Un an y de
l lu ita
Ocupació del solar del torrent de l’olla. Foto: Víctor Serri
aposta ideològica El 7 de novembre de 2015 es feia la primera assemblea plenària del Moviment Popular de Gràcia (MPG). Després d’un any i escaig és hora de mirar aquest temps de lluita a la Vila i de fer-ne crítica, d’avaluar els encerts i errors i de traçar les línies de treball dels dies que vindran. Aquesta cita serà el 25 de març de 2017 a l’ateneu La Torna. Sota el nom de Quan la llibertat és a les nostres mans, l’objectiu d’aquella primera trobadaera reconèixer-se entre totes les que estaven disposades a assumir aquell nou repte de començar a articular i fomentar el conjunt de lluites que es desenvolupen a Gràcia amb un objectiu clar de ruptura amb l’statu quo. Un cop fet això, calia definir els límits ideològics i programàtics del nou projecte que encara avui vol fer d’aglutinador de tots els plantejaments transformadors presents a Gràcia. L’MPG es postula com un projecte que ens ha de permetre trobar-nos i coordinar-nos per compartir i donar impuls a les lluites que cadascun dels col·lectius i persones desenvolupem en els nostres espais. El projecte busca construir la unitat popular des de la base, des dels carrers i amb treball quotidià, enfortint i articulant el conjunt de lluites que defensen els drets socials enfront les urpes del capitalisme i el patriarcat. En aquesta línia, l’MPG es va definir com un espai anticapitalista entès com la manera de transformar la societat en totes les seves formes possibles. També es va explicitar la seva independència
absoluta respecte a totes les institucions i va fer una aposta clara per tot allò públic, per la construcció d’una societat feminista, per la lluita contra totes les formes d’explotació i per la defensa insubornable de la independència i la construcció nacional dels Països Catalans. Per la consecució d’aquests objectius es definien quatre comissions: moviment veïnal, serveis públics, laboral i habitatge, a més d’una comissió de coordinació amb representants de cada comissió, les organitzacions i les portaveus de l’MPG. Des del principi, es va decidir donar tot el suport a dues organitzacions que ja estaven treballant l’eix laboral i l’eix d’habitatge des de feia temps i en unes línies molt semblants a les que s’havien traçat en la primera assemblea. Eren l’Assemblea Laboral de Gràcia La Precària i l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, amb les que hem treballat conjuntament durant aquest any. Aquest document és doncs una eina que ens servirà de cara a la segona assemblea general del 25 de març de 2017 per veure amb perspectiva la feina feta i tenir una base sobre la qual debatre durant la jornada. Les següents pàgines presenten la feina feta per les comissions de moviment veïnal i serveis públics. Pel que s’ha exposat abans hem cregut oportú incloure també la que ha fet aquest temps La Precària i l’Oficina d’Habitatge de Gràcia que seran pre sents amb nosaltres el 25 de març i amb qui compartirem reflexions, debats i apostes •
F e m vila, fe m un it a t popu la r Arrossada popular a la plaça de la Vila. Foto: Víctor Serri
Des de la comissió de moviment veïnal treballem per recuperar els espais públics de la Vila pels veïns i les veïnes. Ens oposem a la gentrificació i la turistificació dels nostres carrers i places, estem en contra de la mercantilització de l’espai públic i apostem per la construcció d’una xarxa veïnal potent. A continuació exposem les línies de treball i accions dutes a terme aquest: Gentrificació Aquest primer eix s’ha treballat des de dues campanyes. La primera és la campanya Ens Quedem a Gràcia, que pretén aglutinar diferents col·lectius i moviments socials que treballen en els àmbits més afectats pel turisme i l’especulació urbanística. Els eixos de treball de la campanya són: habitatge, turisme, sociolaboral, espai públic i serveis públics (aquests darrers inclouen sanitat, pensions i educació, entre d’altres). D’aquesta manera es treballen tots els aspectes que afecten a les veïnes de la Vila i que, sovint, les obliguen a marxar del barri o a viure-hi en condicions molt precàries. També lluitem contra la gentrificació amb l’organització de la Festa Major de Primavera. Conjuntament amb persones individuals i diversos
col·lectius de la Vila estem dissenyant unes Festes Majors de les veïnes i per les veïnes. Basades en les línies polítiques de no a la gentrificació, recuperació dels espais públics, així com de les tradicions populars i la vida veïnal. De la mateixa manera, hem editat material gràfic -cartells i adhesius- com el de “Prou gentrificació” per manifestar visualment la nostra oposició a aquest procés que pateix la Vila.
