Música i Poble Sumari
Sumari Activitat federal 8 19 20 28
La FSMCV traça el futur estratègic de 538 societats musicals en el marc de la seua Assemblea General Les societats musicals mantenen amb 6,4 milions en 2013 el finançament de 2011 La FSMCV lliura els Premis Euterpe durant la Gala de la Música celebrada a l’ADDA d’Alacant Joan Garcés revalida amb 98 anys el seu tercer record guinnes al front de la Banda Federal
Actualitat 36 39
Les bandes de Rafelbunyol, Almassora, Sant Vicent del Raspeig i Higueruelas, vencen a Xest Educació retalla el 59% les ajudes a centres de música i conservatoris municipals per a 2013
Opinió 50 52
Discurs del president de la FSMCV, Josep F. Almería en la XIII Gala de la Música La Música, Silenciada. Manifiesto de los trabajadores del IVM.
Comarques 54 a 72 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.
Partitures, discos, llibres… 73
Últimes novetats a les editorials musicals.
Convocatòries 74
Cursos, concursos, premis…
Agenda 76
Concerts per als pròxims mesos.
MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 170 / 2012 Edita: FSMCV Comité de redacció: Josep Francesc Almería Serrano Ernest Llorens Climent Maite Agulles Perelló Salvador Benavent Serena Cristina Quílez Porta (assessora tècnica) Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) Berta del Río (Camp de Morvedre) José A. García (Foia de Castalla) Begoña Navarro (Hoya de Buñol) Anna López (Horta Sud) Vicent Ruiz (Horta Nord) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Rafael Laguna (Vall dels Alcalans) Pedro Hernández (Vega Baja) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gràfiques Bolea Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X
La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria de Governació
Amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i de:
3
Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623
LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es
CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es
Música i poble Actualitat Música i Poble Breus
Breus Convocat el Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València de 2013
El compositor alacantí Óscar Navarro guanya en els Hollywood Music Media Awards
L
E
Certamen Internacional
seua obra Creation, que va estrenar
de Bandes de Música
en el Lincoln Center de Nova York.
Ciutat de València que
Aquesta composició, un quartet per
en 2013 se celebrarà
a clarinet, violí, cello i piano, va ser
del 18 al 21 de juliol en
estrenada el passat any amb Amy
el Palau de la Música de
J.Yang, Jose Franch-Ballester, Tho-
València. Un any més el
mas Carroll i José M. Blumenschein,
Certamen s’estructura
tots ells grans músics de diferents
en cuatre categories:
orquestres d’Estats Units i Alemanya.
tercera, segona, primera
Després de la seua posada en es-
i d’honor.
cena en el Lincoln Center de Nova
El termini de presentació d’inscripcions comprendrà del dia 14 al 25 de gener
York, la partitura s’ha donat també a
de 2013, ambdós inclusivament.
conèixer a Espanya, a Castelló, València i Alacant, passant a formar part poste-
Les bases es poden descarregar en la web del CIBM i en la de la FSMCV.
riorment d’un CD.
Seleccionades les bandes que participaran en el X Certamen d’Altea la Vella
Les bandes de Madrigueras, Unió de Bocairent i Requena, al certamen de Cullera
E
E
d’Altea la Vella 2013 que es
De les set bandes inscrites, tres
celebrarà el proper 9 de febrer
seran les que participen, tal com
i que en aquesta ocasió estarà
indiquen les bases del certamen en
dedicat a Felipe Orozco Mulet.
l’edició de 2013. Així doncs, pren-
Al sorteig varen estar presents Vicent Cerdà (FSMCV) Marga Riera (Ajuntament
dran part en el LXVI Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciutat de Cullera”
d’Altea) i Pepa Perez i Mari Laviós (Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella,
2013 l’Associació Músic Cultural de Madrigueras, l’Associació Unió Musical de
organitzadora d’aquest certamen). Finalment, vuit van ser les bandes que van
Bocairent i la Societat Musical Santa Cecilia de Requena.
enviar la fitxa d’inscripció, i tres les bandes que participaran amb el següent
El dissabte 15 de desembre a les 12 hores en la Casa de la Cultura tindrà lloc el
ordre: Unió Musical Contestana, Societat Artístic Musical d’Alcàntera de Xúquer i
sorteig de l’ordre d’actuació en el certamen.
Agrupació Musical la Nova de Banyeres.
L’obra obligada escollida per a ser interpretada per les bandes participants és
L’obra obligada al certamen és un pasdoble fester de José Grau Benedito amb
Sicania, suite de Rafael Talens Pelló.
el títol “Fernando Marzal”, obra que va ser finalista del Concurs de composició
Després de la mort del mestre Rafael Talens, el President d’Honor del Certamen
de música festera Vila d’Altea i que ha estat cedida per l’Associació de Moros i
i per tant del tribunal qualificador serà el valencià Pablo Sánchez Torrella, fins no
Cristians San Blai d’Altea.
res director de la Banda Municipal de València.
’Ajuntament de València ha convocat ja
una nova edició del
l passat 24 de novembre va tindre lloc el sorteig per a participar al X
Certamen de Música Festera
l músic alacantí Óscar Navarro es va alçar recentment amb l’Hollywood Music Media
Awards de música clàssica per la
l LXVI Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciutat de Cullera” se celebrarà el diu-
menge 7 d’abril de 2013.
5
Editorial
Música i poble Editorial
E
stamos finalizando el año mucho peor de lo que lo iniciamos, ya que, cualquier intento de realizar, en estos momentos, una aproximación concreta al estado actual de las cosas, al objeto de construir unas previsiones razonables y lógicas para el futuro próximo, resulta harto difícil. Después de un año de gran incertidumbre política y presupuestaria, que nos ha acarreado graves problemas, tanto de funcionamiento cotidiano como de planificación estratégica, esperamos que el último golpe de mano del actual presidente de la Generalitat Valenciana, con el que elimina dos consellerías y refunde sus competencias en las ya existentes, nos deje el panorama del Consell con un poco de estabilidad para que podamos trabajar con nuestra administración autonómica en los temas de futuro. Es muy importante recordar que, en ocasiones, el orden de los factores SI que altera el producto. Nos estamos refiriendo a la creación del holding público de CULTURARTS, a imagen y semejanza de una corporación empresarial con unidades de negocio diversificadas. Simplemente… nos llena de estupefacción, ya que el efecto de gestores incompetentes y despilfarradores no se arregla con nuevas formas de estructuración corporativa, ni en el sector público ni en el privado. Asimismo, perplejos nos quedamos cuando se nos invitó a participar, desde CulturArts (adscrita entonces a la ya eliminada “Conselleria de Turisme, Cultura i Esport”), en la elaboración de un Plan Estratégico para el Sector Cultural, después de la creación de su estructura organizativa de soporte, que iba a ser la misma CulturArts. Hay que decir que, desde la ortodoxia de la Planificación Estratégica, la estructura organizativa (CulturArts) es una herramienta que sirve a los
6
propósitos de un enfoque estratégico… y no al revés. Asimismo, no acabamos de entender el nivel de coordinación gubernamental entre los departamentos de nuestro Consell, cuando su presidente cesa fulminantemente a la “Consellera de Turisme, Cultura i Esport”, a los quince días de haber iniciado este proyecto de Plan Estratégico y haber invitado a todos los representantes del sector cultural valenciano a participar en la elaboración del mismo. Una más… Sin embargo, la atribución de las competencias de Cultura a la “Conselleria d´Educació” (como antaño… ida y vuelta…) nos abre una puerta a la esperanza de que resurja la lógica, la razón, el sentido común y la coherencia institucional, para que las competencias en materia de escuelas de música y sociedades musicales vuelvan, otra vez, donde estaban y de donde nunca debieron salir… a Educación y Cultura, respectivamente. Finalmente, queremos hacer una especial mención al ya extinto INSTITUTO VALENCIANO DE LA MÚSICA, en virtud de la publicación del Decreto Ley 7/2012, de 19 de octubre, con nuestro pésame al mundo musical valenciano, constatando, una vez más, la falta de un necesario consenso entre los grupos parlamentarios a la hora de articular las grandes políticas de un país o de una comunidad autónoma como la nuestra. Un consenso que se obtuvo a la hora de la aprobación de la Ley Valenciana de la Música y que no se ha tenido en consideración para derogar su Capítulo – I. Los numerosos conciertos realizados en esta celebración de Santa Cecilia han sonado en nuestra tierra como un gran “Requiem” por el Instituto Valenciano de la Música, fallecido en acto de servicio.
Editorial
Música i poble Editorial
E
stem finalitzant l’any molt pitjor del que ho varem iniciar, ja que, qualsevol intent de realitzar, en aquests moments, una aproximació concreta a l’estat actual de les coses, a fi de construir unes previsions raonables i lògiques per al futur pròxim, resulta molt difícil.
risme, Cultura i Esport, als quinze dies d’haver iniciat aquest projecte de Pla Estratègic i haver convidat a tots els representants del sector cultural valencià a participar en l’elaboració del mateix. Una més…
Després d’un any de gran incertesa política i pressupostària, que ens ha implicat greus problemes, tant de funcionament quotidià com de planificació estratègica, esperem que l’últim colp de mà de l’actual president de la Generalitat Valenciana, amb el qual elimina dues conselleries i refon les seues competències en les ja existents, ens deixe el panorama del Consell amb un poc d’estabilitat perquè puguem treballar amb la nostra administració autonòmica en els temes de futur.
No obstant això, l’atribució de les competències de Cultura a la Conselleria d´Educació (com antany… anada i tornada…) ens obri una porta a l’esperança que ressorgisca la lògica, la raó, el sentit comú i la coherència institucional, perquè les competències en matèria d’escoles de música i societats musicals tornen, altra vegada, on estaven i d’on mai hagueren d’eixir… a Educació i Cultura, respectivament.
És molt important recordar que, en ocasions, l’ordre dels factors SI que altera el producte. Ens estem referint a la creació de l’holding públic de CULTURARTS, a imatge i semblança d’una corporació empresarial amb unitats de negoci diversificades. Simplement… ens omple d’estupefacció, ja que l’efecte de gestors incompetents i balafiadors no s’arregla amb noves formes d’estructuració corporativa, ni en el sector públic ni en el privat. Així mateix, perplexs ens quedem quan se’ns va convidar a participar, des de CulturArts (adscrita llavors a la ja eliminada Conselleria de Turisme, Cultura i Esport), en l’elaboració d’un Pla Estratègic per al Sector Cultural, després de la creació de la seua estructura organitzativa de suport, que anava a ser la mateixa CulturArts.
Finalment, volem fer un especial esment al ja extint INSTITUT VALENCIÀ DE LA MÚSICA, en virtut de la publicació del Decret Llei 7/2012, de 19 d’octubre, amb el nostre condol al món musical valencià, constatant, una vegada més, la falta d’un necessari consens entre els grups parlamentaris a l’hora d’articular les grans polítiques d’un país o d’una comunitat autònoma com la nostra. Un consens que es va obtenir a l’hora de l’aprovació de la Llei Valenciana de la Música i que no s’ha tingut en consideració per a derogar el seu Capítol – I. Els nombrosos concerts realitzats en aquesta celebració de Santa Cecilia han sonat en la nostra terra com un gran “Requiem” per l’Institut Valencià de la Música, mort en acte de servei.
Cal dir que, des de l’ortodòxia de la Planificació Estratègica, l’estructura organitzativa (CulturArts) és una eina que serveix als propòsits d’un enfocament estratègic… i no al revés. Així mateix, no acabem d’entendre el nivell de coordinació governamental entre els departaments del nostre Consell, quan el seu president cessa fulminantment a la Consellera de Tu-
7
Música i poble Activitat federal
Activitat federal
La FSMCV traça el futur estratègic de 538 societats musicals en el marc de la seua Assemblea General El col·lectiu aprova en la 44 Assemblea General celebrada en la localitat castellonenca de Les Alqueries, l’exercici 2011, el pressupost per a 2013, sol·licitar que la FSMCV siga declarada d’utilitat pública i que gestione els drets de propietat intel·lectual de directors, músics i solistes.
U
na Assemblea durant la qual la FSMCV va traçar el futur estratègic de 538 societats musicals i en la qual els problemes econòmics no
van impedir abordar les línies mestres que la FSMCV aportarà a la comissió mixta amb Governació per a elaborar un pla estratègic general que assegure la sostenibilitat de les societats musicals, un senyal d’identitat d’aquest poble present en 523 (96,5%) dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana. A les 16.15h del dissabte 27 quedava inaugurada aquesta 44 Assemblea General amb la presència de l’alcaldessa de Les Alqueries, Consuelo Sanz, el president de la FSMCV, Josep F. Almeria i el vicepresident 2n i president de la UM Alqueriense, José A. Torres. L’acte també va contar amb l’assistència de la regidora de cultura, Paula González, la directora de Caixalqueries, Rocío Capella i el diputat socialista Juan Soto. El col·lectiu, reunit a Les Alqueries els dies 27 i 28
L’alcaldessa de Les Alqueries va estar present a la inauguració i la clausura d’esta Assemblea.
d’octubre, va aprovar els comptes de l’exercici 2011,
contenidor que agrupa a diferents instituts i entitats
el pressupost per a 2013, sol·licitar que la FSMCV
culturals.
siga declarada d’utilitat pública i que gestione i de-
Almería, va recordar que tots els grups parlamenta-
fense els drets de propietat intel·lectual de directors,
ris van donar el 29 d’abril de 1998 aquesta llei, que
músics i solistes, amb un ampli respatler. Aquests
en el seu article tercer exposa: “L’IVM té personalitat
recursos econòmics revertiran en el desenvolupa-
jurídica pròpia, autonomia econòmica i administra-
ment de les societats musicals i en el seu projecte
tiva, patrimoni propi i plena capacitat d’obrar per al
social, educatiu i cultural.
compliment de les seues fins”.
Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va
L’Assemblea de 2013, a Algemesí
alertar sobre la “ruptura del consens entorn de la
La Societat Musical d’Algemesí (València), que va
Llei Valenciana de la Música” amb la promulgació
celebrar el seu 175 aniversari en 2011, albergarà
d’un decret que deixa al Institut Valencià de la Músi-
la 45ª assemblea general de la FSMCV després de
ca (IVM), després de 20 anys, sense autonomia eco-
guanyar la candidatura a les dues societats musicals
la presència de Juana Forés, sotssecretària de Go-
nòmica, administrativa i d’actuació que li conferia
de Canals (València).
vernació, Inmaculada Tomás, directora de l’IVM,
aquesta llei, per a quedar immersa en Culturarts, un
L’assemblea general va contar en la clausuara amb
Juan Soto (PSPV) i Jesús Monleón (EUPV).
8
Música i poble Activitat federal
Juana Forés anuncia a la cloenda de l’Assemblea el pagament a les escoles de la subvenció de 2011 L’acte de cloenda de l’Assemblea General de la FSMCV va contar amb la presència de la sotssecretària de Governació, Juana Forés, en representació del conseller Serafín Castellano.
J
uana Forés, sotssecretària de Governació, va estar present a la cloenda de la 44 Assemblea federal en representació del conseller Serafín
Castellano. Precisament en la seua intervenció va assegurar que les escoles de música cobrarien el deute pendent de 2011 la setmana següent a l’Assemblea. L’anunci es va fer realitat, i pocs dies després de la cita a Les Alqueries, les escoles de música començaven a cobrar la subvenció de 2011, encara que, a punt d’iniciar-se 2013, queda pendent la de 2012. Segons fonts de la pròpia conselleria, a mitjans del mes de novembre s’havia pagat ja a totes les escoles de música. Encara que este pagament va suposar un colp d’aire fresc a moltes escoles, el ben cert és que encara no s’han pagat els concerts d’intercanvis de 2011, així com les subvencions corresponents a infraestructures i instruments. Juana Forés va assistir a la clausura d’esta Assemblea.
La FSMCV fa un reconeixement a presidents comarcals i a les societats musicals més velles
L
a FSMCV va lliurar pel seu aniversari les medalles d’or a la Societat Unió Musical Alqueriense de Les Alqueries (100), Centre Instructiu
Musical de Benimaclet (100), Unió Protectora Musical de Vallada (125) i a la Societat Musical la Primitiva de Rafelbunyol (150); i la de bronze a l’Agrupació Artístic Musical de Dénia (60). Així mateix, es va reconèixer la labor dels presidents comarcals sortints i va haver un record especial als de La Foia de Bunyol, Rafa Badía, i de La Plana Baixa, Batiste Alós recentment morts.
emocionat, un detall en record del treball i dedica-
presents que van posar-se en peu al saló de Cai-
Les esposes d’ambdós van rebre de mans del pre-
ció de cadascun d’ells a les seues comarques i a la
xalqueries per donar l’últim adéu als companys de
sident de la Federació, Josep F. Almería, visiblement
FSMCV, així com un calorós aplaudiment de tots els
l’estructura federal.
9
Música i poble Activitat federal
Les bandes de la Plana Baixa celebren la seua XVIII trobada comarcal en el marc assembleari La música no podia faltar en la 44 Assemblea i per això, el dissabte per la vesprada, uns 350 músics desfilaren amb les seues respectives bandes pels carrers de Les Alqueries fins l’Ajuntament.
L
es societats musicals participants en aquesta XVIII Trobada de Bandes de la Plana Baixa varen ser la Unió Musical d’Alfondeguilla,
Associació Musical Santa Cecília d’Almenara, Agrupació Filharmònica Borrianenca, Unió Musical Eslidense, Unió Musical San Felipe Neri de La Llosa, Unió Musical La Lira de Vila-real, Unió Musical Santa Cecília de Xilxes i Unió Musical Alqueriense. Totes elles van interpretar la seua música fins a la plaça de l’Ajuntament on varen ser rebudes per les autoritats. Després d’interpretar un segon pasdoble van ser obsequiades amb un corbatí commemoratiu. Aquesta va ser la quarta ocasió que les Alqueries rebia a les bandes de la comarca. Va ser en 1995 quan es va organitzar la primera d’elles, sent les Alqueries el municipi amfitrió d’aquella primera trobada.
La banda amfitriona, la Unió Musical Alqueriense, interpreta un pasdoble davant l’ajuntament.
Tres grups de cambra actuen en el Circuit Concerts La iniciativa Circuit-Concerts que ha posat en marxa la FSMCV es va presentar durant l’Assembla en format de ponència-poster. A més es van programar tres concerts de música de cambra.
T 10
res dels grups de cambra inscrits en Cir-
Varen ser el quintet Segorbrass, que va actuar a
finalment el quartet de saxos D&K qui va oferir la
cuit-Concerts van oferir sengles concerts
l’Ajuntament de Les Alqueries; el trio de cambra
seua música en el marc de l’esglèsia parroquial
durant el cap de setmana de l’Assemblea.
Tresons, que ho va fer en la Casa de la Música; i
alqueriense.
Música i poble Activitat federal
El Centre d’Estudis de la FSMCV començarà a funcionar en 2013 Maravillas Díaz, Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i Professora Titular de l’Àrea de Didàctica de la Música en la Universitat del País Basc va despertar l’interès del públic en la conferència que va oferir el dissabte al matí com acte inaugural del curs 2012-2013 en les escoles de música organitzat per la FSMCV.
M
aravillas Díaz, Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i Professora Titular de l’Àrea de Didàctica de la Música en la Uni-
versitat del País Basc, en la seua ponència “Escoles de música: important aposta educativa i social” va advocar per “un canvi de filosofia” aprofitant el bagatge acumulat; va emplaçar al col·lectiu a “exportar el model i l’experiència de les escoles de música” als 82 països que pertanyen a la ISME (Societat Internacional per a l’Educació Musical en les seues sigles en anglès) i va destacar els beneficis de la música en el rendiment escolar. La conferència va despertar l’interès del públic assistent que no va dubtar en intervenir activament exposant opinions i situacions concretes que es plantegen en el dia a dia de les escoles de les nostres societats musicals. Centre d’Estudis de la FSMCV Per altra banda, la FSMCV va presentar en l’Assem-
Maravillas Díaz, durante un momento de su intervención.
blea el recién creat Centre d’Estudis, nascut per a
trimestre de 2013 amb dos cursos: “Habilitats per a
competències TIC en una Escola de Música” que di-
millorar les activitats socials i educatives del col·
interactuar amb èxit amb altres persones” impartit
rigirà Remigi Morant, professor del Departament de
lectiu amb dos vessants, la formació dels directius
per José Luis Lozano, Diplomat en Direcció de Màr-
Didàctica de l’Expressió Musical de la Universitat de
i del professorat. L’activitat començarà en el primer
queting i Comercial per IDE-CESEM i “Millora de les
València i assessor educatiu de la FSMCV.
Una carpa va acollir l’exposició i la inscripció
C
om en altres ocasions, paral·lelament a l’As-
la seua Aula de formació), Alhaja Viajes (amb noves
semblea, la FSMCV va organitzar una exposi-
propostes per a la pròxima temporada) i Hogueit (qui
ció que en aquesta ocasió es va situar en una
va mostrar el joguet Melody Coach).
carpa contigua al saló de Caixalqueries.
A més, les dues candidatures a Assemblea en 2014,
Al costat d’una zona reservada per a la inscripció de
tant les societats musicals com els respectius Ajun-
societats musicals, diferents empreses van mostrar
taments, Algemesí i Canals, van fer promoció de les
als assistents el seu treball i ofertes per al món de
seues localitats entre el públic.
les bandes de música.
I també la societat musical amfitriona, la Unión Mu-
Enguany vam contar amb la presència d’Editorial Pi-
sical Alqueriense, va instal·lar un stand informatiu al
les, Consolat de Mar, Bordados Barber, Sanganxa (i
costat d’elles.
11
Música i poble Activitat federal
La FSMCV podria convertir-se en una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual Si finalment el projecte va endavant la Federació vetlarà pels interessos dels intèrprets (directors, músics, solistes) per a propiciar el desenvolupament cultural de la música valenciana i la captació d’uns recursos que ningú gestiona fins a ara.
U
n dels assumptes plantejats per la FSMCV en la seua 44a assemblea general celebrada a Les Alqueries (Castelló), va ser la de gestio-
nar els drets de propietat intel·lectual de les societats musicals. El vocal de la Junta Directiva Ximo Soler, va ser l’encarregat de presentar la ponència “La FSMCV com a entitat gestora de drets de propietat intel·lectual en les Societats Musicals: drets dels artistes intèrprets o executants”. Una vegada aprovada la proposta, la Federació es disposa ara a avaluar aquest projecte i la seua incidència per a fer els tràmits davant el Ministeri de Cultura i convertir-se en la novena entitat de gestió a Espanya. Si finalment el projecte va endavant “la Federació vetlarà pels interessos dels intèrprets (directors, músics, solistes) per a propiciar el desenvolupament cultural de la música valenciana i la captació d’uns recursos que ningú gestiona fins a ara”. Segons Ximo Soler “considerem que un col·lectiu com el nostre, amb l’organització i infraestructura
Ximo Soler, durant la seua intervenció davant el plenari.
que li és pròpia podria reunir els requisits exigits per
directors, que amb cada una de les seues interpre-
externs que han viciat per complet el mateix concep-
la llei per a gestionar i administrar dits drets meri-
tacions estan meritant drets (algun d’ells irrenunci-
te d’este tipus de propietat intangible o immaterial.
tats dins de les nostres Societats Musicals, bé com
able), tots ells encarnats davall la figura de la seua
No obstant, tal singular i aparentment “inofensiu”
a entitat gestora pròpiament dita reconeguda i auto-
Societat Musical”, explica Soler.
protagonisme ha danyat les bases del que la socie-
ritzada prèviament pel Ministeri de Cultura, o bé com
La propietat intel·lectual i la seua incidència en
tat ha de percebre sobre el significat de la Propietat
a intermediària amb la resta d’entitats de gestió ja
les societats musicals
Intel·lectual com un dels pilars sobre els quals s’as-
reconegudes a Espanya”.
La Propietat Intel·lectual a Espanya ha vingut en els
senta el present i futur d’una societat desenvolupa-
“En tot cas resultarà necessari iniciar el camí perquè
últims temps ostentant cert protagonisme en els
da, constituint una peça fonamental en l’esdevindre
l’adequada gestió dels drets de propietat intel·lectual
mitjans de comunicació, provocat principalment pels
de les civilitzacions, en les que el fet creador, la seua
en el si de les nostres Socials Musicals siga una re-
moviments associats al criteri del lliure accés a tot
originalitat, la seua titularitat i/o paternitat són ob-
alitat, encaminant-nos a l’ús i gaudi dels productes
tipus d’obres creatives des d’internet o per l’aparició
jecte de protecció pels legisladors internacionals.
culturals que emboliquen la quotidianeitat del nostre
de determinades entitats de gestió de drets d’autor
Per això és important aconseguir una adequada con-
col·lectiu, des de totes les vessants possibles, i des
en els titulars dels mitjans de comunicació (judicia-
formació mental del ciutadà davant de la Propietat
del màxim rigor i respecte als titulars de drets, entre
lització de determinats fets o conductes, inclús per
Intel·lectual i com s’ha d’abordar l’ús personal dels
els que es troben els nostres músics, (professionals
la via penal, excessiu afany recaptatori, escassa
productes culturals i del coneixement, i traure a col·
o amateurs, solistes o executants dins del planter), i
informació, etc...). Efectivament, han existit factors
lació una rotunda i encertada asseveració: la nostra
12
Música i poble Activitat federal
forma de vida i societat serien incomprensibles al marge dels productes científics, els culturals i els artístics. El desenvolupament cultural i científic depèn de l’adequat reconeixement i defensa de la propietat intel·lectual. No sols el concepte social de propietat intel·lectual ens afecta, sinó que també la legislació sobre la mateixa té incidència directa i diària sobre les activitats pròpies de les nostres Societats Musicals: des de la utilització del repertori dels autors que encara no formen part del domini públic per no haver transcorregut els 70 anys des de la mort de l’autor, o l’adequada interrelació i contractació amb el productor fonogràfic que realitza la gravació del nostre CD, o els drets que poden nàixer a favor dels intèrprets i executants (directors, músics, solistes) que conformen les plantilles de les bandes o altres agrupacions de les nostres societats.
CONCEPTE DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL - Concepte.- La propietat intel·lectual és un dret de propietat l’objecte del qual són creacions originals, les interpretacions de les dites creacions i determinades produccions literàries, artístiques o científiques. La propietat intel·lectual està integrada per drets d’autor, que s’atribuïxen als autors de les obres o creacions originals i per altres drets de propietat intel·lectual anomenats drets connexos, afins o veïns, que s’atribuïxen als que interpreten obres o efectuen determinades produccions literàries, artístiques o científiques, també anomenades prestacions. - Legislació.- La propietat intel·lectual es troba regulada en el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria.
