, un xiquet de 7 anys amb paràlisi cerebral, qui necessita una caminador per poder continuar la seua vida diària.

La música va anar acompanyada d’imatges projec-

L’associació, que va realitzar el concert a l’auditori

tades al sostre de l’auditori.

del Palau de Congressos de la ciutat a les 20 hores,

De seguit va ser el torn de la Banda de l’Associació

Mercury. Tot guarnit amb una posada en escena de

va vendre un total de 290 entrades i va recaptar 950

Musical Verge de l’Ermitana.

llums i fum.

euros.

A diferència de la Banda Juvenil, va comptar amb un

Abans de finalitzar l’acte benèfic, el president de

L’encarregada d’encetar l’acte va estar la Banda

baix, Javier Beltrán, i una guitarra elèctrica, Mateo

l’Assocació Musical Verge de l’Ermitana de Penísco-

Juvenil de l’Escola de Música de Peníscola, qui va

Escuder, amb qui van poder interpretar el tribut a

la, Manuel Beltrán, juntament amb Salvador Garcia

interpretar un tribut al Rey del Rock, Elvis, una reco-

Michael Jackson i a Queen, i una recopilació d’obres

Sorlí, director de l’Escola de Música Ciutat de Pe-

pilació d’obres del grup suec Abba i, per finalitzar la

de Deep Purple.

níscola, van fer el donatiu de 950 euros a la família

primera part, el conegut Rock Around the clock.

Com a bis van tocar The Final Countdown, de Freddie

de Raúl Roig.

59


Música i poble Comarques

L’Alacantí Francesc Alberola L’Arxiu Municipal de Sant Joan dedica el seu Document del Mes a la Banda de Música La Paz L’acta de constitució de la Directiva era un dels documents seleccionats per a esta edició del Document del Mes.

D

ivendres 7 de febrer, la sala d’assajos de la Banda de Música La Paz va acollir la presentació del Document del Mes número 15,

que en esta ocasió estava dedicat precisament a esta entitat musical, que tant ha col·laborat amb l’Arxiu Municipal i recolzat la seva recuperació, des de l’inici dels treballs fa més de 12 anys. L’acte va ser organitzat per la Societat Musical La Paz. Aprofitant que dins de pocs dies la Banda tornava a concórrer a un certamen musical (cosa que no passava des de feia molts anys), l’Arxiu va voler fer protagonista del Document del Mes a esta veterana entitat de Sant Joan, unint-se així al moment tan especial que vivia la Banda de Música de cara a la seua participació en el XLII Certamen Provincial de Bandes de Música, el 2 de març a la localitat de Redován. Els documents seleccionats per a l’edició número

Francisco Burillo, tesorero de la Banda en 1973 e Isidro Buades, Cronista de la Villa.

15 del Document del Mes, reflectien la situació que la Banda de Música travessava just 40 anys abans, quan va estar a punt de desaparèixer, fet que no es va consumar gràcies a l’actuació entusiasta d’un grup de veïns i músics que, al començament del 1973, es van reunir i van constituir una nova Junta Directiva que, en poc temps, va ser capaç de treure a la Banda de la seva delicada situació, assegurant la seua pervivència. Precisament, l’acta de constitució de la Directiva era un dels documents seleccionats per a esta edició del Document del Mes. En l’acte de presentació, que es va iniciar amb les paraules del president de la Banda, José Ángel Espinós, van estar presents algunes de les persones que van integrar la Junta Directiva constituïda el 1973, als

Intervenció del president de la banda, José Ángel Espinós.

quals se’ls va fer entrega d’una reproducció a gran

de la Banda, la majoria joves, conegueren una pàgina

per les persones que el 1973 van evitar que la Banda

tamany del Document del Mes. Isidre Espinós, Fran-

de la història de la mateixa.

de Música desaparegués.

cisco Burillo i Alfredo Amat van compartir amb els

L’acte va finalitzar amb les paraules del director de la

Seguidament, tots els assistents van poder quedar-se

presents alguns records i anècdotes d’aquella expe-

Banda, el mestre Joan Espinosa, qui va felicitar a l’Ar-

a escoltar l’assaig general de la Banda i finalitzar així

riència, possibilitant així que els actuals components

xiu per la iniciativa i va agrair el treball desenvolupat

esta jornada amb música.

60


Música i poble Comarques

El Camp de Morvedre La Banda Comarcal se presentó en Algímia El Auditorio de Algímia d’Alfara acogió el sábado 6 de abril la presentación oficial de la Banda Comarcal del Camp de Morvedre integrada por músicos de las 12 sociedades musicales de la comarca.

A

l concierto asistieron casi todos los representantes de los respectivos ayuntamientos. También contó con la presencia del presidente

comarcal de l’Horta Sud de la FSMCV, Rafa Pérez, y la presidenta comarcal del Camp de Morvedre, Fina Gómez quien, además, también formaba parte de la nueva agrupación. Los 43 músicos que la integran, cuya edad media es de 18 años, pertenecen a prácticamente todas las sociedades musicales del Camp de Morvedre y en este primer concierto estuvieron dirigidos por Xesco Guillem Escobar (Societat Juventud Musical de Faura),

res y compositores que han nacido de nuestras so-

director Josep Miquel Martinez Gimenez, músico de

Robert Ferrer Llueca (Societat Juventud Musical de

ciedades musicales”. De hecho, entre las obras inter-

la sociedad de Quart de les Valls, quien valoró muy

Faura) y Sergio Rajadell Segundo (Societat Musical de

pretadas figuraban el pasodoble Essencia de Rafael

positivamente este nuevo proyecto de la comarca que

Canet d’en Bereguer), tres directores nacidos tam-

Domenech (músico de la Sociedad Juventud Musical

considera se debe apoyar y consolidar.

bién en las sociedades de la comarca. El auditorio,

de Quart de les Valls) y L’Aventurer de Salvador Rojo

Para finalizar el acto la presidenta tuvo unas palabras

repleto, acogió el trabajo de estos músicos que traba-

(músico de la Unió musical d’Algimia d’Alfara).

de agradecimiento para los músicos y compositores,

jaron intensamente para preparar el concierto durante

Según la presidenta comarcal, “el resultado fue muy

pero sobre todo para los tres directores por su ex-

los tres ensayos programados.

positivo musicalmente hablando pero más aún social-

traordinario trabajo, dada la gran dificultad que su-

Como comenta Fina Gómez, “la banda comarcal nace

mente, ya que todos los integrantes de la banda se

pone montar un concierto en tres tardes con músicos

como punto de encuentro entre los músicos de las

fueron ilusionados y convencidos de que este proyec-

que no han tocado nunca entre ellos y que tienen en

12 sociedades musicales del Camp de Morvedre, así

to debe tener continuidad”.

muchos casos poca experiencia por su corta edad ya

como para promocionar y apoyar a nuestros directo-

Entre los asistentes estuvo también el compositor y

que muchos músicos tenían entre 12 y 15 años.

61


Música i poble Comarques

Hoya de Buñol El CIM de Yátova homenajeó al socio con un concierto

E

l CIM Santa Cecilia de Yátova celebró el 3 de marzo su X Concierto Homenaje al Socio, con el que pretende agradecer la labor desintere-

sada que socios y colaboradores realizan día tras día para que esta sociedad pueda seguir adelante. Además, y como es habitual, durante el intermedio del concierto el CIM Santa Cecilia quiso rendir homenaje a uno de sus socios más destacados, poniendo de manifiesto su labor como parte de la sociedad y reconociendo el trabajo que ha desempeñado a lo largo de los años por esta banda. En esta ocasión la persona homenajeada fue Inmaculada Burriel Ballester, quien tras doce años al frente de la sociedad como presidenta, dejaba días antes su cargo en manos de Joaquín Ortíz Bolumar. Los músicos quisieron agradecerle su labor con una gran foto de la banda y todo el público asistente se puso en pie como muestra de agradecimiento. Este décimo concierto Homenaje al socio estuvo también dedicado a uno de los músicos fundadores de la sociedad, Enrique Hoyo Miralles, recientemente fallecido; y al recién nacido Marc Cerverá Teruel. Tras el concierto, el CIM Santa Cecilia ofreció un vino de honor al numeroso público asistente, músicos y

Redondo, el CIM Santa Cecilia organizó un concierto

de Dios de J. Serrano, Una noche en Granada de E.

familiares.

dedicado a la zarzuela en el que se interpretó Paco

Cebrián, El huésped del sevillano de J. Guerrero y

Bajo la dirección de su director, Jesús Miguel Arribas

Campillo (pasodoble) de J. Salvador González, Alma

Katiuska de P. Sorozábal.

Los actos musicales proliferan en la comarca

E

l sábado 6 de abril al Sociedad Mu-

llo necesario para la subsistencia, como puede ser

Fiesta de la Música en Siete Aguas

sical La Artística de Chiva mostraba

comida, ropa, etc. Por ello la entidad organizó este

Por su parte, la Sociedad Musical de Siete Aguas

su cara más solidario en un concierto

concierto benéfico en el que contó con la colabo-

conmemoró la Fiesta de la Música del 30 de marzo

en el Teatro Municipal Astoria, cuya

ración de la Banda Sinfónica del Ateneo del Puerto

al 7 de abril. Los actos comenzaron el sábado 30 con

recaudación fue a beneficio de Cári-

de Valencia y cuatro corales que fueron las que el

una actuación del grupo de cámara Back to Brass,

tas local.

pasado mes de noviembre estrenaron en el Palau de

tras la presentación de la Musa Infantil Sofía Sán-

La Sociedad Musical La Artística de Chiva, que de-

la Música de Valencia la obra sinfónica descriptiva

chez Pérez y Musa Mayor Carolina Martínez Real con

sarrolla su labor musical en el ámbito de su domi-

Camino del calvario del compositor valenciano Pedro

sus respectivas Cortes de Honor.

cilio social, principalmente, no puede ser ajena a

J. Viso y que describe la procesión de la Turbas de

En el programa se incluyeron conciertos a cargo de

los grandes problemas de sus vecinos. La actuali-

Cuenca.

las distintas unidades artísticas de la sociedad, vela-

dad económica está creando verdaderos dramas en

Días antes, la Banda Juvenil ofrecía otro concierto

da teatral, pasacalles, audición de los alumnos de la

muchas familias que van careciendo de todo aque-

con los que se iniciaban los actos del año 2013.

Escuela de Educandos, etc.

