qntroducció CE{ mar dona nom a {a nostra vira. CEs tracta áe{ 9(ar 9(eáiterran i, hase de {a nostra historia, {a nostra
cultura, {a nostra personalitat, CÉs e! nostre áesig compartir els sahors, els olors i colors que ens acompanyen durant tot fany: gauáir dels productes careros, de Iexcetlent cuina marinera, envottats de {a nostra costa, una de {es més sinqular« de! atorar mediterrani.. passeiar per {a historia deis nostres carrers, els carrers aun poMe que hatega amñ el sor. {a p{zya, els vents i els treha{{s en el mar i {a terra.
c:Ie mel, Cofi i (es butifarres qg méspura esséncia de fa terra prenformes tiquides am6 fa mei i coa d'ofrva, de produccio propia i de máxima qualltat a rAmetffa de .?(ar. éJámhé trobem a fa nostrapo6fació áiJerents maneres depreparar fes ofrws(ofrwsposatles, trencades, tallades, mortes, entre ti''altres varietats¡per af seu consum i per, a fa seva conservacio.
%s hotifarres á'arrós o de ceba, que gauáeixen de denominacio comarcal de oualitat, són un dels altres productes que mostren el [[jgam que fa nostra vila té amh fa vida i eis treballs de fa paqesia,
\
Ofi .?(ef
CE(s nostres plats SerJons els entesos en cuina, a causa de [a prox lm ltat de [a desemhocadura de! C/Qu CEhre, e{peix i ei marisc de f A.met[[a de ?Cal', eixos ve rtebradors de [a gastronomia local. adquireixen un gust especial. peculiars sahors p[ens de matisos que sempre so'prenen eis nostres paladars.
CE[s plats m és tiples son. fArross,!jat, Iafiáeuaáa i ef suquet áe peix caiero. C)?ero no ens podem ohfiáar(fe [es tipiques sarsueies, parrilfadés i mariscadés. q'{rrós tamhé és un producte queadquireix sabors suhlims amb [es J{verses maneres de cuinar -Io i t'arros negre i arros a fa mosqueta (ca{áós), en són un bon exempie.
~cepta
arras/fideus rosssejats
CReceptaper a 4 persones: 1 de peix de roca - Yo CKtL de crancs -
:y..
q ngreáients P"' a [a picada 4 05 a[[s, saf,jufivert, 1 tom
roigo
kil.
áquej..i-pihre
CKtL de patates
9" 'im,,' salarem el/ , i,ti::.m fes patatcs. éFicarem fofi a [a (Jasso[a i e[deixarem escalfar. sn aJegirem els crancs i els sofre{írem. CJ)esprés, nificarem [es patates tallades i [a picada. gJQ? emenarem una estona i ni aJegirem faigua. fiJót segu it, hi fica t em ~~ peix i, 'luan hum, no rectlficarem de sal. CJ)esprés á'ftaver bullit uns 30 minuts, colarem el caldo. CEn una caS;so[a plana afrgirem ofi i ei deixarem escalfar. Quan estiguipr04 ca[~n't, hificarem farras o efsfiáeus (áos .grapats e~r persona) i lío remenarem totfins que estiiJui ben daurat, kri~at aquest punl1 ~i aJeg!rem dlrectament a farras o fiáeus~'if ca(2fCJ que hem coff t ite[s deixarem coure. entre iz/tt; mi9dls" ~flbl qife. estiauinWlt's i slnse brou, u" ...--... ..
~cepta
suquet de peix carero
CJ?!;cepta per a 4 persones 1
CJ\o; de peix
qn8reáientsper a [a picada. 3 o 4 a[[s.jufivert,
1 tom
áquet .pebre roi8
primer pas és fer [a picada amb tots els in8reáients a áa[t esmentats. A. contínuacio, ficarem ofi en una cassola plana i e! deixarem fins que estiqui ben caient. c:.I§vors. ni afe8irem [a picada i fa soireqirem un minuto CJ)esprés. ni ficarem una mica d'ai8ua i ef peix. éJáparem [a cassola i no deixarem coure entre 15 a 20 minuts, depenent áe[peix que haurem posat. (f[
~cepta
pO
ataques"
u
Qn8,<eáients por a 4 persones 1 c;?op de 1.200 a 1.500 k8. Jofi
1
~er [a
picada. cabeca aa[[s. pafi<e8it. ~ora. pebre roi8' ametiies torrades, vi 6[anc o ranci 1
CfV5!tejarem [a hossa depop am6molta cura i el tallarem a trossos duns 5cm. . (fn una cassola. a poder ser de ferro colat o defons 8ruix, aJe8irem oa doliva. rostirem e(popfins que s'a6sor6eixi tota fa;tJua que deixianar: A. continuacio. hificarem [es patates pelades, tallades a daus, i no remenarem. éJót se8uit, hi incorporarem [a meitat de [a picada, que haurem elaborat préviament, i no sofre8irem tot un minuto CJ)esprés, líi afe8irem ai8ua!!.ns que cobreixl e! coniunt, Quan arrenqui ef 6u[[ nIficarem [a resta de [a picada. (f[ taparem i e[ deixarem 6u[[jr fins que [es patates esti8uin cuites. Q ja per acabar, el podem servir en [a mateixa cassota en que na estat tJuisat. CJ)'aquesta forma de 8uisar el peix els pescadors en deien. "picada amunt i picada avall", perqu é s'utlllteava [a picada en dues fases: sofre8it amh e[coryunt i en cru per a [a cocciófinar. CJ?:cepta cedida per: Sopa (CJ?Bnxet·o de barques¡
CE[s dolcos Cf(s dolcos són presents a (a cu ina carera durant tot
áifici(ment tro haren en un ahre Iloc, és fa farinosa.
fatQ} 9?otser eis mis coneouts arreu són efs pastissds
postre típic de pasqua. ~ mis típiques són (esJa rciáes
i corassons, doicos típics de
~
Canáe(era (g:esta
de cabetl d'imoef. encara que últimament se nJan amñ
9C'U0r de fA!net((a de 9Car) , encara que es poden
cre"ma. Wg ens podem deixar els panellets per éJóts
trobar du rant tot fa~ a (es pastisseries tocaís. 9?ero
Sants. i fa coca áe crema amñjí'uits secs (denominacio
e( producte tipicament carero per excel.Iéncia, i que
comarcar de qualitat t.
~corás
de uS(g Cara"
Si el que busquem és aftJun record de f'A.met[[a de 9(ar, són molt s els artlcles que podem trobar a [es diverses botiques de refJa[s de [a vira, vincutats, [a majoría . al t ipisme mariner, espardenyes, ¡¡mfores,
barouets en miniatura, articies de decoraciá elaborats amh carqots, corals, petxines, caballets de mar, etc... SefJur que ni podem trabar aqueti detail que ens potJer recordar fa nostra estada a rAmet[fa de 9(af: