11.FH11 9/3/07 12:13 P gina 2 C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Dones i gitanes Les seves mirades. El seu món cultural L’exposició Dones i gitanes. Les seves mirades.El seu món cultural reflecteix el moment històric que està vivint el poble gitano en l’actualitat; les dones gitanes estan protagonitzant una profunda revolució dialogada en la qual es reivindiquen els seus drets com a dones i com a poble. Per tant, com a dones i com a gitanes són el motor de transformació d’una cultura mil·lenària, assentada a Catalunya des de fa més de sis segles, la qual ha estat reconeguda oficialment pel Parlament de Catalunya l’any 2001. Aquesta exposició és una petita aportació que fa el Departament de Benestar i Família per tal de superar el gran desconeixement cap a aquest poble. També és una forma de reconèixer algunes de les aportacions que el poble gitano ha fet a Catalunya històricament. D’altra banda, forma part d’un seguit d’accions que les organitzacions gitanes de Catalunya estan organitzant per a la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, 8 d’abril d’enguany, amb la col·laboració del Departament. L’exposició està composada d’una banda per un resum històric de l’entrada i evolució del poble gitano Catalunya, així com per parts de la campanya Així veiem la comunitat gitana. Coneguem-los abans de jutjar-los. D’altra banda, inclou fotografies d’Ana Palma i Jesús Salinas sobre el caràcter i vivències de la dona gitana.
Organitza
Entitats col·laboradores:
RO M
n
Composici n
de
it
ió
an
Un
o
N IO
I AN
UN
Drom Kotar Mestipen
l P u ebl o
G
Entitats adherides:
Agrupació d’Entitats Gitanes de Catalunya Associació Gitana de Viladecans Centre Cultural Gitano La Mina Centre Sociocultural 801 Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya Fundació Privada Ujaranza Fundació Pere Closa Associació Sociocultura Lachó Bají Calí Partit Nacionalista Kaló Associació Gitana de Camps Blancs
La mirada neta de la dona gitana Durant vint-i-cinc anys he anat fotografiant els gitanos i la seva manera d estar-se al món, entenent, com diria Cartier-Bresson, que «fotografiar és posar el cap, els ulls i el cor al mateix punt de mira». Va ser a l escola on em vaig topar amb la forma de viure incontenible de les nenes i els nens gitanos: em van enamorar, em van fer valorar i respectar la seva bella cultura. Elles i ells, ja grans, amb les seves filles i fills, la meva participació contínua en l associacionisme gitano i, abans que res, l amistat de les meves amigues i amics gitanos, van fer la resta: fiabilitat, proximitat, complicitat, naturalitat, Ningú no s aboca als ulls de les meves càmeres si no ho vol. Per a aquest gitano rus, com m anomenen els gitanos, és més un plaer viure amb elles i ells que fotografiarlos. L amistat és un valor que augmenta amb el temps i es fa imprescindible per viure amb alegria. Joaquín Albaicín, gitano i escriptor, diu que les dones i els homes gitanos són el resultat de segles passats de nomadisme que els ha deixat «la necessitat de disposar d una línia de l horitzó per on pugui volar l ànima. Sense cap més rellotge que els batecs del cor...». Jo m he volgut sumar al seu viatge i aportar, sota aquesta forma de veritat que és la fotografia (una veritat fugaç, d un instant sempre irrepetible), una mirada propera, respectuosa i enamorada d aquest paisatge humà que segle rere segle s entesta a provocar i seduir la utopia de la llibertat. D aquesta relació llarga i preciosa s ha anat creant una col·lecció fotogràfica molt àmplia i necessàriament canviant i viva; vaig anomenar-la Arcàngels morenos, un nom pres d algun poema del meu bon amic José Heredia Maya. L exposició que ens reuneix aquí és dins d aquesta extensa col·lecció i té la singularitat d optar només per les dones, d estar configurada a través de la mirada neta de la dona gitana. Més ben dit, de les mirades, ja que també són heterogènies les seves vivències, els seus plantejaments de vida i, per descomptat, les seves mirades. La presència de la condició gitana es dóna com una manera peculiar d estar, de mirar, de crear un territori invisible poblat per la pell olivàcia dels seus rostres i per la força centrífuga dels seus grans ulls transmissors d impulsos amigables, viatges inacabats, persecucions no tan