62


Música i poble Comarques

La Costera Andrea Sarrió La Societat Musical La Lira Fontiguerense de La Font de la Figuera dedica un concert a la cultura taurina Organitzat per l’Associació Cultural Taurina local Gent del Bou, va tenir lloc el dissabte 23 de febrer i va comptar amb la col·laboració del grup de ball Lola Huesca i l’Ajuntament de La Font de la Figuera

L

a Societat Musical La Lira Fontiguerense de La Font de la Figuera va retre homenatge a la cultura taurina a través d’un concert de pas-

dobles taurins. El Gato Montés de M. Penella, Gallito, de Lope, S. o Pasión Andaluza, de Mas Mataix, van ser algunes de les 15 obres que va interpretar la banda acompanyada en alguns instants per diverses ballarins del grup Lola Huesca. El concert, dirigit per Luis Pedrón Francès, va estar organitzat per l’Associació Cultural Taurina local Gent del Bou i va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Font de la Figuera. Un concert que va complementar aquest tercer dia cultural taurí celebrat a la població, ja que eixe mateix dissabte al matí l’A.C.T. Gent del bou va oferir “Carretons” per a xiquets i xiquetes. A més, els aficionats als bous van poder gaudir amb una exhibició de diversos mansos a la Replaceta de l’Església de La Font de la Figuera.

el suport prestat i, sobretot, el director de la mateixa,

men part de la banda, ja que sense el seu sacrifici

Tal com s’ha manifestat des de l’A.C.T. Gent del Bou,

Luis Pedrón Francès el seu interès i dedicació. Com

aquest concert no es podria fer. Esperem seguir fent

“agraïm a la junta directiva de la Lira Fontiguerense

no, tampoc ens podíem oblidar dels músics que for-

festa i cultura”.

63


Música i poble Comarques

Camp de Túria La Unió Musical de Llíria commemora el bicentenari del naixement de Wagner amb un concert de la banda simfònica El programa del concert estava format íntegrament per obres wagnerianes.

L

a Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, di-

lència. Este genial compositor ha sigut sempre molt

Amb este concert tan especial, la Unió Musical ha

rigida pel seu titular Enrique Artiga, i consti-

estimat per esta societat ja que les seus obres han

volgut oferir un homenatge al famós compositor, di-

tuïda en esta ocasió per una plantilla de 105

estat interpretades multitud de vegades al llarg de la

rector, dramaturg i poeta, considerat un dels grans

músics, oferí el dimecres sant 27 de març, al seu

història de la Unió Musical. La primera vegada que la

de la música clàssica i que tanta incidència ha tingut

teatre-auditori, un concert extraordinari per a com-

Unió Musical (amb l’anterior nom de Música Nova)

en la seua història.

memorar el 200 aniversari del naixement del com-

portà una obra de Wagner al Certamen de València

III Jornades de Trompa

positor Richard Wagner. El programa del concert es-

fou l’any 1893 amb l’obertura Rienzi. Obres com Els

D’altra banda, durant els dies 2 i 3 d’abril se celebra-

tava format íntegrament per obres wagnerianes. Així,

Mestres Cantors, el preludi de Parsifal, l’Idil·li de Sig-

ven als locals d’esta societat del Camp de Túria les III

poguérem escoltar Les Walkiries (cavalcada), Una

frido o el Tannhäuser han format part moltes vega-

Jornades de Trompa que enguany comptaren amb la

fulla d’Àlbum, la marxa fúnebre de l’Ocàs dels Déus,

des del programa que la Unió Musical presentava al

participació del professor i solista internacional, Luca

l’obertura Rienzi, l’acte III de Parsifal (Els encants del

Certamen de València. I en totes estes ocasions, la

Benucci, solista del Teatre del Maggio Fiorentino de

Divendres Sant) i l’obertura Tannhäuser.

Unió sempre ha guanyat el primer premi d’este pres-

Florència.

El concert fou presentat pel destacat unioner, Jai-

tigiós concurs. A més, l’arxiu musical d’esta societat

El concert de clausura d’estes Jornades va tindre lloc

me Coronel Calero, que ressaltà la importància de la

compta amb nombroses transcripcions d’un alt nivell

el dimecres 3 d’abril, a les 20,30 hores, a la Sala

música de Wagner en la història del Certamen de Va-

de moltes de les obres de Wagner.

d’Assajos d’esta societat.

64


Música i poble Comarques

L’Ajuntament entrega el premi internacional de composició Ciutat de Llíria a Rúl Carrión

D

ins dels actes de les festes vicentines a la capital del Camp de Túria, l’alcalde Manuel Izquierdo i l’edil de Cultura, Salvador Oliver, van entregar el passat 13 d’abril el premi del Concurs Internacional de Composició per a Banda Simfònica i Solista “Ciutat de Llíria” 2012. El guanyador d’esta edició ha sigut el compositor de Montroi, Raúl Carrión Ferrís, que va rebre un guardó amb una dotació econòmica de 5.000 euros. L’obra Concert per a flauta i banda va resultar la vencedora d’esta certamen. El seu autor, Raúl Carrión, de 45 anys i professor de fonaments de composició al Conservatori de Torrent, té també a favor seu diversos premis de composició i distincions com a finalista, tant en certàmens nacionals com internacionals. La Banda Primitiva de Llíria, dirigida per Miguel Ángel Navarro, va ser l’encarregada d’estrenar la composició premiada, amb l’actuació com a solista de Fina Martínez. El jurat del concurs, presidit el reconegut director edetà Manuel Galduf, va comptar també amb la

participació d’Eduard Montesinos, Miguel Gálvez i Salvador Oliver. L’alcalde Manuel Izquierdo, va manifestar que este concurs “representa la voluntat de Llíria en la seua aposta per la cultura, per a donar suport i projecció a les persones que es dediquen a la música, una de

les principals senyes d’identitat de la nostra ciutat”. A més, va recordar que el municipi acollirà del 13 al 17 de juliol un esdeveniment excepcional relacionat amb este àmbit, el V Congrés Iberoamericà de Compositors, Directors i Arregladors de Bandes Simfòniques i Ensembles.

65


Música i poble Comarques

Horta Sud Anna López Ortega La Artística Manisense realiza un gran número de actividades musicales en el primer trimestre de 2013 La Banda Juvenil ofreció un concierto a primeros de febrero como preludio a unas semanas plenas de actuaciones musicales de gran calidad a cargo de las distintas unidades artísticas de La Manisense.

C

omo aperitivo a un febrero lleno de música pudimos saborear el concierto que el sábado 2 del citado mes la Banda Juvenil de la

Sociedad Musical La Artística Manisense ejecutó en el Auditorio Germanies. Un concierto que registró un aforo al completo, pues a directivos socios y simpatizantes se unieron parte de la corporación municipal, y es que la verdad es que el joven grupo que a finales del pasado año recibió 25 educandos casi compite ya con nuestra Titular (al menos en número de componentes) y también aumenta la calidad como lo mostraron en las partituras que el director, veterano en la sociedad, José Vicente Miquel Marticorena eligió para el evento.

E

n la primera parte se pudo escuchar del compositor Carrascosa su airoso pasodoble Francisco Bravo, al que siguió Rivieren-cyclus de

A. Malando y Theme from Schindler List de J. Williams, obra en la que fue violín solista Ismael Soto, cuya ejecución bordó provocando el gozo de sus padres, Fernando y Lourdes, directivo y Presidenta respectivamente de la Sociedad Musical, prolongándose los aplausos porque todos los merecieron. Un pequeño intermedio fue aprovechado para dar a conocer a la ganadora de la rifa incluida en las participaciones del sorteo de Navidad. Así, el televisor de plasma de 32“ fue recogido en nuestro local social por Pilar Cases Correcher, tras lo cual nos acomodamos para disfrutar de una segunda parte con Banderas moradas de Martin Alonso, Posaunen Bravour de Edmund Loffler y de Jacob De Haan Queens Park Melody. El final fue muy aplaudido y estuvo seguido de gratos comentarios a la salida del numeroso público que llenaba la sala.

director, Joan F Miquel Zanón, músico de la Sociedad

superior de música en la especialidad de Trombón en

Concierto de la Orquesta

desde sus inicios, conductor durante once años de

el Conservatorio de la capital del Turia.

Por su parte, pudimos disfrutar también del primer

la Banda Juvenil y actualmente al frente de la del

El programa escogido para este acto del Espai Mu-

concierto de la Orquesta de La Artística con un nuevo

Grau de Valencia. Es además titulado en enseñanza

sical que se celebró en la sala “Ernesto Chenoll” de

66


Música i poble Comarques

nuestra sociedad, cuyo aforo al completo disfrutó de una excelente actuación, incluyó la colaboración de la maravillosa voz de nuestra soprano Mari Ángeles Lambíes que junto a la orquesta interpretó Xacona en sol menor de Purcell, Lascia ch’io pianga de Händel, V’adoro pupille, del mismo autor, Caro mio Ben de Giordani, Xicoteta Serenata Nocturna, de Mozart, Brook green suite de Holst y por último Suite of the day de Burgoyne, interviniendo los directivos Fernando y Jauni para dar a conocer más detalles de los compositores de cada obra. Los aplausos se sucedieron al término de cada ejecución y fueron tan prolongados al final que motivaron complacer al público con un bis. Música durante las Fallas Es norma en nuestra Sociedad Musical dedicar anualmente en marzo un concierto a las fallas y el día 10 del mes citado el Auditorio Germanías acogía un bonito programa que el director de la Juvenil José Vicente Miquel Marticorena había seleccionado para tal evento. Un concierto al que acudieron representantes de todas las fallas de la localidad, parte de la corporación municipal encabezada por el alcalde señor Izquierdo, la concejala de cultura Rosa Pérez, y nuestra querida Maribel Miquel Marticorena, cuya presencia es primordial en los acontecimientos

Tercer Encuentro de Orquestas Juveniles

Terminada la actuación se preparó la Camerata de

musicales, encontrándose además de nuestra pre-

Fue en febrero último y el domingo 24 de dicho mes

la Parroquia de L’Assumpció que bajo la batuta de

sidenta Lourdes Núñez, el vicepresidente comarcal

el jubiloso movimiento musical en el que Manises

José Domingo Enguídanos ofreció Dance suite (en

Sr. Chenoll y, en representación de la Junta Central

reunía a cinco orquestas de nuestra Comunidad para

sus tres tiempos) de Mozart, Capriol de Warlock y

Fallera de Manises, Pedro Montoro.

conseguir que la afición a la música saliera satisfe-

Summer stomp de D. A. Straub.

El programa estuvo compuesto por Francico Bravo

cha de tan gran evento, puesto que a pesar de parti-

Finalmente, nuestra Orquesta Juvenil de La Artística

de M. Carrascosa, Pousanen Bravour de E. Loffler,

cipar en el mismo jovencísimos músicos no por ello

Manisense conducida por Vicente Enguídanos Barea

Rivieren-Cyclus de A. Malambo, Falles i bunyols, de

dejaron el pabellón orquestal defraudado.

interpretaba a los autores Bach, Lennon y Badelt con

M. Godoy, L’entrà de la murta de S. Giner y Rapsodia

Por orden de actuación escuchamos a la Unión Musi-

sus títulos Gavota en Re Mayor, Yesterday, Let it be y

valenciana de M. Penella.

cal de Carlet dirigida por Agustín Giménez, que ofre-

Piratas del Caribe, respectivamente.

A continuación se hizo un paréntesis para hacer

ció Nearer my god to three de l. Mason, Barcarolle

Una vez más, consiguieron satisfacer al numeroso

entrega a los distintos representantes de cada falla

de Offenbach, El oboe de Gabriel de E.Morricone y

auditorio que llenaba la sala y resonaron fuertes

de un distintivo del ayuntamiento, finalizando con la

The arrival of the queen of Sheba de G. F. Haendel.

aplausos no solo para nuestros músicos sino tam-

interpretación de Valencia del maestro Padilla.