treball va ser alliberar un solar de les mans dels especuladors que volen mercantilitzar la nostra Vila. El vam transformar en un espai de trobada on les veïnes podien gaudir, organitzar-se, relaxar-se, jugar o menjar. D’aquesta manera les veïnes podien autogestionar un espai públic del barri. En aquest solar hem organitzat actes com un dinar solidari per a les refugiades, cinemes a la fresca (hem pogut veure pel·lícules com Pride o Suffragette) i ballades i Recuperació i ús de l’espai públic vermuts. Hem recuperat les places i l’espai Un altre acte amb nombrosa públic que ocupen les terrasses mit- assistència fou l’arrossada popular jançant activitats destinades a les a la plaça de la Vila on diversos veïnes, trencant alhora l’excessiva col·lectius vam participar cuinant burocratització que envolta l’accés fins a 24 arrossos per tal de reivina l’espai públic. Per treballar aquest dicar l’espai públic i el dret a fer-ne eix hem posat en pràctica el que un ús col·lectiu. defensàvem: fer-ne ús. També a la plaça es va fer un Així, hem organitzat dinars popu- quinto per a reivindicar la vida lars: pensem que actes com cuinar veïnal i les tradicions populars. a les places i fer-hi vida és una reivindicació política que afecta a Turistificació dels barris tot el col·lectiu. Per tant, potencia- En aquest eix s’han fet accions conrem el fet de recuperar les places i juntes amb col·lectius com Gràcia els carrers per fer-ne un ús que no on vas: ocupació del bus turísestigui limitat a l’espai privat o al tic, manifestacions, ocupacions a mercantilitzat. També hem orga hotels, etc. nitzat dues edicions de Baixem a la Plaça amb jocs infantils, teatre La comissió veïnal seguirà deseni dansa. volupant aquests eixos de treball a Una de les primeres accions través de diferents activitats durant que vam fer en aquest eix de el proper any •
Moviment veïnal
q u a t re
L a lluita p e l s s e rveis pú b lic s La comissió de serveis públics del Moviment Popular de Gràcia ha lluitat des dels inicis en base a unes línies de treball que exigien un serveis realment públics i de gestió també completament pública. S’ha coordinat amb d’altres col·lectius de la Vila amb qui s’han teixit aliances. A continuació exposem les línies de treball i les accions dutes a terme: Prou hotels a la Vila de Gràcia El grup de serveis públics ha participat en la lluita contra la cons trucció d’un hotel a l’antic edifici de la Henkel i suport campanya en contra de l’enderroc d’aquest mateix immoble. En aquest marc, hem assistit a les assemblees de veïnes, com també als actes i accions que es van organitzar des d’aquest espai. Lluita contra les altes injustificades de l’ICAM Hem donat suport a la Naty, que va acampar davant l’ICAM aguantant fèrmament, i a la resta d’afectades per l’ICAM, que s’han organitzat en la Plataforma d’Afectades per l’ICAM en lluita contra les altes injustificades. Vam recol lir les dades de contacte de les persones afectades per l’ICAM.
cinc
Sanitat 100% pública Hem elaborat i desenvolupat una campanya en defensa de la sanitat 100% pública. Hem estat en contacte amb les treballadores del CAP Claret i hem recollit signatures a favor d’una gestió 100% pública. Finalment, hem preparat una full
La comissió ha exigit des dels principis uns serveis cent per cent públics però, sobretot, de gestió pública
mobilitzacions i accions orga nitzades per l’Assemblea de Pensionistes de Gràcia en les campanyes d’acció contra els plans de pensions privats, la demanada d’una resolució a l’ajuntament de Barcelona per una pensió digna de 1000€, jubilació universal als 65 anys i contra la pobresa energètica de les persones grans. Ensenyament públic i gratuït Vam participar a la vaga del 18G i vam redactar un comunicat de suport a aquesta mobilització.