llunyanes,... Un territori invisible al qual doten d un temps que no sempre és igual perquè el motor del seu rellotge és el cor, i la velocitat o la lentitud depenen sempre de les emocions que impulsen els batecs del cor. En aquesta exposició són més reconeixibles les gitanes espanyoles, amb els seus trets iconogràfics i el seu joc espontani amb la càmera; i més formals les gitanes europees, de ben segur perquè encara no ens coneixíem prou. Aquestes dones gitanes, habituals a l escola i, algunes d elles, amb carreres universitàries o professions comunes, donen una imatge clara d un futur en què, si se ls permet, poden estar a l alçada de les societats europees sense deixar de ser gitanes. Aquesta és una imatge que cal transmetre a la societat majoritària, però sense oblidar que les joves gitanes que arriben a la universitat o a feines comunes ben qualificades són un grup molt petit, perquè continua sent molt petit l interès que té la societat per les nostres conciutadanes gitanes i la seva situació socioeconòmica injustificable. No m he pogut estar d afegir a aquesta exposició alguna parella: filla i mare, dona i marit; m és difícil observar l essència gitana fora del seu àmbit familiar. Dones i homes de diverses generacions estan necessàriament units, barrejats, propers, junts, molt junts. De la mateixa manera que junts hem de construir la idea de gènere, en què les dones i els homes advoquem per la igualtat en les diversitats. La fotografia és, des dels inicis de la meva joventut, una necessitat d expressió, un autoaprenentatge continu que busca una manera de veure tot allò que m envolta i compartirho amb els altres. Ella i ells, els gitanos; jo i ella, la fotografia, ens hem unit per exposar una forma de bellesa en relació directa amb una manera de viure, amb una manera d expressar la seva cultura. El temps ha passat, irrecuperable, per donar pas a altres instants de la vida. Deixem que hi creixi l herba i enfoquem el nostre objectiu a tot allò que ja forma part de l avenir. Barcelona, primavera de 2005
Jesús Salinas
Kalí Nebó Kalí Nebó és un apropament a la figura de la dona gitana, mitjançant imatges que mostren la diversitat de la seva cultura universal i mil·lenària, dels seus costums, de les seves tradicions, de la seva forma de vida, de la seva participació, cada cop més, en el món professional... A mig camí entre la subjectivitat i el document, entre l expressivitat i l objectivació d una realitat, el que pretenc és oferir un fragment de les seves vides, mostrant l espontaneïtat dels moments viscuts amb elles, la gràcia dels seus gestos i aquest esperit lluitador, inquiet i extravertit, que tant les caracteritza. Un recorregut que pretén mostrar que la figura de la dona gitana actualment respon a dues realitats immediates: una dona gitana arrelada als seus costums culturals i la seva forma de vida tradicional, que desenvolupa un paper fonamental dins de la família i de la comunitat; kalí nebó (en termes del vocabulari caló: dona gitana d avui) que, des d un compromís actiu i esperançat, lluita per adaptar-se a aquesta societat moderna; una dona que, sense deixar de banda la seva identitat i les seves tradicions culturals, s interessa per una formació, que li permeti, des de la igualtat, l accés al món laboral i la participació en els diferents àmbits socials. Amb la finalitat de transmetre aquesta idea, trobem totes les imatges que conformen la mostra organitzades per parelles, contrastant així tota una sèrie de valors amb els que conviuen ambdues realitats dins d una mateixa cultura. Parelles d imatges, que combinen el blanc i negre amb el color, amb l objectiu de potenciar la imatge d aquesta nova dona gitana, destacant-la de la figura potser més estereotipada entre la societat majoritària. La intenció és defensar el seu dret a la diferència i, sobretot, destacar que la riquesa de la seva cultura és un valor que no hauríem d ignorar, rebutjar, ni molt menys marginar. El seu final és obert, la seva intenció no és didàctica ni adoctrinadora, només desitjo mostrar, suggerir... La resta ja no està al meu abast. Barcelona, primavera de 2005
Ana Palma
El camp
El cel
La comunitat gitana representa prop del dos per cent de la població espanyola i constitueix la minoria ètnica més important del país .