Ocupó el escenario en segundo lugar la Orquesta

bién al término de cada agrupación participante en

Como es natural los aplausos muy merecidos por es-

del CPM Vicente Vera de Sueca que dirige César Na-

este encuentro.

tos admirables componentes de nuestra Juvenil se

varro. Escuchamos Canon de Pachelbel, Allegro de

No podemos dejar en el anonimato la asistencia de

repitieron durante la ejecución de cada partitura y al

Fiocco y Guillermo Tell de Rossini dejando el estrado

acompañantes de cada población que se desplaza-

final del concierto el público premió con creces a la

libre para la agrupación del Centro Profesional de

ron a nuestra ciudad para gozar de tan agradable

joven Banda que cada vez se nota la responsabilidad

L’Alcudia y al frente de ella Agustín Giménez que nos

evento, todos ellos atendidos esmeradamente por

que sus miembros tienen en cuenta. Enhorabuena

deleitaron con Petrifyingly Problematical Polka de

nuestros organizadores de los que recibieron el con-

al amigo Miquel y a los músicos de tan estupendo

Owen, Singapur Sunset y Guillermo Tell de Rossini,

sabido detalle local.

conjunto.

finalizando con Danza húngara nº 5 de J. Brahms.

Luis Montesinos García

67


Música i poble Comarques

Horta Nord Un concert inoblidable Concet monogràfic de l’Agrupació Musical Los Silos de Burjassot sobre obres d’Óscar Navarro. Diumenge 27 de gener del 2013. Sala Iturbi del Palau de la Música de València.

T

otes les bandes de música valencianes saben

Amb la sala Iturbi plena de goma a gom, la banda de

La segona part del concert es va iniciar amb el cone-

que al Palau de la Música de València sonaran

l’escola va obrir el foc dirigida per José Carlos Vidal,

gut pasdoble Andrés Contrabandista. Navarro, natu-

de forma diferent, i que no és únicament una

amb tres peces, el pasdoble Alegria i les composi-

ral de Novelda, va dedicar aquesta peça a un amic,

qüestió de la meravellosa acústica de l’espai sinó

cions Jumper Clarinet i Paradise. L’aperitiu, perfec-

membre d’una comparsa de Moros i Cristians que

que la significació de l’entorn obligarà els músics a

tament adobat pels alumnes, va mostrar clarament

porta per nom “Contrabandistes”. La banda simfòni-

exigir-se al màxim. El passat 27 de gener va ser el

algunes de les característiques de la música d’Óscar

ca de l’Agrupació Musical los Silos va mostrar ja des

torn de l’Agrupació Musical Los Silos de Burjassot

Navarro: vivacitat, capacitat descriptiva i evocativa,

de l’inici el magnífic moment en què es troba. L’am-

que, primer amb la banda de l’escola i després amb

i una atmosfera “cinematogràfica” que amera totes

bient del grup transmetia alegria i confiança i això es

la formació simfònica, es va enfrontar al repte de to-

les seues composicions. Vidal va aconseguir que

nota en la qualitat del seu so. I sens dubte, una peça

car en el “temple” de la música valenciana i ho va fer

els alumnes de l’escola de l’agrupació de Burjassot

clau per aconseguir aquest magnífic estat de forma,

amb una aposta original i valenta: un concert mono-

oblidaren les pors lògiques dels aprenents i es mos-

ha sigut el director, Javier López Salón, que ha acon-

gràfic del gran (i a més, encara molt jove) compositor

traren segurs en la seua execució malgrat la respon-

seguit el suport i la complicitat de tots els músics.

valencià Óscar Navarro.

sabilitat del moment.

Després del pasdoble, la banda es va llançar amb

68


Música i poble Comarques

Expedition, l’obra amb la qual va obtenir el primer premi en el certamen internacional de bandes de la vila de la Sénia, que va significar una fita transcendental en la història de l’Agrupació. I després de les dues peces, que aconseguiren engrescar el públic i captar totes les energies de la sala, va començar la part més especial de la vetlada: aquella en què el mateix Óscar Navarro va dirigir la banda simfònica. Les peces escollides van ser Call for Music, Downey Overture (mai abans interpretada a Espanya) i Libertadores. Els recursos visuals i sonors que Navarro utilitza: fer cantar els músics, fer-los executar percussió amb el seu cos, fer posarse dempeus les línies d’instruments amb un ritme molt suggeridor... exigeixen un grau de complicitat molt gran amb els músics. El dubte era clar: el tindria

indicava el que sentien en gaudir d’aquell moment

emocionades de la presidenta de l’agrupació, Vic-

Óscar? Desaparegué a l’instant; com un tot orgànic,

tan especial i aconseguien transmetre-ho a un pú-

toria, i la satisfacció que envaïa el rostre dels que

la banda va respondre a totes les exigències del di-

blic emocionat i absolutament connectat amb el que

vam poder assistir al concert ho deia tot: un concert

rector-compositor i els músics esgotats i persistents

passava a l’escenari.

inoblidable.

mostraven quan podien un somriure de felicitat que

Els aplaudiments finals, llargs i sincers, les paraules

Jordi Sebastià. Alcalde de Burjassot

Lorenzo Dellafonte dirigió un concierto como clausura al encuentro con los alumnos del Conservatorio de Moncada

E

l encuentro con el director italiano Lorenzo Della Fonte culminó con un concierto en el Centro Cultural Blasco Ibáñez como colofón a

los tres días de actividad que tuvo con los alumnos del centro. Durante el concierto, dirigido por el propio Lorenzo della Fonte y el director del Conservatorio, José Alcácer, la Banda Sinfónica interpretó obras de P. Grainger, G. Holst, R.V. Williams y V.Persichetti. El Conservatori de Música “Ciutat de Moncada” en el marco de su programación anual organizó la visita al centro del director de origen italiano Lorenzo Della

con los alumnos y durante el cual intentó acercar el

Por su parte el alcalde de Moncada, Juan José Medi-

Fonte con la finalidad de realizar un encuentro entre

repertorio tradicional para banda. Además desde el

na, calificó este encuentro como “una actividad muy

el director y los alumnos a través de conferencias,

conservatorio se ha destacado la necesidad de co-

necesaria y enriquecedora para todo el alumnado del

talleres y ensayos que les ha permitido profundizar

nocer el repertorio clásico, dignificando así el mundo

centro” y ha manifestado la “obligación que tenemos

en el conocimiento del repertorio clásico para banda

bandístico. Cabe destacar que durante la mañana

las instituciones públicas de apostar y respaldar las

sinfónica. Así, Della Fonte compartió durante las tres

del viernes Della Fonte impartió una conferencia a

enseñanzas musicales”.

sesiones programadas con el alumnado su excelen-

directores de la provincia que se desplazaron has-

Además Medina valoró “positivamente” la progra-

te trayectoria como director al frente de numerosas

ta el conservatorio de Moncada para compartir con

mación de actividades que anualmente se llevan

orquestas de Europa.

el director italizano sus conocimientos a cerca del

a cabo desde el conservatorio y confía en que los

El director invitado pisó el miércoles 21 de febrero

repertorio de banda desde una perspectiva más téc-

alumnos hayan adquirido nuevos conocimientos gra-

por primera vez el centro donde tuvo un encuentro

nica.

cias al encuentro con Della Fonte.

69


Música i poble Comarques

El C.C. Blasco Ibáñez de Moncada acogió el Festival de Bandes de l’Horta Nord

E

l Centro Cultural Blasco Ibáñez de Moncada acogió el festival comarcal de bandas de l’Horta Nord, en el que tres bandas de música

participaron en una cita donde ejerció como anfitriona la Unión Musical de Moncada. Así, abrió el festival la Unión Musical Santa María de El Puig, que ofreció un gran concierto con la interpretación del pasodoble Agüero de J. Franco, siguiendo con la famosa obertura de El Tambor de Granaderos de R. Chapí, para finalizar con Vents del Garbí de Josep. M Martinez, bajo la batuta del maestro Manuel Járrega Ventura. Continuó la Agrupación Musical de Rocafort que inició su repertorio con del pasodoble Francisco Fort Fenollosa de Vicente R. Tarazona, en memoria del maestro de Moncada, recientemente fallecido. Seguidamente la banda dirigida por Juan José Catalá Borras ofreció Una noche en Granada de E. Cebrián, finalizando con el estreno mundial de la obra Artis Calambria de Carlos Marqués. Cerrando el festival actuó la Unión Musical de Moncada, banda anfitriona, que bajo la dirección de José Salvador González Moreno, dedicó del pasodoble 30 aniversario a su director titular Vicent Roig Gimeno, actualmente recuperándose de una enfermedad. Esta obra fue compuesta por Roig cuando la sociedad celebró tres décadas de existencia y la interpretación de esta pieza se convirtió en el momento más emotivo del festival, pues tanto la Unión Musical como el consistorio expresaron su deseo de una pronta recuperación al director titular de la banda. El concierto continuó con el primer movimiento de la Sinfonía nº 2 La Pasión de Cristo de Ferrer Ferrán. También destacó la participación especial de los Co-

a las dos bandas invitadas, que consistió en la parti-

cierto de Comisiones dedicado a la mujer. La Banda

ros Infantiles de la Unión Musical de Museros y de la

tura del pasodoble 30 aniversario.

Sinfónica, dirigida por José Alcácer Durá, ofreció un

Unión Musical de Moncada, bajo la dirección de José

El alcalde de Moncada, Juan José Medina, destacó la

concierto dedicado a las mujeres que estuvo dividido

Luis Sáiz, que acompañaron a la banda interpretan-

necesidad de respaldar este tipo de festivales “que

en dos partes.

do conjuntamente la obra de Bert Appermont Celtic

permiten acercar a los vecinos a la música de banda,

Durante el mismo se interpretaron obras de diversos

Child. Como es tradición el festival terminó con la

sin duda un eje vertebrador sociocultural de nuestro

compositores, entre ellos, José Ignacio Blesa, Pablo

interpretación del pasodoble Moncada.

municipio que debemos mantener en alza”.

Sorozábal, de Manuel Palau, Richard Wagner, Alfred

Durante el acto, la sociedad anfitriona hizo entrega

Concierto del día de la Mujer

Reed y Vicente Ramón Tarazona, todo bajo la batuta

de un recuerdo en agradecimiento a su participación

Por otra parte, el CAM de Moncada celebró el Con-

del director, José Alcácer Durá.

70


Música i poble Comarques

Festival comarcal de bandes juvenils a Massalfassar

E

l dissabte 13 d’abril, va tindre lloc a Massalfassar el Festival Comarcal de Bandes Juvenils, organitzat per la Societat Musical local

amb el patrocini de l’Ajuntament de Massalfassar. En aquest acte van participar la Banda Jove de la Unió Musical de Santa Maria del Puig que va interpretar dues obres dirigides pel mestre José Suñer Oriola: Disney Favourites de Bob Lowden i Beach Boys Stage de John Moss. Per la seua banda, la Banda Juvenil del Centre Artístic Juvenil de Moncada, dirigida per Raúl Domenech Rubio va interpretar Els Poblets de Miguel Torrens Escrivá, Call of Courage de Carmine Pastores i La Máscara del Zorro de James Horner. La Banda Jove de la Societat Musical de Massalfassar, encarregada de tancar el Festival, va posar damunt el faristol dirigida per Daniel Olmos Herrero el pasodoble Sareta Fallera i la Sombra del Sol d’Eduardo Nogueroles i Three Russian Folk Songs d’Andrew Pearce.