Tot això al seu torn, provoca drets, respecte dels quals haurem d’afrontar i regular adequadament
actua com a organitzadora o per encàrrec de tercer.
d’un concert que es registre en suport fonogràfic
les relacions amb entitats de gestió com ara SGAE,
La utilització de les interpretacions i execucions mu-
(CD gravació sonora) o audiovisual, per a ser utilitzat
CEDRO, AIE o AGEDI, havent de distingir clarament
sicals que realitzen les nostres Societats Musicals
posteriorment per tercers en la xarxa o per mitjans
que posicionament es troba la Societat Musical quan
també tindrà transcendència a fi a la gestió dels
de comunicació, o els drets derivats de la pròpia gra-
realitza una actuació, depenent entre altres factors si
drets que de les dites actuacions es deriven, ja siga
vació d’un CD per una Societat Musical.
13
Música i poble Activitat federal
La FSMCV iniciarà els tràmits per a ser declarada entitat d’utilitat pública Una ampla majoria de les societats musicals presents a l’Assemblea van donar el vist-i-plau a la Junta Directiva per a que esta inicie el procediment necessari per que la FSMCV siga declarada d’utilitat pública, la qual cosa comporta una sèrie d’avantatges però també d’obligacions.
T
al i com va explicar el tresorer de la FSMCV, Luis Vidal, durant la seua intervenció sobre l’inici d’un expedient per a la sol·licitud de la
declaració d’utilitat pública per a la FSMCV, a simple vista, dos són els aspectes que milloren el tractament fiscal de les associacions d’utilitat pública respecte de la resta d’associacions: El tipus reduït del 10% enfront del 25% i l’exempció aplicable a determinades rendes. No obstant, el principal avantatge radica en la seua potència “com a argument de venda” a l’hora de realitzar campanyes de captació de fons entre les empreses i altres entitats de l’entorn en què la societat musical desenvolupa la seua activitat, ja que com hem vist, les donacions a associacions d’utilitat pública gaudeixen d’avantatges fiscals per al donant que en qualsevol altre cas no són possibles. Per a açò és imprescindible complir amb les obligacions ressenyades en l’article 34 de la llei: elabora-
El tresorer Luis Vidal va explicar tots els detalls del procés.
ció de comptes anuals (comptabilitat d’acord amb el
creació d’ocupació i altres de semblant naturalesa”.
que reunisca les condicions exigides pels seus fins.
PGC) i depòsit de les mateixes en un registre públic,
Per això la Llei dedica el seu Capítol VI a les mesu-
• Que els membres dels òrgans de representació no
és a dir: rigor i transparència.
res de foment d’este tipus d’activitats que considera
perceben retribucions a càrrec de fons i subvencions
La utilitat pública. Requisits, drets i obligacions.
d’interés general i ho fa per mitjà de la creació d’una
públiques.
Antecedents. Marc normatiu
“categoria” d’Associacions a què atorga una sèrie de
• Que estiguen constituïdes, inscrites i complint als
La Llei Orgànica 1/2002, reguladora del Dret d’Asso-
drets a canvi d’unes obligacions i sempre que com-
seus fins estatutaris almenys durant els dos anys
ciació, en la seua exposició de motius menciona que:
plisquen uns requisits. No hi ha una definició d’utili-
anteriors.
“Les associacions permeten als individus reconèi-
tat pública com a tal, sent l’element que les identifica
Drets (Art. 33 Llei)
xer-se en les seues conviccions, perseguir activa-
el fet que perseguisquen finalitats d’interés general.
• Usar la menció Declarada d’Utilitat Pública.
ment els seus ideals, complir tasques útils, trobar el
Requisits (Art. 32 Llei)
• Disfrutar de les exempcions i beneficis fiscals que
seu lloc en la societat, fer-se sentir, exercir alguna
Podran ser declarades d’utilitat pública les associ-
les lleis reconeguen.
influència i provocar canvis. A l’organitzar-se, els
acions:
• Disfrutar de beneficis econòmics que les lleis es-
ciutadans es doten de mitjans més eficaços per a
• Que els seus fins estatutaris tendisquen a promou-
tablisquen.
fer arribar la seua opinió sobre els diferents pro-
re l’interés general en els àmbits (entre molts altres)
• Assistència jurídica gratuïta en els termes previs-
blemes de la societat als que prenen les decisions
educatiu i cultural. L’interés general ha d’entendre’s
tos en la legislació.
polítiques.” I reconeix que desenvolupen “una funció
en funció de l’àmbit en què desenvolupa la seua ac-
• Les comunitats autònomes poden aplicar els be-
essencial i imprescindible, entre altres, en les políti-
tivitat l’associació.
neficis establits en els seus ordenaments jurídics a
ques de desenvolupament, medi ambient, promoció
• Que la seua activitat no estiga restringida a bene-
les associacions declarades d’utilitat pública d’acord
dels drets humans, joventut, salut pública, cultura,
ficiar als seus associats, sinó a qualsevol beneficiari
amb la seua normativa i que desenvolupen les seues
14
Música i poble Activitat federal
funcions en el seu àmbit territorial.
Donacions efectuades per persones físiques
En la Comunitat Valenciana encara que tenim la nos-
Les persones físiques que realitzen una donació a
tra pròpia Llei d’Associacions (Llei 14/2008, de 18
una Associació d’Utilitat Pública tenen dret a deduir
de novembre del 2008, de la Generalitat, d’Associa-
en el IRPF el 25% de la donació amb un límit el 10%
cions de la Comunitat Valenciana), esta no ha sigut
de la base liquidable.
desenvolupada reglamentàriament i per tant no dis-
Donacions efectuades per persones jurídiques
posem d’un procediment propi de declaració d’utili-
Les persones jurídiques (societats limitades o anòni-
tat pública, ni per tant disfrutem dels seus potencials
mes, fundacions o altres associacions) que realitzen
beneficis, els quals haurien de ser addicionals als
donacions a una Associació d’Utilitat Pública tenen
reconeguts en la legislació estatal.
dret a deduir del seu Impost sobre Societats el 35%
Obligacions (Art. 34 Llei)
de la donació.
• Les associacions d’utilitat pública hauran de rendir
La base d’esta deducció té com a límit el 10% de la
els comptes anuals de l’exercici anterior en el ter-
base imposable.
mini dels sis mesos següents a la seua finalització, i
Quan la base de la deducció excedisca de tal límit,
rats d’interés cultural conforme a la normativa del
presentar una memòria descriptiva de les activitats
o en cas d’insuficiència de quota, la donació no de-
Patrimoni Històric de l’Estat i de les comunitats
realitzades durant el mateix davant l’organisme en-
duïda podrà aplicar-se en els 10 anys immediats i
autònomes... (d’aplicació esperem que en un futur
carregat de verificar la seua constitució i d’efectuar
successius.
pròxim).
la seua inscripció en el Registre. Els dits comptes es
Justificació dels donatius, donacions i aportaci-
2n Les explotacions econòmiques consistents en
formularan conforme al que determinen les normes
ons deduïbles
l’organització de representacions musicals..
d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les
Per a tindre dret a les deduccions, tant en el IRPF
3é Les explotacions econòmiques d’ensenyança i de
entitats sense fins lucratius.
com en l’IS, s’ha d’acreditar l’efectivitat de la do-
formació professional, en tots els nivells i graus del
• Hauran de facilitar a les Administracions públiques
nació efectuada, per mitjà de certificació expe-
sistema educatiu.
els informes que estes els requerisquen, en relació
dida per l’entitat beneficiària i l’entitat haurà de
4t Les explotacions econòmiques que tinguen un
amb les activitats realitzades en compliment dels
remetre a l’Administració Tributària una declaració
caràcter auxiliar o complementari de les explota-
seus fins.
informativa dels donatius, donacions i aportacions
cions econòmiques exemptes (ingressos del conjunt
Beneficis fiscals
percebuts durant cada any natural.
d’elles no excedisca del 20% dels ingressos totals
Els beneficis que ens pot aportar estan regulats per
No hi ha incompatibilitat entre la deducció pels do-
de l’entitat).
la Llei 49/2002 de Règim Fiscal de les Entitats sense
natius o aportacions realitzades amb les despeses
5t Les explotacions econòmiques d’escassa relle-
Fins Lucratius i d’Incentius Fiscals al Mecenatge.
derivades de convenis de col·laboració empresarial
vància: Aquelles què els ingressos de l’exercici no
Beneficis fiscals per als donants
en activitats d’interés general. No obstant, un mateix
superen en conjunt 20.000 euros.
Els donatius, donacions i aportacions realitzats per
gasto no pot donar origen a més d’una deducció en
Finalment declara exemptes de l’Impost sobre Soci-
persones o societats en favor de les associacions
base imposable o en quota íntegra.
etats un altre tipus de rendes:
declarades d’utilitat pública donen dret a una de-
Fiscalitat de l’associació d’utilitat pública
• Les derivades de donacions, d’aportacions en con-
ducció en la seua imposició personal (IRPF o Impost
Trets bàsics en la tributació de l’Impost sobre So-
cepte de dotació patrimonial, d’ajudes econòmiques
sobre Societats), sempre que consistisquen en:
cietats:
rebudes en virtut de convenis de col·laboració em-
- donatius i donacions dineraris, de béns (per exem-
1. Ampli catàleg d’activitats econòmiques les rendes
presarial i de contractes de patrocini publicitari, de
ple, una donació d’un instrument) o de drets.
de la qual estan exemptes.
quotes satisfetes pels associats o benefactors i de la
- quotes d’afiliació a associacions que no es corres-
2. Tipus de gravamen aplicable del 10%.
percepció de subvencions.
ponguen amb el dret a percebre una prestació pre-
3. Obligació comptables i formals completes, ja res-
• Les rendes que procedisquen del patrimoni mobi-
sent o futura;
senyades.
liari i immobiliari de l’entitat (bàsicament interessos
- constitució d’un dret real d’usdefruit sobre béns,
Activitats econòmiques exemptes
i lloguers).
(exemple el dret a l’ús d’un edifici per a la seu social
La Llei 49/2002 relaciona expressament les rendes
• Les derivades d’adquisicions i transmissions de
de l’entitat) drets o valors, realitzada sense contra-
que procedents de les explotacions econòmiques
béns i drets a títol onerós o lucratiu, les obtingudes
prestació;
desenvolupades per l’ESFL «en compliment del seu
amb ocasió de la dissolució i liquidació de l’entitat.
- donacions de béns del Patrimoni Històric Espanyol,
objecte o finalitat específica» estan exemptes. I entre
Per a perfeccionar la tributació de les rendes exemp-
així com els béns culturals declarats o inscrits per
elles figuren les següents:
tes, la Llei 49/2002 assenyala que no estaran sotme-
les comunitats autònomes.
1r Les explotacions econòmiques dels béns decla-
ses a retenció o ingrés a compte.
15
MĂşsica i poble Activitat federal
16
MĂşsica i poble Activitat federal
17
Música i poble Activitat federal
La FSMCV organitza jornades formatives en el marc de la campanya d’activitats comarcals 2012 Les activitats han tingut lloc a la casa de la música i auditori de Rafelbunyol, Club Información d’Alacant, Casa de la Música d’Almassora i Espai de Música Mestre Vila de Benicàssim.
L
a FSMCV ha desenvolupat durant tres caps de setmana del mes de novembre la campanya d’Activitats
Comarcals,
que
inicialment
havia quedat posposada davant les dificultats econòmiques. L’entitat ha dissenyat una campanya que per a enguany ha presentat novetats molt significatives, motivades especialment per la falta de temps per a realitzar-les en el seu format habitual. Així, la Campanya de 2012 ha consistit en la realització de dues activitats de caràcter formatiu i la II Trobada d’Escoles de Música, les tres portades a terme en les tres províncies. La primera d’elles duia per títol Tècniques bàsiques per a parlar en públic i va estar dirigida a membres de societats musicals, de les estructures comarcals, presidents comarcals i membres de la Junta Directiva de la FSMCV. Aquesta jornada s’ha desenvolupat a Alacant el 10 de novembre, a Almassora (Castelló) el 17 de novembre i a Rafelbunyol (València) el 24 de novembre. La segona va abordar l’Ús de les Xarxes Socials i va consistir en una jornada pràctica per a aprendre les operacions bàsiques en aquest àmbit digital en el qual la FSMCV té cada dia més presència. Els llocs de realització d’aquest taller han sigut el 17 de novembre al Club Información d’Alacant, el 24 de novembre a l’Espai Cultural de Benicàssim
professorat, recursos educatius i TICs, coordinació
(Castelló) i el 10 de novembre a la Casa de la Música
en/inter centres, relacions amb l’alumnat i la seua
Rafelbunyol (València). A aquesta jornada han pogut
família, relacions amb les juntes directives, etc
assistir qualsevol membre de la societat musical que
Aquesta II Trobada s’ha realitzat els dies 10 de
gestione o vulga gestionar les pàgines web, blogs,
novembre (Almassora, Castelló), 17 de novembre
xarxes socials, etc.
(Rafelbunyol, València) i 24 de novembre (Alacant)
II Trobada d’Escoles de Música
i ha estat impartida pel professor de la Universitat
Per altra banda, la FSMCV també ha posat en
de València, Remigi Morant, que és també des de fa
marxa la II Trobada d’Escoles de Música, dirigida
temps assessor de la FSMCV en temes d’educació
a professors i directors de les Escoles de música i
musical.
d’educands de les societats musicals federades.
Enquesta de valoració
En esta ocasió, la jornada ha sigut eminentment
Després de la realització d’estes activitats, la FSMCV
assistents amb la finalitat de possibles millores per a
pràctica i centrada en temes com la formació del
ha enviat una enquesta de valoració a tots els
pròximes edicions.
18
Música i poble Activitat federal
Les societats musicals mantenen amb 6,4 milions en 2013 el finançament de 2011 El finançament es mantindria estable amb 6,4 milions en 2011, 2012 i 2013 amb “la modificació pressupostària” que Serafín Castellano assegura compensarà la rebaixa en 2012.
L
es societats musicals mantenen amb 6,4 milions en el projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2013 el finançament
de l’any 2011 encara que la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) espera la “modificació pressupostària” que Serafín Castellano, conseller de Governació, assegura compensarà la retallada d’un milió d’euros en 2012 pel qual les escoles de música rebrien 4,5 milions d’euros en lloc de 3,5 milions (-20,5%), segons la resolució de la conselleria de Governació publicada el 13 de setembre. A aquesta rebaixa a compensar en 2012 s’uneixen les retallades que han experimentat la partida de adquisició d’instruments (-22,68%), la d’escoles d’educands (-7,6%) i la de plataforma tecnològica que segueix pendent de resolució des de 2010 amb un import de 200.000 euros. D’aquesta manera, el finançament es mantindria estable amb 6,4 milions en 2011, 2012 i 2013. La FSMCV va ajornar la seua reivindicació de 15,7 milions per a les societats musicals fins a 2014 per la conjuntura econòmica. Per altra banda, la FSMCV espera que es realitze la cessió de l’immoble per a la seua seu, un compromís
cial, educatiu i cultural i, segons una enquesta de
de l’expresident Francisco Camps que la exconselle-
la FSMCV, amb provocar el tancament de 43 socie-
ra Trini Miró estava aprovada.
tats musicals (8%) i 104 escoles de música (39%). A
Pagaments a escoles de música
més, els acomiadaments (38%) i la pujada de quotes
La FSMCV ha constatat que Governació, ha comen-
(65%) eren altres conseqüències directes dels deu-
çat a pagar els 6 milions pendents del finançament
tes.
de 2011, tal com va anunciar la sotssecretària de
Corts Valencianes
Governació, Juana Forés, en la 44a assemblea gene-
Segons paraules de Serafín Castellano en les Corts
ral celebrada a Les Alqueries (Castelló). La conselle-
Valencianes, el Consell amb els pressupostos de
ria ha començat per abonar els 4,5 milions correspo-
2013 “dóna plena cobertura a l’acord subscrit entre
nents a les escoles de música.
la conselleria de Governació i la FSMCV el 24 de se-
Els pagaments començaran a alleujar la greu situa-
tembre de 2010 on es van asseure les bases per a la
gurar que “compleix puntualment l’acord” assignant
ció del col·lectiu immers en un col·lapse econòmic
col·laboració, foment i promoció d’una dels nostres
“un màxim històric en les ajudes destinades a les
que amenaçava amb paralitzar el seu projecte so-
principals senyals d’identitat”. El conseller va asse-
societats musicals”.
19
Música i poble Activitat federal
La FSMCV lliura els Premis Euterpe durant la Gala de la Música celebrada a l’ADDA d’Alacant El president de la Federació, Josep F. Almería, demana al Consell a Alacant “col·laboració” i “consens polític” en el desenvolupament del seu projecte social, educatiu i cultural.
L
a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) va concedir el passat 10 de novembre a Alacant els seus
XIII Premis Euterpe en el marc de la Gala de la Música amb un excel·lent concert de la seua Jove Banda Sinfònica en l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA). La FSMCV va viure una jornada festiva per les esperançadores notícies dels pressupostos de 2013. Serafín Castellano, conseller de Governació, va anunciar, dies abans de la Gala, que es manté el finançament de 2011 i el començament del pagament del finançament dels 6 milions pendents d’enguany. Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va demanar al Consell “col·laboració” i “consens polític” en el desenvolupament del seu “projecte social, educatiu i cultural que empra a més de 2.500 persones, que produeix 60 milions d’euros a l’any i és un patrimoni singular perquè està present en 538 (96,5%) dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana”. No obstant això, i malgrat aquestes bones notícies, Almería no va oblidar l’educació reglada que imparteixen centres de música i conservatoris municipals i va advertir de la manca d’un plantejament estratègic en la conselleria d’Educació per al sistema educatiu musical i va rebutjar les retallades a aquests centres educatius sense ànim de lucre en
i compromís” del Consell a un col·lectiu que és
del PSPV i Antonio Martínez, director de la SGAE a
2010, 2011, 2012 i 2013 pels quals el finançament
“molt més que música”. A més, Forés va mani-
València.
ha passat de 5,1 milions en 2009 a 1,4 (-73%)”.
festar l’admiració “i respecte en el món” cap a les
L’actor de Benidorm, Miguel Ángel Fernández, va
Per a Almería “manca de tota lògica sistémica en
societats musicals de la Comunitat Valenciana.
conduir la gala, en la qual han col·laborat la con-
la nostra realitat educativa musical, sinó és la de
L’acte va contar també amb la presència d’Ara-
selleria de Governació, la Diputació d’Alacant i la
promocionar una educació musical elitista, previ
celi Martínez, directora territorial d’Alacant de la
Fundació Bancaixa, i va presentar als premiats en
pagament del seu import, destinada solament a
conselleria de Governació, Juan Bautista Roselló,
les diferents categories: Frederic Oriola i Amparo
una part de la ciutadania d’una forma clarament
diputat de cultura d’Alacant, Pilar Sol Cortès, dipu-
Blas, La Mar de Gravacions, Teo Aparicio, José Vi-
discriminatòria”.
tada de la comissió de cultura del grup parlamen-
cente Egea, Borja Zanón, Ricardo Cortés, la Unió
Juana María Forés, sotssecretària de la Conselle-
tari PP, Mª Teresa Sempere, presidenta del PSPV,
Musical de Llanera de Ranes i l’ajuntament de
ria de Governació, va recalcar el “merescut suport
en representació de Ximo Puig, Juan Soto, diputat
Godella.
20
Música i poble Activitat federal
Premi Euterpe a la investigació i/o producció musical: Publicació
“El mirall pautat: Recull d’expressions i parèmies musicals en la tradició popular” Autors: Frederic Oriola Velló i Amparo Blas Núñez
Premi Euterpe a la investigació i/o producció musical: Gravació
“Huracains” La Mar de Grabaciones. Societat Musical La Tropical de Benigànim (València). 21
Música i poble Activitat federal
Premi Euterpe a la creació musical: Música Simfònica
“The Rise of the Phoenix” Autor: Teo Aparicio Barberán Edita: Beriato
Premi Euterpe a la creació musical: Música per a la Festa
“Tot compartit” Autor: José V. Egea Insa Edita: Omnes Bands 22
Música i poble Activitat federal
Premi Euterpe a la trajectòria acadèmica
Borja Zanón González (clarinet) CMI de Puçol (València)
Premi Euterpe a la participació federal
Unió Musical de Llanera de Ranes (València) 23
Música i poble Activitat federal
Premi Euterpe a la dedicació a la seua societat musical
Ricardo Cortés Navarro Associació Musical La Lira de Xest (València)
Premi Euterpe a la institució o empresa pública o privada
Ajuntament de Godella (València) 24
Música i poble Activitat federal
La Banda Federal tanca la Gala i la temporada amb un concert de música valenciana
L
a Jove Banda Simfònica de la FSMCV, dirigi-
porada en la qual ha oferit quatre concerts: el 5
el passat 10 de novembre en l’ADDA d’Alacant. Tot
da per Francesc Xavier Martínez, va oferir un
de febrer en l’Auditori de Cox; el 13 d’octubre en
això sota la direcció del seu titular durant 2012,
excel·lent concert en l’ADDA d’Alacant dins
l’Auditori Municipal de Navaixes; el 14 del mateix
Francesc Xavier Martínez que es mostrava molt
mes en el Palau de la Música de València, i l’últim,
satisfet amb el treball realitzat.
de la Gala de la Música. El programa ho van conformar totes obres de compositors valencians: Rafael Talens, Miguel Ángel Mateu, Martínez Gallego i Enric Igual. La intervenció de la formació va ser, en aquesta ocasió, en dos parts. Primer ho va fer al principi de la Gala, interpretant el pasdoble Rafael Mauricio, de Rafael Talens i Auditorium, de Miguel Ángel Mateu. I posteriorment, una vegada lliurats els guardons, com punt i final a l’esdeveniment. En aquest moment es va poder escoltar El agua prodigiosa de Martínez Gallego i Santos, poetas y guerreros, d’Enrique Igual. Precisament aquestes dues obres ja havien estat interpretades per la Banda Federal en el concert que aquesta va oferir el passat 14 d’octubre en la Sala Iturbi del Palau de la Música de València. Amb el concert en l’auditori ADDA la Jove Banda Sinfònica de la FSMCV culmina una intensa tem-
25
MĂşsica i poble Activitat federal
26
MĂşsica i poble Activitat federal
27
Música i poble Activitat federal
Joan Garcés revalida amb 98 anys el seu tercer record guinnes al front de la Banda Federal El director titular, Francesc Xavier Martínez, i Joan Garcés van oferir el passat 14 d’octubre un gran concert en el Palau de la Música de València amb un programa amb reconeguts autors internacionals i valencians.
D
e la mà de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) el director Joan Garcés ha aconseguit,
amb 98 anys, el seu tercer Guinness World Record després de dirigir a la Jove Banda Sinfònica de la FSMCV, el passat 14 d’octubre en el Palau de la Música de València. Garcés (1914, Benifairó de les Valls, València) és el director més longeu del món amb 72 anys en actiu i en aquest concert va batre el seu propi rècord que està a punt de ser certificat per l’organisme internacional encarregat d’això. Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va convidar a Garcés a dirigir aquesta selecció de 110 músics d’alt rendiment de 18 a 28 anys provinents de totes les comarques de la Comunitat Valenciana per la seua dilatada trajectòria musical. El director titular, Francesc Xavier Martínez (Quart de Poblet, 1965), i Garcés van compartir la direcció de la Jove Banda Sinfònica de la FSMCV, que tornava al Palau de la Música de València després de sis anys, oferint un gran concert amb un programa dividit en dues parts. En la primera, Garcés va dirigir obres de Tchai������ kovsky, Wagner, Schumann i Grieg. En la segona, Martínez va abordar obres de compositors valencians contemporanis: Chulià, Martínez Gallego, Fe��� rrer Ferran i Enric Igual. Reconeguda trajectòria Garcés va rebre en 2006 el primer rècord Guinness a la carrera més llarga com director de bandes civils (1939-2006). Aquest mateix any va dirigir com convidat la Banda Municipal de Castelló en l’Auditori d’aquesta localitat. En l’any 2011 va dirigir a la Banda Municipal de València en el Palau de la Música, revalidant així el rècord.
28
Música i poble Activitat federal
Garcés ha dirigit diverses formacions al llarg de la
música i els músics valencians atorgat per l’Aca-
Figuera i Alberic de València i UnióMusical d’Alcoi
seua vida entre les quals destaquen la Unió Musi-
dèmia de la Música Valenciana (2010) i la Medalla
(Alacant).
cal de Llíria, les Bandes Municipals de València i
d’Or al Mèrit del Treball pel consell de Ministres
Com director convidat va dirigir les bandes de Xiva,
Castelló, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del
celebrat el 3 de desembre de 2010, entre uns al-
Aldaia i Quart de Poblet de València, L’Havre (Fran-
Liceu de Barcelona, Lira Saguntina i l’Ateneu Mu-
tres.
ça), Força Aèria (Portugal) i Orfeó Universitari de
sical i Cultural de Benaguassil (València) amb les
Francesc Xavier Martínez, director titular
València.
quals ha estrenat fins a un total de 122 obres.
Per la seua banda, Francesc Xavier Martínez, di-
A més, ha participat i obtingut nombrosos premis
A més, el músic valencià ha rebut multitud de pre-
rector titular de la Banda Federal durant 2012, és
en diverses participacions en distintes categori-
mis entre els quals cap destacar el Premi Euterpe
professor superior en l’especialitat de trompeta i
es dels certàmens internacionals i nacionals de
de la FSMCV (2005); el Premi Lluís Guarner en re-
ha cursat estudis d’harmonia, contrapunt, direcció
València, Murcia, Cullera (València), Elda i Villena
coneixement a la seua dedicació a la música de
de cors, musicologia i Història de la Música en els
(Alacant).
banda (2008); la distinció d’Insigne de la Música
conservatoris superiors de Castelló i València. Ha
En l’actualitat, és director de la Societat Musical
Valenciana, per la seua meritòria tasca en pro de la
dirigit les bandes de Corbera, Godella, La Font de la
Santa Cecília de Canals (València).
La Banda Federal ofereix un concert a l’auditori municipal de Navaixes El poble de l’At Palància acull, any rere any, els assajos de la formació bandística per a preparar els concerts de les distintes temporades.