La comunitat gitana representa prop del dos per cent de la població espanyola i constitueix la minoria ètnica més important del país .
Tradici贸 Transmissi贸 de doctrines, ritus, costums, etc. feta de generaci贸 en generaci贸.
06.FH11 9/3/07 12:24 P gina 1 C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
L’alegria de viure Garrotin Al garrotin, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan; al garrotin, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan.
Les celebracions són molt importants a la comunitat gitana. Destaca sobretot la boda, amb la petició i l’emparaulament. Als casaments, hi solen assistir moltes persones i entre alguns dels seus ritus estan cantar les alboreás, portar els nuvis a coll, llançar confits a l’aire, trencar les camises, etc. Els batejos són l’ocasió per donar al nen o la nena el seu nom gitano i confiar-li padrina i padrí (kirví i kirvó). Nadal i la nit de Sant Joan són dues festivitats molt antigues, de reunió de la família i de record d’acampades al costat dels rius. La religiositat és un altre sentiment profund que es reflecteix en romeries de llarga tradició i en el respecte als morts. La mort d’un familiar es recorda amb el dol de cada persona que hagi compartit la seva vida. Tant el dol com les festes es viuen amb una forta emoció.
Festes gitanes 12 de gener 18 de març 8 d’abril
> Dia dels Gitanos (Aragó) > Dia dels Gitanos (Almeria) > Dia Internacional del Poble Gitano 24 de juny > Sant Joan 24 de juliol > Dia del Poble Gitano (Múrcia) 28 de juliol > Dia dels Gitanos (Llevant) Octubre > Mes de la Cultura Gitana (Extremadura) 9 de novembre > Dia de la Cultura Gitana (Saragossa) 22 de novembre > Dia dels Gitanos Andalusos
Composici n
La família: el cor de la comunitat La «família extensa» abasta, a més del nucli familiar bàsic, altres molts parents o cosins i constitueix el més important en la vida de la comunitat gitana. El respecte als més grans és un dels seus valors principals: els vells i velles, els oncles i ties (tíos i tías o gitanos/es de respecte) tenen l’autoritat, basada en el respecte, el reconeixement del propi grup i l’experiència viscuda i acumulada en coherència amb el seu poble i valors, de manera que tenen un rol actiu i específic per aportar elements d’acord i consens, i reben un tracte especial de tots els altres membres de la comunitat.
En casos de malaltia o de necessitat econòmica, la solidaritat entre membres de la família i la comunitat sobrepassa qualsevol altra preocupació.
Dita gitana On mor una il·lusió, sempre neix una esperança.
09.FH11 9/3/07 12:16 P gina 2 C
Composici n
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
08.FH11 9/3/07 12:21 P gina 2 C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Una cultura oral El desenvolupament de la comunicació i del diàleg, la creació dels espais per possibilitarlos entre les persones que configuren una família o entorn, són elements clau per a la cultura gitana. La llengua té una gran rellevància: el romaní és l’element d’unió entre les comunitats repartides pel món, el vincle d’una cultura que s’ha transmès oralment de generació en generació. No obstant això, a molts països aquesta llengua s’ha anat perdent per la imposició de la llengua oficial, tal com va passar a l’Estat espanyol. Tot i així, s’ha mantingut la parla pròpia dels gitanos catalans, el caló, que durant segles ha anat aportant un gran nombre de paraules d’ús comú a la llengua catalana.