71


Música i poble Comarques

Alcoià-Comtat Maribel Vicedo Las bandas de Alcoy pregonan las Fiestas de Moros y Cristianos Las bandas de Alcoy fueron las primeras en anunciar las Fiestas de Moros y Cristianos con los conciertos en el Teatro Calderón Y en los Salesianos el pasado mes de marzo. Es el ciclo de exaltación a la música festera que en este 2013 registró una novedad: la incorporación de la Agrupació Musical Serpis. Unió Musical d’Alcoi El ciclo lo inició la Unió Musical d’Alcoi en el Calderón el 10 de marzo. Los músicos, dirigidos por Gaspar Nadal i Maronda, estrenaron la actuación con el pasodoble Yakka de Pascual Vilaplana para seguir con la marcha mora Nostalgia Mora de Gonzalo Blanes Colomer y el pasodoble A mi Muro de Francisco Esteve Pastor. En esta primera parte el repertorio integró tres obras que volverán a sonar el día de las Entradas. La primera fue Alatriste, fanfarria de Roque Baños con la que la escuadra del alférez de los Guzmanes recorrerá el centro de la ciudad. A continuación, la Unió tocó Als Xaparros, la marcha mora de Pascual Vilaplana con la que acompañarán al alférez moro de la Filà Llana y, para terminar la primera parte, en la sala sonó LLebeig, marcha cristiana de Saül Gómez Soler elegida por la escuadra del capitán de la Filà Maseros para realizar su entrada a la villa. La Unió inició la segunda parte con Andrés Contrabandista, pasodoble de Óscar Navarro. Después llegó uno de los momentos más emocionantes. Esta banda alcoyana quiso rendir un homenaje a José María Ferrero Pastor tras cumplirse 25 años desde su fallecimiento. Por ello, la Unió programó dos piezas del Mestre d’Ontinyent. El presentador del evento (y en nombre de la banda), invitó a subir al escenario a Daniel Ferrero Silvaje (hijo del Mestre) para dirigir UMDA y Brisas del Clariano; pero antes, el presidente de la entidad musical, Enric Solbes, regaló a Ferrero una batuta. Precisamente, el mismo Ferrero será el encargado de dirigir el Himne de Festa el próximo 20 de abril después de realizar el pasacalle acompañado por la Unió Musical d’Alcoi que tocará el pasodoble Brisas del Clariano. La segunda parte siguió con la marcha cristiana de José V. Egea titulada Picadilly Circus, Eleazar de Rafael Mullor Grau y Tarde de Abril de Amando Blanquer. Con las notas del Himne de Festa de Gonzalo Barrachina, la banda puso el punto final al concierto. Societat Musical Nova d’Alcoi La Societat Musical Nova d’Alcoi protagonizó la segunda sesión de este ciclo el 17 de marzo en el Teatro Calderón. Un concierto que tuvo dos partes

72

La Unió Musical d’Alcoi, dirigida por Gaspar Nadal, en el Teatro Calderón.

La Música Nova d’Alcoi, bajo la batuta de Joan Doménech, durante el concierto. muy diferenciadas. La primera estuvo íntegramente dedicada a José María Ferrero Pastor y en la segunda se estrenó una marcha solemne y sonaron obras de principios del siglo XX y otras que todavía no han cumplido ni un año desde su composición.

En este 2013, la Nova quiso rendir un homenaje al Mestre d’Ontinyent y de qué mejor manera que con su música. Brisas del Clariano fue el primer pasodoble que sonó en este concierto dirigido por Joan Doménech Calaforra. A continuación, interpretaron


Música i poble Comarques

Bonus Christianus, Chimo, Reina de Fiestas 1960 y El Kábila. La banda invitó a su viuda, Pilar Silvaje, y a su hijo, Daniel Ferrero, a subir al escenario para recibir un abrazo y un aplauso del público y un ramo de flores. Para cerrar este reconocimiento, se interpretó la marcha mora Pepe Blanes compuesta por Daniel Ferrero y que fue dirigida por él mismo. El concierto se reanudó con L’Enreixat pasodoble de José María Valls Satorres, que fue estrenado en febrero en el Círculo Industrial y que se volvió a escuchar en el concierto de Fiestas. La audición siguió con la marcha cristiana Saxum de Rafael Mullor Grau. Y llegó el momento de la obra inédita: La Plegaria del Cristià, marcha solemne de Santiago Revert Cantó y que está dedicada a Juan Javier Gisbert que actualmente es el embajador moro en las Fiestas alcoyanas pero en 2010 fue el embajador cristiano. Tras el estreno, el compositor subió al escenario para ser felicitado por su nueva composición. En la segunda parte, interpretaron Te Deum de Pedro J. Francés y dos clásicas como Un Moble Més, el pas moro que Julio Laporta Hellín compuso en 1928 y Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes Colomer. Sin embargo, con la interpretación de estas dos piezas no sellaban el concierto, puesto que todavía quedaba una obra más. Como ya es tradicional, la Nova interpretó El Moro del Sinc de Rafael Giner Estruch. Por último, el director de la banda Joan Doménech, volvió a invitar a subir al escenario a Daniel Ferrero para que dirigiera el Himne de Festa con el que se puso el broche a este segundo pregón musical. Agrupació Musical Serpis El ciclo de música festera registró una novedad. Por primera vez actuaba la Agrupació Musical Serpis dentro de este programa musical (aunque los dos años anteriores ya ofreció sendos conciertos con un repertorio de pasodobles, marchas moras y cristianas). Esta formación ofreció su audición festera en el Teatro Salesianos el 23 de marzo. Los músicos, bajo la batuta de Andrés Guerrero Mañas, interpretaron en la primera parte los pasodobles Fernandín de José V. Egea, Al Cel de Francisco Valor y Als Meus de Jorge Company, las marchas cristianas Pope y David de Ramón García y las marchas moras Moro de Granada de Gonzalo Blanes y Belsaí de Saül Gómez. Los espectadores pudieron escuchar en la segunda parte el pasodoble El Miquero de Julio Laporta, la marcha cristiana Alcoi, escata i destral de Rafael Mullor, la marcha muslim Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes, el pasodoble Musical Apolo de Amando Blanquer, la marcha cristiana Sala i Soler de Francisco Valor, la marcha oriental Genna al Arif de Evaristo Pérez y la marcha cristiana El Barranc del Sinc de Rafael Mullor.

Àngel Lluís Ferrando dirige a los músicos durante el concierto del Diumenge de Rams.

L’Agrupació Musical Serpis durante su concierto en el Teatro Salesianos. Corporación Musical Primitiva La Corporación Musical Primitiva cerró el ciclo con el concierto del Diumege de Rams. La Vella, junto al grupo de dolçainers i tabaleters La Cordeta, presentó un repertorio formado por doce obras de autores alcoyanos. Pero antes la formación musical presentó a sus nuevos compañeros: Andrea Blasco Jordá (clarinete), Josep Mullor Valor (saxofón tenor), Jordi Olcina Moltó (trompeta) y José Pérez Lorente (trombón). Con el pasodoble centenario Nanos y Chagans de Camilo Pérez Monllor estrenó la Primitiva esta nueva edición del concierto. A continuación, los músicos, dirigidos por Àngel Lluís Ferrando, tocaron el pasodoble Fontinens de Camilo Pérez Laporta, la marcha mora Amor-Amar de José María Valls Satorres y el pasodoble El Rey Capitá de Julio Laporta. A

continuación, estrenó la marcha mora Banu Marin de Vicent Sanoguera e interpretó la versión para banda de Tempora Belli de Àngel Lluís Ferrando. Antes de la segunda parte, la entidad rindió un homenaje a Francisco Giménez Sisternes por sus 50 años como socio de mérito de Apolo. Se reanudó la audición con Musical Apolo de Amando Blanquer, l’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor, La Casbha de Rafael Casasempere, Julio Pastor y Salmo ambas de Blanquer yla marcha muslime Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes. Pero todavía quedaba el momento más vibrante. Fue la interpretación de l’Entrà dels Moros de Camilo Pérez, la pieza clásica que pone el broche al último pregón musical. Un concierto que, como es tradición, se cierra con el Himne de Festa. Y de esta manera, la música llamó a la Fiesta.

73


Música i poble Comarques

La Unión Musical Contestana gana el primer premio del Certamen de Música Festera de Altea la Vella

E

l pasado nueve de febrero la banda de música de la Unión Musical Contestana obtuvo el primer premio en el X Certamen de Música

Festera de Altea la Vella, celebrado en honor al músico y cantante Felipe Orozco y en el que también participaron la Societat Artistic Musical d´Alcàntera de Xúquer y la Agrupació Musical La Nova de Banyeres de Mariola. El jurado del certamen estuvo formado por José Grau Benedito, presidente, y por los vocales Jaime Francisco Ripoll Martins y Rafa Garrigós. La obra de obligada interpretación por las tres bandas participantes fue el pasodoble Fernando Marzal, de José Grau Benedito. Para arropar a la banda contestana, un nutrido grupo de familiares, socios y amigos de la Unión Musical se desplazó hasta la población de la Marina Baixa en tres autobuses. Otros muchos se desplazaron en sus propios vehículos particulares. La representación institucional estuvo encabezada por el primer

El presidente de la Unió Musical Contestana mostrando el diploma acreditativo del primer premio.

edil de la Vila Comtal, Rafa Briet, acompañado de la concejala de Cultura Marcela Richart, y la concejala de Fiestas y Tradiciones, Rosa Sellés. El acto se inició con un pasacalle por las calles de Altea la Vella que concluyó frente al auditorio del Centro Cultural en el que tendría lugar el certamen. El desfile de las bandas fue abierto por la Unión Musical con el pasodoble Regina Nostra, de su director Mario Roig Vila, seguida de los músicos de Alcàntera de Xúquer con el pasodoble Athenaeum de Enrique Alborch Tarrasó y La Nova de Banyeres de Mariola con Novella, de Vicente J. Sanoguera Rubio. La Sociedad Recreativa Musical de Altea la Vella, organizadora del evento, cerró el pasacalle con el pasodoble Mª Teresa Lacruz, de Óscar Navarro González. La primera banda en actuar fue la de la Unión Musical Contestana, que bajo la dirección de su director Mario Roig Vila comenzó su intervención con la interpretación de la marcha cristiana Santos poetas

Los músicos celebrando la victoria conseguida en el certamen de Altea.

y guerreros, de Enrique Igual Blasco, continuando

pretación de las tres piezas dejó una grata impresión

En segundo lugar actuó la banda de la Sociedad Ar-

con la obra obligada, Fernando Marzal, pasodoble

en todo el público asistente. La banda contestana

tístico Musical de Alcàntera de Xúquer, que bajo la

de José Grau Benedito y terminando con la marcha

había dejado el listón bien alto para los contendien-

dirección de Luis Pedrón Francés interpretó La vic-

mora Almunastir, de Ramon Garcia Soler. La inter-

tes que vinieron después.

toria, marcha cristiana de Enrique Alborch Tarrasó,

74


Música i poble Comarques

el pasodoble obligado y la marcha mora Wahabitas

hubo de ampliar su actuación, volviendo a interpretar

mio conseguido, el cual, además, tiene una dotación

de Joan E. Canet Todolí. En último lugar intervino la

los pasodobles Mª Teresa Lacruz y Machaco.

económica de 1.500 euros.

banda de la Agrupación Musical la Nova de Banyeres

Por fin, la presentadora del certamen anunció que

Con la alegría por el primer puesto alcanzado, toda

de Mariola, que bajo la batuta de su director Antonio

el jurado tenía su veredicto. Había un empate para

la expedición contestana regresó a la Vila Comtal,

Lillo Pérez interpretó la marcha cristiana Arco y ba-

el segundo puesto y cuando anunció que éste había

donde la banda hizo un pasacalle por la población.

llesta de Óscar Sempere Francés, la obra obligada y

recaído en la Societat Artistic Musical d´Alcantera de

La Junta Directiva de la Unión Musical Contestana

la marcha mora Haissan de Carlos Pellicer Andrés.