U
n dia abans de l’actuació de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSM-
CV) al Palau de la Música de València, la formació va oferir un concert a la localitat castellonenca de Navaixes. Va ser el dissabte 13 d’octubre a les 19 hores en l’Auditori de Navaixes, concert que va estar patrocinat per la Diputació de Castelló, i que va estar dirigir dirigit pel titular de la formació durant aquesta temporada, Francesc Xavier Martínez. L’audició va ser tot un èxit. L’ajuntament, la Unión Artística Musical i el poble de Navaixes es van bolcar una vegada més amb els músics que vénen preparant els seus concerts en aquesta localitat castellonenca des de fa diversos anys. En el concert de Navaixes, el titular de la formació va triar un programa que es va iniciar amb el pasdoble de concert de Salvador Chuliá A Navajas, un
Després del descans, el repertori escollit per F. Xa-
El concert va constituir una fantàstica audició da-
magnífic detall que els oients van saber agrair amb
vier Martínez va estar constituït per l’obra El agua
vant els oïents de Navaixa i altrs pobles de l’Alt Pa-
els seus aplaudiments. A continuació es va poder
prodigiosa del jove compositor de San Antonio
lancia, que van tenir oportunitat de gaudir de l’alt
escoltar Coplas de mi tierra de Manuel Palau, el
Martínez Gallego i la simfonia nº 3 El gaudir del
nivell d’aquesta formació artística un dia abans
Bolero de Maurice Ravel i la marxa-cristiana poe-
geni, del també valencià Ferrer Ferran, en els seus
que oferira un nou concert en la Sala Iturbi del Pa-
ma d’Enric Igual Santos, poetes i guerrers.
dos temps: I. Gaudí i II. La Sagrada Família.
lau de la Música de València.
29
Música i poble Activitat federal
FSMCV i Associació Sant Jordi treballen per regularitzar la música en la festa de moros i cristians
E
l passat 18 d’octubre, components de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i de
l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi van mantenir una reunió en la qual es va traçar el full de ruta que regirà les diferents trobades entre ambdues entitats a fi d’arribar a consensuar un text que “protocolice” la participació de les societats musicals afiliades a aquesta Federació en els actes que amb motiu de les Festes de Moros i Cristians, organitza l’Associació de Sant Jordi. Els assistents van manifestar la seua voluntat de diàleg a fi que el citat document arribe a veure la llum, destacant la necessitat d’establir una sèrie de normes, fins ara no reflectides en cap document, que continuen ajudant al bon enteniment que històricament ha existit entre músics i festers. Per part de la FSMCV van assistir a la reunió el seu president, Josep F. Almería; el president provincial
Ximo Soler i el vocal portaveu de la directiva de
Tortosa; el vicepresident primer –també responsable
d’Alacant, Miguel Lozano; el president comarcal de
l’entitat, Ernest Llorens.
de l’àrea cultura-, José Luís Matarredona; el
l’Alcoià-Comtat, José Miguel Pascual; el vocal de la
D’igual manera i en representació de la institució
secretari, Jorge Miró i l’assessor musical Rafael
directiva responsable de l’àrea de música festera,
festera alcoiana, van assistir el seu president, Rafael
Seguí.
La FSMCV signa un conveni de col·laboració amb Editorial Prensa Valenciana
E
l president de la FSMCV, Josep F. Almería i el gerent d’Editorial Prensa Valenciana (EPV), Miguel Miró, han signat un conveni de col·
laboració amb l’objectiu de promoure conjuntament activitats de caràcter cultural i artístic com concerts, conferències, cicles, etc. L’acord no és sinó una continuació de la col·laboració que ambdues entitats vénen desenvolupant des de fa anys. Així mateix, el conveni proposa la promoció de contractes específics entre la FSMCV i EPV relacionats amb la promoció i difusió del patrimoni musical de les societats musicals federades o el derivat de les mateixes, a través de les seues diferents unitats artístiques.
30
Música i poble Activitat federal
La FSMCV participa a Gdansk (Polònia) en la tercera trobada del projecte europeu LLLE
E
ntre el 17 i el 21 d’octubre es va celebrar a Gdansk (Polònia) la tercera reunió del projecte Learning in Later Life – Europe (LLLE), en el
que participen socis de França, Turquia, Polònia i Espanya. En esta ocasió els amfitrions polonesos, van dissenyar una agenda repleta d’activitats. La delegació de la FSMCV estava integrada per 12 persones, encapçalades pel directiu de la Federació José Manuel Fernández Socuéllamos i integrada pel secretari de la Confederació Europea de Músics Jubilats i de la Tercera Edat David Abarca i un grup de música de cambra: el Quartet de Vent de l’Horta Nord. El dia 18 totes les delegacions van ser rebudes per la directiva del soci polonés Pro-med, entitat que, a més de donar la benvinguda a tots els membres participants, van explicar el seu treball ajudant i assistint a les persones majors que es troben soles o necessiten ajuda assistencial,. Pro-med també organitza activitats lúdiques i culturals durant l’any,, entre elles trobades anuals i colònies de vacances
d’Albuixech), el saxofonista Juan Talavera Tébar
en algunes obres pel jove violinista Pau Fernández
dirigides a les persones majors. Després de gaudir
(membre del Centre Instructiu Musical de Mislata)
van oferir un concert que va ser de l’agrat del públic
d’un menjar típic polonés van poder participar en
i el fagotista de Mislata José Sanmartín Lázaro. El
present.
una de les activitats formatives que Pro-med realitza
concert va ser llargament ovacionat i els músics van
Tal i com explica José M. Fernández, “en els dos
dirigida a les persones majors. En este cas versava
ser molt felicitats.
concerts la FSMCV va posar en pràctica, visualitzant
sobre xarxes socials online, finalitzant la jornada
Posteriorment els membres de les distintes
el que és la línia d’argumentació de la Federació de
amb un sopar de totes les delegacions.
delegacions van degustar en el menjador de la
Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, la
El dia 19 pel matí, totes les delegacions es van
Universitat, d’un sopar típic polonès, acabant-se la
transversalitat generacional de les nostres societats
desplaçar en tramvia fins a la Universitat Tecnològica
jornada amb l’entrega dels certificats d’assistència a
musicals i l’efecte “feeback” en la formació i en la
de Gdansk, on van visitar les seues instal·lacions,
la trobada a les delegacions i una reunió preparatòria
transmissió dels valors en les nostres agrupacions
centrant-se fonamentalment en la seua biblioteca
de la trobada d’Ankara (Turquia).
artístiques entre els músics majors i jóvens”.
que té fons bibliogràfics datats en el segle XVI.
El dia 20 va començar amb una activitat cultural en
Després del concert, els socis polonesos ens van
Més tard, es van dirigir tots a l’Aula Magna on
el centre de la ciutat de Gdansk, on es va fer una
preparar un sopar fred típicament polones que dura
se celebrava el dia del professor jubilat amb un
gymkhana turística. Els membres de les distintes
fins a altes hores de la matinada del dia 21.
esmorzar. Allí la delegació de la FSMCV va participar
delegacions, dividits en tres grups, visitaren els llocs
L’última jornada del projecte va ser lliure perquè
amb la realització d’un concert dividit en dos parts,
més emblemàtics de la ciutat, realitzant fotografies i
els participants en la trobada visitaren la ciutat
la primera interpretada pel jove pianista valencià
acabant el joc en un conegut restaurant típic polonès
pel seu compte i realitzaren compres. Quasi tot el
Pau Fernández Benlloch i la segona part a càrrec del
on degustem les famoses sopes poloneses i els
món va tornar amb alguna joia d’ambre bàltic o una
Quartet de Vent l’Horta Nord, integrat pels clarinets,
seus deliciosos pierogi. El dissabte va acabar en el
pedra preciosa d’esta resina fossilitzada que és tan
José Dolz López (músic del Centre Estudi Musical
restaurant Chilly Willy en la platja de Sopot en el mar
abundant en les arenes de les platges de Polònia.
d’Almassera), José García Coret (del Centre Eslava
Bàltic, on el Quartet de Vent l’Horta Nord acompanyat
José M. Fernández
31
Música i poble Activitat federal
La FSMCV promocionarà les societats musicals valencianes en el The Midwest Clinic de Chicago Una delegació encapçalada pel president Josep F. Almeria, participarà del 18 al 21 de desembre en The Midwest Clinic de Chicago, una conferencia internacional en la qual està present tot el sector mundial de la música de vent.
E
ls objectius de la FSMCV amb esta primera assistència a esta conferència mundial són tres. El primer d’ells de caràcter institucional:
la Federació vol donar a conèixer el fenomen de les societats musicals valencianes i a la pròpia FSMCV. Així mateix, altres dos propòsits han portat a la Federació a estar present per primera vegada en la seua història en l’event. D’una banda, generar contactes a nivell de la xarxa d’escoles de música, doncs no cal oblidar que The Midwest Clinic de Chicago és punt de trobada d’entitats de tot el món relacionades amb el món de l’educació musical. I d’altra, promocionar la Jove Banda Simfònica de la FSMCV que, després de més d’una dècada, s’ha consolidat com una unitat artística de gran nivell a la qual cal projectar de manera internacional.
les nostres societats musicals i l’entitat federal. En
la formació, llibres, publicacions, etc. Cal assenyalar
La delegació està integrada pel president Josep D.
aquest sentit, de manera continuada, es projectarà
que, dels 350 expositors que estaran allí procedents
Almeria, pel vocal de projectes internacionals, Segi
el DVD corporatiu de la FSMCV en anglés, una ma-
de països de tot el món, només dos són espanyols: la
Candela; el responsable de la Banda Federal, Manuel
nera ben útil d’informar als assistents a la fira de
FSMCV i l’editorial de música Piles.
Muñoz; el vocal Vicent Cerdá, i el gerent David Seguí.
la importància d’este col·lectiu. Altres materials que
La presència de la FSMCV en The Midwest Clinic de
La Federació disposarà d’un estand en el que po-
no faltaran en l’espai reservat a la Federació seran
Chicago ha sigut possible gràcies al patrocini del Mi-
drà mostrar part de les activitats que desenvolupen
videos de la Banda Federal, la col·lecció de CDs de
nisteri de Cultura a través de l’INAEM.
La Diputació de València lliura 859 instruments a 333 entitats musicals de la província
L
a Diputació de València va començar el pas-
de cor i 287 societats musicals de 217 pobles, més
sat 23 de novembre a lliurar 859 instruments
la ciutat de València, es repartiran 801 instruments.
a 335 entitats musicals de la província, dis-
La corporació provincial dona, amb caràcter gratu-
tribuïdes en 287 bandes de música i 48 corals. El
ït i finançament total, des de 2009 els instruments
programa, articulat des de l’àrea de Cultura de la
que sol·liciten les bandes de música pertanyents a
Diputació de València, té una partida de 680.000
la Federació de Societats Musicals de la Comunitat
euros per als exercicis 2011 i 2012 i es presenta
Valenciana i corals de la Federació de Cors, fins a
com una intervenció directa en les ajudes a l’accés
un import màxim de 2.000 euros per a bandes i 450
de mitjans materials, -instruments, en aquest cas-,
euros, en cas de tractar-se d’una coral.
fet els lliuraments o pròximament es faran son Ca-
per part d’entitats musicals. Un total de 48 corals de
El Gran Teatre d’Alzira va ser l’escenari del primer
net d’En Berenguer, Riba-roja, Llutxent, Xiva, Alcàs-
23 municipis de la província rebran 58 instruments
acte d’aquest programa. Els altres pobles on ja s’han
ser, La Llosa de Ranes i Real de Gandia.
32
Música i poble Activitat federal
“ARRIBEN BANDES” mostra el món de les societats musicals des d’una “visió antropològica” El Museu Valencià d’Etnologia inaugura l’exposició “Arriben Bandes” que dedica a les societats musicals des d’una “visió antropològica” per constituir un “fenomen sociològic diferenciador” amb un profund arrelament a la Comunitat Valenciana. La mostra es podrà visitar fins juny de 2013.
L
a FSMCV i l’IVM han col·laborat en la mostra que exhibeix a un col·lectiu que és referent de socialització cultural, educativa i festiva amb
implantació en 523 dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, el que suposa que el 96,5% de les poblacions tenen, almenys, una societat musical. El museu, creat per la Diputació de València en 1982, s’acosta per primera vegada a aquest important i significatiu món amb l’objectiu de “proposar una lectura que supere el vessant estrictament històric i festivu”. Els escassos estudis acadèmics existents han tractat de desentranyar les raons d’aquesta forta presència i tots assenyalen la complexitat del moviment. L’àmbit de la festa només és un dels factors que incideixen en l’expansió d’un col·lectiu que “constitueix una de les expressions socials més puixants del territori valencià que supera de bon tros el marc merament musical convertint-se en un dels eixos articuladores
col·lectiu per la seua implantació i el seu projecte
de la cultura”.
social com una realitat sense parangó en el món”. A
Els comissaris Raquel Ferrero i José Mª Candela
més, Almería ha convidat “a conèixer millor les soci-
remarquen en l’exposició la importància econòmi-
etats musicals a través d’aquesta mostra”.
ca d’aquesta “indústria” per producció (60 milions
L’exposició mostra a les societats musicals com part
d’euros) i ocupacions que genera (2.575) fent-se eco
essencial del patrimoni cultural de la Comunitat Va-
d’un estudi de la Universitat de València que consta-
lenciana i s’estructura en sis àmbits: l’assaig, on es
ta la importància del seu patrimoni i dels 250.000
mostra l’esforç i dedicació necessària per a ser mú-
m2 en immobles destinats a l’ús educatiu i cultu-
sic; la seu social, que conformen alumnes, mestres,
ral valorats, en el moment de la seua compra, en
músics, directors i socis; carrer i festa, que il·lustra
80 milions d’euros. Així mateix, es destaca la plena
sobre la presència de la música en totes les manifes-
integració de la dona en les societats musicals, el
tacions festives, socials o religioses i en certàmens
47% dels músics entre 18 i 25 anys, i el canvi en
i concursos. A més, en la secció auditori es podrà
les últimes dues dècades en les quals es passa d’un
escoltar la qualitat de les obres compostes i interpre-
model basat en la tradició i un perfil de músic afici-
tades per músics valencians, presents en multitud
onat, masculí i obrer, a altre model, en el qual desta-
de formacions de prestigi de tot el món; i l’instru-
ca la professionalització i heterogeneïtat social dels
ment com joia, en el qual es podran observar les
seus integrants. Josep Francesc Almería, president
peces dels instruments com si foren gemas. Al final
de la FSMCV, ha afirmat que “aquesta exposició ve a
de l’exposició es convida al visitant a tocar, provar,
L’exposició es podrà visitar fins al 30 de juny de
subratllar, des de la ciència, la importància d’aquest
sospesar i experimentar amb alguns instruments.
2013.
33
Música i poble Activitat federal
Entrevista a Joan Seguí, director del Museu Valencià d’Etnologia
“Com a músic et reconeixes però també se’t reconeix com a persona que aporta molt a la cultura” - De qui va ser la iniciativa d’esta exposició? - La idea sorgix dins de l’equip de treball del Museu Valencià d’Etnologia. Som un museu que tenim un mandat que és dedicar-nos a la recerca, la conservació i també a la difusió de tot allò que te que veure amb la cultura popular valenciana. Ja feia temps que parlàvem d’eixe tram de la cultura popular que és la música, que és molt important i que normalment s’ha difós d’altres maneres però no a nivell expositiu. I vam pensar que una manera bona de començar a tractar el món musical era a través de les societats musicals, per l’interessant que és des del punt de vista social i per l’arrelament que té entre els valencians. - Què és el més difícil amb el que s’han trobat a
passant i altres en que no s’havia parat a pensar.
moderna, allunyada d’exposicions més tradicionals.
l’hora de recopilar informació i estructurar-la?
- En este sentit, que podríem dir-li a un músic que
- Sí, és cert, però com una manera de reivindicar un
-Una qüestió que crec que és interessant subratllar
vaja a visitar l’exposició?
llenguatge. Nosaltres defensem que qualsevol cultura
es que açò no es va a fer a posta, però ens vam ado-
- Qualsevol persona que siga d’una societat musical
popular no ha de ser necessàriament passada, melan-
nar conte que ningú dels principals implicats erem
i tinga certa curiositat pel seu món, al que estima, va
còlica i casposa. No intentem convertir les societats
músics. Tots tenim amics i veïns músics però nosal-
a trobar coses interessants. Este tipus d’exposicions
musicals en lo més modern del món. Les societats
tres no, per diferents circumstàncies. En certa ma-
han de tindre dos coses i crec que esta les complix:
musicals son com son. L’únic que fem és reivindicar
nera entraven en un món totalment nou, encara que
una, ha de ser una espècie d’espill, quan un músic
la seua importància cultural en un llenguatge de hui.
ens resulta, com a tots els valencians, familiar. Això
veu l’exposició l’ha d’ajudar a reflexionar sobre algo
- Què és el que més va a sorprendre al visitant?
era una dificultat, encara que després s’ha revelat
que ell viu tots els dies. I també ha de servir per a
- Dependrà molt de si eres músic o no eres músic.
com a bo perquè hem pogut fer una mirada des de
que ells se n’adonen de l’important que són les so-
A mi personalment la part de l’assaig em va sor-
la distància i ens ha entusiasmat. Una altra dificultat
cietats musicals en la cultura popular valenciana. I
prendre molt o la potent dispersió de professionals
era el volum d’informació. En el cas de les societats
l’exposició crec que fa un reconeixement de cara a
valencians pel món. Per la seua banda, crec que una
musicals, n’hi ha tantes que... Per on comencem?
tots, els músics i els no músics. Com a músic has de
persona que prové del món de la societat musical a
Això ens va fer des de molt prompte descartar certs
vindre perquè et reconeixes però també se’t reco-
lo millor no ha reflexionat sobre la comparació entre
processos que ens servirien en altres casos. Per això
neix com a persona amb unes habilitats especials i
saber música i saber llegir el codi genètic.
vam agarrar dos o tres exemples de societats mu-
que aporta molt a la cultura.
-L’exposició romandrà oberta fins el 30 de juny.
sicals i les vam estudiar a fons i d’ahi vam intentar
- Encara que a totes hores sentim que la música és
- Una exposició com esta necessita temps. A més, la
extraure qüestions generals amb la metodologia que
una senya d’identitat del poble valencià, mai s’havia
nostra idea és organitzar, juntament amb la FSMCV i
l’etnologia ens dona. I vam fer això, enfocar el tema
parat ningú ha donar-li un contingut físic.
altres col·laboradors, tot tipus d’activitats que facen
com qualsevol etnòleg ho faria: buscar convivència,
- En este sentit pense que el Museu d’Etnologia ha
que el fenomen siga més comprensible: xerrades,
base familiar, gènere, espais de sociabilitat… que
“disparat” en la direcció correcta. L’exposició va a
presentacions de llibres, concerts…
podíem plantejar a nivell molt general, encara que
reafirmar que este és un camí bo per a una institució
- Quanta gent està previst que la visite?
sabem que les societats musicals son moltes i molt
com esta, que ha de tindre l’habilitat de subratllar la
- Entre 15 i 20.000 persones. Tot el que supere eixes
diferents. Jo crec que qualsevol que visite l’exposi-
cultura popular valenciana que està ahí. I que no se
xifres seria un èxit fantàstic. Aprofite per convidar a
ció i vega el discurs en termes generals va a veure’s
li ret homenatge conforme ho mereix.
tot el món a passar-se pel Museu, crec que val la
reflectit. I sobretot, reconeixerà coses que l’estan
- A nivell estètic Arriben bandes ofereix una visió
pena i estic segur que no els va a defraudar.
35
Música i poble Actualitat
Actualitat
Les bandes de Rafelbunyol, Almassora, Sant Vicent del Raspeig i Higueruelas, vencen a Xest Més de 6.000 espectadors assisteixen durant el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre al XXXIV Certamen de Bandes de la Comunitat celebrat al paranimf del Complex Educatiu de Xest.
Rafelbunyol va guanar el primer premi de la secció primera
L
a Primitiva de Rafelbunyol, La Esmeralda d’Almassora, L’Esperança de Sant Vicent del Raspeig i la UM de Higueruelas van resultar
guanyadores del XXXIV Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana que organitzen la Conselleria de Governació i l’Institut Valencià de la Música (IVM), amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, i que es va celebrar durant el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre en el Complex Educatiu de Xest. El jurat va estar presidit per la directora de l’Institut Valencià de la Música (IVM), Inmaculada Tomás Vert, va estar compost per Enrique García Asensio, Francesc Xavier Martínez Martínez, Beatriz Fernández Aucejo, Enrique Hernandis Martínez i Jordi Bernàcer Valdés.
36
Els músics d’Almassora es van proclamar guanyadors en la secció segona.
Música i poble Actualitat
La Primitiva de Rafelbunyol va resultar vencedora en la secció primera, amb un primer premi i menció d’honor (360,5 punts). Dirigida per Ángel Martínez Escutia la formació de l’Horta Nord va interpretar Turangalila d’Olivier Messiaen (transcripció de Francisco Zacarés Fort). Per la seua banda, la Sociedad Filarmónica Unió Musical d’Agost, dirigida per Rafael M. Garrigós García, va obtindre altre primer premi (336 punts), mentre que la Societat Musical L’Aliança de Vinaròs, al front de la qual es posava José Ramón Renovell Renovell es va dur el segon premi (297,5 punts). Pel que fa a la secció segona, va guanyar la Unió Instructivo Musical La Esmeralda d’Almassora. Interpretant l’obra Marea negra d’Antón Alcalde Rodríguez i dirigida per Víctor Alapont La Esmeralda d’Almassora va obtindre un primer premi i menció d’honor (346 punts).
La Societat Musical L’Esperança de Sant Vicent del Raspeig, va ser la més puntuada a la secció tercera.
També van aconseguir primers premis les altres dues bandes participants en esta mateixa categoria: Agrupació Musical L‘Artística de Carlet (341,5 punts) i la Sociedad Unión Musical Algueñense (332,5 punts). Les dos formacions van ser dirigides, respectivament, per Fernando Hernández García i José Antonio Antolín Polo. En la secció tercera els resultats van ser els següents: la Societat Musical L’Esperança de Sant Vicent del Raspeig, va rebre del jurat el primer premi amb menció d’honor (345 punts) després de la seua interpretació de l’obra lliure Bonaparte d’Otto M. Schwarz de la mà de José Antonio Antolín Polo. Per la seua banda, la Societat Musical Santa Cecilia de Fortaleny, baix la direcció de Gabriel Corachán y Galindo es va emportar el primer premi (323 punts), i la Unió Musical Santa Cecilia de Cabanes, dirigida per Gabriel Sanchis Pastor, el segon premi (269,5 punts).
Els músics d’Higueruelas van resultar guanyadors en la quarta categoria.
Finalment, en la secció quarta, la Unió Musical d’Hi-
ar com a obra de lliure elecció Trips del compositor
Les peces obligades van ser Spirophony, de Jesús
gueruelas dirigida per Ángel Gimeno Quiles va obtin-
alacantí Óscar Navarro mentre que la formació de
Santandreu (secció primera), De vores al mar, de
dre el primer premi i menció d’honor (325,5 punts),
Daia Nueva va interpretar Oregón de Jacob de Haan
Ximo Cano (secció segona), La torre dels Borja, de
interpretant l’obra Muralles del compositor valencià
dirigida per Gabriel García Valero.
David Panadés (secció tercera), i Latent overture, de
Juan Gonzalo Gómez Deval.
Més de 6.000 espectadors
Carlos Pellicer.
Per la seua banda, la Unió Musical Eslidense d’Es-
En aquests dos dies del certamen les bandes partici-
Com és ja tradicional, les agrupacions guanyadores
lida i la Unió Musical San Miguel Arcángel de Daia
pants, al que van assistir més de 6.000 espectadors
de les quatre seccions participaran en els concerts
Nueva van assolir sengles segons premis amb 310,5
procedents de diverses localitats de la Comunitat,
oficials que se celebraran entorn del 29 d’abril de
i 305,5 punts respectivament. Els músics d’Eslida,
es van interpretar una obra obligada i altra de lliure
2013 amb motiu de la commemoració del Dia de la
dirigits per Francisco Javier García Benedito van tri-
elecció.
Música Valenciana.
37
Música i poble Actualitat
Francisco Zacarés guanya a Itàlia el Premi de Composició Romualdo Marenco Al concurs s’han presentat 37 obres de tot el món.
E
l compositor valencià Francisco Zacarés s’ha alçat amb el primer premi del concurs de composició Romualdo Marenco, al que s’han
presentat 37 obres de tot el món. L’obra guanyadora, titulada The solitude of the mind, s’estrenarà en el transcurs del Festival Marenco de 2.013. La comunicació del premi es va fer pública el passat 3 de setembre, amb motiu del Concert d’Honor del Festival Marenco 2.012 a càrrec de l’Orquestra G. Verdi de Milà dirigida pel mestre Maurizio Billi. El jurat d’aquest prestigiós concurs internacional ha estat compost per Federico Mondelci (Itàlia), Maurizio Billi (Itàlia), Bert Appermont (Bèlgica), László Dubrovay (Hongria) i Bernardo Adam Ferrero (Espanya). Aquesta és la segona vegada que Francisco Zacarés aconsegueix aquest premi. En l’anterior ocasió va aconseguir aquest guardó amb la seua simfonia Lux mundi. Festival de Corciano
va estrenar Scylla, obra amb la qual Zacarés va gua-
Un premi que el compositor valencià ja va obtenir
Per altra banda, el passat 12 d’agost, en el marc del
nyar el Concurs de Composició de Corciano 2.011.
en l’any 2.000 amb la seua obra Respighiana, estre-
Festival del “Agost Corcianese”, en la ciutat de Cor-
Durant el descans del concert es va fer lliurament
nada en aquest mateix festival (2.001) per la Banda
ciano (Itàlia), Francisco Zacarés, va dirigir a l’Orques-
del guardó que acreditava el premi aconseguit per
Simfònica Santa Cecilia de Guadassuar, dirigida pel
tra de Vent del Festival. En el transcurs del mateix es
Francisco Zacarés.
propi compositor.
El valencià Àlvaro Albiach, nou director titular de l’Orquestra d’Extremadura
A
lvaro Albiach, que inicià la seua formació com
ternacional de Jòvens Directors d’Orquestra de Be-
Barcelona, València, Ciutat de Granada...
a clarinetista en la Unió Musical de Llíria, ha
sançon en 1999 suposà el punt de partida de la seua
A més a més, Alvaro Albiach compagina la seua ac-
segut nomenat director titular i artístic de
carrera professional. Des d’aleshores ha desenvolu-
tivitat concertística amb una important presència en
l’Orquestra d’Extremadura. En la seua formació com
pat una important carrera amb invitacions per a di-
el camp de l’òpera i ha treballat en teatres i festivals
a director han intervingut batutes de prestigi com
rigir a importants orquestres com la Wiener Kammer
de prestigi.
Michael Gielen, José Mª Cervera Collado, Antoni Ros
Orchester, la NDR d’Hannover, Trondheim Symphony,
Des de la Unió Musical de Llíria volen fer públic el
Marbá o Jesus López Cobos.