Teixir aliances amb altres col·lectius Hem participat en espais de coordinació amb altres col·lectius i entitats del barri i especialment volant informatiu sobre la necessi- en reunions, jornades i accions de tat de tenir una sanitat de titulari- l’espai de coordinació d’entitats i tat, provisió i gestió 100% pública, col·lectius “La Gràcia que volem” en concret pel que fa a l’Atenció que va sorgir del suport a la lluita Primària a Gràcia. en defensa del Banc Expropiat. També hem lluitat per l’obertura Pensions 100% públiques del CUAP 24 hores i hem exigit i Hem elaborat i desenvolupat una aconseguit la dimissió de la direccampanya en defensa de les pen- tora de l’ICAM. sions 100% públiques. En aquest La comissió proposa seguir marc, s’ha dissenyat material gràfic treballant aquests eixos de cara al (adhesius i cartells). segon any i aprofundir en cadasH e m p a r t i c i p a t a l e s cuna de les lluites •
serveis públics
Col·laboració de l’assemblea laboral la precària
P el canvi d e r e a l i t a t l ab oral al ba r r i Un veí anònim de la Vila baixa un diumenge a les 22:00 de la nit a la cantonada de casa i compra alguna cosa al supermercat (probablement un Condis). Aquest gest, que explicat així pot semblar fins hi tot normal, només pot explicar-se per la gran transformació que ha viscut el teixit comercial i la realitat laboral de la Vila. Fa 10 anys això era gairebé impensable. Aquesta realitat és fruit d’un canvi en el model productiu de la Vila. Hem vist desaparèixer negocis familiars, tallers o negocis artesanals, manufactures, botigues de proximitat, queviures i fins i tot els mercats, per cadenes de supermercats, grans marques de roba i eixos comercials aglutinats als carrers on passegen els ramats de turistes. Aquests negocis de nova construcció pensats per al turisme, han fet que Gràcia hagi passat a ser un dels districtes de Barcelona amb la mitjana d’any d’obertura dels negocis més baixa de Barcelona. Les veïnes ens hauríem de preguntar, com han estat possible i a costa de qui, i quin paper volem jugar-hi a partir d’ara. Per això volem apuntar algunes realitats sobre les que convidem a reflexionar. Relacions laborals abusives El model laboral sobre el que s’està construint la Vila, és el de la precarietat, la liberalització i l’abús de les hores extres, quan no directament dels sous en negre i la falta de contractes, amb les conseqüents mancances de drets: Impossibilitat de baixes mèdiques, inexistència del dret a vacances, jornades que no compleixen ni l’estatut dels treba lladors, etcètera. Contractes temporals de 20h o menys mentre se’n treballen 40h de forma habitual. Negocis que obren diumenges sense ampliar el personal (en 5 anys han passat en el sector de l’alimentació del 30%
Laboral
Cartell
al 50% sense més contractacions). No es comptabilitzen les hores extres. S’acomiaden treballadores que estan de baixa. S’utilitzen contractes de 3 mesos encadenats per no renovar a les treballadores que reclamin els seus drets, i un llarguíssim etcètera de pràctiques abusives i il·legals, són la realitat amb la que ens hem trobat en poc més d’un any d’existència.
Divulgatiu de la precària
vulnerabilitat de les treballadores fa que l’existència de lluites col·lectives en defensa dels drets més bàsics sigui gairebé inexistent. Les planti lles curtes i els models competitius que es promouen dins les empreses afecten encara més a aquesta rea litat. No hi ha comitès d’empresa i el sindicats de classe no estan pre sents al barri.
Finestra a l’esperança Però per nosaltres, en el poc més d’un any d’existència, s’ha fet palès que l’organització i la resposta col·lectiva són l’única via i comptem els casos viscuts per victòries. Bonpreu, el bar Nabuco Tiramisú o la llar d’infants Kasperle han hagut de retrocedir i indemnitzar a les treballadores de les que van abusar. La lluita, com la responsabilitat, és col·lectiva, qui no se’n preocupa està justificant aquest engranatge d’abús laboral i conResposta sindical tribueix a destrossar una mica més Els contractes de curta durada i la la Vila • Precarització de la dona Els sectors que estan en augment generen majors desigualtats de gènere que altres, les feines destinades a les dones estan menys remunerades, menys valorades i molt invisibilitzades. El cas de les cambreres de pis, o Las Kellys com s’autodenominen en la seva lluita, és un exemple més que suficient per entendre aquesta realitat: Pitjors condicions, menys sou, igual feina.