Xuquer y la Agrupació Musical La Nova de Banyeres

quiere agradecer públicamente a todos los músicos

Fuera de concurso y mientras el jurado deliberaba su

de Mariola, todos los músicos, familiares y amigos

de la banda y a su director Mario Roig Vila, el esfuer-

veredicto, la Sociedad Recreativa Musical de Altea la

de la Unión Musical Contestana presentes en el acto

zo realizado, las horas de trabajo y la ilusión derro-

Vella, bajo la dirección de Andrés Colomina Berna-

saltaron de alegría sabedores de que el primer pre-

chada, para la consecución del primer premio, así

beu, entretuvo al público con el pasodoble Machaco

mio era para la Unión Musical Contestana. La banda

como el apoyo prestado por todos las contestanas y

de José Rafael Pascual Vilaplana, la marcha cristiana

contestana había obtenido un total de 417 puntos,

contestanos que se desplazaron hasta Altea la Vella

Villa cristiana de Miguel Ángel Mas Mataix, el pa-

mientras que la Sociedad Artístico Musical de Alcàn-

para animar a la banda, en especial, a las máximas

sodoble Musical Apolo de Amando Blanquer Ponsoda

tera de Xúquer y la Agrupación Musical la Nova de

autoridades municipales presentes en el certamen,

y la marcha mora Tarde de abril de Amando Blanquer

Banyeres obtuvieron 388’5 puntos cada una.

el alcalde Rafa Briet, y las concejalas Marcela Richart

Ponsoda. Con la interpretación de esta última pieza

Reces Sellés Domínguez, presidente de la Unión

y Rosa Sellés.

se cerró el programa oficial del certamen, pero como

Musical Contestana, recibió de manos del alcalde de

José Luis Muñoz Huércano

el jurado no tenía aún su veredicto la Recreativa

Altea la Vella el diploma acreditativo del primer pre-

Vicepresidente Unión Musical Contestana

La Unió Musical de Beniarrés obtiene el primer premio de la tercera sección del Certamen Provincial de Alicante

L

a Unió Musical de Beniarrés se alzó el pasado 10 de marzo con el primer premio de la tercera sección del XLII Certamen Provincial de Bandas de Alicante, después de que el jurado le diera 335,5 puntos; tan solo un punto y medio menos que la formación vencedora del concurso con la mención de honor, la Unión Musical de Beniarbeig. Cinco bandas alicantinas concurrían a este certamen que se desarrolló durante el pasado domingo en el Auditorio Municipal de Ondara. El turno de la banda de El Comtat llegó por la tarde. Los músicos, dirigidos por José Antonio Llinares, interpretaron primero como presentación el pasodoble Eduardo Borrás de Francisco Esteve, luego la obra obligada La Fortalesa de David Penadés Fasanar y para terminar, la Sinfonía Nº 2 de John Barnes. Una vez participaron todas la bandas, el jurado deliberó y otorgó la máxima puntuación a la Unión Musical de Beniarbeig (337 puntos) que obtuvo el primer premio y mención de honor, la Unió Musical de Beniarrés consiguió el primer premio con 335,5 puntos, los segundos premios fueron para la Unió Musical de Dolores (313 puntos) y la Unión Musical San Fulgencio (285,5 puntos) y la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella se alzó con el tercer premio tras recibir 258 puntos.

José Antonio Llinares, director de la Unió Musical de Beniarrés, destacó que estaba muy satisfecho “por el esfuerzo y magnífico trabajo realizado por los

músicos”. Asimismo, desde la banda se mostraron “muy contentos” por el resultado conseguido en este concurso provincial.

75


Música i poble Comarques

Tarde de Embrujo con La Primitiva de Alcoy

U

n paseo por la música y danza española. Con este lema quedaba definido el espectáculo Embrujo que la Corporación Musical Primi-

tiva llevaba a cabo el pasado 24 de febrero en el Teatro Calderón. Con el objetivo de aunar música y danza española, la entidad musical volvía a entablar vínculos con los artistas alcoyanos; en este caso, con el ballet Onsen Dance y las reconocidas coreógrafas Begoña Bravo y Begoña Moral. Bajo la batuta de Àngel Lluís Ferrando, el formato del evento se mostró a través de la intercalación de piezas instrumentales junto a obras españolas que eran acompañadas por los pasos de la danza. Si bien la Danza ritual del fuego contó con unos movimientos exóticos y tranquilos que recordaban a la media luna, las coreografías posteriores dejaron entrever pasos grupales con un carácter más festivo y lúdico. Por lo que respecta a la parte musical, los espectadores pudieron disfrutar de grandes autores de

Foto: Cortesía NEBUR.

la música española, tales como Giménez, Albéniz,

sivos alcanzados con El baile de Luis Alonso. Por otra

demostrado la capacidad de la entidad musical para

Turina o Granados. También en esta ocasión se die-

parte, Isaac Albéniz recordó el carácter más popular

trabajar junto a otra organización alcoyana. Todo, al

ron momentos de todo tipo: desde la sutileza y el

de nuestra música, con un paseo andaluz a través de

mismo tiempo que se trabajaba un repertorio musi-

ambiente íntimo creado a través de los sonidos de

Cádiz, Córdoba, Granada y Sevilla.

cal de carácter específico.

Goyescas, hasta los movimientos más alegres y efu-

En definitiva, un encuentro único en el que quedó

José A. García Casasempere

El trombonista Javier Colomer ofrece una masterclass a alumnos de la Música Nova, la Unió Musical y la Primitiva

J

avier Colomer ofreció una masterclass a alumnos de la Música Nova, la Unió Musical y la Primitiva de Alcoy sobre el instrumento del trombón. El músico profesional dividió en dos partes la sesión que se celebró en la sede de la Música Nova. En la primera, los asistentes pudieron conocer, entre otras cosas, la historia de este instrumento (desde el sacabuche hasta los modelos actuales) y escuchar como sonaba cada uno. Y la segunda fue más práctica ya que los participantes interpretaron varias piezas aplicando conocimientos adquiridos, como las respiraciones, cómo tocar, etcétera. Una actividad, organizada por el profesor Jesús Fuertes, que fue muy enriquecedora para los alumnos y también para los músicos de las bandas alcoyanas que acudieron a este encuentro con el trombonista profesional.

76


Música i poble Comarques

Vall de Càrcer Salvador Fos Galve El Ayuntamiento de Antella cede un solar para construir la Casa de la Música a la Sociedad Protectora Musical

E

l Ayuntamiento de Antella ha cedido un solar para la construcción de la “Casa de la Música” a la Sociedad Protectora Musical de An-

tella. La decisión se ha reflejado en la firma de un documento en el que el Ayuntamiento entrega una parcela a la Sociedad Protectora Musical para que pueda construir un local donde desarrollar su actividad musical sin tener que depender de un tercero. La firma es de vital importancia para la entidad musical de la Vall de Càrcer. Cabe señalar que después

Ha sido el actual equipo de Gobierno formado por

Ayuntamiento”. Toda la familia musical, músicos,

de 140 años de existencia y después de la formación

Gent d’Antella y el grupo socialista con Gustavo

socios y vecinos amantes de la música están muy

de una cantidad incontable de músicos repartidos

Monteagudo al frente de la corporación los que se

ilusionados con este nuevo proyecto que va a em-

por toda la nación, hasta la fecha ningún ayunta-

han dado cuenta de la situación en la que ha es-

prender la Protectora Musical. Mali Martinez Albero-

miento de la localidad se había preocupado de con-

tado toda la vida la Sociedad. No solo han cedido

la, presidenta de la Sociedad, agradece en nombre

seguir o de construir o de ayudar a la Sociedad en

el terreno sino que además, según el alcalde y de-

de todos la cesión realizada por el Ayuntamiento y

tener un local digno y de su propiedad para realizar

más miembros del equipo de gobierno “la Sociedad

espera con ilusión ver realizado este proyecto tan

su función.

recibirá toda la ayuda que puede proporcionarle el

ansiado por todos.

77


Música i poble Comarques

La Vall d’Albaida L’Agrupació Musical Ontinyent ret homenatge a Francisco Valor Llorens al concert del Mig Any Fester 2013

L

’Agrupació Musical d’Ontinyent va realitzar el diumenge 17 de febrer el Concert del Mig Any Fester 2013 al Teatre Echegaray d’Ontinyent.

Com ja és habitual en aquest concert, l’Agrupació va retre homenatge a un compositor de música festera que aquest any va ser Francisco Valor Llorens. Francisco Valor Llorens, nascut a Cocentaina, va dirigir a la banda de l’Agrupació a la segona part de concert, dirigint exclusivament peces seues. Les marxes mores Ben Al-Saghui i Ben-Ditos, les cristianes Bucanera i Llegenda i el pasdoble Borts 1939 van ser les peces interpretades. El concert es va completar amb música festera i simfònica d’allò més variada e innovadora, i com a novetat d’aquest any, l’Agrupació també va comptar amb els compositors de les peces de la primera part que cadascú d’ells va dirigir. Així, és van poder escoltar, les marxes cristianes Sibila de Fortià i Arrels la primera d’Enrique Alborch, director de l’Agrupació i la segona de Ferran Sanchis, membre de la mateixa.

Tró Sergio Pomar Montahud).

que: “Va ser un concert molt bonic d’escoltar ja que

També les marxes mores Mestre Ferrero de Juan

La primera part va concloure amb l’esbós simfònic

intentem innovar dins del possible amb la música

Sanjuan i l’estrena absoluta en aquest concert de

del mestre José Rafael Pasqual Vilaplana Música per

festera. I va ser un plaer poder comptar amb tots

Ser Aben de Rafael Mullor Grau (dedicada a la Penya

l’Enyor.

aquests compositors de renom per poder disfrutar-

Matamoros de la Comparsa Abencerrajes i al seu 1er

Des de l’Agrupació Musical Ontinyent destaquen

los dirigint-nos” .

El joven compositor Raúl Fuentes llena la sala del CC Caixa Ontinyent con su concierto La esencia de la vida

E

l joven compositor y músico cubano Raúl

etc. que hicieron tararear y sonar las palmas de los

Fuentes (primer invidente que accede al gra-

asistentes. En la última parte del concierto destacó

do superior en la especialidad de composición

la participación del también joven invidente Miguel

en el Conservatorio Superior de Música de Madrid),

Silvestre, Ana Conejero y Marina Sayas, alumnos de

ofreció el concierto “La esencia de la vida” en el

piano de AD LIBITUM.