Orchestre d’Auvergne, Flemish Ràdio Orchestra,
seu reconeixement “a la brillant carrera que està de-
Ha sigut director de bandes com les de la Unió Mu-
Würtembergische Philharmonie, Orquestra Nacional
senvolupant Alvaro Albiach, així com el felicitem a ell
sical Utielana o la Santa Cecília de Cullera. Però
de Lyon..., així com les principals orquestres espa-
i a tota la seua família de Llíria per la nova distinció
l’obtenció del Gran Premi del Jurat i el Gran Premi
nyoles: Orquestra Nacional d’Espanya, de la Ràdio
que ha obtingut en ser nomenat director titular de
del Públic en la 46ª edició del prestigiós Concurs In-
Televisió Espanyola, Simfònica de Tenerife, Galícia,
l’Orquestra d’Extremadura”.
38
Música i poble Actualitat
Educació retalla el 59% les ajudes a centres de música i conservatoris municipals per a 2013 El finançament d’aquests centres sense ànim de lucre passa de 5,1 milions en 2009 a 2,35 en 2010 (-54%), 2,31 en 2011 (-55%), 3,4 en 2012 (-34%) i a 1,4 en 2013 (-73%) el que suposa un desfasament acumulat de 11 milions d’euros.
M
ª José Català, consellera d’Educació, Formació i Ocupació, ha aplicat una brutal retallada del 59%, respecte a 2012, al
finançament de centres de música i conservatoris municipals en el projecte de pressupostos de 2013 després de tres retallades en 2010, 2011 i 2012, segons informa la Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV). D’esta manera, el finançament d’aquests centres sense ànim de lucre passa de 5,1 milions en 2009 a 2,35 en 2010 (-54%), 2,31 en 2011 (-55%), 3,4 en 2012 (-34%) i a 1,4 en 2013 (-73%) el que suposa un desfasament acumulat de 11 milions d’euros que vénen suportant societats musicals i ajuntaments en aquests anys respecte a 2009. Lute Fernández, president de Fecemac-CV, assegura que “açò suposa una destralada més al sistema educatiu musical de la Comunitat Valenciana en el seu nivell intermitj perquè alguns centres tenen pendent el cobrament de 2010 i cap ha rebut la dotació de 2011”. Fernández ha manifestat que “aquesta
A més, Català, que va afirmar que es pagaria “abans
Les societats musicals i els ajuntaments fan possible
decisió contrasta i posa en dubte les iniciatives i de-
de l’estiu”, va corregir el seu compromís per a
l’educació musical eviten- do al Consell la inversió
claracions del Consell en relació amb la importància
“abans de cap d’any”.
que suposaria una xarxa pública de conservatoris
de la música per al nostre poble”.
Fecemac-CV entén que els centres educatius que
per un import que no cobrix ni la cinquena part de
Fecemac-CV sol·licitarà una reunió amb Català per-
imparteixen educació musical reglada es veuran
les despeses totals.
què reconsidere aquest finançament que suposarà
abocats al tancament o a un enorme augment de
Les reivindicacions de Fecemac-CV conten amb el
el col·lapse econòmic i educatiu de 62 centres de
quotes que no podrà ser assumit per les famílies i
respatler del PSPV-PSOE, Compromís, EUPV i els
música i conservatoris municipals amb 1.200 treba-
que durà a un canvi de model caracteritzat per una
seus representants polítics, la Federació de Socie-
lladors i 10.000 alumnes de més de 200 municipis
visió elitista de la música.
tats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV),
d’Alacant, Castelló i València.
Així mateix, els conservatoris adscrits a la Genera-
els sindicats FETE-UGT (Federació de Treballadors
A aquesta situació, ve a sumar-se el retard de quatre
litat Valenciana no poden amb la demanda actual i,
de l’Ensenyament) i STE-PV (Sindicat de Treballadors
mesos de la conselleria en la resolució de la con-
per tant, no podrien assumir els milers d’alumnes,
de l’Ensenyament), la Federació d’Associacions de
vocatòria de 2012, la falta de criteris d’igualtat en
que han augmentat un 5% des de 2009, que cursen
Pares d’Alumnes de Conservatoris de la Comunitat
les baremacions, la falta de cap de resposta a les
els seus estudis en els centres de música i conser-
Valenciana (FAPAC-CV) i la Federació d’Associaci-
propostes de finançament i convocatòria d’ajudes i
vatoris municipals. La Generalitat Valenciana només
ons de Pares d’Alumnes (FAPA-València), entre uns
l’absència de data per a la reunió de la taula per al
cobrix entre un 12% i un 20% de les despeses totals
altres. Així mateix, en desenes d’ajuntaments s’han
mapa educatiu musical prevista per a gener.
d’aquests centres educatius.
presentat mocions de suport.
39
Música i poble Actualitat
AESDO incentiva el intercambio de conocimiento entre directores noveles y los más experimentados La Asociación Española de Directores de Orquesta (AESDO) prepara ya en Valladolid un simposio para enero de 2013.
L
a Asociación Española de Directores de Orquesta (AESDO), nace con la filosofía de que los más grandes presten la mano a los más
pequeños, de aprender de quienes ya han llegado a la cima y de escuchar muy atentos a quienes siguen ascendiendo hacia ella, de cooperar, y entre todos, ayudar a la mejora constante de la profesión de directores de orquesta, tantas veces percibida como oficio individualista y solitaria. Para esto AESDO cuenta con la total y desinteresada colaboración de su presidente Cristóbal Soler (actual director musical del Teatro Nacional de la Zarzuela) y de su vicepresidente Óliver Díaz (Director titular de la OSIGI), junto a los diferentes miembros de la junta directiva, entre los que se encuentran además de directores con reconocida trayectoria, jóvenes profesionales y estudiantes de dirección. Esta diversidad, consigue abarcar los intereses de todos los socios y de este modo poder cumplir mejor con las expecta-
trales o asambleas de socios, favorecen el contacto
tivas de los mismos.
permanente, permitiendo así debatir el desarrollo no
La creación de numerosas orquestas jóvenes y pro-
solo de esta asociación, sino también de la propia
fesionales en las últimas décadas, junto a la con-
profesión y su compromiso con la sociedad. Para
solidación de la especialidad de dirección musical,
esto desarrollan conferencias y cursos dirigido a un
tan joven que apenas ha cumplido los 40 años en
público general y no especializado en la música o en
los conservatorios superiores de música españoles,
la dirección de orquesta. Algunos de estos cursos,
aconsejaron la fundación de esta plataforma que,
son guías de audición de música clásica, o activida-
además de asumir la representación ante el con-
des de liderazgo y trabajo en equipo, etc.
junto de la sociedad, vendrá a proyectar una sólida
Actualmente, también está en contacto con otras
imagen de rigor, prestigio y excelencia sobre nuestro
asociaciones como AEOS (Asociación Española de
sagrado cometido.
Orquestas Sinfónicas) AMPOS (Asociación de Mú-
Algunas de sus actividades se basan en incentivar
sicos Profesionales de Orquestas Sinfónicas). Un
la fluidez de intercambio de conocimientos técnico-
ejemplo de ello fue el simposio de Valencia, en don-
musicales dentro del complejo mundo de la direc-
de hubo una mesa redonda con músicos integran-
Para más información de cómo hacerse socio o
ción de orquesta, creando simposios y congresos
tes de AMPOS, y por parte de AESDO, los maestros
acercarse como “amigo” de la Asociación Española
como los realizados en Valencia los pasados días 2
Cristóbal Soler y José Collado, generando una muy
de Directores de Orquesta A(ESDO), puede visitar la
y 3 de junio. Y ya preparan su próximo simposio en
interesante y divertida tarde en donde músicos y di-
página web www.aesdo.es o la página en Facebook
Valladolid en enero de 2013.
rectores intercambiaron las bondades y dificultades
y Twitter.
Los encuentros además en coloquios, clases magis-
de estar de un lado o del otro del podio.
Alejandro Jassán (AESDO)
40
Música i poble Actualitat
El valencià Eduard Terol estrena una obra a la localitat romanesa de Bacau
E
l músic valencià Eduard Terol ha estat recentment a Romania ón ha oferit una master-class en Bucarest, un concert de música de cam-
bra, un concert amb l’Orquestra Filharmònica “Mihail Jora” de Bacau i una altra master-class, també en Bacau. En aquesta ciutat, dins del XXVI Festivalul International Zilele Muzicii Contemporane, va tenir lloc l’estrena mundial del seu Concierto a Cádiz MDCCCXII, per a clarinet i orquestra, en la qual va participar com a intèrpret solista. L’acollida va ser molt bona i va suposar un gran èxit, com a compositor i com a intèrpret. L’obra va ser un encàrrec de l’Orquestra del Gran Teatro Falla de Càdis, per commemorar el 200 aniversari de la primera Constitució espanyola, coneguda com “La Pepa”. Tant la Filharmònica de Bacau com el seu director, Ovidiu Balan, van fer una
coa, d’Angelina Abad, Ucanca, de Javier Darias, Citra
L’acte es va celebrar dissabte passat 24 de novem-
magnífica actuació, més encara tenint amb compte
II, de Carmen Verdú i Karfreitag, de Paco Toledo.
bre i en el mateix es va distingir a Francisco Salano-
que, segons comentaven, es tracta d’una obra difícil.
Insígnies de la Música Valenciana
va Alonso, José Ortí Soriano, Ajuntament de Llíria i
Dins de la programació del mateix Festival, també
D’altra banda, l’Acadèmia de la Música Valenciana
Palau de la Música de València. A més es va lliurar el
van tenir lloc les estrenes i interpretacions de les
lliura les distincions d’Insignes de la Música Valen-
premi del II Concurs de Música de Cambra de l’Aca-
obres del Col·lectiu de Compositors de l’ECCA, Ap-
ciana 2012.
dèmia que va recaure en Flügel Quartet.
Raúl Carrión Ferris guanya el premi internacional de composició Ciutat de Llíria El compositor de Montroi obté el guardó per la seua obra “Concert per a flauta i banda”
E
l compositor de Montroi, Raúl Carrión Ferris,
certàmens nacionals com internacionals.
ha resultat el guanyador del Concurs Interna-
L’edil Salvador Oliver ha destacat “l’important nivell
cional de Composició “Ciutat de Llíria” per a
de de les obres presentades pels participants” i ha
Banda Simfònica i Solista 2012, per l’obra Concert
anunciat que la composició guanyadora “serà estre-
per a flauta i banda. El regidor de Cultura, Educació i
nada per la Banda Primitiva de Llíria al llarg del pri-
Festes, Salvador Oliver, ha donat a conèixer hui la re-
mer semestre de 2013, en un acte on es farà també
solució del jurat d’este premi dotat econòmicament
l’entrega del premi”.
amb 5.000 euros.
El jurat del certamen musical ha estat compost pels
Raúl Carrión, de 45 anys, és en l’actualitat professor
reconeguts músics Manuel Galduf Verdeguer, com a
de fonaments de composició en el Conservatori de
president, Eduard Montesinos Comas i Miguel Gálvez
Torrent. A més, té en el seu haver-hi diversos premis
Taroncher, i pel regidor de Cultura de Llíria, Salvador
de composició i distincions com a finalista, tant en
Oliver.
41
Música i poble Actualitat
Dos músics valencians opten al Premi Joves Compositors de la Fundació Autor-CNDM Es tracta del valencià Iván González i la castellonenca Mª José Belenguer Dolz.
L
a Fundació Autor de la SGAE i el Centre Naci-
el segon premi “Carmelo Alonso Bernaola” de 3.000
onal de Difusió Musical (CNDM) han anunciat
euros; el tercer premi “Francisco Guerrero Marín” de
les quatre obres finalistes de la 23a edició
1.500 euros i la menció honorífica “Juan Crisóstomo
del Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM
Arriaga”, dotada de 1.200 euros.
2012 .
A més, i com en cada edició, la Fundació Autor edita-
Ida y vuelta, de María José Belenguer Dolz (Castelló,
rà un disc promocional que reunirà les quatre obres
1983); 12 Moments Musicaux, d’Iván González Es-
guanyadores del certamen, amb la finalitat de contri-
cuder (València, 1979); Divertimento per a 8 instru-
buir a la seua posterior promoció i difusió.
ments. Op.10, de Jesús Aranda Peña (Madrid, 1986)
El jurat, compost pels compositors Ramón Humet
i Mare Entro Terra, de Marcos Fernández Barrero
Coderch, David del Puerto i Jimeno i Laura Vega
(Barcelona, 1984) són les composicions finalistes.
Santana, ha triat als finalistes, després d’una conci-
Aquestes obres s’interpretaran en el concert final el
enzuda labor de selecció donada la qualitat de les 39
pròxim 3 de desembre en l’Auditori 400 del Museu
obres que s’han presentat a aquesta edició de 2012 .
Nacional Centre d’Art Reina Sofia, de Madrid.
El Premi Joves Compositors va ser creat en 1987
a 35 anys, i amb el propòsit de contribuir al desenvo-
Els quatre autors optaran als següents guardons: el
per a estimular la creació en el camp de la música
lupament i coneixement social de nous llenguatges,
primer premi “Xavier Montsalvatge” de 6.000 euros;
clàssica contemporània entre els joves creadors fins
tendències i maneres d’expressió musicals.
Iván González.
Voro García homenajea la obra de Miguel Hernández en un CD de la Jove Orquestra
L
a Jove Orquestra de la Generalitat (JOGV)
García para “interiorizar la poesía, una cualidad poco
enfrenta “al acto creativo totalmente solo”.
con la participación del barítono José Antonio
común en los compositores”, así como en el “mag-
En los tres casos se trata de obras “de enorme com-
López y el viola Josep Puchades ha realizado
nífico instrumento que supone la Jove Orquestra de
plejidad”, según Galduf, que han llevado al límite el
una nueva grabación que incluye obras del compo-
la Generalitat, no sólo como escuela de instrumen-
trabajo de los instrumentistas y en las que Josep Pu-
sitor valenciano Voro García inspiradas en diversos
tistas, sino también de directores y compositores”.
chades y José Antonio López se han implicado por
poemas de Miguel Hernández.
Titulado La sombra vencida, el CD contiene tres pie-
completo, “con un resultado soberbio”.
Para la directora del IVM, Inmaculada Tomás “este
zas de García, compositor residente de la JOGV entre
En Hijo de la luz y de la sombra, García realizó un pe-
CD forma parte de nuestra apuesta por la creación
2009 y 2010, todas ellas encargadas por el IVM. Dos
queño recorrido por los temas más emblemáticos de
musical, sobre todo por los jóvenes autores valen-
fueron estrenadas durante sendos encuentros de
la poesía de Hernández, “despojando a la palabra de
cianos, en una línea que iniciamos en 2000 cuan-
la formación pedagógica que dirige Manuel Galduf,
su sentido para crear vacíos en torno a sus grandes
do creamos la figura del compositor residente de la
coincidiendo con el centenario del centenario del
argumentos: la ausencia, la muerte, la esperanza, el
JOGV”.
nacimiento del poeta, y la tercera con motivo de la
dolor, la soledad y el desierto” y se valió de “descom-
En esta ocasión se trata de un encargo motivado por
celebración de los veinte años del grupo de percu-
posiciones fonéticas de las palabras para elaborar
la celebración del centenario del fallecimiento del
sión Amores.
la materia sonora y construir un discurso sonoro a
poeta en el que se ha contado además con solistas
La línea inspiradora de este trabajo deriva, entre otros
través de la deconstrucción del poeta”.
importantes nacidos o residentes en la Comunidad
aspectos, del gran interés de García por el mundo
En lo que respecta a El rayo que no cesa, el com-
Valenciana como es el caso de López y Puchades.
de la sombra, un concepto en el que Hernández ha
positor Voro García ha agradecido las participación
Tanto Tomás como el director de la formación, Ma-
sido “uno de los grandes maestros” y que conecta
de Joaquín Gómez, Salvador Ribes y Carles Salvador,
nuel Galduf, destacan la gran capacidad de Voro
fuertemente con el temor del compositor cuando se
solistas de la JOGV.
42
Música i poble Actualitat
Curso Coodinar en la nube para escuelas de música Aumentan las escuelas de música que se sirven de esta herramienta para su gestión.
E
l curso Coordinar en la nube facilita la labor de
ganiza cursos de formación en los que los asistentes
directores y jefes de estudio para organizar la
aprenden a utilizar esta práctica herramienta que fa-
gestión del centro y del personal que intervie-
cilita el control de la asistencia y los horarios, el se-
ne en el funcionamiento de las escuelas de música.
guimiento del alumno así como de las evaluaciones
A principios del curso 2010-11 y bajo la supervisión
e incidencias, permite controlar altas y bajas, detec-
del maestro Filibert Mira, Musicalitza’t comenzó a
tar posibles problemas y elaborar programaciones.
buscar una herramienta online que permitiese me-
El curso es bonificable para trabajadores en régimen
jorar el rendimiento tanto de los profesores como del
general de la seguridad social a través de la Funda-
personal administrativo. Como consecuencia de esta
ción Tripartita ya que todas las empresas disponen
búsqueda surgió “Coordinar en la Nube” una herra-
de un Crédito Anual para la Formación con el que
mienta fácil, cómoda, eficaz y gratuita adaptada para
pueden recuperar hasta el 100% del importe del
la gestión de Escuelas de Música.
Curso. Musicalitza’t ofrece además a las escuelas,
Coordinar en la Nube fue galardonado en 2011 con
sin coste adicional, el servicio de tramitación de la
el Premio Euterpe de Gestión de Escuelas de música,
bonificación.
y desde entonces han sido numerosos los centros
Durante el último año numerosas escuelas de mú-
que han implantado el sistema como forma de ges-
sica han realizado el curso y comenzado a utilizar
tión y comunicación.
“Coordinar en la Nube” con una mejora significativa
Para sacarle el máximo rendimiento Musicalitza’t or-
en su gestión: Unió Musical Polinyà del Xùquer , So-
cietat Musical Sta. Cecilia d’Alcasser, Unió Musical de Catarroja, Unió Musical Milamarina de Miramar, Unió Musical de Beniarbeig, Unió Musical de Quart de Poblet, Unió Musical Lira Carcaixentina, Unió Artística Musical d’Almàssera, CIM Benimaclet y Agrupació Musical Ontinyent. Más información: www.musicalitzat.com
E
l sonido perfecto
Euphonium 2900 TA
Juan José Munera Int. Euphonium Soloist Banda Municipal de Bilbao
Munera_Euph_2900_223x130.indd 1
Willson Band Instruments, CH-8890 Flums, Switzerland mail@willson.ch, www.willson.ch Distribuidor España y Portugal: Aitanamúsica, Manuel de Torres 3, 03160 Almoradi (Alicante) phone 96’678’23’60, www.aitanamusica.com
12.01.12 10:21
43
Música i poble Actualitat
La incorporación de las TIC en las escuelas de música. Internet (I) Por Remigi Morant Navasquillo. Universitat de València
L
as tecnologías de la información y la comuni-
Google Académico
cación están plenamente asentadas en nues-
http://scholar.google.es/
tra sociedad y consecuentemente en el siste-
Biblioteca virtual
ma educativo. La red de escuelas de música de la
Quaderns Digitals
FSMCV no puede ni debe ser ajena a este fenómeno.
http://www.quadernsdigitals.net
Son muchos los estudios e investigaciones que in-
Portales de Música
ciden en las bondades de estas herramientas como
ABC Músicos
elementos complementarios a la labor desarrollada
http://www.abcmusicos.com
en las aulas, como bases de datos de las que obte-
73 Blogs musicales
ner información en cualquier formato, como progra-
http://www.mediatico.com/es/blogs/musica/
mas y herramientas que facilitan el trabajo al profe-
Centro Nacional de Difusión Musical
sorado, como puntos de encuentro entre alumnos,
http://www.cndm.mcu.es/
padres, profesores y otros centros educativos, como
EDUCARED
http://www.xtec.cat/web/guest/home
espacios en los que alojar contenidos musicales,
http://www.educared.org/global/educared/;jsessioni
Blogs de Educación Musical
como espacios de formación y de autoformación…
d=FC3F36D94AB47303751D6E854C78B534
Aula de música
El objetivo de este artículo es ofrecer información
Web Consejería de Educación de la Junta de Anda-
http://fungaalafia.blogspot.com/
abriendo una ventana sobre este fenómeno sin pre-
lucía (Averroes)
Blog del Conservatorio Profesional de Música de las
tender que la misma represente un análisis exhaus-
http://www.juntadeandalucia.es/averroes
Palmas
tivo del mismo. Dado que la publicación de Música i
Directorios de Recursos
http://conservatoriolaspalmas.blogspot.com/
poble es en formato digital, haremos uso de la posi-
Biblioteca Virtual de Educación Musical (BIVEM ¬_
Blog del Conservatorio Manuel de Falla de Cádiz
bilidad de utilizar hiperenlaces para ampliar la infor-
Andrea Giráldez)
http://novedadesconservatorio.blogspot.com/
mación en cada una de las propuestas planteadas.
http://blog.bivem.net/?cat=39
Blog l’aula de música
Internet, una red de redes
Det Virtuelle Musik Bibliotek
http://blocs.xtec.cat/laulademusica/
Internet se ha convertido en un gran repositorio de
http://dvm.nu/
La página música
todo tipo de información. Es tanta y tan variada, que
Indiana University
http://lapaginamusical.blogspot.com/
una de las principales tareas educativas será la de
http://www.music.indiana.edu/music_resources5
Recursos Música CNICE
formar en la competencia para abordar esta infor-
Instituto Nacional de Tecnologías Educativas (MEC)
http://recursos.cnice.mec.es/musica/blog/musica-
mación y saber seleccionar la más conveniente.
http://www.ite.educacion.es/
tic/2007/12/la-funcin-social-de-la-msica-en-el_29.
RECURSOS MUSICALES EN INTERNET
Recursos Musicales
html
Internet nos puede servir como fuente de informa-
http://mariajesusmusica.wordpress.com/
The Classical Guitar Blog (100 music bloggers)
ción tanto si buscamos documentos o partituras,
Rincón Didáctico Música Junta Extremadura
http://www.classicalguitarblog.net/2009/01/100-
como archivos de audio en sus más variados for-
http://rincones.educarex.es/musica/
music-ed-bloggers/
matos (midi, wav, mp3…), vídeo (también con gran
Sibelius Academy
Web de música
variedad en cuanto a formatos y niveles de compre-
http://www.siba.fi/en/
http://www.webdemusica.org/
sión: mp4, mpg, avi…).
Sociedad para la Educación Musical España SEM-EE
Bases de Datos
Buscadores especializados
Recursos
Latindex
Educasites
http://sem-ee.creando.net/recursos.htm
http://www.latindex.unam.mx
http://www.educasites.net
The Virtual Music Library
Revistas
Educateca
http://prichard.net/laura/VirtualMusicLibrary.html
COMUNICAR
http://www.educateca.com
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
http://www.revistacomunicar.com/
44
Música i poble Actualitat
Lista Electrónica Europea de Música en la Educación (LEEME) http://musica.rediris.es/leeme/index.html PSICODIDÁCTICA http://www.ehu.es/ojs/index.php/psicodidactica Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical (RECIEM) http://www.ucm.es/info/reciem/ Investigación Bases de datos Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa (CIDE) http://wwwn.mec.es/cide REDINET (Red de Bases de Datos de Información Educativa) http://www.redined.mec.es/ TESEO (Base de datos de Tesis Doctorales) http://www.educacion.es/teseo Tesis doctorals en xarxa
http://www.classicalarchives.com/
http://www.uk-piano.org/
http://www.tdx.cat/
The Classical MIDI Resources
Historia de la Música
Musicología
http://www.classicalmidiresource.com
Classical Composers Database
American Musicological Society
KARAOKE
http://www.classical-composers.org/
http://www.ams-net.org/
Free Karaoke
Historia de las bandas sonoras
Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS)
http://www.freekaraoke.com
http://www.bandassonorasdecine.com/
http://www.avamus.org
VÍDEOS
J.S.Bach
Sociedad Española de Musicología
Dancilla
http://www.jsbach.org/http://odur.let.rug.nl/Linguis-
http://www.sedem.es/
http://www.dancilla.com/
tics/diversen/bach/intro.html
Ficheros musicales
Vimeo
Mozart
MP3 en Streaming
http://vimeo.com/
http://www.mhric.org/mozart/
Elite Clásica
Youtube
Schönberg
http://www.eliteclasica.com/
http://www.youtube.com/
http://www.schoenberg.at/
Goear
Materiales gráficos
Software
http://www.goear.com
Partituras en pdf
Shareware Music Machine
Listengo
Directory of Music Publishers
http://www.hitsquad.com/smm/
http://www.listengo.com/
Association:http://mpa.org/directories/
Softonic
MIDI
Free Scores
http://www.softonic.com/
Classical Midi Connection
http://www.free-scores.com
Asociaciones
http://www.classicalmidiconnection.com/cmc/
Petrucci Music Library
Nacionales
Harmony Central
http://imslp.org/wiki/
Aulodia
http://www.harmony-central.com/MIDI/
The Choral Public Domain Library
http://www.aulodia.net
Kunstderfuge
http://www2.cpdl.org/wiki/index.php/Main_Page
SEM-EE
http://www.kunstderfuge.com
Organología
http://www.sem-ee.com/
Midiworld
Clarinet page
Internacionales
http://midiworld.com/cmc/index.htm
http://www.woodwind.org/clarinet/index.html
ISME
Pajares
Classical Guitar Home Pages
http://www.isme.org/
http://www.nil.es/rpajares/index.htm
http://www.guitarist.com/cg/cg.htm
Unión Europea de Escuelas de Música (EMU)
The Classical Midi Archives
Piano page
http://www.musicschoolunion.eu/
45
Música i poble Actualitat
El centenario del maestro-director y compositor D. Guzmán Cárcel Pedro (III y final) Por Francisco Díaz Ferrer
E
l 19 de enero de 1955, Guzmán Cárcel Pedro tomaba posesión del empleo como director de la Banda Municipal de La Roda (Albacete)
y además de la Escuela de Música, que igualmente estaba funcionando con las aportaciones crematísticas del Consistorio rodense. Las clases de música fueron gratuitas. Sobre la segunda entidad, el maestro Cárcel decía “… fueron incalculables los alumnos de ambos sexos que pasaron por la misma…”. Y apostillaba: “Me cabe la satisfacción, y además me siento orgulloso, de que muchos alumnos de mis anteriores clases, ocupan en la actualidad, cargos importantes dentro del ámbito musical español, tales como músicos militares, de orquestas, e incluso catedráticos de Conservatorio. En el Real Conservatorio de Zaragoza, en la actualidad tengo dos. Y además no me olvidan. Gracias”(1). Continua su labor, que se resume en airosas notas musicales muy del agrado de quienes las escuchan. Así, pasado algún tiempo, concretamente en 1956, son los pasodobles titulados Federico García Casas
pansión de parques…”.
