El SISTEMA NERVIÓS HUMÀ
TENIM EL MÉS EVOLUCIONAT DEL DE TOTS ELS ÉSSERS VIUS!
QUINA SORT!
FUNCIONS DEL SISTEMA NERVIÓS
•
REP LA INFORMACIÓ TRANSMESA PELS ÒRGANS SENSORIALS
•
INTERPRETA LA INFORMACIÓ
•
ELABORA RESPOSTES
•
TRANSFEREIX LES ORDRES ALS ÒRGANS EFECTORS
•
CONTROLAR I DIRIGIR EL FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS
•
FA LES FUNCIONS INTEL.LECTUALS I MENTALS
EL TEIXIT NERVIÓS ESTÀ FORMAT PER DOS TIPUS DE CÈL!LULES:
• NEURONES • CÈL!LULES DE LA GLIA
LES NEURONES • La seva funció és transmetre l’impuls nerviós • No es poden reproduir a partir dels 18-20 anys
PARTS DE LA NEURONA DENDRITES RECULLEN L’IMPULS NERVIÓS NUCLI
MIELINA
CONTÉ LA CÀRREGA GENÈTICA
FA DE CAPA AÏLLANT
AXÓ COS O SOMA CONTÉ EL NUCLI REP L’IMPULS NERVIÓS DE LES DENDRITES
TRANSMET L’IMPULS NERVIÓS BOTÓ TERMINAL INICIA LA SINAPSI
Cuerpo celular de una neurona
6
!"#$%!"&
8
Estructura de un nervio
LES CÈL!LULES DE LA GLIA • Més nombroses que les neurones • Ocupen la meitat del volum del S.N. • Es poden reproduir • Quan una neurona mor, ocupen el seu lloc • Protegeixen, alimenten i donen suport a les neurones • Eliminen residus • Formen part de la mielina de les neurones
TIPUS DE NEURONES • SENSITIVES: vies d’entrada al sistema nerviós central. Porten la informació dels òrgans receptors • MOTORES: vies d’eixida del SNC. Transmeten les respostes • D’ASSOCIACIÓ: es troben entre les neurones sensitives i les motores i es troben en l’encèfal.
TRANSMISSIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS Quan una neurona és estimulada, s’originen canvis elèctrics en la membrana que la recorren i permeten que els impulsos nerviosos passen d’unes a unes altres. No hi ha contacte físic entre les neurones, hi ha un espai entre elles anomenat fenedura sinàptica on s’alliberen els neurotransmissors que exciten a la neurona adjacent i comença un nou impuls nerviós. A aquest procés de li anomena SINAPSI.
!"#$%&"'$% • És l’espai entre dues neurones. És un espai molt petit i no hi ha contacte
físic entre les dues neurones. • A través de la sinapsi es transmeten els impulsos nerviosos. • En aquest espai s’alliberen unes substàncies anomenades: NEUROTRANSMISSORS • La sinapsi es produeix entre el final de l’àxon d’una neurona i les dendrites o el cos cel·lular de l’altra neurona 1-*,2/3-. 9:)*
$/*+0./
1-*,2/3-.
9:)*
4).#5-67686+2
()*+#,./*+0./
13
Bot贸n terminal del ax贸n
!
15
17
!
18
!
EL SISTEMA NERVIÓS LA NEURONA COMPONENTS
Sinapsis: Axó ! botó sinàptic ! neurotransmissor ! Mitjançant senyals elèctriques i químiques ! dendrita. Al cervell es poden arribar a produir fins a 100 bilions de sinapsis.
SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL GOLGI, LES NEURONES ES PASSEN L’IMPULS NERVIÓS SENSE TOCAR-SE, T’HO DIC JO!
TU GUANYES, PERÒ HAN POSAT EL MEU NOM A UNA PART DE LA CÈL!LULA, L’APARELL DE GOLGI!