Centre Cultural Caixa Ontinyent.

A la finalización del concierto, que con más de 250

Un concierto para todos los públicos en el que

asistentes supuso un lleno absoluto del salón de ac-

Fuentes canalizó un mensaje vitalista a través de

tos del Centre Cultural Caixa Ontinyent, Raúl Fuentes

la música, con composiciones propias y de otros,

dio las gracias a los asistentes y a la vista del éxito

canciones románticas, bandas sonoras de películas,

dejó una puerta abierta a un futuro concierto.

78


Música i poble Comarques

Intensa activitat de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent durant els primers dies del mes d’abril

D

urant la primera setmana del mes d’abril la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent ha tingut una activitat molt intensa desen-

volupant una gran quantitat d’activitats musicals. Entre elles, les Jornades de Percussió. Organitzades per l’escola de música, van concentrar a un grup d’alumnes de percussió al Centre Cultural de Caixa Ontinyent on van rebre classes dels professors Joan Pons Carrascosa i Jordi Sarrió Albert, i tots junts van realitzar una audició final el divendres dia 5 a les 20:00 h. Així mateix, l’entitat va organitzar un concert de l’Orquestra de Vents Filharmonia. El divendres 5 a les 22:30 h va tindre lloc un concert al Teatre Echegaray d’Ontinyent, d’esta prestigiosa formació dirigida pel mestre José Rafael Pascual-Vilaplana i que va fer gaudir a tot el públic assistent d’una extraordinària

Blanquer, amb arranjaments de V. Vallés y per últim

a la comitiva que en processó va fer arribar la co-

interpretació en la que es va comptar amb la presèn-

l’Orquestra de Vents Filharmonia va interpretar la

munió a aquelles persones que ho havien sol·licitat

cia dels solistes José Luís González, que va interpre-

Suite Nº 4 Sinú (Orígens) de Victoriano Valencia per

i que per motiu de malaltia no es poden desplaçar a

tar el Concert per a Marimba de Ramón García i Soler

primera volta a Europa

l’Església.

siguent esta interpretació, l’estrena per a la versió de

Actes festius

Així mateix la Banda ha participat acompanyant a la

banda. També van intervindre Javier Forner, Vicente

D’altra banda, i com és tradicional el diumenge des-

Comparsa Ben Hulem de la veïna localitat d’Agullent

Berbegal, Javier Molina i Raimon Ramón, que van in-

prés de Setmana Santa, amb motiu de la Processó

en les Festes de Moros i Cristians que es celebren en

terpretar el Concert per a Quatre trompes d’Amando

de Combregats, la Banda de Música va acompanyar

honor a Sant Vicent Martir.

La Unió Musical L’Aranya d’Albaida convoca el I Concurs de composició de pasdobles Fernando Tormo Ibáñez

D

ins dels actes programats per al 90 Aniversa-

ativitat dels compositors actuals en aquest estil mu-

ri de la fundació de la Unió Musical d’Albaida

sical i fer un reconeixement públic al nostre mestre

l’Aranya, aquesta Societat Musical convo-

i compositor Fernando Tormo, donant a conèixer el

ca el Primer Concurs de Composició de Pasdobles

seu estil solemne i elegant que el caracteritza com

Fernando Tormo Ibáñez. Amb aquest concurs pretén

a un estil propi”.

fomentar i enriquir el patrimoni musical i cultural de

El termini de presentació de les obres finalitzarà el

les bandes de música i també difondre l’estil musical

31 de juliol. El jurat el formaran entre tres i cinc per-

i la figura de l’il·lustre compositor albaidí Fernando

sones del món de la música de reconegut prestigi i

Tormo, director de la banda d’aquesta societat en-

solvència professional, entre les quals es trobarà el

tre els anys 1951 i 1953. Els pasdobles de Tormo

director de la Unió, José Javier Sanz Vila.

concert on l’Aranya interpretarà les 4 obres finalistes

han sigut escollits per bandes de música de renom

El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà

seleccionades pel jurat. La composició guardonada

per a ser interpretats en els seus compromisos més

un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular.

amb el primer premi serà interpretada per L’Aranya

importants. Amb el concurs “volem estimular la cre-

El lliurament del premi tindrà lloc a setembre, en un

en la baixada de la bandera del dia 7 d’octubre.

79


Música i poble Comarques

La Safor La Rotovense Musical recorda Miguel Villar en els 100 anys del seu naixement

L

a Rotovense Musical va celebrar el dissabte

La Rotovense Musical. En acabar la cercavila, va

13 d’abril un passacarrer pel municipi de Rò-

tenir lloc un vi d’honor a la plaça, un moment que

tova, en commemoració del centenari del nai-

molts músics van aprofitar per refrescar anécdotes i

xement del músic i compositor saguntí Miguel Villar.

records del mestre.

A les 19h i des de la plaça Major, els i les músics

La celebració de dissabte coincideix amb els 100

de l’agrupació van recórrer els carrers del poble fent

anys -el dimecres, 10 d’abril- del naixement de Mi-

sonar peces del qui fou director de la banda entre

guel Villar- i s’emmarca en tot un seguit d’activitats

els anys 1981 i 1986: pasdobles com Ròtova, que el

que tindran lloc al llarg de 2013, que ha estat ano-

compositor va dedicar la municipi, encapçalada pel

menat “Any Villar”.

director Rafael Mullor Grau.

A més, hi ha previst celebrar un intercanvi entre les

Villar ha sigut director de diverses bandes a la co-

agrupacions de Sax i Ròtova i l’elaboració d’una ex-

marca i fou nomenat, a més, director honorífic per

posició, entre d’altres actes.

L’autor gandià Jacobo Ferrer dedica una composició al beato Andrés Hibernón

E

l compositor gandià i director de la Unió Artístico Musical Sant Francesc de Borja, Jacobo Ferrer Cortell, ha composat una nova marxa

de processó titulada BEATVS NOSTER (El nostre Beato), dedicada a l’Associació del Beato Andrés Hibernón de Gandia, al Beato Andrés Hibernón (Murcia, 1534 - Gandia, 1602) també conegut a la zona com el “Beatet”. Com diu l’autor “és un personatge molt estimat a la nostra ciutat i al qual moltíssima gent li té un gran fervor, per eixe motiu i perquè no hi ha ninguna obra musical per a banda de música dedicada a ell, he decidit escriure-li aquesta marxa de processó com a homenatge a ell i com no, a tota la gent vinculada a ell durant anys i anys, i així poder interpretar-la en la processó que cada any, al mes d’abril, es fa en el seu honor”. L’obra està estructurada en 10 parts: I. Introducció; II. Primer tema; III. Repetició del primer tema amb

de la marxa amb tríades armòniques del metall amb

diumenge 21 d’abril per la vesprada. Primer s’inter-

contrapunt; IV. Pont melòdic introductori al fort; V.

acompanyament de la caixa; IX. Trío; X. Fort final (re-

pretà en la mateixa plaça i després durant la proces-

Fort temàtic; VI. Reexposició progressiva de la intro-

petició del trio amb contrapunt).

só. La interpretació de la mateixa va córrer a càrrec

ducció (leif motiv); VII. Marxa amb uníson del metall

Aquesta marxa es va estrenar durant la processó en

de la Unió Artístico Musical Sant Francesc de Borja i

amb acompanyament de la caixa; VIII. Reexpossició

honor al Beato Andrés Hibernón que es celebrà el

dirigida pel seu propi compositor.

80


Música i poble Comarques

Vega Baja Las sociedades musicales de la Vega Baja-Baix Vinalopó celebraron la VIII Gala de la Música Más de 200 personas reconocieron la labor de personas y entidades en favor de la música en la comarca.

E

l sábado 16 de febrero, tuvo lugar en los Salones Montepinar de Orihuela la VIII Gala de la Música de la comarca Vega Baja y Baix Vina-

lopó, a la que asistieron 16 sociedades, con un total de 22 galardonados. Por parte de la Junta Comarcal, el reconocimiento este año ha sido para la Banda Sinfónica Municipal de Alicante, con motivo de cumplir 100 años de existencia. Este galardón lo recogió de manos del presidente comarcal Ramón Mas el director titular de la agrupación Jose Vicente Díaz Alcaina en representación del Ayuntamiento de Alicante. Al finalizar la entrega de diplomas, como es costumbre, hubo una cena de gala a la que asistieron más de 200 personas, entre las que se encontraban varios representantes de corporaciones municipales de poblaciones de la comarca, así como los galardonados, familiares y acompañantes.

Marina Alta L’escola de música Manuel Lattur lluita contra el fracàs escolar amb el col·legi públic Montgó

L

’escola de música Manuel Lattur participa en el Projecte d’Innovació per a la lluita contra el Fracàs Escolar a través d’activitats per a la

promoció de la música que està realitzant el col·legi públic Montgó. Els professors de l’escola de música Manuel Lattur en l’especialitat d’oboè, flauta, trompeta i trombó han mostrat els instruments als alumnes, els han deixat provar-los i han realitzat una xicoteta audició. També està previst que la Banda Juvenil faça una actuació i abans que acabe el curs també visitaran el col·legi Montgó els professors de percussió, cello i la Banda Infantil.

81


Música i poble Comarques

Vinalopó La Unión Musical de Sax celebra el centenario del nacimiento del maestro Miguel Villar González

M

iguel Villar nace en Sagunto el día 10 de abril del año 1913, convirtiéndose con tan sólo 16 años en el director más joven de

España en la Agrupación Musical Sota y Aznar. A lo largo de su vida fue director de distintas bandas, muchas de las cuales se unen a esta celebración, pero fue en Sax donde encontró su inspiración y su mayor campo de acción. En la banda sajeña, donde estuvo entre los años 1966 y 1978, consiguió que esta evolucionara cualitativa y cuantitativamente con la asistencia a numerosos certámenes, el cambio de instrumental, las mejoras en la escuela o la grabación del primer LP de música sajeña, consiguiendo, también, que fuera una de las bandas fundadoras de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana. Sax se convirtió en su musa y para las Fiestas de Moros y Cristianos en Honor a San Blas efectuó más de un centenar de obras de un total de 514, efectuando un auténtico folklore sajeño que

La Sociedad Unión Musical y Artística de Sax quiere

bajo la batuta del Maestro Villar, donde se podrán

ponía música al típico paso festero de la localidad,

recordar en este día a este gran Maestro de la músi-

escuchar, entre otras piezas, el poema sinfónico

“el saltico”. Teniendo como base a Sax, se convirtió

ca valenciana, que amó a esta banda y estuvo unido

Artal de Alagón, o el himno de esta sociedad Unión

en un referente de las Fiestas de las localidades ve-

a ella hasta el final.