Composici n
Frases usuals en romaní Lacho dives > Bon dia Devleça > Adéu Sar san? > Com estàs? Katar san? > D’on ets? Nais tuqe (pronunciat «tuqué») > Gràcies Naj sosqe (pronunciat «sosqué») > De res Sastipen thaj Mestipen > Salut i llibertat
15.FH11 9/3/07 12:11 P gina 2 C
Composici n
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Sabor贸s
Desconegut
07.FH11 9/3/07 12:22 P gina 1 C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Música! Cal fer esment del garrotin, fruit de les relacions entre paios i gitanos a Catalunya, i diferent de l’andalús. A la plaça, mentre els pagesos tocaven la guitarra les nits d’estiu, i quan s’apropaven al foc durant les vetllades d’hivern, els gitanos i gitanes ballaven el garrotin, la dansa flamenca més castissa, filla de Lleida;
El garrotín és de Lleida que volta per tot lo món, i ha arribat a Barcelona, i encara marca Colom. La rumba va nàixer a Lleida, descendenta del sandó, la cantava el vell Parrano, la ballava el Gafarró. I aquestes rumbes de Lleida que volten per tot el món, arriben a Barcelona i ens donen la raó. Mireu si fem bona salsa, mireu si fem bona salsa, que hasta Federico Lorca vol conèixer nostra gràcia.
Los contaré una història, història que va passar, d'un gitano que va vindre, d'un gitano català. Va vindre de Barcelona i a Lleida es va quedar, va demanar una gitana que li deien la Pilar, d'una família de Lleida, la família Salazar.
El mig amic Pere Pubill Calaf (Peret) I enredant per allà I enredant per aquí D'aquesta manera Em va pujar a mi Teixits venia el meu pare Per la comarca de Vic I la gent que li comprava Li deien el mig amic Qui es que es vol deixar enredar Per un gitano eixerit?
A qui em compri una camisa Li regalo un cobrellit! Així es guanyava la vida El meu pare, el mig amic I el pobre del que li comprava Se'n quedava ben lluït Però ho feia amb una gràcia I hi posava tant d'estil Que inclòs havia venut trajos A algun guàrdia civil.
La música gitana recull els sons de l’Índia i de tots els països que van travessar els gitanos fins a la península Ibèrica, i té influències iranianes, turques, balcàniques, gregues, andaluses... A Andalusia va néixer el flamenc, una de les aportacions més a la cultura universal, i a Catalunya va néixer la rumba catalana, més rítmica que la seva germana del sud, amb un caràcter eminentment gitano i amb l’aportació del caló-català. A més, la música gitana continua estant viva arreu del món i en tots els estils musicals: jazz, fusió, folk, rock, pop, clàssica... Alguns músics i bailaores gitanos i gitanes: Django Reinhardt, Bratsch, Taraf de Haidouks, Esma Redzepova, Fanfare Ciocarlia, The Gipsy Kings, Camarón, Mairena, Tomatito... I catalans i catalanes com Carmen Amaya, l’Onclo González, El Pescailla, Peret, Los Amaya, Els Parrano, L’Orelles, el Toqui, El Noi, El Chele, Duquende, Ginesa Ortega, Montse Cortés, Los Toleo, Chicuelo, Miguel de la Tolea, o grups joves com La Violeta, Sabor de Gràcia, Garrotan, Som la Rumba...
Composici n
L’herència dels Sabors L’art de la gastronomia sempre es transmet a través de les generacions, com a element de la cultura més quotidiana. El menjar gitano es caracteritza perquè és senzill, nutritiu, acolorit i picant. Alguns dels plats més comuns són els potatges, que es preparen amb multitud de variants (de mongetes i fonoll, de bacallà...), les farinetes, els flamenquins (llom enrotllat farcit i fregit)... El cafè, amb la seva preparació tradicional, és sobretot un acte social i un símbol de cortesia.