TOTS DOS VAN REBRE EL PREMI NOBEL DE MEDICINA
PARTS DEL SISTEMA NERVIÓS
SISTEMA NERVIÓS S.N.CENTRAL ENCÈFAL
CERVELL
CEREBEL
BULB RAQUIDI
S.N.PERIFÈRIC MEDUL!LA ESPINAL
SENSITIUS
NERVIS
MOTORS
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL ENCÈFAL: CERVELL, CEREBEL BULB RAQUIDI MEDUL!LA ESPINAL
PARTS DE L’ENCÈFAL I LES SEVES FUNCIONS ENCÈFAL CERVELL
CEREBEL
BULB RAQUIDI
CONTROLA TOTA L’ACTIVITAT DEL SISTEMA NERVIÓS ÉS EL RESPONSABLE DE LA MAJORIA DE LES ACCIONS
RESPONSABLE DE LA COORDINACIÓ DELS MOVIMENTS I DELMANTENIMEENT DE L’EQUILIBRI
REGULA EL FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS VITALS
L’ENCÈFAL
PROTECCIONS DE L’ENCÈFAL • CUIR CABELLUT • CRANI • LÍQUID CEFALORRAQUIDI • MENINGES
EL CERVELL
L’ESCORÇA CEREBRAL
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CERVELL És l’òrgan que controla l’activitat fisiològica i interpreta els impulsos generats en contacte amb el nostre entorn.
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CERVELL
Conté els centres nerviosos del pensament, la personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 gr. en l’home i una mica menys en la dona.
El cerebro: resultado evolutivo !
32
Embriologia cerebral
33
!
!
Hemisferios cerebrales
34
!
35
!
La corteza cerebral y sus pliegues
38
L贸bulos cerebrales
!
39
2. Areas corticales y sus funciones
! Lóbulo parietal Denominación funcional:
Área somatosensorial
Funciones:
- Recepción de información sensorial -Integración de datos sensoriales para proporcionar una imagen coherente de Nosotros y del ambiente. -Tacto.
Lesión:
Dificultad para localizar sensaciones y interpretar nuestra postura
Representación:
Somatotropia doblemente inversa 40
Corteza motora "
41 Corteza sensorial
!
2. Areas corticales y sus funciones
! Lóbulo occipital Denominación funcional:
Funciones:
Lesión:
Área visual.
Recepción y procesamiento de la información visual
Ceguera central
Representación:
Retinotropia relativa 42
2. Areas corticales y sus funciones
! Lóbulo temporal Denominación funcional:
- Recepción de estímulos sonoros. - Funciones mnesicas - Función evaluativa
Funciones:
Lesión:
Área auditiva
Sordera central y fallos mnesicos
Representación:
Tonotropia relativa 43
2. Areas corticales y sus funciones
! Lóbulo frontal Denominación funcional:
- Integración de los datos sensoriales recibidos de otros lóbulos . - Función mnesica. - Interpretación de la información sensorial - Establecimiento de propositos. - Función etica-moral - Función motora
Funciones:
Lesión:
Área Integradora/motora
Trastornos motores, de memoria, comportamiento..etc
Representación:
!
Somatotropia doblemente invertida 44
EL CERVELL I L’ACTIVITAT INTEL!LECTUAL • • • • •
Memòria Emocions Creativitat Ús del llenguatge Voluntat "
Especializaci贸n interhemisferica hemisferio derecho
46
Especializaci贸n interhemisferica hemisferio izquierdo
47
EL CEREBEL MANTENIMENT DE L’EQUILIBRI COORDINACIÓ DELS MOVIMENTS
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CEREBEL Regula la coordinació de l’activitat muscular, el to muscular i l’equilibri.
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL CEREBEL El cerebel rep fibres de la superfície cerebral per tal de cooperar entre ambdues estructures, rep informació de músculs i articulacions que assenyalen de manera contínua la posició del cos i finalment també rep impulsos de l’oïda per informar de la posició del cap.
EL BULB RAQUIDI • Regula l’activitat del cor, pulmons, estòmac, fetge etc
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL BULB RAQUIDI És la continuació de la medul!la espinal, que es fa més gran al penetrar dins del crani. Regula el cor, la respiració, l’activitat sexual, la masticació dels aliments i els esternuts.
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’ENCÈFAL BULB RAQUIDI Una lesió al Bulb Raquidi significa la mort immediata perquè actua sobre el cor (aturada cardiorespiratòria).
LA MEDUL!LA ESPINAL • S’hi reuneixen la majoria dels nervis del cos • Té forma de cordó • Va per dins de la columna vertebral • És el centre de molts actes reflexos • És la via de comunicació entre el cos i l’encèfal
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL LA MEDUL!LA ESPINAL D’aquí surten milers de nervis que connecten amb cada ull, orella, llengua, múscul, ... amb una extensió (si poséssim un nervi darrera de l’altre) de 150 milions de kilòmetres.
EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL LA MEDUL!LA ESPINAL És la continuació del Bulb Raquidi. És de color blanc i la trobem dins de la columna vertebral. Té una mesura aproximada com un dit d’ample i uns 45 cm de llargada.
EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O PERIFÈRIC • Funciona de forma paral!lela a la resta del sistema nerviós • Inconscient, involuntari i automàtic • No el podem controlar
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM
SIMPÀTIC
PARASIMPÀTIC
Prepara l’organisme davant del perill
Activa les funcions dels òrgans quan no hi ha risc
Actúa més durant el dia
Actúa més durant la nit
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC FUNCIÓ I COMPONENTS Controlen els òrgans i sistemes vitals de manera involuntària. Aquest sistema actua per mitjà de 2 vies que són oposades: "Sistema Nerviós simpàtic "Sistema Nerviós parasimpàtic
EL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC O AUTÒNOM • Està format pels nervis situats fora de l’encèfal i la medul!la espinal • Un nervi és una mena de cable format per diverses neurones col!locades amb els axons paral!lels • Els nervis poden ser sensitius o motors
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC O AUTÒNOM
SISTEMA NERVIÓS SIMPÀTIC PREPARA L’ORGANISME DAVANT DE SITUACIONS DE PERILL
• El cor batega més depressa • Augmenta la pressió sanguínia • La bufeta urinària es relaxa • La pupil!la es dilata • Els bronquis es dilaten
SISTEMA NERVIÓS PARASIMPÀTIC ACTIVA LA FUNCIÓ DELS ÒRGANS QUAN NO HI HA RISC
• Disminueix el ritme cardíac • Disminueix la pressió sanguínia • La bufeta urinària es contrau • La pupil!la es contrau • Els bronquis es contrauen
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC La distribució de ganglis del sistema nerviós simpàtic és la següent: "8 cervicals "12 dorsals "5 lumbars "5 sacres i "1 coccigi
L’HOMÚNCUL • Representa una figura humana amb el tamany dels seus òrgans proporcional a la quantitat de còrtex que es dedica al control de la seva sensibilitat i del seu moviment
EL SISTEMA NERVIÓS I LES ACCIONS ACCIONS
ACCIONS VOLUNTÀRIES
ACCIONS INVOLUNTÀRIES
CONSCIENTS VOUNTÀRIES ES PODEN CONTROLAR
ACTES REFLEXOS
INCONSCIENTS INVOLUNTÀRIES NO ES PODEN CONTROLAR
ELS ACTES REFLEXOS Són respostes automàtiques de l’organisme davant de determinats estímuls
67
70
77
ALGUNS TRANSTORNS I MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS • • • •
Alzheimer Paràlisi cerebral Traumatisme cranial Traumatisme medul!lar • Meningitis • Espina bífida
ALZHEIMER • És una malaltia greu més freqüent en persones molt grans • Provoca la mort de les neurones • El cervell disminueix de volum • Provoca la pèrdua de memòria i les capacitats cognitives • S’obliden primer els aprenentatges recents • S’arriba a oblidar la pròpia identitat, la capacitat de parlar o de tenir cura de sí mateix
ALZHEIMER LA MIRADA PERDUDA D’UNA MALALTA D’ALZHEIMER
PER DESDRAMATITZAR
PARÀLISI CEREBRAL • És conseqüència d'una malformació cerebral o d'una lesió en el cervell que es produeix abans del naixement, en el mateix part, o bé en la primera infància.
TRAUMATISMES CRANEOENCEFÀLICS
TRAUMATISMES MEDUL!LARS
MENINGITIS INFLAMACIÓ DE LES MENINGES
ESPINA BÍFIDA Malformación congènita de la medul!la que durant la gestació no queda ben protegida per les vèrtebres
HIGIENE DEL SISTEMA NERVIÓS
ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA
DESCANS SUFICIENT
NO ABUSAR DE L’ALCOHOL
EXERCICI FÍSIC I VIDA SANA
QUÈ MÉS PODEM FER PER MANTENIR SA EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS
GAUDIR DELS XICOTETS PLAERS
RELACIONAR-SE POSITIVAMENT AMB ALTRES PERSONES MANTENIR UNA ACTITUD OPTIMISTA