Musical.

cinas, ya que efectuó varias composiciones que se

Así, en la página web de la entidad cultural, www.su-

Igualmente, la sociedad musical está preparando

convirtieron en himnos, como son Petrer o Idella. Tal

masax.es, se va a mostrar la exposición virtual que

otros actos para conmemorar esta efeméride, donde

fue la vinculación del Maestro Villar a Sax que, tras

se efectuó como resultado de la exposición “Miguel

la música de Miguel Villar tendrá un gran protagonis-

su fallecimiento en el año 1996, legó a la población

Villar: El creador del folklore sajeño”, además de po-

mo, como parte inseparable que es ya de la identi-

676 objetos, que desde entonces se encuentran al-

der acceder a una pequeña exposición fotográfica y

dad de la población, y donde esperamos que asistan,

macenados en el Archivo Histórico Municipal.

a la audición del LP original grabado en el año 1977

para poder disfrutar de la música.

Intensa actividad en la Artística de Novelda

L

a Semana Santa y las fiestas de moros y

Comenzó la Semana Santa con la Procesión de las

Santo y para cerrar la semana participó en la maña-

cristianos han marcado la agenda de las so-

Palmas. El Lunes Santo acompañó a la Cofradía de

na del Domingo de Resurrección en la Procesión del

ciedades musicales del Vinalopó durante las

Nuestro Padre Jesús Nazareno. Antes, a las 20h30,

Encuentro. Además, el viernes 22 los alumnos de la

últimas semanas. Finalmente, la Artística de Novelda

la Artística interpretó en la Replaceta de la Aurora las

Escuela Elemental de Música La Artística realizaron

procesionó junto a las distintas cofradías de la Se-

marchas de procesión Penitent de Andrés Martínez y

su audición del segundo trimestre.

mana Santa de la ciudad. Y lo hizo en las procesiones

La Magdalena de José F. Boyer, ambos estrenos ab-

Por otro lado, el sábado 23 de marzo tuvo lugar la

que tradicionalmente ha acompañado para celebrar

solutos y obras dedicadas a la Semana Santa. Otros

junta general por la que se renovaron los cargos de

la pasión, muerte y resurrección de Jesús.

actos de estos días fueron la procesión del Viernes

la Junta Directiva de la banda de música.

82


Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

Partitures, Discos, Llibres... gros, bandúrria, llaüt, arxillaüt, guitarra, guitarró, piano i diferents elements de percussió.

Phobos Symphony n. 3

Sonata para piano

Estudiant la dolçaina

Autor: José Suñer Oriola

Autor: José Ferrer

Autores: Cristina Martí, Xavier Ric-

Edita: Rivera Editores

(Transcripción Alfredo Personat)

hart, Rafael Soriano,

Edita: Piles, Editorial de Música

Edita: Rivera Editores

del Certamen Internacional de Bandas de

La relevancia de la obra y edición

Mètode elemental 4 completa la formació

Salve Regina

Música “Ciudad de Valencia” 2013.

que se ofrece, obviando su valor

del grau elemental on hem intentat que

(Coro mixto)

Basada en el encargo realizado por la

histórico en tanto patrimonio musical

l’alumnat assimile la tècnica bàsica

Autor: Ximo Arias Botías

Unión Musical Santa Maria del Puig

hispánico, deriva de su cercanía con

de l’instrument per a interpretar amb

Edita: Piles, Editorial de Música

siendo su presidenta Isabel Liñán.

el contexto europeo y vienés coetáneo,

comoditat i gaudir d’algunes de les

Estrenada en su versión íntegra por la

por su “modernidad” y alejamiento del

obres tradicionals valencianes més

Se trata de la más célebre de las cuatro

Banda Municipal de Bilbao y el Maestro

tradicional estilo hispánico para tecla, de

significatives.

antífonas del Breviario de la Santísima

D. Rafael Sanz-Espert el 20 de Marzo de

corte scarlattiano o soleriano; representa

2011 en el Palacio Euskalduna de Bilbao.

en este sentido un auténtico caso

Les quatre publicacions d’Estudiant la

es actualmente atribuida por lo general

Grabada en el tercer Volumen en doble

excepcional en el contexto hispánico y

dolçaina. Mètode elemental són el fruit

a Hermann Contractus, figuró en gran

CD de la Banda Municipal de Bilbao.

más concretamente valenciano.

d’un treball en equip interessant i intens,

medida en las devociones vespertinas

en el qual la música i la cultura popular

de las cofradías y gremios que se

Obra obligada para la Sección de Honor

Fobos (del griego Φóβoς, “miedo/fobia/

Virgen María. La antífona, cuya autoría

pánico”) es la más grande de las dos

La sonata de José Ferrer que ahora

han sigut els pilars fonamentals per a

constituyeron en gran número hacia el

lunas del planeta Marte.

se presenta pertenece al archivo

desenvolupar la metodologia emprada,

comienzo del Siglo XIII.

Hijo de Ares y Afrodita según la mitología

eclesiástico de Villarreal (Castellón).

sempre presentada d’una manera amena

griega, era la personificación del temor

i progressiva amb el ja familiar Xiri.

Mención de Honor en el Premio de composición

coral

“Juan

Bautista

y el horror.

La fuente consta de un cuadernillo,

Concebida como sinfonía en un solo

misceláneo, que contiene obras de

Com sempre, junt amb el llibre, trobareu

movimiento al estilo de las primeras

diversos autores del último tercio del

un CD amb els arranjaments dels

sinfonías del siglo XVIII pero estructural

siglo XVIII y comienzos del XIX, como

exercicis i les tocates interpretades per

La duración aproximada de la obra que

y motívicamente desarrollada como tema

Haydn o Pleyel.

la dolçaina i amb l’acompanyament

en esta ocasión presenta Piles es de 3’

d’instruments diversos: tabalet, tabal

45”.

y variaciones.

Comes” Segorbe 2010

83


Música i Poble Convocatòries

Convocatòries

VIII Marató Musical Otos

Concurs de composició ESO és música València, abril i maig de 2013 . Concurs de composició musical dirigit a la població escolar compresa entre els 14 i 20 anys, de Col·legis i Instituts de Secundària, així com de les diferents Escoles de Música municipals i Conservatoris. Organitzat per la Societat General d’Autors. Inscripció: del 4 de març al 15 de maig de 2013 . Més informació: www.esoesmusica.es

IV Certamen Nacional de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera

Curs de clarinet Conservatori Ciutat de Moncada, 4 i 5 de maig de 2013. Professor: Venancio Rius Obert periode d’inscripció. Més informació: conservatori@moncada.es

Festivals Internacionals de Bandes, Cors i Grups folklòrics Juny, juliol, agost i setembre de 2013. Organitzat per Ruga Travel Groups.

Curs musical estiu 2013 Albergue Llometa de Llavata (Llíria), del 22 al 27 de juliol de 2013 . Organitzat per la Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí de València. Especialitats: flauta, oboè, clarinet, saxo, fagot, trompa, trompeta, trombó/tuba, viola, violoncel, percussió.

Informació i inscripcions: http://olivaresjjmmvall.wix.com/maratomusicalotos

Més informació: Tel. 963280469 / 695566231

II Curs internacional de música medieval i renaixentista

Cullera, 27 de juliol de 2013 . L’Ajuntament de Cullera ha convocat el IV Certamen Nacional de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera que se celebrarà el dissabte 27 de juliol en els Jardins del Mercat Municipal a les 22 hores. Podran participar tres bandes d’entre 55 i 65 músics. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el divendres 26 d’abril de 2013.

Juny de 2013: 7º Festival Internacional de Folklore Popular “Ciutat de Calella”. Juny de 2013: 6º Festival Internacional de Bandes Musicals “Ciutat de Calella” Agost de 2013: 2º World Music Festival Praga “República Txeca”. Setembre de 2013: 4º Festival Internacional de Grups Corals de Pineda de Mar. Octubre de 2013: 6º Festival Internacional de Bandes Musicals i Majorettes de Santa Susanna.

Morella, del 19 al 25 de juliol de 2013 . Organitzat per l’Associació Cultural Comes. Cursos d’interpretació: arpa, cant, cant gregorià, clau, exquier i orgue, cant coral, dansa històrica, flautes de bec, vihuela, instruments de llengüeta doble, viola da gamba, zanfoña i corda polsada.

Més informació: biblioteca@ecullera.org

Més informació: http://www.rugatravelgroups.net

Més informació i inscripcions: www.culturalcomes.com

84

Otos, 28 d’abril de 2013 . Per huitè any consecutiu Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida, la Unió Musical “La Raboseta” i l’Ajuntament d’Otos organitzen aquesta marató musical en el qual alumnat a partir de 8 anys conviu en una jornada amb els alumnes i els professors de totes les especialitats fent el que més els agrada, participar en activitats musicals.

Festival Internacional de Percussió PerkuLlíria 2013 Llíria, del 2 al 5 de maig de 2013. Este esdeveniment, que compta amb la direcció d’Enrique Llopis i Sergio Izquierdo, coincidirà també amb les proves en l’especialitat de percussió del Concurs de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Llíria” que servirà per a tancar estes jornades musicals. Més informació: www.lliria.es cultura@lliria.es


Música i Poble Convocatòries

III Concurs de Tuba II Concurs Nacional de 3r Concurs de Composició III Concurs Internal de Trompeta Juan García Marín Ciutat de la Vila Joiosa Música de Cambra Ciutat per a Dolçaina i Banda de la Vall d’Uixò Ciutat de Castelló 2013 Ana, del 8 al 13 de juliol de 2013. La Vila Joiosa, 24 i 25 de maig de 2013 . Convocat per l’Ajuntament de Castelló, Dávalos-Fletcher i la Federació Colles de Castelló. El termini d’admissió d’originals finalitzarà a les 13:00 hores del dia 10 de juny de 2013.

Obert el termini d’inscripció. Trompetistas de totes les nacionalitats nascuts a partir del 8 de juliol de 1978. Més informació i inscripcions: www.concursojuangarciamarin.com

Més informació: fedecas@federaciodecolles.com

I Concurs de composició “Didàctica i pedagogia des de la interpretació musical” V Curs Internacional de Música Ciutat de Xàtiva Xàtiva, del 7 al 13 de juliol de 2013. Inscripcions fins al 15 d’abril. Especialitats: violí, viola, cello, guitarra, clarinet baix, piano, trompa, oboè, saxo, clarinet, música de cinema… Més informació: www.musicaxativa.com

Convocat per l’Agrupació Musical Mediterrani. Podran participar en aquest concurs tots aquells alumnes de tuba i bombardí dels Conservatoris, Escoles i/o Centres de música de la Comunitat Valenciana. Així com els alumnes que es troben cursant Ensenyaments Superiors en qualsevol dels Conservatoris Superiors de l’Estat Espanyol. El concurs se celebrarà els pròxims dies 24 i 25 de maig de 2013 en el Teatre Auditori La Vila Joiosa i en l’Auditori del Centre Social “Llar del Pensionista” de La Vila Joiosa. Més informació: www.ammlavila.es

Organitzat per la Societat per a l’educació musical de l’estat espanyol (SEMEE). Dues categories: a) per a ensembles escolars i b) per a agrupacions musicals d’ensenyaments elementals de conservatoris i escoles de música. El termini de presentació de treballs finalitza el 8 de juny de 2013 .