Decía así: “…Ante los aplausos del público tuvo que
y Pepe Salvador. Pero todavía hay más, pues el 25
“En su segunda, Mediterráneo azul, se descubre e
subir al estrado a saludar y a petición, repetir, bajo
de noviembre de 1956, en el Teatro Cervantes, de
identifica al músico levantino, ebrio de tanta lumi-
su dirección, la interpretación de tan bonita pieza,
La Roda, se celebró el concierto en honor a Santa
nosidad e inspiración como irradia esa perla del Me-
repitiéndose las muestras de agrado y los aplausos”.
Cecilia, patrona de la Música. En esta ocasión se
diterráneo. Es Valencia, con su gran Serrano, con su
“El título de dicho pasodoble se refiere al nombre
programaron dos composiciones de don Guzmán:
inimitable arte. Es un puro canto español y levantino,
de un ilustre médico que en tierras manchegas supo
Jardines del Real, con la que dio comienzo el evento
expresión de una casta y de una idea”.
inspirar, de la amistad y del talento del autor, una
y Mediterráneo azul, conclusión del mismo.
Don Guzmán, mientras tanto, da a conocer otro
composición que penetra muy hondo en la sensibili-
Desde La Roda, don Juan Piñero Medina mandó su
pasodoble suyo con el nombre de Eduardo Molina
dad de quienes la escuchan”.
crónica del citado concierto a La Voz de Buñol, la
Cebrián (1958) y asimismo el titulado La Roda, C. D.
Sotos Redondo fue editado en 1968.
cual fue publicada el 16 de diciembre de 1956, inci-
(éste de 1960). Otra composición salida de su capa-
Más adelante (1970), Guzmán Cárcel publica dos
diendo, sobre todo, en su opinión –impresiones más
cidad creativa, con letra de don Antonio de la Hoz, es
pasodobles toreros: Dámaso González (con letra del
bien-, de las obras del Sr. Cárcel Pedro: “…Es el mú-
el Himno a la Virgen de los Remedios (1961), patrona
mismo autor) y Antonio Rojas.
sico de las raras armonías, de los más destacados y
de La Roda.
El estreno del primero tuvo lugar en Buñol, con
extraños acordes, que no son tales acordes, sino es
El domingo, día 1 de septiembre de 1963, en el Fes-
motivo de la Feria y Fiestas en honor de los santos
en lo que guardan las diversas y singulares notas de
tival de Bandas de Música celebrado en Buñol, La
patronos San Luis Bertrán y Ntra. Sra. la Virgen de
cada instrumento, de común relación técnica, pero
Artística, y al frente de la misma don Mariano Puig
los Desamparados, el domingo 5 de septiembre de
su autonomía y existencia inconfundibles. Diríamos
Yago, interpretó por primera vez el pasodoble Sotos
1971. Fue interpretado por la banda La Primitiva de
que se advertían las distintas y varias sintonías de
Redondo, que figuraba fuera de programa escrito por
Liria, dirigida por su titular don José Mª Malato Ruiz.
los cuantiosos factores de una verbena, de una ex-
Cárcel Pedro. La Voz de Buñol se hizo eco de ello.
Esta primicia arrancó los aplausos del numeroso pú-
46
Música i poble Actualitat
blico, el cual hizo levantar de su asiento del palco
Y nada más. Un abrazo.
director lo fue en esa velada el Sr. Guzmán Cárcel al
presidencial, con visibles muestras de emoción, a su
G. Cárcel”
frente de la mencionada banda.
autor que, con toda razón, avalaba un trabajo trans-
El diario La Voz de Albacete, del 16 de octubre de
Llegamos al año 1972 y Cárcel Pedro agradó con otra
formado en otro éxito.
1971, en su página once, titulaba: “Pasodoble torero
“sorpresa”, otro pasodoble para premiar muchos an-
El que esto escribe, y con fecha 26 de octubre de
a Antonio Rojas. Ha sido compuesto por el maestro
helos en lo referente a las personas que “viven” la li-
1971, es el destinatario, en su domicilio de Buñol, de
Guzmán Cárcel, director de la Municipal de La Roda”.
dia como algo propio. El nombre de esa composición
una carta del Sr. Cárcel Pedro, de la que voy a extraer
Y al final de la crónica inherente leemos lo siguiente:
es Club Taurino Albacetense, algo contiguo a los que
las siguientes líneas:
“Por referencias sabemos que tanto el pasodoble de
fueron para agasajar a Dámaso y Antonio.
“…Ya sé que en Buñol tengo muchos y buenos ami-
Dámaso González como el que se estrenará de An-
Pero, cambiando de tema, editado en 1977, es el
gos y mis deseos son hacer todo lo que pueda enal-
tonio Rojas, son partituras jugosas, muy inspiradas y
pasodoble deportivo del maestro Cárcel que lleva
tecer y que brille nuestro querido pueblo como se
populares, en las que el señor Cárcel ha dejado bien
por nombre Beltrán Báguena – don Manuel -, quien
merece. El mes pasado fue en Buñol con el estreno
patente su gran personalidad musical y el cariño que
compartió su labor como médico y la relacionada
de Dámaso González y el próximo día 31 (2) será
tiene a los toreros albacetenses”.
en torno al mundillo del fútbol merengue, dícese del
en Albacete, donde en un formidable festival taurino
En el Gran Cinema de La Roda, el día 21 de diciem-
Valencia C. F., perteneciendo en algunas etapas, al
será estrenado otro pasodoble que he compuesto en
bre de 1971, a las 8 de la tarde, comenzó una velada
Consejo Directivo del mencionado club, en calidad
honor de otro famoso torero: Antonio Rojas, y espero
lírico-musical y en ella se pudo escuchar a la Banda
de vocal.
guste mucho, pues para mí es superior todavía a Dá-
Municipal en uno de los actos dedicados a su Patro-
Escribió, mucho y bien, acorde con su profesión, de
maso González, Ya te mandaré noticias del resultado.
na, Santa Cecilia.
la que fue académico (4). En septiembre de 1954,
Y así van las cosas. Sin dejar de laborar. Mi premio
En una primera parte del concierto (3) se interpreta-
fue nombrado Hijo Adoptivo de Buñol por el Ilmo.
tendré.
ron, además de Dámaso González y Antonio Rojas,
Ayuntamiento de esta población de la que, además,
Espero, dentro de poco, mandar a las dos bandas
Love Story (Historia de Amor), de Francis Lai y una
era su esposa, Dª Julieta Carrascosa. Igualmente,
locales los dos pasodobles citados, para que los po-
selección de El puñao de rosas, de Ruperto Chapí (la
se rotuló con sus apellidos, cuando fue posible, una
dáis oir en Buñol.
letra es de Carlos Arniches y Ramón Asensio Mas). El
Avenida, y a más, el C. D. Buñol hizo lo mismo con su
47
Música i poble Actualitat
campo de fútbol, que anteriormente se llamó del Pra-
Notas
electo en 1932; numerario en 1946 y presidente en
do y de Pilatos. Valencia, por acuerdo de su Excmo.
(1) Cárcel Pedro, Guzmán: La Escuela Municipal de
1960.
Ayuntamiento, honró a don Manuel Beltrán Báguena
Música. (Artículo publicado en el Programa de Fies-
dedicándole una calle en el distrito de la Zaidia.
tas de La Roda, 1980).
(5) Primero fue un Quincenario literario y de Informa-
Los Tres valses para piano (1980), revela en él la facilidad para componer esa clase de música, en su
ción Local (abril, 1951 – finales de 1955) y tuvo una (2) De octubre.
segunda etapa desde el 4 de octubre de 1964 hasta
concepción melódica, más austera, pero no por eso
el 12 de septiembre de 1965, fecha en que La Voz
menos agradable, pensamos nosotros, si la compa-
(3) En la primera parte, igualmente actuaron la
de Buñol terminó de publicarse. (Se conoció siendo
ramos con la vitalista de la familia Strauss de Viena.
Banda Municipal y el Coro Alegría Rodense, bajo la
Semanario, con las mismas características que el
Mención especial merece su trabajo de Armoniza-
dirección de Guzmán Cárcel. En la segunda parte,
Quincenario, desde el 1 de enero de 1956 hasta el
ción e Instrumentación que don Guzmán realizó del
se estrenó el sainete en un acto titulado Como los
20 de septiembre de 1964).
Himno-Marcha dedicado a La Voz de Buñol (5), titu-
chorros de oro, de los hermanos Álvarez Quintero.
lado Entre montes y colinas, con letra y música del poeta Francisco Morán Hernández.
(6) El día anterior fueron bendecidos los nuevos ins(4) De la Real Academia Valenciana de Medicina:
trumentos y la bandera.
El 6 de diciembre de 1981, en honor a Santa Cecilia, a las 12 horas, se realizó un extraordinario
ALMA, VIDA Y CORAZÓN Dedicado a D. Guzmán Cárcel. Autor: D. Antonio García Pedrero.
concierto por la banda de la Escuela Municipal de Música (6) en la Parroquia del Santísimo Cristo. En La Roda, por primera vez y en consideración al excelente público, el Sr. Cárcel Pedro escogió las siguientes obras: España siglo XX (Marcha Triunfal) de L. Hernández; Marcha eslava, de Chaikovski; La Gioconda (bailables de la ópera. Música de Amilcare Ponchielli); Sinfonía incompleta. I Tiempo (Schubert); Carmen (Fantasía de la ópera) de Bizet y el ya antaño pasodoble Paso al rumbo, de José Franco y Ribate. Y dado que la Cultura iba haciendo camino, el concierto siguiente estuvo programado (D.m.) para el día 20 de diciembre del mismo año (Centenario del nacimiento del poeta español, Nobel de Literatura, Juan Ramón Jiménez), con motivo de la inauguración oficial de la Biblioteca Pública Municipal. Tras 28 años, “por ley de vida”, el maestro Guzmán Cárcel cesó en su actividad profesional a causa de su jubilación. Fuimos testigos, aquel 5 de diciembre de 1982, de que en La Roda se apreciaba su trabajo musical; tarea que fue resaltada con música, discursos, poesías, comida de homenaje… Diez años después, el 15 de diciembre de 1992, fallecía en La Roda don Guzmán, un maestro que dejó el recuerdo de su laboriosidad y también de su caballerosidad, cualidades que puso al servicio de su Dulcinea: la Música. Finalmente, señalar que en Buñol tiene una calle dedicada con su nombre.
48
Siempre Buñol, como el primero,
rehaciendo de nuevo su fortaleza
donde tanto ejemplo se da.
que tantos días de gloria nos dio,
Pueblo alegre y misionero
sacando grandes promesas.
donde se puede apreciar que este pueblo tan sincero
El de las grandes tardes
trabaja y vive en paz.
en el Paseo de San Luis, con su batuta tan grande
Esta es la tierra bendita
y su cuerpo de figurín,
que un día lo vio nacer;
se veía que en instantes
cuando hay raíces se explica
su triunfo iba a conseguir.
que el hombre de gran valer es el que no necesita
Himnos, marchas y pasodobles
que lo alienten, que artista es.
forman parte de su vida, su pluma de gesto noble
Eso sucede en Buñol
y su expresión consabida
tierra de genios y figuras
que no hay composición que quede pobre,
donde nació este compositor
de matices y de alegría.
que en nuestras mentes perduran lo grande de su labor
Canta el Himno a Buñol
y su palabra de escritura.
como homenaje a la “Suiza Valenciana”, canta y ríe el corazón
Rehizo lo que en guerra desapareció;
en aquella clara mañana
y con espíritu de grandeza
que Vd. repleto de inspiración,
la banda de nuevo reunió
le compuso a su tierra amada.
Música i poble Actualitat
La Marcha de Cádiz Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda La ovación con la que se premió la salida a escena del liberador de Cádiz montado en su brioso corcel blanco, enardeció a los espectadores. Muchos enronquecían vitoreando a España, totalmente ajenos al hecho de estar asistiendo a una evocación teatral; como si verdaderamente formasen parte del pueblo gaditano que aclama a sus héroes. (‘Chispero’, El Liberal,) enfrenta tanto a la aristocracia que no reniega del
la derrota ante los norteamericanos ese mismo año
antiguo régimen como a la plebe y sus potenciales
hizo que cayera en el olvido y que incluso se con-
amenazas; en la zarzuela, estas tensiones se borran
virtiera en símbolo de la “patriotería populachera”.
en favor de un patriotismo que sustituye todos los
(¡Arza y olé! ¡Viva España! / Que vivan los valientes /
demás valores ideológicos y sociales.
que vienen a ayudar / al pueblo gaditano / que quiere
El enredo amoroso se desarrolla paralelamente a los
pelear. / Y todos con bravura / esclavos del honor /
momentos más significativos de la defensa histórica
juremos no rendirnos / jamás al invasor).
de Cádiz. El hecho de que sus personajes principales no canten ni una sola nota evidencia el carácter secundario de la trama, a la vez que subraya al pueblo como el verdadero protagonista. Este consenso popular evidencia el buscado por la burguesía de la Restauración como clase dominante en lo económico y lo político. Contrariamente a otras zarzuelas, la defensa y liberación de la patria viene relacionada con la proclamación del texto constitucional y la democracia. El componente histórico se sustenta en la oposición maniquea entre patriotas y personajes que no cum-
L
plen ese requisito. Fernando, capitán de artillería,
a importancia de la zarzuela de Federico
y Lorenzo, capitán de voluntarios distinguidos, se
Chueca y Joaquín Valverde con libro de Javier
toman muy en serio su obligación de defender a la
de Burgos que se desarrolla durante la Guerra
patria. Don Cleto, no-patriota, es malo tanto en la es-
de la Independencia, estriba en que lo patriótico es
fera privada como en la pública. Reclama derechos
consustancial a la intriga de la obra. Precisamente
sobre una mujer que por su juventud resulta inapro-
con su famosa Marcha, Cádiz dejó a la sociedad es-
piada para desposar y de cuya fortuna es simple tu-
pañola un símbolo de patriotismo. La ciudad donde
tor, obstaculizando así el amor más legítimo de dos
transcurre la acción representa el espacio simbólico
personas jóvenes, y también patriotas. Tampoco vale
e ideológico: el paradigma de lo español, tal como
como español, pues no está dispuesto a sacrificarse
Madrid era en el momento del estreno la capital de
por su país.
la Restauración centralista.
Estrenada en el teatro Apolo en 1886, Cádiz alcanzó
Este “Episodio Nacional cómico-lírico-dramático”
tal popularidad que sus piezas se cantaban en todos
hace referencia al homónimo de Galdós, publicado
los rincones de Madrid. La Marcha de Cádiz, último
doce años antes. Sin embargo, mientras en la novela
número del Primer acto, pasó del escenario a las
la burguesía liberal nacida al calor de la Guerra en
bandas de los regimientos y hasta llegó a ser pro-
su defensa de la patria y la Constitución de 1812 se
puesta en 1898 para himno nacional. Sin embargo,
49
Música i poble Opinió
Opinió Discurs del president de la FSMCV, Josep F. Almería en la XIII Gala de la Música SOTSSECRETÀRIA DE GOVERNACIÓ Il·lma. Na Juana María Forés DIPUTAT PROVINCIAL DE CULTURA D’ALACANT Il·lm. En Juan Bautista Roselló DIRECTORA TERRITORIAL DE GOVERNACIÓ EN ALACANT N´Araceli Martínez DIPUTADA AUTONÒMICA DE LA COMISSIÓ DE CULTURA DEL GRUP POPULAR Na Pilar Sol PRESIDENTA DEL PSPV-PSOE, EN REPRESENTACIÓ DEL SECRETARI GENERAL EN Ximo Puig Na Mª Teresa Sempere DIPUTAT AUTONÒMIC I PORTAVEU DE CULTURA DEL GRUP SOCIALISTA En Juan Soto DIRECTOR DE LA SGAE EN VALÈNCIA N´Antonio Martínez Benvolguts Presidents que m’heu precedit al capda-
a pesar dels desgreuges i incoherències que minen
Consell de la Generalitat Valenciana, perquè el nostre
vant de la nostra federació:
sovint el desenvolupament quotidià d’aquesta im-
patrimoni musical general i, en particular, el de les
• N´Àngel Asunción (President d’Honor)
portant labor.
nostres Societats Musicals i Escoles de Música puga
• En Santiago Algado
En aquests moments, des de la FEDERACIÓ DE SO-
protegir-se a través de l’elaboració de plantejaments
Premiats, benvolguts companys de la Federació, Pre-
CIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALÈNCIA,
de caràcter estratègic, a mitjan i llarg termini, amb
sidents i directius de societats musicals associades,
volem posar en valor la nostra actuació com enti-
la necessària participació de les parts implicades i
Amics tots de la música.
tat de la societat civil, com una plataforma que, des
l’imprescindible consens dels grups parlamentaris.
BONA VESPRADA,
dels plantejaments bàsics de llibertat, busca un es-
En aquest sentit, el Pla Estratègic General de les So-
pai comú i un activisme aglutinador, col·laborador i
cietats Musicals de la Comunitat Valenciana, en fase
En aquest complicat any que es tanca, donem les
de consens que actue com catalitzador del binomi
de desenvolupament entre la Conselleria de Gover-
gràcies de bestreta a EUTERPE i les seues germanes
Governe-Sector Privat, per a potenciar i dinamitzar
nació i la FSMCV, veurà la llum en el seu informe di-
que amb el seu esforç han fet possible que, a pesar
a les nostres Societats Musicals, com organitzacions
agnòstic abans de finalitzar l’any, servint com docu-
de les dificultats i amb la seua ajuda solidària, pu-
socials, educatives i culturals, de marcat caràcter
ment de base i reflexió per al III Congrés General de
guem, una vegada més, atorgar els Premis Euterpe
popular i amb una gran vocació per al voluntariat.
Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, que
en aquesta tretzena XIII Gala de la Música 2012 i en
Ens sentim part d’aquesta societat civil, tan ne-
serà el marc on els nostres associats decidisquen
aquest bell marc de l’Auditori de la Diputació d’Ala-
cessària per al desenvolupament de les societats
coherentment com ha de ser el seu futur.
cant – ADDA.
avançades, per a continuar opinant, denunciant, col·
Trobem a faltar aquest mateix plantejament estratè-
I anem a fer-ho a través del reconeixement a qui
laborant, desenvolupant, negociant, consensuant,
gic per al nostre Sistema Educatiu d’Ensenyament
treballen en favor de la Música, a les institucions
i en resum…, fent associacionisme, independent-
Musical, entés com una unitat d’acció i de planteja-
o persones que realitzen les aportacions que fan
ment del color ideològic dels governs amb els quals
ment. I en aquest sentit, no podem més que rebutjar
progressar aquest entramat social que considerem
hàgem d´interlocutar.
les retallades pressupostàries als Conservatoris i
com principal senyal d’identitat del poble valencià,
En virtut d’aquest rol, volem llançar un missatge al
Centres autoritzats que imparteixen el grau profes-
50
Música i poble Opinió
sional de l’ensenyament reglat, en el centre de la
treballs presentats a aquests premis.
sència amb “stand” propi destinat a la difusió del
piràmide d’aquest sistema educatiu, ja que manca
Un agraïment especial a tots els joves músics de la
nostre moviment sociocultural i associatiu en la Con-
de tota lògica sistèmica, en la nostra realitat educati-
nostra Banda Federal i al seu Director titular En Fran-
ferència Anual sobre música més important del món,
va musical, si no és la de promocionar una educació
cesc Xavier Martinez Martinez, que ens han aportat
THE MIDWEST CLINIC de Chicago 2012, així com al
musical elitista, previ pagament del seu import, des-
la seua música a aquest acte, mostrant, una vegada
patrocini privat de la FUNDACIÓ BANCAIXA a la Fede-
tinada solament a una part de la ciutadania de forma
més, la riquesa artística i humana que alberguen en
ració, que ha demostrat la seua sostenibilitat a pesar
clarament discriminatòria.
les seues estructures les nostres societats musicals.
de les dificultats de la conjuntura actual.
Així mateix, necessitem finalitzar el treball de la Co-
Gràcies, també, al personal de la Federació, per la
Un especial esment al ja extint INSTITUT VALENCIÀ
missió Mixta de treball sobre la nova regulació de
seua col·laboració, al responsable de la Gala, Vicent
DE LA MÚSICA, en virtut de la publicació del Decret
les Escoles de Música, part essencial del futur de les
Cerdà, als meus companys de la Comissió Organit-
Llei 7/2012, de 19 d’octubre, amb el nostre condol
nostres Societats Musicals, per a iniciar un canvi de
zadora i a la resta de membres de la Junta Directiva
al món musical valencià, constatant, una vegada
model que aportarà sostenibilitat i qualitat a aquest
de la Federació per fer de la nostra dedicació a la
més, la falta d’un necessari consens entre els grups
nivell de l’educació musical. I també el suport del
federació un lloc per a l’amistat i per al servei a les
parlamentaris a l’hora d’articular les grans polítiques
Consell davant les diferents gestions que la FSMCV
societats musicals.
d’un país o d’una comunitat autònoma com la nos-
va a iniciar per a aconseguir la declaració d´Utilitat
També, vull agrair els esforços, l’atenció i la fluïde-
tra. Un consens que es va obtenir a l’hora de l’apro-
Pública i també autorització administrativa per gesti-
sa de la relació institucional amb la CONSELLERIA
vació de la Llei Valenciana de la Música i que ara
onar els drets de propietat intel·lectual dels artistes-
DE GOVERNACIÓ i la DIPUTACIÓ D’ALACANT, que
no s’ha tingut en consideració a l’hora de derogar
intèrprets i executants de les Societats Musicals.
han fet possible la realització d’aquesta Gala de la
el seu Capítol – I. Els nombrosos concerts a realit-
En nom de la Junta Directiva de la Federació, i en
Música en aquest bell marc de l’ADDA. Agrair tam-
zar en aquesta pròxima celebració de Santa Cecilia
el meu propi, vull donar l’enhorabona a tots els pre-
bé el suport del MINISTERI DE CULTURA, a través de
sonaran en la nostra terra com un gran “REQUIEM”
miats, i també a aquells que per diferents motius
l’INSTITUT NACIONAL DE LES ARTS ESCÈNIQUES I
per l’Institut Valencià de la Música, mort en acte de
no han estat premiats però que han realitzat grans
LA MÚSICA (INAEM), per recolzar i finançar el nostre
servei.
esforços en el desenvolupament i elaboració dels
projecte d’actuació que farà possible la nostra pre-
MOLTES GRÀCIES.
51
Música i poble Opinió
La Música, Silenciada Manifiesto de los trabajadores del Instituto Valenciano de la Música.
L
a música en sus múltiples formas y manifesta-
inviables.
ciones es una de las artes más cultivadas en la
- El programa de becas, que ha contribuido al per-
Comunidad Valenciana. Forma parte de su cul-
feccionamiento de nuestros jóvenes músicos y les ha
tura y es una de las artes que más le identifica como
ofrecido la opción de ampliar sus estudios en centros
pueblo”. Así lo dice la Ley Valenciana de la Música, y
nacionales e internacionales, pueden peligrar seria-
con este espíritu, y por unanimidad de las Cortes Va-
mente.
lencianas, se creó el Instituto Valenciano de la Música
- La consolidación del proyecto de formación de la
(IVM) que el Decreto Ley de Medidas de Reestructu-
Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, por el
ración del Sector Público de la Generalitat acaba de
cual han pasado alrededor de 1.200 jóvenes músicos
suprimir.
de toda la Comunidad Valenciana (instrumentistas,
El proyecto llevado a cabo por el IVM y consolidado a
directores y compositores) y que en más de un 60%
lo largo de catorce años, gestionado de modo eficien-
de los casos ha podido acceder al ámbito profesional.
te, sin incrementar su plantilla ni generar déficit, pese
Además de una plataforma, la JOGV ha contribuido a
a las reducciones presupuestarias de los últimos años,
la recuperación y grabación de obras de nuestro pa-
se ve ahora seriamente amenazado por el Decreto Ley.
trimonio musical, así como al estímulo y difusión de la
La aplicación del Decreto Ley supone la pérdida de
tarea creadora de nuestros compositores contempo-
identidad del IVM, un drástico y severo recorte presu-
ráneos. Con la drástica reducción presupuestaria este
puestario, así como la continuidad de su personal, que
programa ve comprometido su futuro.
puede verse reducido hasta un 40% de su plantilla,
- La gestión del IVM ha contribuido a situar al Cor de
pese a que en su totalidad ha accedido a sus pues-
la Generalitat Valenciana como uno de los más pres-
tos de trabajo tras haber superado el correspondiente
tigiosos de Europa, con presencia continuada en los
proceso selectivo. Todo ello pone en peligro los logros
más importantes escenarios del mundo y con una im-
conquistados, así como los servicios prestados a la
portante labor de difusión musical dentro y fuera de la
sociedad valenciana -con resultados que gozan de
Comunidad Valenciana. La andadura iniciada en 1987
música tradicional, así como colaboraciones con otras
amplio prestigio y que en numerosas ocasiones han
se ha visto consolidada con la incorporación al Palau
instituciones como el Real Colegio de Corpus Christi,
trascendido nuestras fronteras-, como los que se re-
de les Arts Reina Sofía en 2005 como coro titular, con
El Micalet, el Ateneo Mercantil, etc., pueden verse in-
fieren a continuación:
el elogio de todos los maestros con los que ha trabaja-
terrumpidos o gravemente recortados.
- El apoyo público a la música y a la actividad que de-
do. Con la desaparición del IVM, la proyección nacional
La gestión que los trabajadores del IVM han realizado
sarrollan en el ámbito de toda la Comunidad Valencia-
e internacional del Cor será más limitada.
desde 1999 constituye un valioso servicio público por
na entidades musicales, federaciones, ayuntamientos,
- La promoción y el impulso de la actividad creadora
la música. Es necesario hacer partícipes a todos los
empresas distribuidoras, productoras discográficas,
de nuestros compositores y la contribución a la difu-
afectados por esta situación: trabajadores, profesiona-
profesionales de la música y festivales con reconoci-
sión de su obra mantenida como un firme compromiso
les y espectadores, pues los recortes en la cultura, en
miento internacional como el Iturbi, el Tárrega o el de
del IVM, será difícil de mantener.
este caso en la música, suponen un grave deterioro y
Habaneras de Torrevieja, entre otros. Este soporte se
- La defensa, conservación y difusión del patrimonio
empobrecimiento para la sociedad valenciana.
puede suprimir y ello supondrá una merma de la ac-
musical valenciano, que se concreta en la creación de
En definitiva, emplazamos a los responsables de la
tividad musical; en definitiva, una importante pérdida.
una biblioteca especializada en música de la Comuni-
aplicación del Decreto Ley a evitar daños irreparables
- La continuidad de festivales propios consolidados,
dad Valenciana cuyos fondos se nutren de donaciones
en una de nuestras principales señas distintivas y a
como el de música contemporánea ENSEMS, del que
y legados de particulares y de músicos valencianos
garantizar la continuidad de los frutos cosechados du-
se han realizado ya 34 ediciones, o el de Música An-
de la talla de Vicente Asencio, Matilde Salvador, Luis
rante estos catorce años con notable esfuerzo y con la
tigua y Barroca de Peñíscola con 17, así como otros
Sánchez, Agustín Alamán, Carlos Palacio, Salvador
implicación de numerosos colectivos.
certámenes, conmemoraciones y producciones. Con
Seguí..., y en importantes trabajos de investigación,
LOS TRABAJADORES DEL INSTITUTO VALENCIANO DE
la desaparición del IVM estos festivales pueden ser
recuperación, catalogación y difusión de fondos de
LA MÚSICA.
