L’Esquirol MONTSERRA T SANCHIZ BOSCH
Sóc un esquirol vermell. El meu nom científic és Sciurus vulgaris. Sóc un mamífer rosegador, igual que els ratolins, els castors o les marmotes. Ara t’explicaré el que has de saber per aprendre com sóc, com visc i com pots fer de detectiu per reconèixer els rastres de la meva presència al bosc. Som-hi, doncs!
Sóc un animal difícil de veure però pots descobrir fàcilment la meva presència si et fixes amb ulls de detectiu en les pistes que deixo al bosc. Has de buscar les meves petjades, els meus excrements i les restes de menjar. Ara aprendràs a distingir-los.
Excrements La forma i el color dels meus excrements varia en funció del que menjo i de l’època de l’any. Són de color marró o negre i s’assemblen força als del conill, tot i que són una mica més petits i no tan rodons. Mesuren entre 5 i 8 mm (perquè te’n facis una idea, 5 mm és l’amplada dels requadres del paper quadriculat).
5 mm Excrements de conill
Excrements d ’esquirol
Petjades Tinc les potes cobertes de pèl. Als peus del davant tinc quatre dits i cinc als del darrere, amb ungles llargues que queden ben marcades quan camino pel fang. Les meves petjades són allargades, d’uns 4 cm de llarg per 2 cm d’ample les del davant, i de 5 cm de llarg per 3 cm d’ample les del darrere. Quan camino pel terra vaig fent saltirons. Les petjades queden marcades en grups de quatre. Les del darrere, més juntes, són les de les potes del davant i les que queden marcades al davant corresponen a les potes del darrere i estan més separades.
2,5 cm
Sóc un animal diürn, però estic molt més actiu a primera hora del matí i al vespre. Tot i que no hiverno, els dies més freds em quedo protegit al niu, on tinc menjar acumulat. A l’estiu passo les hores de més sol descansant per evitar la forta calor.
Sempre estic a l’aguait de no creuar-me amb algun dels meus depredadors, qu,e depenent del lloc on visc, poden ser la fagina, la geneta i els grans rapinyaires com l’astor, la marta i el gat fer. Em comunico amb els altres esquirols fent senyals amb el cos, sons d’avis i marcatges químics. Quan un altre esquirol entra al meu territori, l’adverteixo que està ocupat emetent vocalitzacions i fent copets amb els peus i moviments amb la meva cua. També reconec el senyal d ’alarma del gaig. És molt útil perquè tots dos tenim els mateixos depredadors!