Taller coral Divisi 2013

Más información: www.sem-ee.com

Més informació: www.divisi.es Tel. 96 3479595

València, del 3 al 5 de maig de 2013 . Professor: Víctor Galván Frutos

La Vall d’Uixó, 1 de juny de 2013 (fase final). Organitzat per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó. Proves eliminatòries: 18 de maig de 2013. Fase final: 1 de juny de 2013. Més informació: http://www.lavallduixo.es/vallduixoPublic/portada/ayuntamiento/juventud

Taller de prevenció de l’Alzheimer València, dissabtes 27 d’abril i 11 de maig de 10 a 12.30 hores. Professora: Anna Vernia Carrasco. Organitzat per la Unió Musical de Llíria. Aquest taller de prevenció de l’Alzheimer va dirigit a l’adult sense límit d’edat, doncs en aquesta malaltia que afecta a un alt percentatge de la població, més val prevenir amb exercicis i activitats que combaten la tendència actual a aquest procés degeneratiu. Inscripció fins al 25 d’abril. Més informació: Tel. 962780254 escolaeducands@uniomusicaldelliria. com

85


Música i Poble Convocatòries

VIII Concurs de Composició Poble de Muro 2013 II Quinzena Musical Manuel Enguídanos Unió Musical de Llíria, del 29 de juny al 13 de juliol de 2013. Dissabte 29 de Juny: Acte i concert inaugural. Del dilluns 1 al dissabte 6 de Julio: Cursos d’Interpretació Musical (Especialitats: flauta, oboè, clarinet, saxofon, fagot, trompeta, trompa, trombó, bombardí-tuba, percussió, violí, viola, violoncel, contrabaix i piano). Classes individuals i col·lectives d’instrument, ensembles de vent, brass band, orquestra de cordes, iniciació a l’acompanyament, taller musical, cor, iniciació al jazz, iniciació al yoga, audicions i concerts.

Campament Musical 2013 Alberg d’Alboraig, del 1 al 5 de juliol de 2013 . Organitzat per la Societat Musical Poblats Marítims de València. Classes musicals individuals i col·lectives, complementades amb activitats lúdiques i a l’aire lliure. Inscripció fins al 20 de maig de 2013.

Colònies i cursos musicals 2013

Curs Nacional de Direcció Musical

Dissabte 13 de juliol: Acte i concert de clausura. Concerts, xarrades, conferències i exposicions d’instruments i accessoris.

Chauchina (Granada), del 30 de juny al 6 de juliol de 2013 . Imparteix: Enrique García Asensio. Organitzat per l’Ajuntament de Chauchina. 30% descompte per a socis d’AESDO.

86

Més informació: www.laxafiga.com

Més informació: www.pobladosmaritimos.com

Del dilluns 8 al divendres 12 de Julio: Cursos de Formació Musical (8 i 9 de Juliol de “Improvisació Musical”; 11 i 12 de Juliol de “Com superar l’ansietat escènica en músics”).

Més informació: quincenamusical@uniomusicaldelliria. com www.quincenamusicalmanuelenguidanos.com

La Xafigà organitza aquest concurs de composició per a dolçaina i percussió. El termini de presentació d’originals acabarà el 31 de juliol de 2013.

Més informació: Fullet cursochauchina@gmail.com Tels. 636 577723 / 608 320993

Ontinyent, juliol i agost ed 2013. Organitzats per Ad Libitum. Les colònies tindran lloc al juliol, del 6 al 13 per als alumnes de corda i piano i del 14 al 21 per als alumnes de vent, percussió i piano. El curs de noves metodologies, especialitzat en el Mètode Suzuki (violí, piano i guitarra) tindrà lloc del 23 al 28 del mateix mes, mentre que el curs d’alt rendiment, enfocat als alumnes de grau superior de corda, vent i percussió tindrà lloc del 29 de juliol al 3 d’agost. També s’ha organitzat un seminari de rock&blues (veu, guitarra, piano, baix, bateria, harmonia, etc.) que es portarà a terme del 29 de juliol al 3 d’agost. Més informació: http://www.adlibitum.es

1ª Colònia Musical Biar, 30 de juny i 1, 2 i 3 de juliol de 2013 . Organitzada per Aulasanganxa. Xarrades, conferències, classes individuals, classes col·lectives, música de cambra, tallers, audicions, concerts, etc. Està obert per a quasi totes les especialitats amb dos professors per especialitat (Flauta, Oboè, Clarinet, Saxos, Fliscorno, Trompeta, Trompa, Trombó, Bombardí i Tuba). Més informació: www.aulasanganxa.com

VI Campament musical Vila de Teulada Teulada, del 7 al 12 de juliol de 2013 . Inscripcions: del 15 al 30 d’abril de 2013. Més informació: Tel. 618 96 78 / 96 574 04 88 conservatorio@teuladamoraira.org www.teuladamoraira.org


Música i Poble Convocatòries

XXIV Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013 2nes Colònies Musicals d’Estiu Alta-lai (Cuenca), del 7 al 13 de juliol de 2013. Inscripció oberta fins al 15 de juny. Nivells: Iniciació a la música mitjançant el Mètode All-Mozart amb classes de piano de 5 a 8 anys Elemental de 8 a 12 anys Professional de 12 a 24 anys Especialitats: Violí, viola, cello, contrabaix, guitarra, flauta, clarinet, oboè, saxo, fagot, trompeta, trompa, trombó, tuba, bombardí, piano i percussió. Més informació i reserves: www.liceudemusicamislata.com

Curs d’estiu Musicalitza’t Del 8 al 12 de juliol en l’Alberg ACTIO d’Alborache. Organitzat per la Unió Musical Milamarina, Ajuntament de Miramar i Musicalitza’t. Especialitats: Llenguatge musical, flauta travessera, oboè, fagot, clarinet, saxo, trompeta, fiscorn, trompa, trombó, bombardí, xelo, viola, violí, tuba, percussió i piano. Descarrega’t el fullet Informació i Matrícula: http://www.musicalitzat.com/curso-deverano Tel.: 665 214 732

I Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez Albaida, 2013. Convocat dins dels actes del 90 Aniversari de la fundació de la Unió Musical d’Albaida l’Aranya. El termini de presentació de les obres que finalitzarà el 31 de juliol de 2013 a les 14.00 hores. El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular. Més informació: www.umaaranya.com umaaranya90anys@gmail.com

La Fundació Autor de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i el Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM) han obert la convocatòria de la XXIV edició del Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013. Podran concórrer tots els compositors en qualsevol país del món amb obres de qualsevol llenguatge o tendència estètica dins de la música contemporània, sempre que siguen menors de 35 anys al tancament de la convocatòria i socis de la SGAE. Termini: 6 de setembre de 2013. Més informació: www.fundacionautor.org www.cndm.mcu.es informacion@fundacionautor.org

Tota la informació actualitzada de cursos, concursos i convocatòries la trobaràs a la web de la FSMCV: www.fsmcv.org I també a FACEBOOK: https://www.facebook.com/pages/FSMCV/321313601185 I a Twitter: @FSMCV

87


Música i poble Agenda

Ciutat de València València Dissabte 20 d’abril Banda Primitiva de Lliria i Unió musical de Lliria. Cicle Les bandes a les arts. Diumenge 21 d’abril Societat Juventut Musical de Faura i Unió Musical d’Alaquàs. Cicle Les bandes a les arts. Dissabte 27 d’abril Agrupació Musical Patraix. Museu Valencià d’Etnologia Dissabte 27 d’abril Unión Musical Amor al arte de Benlloch Agrupació Cultural Amics de la Música d’Alfafar. Cicle Les bandes a les arts. Diumenge 28 d’abril Concert del Dia de la Música Valenciana al Palau de les Arts Reina Sofia. Diumenge 28 d’abril Societat Instructiva de L’Obrer Agrícola i Musical de Benimamet. Museu Valencià d’Etnologia. Diumenge 28 d’abril Concert de l’Associació Musical Artística Nulense de Nules al Palau de la Música de València. Dissabte 4 de maig Sociedad La Magdalena de Tibi i Asociación Barrio del Cristo de Quart de Poblet. Cicle Les bandes a les arts. Dissabte 4 de maig Centre Instructiu Musical de Benimaclet. Museu Valencià d’Etnologia. Diumenge 5 de maig Agrupación La Rectoría de Benimeli i Centro Musical Tendetes de Valencia. Cicle Les bandes a les arts. Diumenge 5 de maig Agrupació Carrera Font de Sant Lluís. Museu Valencià d’Etnologia.

88

Diumenge 5 de maig Societat Musical La Primitiva Setabense de Xátiva i Centro Artístico Musical de Moncada. Cicle Les bandes a les arts. Dissabte 11 de maig Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas i Sociedad Musical de Calp. Cicle Les bandes a les arts. Dissabte 11 de maig Societat Musical La Primitiva de Serra i Sociedad Artístico Musical de Castellnovo. Cicle Les bandes a les arts. Diumenge 12 de maig Sociedad La Familiar de Benisanó i Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Oliveral. Cicle Les bandes a les arts. Diumenge 12 de maig CIAC de La Vall d’ Uixó i Societat Filarmònica Alteanense de Altea. Cicle Les bandes a les arts. Dissabte 18 de maig Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de València. Palau de la Música de València. Diumenge 19 de maig Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de València. Palau de la Música de València. Dissabte 25 de maig Unió Musical L’Aurora de Sella i Agrupació Musical de Senyera. Cicle Les bandes a les arts. Dissabte 25 de maig Agrupació Musical de Benicalap. Museu Valencià d’Etnologia. Diumenge 26 de maig Sociedad Musical de Geldo i Unió Musical Santa Cecilia de Teresa. Cicle Les bandes a les arts. Diumenge 26 de maig Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí. Museu Valencià d’Etnologia.

Vinalopó Elda Dissabte 4 de maig Certamen de música de moros i cristians al Teatre Castelar d’Elda.

Camp de Túria L’Eliana Dissabte 11 de maig Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.

Plana Alta Castelló

Diumenge 12 de maig Concert del Dia de la Música Valenciana a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Diumenge 19 de maig Concert de la Banda Municipal de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.

Llíria

Diumenge 26 de maig Concert de la Unió Musical Castellonenca de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.

Del Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.

Diumenge 2 de juny Concert de la Banda Municipal de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.

L’Alacantí Alacant Diumenge 5 de maig Concert del Dia de la Música Valenciana a l’Auditori ADDA d’Alacant.

Baix Maestrat Peníscola

Diumenge 12 de maig Concert de la banda de la Societat Musical Cinctorrana de Cinctorres a l’Auditori de Peníscola. Diumenge 16 de juny Concert de la banda de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Vilanova d’Alcolea a l’Auditori de Peníscola.

Diumenge 9 de juny Concert de l’Associació Musical Castalia de Castelló dins del cicle Concerts al Templet. Diumenge 16 de juny Concert de la Banda Municipal de Castelló dins del cicle Concerts al Templet. Diumenge 23 de juny Concert de l’Associació Musical Santa Cecilia de Suera dins del cicle Concerts al Templet. Diumenge 30 de juny Concert de la Unió Musical Santa Cecília de Les Useres dins del cicle Concerts al Templet.

Horta Nord Godella

Dimarts 30 d’abril Concert del Cor de la Generalitat Valenciana al Teatre Capitolio.

Rafelbunyol Dissabte 13 de juliol Concert de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo a l’Auditori.




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.