52
Música i poble Opinió
Batiste Alós Ferrando (in memoriam): el meu últim sospir Por Comitè Provincial de Castelló FSMCV
E
l passat mes de setembre, quant s’acabà l’estiu i començava la tardor, en va deixar l’amic i company Batiste, President Comarcal de la
Plana Baixa de la FSMCV i President del SUM Santa Cecília de Moncofa. Pareix mentirà, tant sols unes setmanes abans haví-
em estat celebrant la trobada de bandes comarcal en Moncofa, allí estava pendent de que tot sortirà bé i així fou, el nerviosisme i l’emoció anaven per dins perquè sempre volia lo millor per a la seva banda. Uns dies avanç de faltar, ens vérem per ultima vegada, en una reunió del Comitè Provincial; ell, com quasi sempre, allí estava fent acte de presencia al igual que feia en concerts, festivals, trobades, certàmens, etc.; home de poques paraules i un poc introvertit, però aportant el seu gra d’arena en tot lo que podia. Sabíem tots dels seus problemes de salut, però quant ens assabentarem de la desagradable noticia de la seva mort va estar rebuda amb gran consternació entre el Comitè Provincial i les Societats Musicals de la comarca. Qui hem tingut la sort de conèixer-lo i gaudir de la seva companya pensem que es pot catalogar com una bona persona; amant i apassionat de la música, dels músics i de les bandes; entranyable, senzill, carinyos,.... Persona estimada i volguda per els seus veïns i banda de Moncofa, on ha deixat un vuit que ha fet que tothom es troba desolat. Persona amable, sempre
nyal de dol interpretant la marxa fúnebre “El meu últim
disposada a col·laborar en tots els temes relacionats
sospir”. El trasllat del fèretre a muscles des de sa casa
persones més importants del nostre entorn, però es-
amb les bandes de música, pensem que ha deixat un
fins l’església va ser molt respectuós, amb un rigorós
tem orgullosos perquè sabem que una part i una nota
gran legat tant com a President de la seva banda com
silenci i escoltant els sons de marxa fúnebre; a l’en-
musical de cadascú de nosaltres s’han anat amb ell.
a President de la seva comarca.
trada a l’església li esperaven les diferents banderes,
Sense pronunciar un “adéu” et diem fins sempre amb
El dia del soterrar, allí estàvem tots per donar l’últim
amb crespons negres, de les societats musicals de la
un extracte d’una humil poesia:
adéu a Batiste, per un costat la seva família, amics i
comarca. La missa i posterior condol, varem vorer el
De que hem serveix derramar hui llàgrimes amb la
veïns; per un altre costat la seva família musical en-
que la gent t’estimava, pots estar orgullós on estigues,
teva mort,
capçalada per membres de la Junta Directiva de la
perquè tant la gent del poble com del mon musical han
si ahir hem vares ajudar a omplir de somriures la meva
FSMCV, tot el Comitè Provincial de Castelló, ex-direc-
estat al teu costat. Per finalitzar, el trasllat des de l’es-
vida.
tius federals, presidents i juntes de la comarca i pro-
glésia fins al cementeri va ser molt emotiu, amb tota la
Allí on estigues, amic, espera’ns perquè algun dia
víncia, directors i músics. Tancant la comitiva la seva
comitiva i la banda de música, fent una ultima parada
tornarem assentar-nos per tal d’escoltar música de
benvolguda banda de música, formada per músics del
en la seu social del SUM Santa Cecília de Moncofa
banda.
poble i d’altres pobles, tots amb corbata negra en se-
on s’interpreta per darrere vegada la marxa fúnebre i
Descansa en pau, Batiste. Mai t’oblidarem.
acomiadarem, amb aplaudiments i plors, a una de les
53
Música i poble Comarques
Plana Baixa Eva Sifre Les trompetes protagonitzen un nou concert de la banda simfònica del CIAC de la Vall d’Uixó Al mes d’octubre i coincidint amb les festes patronals de la Sagrada Família i Santíssim Crist de la Vall d’Uixó, la banda simfònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura (CIAC) de la Vall d’Uixó va realitzar el seu concert anual per aquesta festa. Son molts anys en que el CIAC acompanya durant totes les festes i que moltes vegades pot passar desapercebuda, però que estan segurs que ens faria falta si no la sentíssim.
E
nguany, en aquest concert s’ha produït un fet molt rellevant i que ens ompli de satisfacció. Va tindre lloc la presentació del CD “Trompe-
tes al Vent” a càrrec dels trompetistes Luis Andres Faus i Vicent Alberola Babiera. Aquests dos professionals s’han embarcat en un nou projecte, on donen a conèixer noves i inèdites variacions de peces per a trompeta solista i banda. Els han escrit i versionat moltes peces per a ells varius compositors i directors; i en aquest concert poguérem escoltar d’Eduardo Nogueroles dues adaptacions de “Cry my Heart” i “Trumpet Tango”, José Rafael Pascual Vilaplana és l’autor de “Les Noces del Manyá” per a dos trompetes i banda, amics i companys com José Luis Civera ha realitzat els arranjaments de “La Balada de la Trompeta” i Enrique Ramírez els de “Por un Puñado de Dólares” i José Ibáñez els dedica “Flamenquilla” per a dos trompetes, caixó flamenc i banda. Aquestes peces abans esmentades varen ser interpretades pels dos trompetistes junt a la nostra banda simfònica intercalades amb peces sols per a banda
simfònica del CIAC junt al dos intèrprets ens varen
de l’escola de música i banda simfònica, continu-
com el pasdoble “Traner” de Rafael Talens per tal
regalar dos peces més: “Canción de Orfeo Negro” de
ant amb un sopar per als músics. El diumenge ce-
d’aprofitar i fer-li un petit homenatge al compositor
L. Bonfá i “En er Mundo” de J. Quintero, donant per
lebraren la festivitat a la patrona amb un cercavila
de Cullera recentment mort i amb el qual el CIAC
conclòs l’acte.
i recollida dels nous músics incorporats a la banda
tingui una bona relació que va portar, ja fa una anys,
Per a nosaltres ha segut un plaer, tot i que també su-
simfònica amb el posterior trasllat de la imatge de
a l’enregistrament d’un CD monogràfic de les seves
posa un repte, poder acompanyar a solistes d’aquest
la santa i missa solemne, per finalitzar amb el dinar
obres. La sarsuela “El Barberillo de Lavapiés” de F. A.
alt nivell i des d’aquí volem deixar constància del
de germandat.
Barbieri i “Danzón nº 2” d’A. Marquez, completaren
nostre més sincer agraïment per la seva participació
A més a més, dies abans l’entitat havia organitzat
aquest magnífic concert que va delectar a tot el pú-
en aquest concert.
altres activitats com ara un sopar amb ball de dis-
blic assistent que omplia el teatre Carmen Tur.
Santa Cecília al CIAC
fresses, concurs de muntadors de faristols, exposició
Per finalitzar el concert i després d’agrair la parti-
D’altra banda, l’últim cap de setmana de novembre
de fotos, ruta senderista al castell de la Vall d’Uixò i
cipació dels dos trompetistes i l’entrega d’obsequis
el CIAC de la Vall d’Uixò posava punt i final a les
audicions tant dels nous músics que enguany s’in-
commemoratius per part de la comissió de festes
seves festes en honor a la patrona amb el concert
corporen a la banda simfònica així com de músics
encapçalats per la regina de les mateixes, la banda
de Santa Cecília amb la participació de les bandes
veterans de la mateixa.
54
Música i poble Comarques
L’Alacantí Francesc Alberola Sons de colors. Una simfonia per a Xixona El passat 1 de desembre a l’Auditori ADDA de la Diputació d’Alacant, l’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona presentava el seu darrer treball discogràfic.
A
l darrer assaig el director de la banda ens deia un bon sil·logisme: «cerqueu la perfecció i trobareu l’exactitud». Jordi acabava esgo-
tat, com els membres d’aquesta agrupació que hem posat tot el nostre alè perquè tinguérem un treball diferents. Sons de colors representa un espai nou trobat en la banda de Xixona, l’enregistrament de música simfònica que no és massa sovintejat per les agrupacions del sud del País Valencià. Però, no és un fet aïllat en la nostra discografia ja que començàrem l’aventura amb Díctic del Tirant composada per José Rafael Pascual-Vilaplana i dirigida per José Francisco Mira-Marín, i amb la col·laboració, entre d’altres el vicerectorat d’extensió universitària de la Universitat d’Alacant. Aquest treball no és gratuït, no! I menys en èpoques
per la música i que ho faça d’una manera aliena.
on l’economia frustra la cultura. I hem de tirar mà de
L’Ajuntament de Xixona que ha dotat el suport eco-
les institucions, presentar un projecte molt engres-
nòmic, i sense la seua ajuda no l’haguérem pogut
cador i tirar mà d’amics, com el trombonista Jordi
dur a terme. Ací hem de donar les gràcies a Teresa
Navarro, membre de l’Orquestra Nacional d’Espanya
Carbonell que va començar el projecte i a la regido-
i que intervé en Colors de Bert Appermont. L’agen-
ria de cultura, Rosa Arques Trigueros, que han estat
da completíssima de Jordi Navarro que ha trobat un
costat a costat amb la Banda.
lloc, i ens ha ensenyat com s’acaricia, s’estima i es
I cadascú dels membres de la Banda de Xixona, ver-
vol un instrument!
taders motors d’aquesta aventura de música I com-
El treball exhaustiu, desinteressat, del nostre director
panyonia, que al cap a la fi són les nostres identitats
Jordi Francés-Sanjuan, amb una passió desmesura-
com a grup i la nostra passió.
da. Ha sobrepassat el seu treball com a director, i és
Les obres que han integrat el projecte són: Saga
com un psicòleg que anima al músic i li diu què ha
maligna de Bert Appermont (Bèlgica, 1973); Colors
de fer i què no ha de fer. Amb perseverança, unes
for trombone de Bert Appermont (Bèlgica, 1973).
aquest CD, que es va enregistrar entre els mesos de
voltes, amb bona seriositat, però dit amb amor d’un
Trombó Solista: Jordi Navarro Martín en les seues
febrer i de maig de 2012.
músic-director fet i consolidat.
parts: Yellow, Red, Blue i Green; Libertadores d’Os-
La presentació oficial es va fer el dia 1 de desembre
La tecnologia d’Audioart, que ens han acompanyat
car Navarro González (Espanya, 1981); Jazz Suite de
a l’auditori ADDA a les 19:30 hores de la Diputació
en aquest camí, i sense oblidar els noms de Rafa
Manfred Schneider (Alemanya, 1953 - 2008) amb
d’Alacant i l’Ajuntament de Xixona va regalar el CD al
Monllor i Pau Colomer que han sabut, des de fa ja
els seus moviments Jazz Valse, Jazz Balad i Jazz
veïns de Xixona per a les festes nadalenques.
uns quants anys, captar el nostre so!
Samba; i Conga del fuego nuevo d’Arturo Márquez
http://bandadexixona.blogspot.com.es/
El treball tècnic que ha fet el nostre benvolgut amic
(Mèxic, 1950). Transcripció d’Oliver Nickel.
http://www.bandaxixona.com/
Carles Pellicer, tant meticulós com és! Professors
El resultat, Sons de colors, 64 minuts de música,
Josep Miquel Arques Galiana
com Carles hi ha pocs, que tinguen eixe desinterès
amb sons d’un poble que es fa un poc més gran amb
Secretari Agr. Artísticomusical Xixona
55
Música i poble Comarques
Camp de Túria Una trobada musical. Un ejemplo singular. El día se presentaba con incertidumbre, las noticias meteorológicas advertían de grandes chubascos y ambiente nada apacible. La noche anterior se caracterizó por la enorme cantidad de lluvia que cayó sobre la población de Náquera.
L
a mañana del domingo 21 de octubre de 2012 fue todo distinto, como estaba previsto, hacia las 11 fueron llegando cinco autobuses que
transportaban a músicos, directores y directivos de la Comarca del Camp de Turia, y así fueron recibidos por miembros de la directiva de la Sociedad Musical “Santa Cecilia” de Náquera. Acudían a la I Trobada de Bandas de Música de la comarca del Camp de Turia. Pasado el mediodía, empezaron a desfilar las bandas con sus respectivas banderas, desde la Glorieta de St. Germain Laprade con el siguiente orden: Centre Artístic Musical de Bétera, Sociedad Musical “Santa Cecilia” de Gátova, Unió Musical L’Eliana, Corporació Musical de la Pobla de Vallbona, Sociedad Musical La Marinense, Sociedad Musical de San Antonio de Benageber, Unió Artísitica Musical de Villamarxant y Sociedad Musical “Santa Cecilia” de Náquera. El recorrido, de unos ochocientos metros, a lo largo de la principal calle de la población, finalizaba en la plaza del Ayuntamiento, donde autoridades locales, presidente comarcal de la FSMCV, reina de las Fiestas y Corte de Honor, recibían junto con numeroso público a cada una de las bandas que finalizaban con el pasodoble del desfile. Para finalizar el evento, todos los músicos integrantes de las bandas, al unísono, interpretaron Paquito el Chocolatero, celebrando su 75 aniversario y Valencia, ambas piezas dirigidas magistralmente por el decano de los directores presentes José Tomás March. Posteriormente, en la misma plaza, hubo una gran comida de hermandad entre todos los músicos y di-
¡Qué gran ejemplo de ilusión, de esfuerzo comparti-
capaces en unos tiempos en los que hay muchas
rectivas, degustando unas sabrosas paellas que fue-
do, de formación, de preparación, de sana camara-
carencias.
ron cocinadas por miembros de la Sociedad Musical
dería, amistad, … de generosidad! Porque todo era
El sol lució para todos, no se quiso perder el brillo
Santa Cecilia de Náquera.
ofrecido altruistamente, y todo esto y más, se vivió y
y alegría que todos los músicos demostraban. Un
Concluyó la jornada con una gran satisfacción por
transmitió una mañana de domingo, en la que mu-
ejemplo magnífico el que proporcionaron. Enhora-
parte de todos, pero esta apreciación sería la obser-
chos descansan o tienen otros compromisos, pero
buena a todos.
vación más sencilla.
que gozaron mostrando a la sociedad de lo que son
B.B.A.
56
Música i poble Comarques
Brillant exhibició musical del jove trompetista Rubén Simeó amb la Brass Band de la Unió Musical de Llíria
E
l passat 3 de novembre, amb motiu de la inauguració de l’Escola de Perfeccionament de la Unió Musical de Llíria, se celebraren en esta Societat dos concert d’un alt nivell musical per la participació de figures de renom nacional i internacional. El nombrós públic que assistí al primer concert, el recital que el trompetista internacional Rubén Simeó Gijón oferí amb la Brass Band de la Unió Musical de Llíria, tingué l’oportunitat d’admirar les qualitats tècniques excepcionals de què gaudeix Rubén Simeó, el jove concertista amb major projecció del panorama internacional. Fou un honor per a la Unió Musical de Llíria comptar en esta ocasió amb una figura tan prestigiosa i amb una carrera repleta d’èxits com és la del jove Rubén, el qual està molt vinculat a esta Societat per unes profundes arrels familiars i musicals. L’avi de Rubén ja fou saxofon tenor de la nostra Banda Simfònica. Esta tradició musical familiar continuà amb el pare de Rubén, José Vicente Simeó, que també inicià la seua formació com a trompeta en esta Societat i actualment és professor al Conservatori Superior de Castelló. Així, Rubén rebé els primers coneixements musicals de la mà del seu pare. També el seu oncle, Andrés Simeó, trompeta, inicià els estudis a la Unió i actualment és professor al Conservatori de la Vall d’Uixò i col·laborador de l’Escola d’Educands de la nostra Societat. Finalment, un altre oncle, Carlos, és trompeta de la
Unió Musical i professor al Conservatori d’Elda. La Brass Band de la Unió Musical estigué dirigida per Justo Moros Garcia, músic de la casa i professor de tuba de la Banda Municipal de València. El repertori estava format per obres amb arranjaments del seu pare: The Spirit of games, El vuelo del moscardón (R. Korsakov), Moment for Morricone (E. Morricone) i My Way que fou dirigida per José Vicente Simeó. Rubén també interpretà la Fantasia per a trompeta composada pel seu pare. El públic que assistí a este concert excepcional aplaudí amb molt d’entusiasme cada una de les magistrals interpretacions de Rubén, el qual ens brindà amb dos bisos: la popular peça mexicana, La Virgen de la Macarena, i la famosa cançò de jazz popularit-
zada per Louis Armstrong, What a wonderful world, cantada per Rafael Alonso, membre del Cor Social de la Unió. Recital de flauta El segon concert que s’oferí fou el recital que amb el títol de La Flauta Romàntica oferiren els destacats solistes de flauta, Andrea Arrué Fabra i Guillem Escorihuela, acompanyats al piano per Sonia Sifres. Fou també un concert d’un alt nivell interpretatiu i molt aplaudit pel públic que omplia la sala. Andrea és flauta solista de la nostra Banda Simfònica i professora del Centre Integrat. Actualment també col· labora amb l’Orquestra Nacional d’Espanya. Guillem, natural de Silla, ha format part de les més importants orquestres de joves d’Espanya.
El director d’orquestra Antoni Ros Marbá visita la Unió Musical de Llíria
E
l destacat director d’orquestra Antoni Ros Marbà, aprofitant la seua visita a València per a dirigir l’Orquestra de València en el concert del 9 de novembre al Palau de la Música, va visitar la Unió Musical de Llíria, societat amb la que manté unes profundes i antigues amistats des que fou nomenat director titular de la nostra Banda Simfònica l’any 1967. Ros Marbà va ser rebut pel president de la Societat, José Vicente Pedrola, per membres de la Junta Directiva i un grup de músics i socis. El mestre es va entusiasmar amb esta visita perquè ja feia anys que no venia a la Unió. El president va exposar-li l’actua-
litat de la Societat i els projectes de futur. També va fer un recorregut per les diverses dependències socials i educatives. En la visita al teatre auditori, molt estimat per ell pels nombrosos concerts que allí ha dirigit, valorà l’acústica excepcional d’esta històrica sala. Ros Marbà va felicitar a la Unió per la vitalitat que demostra i va destacar la il·lusió i el treball dels unioners en estos temps tan difícils. Antoni Ros Marbà, que ha dirigit en múltiples ocasions a la Banda de la Unió Musical i l’ha preparada per als certàmens de València, ha acceptat la invitació del president per dirigir novament a la nostra Banda Simfònica en un pròxim concert extraordinari.
57
Música i poble Comarques
Hoya de Buñol-Chiva La Paz de Siete Aguas invitó a las agrupaciones de Cartagena y Macastre a su XXXIV Festival de Bandas
E
l pasado 14 de julio tuvo lugar el XXXIV Festival de Bandas de Música de Siete Aguas. En esta ocasión, la anfitriona del evento, la Socie-
dad Musical La Paz invitó a participar a la Agrupación Musical Los Sauces de Cartagena y a la Sociedad Musical Santa Cecilia de Macastre, formaciones que se concentraron junto a los músicos locales en el local social para compartir una cena entre músicos y directivas, previa al Festival. A las 22:30h comenzó el desfile de bandas desde el local social hasta la Plaza la Constitución. Una vez
turno de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Ma-
ca actuó la Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas,
allí, subió al escenario la agrupación murciana que,
castre. En el atril Paula Marcha de Borja Martínez,
bajo la batuta de Isaac González Ferriol. Se pudo es-
bajo la dirección de Jaime Belda Cantavella inter-
Danzón nº 2 de Arturo Márquez y El día del Juicio
cuchar el pasodoble Fina Blasco de Rafael Talens, La
pretó Lo Cant del Valencià de Pedro Sosa, Finlandia
Final de Santi Miguel Alarcón. Todo ello dirigido por
Forza del Destino de G. Verdi, Music for a Festival de
de Jean Sibelius y Danzas Armenias de Alfred Reed.
Eduardo Carrascosa Carrascosa.
Philip Sparke, Himno a Siete Aguas de J. Álvarez e
Tras la actuación de los músicos de Cartagena fue el
Para finalizar este XXXIV Festival de Bandas de Músi-
Himno de la Comunidad Valenciana de J. Serrano.
58
Música i poble Comarques
Horta Sud Anna López Ortega La comarca Horta Sud asiste en Navarra al estreno del pasodoble A la lluna de Navarra de Hugo Chinesta La delegación fue invitada con motivo del X Aniversario de la Banda Sinfónica de la Casa de la Co· munidad Valenciana en Navarra.
D
el tres al nueve de octubre de 2012, la Casa de la Comunidad Valenciana en Navarra, celebró el XV Aniversario de su fundación y el
X Aniversario de su Banda Sinfónica, desarrollando un programa de actos y actividades dirigidos a dar a conocer en Navarra lo más emblemático y cultural de nuestra Comunidad, dedicando un día a Castellón, otro a Alicante y por último un día a Valencia. La comarca Horta Sud de la FSMCV representada por una delegación de la Junta de Gobierno Comarcal, presidida por su presidente comarcal Rafael Pérez
la Banda Sinfónica de la Casa de la Comunidad Va-
Antes de finalizar el concierto el presidente de la
Rodríguez, asistió como invitada a la semana cultural
lenciana en Navarra.
Casa de la Comunidad Valenciana en Navarra, Salva
que la Casa programó.
La Banda Sinfónica cuenta en la actualidad con una
Tarazona invitó al presidente de la comarca Horta
Durante la estancia en Pamplona se mantuvieron
plantilla de sesenta músicos que bajo la dirección
Sud Rafael Pérez a que dirigiese unas palabras. Sus
contactos y entrevistas con el presidente de la Fe-
de Adriá Sánchez Castelló ofreció un concierto en el
primeras palabras fueron para felicitar a los músicos
deración de Bandas de Navarra, Luís Orduña, en los
que se interpretó: Jaume a Ontenient de José Ure-
y al colectivo de la Casa por la celebración del XV
que se trataron distintos aspectos de funcionamiento
ña, Concert pour Trombone de NIckolái Rimsky y en
aniversario, siendo la única casa de la Comunidad
y desarrollo de las bandas de música así como la
la segunda parte: A la lluna de Navarra, pasodoble
Valenciana en el mundo que cuenta con banda de
problemática de crisis económica por la que esta-
de Hugo Chinesta (composición hecha por encargo
música.
mos atravesando.
de la Casa de la Comunidad Valenciana para esta
Felicitó también al compositor y amigo Hugo Chines-
El domingo día siete de octubre y dentro de la pro-
ocasión), El Quijote de Ferrer Ferran y Coliseum de
ta por la composición que ese día se estrenó y en
gramación, tuvo lugar el Concierto Extraordinario de
Hugo Chinesta.
la que se entremezclan melodías típicas de las dos comunidades. En palabras de Rafael Pérez, “el resultado del trabajo bien hecho durante estos quince años hace que en la actualidad os hayáis convertido en un colectivo consolidado que ha trabajado y trabaja por mantener viva la música como ente cultural y artístico de nuestra Comunidad Valenciana. Desde la comarca Horta Sud de la FSMCV, os animo a que sigáis alimentando la felicidad que emana de esta entidad y la transmitíais a las generaciones futuras”. Y tras los intercambios de regalos y obsequios se interpretó el Himno de la Comunidad Valenciana dando por finalizado el acto.
59
Música i poble Comarques
Ribera Alta Xavi Pérez José Grau i Antonio Cuenca guanyen el XII Concurs Nacional del Pasdoble Faller d’Alzira Un any més i ja en van dotze, la Societat Musical d’Alzira organitza el Concurs de Composició del Pas· doble Faller, amb el patrocini de la Junta Local Fallera.
A
l Gran Teatre d’Alzira el divendres 5 d’octubre de 2012 va tindre lloc la final de este concurs, en un concert dedicat a la música
valenciana amb motiu del 9 d’0ctubre. De les obres presentades, el jurat tria quatre finalistes, que la Banda Simfònica baix la direcció d’Àngel Crespo, va interpretar els finalistes portaven els següents lemes: “Alzira 2012”, “La Garrofera”, “Regina de la festa” i “Xúquer”. Després de les deliberacions del jurat compossat per Francisco Andreu Comos, compositor, Ramón
autor del qual va resultar ser Antonio Cuenca Castelló.
ma patrocinat per la Junta Local Fallera d’Alzira.
Lorente Yáñez, compositor i Àngel Crespo director
Dotat amb 700 euros i diploma, patrocinat per la Junta
Els premis d’esta nova edició del concurs foren
de la Societat Musical d’Alzira van decidir atorgar
Local fallera d’Alzira.
entregats per la Fallera Major d’Alzira 2012, Paula
el següents premis:
Premi Fallera Major, al pasdoble amb el lema “Regina
March, la Fallera Major Infantil 2012 María Sanchís,
Premi Fallera Major Infantil, al pasdoble amb el
de la festa”,que s’anomenarà amb el nom de la Fallera
el president de la Junta Local Fallera, Vicent Muñoz
lema “Alzira 2012” que s’anomenarà amb el nom
Major de 2013 Mer López, el autor del qual va resultar
i el president de la Societat Musical d’Alzira, Juan
de la Fallera Major Infantil de 2013 Carla Oliver, el
ser José Grau Benedito. Dotat amb 900 euros i diplo-
Carlos Monerri.
Benimodo acull XV Assemblea d’Història de la Ribera
D
urant els dies 9, 10 i 11 de novembre se celebrà a Benimodo la XV Assemblea d’Història de la Ribera, unes jornades que
en aquesta edició s’han centrat en “La música a la Ribera de Xúquer”. El divendres dia 9 tingué lloc la conferència inaugural a càrrec del Dr. Joan Carles Gomis Corell, que va fer una exposició del patrimoni musical de la Ribera. També cal destacar la intervenció del catedràtic d’història medieval, el Dr. Antoni Furió, que
dedicat al folklore, amb les intervencions entre altres
del Conservatori Superior de Música de València,
versà sobre la música a la Ribera en la baixa edat
de Vicent Torrent, que parlà sobre el cant col·lectiu a la
sobre enigmes i jeroglífics a l’obra de l’organista
mitjana. Al llarg del dissabte de matí i part del dis-
Ribera i l’actuació del grup Alimara.