Farinetes Ingredients: 4 cullerades d’oli · 2 llesques de pa a trossos petits · 2 cullerades de farina (plenes) · un pessic d’anís en gra · 4 cullerades de sucre (o més segons el gust) · canyella en pols · 1 got de llet · 1 got d’aigua. Escalfeu l’oli a la paella. Fregiu-hi el pa i reserveu-lo. Torreu l’anís i la farina en el mateix oli. Afegiu-hi l’aigua a foc més baix. Remeneu-ho contínuament per evitar els grumolls i afegiu-hi la llet. Remeneu-ho per obtenir l’espessor que us agradi. Afegiu-hi el sucre i aboqueu-hi el pa que havíeu reservat. Empolseu-ho amb sucre i canyella i serviu-ho. (A Cocina Gitana, Icaria 1996)
07.FH11 9/3/07 12:23 P gina 2 C
M
Y
CM
MY
CY CMY
Les arts per descobrir
Gitanos i gitanes avui
A banda de les seves aportacions essencials a la música i la dansa, el poble gitano es troba present en moltes altres arts, tot i que tradicionalment s’han format de manera independent, aliens als corrents i les modes de cada moment.
Fa 25 anys es feia difícil que els nens i les nenes gitanes anessin a l’escola, malgrat que l’educació era un dret i un deure molt important per al futur de qualsevol nen o nena. Avui dia, la legislació vigent ja garanteix aquest dret i trobem companys i companyes gitanos en molts centres educatius, fet que els converteix en espais idonis per compartir cultures.
És important destacar també l’interès de grans creadors de tots els temps per la cultura i l’estètica gitanes, encara que, tal com diu Alain Reyniers, «reflecteixen més aviat els somnis dels artistes i la societat del moment que no pas la realitat gitana». Entre aquests creadors no gitanos fascinats per l’estètica gitana podem esmentar noms com Brahms, Liszt, Falla, Ravel, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Hugo, Baudelaire, Sorolla, Nonell, Lorca, Gargallo, Chillida... Però també trobem noms gitanos en les arts més diverses: Poliakoff, Morelli i Maya en la pintura; Djuric, Spinelli, Papusa, Maximoff, Pere Heredia o Joaquín Albaicín en la literatura; diverses famílies en les arts circenses, com ara la Bouglione/Romanés; Yul Brynner i Toni Gatlif, al cinema; el Teatre Romathan d’Eslovàquia i el dramaturg Paco Suárez o l’Orquestra Simfònica Gitana de Francisco Suárez Saavedra, i un llarg etcètera. La profètica tribu de pupil·les ardents, ahir es va posar en marxa, amb els seus petits a l’esquena o lliurant al seu apetit ferotge el cabal sempre a punt de les seves mames penjants. Els homes caminen amb les seves armes lluents al costat dels carros, on els seus s’arrauleixen i passen pel cel els seus ulls afligits pel trist record de quimeres absents. El grill, des del fons de la seva cova arenosa, redobla la seva cançó mentre els veu passar. Cibeles, que els estima, augmenta les seves verdors. Fa brollar la roca, fa florir el desert davant d’aquells viatgers per als quals s’obre l’imperi comú de tenebres futures. Charles Baudelaire, a Spleen e Ideal.
Composici n
K
Oficis tradicionals Alguns oficis tradicionals han tingut un arrelament especial entre les persones gitanes, sobretot aquells en què s’utilitzaven materials comuns per produir eines per a usos diferents, com ara els de ferrer o cisteller. Tampoc no podem oblidar els tractants en bestiar i els esquiladors, oficis més lligats al seu passat nòmada. I encara avui són molt nombrosos els gitanos i les gitanes que es dediquen a la venda ambulant, la recollida de fruita i hortalisses de temporada (temporerisme) o la compravenda d’antiguitats. «Les noves generacions gairebé desconeixen l’ofici d’esquilador, i de ben segur que arribarà un dia en què l’art de pelar bèsties passarà a la història com tants altres costums i característiques pròpies dels gitanos.» Juan de Dios Ramírez Heredia a Pomezia: Boletín informativo de divulgación gitana (1967).