Sis
Col·laboració de l’oficina d’habitatge de gràcia
L a lluita p e r u n h abit at ge d igne Què vol dir viure a Gràcia? Si vius, treballes o passes estones a la Vila de Gràcia, hauràs pogut comprovar que en aquests últims anys, Gràcia i els barris que l’envolten estan sotmesos a un procés de canvis substancials. Aquests canvis es noten en les places, les cases, els comerços, els mercats i fins i tot en el teixit social popular. Però aquests canvis a la façana impliquen un rerefons sovint invisibi litzat. Actualment, viure a Gràcia vol dir assistir en primera fila a l’encariment del nostres lloguers, l’entrada d’una indústria turística abusiva i massiva, l’exili de les joves i les famílies que no poden fer front a l’encariment del nivell de vida i que converteix el barri en una mera mercaderia. Gràcia s’ha vist afectada per aquest procés i han esdevingut enclavaments turístics en si mateix. Això ha estat promogut per l’Ajuntament des de fa més d’una dècada en el marc del que coneixem com a Marca Barcelona: Una prova de que l’habitatge ha esdevingut un negoci molt ren dible és que al voltant del 48% de les operacions de compra i venta d’habitatge a Gràcia ja són per part dels fons d’inversió. Hem categoritzat les problemàtiques d’habitatge en el marc d’aquest procés gentrificador en els següents cinc punts
La temporalitat dels contractes, la precarietat dels sous, l’augment de l’atur juvenil i l’augment del preu dels lloguers ha impossibilitat que el jovent s’emancipi al seu propi barri. També cal afegir l’impacte que suposa sobre la gent gran la finalització dels contactes de renda antiga i la dificultat d’assumir els preus del mercat amb les seves penFem visible l’assetjament sions. Finalment, podem constatar immobiliari una tendència a l’alça de la renda El mòbbing són les diferents formes familiar, que entre altres causes, de pressió que duen a terme els visualitza el canvi poblacional i propietaris o promotores immobi l’entrada de persones amb rendes liàries per tal de foragitar les lloga- més altes. teres poc rendibles. Hi ha moltes formes de pressionar i les més Denunciem la turistificació agressives provoquen situacions Gràcia s’ha transformat en un prod’extrema incomoditat a les lloga- ducte turístic. Dades oficials del teres perquè es vegin forçades a 2014 apuntaven que hi havia 4000 marxar. D’altres, més subtils, con- places hoteleres legals al barri, sisteixen en indemnitzar o pagar tot i que darrerament mitjans una quantitat de diners per a que d’informació com La Directa anunmarxin. És un procés lent, invisibi ciaven al voltant de 8000 places litzat, difícil d’identificar i de revertir. turístiques només a Gràcia. La vida Té com a objectiu fer fora les veïnes de les veïnes s’està veient cada cop dels seus habitatges per tal de refor- més afectada per l’augment del mar-los i convertir-los en pisos de preu d’aliments de primera necessiluxe per a persones amb més alt tat, pel canvi de comerços enfocats nivell adquisitiu i inaccessibles per al turisme, o per la dificultat d’ús de a les antigues llogateres. l’espai públic, allunyat de les necessitats de les que vivim al barri. Però Canvi poblacional sobretot, per la revalorització dels La indústria immobiliària està con- habitatges, essent una altra de les figurant el teixit social del barri causes de l’augment del lloguers. per adequar-ho als seus interes- És alarmant que ja existeixen al Fem front als lloguers alts i els sos. Això implica l’expulsió de bona voltant de 40 blocs sencers a la vila contractes abusius part del veïnat amb menys recursos de Gràcia que són exclusivament La mitjana de la pujada dels llo per substituir-ho per d’altres amb pisos turístics. guers està al voltant del 13% entre rendes més altes que puguin assumir el 2010 i mitjans del 2016, segons l’increment del preu dels lloguers C a p d e s n o n a m e n t , c a p l’Ajuntament de Barcelona. El per- i la compra d’habitatges de nova desallotjament, cap tall de centatge ínfim d’habitatge protegit, construcció, més grans i luxosos. subministraments! és a dir, de preu accessible, només Entre el 2010 i el 2016 s’han reduït La vessant més destructiva d’aquest representa un 1,5% a tota Barcelona. els empadronaments en un 3,6%, és model d’habitatge es plasma en un Això denota una manca de regulació a dir, un degoteig de 1.916 veïnes. seguit de violacions de drets bàsics bàsica en terme de fixar topalls als Aquest fenomen afecta especial- com els desnonaments, talls de sublloguers o per controlar les llicèn- ment a dos col·lectius. La població ministraments, assetjament immocies a grans operacions especula- jove (entre 20 i 34 anys) és la que biliari o desallotjaments que com a tives, una dinàmica normalitzada en s’ha reduït més, un 20%. Passant de molts altres barris, també es proels darrers anys. Grans propietaris 14.106 a 11.349, 2.757 joves menys. dueixen a la Vila de Gràcia •
set
i immobiliàries estan fent negoci amb un dret bàsic com és el dret a l’habitatge. Denunciem aques tes pràctiques abusives per part dels propietaris i les immobiliàries, denunciem la manca de drets de les llogateres i fem una crida a tots els veïns i les veïnes a organitzar-se per fer-hi front!
habitatge