Cabanilles.
sabte de vesprada es produïren tota una sèrie de
El diumenge 11 de novembre, l’assemblea encetà un
Aquestes jornades es complementaren amb una ex-
comunicacions dedicades a les bandes de música
bloc de comunicacions que tractaren sobre orgues,
posició d’instruments antics, partitures, fotografies i
i a noms propis que han destacat en aquesta dis-
orgueners i organistes, i que es tancà amb la confe-
indumentària tradicional.
ciplina. Ja de vesprada l’assemblea obrí un apartat
rència del Dr. Vicent Ros, catedràtic d’Orgue i Clavecí
Pau Armengol
60
Música i poble Comarques
La Safor Jacobo Ferrer dedica un pasodoble a Josenet, el músico más veterano de la UAM Sant Francesc de Borja
E
l compositor de Gandia y miembro de la U.A.M. Sant Francesc de Borja, Jacobo Ferrer Cortell ha compuesto y dedicado un
pasodoble al músico más veterano de su banda, a Juan José Miret Más “JOSENET”. Como el propio compositor comenta: “Josenet es una persona
estimada por todos y por todas los que formamos la U.A.M. Sant Francesc de Borja, un espejo donde mirarnos día a día y un gran ejemplo a seguir, y que ahora aportando mi granito de arena en forma de notas musicales quiero engrandecer aún más si cabe, es un músico que lleva toda una vida dedicado a la música y a nuestra sociedad musical, y ya era hora de hacerle un pequeño homenaje”. El pasodoble guarda la forma musical clásica de estas composiciones tan típicas dentro de nuestra cultura musical, y se caracteriza por tener una melodía sencilla y emotiva, un gran colorido en la instrumentación y una sonoridad noble donde empastan las armonías ahí escritas. En esta composición destaca por encima de todo
Este pasodoble que lleva por título Josenet se estre-
compositor. En ese mismo concierto la Banda Juve-
la trompeta teniendo dicho instrumento un solo,
naba el domingo 18 de noviembre a las 12:00h en el
nil y la Banda de la U.A.M. Sant Francesc de Borja
con cuya interpretación seguro Josenet el día del
Teatro Serrano y la interpretación corría a cargo de la
ofrecían su ya tradicional concierto en honor a su
estreno.
U.A.M. Sant Francesc de Borja dirigido por su propio
patrona Santa Cecilia.
La SIUM de Tavernes de la Valldigna dedica tota una setmana a la patrona de la música, Santa Cecilia
A
mb un concert protagonitzat per la Banda
nous músics què ja formen part de qualsevol de les
Per la seua part, la Banda Simfònica dirigida per
del Centre d’Ensenyament Professional de
formacions musicals què configuren la SIUM de Taver-
Carlos Revert Espí, va interpretar “Los dos Adolfos”
Música “Mestre Arnau” en la primera part
nes de la Valldigna als qui, seguint el protocol, se’ls va
de José María Martín Domingo, “Dynamic Overture”
i de la Banda Simfònica en la segona, programat
lliurar el diploma acreditatiu.
de Franco Cesarini i “Mexican Pictures” del mateix
per al divendres 16 de novembre en l’Auditori de la
La Banda del Centre d’Ensenyament Professional de
compositor.
Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes de la
Música “Mestre Arnau” dirigida pel professor José
A més, Salvador Ribis (saxofó alt), Isa Peris (flauta),
Valldigna es donava inici a l’extens programa d’ac-
Luis Palomares Peñalba, alhora director acadèmic de
Amor Sala (violí) i Gustavo Verdú (trompa), varen re-
tes que han tindre lloc al llarg de tota la setmana en
l’esmentat centre, va interpretar el pasdoble “La En-
bre la Insígnia d’Argent de la SIUM amb motiu del
honor a Santa Cecília, patrona de la Música.
trada” de Quintín Esquembre, “Dakota” i “Ross Roll”
seu 25 aniversari de pertinença a l’entitat en qual-
El concert va estar precedit per la recollida dels
amdues composicions de Jacob de Haan.
sevol de les seues disciplines.
61
Música i poble Comarques
Los Serranos Los músicos de Sot de Chera actuaron en Corella
L
a Unión Musical de Sot de Chera dirigida por Manuel Castellano Vidal ofreció un concierto el viernes 2 de noviembre en la localidad na-
varra de Corella. El concierto llenó el Centro Cultural Municipal de Corella con una capacidad para más de 400 personas. Al finalizar el concierto, la banda de Sot de Chera interpretó un “bis” ante los numerosos aplausos de las personas asistentes al acto que destacaron la calidad artística de la banda. Para finalizar, el alcalde de Corella entregó un presente al presidente de la sociedad musical, Diego Vanacloig, y a continuación, tomó la palabra para felicitar a todos los componentes de la banda por su labor como embajadores de la música para banda, por difundir la cultura en general y por el esfuerzo que supone hacerlo todo desde una vertiente totalmente amateur.
Marina Alta La banda juvenil de Dénia participa en la campanya d’intercanvis musicals 2012
L
a banda juvenil de l’Agrupació Artístico Musical de Dénia va participar enguany en la campanya d’intercanvis musicals que organitza la
conselleria de Governació i coordina la FSMCV. El diumenge 21 d’octubre va oferir un magnífic concert junt a la banda juvenil de Castell de Castells. En primer lloc van actuar els joves músics de Castell de Castells baix la direcció de Vicent Verdú. En el programa peces de compositors com ara Hans Zimmer, Jacob de Haan i Klaus Badelt. La banda juvenil de Dénia va actuar sota la batuta del seu mestre titular Josep Pastor. Es van poder escoltar obres d’Alan Menken, Mussorgsky, Larry la Pries, Josep Pastor i Janeiro Blake, Gomez i Porter. Aquest concert va ser el primer concert com a director de la Banda Juvenil de Josep Pastor.
62
Música i poble Comarques
Ribera Baixa Pelayo Máñez El Casal Multiusos de Sueca acoge un intercambio musical
E
l 29 de septiembre tuvo lugar en el Casal Multiusos de Sueca el concierto de la IX Campaña de Intercambio de Sociedades Musicales en el
que intervinieron la Asociación Musical Polinyanense y la Sociedad Ateneu Musical de Sueca. Realizó la presentación del acto, Marc Mont el cual dirigió unas palabras de bienvenida a la Sociedad Musical invitada agradeciendo la asistencia al públi-
co y anunciando que el próximo concierto a realizar por el Ateneu Musical sería el 3 de noviembre dedicado a Nino Bravo junto con tres cantantes. La primera parte estuvo a cargo de la Asociación Musical Polinyanense que bajo la dirección de Enrique Sapiña García inició el concierto con la interpretación del pasodoble Agüero de José Franco, al que siguió el poema sinfónico-descriptivo Al-Andalus de Enrique Martinez Fuertes, en el cual se recogen todas las danzas más características de Andalucía, finalizando con Jaume I el Conqueridor de Juan Gonzalo Gómez Deval, estrenada por la Banda Municipal de Valencia en octubre del año 2000 y que narra la rendición de Valencia y la entrada del Rey con sus tropas el 9 de octubre de 1238. Fuera del programa, interpretaron el pasodoble Mareny de Barraquetes, que una vez finalizada su interpretación la ofreció
a su compositor Santiago Escrivá Pedrós. Al final de
Prelude de Alfred Reed que fue estrenada en 1957
todas estas interpretaciones, el público asistente les
en conmemoración de un aniversario de una univer-
premió con prolongadas ovaciones. Esta formación
sidad norteamericana; siguió con Overture 2000 de
musical posee un nivel muy alto y su director pese
Ted Huggens compuesta para dar la bienvenida al
al corto espacio de tiempo que se encuentra al fren-
nuevo milenio, finalizando con Flashing Winds (los
te, ha sabido darle la debida conjunción a todos sus
vientos intermitentes) de Jan Van der Roost.
componentes.
La banda y su director demuestran una gran pro-
La segunda parte estuvo a cargo de la Sociedad
gresión, siendo sus interpretaciones premiadas con
Ateneu Musical de Sueca, que bajo la dirección de
fuertes ovaciones por el público, extendiéndose a los
Santiago Escrivá Pedrós, ofreció el pasodoble Paqui-
solistas: Alejandro Lletí, Denis Villagrasa, Pelayo Ma-
ta y Nieves de Rafael Talens, siguiendo con A Festival
ñez y todos los componentes de la sección de metal.
Vall de Càrcer El Xúquer de Sumacàrcer celebra el VI Mes de la Música
L
a Unió Musical “El Xúquer” de Sumacàrcer,
per a tots els xiquets del poble i concert del grup
celebra enguany per 6è any consecutiu el
“Mamma Soul” patrocinat pel SARC i l’Ajuntament
Mes de la Música. Enguany les dates escolli-
de Sumacàrcer.
des han sigut del 23 de novembre al 9 de desembre,
Així mateix, el programa inclou activitats musicals
programant-se acitivitats de tot tipus per a tots el
per als xiquets del poble en l’escola, cavalcada i so-
públics.
par de disfresses, Jam Sesion, projecció d’òpera a
A destacar en la programació: batukada a càrrec del
l’auditori amb sorteig de dues entrades per anar al
grup de percussió Suma-Repic, arreplegada dels
Palau de les Arts de València, sopar del pijama per
un aperitiu sopar per a tots els veïns del poble i actu-
nous membres, missa en honor a Santa Cecilia on
als alumnes de l’Escola de Música “Josep Rosell”,
ació ininterrompuda de dues xarangues, i finalment,
cantarà el Cor del Xúquer i l’acompanyarà la ban-
concert de sarsuela a càrrec de la banda de la Unió
representació del teatre musical “Que ve la xinta!”.
da, sopar de gala i festa remember, tallers musicals
Musical El Xúquer i el cor, careo musical on es fara
Mª José Galdón
63
Música i poble Comarques
Alcoià-Comtat Maribel Vicedo La banda d’Alfafara i la banda Sones de Sax intercanvien visites musicals durant un cap de setmana
L
a Societat Instructiva Musical Santa Cecilia d’Alfafara i la Societat Instructiva Musical Sones de Sax van protagonitzar els concerts d’intercanvis celebrats els dies 13 i 14 d’octubre. Un cap de setmana on els veïns de Sax i d’Alfafara van poder gaudir de les peces interpretades per les dos formacions musicals. En el teatre Cervantes del municipi del Vinalopó va alçar el teló per rebre a la banda d’Alfafara. Els músics, dirigits per José Fermín Blai, van encetar l’audició amb el pasdoble Maido de José Rafael Pascual Vilaplana. Després va ser el torn per a dos poemas simfònics: Pilatus: Mountain of Dragons, de Steven Reineke, y Magallanes de Ferrer Ferran. Després, l’escenari va rebre als músics de Sax. Sota la batuta de Sergio Vicedo Reig, la banda va executar el pasodoble Gaudium! de Ramon Garcia i Soler i la marxa mora Iel·las de Saül Gómez Soler. A banda de música festera, els amfitrions van tocar Tango for a Toreador, de Hernamn Chr. Snijders i Flashing Winds, de Jan Van der Roost.
Els músics de Sax durant el concert a Alfafara.
La banda d’Alfafara al Centre Cultural El Patronat.
En Alfafara, el concert va ser al Centre Cultural El Patronat. Allí, la formació dirigida per Sergio Vicedo Reig, va repetir el mateix repertori amb el pasdoble i la marxa mora, a més de Tango for a Toreador i Flashing Winds. A continuació, a l’escenari van pujar els músics d’Alfafara. Amb el pasdoble Benicadell, de Joan Enric Canet Todolí, la banda va obrir la seua participació al concert que va seguir amb l’interpretació de Ireland, the legend & lore del compositor Smith. L’última peça programada va ser el poema
simfònic Magallanes de Ferrer Ferran. Tot dirigit per José Fermín Blai Pons. Ambdues bandes van participar al IX Programa de Concerts d’Intercanvis Musicals, organitzat per la Conselleria de Governació amb la col·laboració de la FSMCV, amb un ampli repertori que va agradar al públic reunit als mencionats centres. De fet, els músics, en les dos cites, van interpretar obres fora de programa per delectar als espectadors amb més minuts musicals.
La Música Nova d’Alcoi posa el so al 9 d’octubre La banda va protagonitzar un concert amb motiu de la festivitat de la Comunitat Valenciana
L
a Societat Musical Nova d’Alcoi va protagonitzar el passat 9 d’octubre el concert amb motiu de la festivitat de la Comunitat Valenciana. La Plaça de Dins d’Alcoi va ser l’escenari d’aquesta actuació en la que els músics, dirigits per Joan Doménech Calaforra, van interpretar cinc peces de música valenciana. El pasdoble Lo cant del valencià de Pedro Sosa va servir per estrenar aquesta actuació que es va desenvolupar després de la lectura d’un manifest. A continuació, els membres de la Nova van tocar la Suite Alicantina de Ricardo Dorado y En el oasis de Eliseo Martí Candela. A l’equador del programa, tocava de nou un pasdoble. En aquesta ocasió es va triar Tercio de Quites escrit per Rafael Talens Pelló. Precisament, aquesta peça va sonar al concert en homenatge a aquest compositor de Cullera que va faltar el passat mes d’abril. Per tancar aquest concert, els músics de la Nova van executar la peça
64
Els músics de la Nova durant el concert celebrat el passat 9 d’octubre. musical les Tres danses valencianes del compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda. Aquest va ser el
repertori d’un concert que va ser molt aplaudit pel públic present a aquesta cèntrica plaça alcoiana.
Música i poble Comarques
Les bandes joves de la Música Nova d’Alcoi i de l’Ateneu Musical de Cocentaina intercanvien sons
L
es bandes joves de la Música Nova d’Alcoi i l’Ateneu Musical de Cocentaina han participat conjuntament a la nova edició d’intercanvis musicals organitzat per la Conselleria de Governació amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. La primera audició va ser el passat 30 de setembre a Alcoi. Els jóvens músics de la Nova van ser els amfitrions en un acte que va tindre lloc al Círculo Industrial de la capital de l’Alcoià. En aquest escenari va actuar en primer lloc la banda jove de l’Ateneu de Cocentaina. Els músics, dirigits per José Javier Alvado Serrano, van interpretar The Tempest de Robert W. Smith, Eolo el Rey de Ferrer Ferran amb Manel Faus com a trompeta solista, Concerto d’amore de Jacob de Haan i per a acabar, Saxophone jubilee de Harm Evers. La segona part d’aquest encontre va ser protagonitzada per la jove banda de la Música Nova. Jesús Fuertes García va ser l’encarregat de dirigir les peces programades. En aquesta ocasió, en el Salón Rotonda del Círculo Industrial va sonar el pasdoble Alma Andaluza de Camilo Pérez Monllor y l’obra Hobbits dance and
La banda jove d’Alcoi al Centre Cultural el Teular.
La banda jove de Cocentaina en el Círculo Industrial.
Hymn de Johan de Meij. Els músics també van tocar durant la seua intervenció en este intercanvi musical El príncipe de Egipto de Stephen Schwart i Sinfonía africana de Yan McCoy. Concert de tornada Una vegada consumida la primera part del programa d’intercanvis, va arribar la segona que va tindre lloc en Cocentaina el 14 d’octubre. En aquesta ocasió, al Centre Cultural El Teular la banda jove de la Nova, dirigida per Jesús Fuertes, va estrenar l’actuació.
Els músics van interpretar les mateixes peces que en el concert anterior. També, la banda jove de l’Ateneu va optar per les mateixes obres per a delectar als espectadors que es van reunir al pati de butaques, encara que en aquesta ocasió, Clara Pascual va ser l’encarregada d’interpretar la partitura de trompeta solista a la peça Eolo el Rey de Ferrer Ferran. D’aquesta manera, les dos societats musicals van protagonitzar els concerts corresponents al IX Programa de Concerts d’Intercanvis Musicals 2012.
Encontres musicals a Cocentaina i Muro
E
ls jovens músics de la Unió Musical Contestana i la Unió Musical de Muro es van reunir el tercer cap de setmana d’octubre per a desenvolupar els concerts d’intercanvis. La primera cita va ser a l’Auditori José Pérez i Vilaplana, en la capital del Comtat, on els músics de la veïna localitat van interpretar cinc obres. El repertori va començar amb Murum de José Rafael Pascual Vilaplana, seguit de Mozárabes 1960 de José María Ferrero. A continuació, els músics de Muro, sota la direcció de Juan Gadea Fullana, van interpretar Louis Armstrong Revival Selection amb arranjaments de Willy Hautvast, Ammerland de Jacob de Hann i Singapur Suite de Jan Van de Roost. A continuació es va viure la segona part que, en aquesta ocasió, va ser protagonitzada pels jóvens músics de la Unió Musical Contestana. Ells i elles, van interpretar Alfara de Algimia, de M. Alonso, per a seguir amb Big big wold amb arranjaments de Waignen y amb Paula Pascual com a saxo solista. Tot
Els músics de Muro al concert celebrat a Cocentaina.
Ferrándiz dirigint a la banda jove de la UM Contestana
seguit, el públic va poder gaudir amb la peça Jumper clarinet del compositor O. Navarro i amb Alfredo Ruiz com a clarinet solista. Per a tancar el programa musical, la formació amfitriona va executar dos obres musicals més: Baby elephant walk de Mancini i Alegría Agostense de Molina. Tot un repertori dirigit per Josep Ferrándiz Castelló.
El diumenge 21 d’octubre, ambdues formacions van estar a Muro per a interpretar un repertori similar per al públic d’aquesta localitat de El Comtat. Va ser la segona part d’aquest programa d’intercanvi de formacions musicals que organitza la Conselleria de Governació amb la col·laboració de la Federació de Societats Musical de la Comunitat Valenciana.
65
Música i poble Comarques
Horta Nord Intercanvi musical entre Albalat del Sorells i CEM Almàssera Les societats musicals de la comarca Horta Nord han participat activament en l’edició IX de la cam· panya d’intercanvis musicals que un any més ha organitzat la Conselleria de Governació amb la col· laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
L
a Unió Musical d’Albalat dels Sorells i la seua Banda Simfònica, va celebrar el passat dia 5 d’octubre, el Concert d’Intercanvis 2012,
en l’Auditori Espai Cultural d’Albalat, sent el Centre d’Estudis Musicals d’Almàassera la Banda Simfònica acompanyant. L’acte va comptar amb la presència de José Rafael Tamarit Sotomayor, alcalde de la localitat i la seua corporació, Joan Bocanegra, president comarcal de L’Horta Nord de la FSMCV, presidents d’ambdues societats musicals, Francisco Manzaneque i Fermín
Els músics d’Albalat dels Sorells.
La banda del CEM d’Almàssera.
López, acompanyats de les seues respectives direc-
La banda amfitriona, va realitzar també un concert
Al finalitzar el concert, el president de la Unió Mu-
tives, així com nombrós públic.
de l’agrat del públic, amb un programa integrat per
sical d’Albalat dels Sorells Francisco Manzaneque,
La banda simfònica de C.E.M. d’Almàssera, va re-
les obres Laura Segura de Pablo Sánchez, Les Oro-
va imposar al president de la formació visitant, CEM
alitzar una esplèndida actuació amb les obres La-
netes (Pantomima) de José Mª Usandizaga i per a
d’Almàssera, Fermín López, la insígnia commemora-
gartijilla de J. Martín, López Odero de Ferrer Ferran i
finalitzar The Fhantom of the Opera d’Andrew Lloyd
tiva del 25 Aniversari de la fundació de dita societat
finalment The Nibelungen Saga de Rolf Wilhelm.
Weber.
musical.
Els músics de la Societat Musical de Massalfassar i Amics de la Música de Figueroles ofereixen un concert
T
ambé la Societat Musical de Massalfassar, va realitzar el Concert d’Intercanvis 2012, amb l’Associació Musical “Amics de la Música” de
Figueroles, el passat dia 6 d’octubre, en el Centre Cívic de Massalfassar. Al concert van assistir José Vicent Rico Planes, 1er. Tinent Alcalde i corporació, Joan Bocanegra, pre-
sident comarcal de L’Horta Nord de la FSMCV, la pPresidenta de Figueroles i el president de la Unió Musical de Massalfassar amb les seues respectives
Els músics de Massalfassar durant el concert.
La banda de Figueroles.
directives, així com nombrós públic.
listes en la realització de les obres. La segona part
mas Doss.
La societat musical de Figueroles, va interpretar
va ser realitzada per la Societat Musical de Massal-
Al finalitzar el concert a la societat musical de Figue-
obres de J. Domingo, François Revaux, José Molina
fassar, que va fer una destacada interpretació amb
roles se li va entregar una placa commemorativa per
i Harm Evers, destacant la interpretació de joves so-
obres de Bernabé Sanchis, Andrew Pearce i de Tho-
la seua participació en el Festival.
66
Música i poble Comarques
La Unió Musical d’Albalat dels Sorells regresa al Palau de la Música para conmemorar su 25 aniversario La banda incluyó en su actuación el estreno de dos obras pertenecientes a los compositores valencianos Juan Bautista Meseguer Llopis y Jaime Bautista Navio
L
a Unió Musical d’Albalat dels Sorells regresó al Palau de la Música de Valencia para festejar su 25 aniversario. Lo hizo trece años después
de su primera visita al auditorio valenciano y, de nuevo, bajo la batuta de Francisco Socuéllamos Marques, director de la misma, desde 1990. El concierto tuvo lugar el pasado 13 de julio en la sala Iturbi del Palau. La banda de l’Horta Nord interpretó un repertorio variado en el que se incluyeron el estreno mundial de dos obras. Una de ellas fue Pasdoble per a un aniversari, del compositor y director de la música del C.G.T.A.D. de Valencia, Juan Bautista Meseguer Llopis. Éste la creó expresamente para conmemorar tan significativo aniversario. De este mismo autor es la Suite Festiva que también se escuchó en el concierto. El otro estreno, En las Colinas de Crésido, es un poema épico fantástico del joven músico y compositor de la Unió Musical d’Albalat dels Sorells, Jaime Bautista Navío. La Unió
Unió también se sumó personalmente con su felici-
de la Diputación de Valencia, o en la Semana Santa
también interpretó el pasodoble de Benjamín Esparza
tación a tan destacado hecho.
Marinera de Valencia y en el Festival de Bandas de
Maria Esparza, la pieza Pantomima de la obra Las
La primera vez que esta banda de L’Horta Nord pisó
Xirivella. También ese mismo año acudió por primera
Golondrinas del maestro José Mª Usandizaga y El
las tablas del Palau de la Música fue en 1999 con
vez a la Plaza de Toros de Valencia a amenizar los
Fantasma de la Ópera de Andrew Lloyd Weber.
motivo de la conmemoración del 25 aniversario del
festejos taurinos. Finalmente en 1992 se hermanó
El acto contó con una nutrida asistencia. Entre el pú-
Himno de Albalat. Trece años después ha tenido el
con la Sociedad Musical Lira Castellonense de Vila-
blico destacaba, junto al presidente de la Unió Mu-
privilegio de regresar al Palau de la mano del mismo
nova de Castelló. En 1993 viajó a Innsbruck (Austria)
sical d’Albalat dels Sorells, Francisco Manzaneque
director, Francisco Socuéllamos Marqués. La Unió
y realizó un intercambio musical con L’Associació
Álvarez y su Junta Directiva, el presidente comarcal
quiso medir en este escenario las ilusiones renova-
Musical Prat de Llobregat (Barcelona). También ha
de la FSMCV Joan Bocanegra Fernández. En repre-
das y la experiencia adquirida a lo largo de todo este
visitado L’Havre (Francia), San Blas (Selva Negra,
sentación de la corporación municipal asistió su
tiempo, lo que ha implicado un gran esfuerzo.
Alemania), hizo un intercambio musical en Silleda
alcalde-presidente, José Rafael Tamarit Sotomayor,
La Unió Musical d’Albalat dels Sorells nació en 1987
(Pontevedra) en 1998, etc.
así como los restantes miembros de la misma.
como un proyecto de unos aficionados a la música
Desde su décimo aniversario, en 1997, la banda
El concierto concluyó con la entrega de sendas
en el que se implicó toda su población y sus institu-
inició una nueva etapa marcada por una mayor
placas conmemorativas a Juan Bautista Meseguer
ciones. Actualmente está compuesta por 54 músi-
madurez artística y una destacada participación en
Llopis y Jaime Bautista Navio, los dos compositores
cos, 100 alumnos y más de 350 socios, además de
diversos certámenes, entre ellos el convocado por la
que han contribuido con el estreno de sus obras en
sus 12 directivos. A lo largo de estos 25 años han pa-
Diputación Provincial de Valencia.
el concierto.
sado por sus aulas más de 500 alumnos de entre los
La consolidación de la banda no hubiera sido posible
Casualmente la conmemoración de los 25 años de
cuales se han formado más de 100 músicos. El año
sin su director, Francisco Socuéllamos Marqués, en
vida de la banda coincide con el 25 aniversario del
1992 marca un antes y un después en su trayectoria.
la actualidad miembro de la C.G.T.A.D. de Valencia.
Palau de la Música de Valencia. El pasado 25 de abril
Fue entonces cuando comenzó a participar en diver-
Texto: Rosa Muñoz Navarro
el auditorio valenciano celebró su cumpleaños. La
sos programas, como Retrobem la Nostra Música
Imágenes: Violeta Barranquero Ramón
67
Música i poble Comarques
L’Auditori d’El Puig va ser l’escenari de l’intercanvi musical entre la banda local i la de Santa Cecília d’Onda El concert s’inclou dins de la campanya d’intercanvis musicals 2012.
L
a Unió Musical Santa María d’El Puig i la seua Banda Simfònica, va celebrar el passat dia 7 d’octubre, el concert d’intercanvis 2012, en
l’Auditori de la societat musical, sent la Unió Musical Santa Cecília d’Onda la banda simfònica acompanyant. L’acte va ser presenciat per Mª Cristina Ferez Cholvi, regidora de cultura i els seus companys regidors, Joan Bocanegra, president comarcal de L’Horta Nord de la FSMCV, presidents d’ambdues societats musi-
Rafael Talens, Overture to a New Age de Jan d’Hann
roles i finalment Nit de Buixes d’Hugo Chinesta.
cals, Isabel Liñán i Manolo Varella Badenes, acom-
i finalment Danses Guerreres del Príncep Igor d’Ale-
Al finalitzar el concert, la presidenta de la Unió Mu-
panyats dels seues respectives directives, així com
xander Borodin.
sical Santa María d’El Puig, Isabel Liñán, va entregar
nombrós públic.