Un percentatge de joves gitanos i gitanes ha continuat estudiant posteriorment i ara són advocats i advocades, mestres, enginyers i enginyeres, educadors i educadores, informàtics i informàtiques, metges, infermers i infermeres, etc. També moltes persones adultes gitanes, especialment dones, estan estudiant per poder millorar els seus nivells acadèmics i per ampliar els seus coneixements bàsics a la xarxa d’educació de persones adultes. La formació ocupacional està obrint noves vies formatives i laborals per a les persones gitanes. Les persones gitanes estan treballant per poder incloure les seves veus, el seu punt de vista en l’educació. Cuando los niños en la escuela estudiaban por el mañana mi niñez era la fragua; yunque, clavo y alcayata; yunque, clavo y alcayata.
Quan els nens a l’escola estudiaven al matí la meva infantesa era la farga; enclusa, clau i escàrpia; enclusa, clau i escàrpia.
Antonio Humanes y José Monge. Te lo dice Camarón (1986)
Drets
Deures
10.FH11 9/3/07 12:14 P gina 2 C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Ciutadania i futur Cada vegada són més els gitanos i les gitanes que s’incorporen al mercat laboral i exerceixen les professions més diverses. A això ha contribuït, d’una banda, que els oficis tradicionals ja no tenen tantes sortides com abans i, de l’altra, que els joves han canviat els seus interessos i, com a conseqüència, allò que volen per al seu futur personal i professional. Les dones gitanes, dedicades historicament a les feines de la llar i als oficis tradicionals, també s’estan incorporant a noves ocupacions, sense que això suposi una pèrdua dels valors i de la identitat gitana. Malgrat que en les últimes dècades també s’han donat passos importants en el dret constitucional a l’accés a un habitatge digne, no podem oblidar que encara hi ha moltes famílies gitanes que viuen situacions de pobresa i exclusió social. Aquests problemes greus queden reflectits especialment en les dificultats per aconseguir un habitatge, moltes vegades complicades per tràmits administratius, aparentment senzills, com ara la justificació d’ingressos estables o l’empadronament. La comunitat gitana, present a la península Ibèrica des del segle xv, representa actualment prop del dos per cent de la població i constitueix, per tant, la minoria ètnica més important del país. Quant a Catalunya, és la minoria ètnica autòctona més important. No obstant això, segons diverses enquestes, també és el grup més rebutjat per la societat majoritària. És tasca de tots i totes canviar la imatge negativa del poble gitano i reconèixer que són ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets que la resta. Això també implica, per a la comunitat gitana, l’obligació de ser conscient que conviure en societat exigeix tant defensar els drets com complir els deures.
Composici n
«Constatem que, en algunes ocasions, es nega l’accés a un habitatge a famílies gitanes per motius estrictes de discriminació social. Rebutgem qualsevol manifestació que tendeixi a evitar l’entrega d’habitatges a la comunitat gitana i repudiem igualment als governants públics que es deixen influir per aquestes manifestacions. Ser veí de famílies gitanes és tan fàcil o tan complicat com ser veí de famílies no gitanes.» «La convivencia con los vecinos» a Fundamentos del Pensamiento Gitano Hoy (Unión Romaní, 1994) «Tots els espanyols i espanyoles són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe o religió o qualsevol altra circumstància personal o social.» Constitució espanyola. Article 14. «El Consell, per unanimitat, a proposta de la Comissió i després de consultar el Parlament Europeu, podrà adoptar accions adequades per lluitar contra la discriminació per motius de sexe, d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.» Tractat d’Amsterdam. Article 13.