La banda amfitriona, va realitzar també un concert
a Manolo Varella, un quadre commemoratiu del con-
La Unió Musical Santa Cecília d’Onda, va realitzar
de l’agrat del públic, amb les obres Lo Cant del Va-
cert com a record de la seua participació en este
una magnífica actuació amb les obres Fira d’Onda de
lencià de Pedro Sosa, Beni Hamez d’Eduardo Nogue-
intercanvi musical.
Vinalesa va ser la seu de l’últim concert dels festivals comarcals de l’Horta Nord
E
l passat dia 6 d’octubre, en la població de Vinalesa, es va realitzar l’últim concert dels Festivals Comarcals, corresponents a les Bandes
Simfòniques, que va servir com a tancament de la Campanya de Festivals de la comarca L’Horta Nord 2012. Esta última actuació va comptar amb la presència de l’alcalde Julio Cèsar Martínez Blat, Joan Bocanegra, president comarcal L’Horta Nord de la FSMCV, regidors, presidents de les societats musicals participants (Josep Rigoberto de la Societat Re-
obres Girona de S. López i Previsió de Jan d’Haan,
naixement Musical de Vinalesa, amfitriona del Fes-
dirigida per Xesco Guillem i Escobar.
tival; Inmaculada Rodríguez de l’Agrupació Musical
Per a finalitzar la banda amfitriona, la Societat Renai-
d’Alfara del Patriarca i José Ramón Granell de la So-
xement Musical de Vinalesa, va interpretar les obres
cietat Musical Centre Eslava d’Albuixech), així com
Marta Agustín de Pere Sanz Alcover i L’Arca de Noé
nombrós públic de les tres poblacions participants.
d’Oscar Navarro, dirigida per Pere Sanz Alcover.
La primera banda simfònica en actuar va ser la So-
Totes les obres interpretades en el Festival es van re-
cietat Musical Centre Eslava d’Albuixech, que va in-
alitzar, amb una extraordinària direcció i interpreta-
terpretar en primer lloc Amparin Albiach d’A. Judes i
ció per part dels músics. El públic va gaudir escoltant
a continuació Persis de James L. Hosay, dirigida per
les obres i va aplaudir amb entusiasme.
recordatori del concert. Finalitzat el Festival Comar-
José Suñer Oriola. A continuación, va ser el torn de
Al finalitzar cada actuació l’Ajuntament i la societat
cal, l’Ajuntament realitzà un vi d’honor, per a tots els
l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca, amb les
musical de Vinalesa els va lliurar una placa com a
assistents.
68
Música i poble Comarques
Rafael Talens i la dolçaina, en Serra La Societat Musical “La Primitiva” de Serra va voler aprofitar el concert de “Retrobem la nostra mú· sica” per a reconèixer el paper del compositor i de l’instrument en la nostra música.
A
mb la presència de l’alcalde Javier Arnal Gimeno, la seua corporació i nombrós públic que va completar tota la Casa de la Cultura de
Serra, el passat 30 de setembre la Societat Musical “La Primitiva” de Serra va celebrar el seu concert del cicle “Retrobem la nostra música” organitzat per la Diputació de València. Com és característic d’este concert, la música és tota valenciana, de compositors valencians, i enguany la Societat Musical “La Primitiva” ha volgut, també, aprofitar el concert per a homenatjar a l’instrument valencià per excel·lència, la dolçaina, i a un dels millors, i més conegut, compositors de València, Rafael Talens Pelló. La primera part del programa estava dedicada al mestre de Cullera, que va faltar el 25 d’abril d’este mateix any, Rafael Talens, amb tres de les peces més conegudes del mestre: Dunia Piris, pasdoble amb un solo de trompeta espectacular que el solista va interpretar a la perfecció i que va provocar un fort aplaudiment a la seua conclusió del públic que disfrutava
Per a l’ocasió es va convidar a tres dolçainers que
del concert; Sicania suite, per a banda, de música
varen interpretar la segona part acompanyant a
valenciana de la que s’interpretaren els moviments
aquesta banda quasi centenària de la comarca del
“Dansa i cançò del llaurador”, de la que podem des-
Camp de Túria.
tacar un cuidat solo de fliscorno i “Joc de xiquets”
Les peces a interpretar també eres de ritmes típics
molt be sabuda interpretar per “La Primitiva” con-
de les nostres terres: una marxa cristiana, un pasdo-
duïda pel seu mestre en José Tortajada i Pallardó.
ble i una marxa mora.
I per a acabar Cançons de mare, el moviment més
La marxa cristiana va ser Cid, de Pedro J. Francés,
conegut “Mare, Visanteta es casa” amb un bonico
acompanyada pels tres dolçainers, Julián, Jose Mi-
solo de bombardino.
guel y Ángel. La segona peça va ser el pasdoble Jose
En conjunt podem dir que va ser un bon homenat-
Angel Guirao dels compositors Miguel A. Ivorra i Julio
ge a un mestre valencià que ens ha deixat un gran
Micó, un bonic pasdoble, dedicat a un gran foguerer
llegat de música valenciana i que estigué molt be
i impulsor de la festa alacantina, que acompanyat
interpretada per “La Primitiva” de Serra.
pel dolçainer Àngel varen fer una gran interpretació
va eixir reconeixent la bona interpretació de la banda
Després d’una molt sentida primera part, arribà la
en conjunt. I per a terminar tornaren a acompanyar a
i destacant la participació dels tres dolçainers en la
segona part, que la Societat Musical “La Primitiva”
la banda de música de “La Primitiva” els tres dolçai-
segona part del concert.
de Serra va dedicar al instrument més típic de la
ners per a interpretar la marxa mora Habibi, el ritme
En definitiva, el bon treball dels músics i director es
música valenciana, la dolçaina. Però en este cas la
moro va omplir la sala i va ser la millor manera de
va vore reflectit a l’escenari, d’esta manera només
banda de música no es trobava a soles damunt de
concloure un fabulós concert.
queda esperar el pròxim concert de Santa Cecilia per
l’escenari de la Casa de la Cultura, lloc on es va ce-
Este concert va resultar una molt bona iniciativa de
a disfrutar d’aquesta banda jove i en molt de futur.
lebrar el concert.
la Societat Musical “La Primitiva” de Serra, la gent
Jaume Lita
69
Música i poble Comarques
La Unió Artística Musical de Almàssera celebró el concierto de Santa Cecilia El pasado 18 de noviembre la Unió Artística Musical de Almàssera celebraba su concierto de Santa Ce· cilia. Un gran acontecimiento para esta joven sociedad musical que ya ha cumplido tres años de vida y que incluso el pasado mes de julio inauguró nuevas instalaciones.
L
a entidad continúa adelante, aunque, como se
El concierto concluyó con La Quintessenza de J. de
con la trompeta, el niño Josep Coin Biot.
afirma desde la sociedad “ahora cuesta que
Meij. Todo ello bajo la dirección del titular de la agru-
Resaltar que al final de este concierto se quiso hacer
lleguen las subvenciones y ayudas pero con
pación Manuel Járrega Ventura.
un pequeño homenaje a Miliki, fallecido ese día, re-
esfuerzo e ilusión vamos hacia delante con muchos
Aprovechando la pausa del concierto y antes de se-
cordando su trayectoria profesional. La Unió Artística
proyectos a la vista”.
guir con la segunda parte, se dio la bienvenida a los
Musical D’Almàssera, quiso recordar “a un maes-
El concierto dedicado a Santa Cecilia estuvo presi-
directivos que durante todo este tiempo se han in-
tro de los maestros que hoy nos ha dejado y que
dido por la Musa de la Música de este año Lorena
corporado a su junta directiva: Ana Esteve Monsoriu,
en tiempos de nuestros padres y un poco nuestros
Holguín Peris. En el programa una gran variedad de
Mª Carmen Mañez Dolz, Enrique Marí López, Mª Do-
también nos ha hecho reír y disfrutar en cada una
obras en las que actuaron como solistas músicos de
lores García García, Baltasar Broseta Salomó.
de sus actuaciones, con su sonrisa e ingenio junto a
la propia banda.
Y se dio también la bienvenida oficiala los músicos
sus hermanos, sobrinos e hijos nos ha hecho pasar
El concierto se inició con La Merle Blanc de E. Da-
que desde hace un año ya, decidieron formar parte
momentos inolvidables. Hoy te vas y nos dejas, pero
marè en el que actuó como solista Manuel Ferrer
de esta gran familia que forma la Unió Artística Mu-
nos dejas tu recuerdo, tus canciones, tu alegría y tu
García. A continuación Inma Ramos Cantarero inter-
sical: Aal saxo alto Carlos Félix Valero, al clarinete
sabiduría. Gracias Miliki por tan buenos momentos”.
pretó el Concierto para Clarinete de A. Saw. Y para
Noelia Marí Lozano, al piano José Francisco Navarro
Y finalizaron con el deseo de que la gente siga apo-
finalizar la primera parte, se interpretó la obra de Fe-
Marco, al contrabajo José Manuel Muñoz Merino.
yándolos con sus aplausos y su presencia como
rrer Ferran Gjallarhorn, con Juan Godino Montesinos
Prosiguiendo con el acto y con la presencia de la
hasta ahora; pues esas muestras de cariño y entu-
como solista.
Musa de la Música Lorena Holguín Peris, de la pre-
siasmo les dan fuerza y tesón para superarse día a
La segunda parte comenzó con el conocido pasodo-
sidenta Nuria Montesinos Val y del director Manuel
día.
ble de Pedro Sosa Lo cant del Valencià en el que
Járrega Ventura se hizo entrega del pergamino y la
Tras el concierto, la agenda de la sociedad musical
intervino como solista Ramón Esteve Rel. El Tuba
insignia acreditativa de su banda al benjamín del
de Serra continuaba la semana siguiente con la ce-
Concerto de E. Gregson estuvo a cargo de Ignacio
grupo que en dicho concierto se incorpora oficial-
lebración de una misa en honor a su patrona Santa
Olivas Cabrera.
mente como nuevo músico a su banda de música
Cecilia.
70
Música i poble Comarques
Plana Alta La Unió Musical Lira Borriolenca presenta els actes del seu XVé aniversari
E
l 9 de novembre va ser el dia escollit per presentar a socis, col·laboradors, associacions amigues, autoritats, veïns... tots els actes que
l’entitat ha preparat amb molt d’esforç i molta es-
tima per a dur a terme un any ple de música, amb motiu dels quinze anys com a banda. La presentació va tenir lloc en el saló d’actes de l’Ajuntament de Borriol i una vegada més va comptar el suport de nombrós públics, entre ells l’escriptora Mercedes Huertas. L’acte va començar amb la presentació del nou logotip de la banda i la revista “La Lira”. També es va presentar el projecte del “CLIC @ CLIC” de la UMLB, realitzat per Agustí Agut. Es tracta d’un joc interactiu on podem trobar diverses activitats relacionades en la música i inspirades en la UMLB i dirigit, principalment, als més menuts. L’acte va seguir amb la presentació de l’agenda de
des juvenils i exposició al museu dedicada al XVè
les activitats que es realitzaran al llarg de tot l’any, i
aniversari (abril), IV festival de pasdobles taurins or-
que van iniciar-se la setmana passada amb distintes
ganitzat per l’associació cultural taurina “Cuca Ma-
activitats entorn a la festivitat de Santa Cecilia. El 17
nyo” (maig), concert de cloenda del curs de l’escola
de desembre tindrà lloc el concert nadalenc organit-
de música (juny), concert a l’ermita de Sant Vicent
zat juntament amb l’associació “Món Obert”.
(juliol), concert de festes de Sant Bartomeu i Sant
Ja en 2013, s’han organitzat concerts de grups de
Roc (agost), eixida musical (setembre) i finalment,
cambra (gener), carnestoltes musical (febrer), con-
fanfàrria al Calvari (octubre).
cert de marxes de processó (març), concert de ban-
María Escrig Bernad.
Les agrupacions de la Plana Alta participen en el cicle de música de banda al Templet de Castelló
A
lgunes han sigut les bandes de la comarca de la Plana Alta que durant el mes d’octubre han participat en el cicle de concerts al templet que cada any organitza l’Ajuntament de Castelló amb la col·laboració de la delegació provincial de la FSMCV. L’Associació Amics de la Música de Figueroles va participar diumenge 28 d’octubre a les 12 hores en este X Cicle de Concerts sota la direcció del seu titular Manuel Bonachera Pedrós. Per a l’ocasió, l’agru-
pació va interpretar un repertori composat per peces de J. Martín Domingo, Agustín Lara, Pedro Guzmán, José Molina, B. Monterde i Harm Evers, entre altres compositors. Per la seua banda, la banda de música Santa Cecilia de Sant Mateu va actuar al mateix lloc el diumenge 14 d’octubre a les 12 hores. El titular de la formació, Sergi Costes Ferré, va triar en esta ocasió, música de Ramon Garcia i Soler, Alfred Reed, Juan Manuel Molina, Ferrer Ferran, Martín
Domingo, Abel Moreno, Emilio Cebrián Ruiz i Josep Roda Batlle.
71
Música i poble Comarques
Vega Baja Las sociedades musicales de la comarca se vuelcan en la celebración de Santa Cecilia La actividad musical durante el mes de noviembre está siendo frenética en la Vega Baja.
E
l domingo 25 de noviembre en la Iglesia San Pedro Apóstol de Rojales, la Unión Musical Santa Cecilia de Rojales y la Coral Voces
Amigas de Rojales, celebrarán un concierto-misa en honor a la patrona de la música, Santa Cecilia. Una vez finalizado el acto, la banda de música realizó la tradicional procesión recorriendo algunas de las calles del pueblo con la imagen de Santa Cecilia. Por su parte, el sábado 24 de noviembre en el Auditorio de la Casa Municipal de Cultura “José Candela Lledó” de Crevillent la Sociedad “Unión Musical” de Crevillent ofreció el concierto de clausura del XXVIII Ciclo Músicocultural de Santa Cecilia. Antes de iniciar la interpretación del programa, se dio la bienve-
nida a 17 nuevos músicos. Además, se recordó la figura del maestro Ramón Mas López, recientemente fallecido, al que se le rindió un pequeño homenaje. Por su parte, y como colofón a las actividades para
organizó diversos actos en honor a su patrona Santa
conmemorar el 25 aniversario del descubrimiento de
Cecilia, durante los días 23, 24 y 25 de noviembre.
la Dama de Guardamar que dio comienzo el pasado
Además de audiciones de alumnos de la Escuela de
29 de enero, el Ayuntamiento de Guardamar junto
Música Antonio Quirante, hubo cine, un concierto de
con distintas Asociaciones Culturales de Guardamar
la banda de “La Armónica”, dirigida por Gonzalo Ber-
(AMTEA, Escuela de Danza Chari Candela, Agrupa-
ná y una misa en honor a Santa Cecilia.
ción Musical de Guardamar) prepararon un acto de
La Sinfónica de Crevillent eligió el domingo 18 de
clausura el sábado 24 de noviembre que incluyó un
noviembre para conmemorar Santa Cecilia. Fuera
concierto a cargo de la Agrupación Musical de Guar-
de programa se realizó un agradecimiento al com-
Asimismo, la Agrupación Musical de Guardamar,
damar que interpretó obras de Camilo Pérez Laporta,
positor crevillentino Víctor Montoya Prieto con un
con la colaboración del Ayuntamiento de Guardamar
Johan de Meij, Steven Reineke y el Himno de la Co-
pasodoble dedicado a él que ha compuesto Elías
también mostró su lado más solidario, organizando
munidad Valenciana de José Serrano (solista tenor
Bernabé García y titulado Víctor Montoya.
el sábado 3 de noviembre en el auditorio de Casa
Mario González Díaz).
Músicos solidarios
Cultura un concierto benéfico a favor de ASPANION
La Aurora de Albatera eligió para el concierto de San-
El 25 de noviembre tuvo lugar en el Teatro Circo de
(Asociación de Padres de Niños con Cáncer de la Co-
ta Cecilia que ofreció también el sábado un progra-
Orihuela, un concierto a cargo de la Unión Lírica Or-
munidad Valenciana www.aspanion.es).
ma totalmente nuevo. En la primera parte se escu-
celitana, cuya recaudación íntegra irá destinada a
En el concierto actuaron la banda de música de la
charon obras de Luis Serrano Alarcón, Gabriel Fauré
las Asociaciones Dinoco y Adis Vega Baja. Durante el
Sociedad Musical La Paz de Sant Joan d’Alacant, la
y Manuel Serna Berná. Y tras el descanso música
concierto, inscrito en la celebración de Santa Cecilia,
banda de música de la Sociedad Musical Arte Musi-
de Philipp Sparke, Santiago Quinto y Thomas Doss.
se dio la bienvenida a cuatro nuevos músicos que se
cal de Rafal y la banda de música de la Agrupación
La Sociedad Musical “La Armónica” de Cox también
incorporaron a la banda.
Musical de Guardamar, que cerró el acto.
72
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
Partitures, Discos, Llibres... Finalmente instrumentada con una
su libro de análisis “15 compositoras
han sigut els pilars fonamentals per a
técnica más bien camerística, DE VORES
españolas de hoy”, la Editorial Piles
desenvolupar la metodologia emprada,
AL MAR no es sino el intento de dar voz
presenta ahora un trabajo similar con
sempre presentada d’una manera amena
nueva y personal a una antigua i sencilla
compositores “de la cantera”. Pocos
i progressiva amb el ja familiar Xiri.
tonada popular.
libros existen en el mercado con este
Com sempre, junt amb el llibre, trobareu
perfíl. En ello radica el interés de ambas
un CD amb els arranjaments dels
ediciones, llevadas a cabo por lña
exercicis i les tocates interpretades per
compositora e investigadora Rosa María
la dolçaina i amb l’acompanyament
Rodríguez Hernández.
d’instruments diversos: tabalet, tabal gros, bandúrria, llaüt, arxillaüt, guitarra, guitarró, piano i diferents elements de percussió.
De vores al mar Autor: Ximo Cano Edita: Rivera Editores Obra obligada para la Segunda sección del XXXIV Certamen de Bandes de la “A la voreta del mar” es una canción
11 Compositores valencianos de hoy
popular muy conocida en tierras de la
(Libro de análisis)
Marina. Habla de doncellas, de reinas,
Autora: Rosa Mª Rodríguez Hernández
de marineros que resultan ser reyes, de
Edita: Piles, Editorial de Música
Comunitat Valenciana (2012).
Estudiant la dolçaina (Métode elemental 4 . Contiene CD)
príncipes, de caprichos de la fortuna… De vores al mar no habla de tantas
El principal interés de esta colección viene
Autores: Cristina Martí, Xavier Ric-
Amiguiño, Op. 5
cosas. Es, màs bien, música pura: tema
dado por la escasa atención que se le
hart, Rafael Soriano,
(Fandango nº 1. Banda sinfónica)
y variaciones. O estrictamente hablando,
ha prestado, en general, al análisis de la
Edita: Rivera Editores
Autor: Javier Pérez Garrido
variaciones y tema. Porque la canción
música contemporánea, y en particular,
original (o ni siquiera la original) viene
a aquellos análisis presentados en
Mètode elemental 4 completa la formació
a aparecer en el último número de la
primera persona. El análisis musical es
del grau elemental on hem intentat que
Muy influenciado por la música escénica
colección de variaciones y casi se podría
una disciplina variada, difícil de acotar,
l’alumnat assimile la tècnica bàsica
española de finales del XIX y principios
decir que es una variación más. La más
puesto que cada obra es única. Y único
de l’instrument per a interpretar amb
del XX, este fandango sigue las pautas
reconocible. Cada una de las variaciones
es el lenguaje de los once autores aquí
comoditat i gaudir d’algunes de les
formales del famoso fandango de “Doña
no es más que una reelaboración del
representados por ellos mismos Através
obres tradicionals valencianes més
Francisquita” del Maestro Amadeo Vives.
material melódico de la tonada original o
de sus textos analíticos que, sin duda,
significatives.
Asimismo presenta la opcionalidad
de la armonía que la viste. Y de cada giro,
ayudarán al lector interesado a entender
Les quatre publicacions d’Estudiant la
de que una compañía de baile pueda
de cada inflexión, manipuladas más o
mejor cómo cada cual traduce en
dolçaina. Mètode elemental són el fruit
realizar una coreografía al mismo tiempo
menos académicamente, va apareciendo
sonidos su particular cosmos de ideas
d’un treball en equip interessant i intens,
que los instrumentistas interpretan sus
música nueva.
y planteamientos musicales. Tras editar
en el qual la música i la cultura popular
partituras.
Edita: Piles, Editorial de Música
73
Música i Poble Convocatòries
Convocatòries
Masterclass de Trompeta amb Andrea Lucchi
9é Concurs de Música Festera Francesc Cerdá
Festival Internacional de Clarinet Ciutat de Xàtiva
IV Concurs de Música de Cambra d’Alzira
Xàtiva, 20, 21 i 22 de desembre de 2012. Professor: Andrea Lucchi. Trompeta solista de l’Orquestra Santa Cecilia de Roma. Organitzada per la Societat de concerts Saetabis.
L’Olleria, febrer de 2013. Modalitat: Pasdoble El termini d’admissió d’originals finalitzarà el 14 de desembre de 2012 .
Xàtiva, del 26 al 30 de desembre de 2012 Professors: Jonathan Cohler i Antonio Fraioli Workshops: Jochen Seggelke i Nick Kückmeier Organitza: Juan Carlos González-Santi Llopis. El Festival tindrà lloc en la seu de la societat musical La Nova de Xàtiva com a seu principal.
Alzira, 9 i 10 de febrer de 2013 . Podran participar en aquest concurs els intèrprets que no hagen complit encara els 29 anys d’edat el dia que finalitze el concurs, amb una mitjana d’edat del grup màxima de 26 anys. Els conjunts hauran d’estar formats per un mínim de 2 components i un màxim de 5. Cap component del grup podrà formar part d’altre grup participant.
Més informació: www.ajuntamentdelolleria.org
Més informació i inscripcions: info@saetabis.es Fran Moral: 627 30 60 55
Més informació: xativaclarinetfestival@gmail.com
IX Jornades AVAMUS de Musicologia XXX Premi Reina Sofia de Composició Musical Organitzat per la Fundació de Música Ferrer-Salat. Data límit d’inscripció: 31 de desembre de 2012. Premi únic de 25.000 euros. Més informació: www.fundaciomusicaferrersalat.com
74
Carcaixent, 9 de març de 2012. Les dones en la música: presències, construccions i identitats S’obre termini de presentació de comunicacions. Conferències: Pilar Ramos, Universidad de La Rioja Isabel Ferrer Senabre, Universitat Autònoma de Barcelona Josemi Lorenzo, Més informació: avamus@hotmail.com http://www.avamus.org
I Concurso de Composición de Música Festera Maestro Manuel Carrascosa
Més informació: concursocamaraalzira@hotmail.com
IV Màster Class de Direcció de Banda
Modalidad: Pasodoble Organizado por la Junta Central de Moros y Cristianos de Villena. El plazo de admisión de originales finalizará el 15 de enero de 2013.
Piles, 13, 14 i 15 de desembre de 2012. Professor: Thomas Doss (Professor de Direcció a Viena i Compositor) Professor assistent: José Rafael Pascual Vilaplana. Les classes es realitzaran en l’Hotel Platja de Miramar i les pràctiques en l’Agrupació Artistico Musical Santa Bàrbara de Piles.
Más información: Junta Central de Moros y Cristianos de Villen Web FSMCV
Més informació: Fullet www.emusvall.es escola@emusvall.es
Música i Poble Convocatòries
Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València 2013 III Curs de Direcció de Banda Manuel Arana Castillo Almería, del 2 al 4 de gener de 2012. Professors: Francisco Navarro Lara / Féliz Ruiz González Més informació: cursodireccion.almeria@gmail.com
L’Ajuntament de València ha convocat ja una nova edició del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València que en 2013 se celebrarà del 18 al 21 de juliol en el Palau de la Música de València. Presentació d’inscripcions del 14 al 25 de gener de 2013,. Descarregar bases: http://www.cibm-valencia.com
VI Certamen Internal. de Bandes Città di Sinnai Proves per a la JONDE La JONDE convoca proves d’admissió per a: flauta, fagot, trombó tenor, trombó baix, tuba, arpa, viola i violoncello. Sol·licituds: fins al 10 de gener de 2013. Més informació i formulari d’inscripció: http://jonde.mcu.es
Sinnai (Itàlia), del 18 a 21 de juliol de 2012 . L’Associació Musical “G.Verdi” en col·laboració amb el Municipi de Sinnai i l’Escola Cívica de Música, organitza el Certamen que se celebrarà del 18 a 21 de juliol de 2012. S’estableixen quatre categories: excel·lència – primera – segona – tercera i juvenil.
75
Música i poble Agenda
Los Serranos Villar del Arzobispo Dissabte 15 de desembre Concert de la Banda Simfònica de la Banda Simfònica de la Societat Musical La Artística Manisense. Dissabte 22 de desembre Concert de Nadal de la Banda Juvenil de la UMSC de Villar del Arzobispo. Dissabte 29 de desembre Concert de la Big Band de la UMSC de Villar del Arzobispo.
Horta Sud Silla Dissabte 22 de desembre Concert de Nadal ofert per la Coral Polifònica, Coral Infantil i Jove Orquestra Simfònica de La Lírica de Silla.
76
Ciutat de València
Marina Baixa
La Costera
València
Altea
Dissabte 8 de desembre Concert de La Armónica de San Antonio al Palau de la Música de València.
Diumenge 23 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la Societat Filarmónica Alteanense.
Dissabte 29 de desembre Concert a càrrec dels professors del I Festival Internacional de Clarinet Ciutat de Xàtiva.
Dissabte 8 de desembre Concert de la Banda Artístico Cultural de Montaverner al Palau de la Música de València. Divendres 14 de desembre Concert de l’Orquestra de València al Palau de la Música de València. Diumenge 16 de desembre Concert de Nadal a càrrec de la Banda Municipal de València al Palau de la Música de València. Dijous 27 de desembre Concert de l’Orquestra Filarmonia al Palau de la Música de València.
Altea La Vella Dissabte 9 de febrer de 2013 X edició del Certamen de música festera d’Altea la Vella.
Ribera Baixa Cullera Diumenge 16 de desembre Concert de l’Orquestra Simfònica de la SIM Santa Cecilia de Cullera. Dimecres 26 de desembre Concert de la Banda Simfònica de la Societat Ateneu Musical de Cullera.
Xàtiva
L’Alacantí Busot Dissabte 15 de desembre Concert a càrrec de la banda de la Unió Musical de Busot en les Coves del Canelobre.